La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

337-348 de 384
  • 59'

    Girona avui: residus, habitatge, mobilitat i seguretat

    Panorama general de la tertúlia Conductor: Jordi Grau. Convidats: Carles Bonaventura (filòleg), Sandra Florença (periodista) i Enric Serra (periodista). Context: 5è aniversari de les emissions de Girona FM i repàs crític però constructiu de l’estat de la ciutat. Idea central Girona és una ciutat agradable i de mida humana, amb bona oferta cultural, però amb reptes recurrents: neteja i residus, habitatge, mobilitat/ZBE i seguretat/ incivisme. Neteja i residus: models, civisme i costos Debat sobre la transició entre porta a porta, contenidors intel·ligents i àrees temporals al Barri Vell. Consens que no hi ha solució perfecta; cal adaptar el model a cada barri i enfortir l’educació cívica. Es destaca l’ús de xarxes per amplificar queixes i possibles campanyes partidistes. Punts clau: Incivisme: bosses fora d’horari/lloc, “turisme d’escombraries” i afectacions a punts periurbans. Tecnologia: contenidors intel·ligents útils però més cars i fràgils si fallen targetes/lectors. Transparència: cal explicar millor el cicle complet del residu i fins a quin punt es recicla realment. Pedagogia: començar per les escoles i mantenir campanyes constants. "Com més bé ho volem fer amb la recollida, més car és el servei." Càmeres i pintades: seguretat vs privacitat i espai públic Debat sobre videovigilància: útil si s’usa de forma ètica i amb manteniment; dilema amb la intimitat. Pintades i grafitis: Diferenciar art urbà i bretolades/signatures que degraden façanes, comerços i patrimoni. Rebuig a pintades reivindicatives indiscriminades (ex. 1 de maig, establiments de bicicletes). Solucions creatives: murals de qualitat i encàrrecs per positivitzar persianes afectades. Habitatge: preus, polítiques públiques i classe mitjana en retrocés Diagnosi: preus de lloguer i compra desbocats, dificultant l’emancipació de joves i no tan joves; precarietat i pisos compartits. Crítica transversal: dèficit històric d’habitatge públic (estat i Generalitat). El model de VPO en compra s’evapora quan passa a mercat lliure. Proposta central: apostar per habitatge públic de lloguer sostingut en el temps; sumar sectors (promotors, administracions, veïnat) i fugir de la demagògia. "Sense capacitat d’estalvi, la gent no pot prosperar; la política ens ha dut aquí i la política n’ha de treure." Ocupacions: distingir necessitats i delinqüència Diferenciar ocupació per primera necessitat de l’ocupació delictiva. Sense alternativa habitacional, la pressió social i la degradació associada s’agreugen. Mobilitat, ZBE i hàbits: menys cotxe al centre, més alternatives Acord general a treure cotxes del centre i desplegar ZBE amb condicions: Aparcaments dissuasius ben connectats i més freqüències de transport públic. Planificació prèvia abans de tancar carrers. Hàbits: fomentar anar a peu i bicicleta; millora de la convivència viària dels ciclistes. Punts sensibles: col·lapses puntuals en sortides d’escoles i accessos a equipaments (conservatori). Nota política: dimissió de Cristina Andreu (regidora clau) pot forçar canvis a l’organigrama. Ciberseguretat i fake news esportives Simulacre de l’Agència de Ciberseguretat: fals 77% de descompte en entrades Girona-Liverpool per a l’ODG. Reflexió sobre ètica d’aquests exercicis i la sensibilització contra desinformació. Butlletí de notícies (titulars) Girona amplia contenidors intel·ligents a 20 barris (targeta i franges 7-22 h). Nou canal de queixes a la Policia Municipal via centres cívics. 558 víctimes de violència masclista (1r semestre 2024) ateses als serveis especialitzats. Recerca: molècula d’ARN vinculada a activitat del greix i tesi per convertir CO2 en compostos útils (UdG/IDIG). Esport i salut: Marató per La Marató de TV3 a Girona (15 des.). Confirmació del simulacre de ciberseguretat sobre les entrades del Girona. Conclusió Girona manté fortaleses clares com a ciutat habitable però encadena reptes estructurals que requereixen polítiques continuades i coordinades: residus, habitatge, mobilitat i convivència a l’espai públic.

