La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

325-336 de 384
  • 59'

    Residus a Girona, cartipàs, ERC i el Trueta

    Context i participants • Programa: Tertúlia de Girona FM (10–11h), conduïda per Jordi Grau. • Convidats: Anna Puig (periodista), Neus Vila (comunicadora, AGE), Xavier Pí (ACN). "No és el mateix informar que comunicar." Tema 1 — Residus i nou model a Girona Estat de la implantació i primeres friccions • Desplegament dels contenidors intel·ligents a l’Eixample, Figueroa i part del Mercadal, amb confusió inicial d’horaris i àrees. • Aparició de turisme d’escombraries intraciutat: veïns d’un barri dipositen en altres barris, saturant punts concrets (Pont Major, Eixample, etc.). Problemes detectats sobre el terreny • Manca de contenidors i capacitat (ex. Montilivi) i acumulació de bosses a terra. • Horaris restrictius poc adaptats a casuístiques laborals; ampliació anunciada (9–22h) als intel·ligents, però amb dubtes i variabilitat. • Canvis poc coherents (ex. retirada de soterrats a Marquès de Camps abans del canvi definitiu) que alimenten la percepció de desgavell. Ciutadania, pedagogia i sancions • Convivència de quatre sistemes (oberts, intel·ligents, àrees temporals, porta a porta) complica l’adaptació. • Reclam de pedagogia intensa i, si cal, sancions contra el turisme d’escombraries reiterat. • Necessitat d’una reacció ràpida a incidències (més punts i recollides en punts crítics) per evitar “bolets” de conflicte. Informar vs comunicar • Crítica a l’Ajuntament per excés d’informació i manca de comunicació: poca presència política i explicacions tardanes. • Errors logístics (punts de recollida de targetes canviats sense avisar adequadament) i reunions veïnals tenses i massives (fins a ~2.000 persones), sense prou lideratge polític. "S’ha d’actuar ràpid i, si no es pot, explicar per què." Logística i targetes • Dubtes sobre el radi d’ús de la targeta intel·ligent (si serveix a tota la ciutat o només punts propers) i sobre punts d’emergència (freqüència limitada anual). • Risc d’impropis elevats: obertura controlada per fracció, però possibilitat de trampa i bosses al voltant. Properes fases i càrrega fiscal • Preocupació per Sant Eugènia i Can Gibert del Pla (alta densitat i hàbits diversos). Caldrà educació i adaptació. • Rebuig a un desplegament “massa ràpid” sense consolidar per barris. • Sensació d’encarit el rebut d’escombraries; hipotètiques bonificacions futures condicionades a percentatges de reciclatge globals, no personalitzades. Tema 2 — Fiscalitat: IBI a la vista • Arriba una nova taxació de l’IBI amb càlculs complexos i potencial d’augment de queixes. Tema 3 — Govern municipal: canvi de cartipàs • Sortida de Cristina Andreu de la primera línia i redistribució de competències entre Sergi Font, Sílvia Liu i Lluís Martí. • Lectura política: debat intern intens; peces de pes repartides entre Guanyem, Junts i una “molla” per ERC. • Crítica a la manca d’explicacions: canvis percebuts com a correcció de rumb (ex. personal/gestió tributària) sense comunicació clara. Tema 4 — Esquerra i Moviment Gironí • Presentació de la plataforma Moviment Gironí (afí a ERC) liderada per Marc Puigtió. • Objectiu: diluir sigles i sumar independents, a l’estil de Guanyem. • Repte clau: notorietat ciutadana (més enllà del cercle polític i mediàtic) i estratègia sostinguda sense desgast prematur. • Context intern d’ERC: cicles electorals, direcció recentment validada per Junqueras, necessitat de recosir sensibilitats. Tema 5 — Trueta i Campus de Salut • L’Ajuntament exigeix al Govern compromís ferm amb el nou Trueta i el campus de salut a Girona-Salt. • Polèmica amb la consellera Sílvia Paneque per reunions amb veïns i la defensa del Parc Jordi Vilamitjana en el passat. • Front jurídic: compensacions urbanístiques no satisfan propietaris; possibles contenciosos i dubtes sobre l’afectació al calendari. • Temor a comparatives amb el Clínic i demana d’alineació institucional per no frenar el projecte. Apunt cultural — El destí de les violetes (AGE) • Obra de teatre solidari amb recaptació per cinc fundacions gironines (Ramon Noguera, Esclerosis Múltiple, Elna, etc.). • Roda de premsa a PIMEC per balanç dels primers 8 bolos i calendari 2025; crida a regalar teatre solidari. Butlletí final (titulars destacats) • Ajuntament de Girona exigeix compromís de la Generalitat amb el nou Trueta i el campus de salut. • Desplegament dels contenidors intel·ligents a Eixample, Figuerola i part del Mercadal. • Amnistia a bombers encausats per protestes post 1-O. • Detingut per robatoris a habitatges de Palau. • La Diputació compra els Banys Àrabs (690.000€). • UdG: pressupost 2025 (137,4 M€), +7,1%; més inversions i taxes/preus +2,3%. • UdG deixa X i se’n va a Bluesky per combatre desinformació. • Girocleta: +12% d’usos (548.000 el 2024; previsió 600.000). • Bàsquet Girona: arriba Moncho Fernández (objectiu salvació). • Temps: fred i assolellat, màx. 14 ºC.

  • Nadal, residus i ciutat: tradició i civisme a Girona

    Visió general Tertúlia dinàmica amb focus en Girona: el Nadal com a cultura i tradició, l’ambient nadalenc i la música als carrers, el debat sobre gestió de residus i incivisme, el xoc entre comerç de proximitat i plataformes, i l’actualitat política i turística local. Destacats • Tradició vs religió: es reivindica el Nadal com a fet cultural compartit, amb crida a la coherència institucional. • Ambient nadalenc: queixa per la falta de música al carrer i d’activitat festiva; comparativa amb ciutats com Porto. • Residus i civisme: polèmica per la nova recollida (porta a porta, contenidors intel·ligents, àrees temporals) i incivisme en punts crítics (Pont Major). • Comerç: tensió entre la comoditat de les plataformes (Amazon) i el comerç local; excés de cartró i envasos. • Política local: canvis al govern (dimissió de Cristina Andreu), dubtes sobre l’estabilitat del pacte, i debat sobre servei públic i diàleg. • Turisme i ciutat: necessitat de millorar la senyalització i l’experiència del visitant des de l’estació. Nadal: cultura, tradició i convivència Escola i espai públic • Es remarca que el nucli és la cultura i tradició, més que la religió. • Preocupació per la convivència a l’escola en una societat multicultural; es defensa mantenir activitats com el tió, Nadales i pessebres, respectant altres sensibilitats. • Crida a la coherència institucional: "O tot o res" en la presència simbòlica (p. ex., llums a Setmana Santa vs. presència a Hanukà). Festes i memòria • Record d’antics costums (Missa del Gall) i evolució cap a plans juvenils (discoteques el 24 a la nit). • Es defensa que la festa nadalenca és també familiar, cultural i comercial, amb menys pes religiós per a molta gent. Ambient nadalenc i ciutat viva • Queixa: Girona està trista per la manca de Nadales al carrer i d’animació. • Referència a Porto: mercats, vi calent, música, i trobada social com a model inspirador. • Propostes: més música i activitats (carrusels, xocolatades, cors escolars, músics de carrer) per dinamitzar el centre i donar suport al comerç. "Jo de poder passejar sentint Nadales... fa que siguin les festes molt més maques." Residus i neteja: diagnosi i debat Problemes detectats • Incivisme: bosses deixades on hi havia contenidors retirats; desbordaments. • Pont Major: protesta veïnal contra l’estat de contenidors i el turisme d’escombraries. • Implantació ràpida i informació confusa: dificultats per obtenir la targeta, calendaris, i horaris massa restrictius en alguns barris (p. ex., Barri Vell). Models i operativa • Convivència de quatre sistemes: porta a porta, porta a porta comunitari amb contenidors intel·ligents, àrees temporals i contenidors oberts (en retirada). • Reclam d’implantar els 4 punts d’urgència promesos al contracte. Gestió i governança • Es demana pedagogia, pedagogia, pedagogia... i algun cop de pal per fer complir les normes. • Comparativa europea: horaris i control funcionen i mantenen ciutats netes. • Crítica a la manca d’escolta a usuaris amb horaris especials (sanitaris, bombers). • Debat sobre responsabilitats: contracte heretat, ritme d’implantació, i petició de dimissió del regidor de l’àrea per manca de diàleg. "El que no vol la gent és pagar, reciclar i pringar. Poseu-ho una mica fàcil." Consum, plataformes i comerç local • Dilema entre comoditat (plataformes, entregues ràpides) i militància pel comerç de proximitat. • Impacte de les plataformes: excés de cartró (p. ex., formats estàndard d’Amazon), generació de residus i canvi d’hàbits. • Casos pràctics: llibres per a nebots amb preferències diverses; botigues que deriven a compra online del propi grup. • Avís legal: prudència en acceptar paquets de veïns per possibles responsabilitats. Política municipal i ciutat • Canvis al govern: dimissió de Cristina Andreu; substitució per Isaac Pérez i redistribució de funcions (mobilitat, habitatge...). • Es planteja la fragilitat del pacte (Guanyem, Junts, ERC) amb visió d’any preelectoral i moviments dins d’ERC. • Reclam per millorar la senyalització turística (especialment sortida de l’estació) i reconeixement a la feina de Joan Casanovas (marca Girona, "Girona, m’enamora"). Frases clau "Girona està trista." "O tot o res" (sobre coherència en símbols religiosos i festius). "Pedagogia, pedagogia, pedagogia... i algun cop de pal." "El Pont Major no és un abocador." Conceptes clau • Porta a porta i contenidors intel·ligents • Turisme d’escombraries i incivisme • Senyalització i experiència turística • Comerç de proximitat vs. plataformes • Governança municipal i gestió del canvi

