Aigua, energia i habitatge: Girona davant la sequera
Inici de la tertúlia, comentari meteorològic i presentació dels participants (Amèlie Barbero, Joan Miró i Pau Marlamont).
Dades de cabals i percentatges a Darnius-Boadella, Sau i Susqueda. Crida a la prudència en retirar restriccions i recordatori que els percentatges s’han d’interpretar amb hm³ i conques.
Anunci del debat amb Sílvia Paneque i Dante Machio (22/03, 16:00, Casa de Cultura) i de la ‘Palenganada’ al Pont de Pedra (18:00). Objectiu: clarificar posicions dins l’ecologisme.
Preocupació pel deteriorament del paisatge i proposta de debats informats sobre ubicació i alternatives. Es lliguen factors de sobreexplotació (macrogranges, boscos) a l’escassetat d’aigua.
Expectatives d’augment dels embassaments (fins al 50–60%) i reflexió termodinàmica: aprofitar l’energia solar per reduir l’entropia generada per l’activitat humana.
Alerta sobre materials crítics per a renovables i defensa d’un decreixement ordenat: menys vols i vehicles, més estalvi i redefinició de la ‘felicitat’ al marge del consum.
‘Fast fashion’ i petjada hídrica d’un pantaló; preus baixos com a indicador d’explotació laboral i ambiental. Crítica a la lògica productivista del capitalisme.
Les nuclears produeixen molt però generen residus mil·lenaris i requereixen molta aigua; renovables amb costos materials i d’espai. Proposta: mantenir nuclears existents si són segures, no construir-ne de noves.
Es desmitifica el tecnosolucionisme immediat. Cal gestionar la transició amb realisme: estalvi, planificació i consens social mentre la tecnologia madura.
Com la llum va canviar el ritme vital i laboral (‘ens hem convertit en minaires’). Debat sobre equilibris: no tornar al passat, però limitar excessos i desigualtats globals.
Expulsió d’indústries i mala connexió de polígons obliguen a tenir diversos cotxes per llar. Reclam de transport públic i rodalies operatives.
Comparativa de cabals del Ter i l’Ebre; importància de parlar en hm³ i no només en percentatges. Crítica a la ficció administrativa de la ‘conca interna’ i a un model creixentista.
Risc que el malestar es capitalitzi amb culpabilitzacions a la immigració. Crida a abordar les causes estructurals en lloc de discursos simplistes.
Proposta de reparar xarxes (fuites molt altes), revisar regadiu i sediments. Crítica a la gestió privada (ACBAR) i suport a remunicipalitzacions; cas Girona-Salt-Sarrià i pèrdues a Montjuïc.
Transferència de pisos SAREB als ajuntaments com a alleujament immediat; debat sobre construir més. Costa Brava amb 60% de parc d’ús anual mínim. Exportem aigua embotellada i carn porcina mentre assumim els costos ambientals.
Denúncia de ‘privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues’. Excedent de concessions d’aigua al Ter per sobre del cabal real; proposta de cancel·lar velles concessions i acceptar el decreixement.
Preocupació per la instrumentalització de fets puntuals; desmentits sobre ‘pis regalat’. Record d’episodis del 2011 i focus en la pobresa com a causa de fons.
Relació entre crisi constructiva i empobriment; darrera crida als actes del Dia de l’Aigua i cloenda del programa.
Titulars: exportacions gironines (+8,9%); decret d’inundabilitat per a càmpings; sopar singular Michelin; baixes del Girona FC (Brian Gil, Iván Martín); previsió de temps.
Promos de Girona FM i anuncis (VIVID DO Empordà, Mercat del Lleó, programació ‘Els quatre rius’).
Resum general
Tertúlia centrada en la sequera, la gestió de l’aigua, les renovables i el model territorial, amb un tram final sobre incidents a Salt, pobresa i manipulació mediàtica. També s’anuncien actes pel Dia Mundial de l’Aigua i es comenten propostes locals sobre mobilitat i habitatge.
Participants i to de la conversa
- Conducció de Jordi Grau amb Amèlie Barbero, Pau Marlamont (Aigües Vida) i Joan Miró.
- Debat rigorós però proper: dades d’embassaments, esdeveniments cívics, dilemes entre renovables i paisatge, i crítiques a la gestió pública/privada.