  • Tertúlia Girona FM: violència masclista, crisi de l’habitatge i homenatge a Ernest Lluch, amb teatre solidari a Girona

    Visió general Episodi de tertúlia amb focus en tres eixos principals: violència masclista (25N), crisi de l’habitatge i homenatge a Ernest Lluch. S’obre amb un apunt de teatre solidari impulsat per l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores Gironines i es tanca amb un butlletí informatiu. "Una és massa" — sobre el recompte de víctimes de violència masclista a les comarques gironines. Teatre solidari: “El destí de les violetes” (AGiG) Què és i per a qui • Obra amb actrius (i algun actor) amateurs de l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores Gironines (30è aniversari de l’entitat). • Doble eix: sororitat i solidaritat. Recaudació íntegra per a cinc fundacions del territori: En Colliga, Sergi, Ramon Noguera, EINA i FEM (esclerosi múltiple). Contingut i agenda • Tracta, en clau lúdica i divertida, com el tracte d’un home cap a una dona (i el que una dona accepta) pot canviar-ne el destí —temàtica alineada amb el 25N. • Funcions recents a Aleu i Cadaqués (gran resposta del públic). • Nova funció: dissabte, 18 h, Centre Cívic Sant Narcís (Girona). Títol: El destí de les violetes. Violència masclista: diagnosi i vies d’acció Tendències i preocupacions • Sensació compartida que no millora el fenomen de la violència contra les dones; casos recents que impliquen nois molt joves. • Percepció de polarització en el jovent: elles, més conscients i feministes; alguns nois, més desacomplexats en posicions masclistes. "És una revolució molt lenta" — canvi de paradigma mil·lenari que genera fortes reticències. Joventut, cultura i xarxes • Les xarxes socials amplifiquen discursos masclistes i normalitzen llenguatge agressiu. • Incoherència entre declarar-se no masclista i consumir o cantar lletres amb contingut misògin. • Els models familiars i del grup d’iguals pesen molt en la construcció de valors. Educació, informació i límits • Hi ha més educació i sensibilització que fa 5-10 anys, però no és suficient per revertir-ho. • No hi ha un perfil sociocultural únic de l’agressor: fenomen transversal (edat, nivell socioeconòmic, ideologia). Vies d’acció i prevenció • Des de la psicologia, cal investigar millor què passa pel cap de l’agressor per dissenyar prevenció efectiva (sense justificar). • Proposta d’acompanyament institucional en separacions amb risc (punt crític que sovint desencadena agressions). • Rebuig al relat que “el feminisme ha anat massa enllà”: la seva finalitat és la igualtat i encara no s’ha assolit. Habitatge: preus, regulació i competències Fotografia del problema • Manifestacions a Girona i Barcelona contra l’augment del lloguer; problemàtica estructural que afecta l’emancipació (milers de joves han de compartir pis fins als 30+). • L’índex de referència continua sent alt fins i tot en barris populars; amb sous baixos, l’emancipació és inviable. "Problemes complexos no tenen solucions fàcils." Mesures i límits • Regular pisos turístics ajuda però té impacte limitat sobre el preu global; el mercat busca escletxes (lloguer de temporada). • Necessitat d’incrementar l’oferta: habitatge públic de lloguer és més car de construir i requereix planificació i finançament sostinguts. • Aprendre de models europeus: crear una borsa estable d’habitatge de lloguer social a llarg termini. Competències i governança • Els ajuntaments tenen poc marge per generar oferta significativa; calen recursos i marc normatiu de Generalitat i sobretot Estat (sol, finançament, fons europeus). • Crida a acords transversals (Parlament, Congrés i municipis) per despolaritzar el debat i impulsar polítiques d’Estat. Expectatives i corresponsabilitat • Debat sobre expectatives: dret a l’habitatge sí, però no dret garantit a viure en un punt concret de la ciutat. • Distància generacional: abans també era difícil; avui, combinar precarietat salarial i preus ho fa especialment dur. Homenatge a Ernest Lluch • Record del seu llegat: impulsor de la sanitat pública universal (ministre de Sanitat, 1982), economista, humanista i defensor del diàleg. • Vincle amb Girona i Maia de Montcal; 24 anys del seu assassinat (ETA). Defensa del diàleg com a via per superar conflictes: llegat cívic i polític de gran vigència. Apunt local • Canvis al govern de Girona per la sortida (per salut) de Cristina Andreu; prevista reestructuració de competències a l’àrea de Guanyem. Butlletí de notícies (titulars) • Girona, una de les ràtios més altes de denúncies per agressions sexuals a Catalunya (24/100.000 hab. al 1r semestre 2024). • Unes 400 persones es manifesten a Girona contra les pujades del lloguer; a la tarda, concentració a Barcelona. • La Generalitat crearà comissió per al nou Trueta i Campus de Salut; primera fita: redactar projecte a l’estiu de 2025. • Més de 600 participants a la cursa solidària Corre per l’ICTUS. • Oberta l’adhesió per nomenar Carme Carbó filla predilecta de Salt. • El Museu d’Art de Girona recupera l’obra de Roser Bru amb l’exposició “Roser Bru. Superant la distància”. • Esports: triomf a la pròrroga de l’Spar Girona (85-91) a la Lliga; destacada Sandrín K. amb 24 punts.