  • De Camela i la solidaritat a “Papallones Negres”: carril bus Salt–Girona, fulles i residus; infraestructures i ciutat a debat

    Visió general de l’episodi Programa de tertúlia a Girona FM amb una mirada molt local i crítica sobre cultura i ciutat. Es repassen tres grans blocs: Cultura i esdeveniments: èxit massiu del concert de Camela al Palau de Fires; balanç discret del Concert Solidari pel País Valencià; i presentació benèfica del film d’animació per a adults “Papallones Negres” d’Edmond Roch, amb la participació de Joan Roca. Urbanisme, mobilitat i infraestructures: debat sobre fulles al carrer i neteja, poda i paisatge urbà (Passeig Canalejas, Onyar), la variant i el no desdoblament de la N-II, “infraestructures fantasma” (aparcament de l’aeroport i plantes tancades sota l’estació), i el nou carril bus Salt–Girona amb dubtes sobre semàfors, velocitat i obres. Residus i civisme: desplegament del porta a porta i de les àrees temporals amb targeta, incidències tècniques, ubicacions polèmiques, “turisme d’escombraries” al Pont Major i la necessitat de pedagogia, flexibilitat i reducció de residus. “Si s’hagués hagut de fer una crítica, s’hauria destrossat; si una crònica, s’havia de dir que allò era collonut.” Cultura i espectacles Camela al Palau de Fires (èxit de públic) • 6.000 assistents amb entrada massiva i perfils molt diversos; ambient festiu i sense incidents. • Debat entre la qualitat vocal i l’alegria col·lectiva: l’experiència del públic va pesar més que la tècnica. Concert Solidari pel País Valencià (menys del previst) • 2.000 assistents malgrat cartell potent (vintena de grups, preu popular de 12 €) i gran mobilització de voluntariat i proveïdors. • Preguntes obertes: saturació de concerts i calendaris solapats; pèrdua d’“esperit solidari”. “Papallones Negres” d’Edmond Roch (sessió benèfica) • Film d’animació per a adults amb mirada documental sobre crisi climàtica i migracions. • Sessió benèfica (tota la recaptació per als afectats de València), presentada per Edmond Roch i Joan Roca. • Repassada de la trajectòria d’Edmond Roch: Tadeo, “Garbo” (Goya a millor documental), produccions amb David Trueba. Ciutat, paisatge i infraestructures Fulles, ginkgo i neteja • Fulles acumulades a punts com la Devesa o Marquès de Camps: risc de relliscades i sensació de brutícia. • Recordatori del cicle natural de l’arbrat i debat sobre equilibri entre renaturalització i manteniment. Poda i Passeig Canalejas • Arbrat baix i resines al carrer del Carme; visibilitat i seguretat nocturna. • Proposta de poda i bulevard a Canalejas per dignificar la “postal” de Girona. Patrimoni i “postal de l’Onyar” • Revisió de la pintura de les cases de l’Onyar i la intervenció al Call jueu. • Reconeguda la capacitat d’atraure recursos (Quim Nadal) per transformar espais clau. Carreteres: variant i N-II • La variant va resoldre un problema històric, però ha quedat curta i carregada. • No desdoblament de la N-II (Tordera–Aduana): 18 anys per 19 km; trams perillosos (Massanet–Tordera). • “Obres penjades” i ponts sense ús: exemple de planificació erràtica. Infraestructures “fantasma” i decisions polítiques • Aparcaments buits a l’aeroport i plantes tancades d’ADIF sota l’estació. • Inundacions al túnel de l’AVE com a símptoma de dissenys deficients. • Efecte de portar low-cost cap al Prat: impacte a l’aeroport de Girona. Equipaments i planificació • Onada d’auditoris/pavellons/piscines: problema recurrent de manteniment i programació. • Record del Pla E i, avui, fons europeus: oportunitats i riscos d’obra sense visió de cicle de vida. • Exemple de costos de manteniment tècnic (Fira): legionel·la, ascensors, evacuació fums… Mobilitat: carril bus Salt–Girona • Línia més usada (L3: 1,4 M d’usuaris); promesa d’increment de freqüències i +300.000 usuaris. • Dubtes: molts semàfors, velocitat a 30 km/h, guany de ~2 minuts; pèrdua d’aparcament i obres confuses. Residus, civisme i reducció Nous sistemes i incidències • Coexisteixen fins a 4 models (porta a porta, àrees temporals amb targeta, comunitaris, contenidors oberts). • Errors tècnics (targetes que no funcionen), oportunitats de millora (boques massa petites), i ubicacions polèmiques d’“armadostes”. • Incivisme i “turisme d’escombraries” (Pont Major): demanda veïnal d’ordre i control. Històric i normativa • De la Riera i el camió als contenidors i el reciclatge obligatori (UE). • Rebuig a la incineradora; aposta per separació i reciclatge. Pedagogia i flexibilitat • Horaris rígids vs. realitat (oficines que tanquen a les 17 h, caps de setmana, acumulació de vidre). • Propostes: punts d’emergència per al vidre, flexibilitzar horaris, més freqüència de recollida on calgui. Reducció de residus i envasos • Apel·lació a generar menys: bosses més petites a casa, compra amb menys embalatge. • Crítica a l’sobreembalatge (plàstic dins de plàstic) i responsabilitat de la indústria. Tancament • Missatge final: Girona no és “una ciutat bruta”, però punts crítics i males praxis fan mal a la percepció. Cal civisme, pedagogia, planificació i manteniment per consolidar canvis útils i sostenibles.

