Girona avui: residus, civisme, economia i habitatge

Visió general

En aquesta tertúlia de Girona FM, moderada per Jordi Grau, es combinen presentacions d’empreses locals amb un debat profund sobre la ciutat: residus i civisme, economia i consum, habitatge i lloguer, i immigració i inclusió. També s’hi fa una reflexió sobre canvis culturals i la memòria històrica.

Convidats i context

• Toni Clèzies (Iclèzies Associats): relleu generacional, nou local i marca, i projectes culturals.

• Pau Jordà (Espai Gironès): balanç de 20 anys, xifres de visitants i dimensions òptimes del centre.

• Sílvia Castelló (Costura / Gasol, Salt): 18 anys ensenyant a cosir, nova seu a l’antiga Gasol i retorn del tèxtil a Salt amb projecte social.

"Ser feliç" — leitmotiv de Sílvia per explicar l’impacte personal i comunitari de la costura.

Temes clau

1) Residus i civisme a Girona

• Recollida porta a porta vs. contenidors intel·ligents: en zones amb porta a porta s’assoleix fins a gairebé el 90% de reciclatge, enfront de <50% de mitjana de ciutat.

• Desplegament precipitat: problemes amb targetes d’accés, cues i manca de comunicació; afectació notable al sector restauració (horaris, espais i normativa sanitària).

• Incivisme i abocaments: “turisme d’escombraries”, deixalles a carreteres, runa i residus de plantacions; impacte a les Deveses de Salt i a la Sèquia Monar.

• Solucions: combinació de educació i comunicació sostingudes amb sancions efectives en casos greus; ajustar el model del Barri Vell i mercats; reconèixer l’encarit del servei i l’impacte en comerços.

"Això és intolerable" — sobre bosses llençades des del cotxe a l’autopista.

2) Canvis d’hàbits i marcs culturals

• Adaptació quotidiana a la recollida: organització domèstica (ex. comprar peix quan toca orgànica) i incentius (deixalleria).

• Paral·lelisme amb el progrés normatiu del tabac: del cinema i hospitals amb fum a la normalització actual de no fumar en espais tancats.

• Debat sobre la “cultura de la cancel·lació”: no reescriure el passat, sinó contextualitzar-lo; avisos inicials a films/obres poden ser suficients.

3) Memòria històrica i democràcia

• Cas Puig Antich i il·legalitat del judici i execució: importància d’explicar el passat per no repetir-lo.

• Període llarg de democràcia i absència de guerra interna, però preocupació per involucions (Ucraïna, lideratges globals com Trump) i la fragilitat institucional.

4) Girona, consum i economia

• Percepció de ciutat viva: carrers, bars i botigues plenes; teatres amb bons balanços; dades d’ocupació històricament altes.

• Finances familiars: baixada de l’Euríbor alleuja hipoteques i impulsa consum; crèdit més selectiu evita excessos.

• Contrapunt: lloguer desbocat i desigualtats que afecten joves i famílies.

5) Habitatge, ocupacions i solucions

• Diferenciar ocupació per necessitat de xarxes delictives que exploten persones vulnerables.

• Inseguretat jurídica retraient oferta de lloguer; casos com Casa Ursola evidencien famílies amb capacitat de pagar però sense oferta.

• Propostes: reconvertir baixos comercials buits en habitatges amb tràmits simplificats; augmentar oferta per abaixar preus; polítiques imaginatives i no partidistes.

6) Immigració i inclusió

• Del assistencialisme a l’empoderament: donar oficis (cosir, serveis, bosc) per a inclusió real.

• Experiències de Salt (Gasol, Idària): itineraris d’aprenentatge i inserció per a persones que arriben sense idioma ni xarxa.

"Drets i deures" — calen vies clares i àgils d’inclusió laboral i social, amb marcs legals aplicats amb equitat.

Conclusions

• Girona afronta un repte central de residus i civisme: cal millorar desplegament, ajustar models per barris i combinar pedagogia amb sancions.

• Habitatge és la gran pressió de fons: més oferta (reconversió de baixos), seguretat jurídica i polítiques realistes.

• La ciutat manté dinamisme econòmic i cultural, però amb bretxes socials que demanen inclusió basada en feina i formació.