  • De la DANA al País Valencià a la Girona municipal: inundabilitat, emergències, energia i el futur del tripartit

    Resum general En aquesta tertúlia, els participants analitzen amb mirada crítica i propositiva la gestió de la DANA al País Valencià, els reptes d’inundabilitat i d’emergències al Principat, el xoc entre energies renovables i oposició territorial, i les tensions i moviments a l’Ajuntament de Girona. El tram final recull els titulars informatius del dia. • Punt central: crítica severa a la gestió política i comunicativa de la crisi al País Valencià i advertiment sobre el risc que es repeteixi en altres territoris si no es reforcen les estructures tècniques i la cultura de prevenció. • A nivell català: millora de la prevenció des de la nevada de 2010 i una estructura tècnica d’emergències més sòlida, però persistència de riscos d’inundació, urbanisme en zones vulnerables i dèficits d’infraestructura (Rodalies, N-II). • Energia i territori: necessitat d’accelerar renovables i desaladores amb criteris de compensació territorial i minimització d’impactes (línies d’evacuació soterrades, planificació), tot assumint que “no al meu pati” no pot bloquejar objectius climàtics. • Girona ciutat: baixa per salut d’una peça clau (Cristina Andreu) que força reassignacions d’àrees estratègiques i pot tensar el tripartit; es projecten canvis en residus i mobilitat i s’apunten possibles moviments d’ERC cap a les municipals. Temes principals País Valencià: gestió de crisi i reconstrucció • Negligència i tacticisme polític el 29 d’octubre: absència del president, descoordinació, i priorització d’evitar responsabilitats per damunt de l’ajuda. • Militarització de la reconstrucció: preocupació pel nomenament de militars i per una possible politització de decisions tècniques. • Voluntariat clau i ajuda tardana: agraïment als voluntaris i queixa per la lentitud institucional (escoles, assistència, protecció civil). • Risc de picaresca en concessions i necessitat de control i transparència en l’ús de fons. Catalunya: prevenció, inundabilitat i infraestructures • Estructures tècniques més madures (ADF, protocols) i cultura de prevenció reforçada des de 2010; tanmateix, risc zero no existeix. • Urbanisme en zones inundables (càmpings, passeigs marítims, polígons) i debat sobre deconstrucció vs. plans d’emergència robustos i desallotjaments preventius. • Cas Girona: lliçons del Glòria, disseny del nou Trueta amb criteris de resiliència (espais estancs, cotes), i plans d’inundabilitat a revisar i finançar per municipis petits. • Infraestructures crítiques: Rodalies (canvis tangibles en ~2 anys), N-II pendent de desdoblament i AP-7 col·lapsada; risc creixent per logística i camions. Energia i territori • Renovables i desaladores imprescindibles, però amb participació local i compensació territorial (país macrocèfal: gran consum a Barcelona). • Parc eòlic marí i línies d’evacuació: preferència per soterrar i reduir l’impacte; planificació fina sobre traçats i propietats. • Acceptar que l’impacte zero no existeix, però minimitzar-lo i repartir-lo amb criteris d’equitat i benefici local. Girona: política municipal i agenda • Baixa de Cristina Andreu (mobilitat, habitatge, urbanisme) i impacte en la governança; possible ascens de pes de Sergi Font. • Moviments d’ERC: possible candidatura de Marc Puig i escenaris de convergència més enllà de sigles; efectes en l’ecosistema local. • Projectes en marxa: canvi de recollida de residus (Barri Vell/Mercadal) i mobilitat (cal concreció més enllà de gestos simbòlics). • Futur del tripartit: altament probable una ruptura preelectoral per dinàmiques partidistes. Titulars informatius • Multes a patinets (1.109, la meitat per circular per vorera). • Accés a l’habitatge: fins a 10 anys de salari íntegre; >33 anys si es limita al 30% d’ingrés. • Pista de gel amb aigua de pluja; nou mercat de Nadal “Imagina”. • Crítica PSC a “ajustos” pressupostaris (retallades encobertes). • Unitat de trasplantament oncohematològic al Trueta (ICO). • Servei d’atenció a dones a Salt (220 atencions, majoria per violència masclista). • Premi ARC a l’Auditori de Girona; Festival Neu; esport: UNI Girona perd a la pròrroga; temps: núvols i 19 °C. Cites destacades “La gestió del 29 d’octubre va ser una gestió criminal.” “El manual polític et diu que és impossible fer una campanya electoral a dins d’un govern de coalició.” Conceptes clau • Inundabilitat: probabilitat que una zona s’inundi per episodis extrems de pluja o crescudes. • Deconstrucció: retirada/retrofit d’infraestructures o usos en zones de risc (controvertida i costosa). • ADF: Agrupacions de Defensa Forestal (voluntariat organitzat per a prevenció i suport en emergències). • Línia d’evacuació (elèctrica): infraestructura per portar l’energia produïda (p. ex. eòlica marina) a la xarxa; pot ser aeri o soterrat. Conclusions i idees d’acció • Reforçar la governança tècnica d’emergències i aplicar protocols preventius sense dependència de cúpules polítiques. • Auditar i actualitzar plans d’inundabilitat amb finançament i assistència per municipis petits. • Garantir transparència i control en concessions de reconstrucció; criteris tècnics, no polítics. • Planificar renovables/desaladores amb compensació territorial i minimització d’impactes (soterraments, traçats consensuats). • Accelerar millores a Rodalies i desdoblament N-II per seguretat i competitivitat. • A Girona, assegurar continuïtat en àrees clau (urbanisme, mobilitat, habitatge) i gestionar tensions del tripartit amb calendari i objectius clars.

  • 49 anys després de Franco: transició inacabada, escola i FP, precarietat i populismes; i els projectes de la Fundació Esclerosi Múltiple, amb l’actualitat de Girona