  • 59'

    Neu a Girona, residus i civisme, seguretat a l’estació, infraestructures pendents i acord de pesca al Mediterrani

    Resum general de la tertúlia Clima, neu i identitat hivernal • Es parla de la meteorologia d’hivern, amb possibles nevades a cotes mitjanes, i de com la neu és benvinguda si cau on s’hi està preparat. • Records d’episodis històrics a les comarques gironines: 1983, 1985, 1986 i sobretot la gran nevada del 8 de març de 2010, amb col·lapses a autopistes i problemes de mobilitat. • Reflexió sobre el Nadal: per molts, el Nadal és fred, abrics i jerseis de llana. També s’apunta l’impacte econòmic del fred en el comerç local. "No hi ha res pitjor que passar un Nadal amb un pastís que fa calor." Neteja urbana, renaturalització i civisme • Crítica a l’excés de fulles a voreres en dies de pluja per risc de relliscades i tapatge d’embornals. • Debat sobre la renaturalització i els escocells: cal un equilibri entre verd urbà i manteniment per evitar imatge de deixadesa. • Lleres de rius: es demana vigilància periòdica d’arbres i neteja selectiva, amb referència a l’ACA i a riscos d’obstrucció de ponts en crescudes. • Incivisme: denúncies de brutícia acumulada a canals i rieres (bicicletes, patinets, papereres senceres), i de turisme d’escombraries entre municipis. "Si la ciutat és bruta, el ciutadà ha de pensar que és ell el brut." Residus: model, problemes i taxa • Canvi de model de recollida: convivència entre porta a porta, contenidors intel·ligents i àrees temporals, amb problemes tècnics (targetes que no funcionen, obertures petites) i horaris que no s’ajusten a oficines i veïns. • Necessitat de informació, temps d’adaptació i pedagogia (“pedagogia, pedagogia, pedagogia”) i, en paral·lel, sancions per a l’incivisme crònic. • Complexitat en blocs de pisos petits i habitatges amb alta densitat (pisos compartits per famílies), on el porta a porta és més difícil que en cases unifamiliars. • Taxa d’escombraries: es critica l’increment recent (entorn de 235 €), i el criteri per metres quadrats per considerar-lo desajustat a la generació real de residus (perjudici per a gent gran sola en pisos grans). • Problemes paral·lels: incendis de contenidors, costos elevats i presència de deixalles a fora per saturació o mal ús dels sistemes. Seguretat i convivència a l’entorn de l’estació • Es constata una sensació creixent d’inseguretat a l’entorn de l’estació de Girona (especialment la part posterior), tot i presència policial. • Distinció entre incomoditat per persones sense llar (cal reforç social, lavabos públics, recursos de fred) i grups de joves que generen conflicte i incertesa. Infraestructures pendents i mobilitat • Crítica a l’aturada d’actuacions: Plaça Espanya, arxiu provincial i trams pendents de la N-II (perillositat i colls d’ampolla). • Queixes pel tram Girona–Platja d’Aro (retencions, semàfor de Llambilles) i percepció de centralisme en solucions prioritzades per a fluxos de Barcelona. ZBE i burocràcia • ZBE (Zona de Baixes Emissions) prevista: preocupació pels cotxes antics i les excepcions que s’hauran de tramitar; risc d’excés de burocràcia per als col·lectius vulnerables. • Digitalització i cita prèvia: queixes per la dificultat real d’obtenir cita al SEPE a Girona; barreres del certificat digital, webs poc clares i obligació d’sms i mòbil. • Crítica als bancs (tracte impersonal) i alertes per estafes; es qüestiona l’expansió de judicis telemàtics que poden fer perdre la percepció directa en sala. Acord UE sobre pesca al Mediterrani • S’anuncia un acord a la UE que permetria mantenir dies de sortida similars als actuals si es compleixen mesures de sostenibilitat (p. ex., xarxes de ròssec amb malla de 45 mm, vedes), amb ajudes europees per al canvi d’arts. • Es destaca que evita reduccions dràstiques que haurien arruïnat el sector i alleuja la manca de producte a peixateries. Tradicions de Nadal • Defensa del pessebre, el tió, els Reis i les llums com a tradicions que cohesionen i il·lusionen. Titulars del butlletí • Vaga de pescadors i escassetat de peix del Mediterrani a mercats (votació UE imminent sobre dies d’arrossegament); algunes parades tanquen en solidaritat. • L’Hospital Santa Caterina (Salt) vol introduir peix de proximitat als menús (320.000 àpats/any). • Instal·lació de LEDs a Santa Eugènia (503 punts de llum fins març 2025) per eficiència i millor il·luminació. • Condemna (2,5 anys) per abusos a un menor a Llagostera amb indemnització de 10.000 €. • L’Estartit anul·la sancions d’un radar per ajustar el procediment administratiu. • L’Estat aprova pantalles acústiques a l’AP-7 (Sant Julià–Massanet) i A-26 (Jafre/Jalagüer, segons BOE) per 17 M€. • Esports: el Girona cau contra el Liverpool (gol de Salah) tot i bona imatge; l’Spar Uni Girona obre eliminatòria d’EuroCup. • Temps: dia plujós, màximes sota 10 °C.

  • 91 anys de Ràdio Girona, política municipal i serveis públics: història de la ràdio, marxa de Cristina Andreu, burocràcia vs servei, residus i ZBE a debat