Aigua, sequera i gestió
Estat dels embassaments i restriccions
- Malgrat les pluges recents i cabals elevats puntuals (ex. 14 m³/s al pont de la Barca), la situació continua lluny de la normalitat: Darnius-Boadella ~36%, Sau ~36,7%, Susqueda ~41%.
- Debat sobre prudència a l’hora d’aixecar restriccions: els percentatges s’han d’interpretar amb el volum total d’hm³ i la realitat de cada conca.
Dia Mundial de l’Aigua i debat públic
- Dissabte 22, 16:00, Casa de Cultura de Girona: debate entre la consellera Sílvia Paneque i Dante Machio (Aigües Vida).
- 18:00, “Palenganada” al Pont de Pedra, performance reivindicativa per defensar el Ter.
Infraestructures i impactes
- Preocupació per la dessaladora a Roses i per l’eòlica al Golf de Roses: defensa del paisatge i avaluacions menys simplistes.
- Causa multifactorial de l’escassetat: macrogranges porcines (consum i contaminació per nitrats), abandonament agrari i boscos que retenen més aigua, i gestió de cabals condicionada per la producció elèctrica.
Reparar abans que ampliar
- Prioritat en manteniment de xarxes (fuites molt altes en alguns barris com Montjuïc) i en regadiu (pèrdues als canals).
- Crítica al model de gestió privada (ACBAR): “prioritza beneficis” sobre manteniment; impuls de remunicipalitzacions a diversos municipis.
“El decreixement no és un exercici intel·lectual: s’imposa perquè el planeta és finit.”
Energia, consum i límits
Renovables vs nuclears
- Reconèixer la complexitat: renovables comporten mineria i ocupació d’espai; nuclears tenen alta producció però residus de llarga durada i gran ús d’aigua.
- Posició matisada: mantenir les existents mentre sigui tècnicament segur, però no construir-ne de noves.
Entropia, sol i materials
- Referència a la termodinàmica: tota acció incrementa l’entropia; aprofitar l’energia del sol ajuda a reduir impactes relatius.
- Límits materials per a una substitució total i ràpida per plaques i molins; alerta sobre el tecnooptimisme ingenu.
Decreixement i hàbits
- Preguntes clau: calen dos cotxes per llar? calen vols llunyans i consum de “fast fashion”?
- Recordatori de la “aigua virtual” d’un pantaló o d’exportacions porcines: la societat externalitza costos i socialitza pèrdues.
“Ens hem convertit en minaires: la llum va canviar la nostra relació amb el temps i el treball.”
Territori, habitatge i mobilitat
Model territorial i segones residències
- A la Costa Brava, un ~60% del parc s’usa un sol mes/any: especulació i pobles fantasma fora de temporada.
- Debat sobre la SAREB: transferències a ajuntaments com a alleujament immediat, però cal també construcció planificada (amb criteri de no seguir creixent sense límits).
Mobilitat i serveis
- Expulsió d’indústries de les ciutats i mala connexió de polígons força l’ús del cotxe (falta de tren/bus eficients).
- Cal planificació i inversió sostinguda en transport públic i rodalies.
Salt: incidents, pobresa i mitjans
- Anàlisi dels disturbis: rerefons de pobresa estructural i tensions socials, amb risc de manipulació mediàtica i estigmatització.
- Desmentits sobre falsedats (ex. “pis regalat a l’imam”).
- Parallels amb Font de la Pólvora: caiguda d’ingressos post-bombolla constructiva → augment de la pobresa.
“Privatització de beneficis, socialització de pèrdues.”
Idees i propostes clau
- Prioritzar reparació de xarxes i canals de reg; neteja de sediments a Sau.
- Gestió pública de l’aigua quan sigui viable i auditable; millora de transparència.
- Planificació de transport públic cap a polígons; reducció de dependència del cotxe.
- Debat territorial sobre segones residències i ús efectiu del parc existent.
- Avaluacions ambientals rigoroses per a dessaladores i eòlica (impacte paisatge/ecosistemes).
- Acceptar límits i promoure estalvi, decreixement selectiu i consum responsable.
Cites destacades
“No dona vots arreglar canonades, però és el que toca.” “El creixement infinit és impossible.” “A Barcelona li cal energia? Doncs que posin molins a Tibidabo i Montjuïc.”