    Visió general Un episodi coral on, a partir dels 49 anys de la mort de Franco (20/11/1975), s’analitzen la Transició i les seves continuïtats, es debat l’estat de l’educació (especialment la Formació Professional i la figura de l’“aprenent”), es parla de precarietat laboral i influencers, i s’alerta sobre el discurs populista. La tertúlia es tanca amb els projectes 2025 de la Fundació Esclerosi Múltiple i un butlletí d’actualitat gironina. "Franco ha muerto" — l’anunci amb sanglot d’Arias Navarro, símbol d’un final de règim que molts consideren només parcial. 1) 49 anys després de Franco: què va canviar i què no Records i memòria generacional • Records personals del 20-N i del ressò mediàtic del moment (portades amb "Franco ha muerto"). • Convivència de por i eufòria: alguns obrien ampolles, molts temien el futur; el 23-F reativa la por. Continuïtats de la Transició • De la Llei de Reforma Política (1976) a les primeres eleccions (1977) amb legalitzacions selectives (PCE sí; ERC tard). • Substitució del TOP per l’Audiència Nacional (mateix aparell i lògica), exemple de continuïtat institucional. • Debat sobre l’Estatut 2006: aprovat i referendat, però retallat pel TC — “l’Estatut vigent no és el votat”. • Denúncia de l’Operació Catalunya: col·lusió política-policial que, en una democràcia plena, seria un escàndol majúscul. Memòria, drets i reconciliació • Reivindicació de la memòria històrica: dels afusellaments del 27-S de 1975 a biografies com Josep Pallach. • Crítica a la “reconciliació nacional” com a replegament: renúncies simbòliques (bandera, marxisme) i costos pendents. 2) Educació avui: complexitat, bretxes i oportunitats Escola i secundària: el “forat” i la diversitat • Primària molt valorada; secundària percebuda com a forat (massificació, recursos limitats, diversitat i multilingüisme). • Immigració i immersió: aules amb alumnes acabats d’arribar (francès/anglès, poc català/castellà) i gestió de la diversitat. • Demanda d’educació mediàtica i menys “paperassa”; estabilitat legislativa (lleis educatives que no canviïn cada 2x3). FP, oficis i aprenentatge • Gran desencaix amb el mercat laboral: falten tècnics (electromecànics, matricers, fusters, lampistes) i tanca relleu d’oficis. • Estigma de la FP (“hi va qui no vol estudiar”) a desmuntar: salaris d’entrada competitius, carreres sòlides i dignes. • Dual i aprenentatge: obstacles legals (menors que no poden fer pràctiques a empresa; FP sota Educació i no Empresa). • Exemples d’innovació docent: ràdios i teatres d’institut que orienten vocacions; sovint “a la vora del sistema”. 3) Treball, precarietat i “influencers” Camins professionals no lineals • El periodisme com a ofici (formació + pràctica): com moltes professions, s’aprèn fent. • Consell als joves: primer, treballar i descobrir què agrada; el màster ja vindrà (i potser pagat per l’empresa). • Formació contínua com a norma: requalificar-se al llarg de la vida. Treball i pobresa • Creix la figura del treballador pobre: treballant, no s’arriba a final de mes. • Miratge d’influencers com a via d’enriquiment ràpid; cal realisme i projectes de vida amb ofici i sentit. 4) Context social i política: “som d’aquí” i populismes • Docents desbordats en contextos de pobresa i desnonaments: aprendre és difícil sense condicions materials mínimes. • Crítica a campanyes identitàries (“som d’aquí”) i al buit de partits en temes incòmodes: • Això obre espai a discursos simplistes/populistes amb “un 25–35% de veritat” que fa d’ham. • Torna la idea d’una transició inacabada i un present “de dia de la marmota”. 5) Fundació Esclerosi Múltiple (FEM): projectes 2025 i agenda • Impuls de la Xarxa Jove (18–35): grups de suport amb treballadora social i autogestió segons etapes i necessitats. • Continuïtat de serveis i activitats solidàries (pàdel, tennis taula, fires, esports) i programació 2025 al centre de Salt. • Agenda cultural: “El destí de les violetes” (Dones Age): • 23/11 Cadaqués • 24/11 Bordils • 30/11 Centre Cívic Sant Narcís 6) Butlletí i serveis de continuïtat (Girona FM) • Diputació de Girona: obertura a augmentar aportació a la Sopa; aprovació de pressupost 2025 (majoria àmplia; CUP en contra). • Concert solidari 1/12 per la DANA al País Valencià (Diversiones, Ja T’ho Diré, Amics de les Arts, Borja Penalba, Ll. Llach). • Mor l’arquitecte Nadal; casals de Nadal (cultura i esport) amb preinscripcions sobrants. • Esports: Uni Girona a Itàlia per tancar classificació Eurocup; Ivan Martín renovat fins 2028. • Temps: dia ennubolat, 16 °C màx. • Promos i publicitat: Espai Gironès Black Friday, autopromos de la ràdio. Idees clau • Transició amb llums i ombres: avenços reals, però continuïtats (institucions, doctrines) i dèficits de garanties. • Educació: secundària tensionada; FP essencial per a l’economia i la cohesió social. • Treball: combatre la precarietat i dignificar oficis; apostar per formació al llarg de la vida. • Democràcia: vigilar el populisme i recuperar el debat honest sobre problemes complexos. • Tercer sector: xarxes de suport com la FEM aporten comunitat, salut i oportunitats.