    Idees clau • 91 anys de Ràdio Girona (EAJ-38) i reflexió sobre el valor de la ràdio com a mitjà d’“immediatesa” i d’ús essencial en emergències (transistor i piles al “kit” bàsic). • Acomiadament de Cristina Andreu per motius de salut després d’un ple amb aprovacions clau (Pla Municipal d’Habitatge i normativa ZBE). Reconeixement transversal a la seva tasca i reivindicació del respecte a la política municipal de proximitat. • Burocràcia vs servei públic: tensió estructural entre decisió política i garantia jurídica; pes dels tècnics, impacte de la LRSAL i de la llei de contractes, i risc de “judicialització” de la política. • Residus a Girona: desplegament complex del nou model (porta a porta, àrees temporals i contenidors intel·ligents), amb incidències tècniques, resistència ciutadana i crida a pedagogia + sanció quan calgui; importància de dimensionar per barris. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): debat sobre si s’està “començant la casa per la teulada” sense alternatives de transport públic suficients. • Casos concrets i control: denúncia d’un bar/restaurant que actuava com a musical sense llicència i triplicava aforament; nova sanció prevista a l’empresa de residus. • Incentius: proposta de reducció de la taxa d’escombraries si s’assoleix el 70% de reciclatge. 1) 91 anys de Ràdio Girona: història, FM vs Ona Mitjana i la ràdio en emergències Moments destacats de la memòria radiofònica • Rècord del primer dia d’emissió oficial de Ràdio Girona, EAJ-38, amb la veu de Francina Boris. • Evolució de l’ona mitjana cap a l’FM per qualitat de so i adopció massiva als anys 80. • Referència a Ràdio Olot com a pionera en apostar l’FM quan encara no era majoritària. • Centenari de la ràdio: de Ràdio Barcelona (1924) a la integració a cadenes i el paper de Ràdioassociació de Catalunya. "La ràdio encara és un mitjà d’immediatesa important." Ràdio i emergències • Exemples: grans nevades amb talls de llum i continuïtat informativa gràcies a generadors. • Països nòrdics recomanen incloure un transistor amb piles als kits d’emergència. • Proposta: dotar cada comunitat veïnal d’una ràdio per reduir desinformació en crisis. 2) Acomiadament de Cristina Andreu: reconeixement i cost de la política municipal El ple i el llegat immediat • Darrer ple de Cristina Andreu per recuperar-se de la malaltia: aprovat el Pla Municipal d’Habitatge i la normativa de la ZBE. • Reconeixement unànime de la seva capacitació, treball i coneixement de la casa. "De les grans reptes neixen les grans oportunitats i aprenentatges." El costat humà de la política local • Cost familiar i personal de la política municipal: 24/7, pressió constant i interpel·lació directa al carrer. • Crida a respecte i a evitar l’“insult anònim” a xarxes; la crítica és necessària, però sense toxicitat. • Confiança que Andreu podrà tornar a la primera línia quan estigui recuperada. 3) Xarxes socials, crítica i desinformació De les cartes signades a l’anonimat a X • Experiència de cartes signades al director com a filtre de responsabilitat. • Ús de X (Twitter) per informar-se, evitant discutir amb anònims. • Campanyes a xarxes que amplifiquen percepcions (ex.: "ciutat bruta"). "La crítica s’ha d’admetre i és necessària; el problema és l’ús pervers de l’anonimat." 4) Governar amb corsé: tècnics, normatives i judicialització El paper dels tècnics i la LRSAL • Ritmes i procediments els marca la tècnica i la normativa (LRSAL, llei de contractes), sovint xocant amb l’ímpetu polític. "Tu hi seràs 2, 4 o 8 anys; jo hi seré tota la vida." • Afinitats ideològiques puntuals dins l’administració que poden frenar o accelerar segons context. Transparència, por i qui decideix • Efecte col·lateral de la lluita anticorrupció: hipertramitació i por a denúncies; risc de “governar via jutjats”. • Dilema: prestació de servei immediata vs garantia jurídica màxima. • Necessitat de confiança mútua política-tècnica: assessorar i trobar la via legal per executar el mandat democràtic, sense “prejutjar”. "És un embut." • Debat sobre llicències: diferències entre municipis i retràs per tràmits i rebot de documents. 5) Cas concret: bar-restaurant operant com a musical sense llicència • Inspecció amb aforament triplicat i activitat de bar musical sense llicència. • Denúncia d’origen ciutadà; procedirà expedient i dret a defensa. • Exemple de control a posteriori i sanció quan es detecta l’incompliment. 6) Residus: desplegament, incidències i corresponsabilitat Problemes d’implantació i gestió • Convivència de contenidors oberts/tancats, porta a porta i àrees temporals; targetes que no funcionen i incidències a barris com Montjuïc. • Empresa concessionària de gran mida: difícil control; sancions per incompliments (ja s’han imposat i se’n preparen de noves). • Necessitat de comunicació clara i sostinguda; el canvi és cultural i genera rebuig inicial. Pedagogia, vigilància i sanció • Crida a pedagogia reiterada, però també a sancionar l’incivisme (dipòsits fora d’hores/lloc, barreges de fraccions, “turisme d’escombraries”). • Idees descartades per inviabilitat: codis de barres a bosses per traçabilitat massiva. "Pedagogia, pedagogia, pedagogia… i algun cop de pal." Dimensionament i realitat diversa dels barris • Girona no és homogènia: Sant Eugènia, Pont Major, Montjuïc, Vistalegre… necessiten dimensionaments específics. • Realitat d’habitatges compartits o sobreocupats altera l’empadronament i complica el repartiment de targetes i la previsió de volum. • Incentius: proposta de rebaixa de la taxa d’escombraries si la ciutat arriba al 70% de recollida selectiva. 7) Zona de Baixes Emissions (ZBE): què i quan • Aprovació municipal de la normativa ZBE amb debat sobre horaris, abast metropolità i alternatives de transport encara insuficients. "Estem començant la casa per la teulada?" • Risc de simplificar el debat en cotxe sí/no en lloc d’emmarcar-lo en la transició de mobilitat amb serveis públics robustos. 8) Butlletí informatiu (titulars) Acords i expedients • Aprovació definitiva de la ZBE: horari feiner de 7h a 20h; excepcions ajustades a normativa autonòmica; entrada en funcionament al 2n semestre de 2025. • Nova sanció a l’empresa de residus per incidències a les àrees temporals del Barri Vell. • Informe imminent de l’ACA per desencallar el campus de salut i les al·legacions sobre inundabilitat. • Nova sol·licitud de llicència per a la sala de concerts al costat del pont de la Barca. • Denúncia a restaurant que actuava com a bar musical i triplicava l’aforament. • Neteja de la Sèquia Monar: més de 700 kg i 7 m³ de deixalles retirades. Esports i temps • Previ del Girona–Liverpool a Montilivi a la Champions. • Temps: dia fred i una mica ennuvolat, màximes prop dels 10°C.

  • 59'

    Nadal a Girona: llums, comerç i tradició; invasores a l’Onyar; Notre-Dame i laïcitat; Fra Octavi i Sant Josep; campanya solidària i homenatge a Rosa Lavallén

    Panorama general de la tertúlia La conversa gira al voltant d’un Nadal viscut a Girona amb carrers plens, comerç a l’alça i una estètica de llums més acurada. S’hi enllacen reflexions sobre identitat i laïcitat, el debat d’espècies invasores (com les carpes de l’Onyar), els 2.100 anys de la ciutat, l’arquitectura religiosa i el paper actual de l’Església (amb el bisbe fra Octavi). Es tanca amb una crida solidària i un homenatge a Maria Rosa Lavallén. • Comerç i ciutat viva per Nadal: desembre concentra fins al 12-15% de vendes; ambient familiar i sense massificacions. • Llums de Nadal més elegants: evolució cap a estètiques minimalistes i de qualitat (LED, ponts il·luminats, “cel estrellat” del Pont de Pedra). • Identitat i tradició: defensa dels pessebres com a patrimoni cultural; debat sobre laïcitat i símbols nadalencs a l’espai públic. • Natura i normatives: perplexitat per la gestió d’espècies invasores (carpes) i limitacions d’il·luminació pels peixos; crida al sentit comú en la despesa pública. • França com a referent: la reobertura de Notre-Dame com a exercici de política institucional i “grandeur”, amb una litúrgia netament cristiana en marc laic. • Església a Girona: perfil actiu i proper del bisbe fra Octavi; reptes de capellans escassos i múltiples parròquies; debat pendent sobre dones a l’Església. • Arquitectura i ciutat: posada en valor de l’església de Sant Josep i el seu encaix urbà; contrast entre temples pre i postconciliars. • Solidaritat: campanya d’Espai Gironès per a pediatria del Trueta i Santa Caterina. • Memòria: homenatge a Maria Rosa Lavallén, figura clau del Barri Vell i del Temps de Flors. "Qui perd les arrels perd la identitat." "L’estrella de la plaça Sant Jaume és tan cristiana com la cova amb el bou i la mula." (parafrasejant l’article de Narcís Comadira) Nadal a Girona: comerç, carrers i llums Comerç i rebaixes • Desembre aporta aproximadament entre el 12% i el 15% de les vendes anuals; bon desembre impulsa un bon gener. • Rebaixes: mentalment, l’inici real es fixa el 7 de gener. Carrers, turisme familiar i “gironejar” • Ambient familiar i esponjat, diferent de Fires o Temps de Flors; restaurants plens i Museu d’Art amb més públic, també internacional. • “Gironejar”: sortir a veure llums, comprar, trobar gent, “anar més mudats” i gaudir de la ciutat. Llums de Nadal: evolució estètica • Abans, il·luminació colorista i barroera; ara, més minimalista, endreçada i de categoria. • Exemples: ponts amb llàgrimes de llum i Pont de Pedra amb “cel estrellat”. El LED ha ajudat decisivament. Natura, normatives i identitat Carpes, invasores i sentit comú • Límit d’il·luminació als ponts per la reproducció de peixos; debat i confusió sobre carpes a l’Onyar com a espècie invasora. • Crítica a despeses elevades per eradicar invasores (ex. ungla de gat) amb eficàcia dubtosa; cal prioritzar el diner públic en allò que beneficia les persones (ex. habitatge). 2.100 anys de Girona • Dossier de la Revista de Girona: fundació romana el 76 aC (trasllat de la fortalesa de Sant Julià de Ramis), deixant enrere llegendes i hipòtesis preromanes. Tradició i laïcitat: pessebres, arrels i símbols Pessebres a casa i a l’espai públic • Defensa del pessebre com a tradició cultural compartida, amb memòria d’antics arbres i ginebrons tallats (avui, pràctica prohibida). • Comparativa europea: Sinterklaas als Països Baixos; importacions recents com Halloween i Black Friday. Debat sobre laïcitat i símbols (Comadira) • Discussió arran de l’article de Narcís Comadira: desaparició del pessebre a espais emblemàtics i substitució per una estrella aparentment neutra però d’arrel cristiana. • Reivindicació d’una laïcitat que no esborri les arrels culturals compartides. França com a cas d’estudi: Notre-Dame, protocol i grandeur • Laïcitat republicana francesa que conviu amb cerimònies cristianes de gran abast (reobertura de Notre-Dame). • Protocol exquisit, presència de líders internacionals, i restauració exemplar (amb debats sobre color, vitralls i costos). • Missatge: política institucional cohesionada i granduer projectada al món. Església a Girona avui El bisbe fra Octavi: proximitat i ofici • Perfil de proximitat, mobilitat autònoma (condueix ell mateix), presència en confirmacions, festes majors i parròquies de tota la diòcesi. • Reptes: envelliment del clergat i escassetat de preveres; rectors amb 7-8 parròquies i menor freqüència de misses. Arquitectura i ciutat: Sant Josep i el teixit urbà • Sant Josep (arquitecte Marc Ramon): obra sòlida de maó i voltes, que guanya amb el temps i amb l’encaix urbà (Av. Pericot, Av. Montilivi, Emili Grahit, Plaça dels Països Catalans). • Contrast amb temples postconciliars (Sant Pau, Sant Salvador d’Horta, Santa Eugènia, Vista Alegre): presència més discreta i “arran de terra”. Dones a l’Església i reforma • Reclamat un rol més integrat de les dones; sense elles, l’Església no tiraria en moltes parròquies. • Esperança i prudència sobre reformes sota el papa Francesc; es preveu canvi pel signe dels temps més que no pas per iniciativa immediata. Comunitat i solidaritat Campanya solidària d’Espai Gironès • 14a edició de campanya de Nadal solidària a benefici de pediatria del Trueta i Santa Caterina (quilòmetre zero). • Activitat participativa: dibuixar el contorn de la mà de forma gratuïta al centre comercial. Homenatge a Maria Rosa Lavallén • Record i gratitud per Maria Rosa Lavallén (101 anys), figura entranyable del Barri Vell, expresidenta dels Amics de la Girona Antiga i impulsora de l’obertura de cases al Temps de Flors.