  • 58'

    Burocràcia, inundabilitat i ciutat: habitatge, govern de Girona i mobilitat a Plaça Catalunya

    Resum general • Eix central de la tertúlia: contrast entre burocràcia i normativa, amb un consens que les normes són necessàries però un excés de tràmits i duplicitats ofega l’activitat ciutadana i econòmica. • Canvi climàtic i inundabilitat: el cas de València serveix d’avís per revisar mapes d’inundabilitat, criteris de planejament i infraestructures (com el nou Trueta), amb més prudència i estudis seriosos. • Habitatge i llicències: falta d’habitatge, retards en llicències (comparació amb Vitòria), necessitat de rehabilitació, activació de sòl i millora de la capacitat administrativa local. • Govern municipal i funcionament: relleu de Cristina Andreu; debat sobre l’equilibri entre direcció política i execució tècnica (evitar tecnocràcia però amb figures intermèdies que agilitin). • Mobilitat a Girona: discrepància per la reobertura de Plaça Catalunya al trànsit; aposta per espais de vianants, pàrquings dissuasoris i una ciutat de 15 minuts vinculant mobilitat i salut. "La burocràcia és necessària, però en excés ofega." "S’ha de posar a vol de dron: l’administració ha de vetllar per l’interès general." "El que sabíem d’inundabilitat de 500 anys, potser ja no serveix: cal prudència." Burocràcia vs normativa: tràmits, empatia i duplicitats Punts clau • Diferència entre normativa (necessària, garanteix l’interès general) i burocràcia (excés de papers, terminis llarguíssims, processos redundants). • Empatia i servei públic: cal reforçar la formació i valors d’atenció al públic i agilitat en tràmits; oposicions que valorin competències d’empatia i suport a la ciutadania. • Duplicitats: els col·legis professionals ja visen qualitat i compliment normatiu; els ajuntaments sovint revisen de zero (estatal/autonòmic/municipal), fet que allarga llicències fins a 12 mesos o més. • Responsabilitat professional: s’argumenta que l’administració hauria de confiar en informes de tècnics col·legiats i centrar-se en la part municipal i l’interès general. • Regulació ambiental: exemples com el Cap de Creus i les motos d’aigua mostren que sense regulació hi ha “desgavell”; part de la burocràcia ve d’Europa i protegeix valors ambientals. Canvi climàtic i inundabilitat: València, Girona i el nou Trueta Punts clau • València evidencia episodis extraordinaris (600 l/m²) i 40 anys de disbarats urbanístics; cal revisar mapes d’inundabilitat (10/100/500 anys) i criteris. • Girona, ciutat de quatre rius, té antecedents d’inundacions; els embassaments han mitigat riscos, però episodis recents (Glòria) mostren límits del sistema. • Debat sobre el nou hospital Trueta en zona potencialment inundable: solucions com elevar cotes (~5 m), laminacions, i planificar amb criteris de resiliència climàtica. • Missatge final: prudència i revisió de normes tècniques (com va fer el Codi Tècnic en sismorresistència i estructures) aplicades al