  • Trens, busos i serveis públics; cultura i escola

    Tema central: Transport públic a Girona i connexions amb Barcelona Renfe i alta velocitat/mitja distància • Problemes crònics a la línia Girona–Barcelona: poca freqüència, retards, vagons insuficients (usuaris asseguts a terra) i un gran buit horari a la tarda (entre les 19:26 i les 21:40). • Condicions d’abonaments més restrictives: penalitzacions si es perd un tren (esperes de fins a 3 hores), reserves amb més antelació i reducció de compensacions per retard (de 30 a 60 minuts). • Explicació oficial invocant mercaderies i obres: els tertulians ho qüestionen i proposen solucions tècniques simples com apartadors per prioritzar viatgers i mitges distàncies a via d’AVE a 160 km/h que donarien servei cada 30 minuts. • Manca d’estratègia de connexions: sense estació a l’aeroport de Girona i sense línia directa Girona–Lleida per l’eix transversal; es percep maltracte deliberat i falta de visió integradora de país. "Estem normalitzant coses que no són gens de normals." Busos urbans i taxi a Girona • Saturació en hores punta, freqüències insuficients (especialment caps de setmana i nits) i planificació poc centrada en l’usuari (horaris que no encaixen amb escoles i feines). • Preu/servei: el taxi és molt car en distàncies curtes; el bus, subvencionat però encara poc competitiu en alguns trajectes multimodals diaris. • Experiències d’ús: estrès del conductor (conduir, cobrar, disciplinar) i seguretat per a persones grans (frenades; caigudes). Es demana revisió de rols i condicions. • Propostes: aparcaments dissuasius amb freqüències immediates, explorar el tramvia no segregat com a solució d’alta capacitat, millorar xarxes ciclables connectades i controlar l’ús de bicicletes/monopatins als espais on toca. Indisciplina i manteniment • Creix la indisciplina a trens regionals i mitjanes distàncies: impagaments, insults a revisors, baralles. Es demanen controls amb conseqüències (sense “porres”, però amb normes efectives). • Neteja deficient en alguns combois (restes d’àpats, incidents amb animals) tot i els missatges oficials. • Anècdota il·lustrativa: un maquinista entra per la via equivocada a Sants i fa maniobres de correcció, causant 40 minuts de retard sense informació clara per als viatgers. Context europeu i estatal: serveis públics i política Alemanya i el símptoma del deteriorament • La impuntualitat i el desgavell ferroviari actual contrasta amb el passat: s’assenyala l’austeritat i el neoliberalisme com a causes del desmantellament de serveis públics. França: malestar i "extrema dreta" • Crítica a Macron per polítiques pro-elits i retòrica identitària; el cordó sanitari es trenca en votacions puntuals. S’assenyala el creixement d’oportunistes polítics que capitalitzen el malestar social. Espanya: lawfare i “estat profund” • Es denuncia una dinàmica de judicialització i poder dels aparells de l’Estat (judicatura, cossos de seguretat) que condiciona governs i carreres polítiques. "És com una pel·lícula de zombis, amb coses del passat que tornen per impedir governs que no agraden als poders fàctics." Cultura: cinema, teatre, llibres i premis Recomanacions i fites • Cinema: "La infiltrada" (cas real d’agent a ETA), elogis per rigor i tensió narrativa. • Teatre: Isabel (Racine) i Toni Servillo (Dante, Baudelaire i reflexions sobre clàssics) com a experiències excepcionals; menció a Oriol Pla (Gola) com a “bèstia escènica”. • Llibres: biografia de Josep Pla per Xavier Pla (1500 pàgines), celebrada per rigor històric i voluntat literària. • Premis Fundació Catalunya Cultura: guardons a Brava Arts (La Bisbal), RCR Arquitectes (impacte cultural) i menció a Metalquímia pel seu compromís musical. "Si Barcelona és Roma i València Nàpols, Girona seria Florència." Educació: resultats i rumb de l’escola • Els resultats 2023 confirmen retrocessos. Es critica la innovació educativa no acompanyada i la digitalització accelerada. • Efectes de la nova gestió pública: més poder a direccions, desprestigi del docent i incerteses de relleu generacional. "L’escola s’ha reconvertit en una cosa que no se sap per a què serveix; així és molt difícil arreglar-la." Altres • Lleuresport de Nadal (GEC, 30/12 i 2-4/1, 15:30-20:00) i recordatori de l’afluència pel pont. • Titulars informatius finals: taxa d’escombraries a Girona, estudi IDIBGI-UPF sobre microviridae i addicció al menjar, restauració del riu Ter a Campdorà, neu al Pirineu gironí, presència internacional de l’Arxiu Municipal, campanya solidària a Espai Gironès i esports (Girona eliminat de Copa; Spar Girona 10-0).

  • 59'

    Residus, veïnat i habitatge: la Girona que inquieta

    Resum general Tertúlia centrada en tres eixos clau a Girona: Residus i neteja urbana: desplegament del model mixt (porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents), amb problemes d’implantació, incivisme i debat entre educació i sancions. Teixit veïnal i cohesió: crisi a l’Associació de Veïns de Montjuïc (dimissió de la junta i risc de dissolució) i declivi de l’associacionisme als barris (ex. Pedreres). Habitatge: diagnosi i objectius del Pla Local d’Habitatge; necessitat d’un parc públic de lloguer estable i assequible i regulació per tallar l’especulació. També s’aborden problemes de manteniment urbà, accessibilitat i voreres, relació amb grans companyies de serveis, burocràcia municipal, i debat sobre planificació de residus (cas Solius) i renovables. "L’única solució és molta educació i algun cop de pal" (sancions) per frenar l’incivisme. Residus, neteja i civisme Crisi a Montjuïc i efectes del porta a porta Dimissió irrevocable de la junta veïnal de Montjuïc i fase de “junta dissolutòria” fins al juny de 2025. Tensió i polarització a xarxes: campanyes agressives, recollides de signatures irregulars i pressió sobre l’associació. Problemes operatius: cubells escampats, àrees temporals amb targetes que no obren, forats de contenidors massa petits per a les bosses, freqüències de recollida insuficients (ex. vidre i resta cada 15 dies). Desplegament precipitat: poca pedagogia prèvia i absència de càrrecs polítics a sessions informatives claus. Incivisme i comportaments desviats Abocaments impropis: matalassos, runa, voluminosos a vorera; bosses a papereres; cercadors que dispersen deixalles. Turisme d’escombraries: veïns que porten les bosses a altres barris/municipis amb contenidors. Dilema clau: model de recollida versus cultura cívica; la solució combina pedagogia continuada i sancions efectives. Tarificació i equitat Rebut d’escombraries a l’alça i percepcions d’inequitat: oficines amb generació mínima que paguen com habitatges; horaris incompatibles amb activitats. Proposta: tarificació justa per usos i fraccions, flexibilitat d’horaris i serveis per a activitats econòmiques amb poca generació. De la reducció al reciclatge (canvi d’hàbits) Recuperar models de retorn d’envasos i sistemes de dipòsit. Fomentar la compra a granel i bosses/taps reutilitzables; punts de venda de saquets de tela (ex. Mercat del Lleó) per reduir plàstic. Veïnat, participació i ciutat Associacionisme en retrocés Menys cohesió comunitària i sentiment de pertinença als barris (més mobilitat residencial, canvis demogràfics, forans no integrats). Impacte en assemblees i relleus de juntes; sobrecàrrega de pocs voluntaris. Manteniment i gestió urbana Percepció d’endarreriment en conservació de voreres, neteja, accessibilitat i vialitat. Burocràcia i contractació pública més lenta que abans: dificultats per actuar ràpid en petites reparacions. Conflictes amb grans companyies (llum, telèfon): pals i manyocs de cables que obstaculitzen; negociacions feixugues i asimetries de poder. "És molt diferent veure un partit des de la grada que jugar-lo": la gestió municipal té límits legals i operatius que dificulten solucions immediates. Planificació de residus i transició energètica Cas Solius: tancament previsible i manca de previsió; trasllat de deixalles a llarga distància i costos a l’alça. NIMBY: tothom vol bones solucions però “no al costat de casa”. Debat sobre molins eòlics, dessalinitzadores i xarxes de transport elèctric (soterrament, traçats). Tensió entre decreixement teòric i serveis essencials: cal planificació i corresponsabilitat territorial. Habitatge: diagnosi i propostes Girona presenta el Pla Local d’Habitatge: objectiu de 789 habitatges fins al 2027 i 1.580 a 10 anys; horitzó 2044 amb 4.786 assequibles. Dades clau: lloguer mitjà 795 €, preu de venda 2.813 €/m², 947 pisos buits identificats i 805 pisos turístics. Problema estructural: sous vs. preus; dificultat d’emancipació. Propostes destacades: Parc públic de lloguer estable i no alienable; habitatges que no passin a mercat lliure per evitar l’especulació. Lloguers assequibles amb criteris i controls; cooperatives en sòl municipal. Coordinació metropolitana: el mercat d’habitatge desborda els límits municipals. Política municipal i reorganitzacions Baixa per salut de Cristina Andreu (mobilitat i habitatge): reconeixement unànime a la seva capacitat de treball i crida a prioritzar la salut. Previsible reassignació de carteres (paper del regidor Sergi Font i ajustos al pacte de govern). Titulars del butlletí i agenda Confirmació institucional del Pla Local d’Habitatge (objectius, solars a Domeny i Can Gibert, cooperatius el 2025). Incidències a les àrees temporals del Barri Vell i Mercadal (targetes). Cultura: Gran Circ de Nadal (ed. 11), Fòrum Gastronòmic 2025 amb Adrià, Roca i Castro. Comerç: tancament de Croquets Girona per no renovació del lloguer. Esports: Girona CF a la Copa (vs. Logroñés), Uni Girona a Gernika. Meteo: núvols matinals, sol i vent; màx. 15 ºC. Frases clau "Turisme d’escombraries" per descriure el desplaçament de bosses a altres barris. "Educació i sancions": binomi per corregir l’incivisme. "Parc públic de lloguer no alienable" com a mecanisme anti-especulatiu.

  • 59'

    Drets humans, immigració i habitatge a Girona

    Panorama general de la tertúlia "La línia són els drets humans: qualsevol cosa que no els respecti, m’hi poso en contra." Tertúlia extensa i viva sobre temes locals i globals amb fil conductor clar: drets humans, convivència i polítiques públiques eficaces. Es van abordar conflictes internacionals, la relació entre laïcitat i tradicions, el sensellarisme i l’habitatge, la concentració bancària, i l’actualitat municipal a Girona. Premi Catalunya i conflictes globals Premi Catalunya a Amin Maalouf • Reconeixement al 36è guardonat per una obra «extraordinària», amb mirada lúcida sobre canvi d’època i complexitat. Gaza, Síria i els kurds: drets humans i totalitarismes • Denúncia de la desigual cobertura mediàtica i de les matances contra minories (kurds, jacidites, armenis). • Preocupació pel totalitarisme creixent: jihadisme, talibans, règims autoritaris i retrocessos en drets de les dones. Lideratges i extrema dreta Falta de lideratges globals • Crítica a la mediocritat política i a la gestió occidental (Brussel·les-Washington) en guerres actuals. • Alerta sobre l’auge de l’extrema dreta i moviments antiavortistes. Integració, laïcitat i tradicions Costums i drets: el vel i la pressió social • Debat sobre pressió comunitària i llibertat individual: el vel i altres imposicions contràries als drets humans. • Consens: l’escola i espais públics han de garantir igualtat i no discriminació (educació física, piscina, etc.). Comunitats a Salt: religió vs vivència social • Valoració de trobades interculturals: es reclama centrar-se en convivència social i no només en clau religiosa. • Bona pràctica: «Festa de les Cultures» a Sant Eugènia enfocada en costums, gastronomia i tradicions. Nadal, laïcitat i símbols • Defensa de les tradicions locals (pessebre, tió, llums) com a patrimoni cultural i artístic més que confessional. • Crítica a retirar símbols «per pressió preventiva»; es demana respecte mutu: acollir diversitat sense renunciar al propi llegat. Sensellarisme i convivència urbana Pla de fred i recursos • Activació del Pla de fred a Girona: 45 places a la UNED per la saturació de La Sopa. • Dilema: atenció a qui necessita ajuda vs. persones que no accepten les condicions mínimes (higiene, alcohol, drogues). Convivència i neteja d’espais • Casos de pernocta en portals i brutícia associada; lavabos públics tancats per usos indeguts. • Tensió de drets: dret a l’espai públic vs dret dels veïns a la salubritat; cal intervenció municipal i suport social. "No haurien de ser els veïns qui netegin: és competència de l’Ajuntament." Habitatge, immigració i planificació Capacitat del país i distribució • Es reclama planificació demogràfica i debat sobre la capacitat d’acollida i repartiment estatal de fluxos migratoris. • Denúncia de l’efecte crida i de derivacions cap a Barcelona/Girona; es demana coordinació i criteris de repartiment. Polítiques d’habitatge • Focus en pisos buits de grans tenidors i la Sareb: - Proposta: posar-los en lloguer assequible i reforçar rehabilitació. - Crítica a la privatització de parc social i a les golden visas. • Dues realitats a atendre: - Persones nouvingudes sense recursos (ocupacions). - Treballadors que tot i treballar no poden pagar lloguer. Sistema financer i competència De la crisi del 2008 a l’OPA del Sabadell • Crítica al rescat bancari i a la desaparició de caixes: pèrdua de proximitat i concentració del sector. • Debat sobre l’OPA al Banc Sabadell i riscos per a la lliure competència i el servei al territori. • «Deserts bancaris»: pobles sense oficines; la Generalitat finança unitats mòbils per suplir el servei. Actualitat municipal Relleu a Habitatge i Mobilitat • Sortida de Cristina Andreu a final d’any; possible redistribució de carteres (p. ex. Sergi Font, Gemma Geis). • Tripartit estable, discrepàncies gestiona-des internament. Recollida d’escombraries i reciclatge • Implementació de nous sistemes: porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents. • Incidències inicials (targetes, punts tancats) i demanda de presència política en reunions veïnals. Titulars informatius (final del programa) Notícies • Soroll: 7 de cada 10 gironins per sobre del llindar OMS; pla per reduir contaminació acústica. • Mobilitat supramunicipal: més freqüències de bus, nocturns i aparcaments dissuasius. • UdG–Ajuntament: treballs de fi de grau/màster amb reptes reals de ciutat. • Setmana de les Persones amb Discapacitat: 8 accions de sensibilització. • Cultura: concert solidari amb 29.772 €; Premi dramatúrgia per «Pantasilant». • Esport: Banyoles acollirà el 2025 la World Rowing Masters Regatta. • Temps: núvols i fred, màxima de 12 °C. Idees força • Drets humans per damunt de qualsevol costum o pressió religiosa. • Preservar tradicions com a patrimoni cultural i fomentar respecte mutu. • Afrontar el sensellarisme amb més recursos, coordinació i neteja d’espais. • Reformes en habitatge: activar parc buit, limitar especulació i reforçar parc públic. • Evitar la concentració bancària que empobreix el servei al territori. • Planificació i lideratge per anticipar reptes socials i demogràfics.