risc hidrològic. Habitatge, llicències i capacitat administrativa Punts clau • Falta d’habitatge: cal combinar rehabilitació, activació d’habitatges buits, i increments puntuals d’edificabilitat on es pugui. • Retards en llicències: a Catalunya sovint >1 any; comparació amb Vitòria (2–4 mesos). Els retards expulsen inversió i encareixen projectes. • Turistificació: la rehabilitació pot acabar en pisos turístics; s’esmenten quotes límit vigents (ex. 4% ciutat, 15% barri vell). • Cohesió urbana: barris com Can Gibert, Santa Eugènia o Sant Narcís requereixen espais verds, esponjament i rehabilitació per evitar sobredensitat i risc de descohesió. • Musculatura municipal: manca de finançament, personal especialitzat i rigideses en la gestió de plantilles generen colls d’ampolla en tràmits. Govern de Girona, relleu i models organitzatius Punts clau • Cristina Andreu (habitatge, mobilitat) deixa el càrrec per salut; reconeixement generalitzat a la seva tasca i perfil tècnic-polític. • Reptes: repartir carteres, mantenir ritme de projectes i no perdre visió en habitatge i medi ambient. • Debat direcció política vs execució tècnica: es proposa una figura tipus arquitecte en cap o mediació tècnica alineada amb l’estratègia política per agilitar. • Alerta contra la tecnocràcia: les decisions estructurals han de passar per les urnes i vetllar l’interès general. • Cultura d’eficiència: exemple d’adopcions resoltes en 3 mesos a base de proactivitat i coordinació amb jutjats. Mobilitat: Plaça Catalunya, salut i ciutat de 15 minuts Punts clau • Crítica a la reobertura de Plaça Catalunya al trànsit: es defensa recuperar l’espai per vianants i pedagogia de mobilitat. • Pla integral: actuar des de Gran Via, c. del Carme, solucions per Pedreres i barri vell; no només proves puntuals. • Salut i clima: vincular mobilitat sostenible a qualitat de l’aire i hàbits saludables; el vehicle privat no és l’únic culpable, però cal reduir-ne l’ús. • Pàrquings dissuasoris i transport públic: més freqüències, bitllet integrat i senyalització tipus “metro a peu” amb temps de 15–25 minuts. Iniciatives i titulars Repensem Girona • Inici de les jornades “Repensem Girona” (Ajuntament + UdG + COAC): visites de camp (Sant Narcís, Can Gibert), taules de treball i bones pràctiques urbanes. Titulars informatius (després de la tertúlia) • Pressupost Diputació 2025: supera per primer cop els 200 M€ (grup institucional: 304,33 M€). • Docents de Salt: reclamen aturar desnonaments per evitar sencellarisme d’alumnes. • Detingut l’atracador d’un supermercat a Girona; va intentar simular coaccions. • Exportacions gironines: -5% al setembre; acumulat anual >6.200 M€; només puja maquinària. • Construcció: el sector denuncia burocràcia i manca de relleu generacional. • Obres BUS ràpid a av. Sant Narcís (sentit únic temporal) i ampliació zona verda a Güell de Bes. • Esports: lesió de Gerard (Girona FC), baixa indefinida. • Temps: dia fred i assolellat, màx. 18ºC.