  • Ràdio local, habitatge i comerç de barri a Girona

    Resum general Tertúlia de Girona FM conduïda per Jordi Grau amb Joan Quera, Anna Sala i Roger Casero. Conversa viva i propera sobre el paper de les ràdios locals com a motor de participació, la tensió entre comunicació institucional i periodisme, la crisi d’habitatge i les seves solucions públiques, i la vida de barri i el comerç de proximitat a Girona. Es tanca amb un butlletí de titulars locals. "Quin cost té que a Girona no hi hagi una ràdio com aquesta?" "La ràdio és municipal, però no és la veu de l’equip de govern." Temes principals Ràdios locals: sentit, valor i adaptació • Proximitat i participació: les emissores locals donen veu a entitats i veïnat, amb pluralitat i rigor. • Escola de ciutadania: formació de professionals i habilitats comunicatives per a qui no es dedicarà al periodisme. • Adaptació digital: podcasts, escolta a la carta i videopodcasts; debat sobre si el vídeo dilueix l’essència sonora. • Rigor vs. immediatesa: alerta sobre el “periodista multitask” i el risc de superficialitat; defensa de contrastar i pensar. • Audiències i EGM: l’EGM no recull bé l’impacte local; es prioritza qualitat de continguts per sobre del share. • Servei públic: resposta en emergències (nevades, incidències), i espai per a creadors locals (escriptors, músics) invisibilitzats en grans mitjans. "Si has de parlar de la recollida de residus en 35 segons, és complicat: et quedes en el titular." Periodisme, deontologia i gestió pública • Comunicació vs periodisme: risc de descompensació a favor de la comunicació institucional; cal periodisme que pregunti i fiscalitzi. • Pluralitat municipal: la ràdio és de ciutat i per a totes les veus (govern i oposició), no una eina de propaganda. • Valor públic: la rendibilitat no és només econòmica; la ràdio aporta cohesió, informació i participació democràtica. Habitatge: diagnosi i polítiques • Anunci estatal: proposta de 50.000 habitatges públics fins 2030; insuficient però necessari. • Mercat tensionat: salaris que no cobreixen lloguers; infrahabitatge normalitzat; racisme immobiliari encara present. • Grans vs petits tenidors: cal intervenir sobre grans tenidors (p. ex. Sareb) i activar pisos buits; vigilància per no penalitzar petits propietaris vulnerables. • Usos turístics: regulació d’HUT a Girona amb topalls per barri; importància de fer complir les normes. • Urbanisme i tràmits: recuperar plantes baixes per a habitatge i accelerar llicències (actualment molt lentes). "Si la Sareb té pisos i la vam rescatar, aquests pisos haurien d’estar disponibles immediatament." Comerç de proximitat i identitat de barri • Declivi comercial: pèrdua de botigues històriques als barris (Sant Eugènia, Sant Narcís, Pont Major) per competència d’Amazon, centres comercials i franquícies. • Vida al carrer i seguretat: comerç obert genera llum, moviment i comunitat, reduint la necessitat de càmeres. • Associacionisme en crisi: dissolució d’algunes associacions de comerciants; dificultats de relleu. • Paradoxes actuals: botigues locals com a punts de recollida de compres en línia; debats de preu vs sosteniment del teixit local. • Homogeneïtzació urbana: ciutats cada cop més iguals; risc de perdre idiosincràsia i memòria col·lectiva. Apunts i idees clau • Ràdios locals: proximitat, participació, rigor, escola de ciutadania, resposta en emergències. • Periodisme: necessitat d’independència i fiscalització del poder; evitar que la comunicació substitueixi la informació. • Habitatge: intervenció pública sostinguda, activació de pisos buits de grans tenidors, regulació d’HUT, tràmits més àgils. • Comerç de barri: motor de cohesió i seguretat; cal suport veïnal i polítiques que en facilitin la viabilitat. Notícies destacades del butlletí • Operatius policials a Girona (drogues i armes blanques) amb 3 detinguts. • 4.651 pisos buits de grans tenidors a les comarques gironines (2023). • Girona licita 4 radars fixos nous a la ciutat. • Dèficit de 181 secretaris/interventors/ tresorers municipals a la província. • 2.000 assistents a concerts solidaris amb el País Valencià. • Esports: el Girona rescata un punt a Vila-real; l’Uni Girona arrasa el Celta (108-59). • Temps: dia clar amb intervals de núvols, màx. 18 ºC.

  • Girona: teatre, inundacions i habitatge

    Resum general de l’episodi La tertúlia de Girona FM aborda una sessió molt completa on es combinen cultura, emergència climàtica, urbanisme, habitatge, mobilitat i neteja urbana, amb tancament informatiu en format de titulars. El to és proper i crític, amb èmfasi en la necessitat de planificació i polítiques estructurals. Teatre solidari: “El destí de les violetes” • Obra solidària impulsada per l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), dirigida per Laura Ballucera i escrita per la Beguer Escudé. • Cada “Violeta” afronta vuit decisions que condueixen a destins diferents; repartiment doblat per enriquir el personatge. • Objectiu econòmic clar per a cinc entitats: Fundació Elna, Fundació Sergi, Fundació Noguera, Fundació per l’Esclerosi Múltiple i Oncolliga. • Ambient de companyia mixt (dones i homes), amb personatges que connecten amb el públic i gran final de ball celebrat pels tertulians. "Cada vegada, encara que la repetiu, és diferent." València: solidaritat i aprenentatges d’una DANA • Recordatori del mes dels fets i crida a no oblidar els damnificats. • Concert solidari a Girona pel País Valencià al Palau de Fires (1 de desembre). • Debat sobre el paper de la solidaritat ciutadana vs. responsabilitat de l’Estat/UE i gestió asseguradora. • Es planteja la possibilitat de mala praxi en la gestió i la necessitat de decisions perquè no torni a passar. "Gràcies per haver-nos ajudat, però no ens oblideu a partir d’aquí un mes." Girona i el risc d’inundacions • Projeccions científiques (UdG) apunten a una gran inundació en 20–25 anys si no s’actua sobre conques, rieres i gestió forestal. • Diagnosi dels rius i torrents: Ter (cabal reduït per embassaments i derivacions), Onyar/Unyà, Güell, Galligants i riera Monar. • Debat sobre la plataforma de la Plaça Catalunya: informes demolidors, opcions de consolidar, transformar en pont o retirar-la per millorar fluxos i seguretat. • Crit a netejar rieres (responsabilitat ACA) i manteniment d’infraestructures clau (Pont Major, Pont de l’Aigua). Habitatge: diagnosi i models • Emergència d’habitatge: preus de compra i lloguer desbocats, manca d’oferta (sobretot de lloguer), jovent sense accés. • Causes: pes dels grans tenidors i SAREB, però també efecte d’arrossegament de la petita propietat; confusió de pisos buits vs. no empadronats. • Models internacionals/locals: Viena i Vitòria com a referents de parc municipal (fins al 33%) i comunitari, preus regulats i plans a 15 anys. • Girona: pressupost 2024 ~148,7 M€ amb inversions ~6 M€ (insuficients); ciutat poc endeutada: es proposa endeutament estratègic i visió supramunicipal. • Revisar la VPO: si es ven, que torni al mercat amb condicions protegides; reconversió d’antics espais industrials i baixos en desús. "Cal un pla d’inversió a 15 anys. Un dia s’ha de començar." Mobilitat i governança urbana • Crítica a les "tirites" en mobilitat: talls puntuals (Jaume I–Bonastruc), proves sense simulacions ni pla integral previ. • Necessitat d’aparcaments dissuasius, millora de transport públic interurbà i accessibilitat (persones amb mobilitat reduïda). • Casos: Plaça Catalunya, Avinguda Sant Narcís (obres, un sol sentit), Pont de Santa Eugènia (coll d’ampolla). • Canvis al govern municipal per la dimissió de Cristina Andreu (habitatge i mobilitat): es preveu impacte en continuïtat i capacitat de planificació global. "Podem ser aplicats o implicats. I canvia molt." Neteja i residus: incivisme i “porta a porta” • L’incivisme costa 1 M€/any (turisme d’escombraries, voluminosos fora de lloc). • El govern planteja controls policials; es recorden crítiques prèvies a mesures similars. • Debat sobre el model porta a porta: viable en cases i en blocs amb contenidors interns (obligació en altres llocs), però problemàtic en pisos sense espai; cal adaptar solucions a tipologies d’edifici. Butlletí final de titulars • Incivisme i reforç de controls; Pla Fred per a persones sense llar; • Crítiques del PSC a direccions d’empreses municipals; • Primera estrella Michelin per al Divinum; • UdG: nova embarcació per a robots autònoms; • Augment de gats registrats a Salt (+40%); • Esports: el Girona cau a la Champions (1-0), Copa del Rei i victòria de l’Spar Girona a l’Eurocup; • Temps: sol i màximes de 19 °C.

  • 58'

    Michelin a Girona, aigua del Ter i energia

    Resum de l'episodi Punts clau • Tres noves estrelles Michelin a la demarcació: Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis) i Boramar (Portbou). Valoració experta de Salvador García-Arbós i debat sobre mèrits, continuïtat de cuina clàssica i impacte econòmic. • El valor del servei i l’ànima d’un restaurant: el cas Divinum i el paper de sala (Joan), comparacions amb referents històrics (Motel, Can Durant, Via Veneto) i la qualitat sostinguda a preus raonables. • Gastronomia i territori: impuls als vins de l’Empordà, connexions amb pagesos i pescadors, i mapa de cuina de proximitat a l’eix Girona–Sarrià–Salt–Sant Gregori. • Aigua i governança: sequera al Ter, Sèquia en obres i manca d’aigua a les hortes; trajecte d’Aigua és Vida, frustracions legals, i el famós article 26 que "ho deixa tot en suspens". • Energia i territori: debat sobre eòlica marina al Golf de Roses i la MAT submarina; propostes d’autoconsum distribuït (un poble, un molí; plaques a teulades i mitjanes d’autopista; solar tèrmica) i el marc del decreixement amb dades d’Antonio Turiel. • Consumisme low‑cost i petjada oculta: moda ràpida, gentrificació del turisme i l’aigua amagada de cada ampolla de plàstic. "Diu l'article 26... En un cas de compromís, el govern pot passar-se... totes les lleis del país" (La Trinca, citada per il·lustrar el bloqueig normatiu) "Volem que visquin" (reclamat com a objectiu de futur per damunt del confort immediat) Gastronomia i premis Michelin Noves estrelles i lectura crítica • Girona suma tres estrelles: Divinum, Esperit Roca (Castell de Sant Julià de Ramis) i Boramar (Portbou). • García-Arbós subratlla que l’Esperit Roca treballa amb una cuina clàssica que ja havia merescut màxima distinció i que el local és "preciós" però amb logística d’accés en cotxe. • Es reivindica que altres restaurants també mereixerien estrella i que l’absència de guia no invalida la qualitat. Servei, preu i referents • Debat sobre el pes del cap de sala com a "ànima" del restaurant (el cas del Divinum) i la consistència del servei. • Es destaquen restaurants de referència (Motel, Can Durant) i una oferta àmplia a 40–50€ ben cuinada i confortable. Territori i producte • Els restaurants han impulsat els vins de l’Empordà i llaços amb pagesos i pescadors; casos com Empòrium i Les Cols amb militància local. • Mapa de proximitat: Can Ribes, Can Xifra, Can Joan d’Adri, Casa Cacao, etc. Una zona rica en formatgeries, horta i cuina de brasa. Aigua, sequera i governança Estat del Ter i gestió • Sèquia tallada per obres després d’un any de sequera severa; hortes amb manca d’aigua. • Aigua és Vida exposa cansament i bloquejos legals en remunicipalitzacions; la normativa existeix però no s’aplica. Article 26 i incidència • Es denuncia l’article 26 com a clàusula que suspèn tot en emergència; anècdota cantant La Trinca en reunió amb el conseller per evidenciar-ho. • Crida a la pressió social i al relleu jove, que costa d’arribar a entitats i associacions veïnals. Energia, model i límits Eòlica marina i alternatives • Crítica al projecte del Golf de Roses: el problema no és només els molins, sinó la connexió (MAT submarina) i l’impacte marí. • Propostes: un poble, un molí; molins a mitjanes d’autopista (idea citada de Jordi Sargatal); plaques a tots els taulats i solar tèrmica per ACS, més eficient i duradora. Decreixement i consum • Dades citades (Turiel): el consum elèctric baixa des de fa anys; els recursos (coure, urani) s’esgoten; cal viure amb menys però bé. • Crítica al low‑cost: moda ràpida, turisme massiu i intangibles especulatius que augmenten residus i petjada hídrica (fins i tot per fer una ampolla de plàstic). Notícies finals (butlletí) • Sopa de Girona: possible aportació extraordinària de la Generalitat per a obres. • Residus al Mercadal: el 60% no ha recollit targetes d’accés; contenidors oberts temporalment. • 3 noves Michelin (recull de titulars): Esperit Roca, Divinum i Boramar. • Abocador de Solius: 7,3 M€ per clausura i 3 anys de manteniment. • Nadal a Girona: 270 activitats i encesa de llums. • Projecte Rossinyol: 72 alumnes en mentoria per inclusió. • Esports: el Girona es juga el pas a Champions; l’UNI Girona vol ser primer a l’Eurocup. • Temps: estabilitat assolellada, màximes de 18ºC.