  • Girona en debat: N-II, mobilitat i govern local

    Idea principal Debat àgil i crític sobre Girona: infraestructures viàries (N-II, AP-7), mobilitat i pacificació urbana, i governança municipal. Es toquen també projectes urbanístics clau (subsol de l’AVE, Plaça Poeta Marquina, Plaça Espanya, aparcament soterrat), la gestió de residus i neteja, i moviments polítics al consistori. "Si volem treure cotxes del centre, calen alternatives reals: busos llançadora, aparcaments dissuasius i rutes freqüents. Sense projecte, no hi ha fons europeus." Infraestructura i connexions territorials N-II i AP-7: un coll d’ampolla pendent • Tram crític pendent de desdoblament entre Tordera i Massanet; impacta la seguretat i fluïdesa. • Record de projectes aparcats, ponts i moviments de terres a mig fer; debat sobre responsabilitats (canvis de govern, revisió tècnica, competències Estat-Generalitat). • Consens a la taula: el sud (Tordera–Massanet) s’ha d’acabar; el nord, encara debatible, però amb problemes a la variant de Figueres i trams puntuals. • Efecte de l’alliberament de peatges: ha baixat la pressió mediàtica, però el col·lapse persisteix. Tren vs cotxe: fiabilitat i costos • Retards recurrents a l’AVE des de la liberalització; impacte directe en la feina diària. • Cotxe com a “pla B” amb AP-7 col·lapsada i conducció perillosa; costos alts i estrès afegit. • Hotels a Barcelona, prohibitivi per a escapades regulars. Aigua i memòria d’obra pública • Referència a la dessalinitzadora (i la seva ampliació) com a exemple de projectes que es recorden en períodes de sequera i s’obliden després. Girona ciutat: projectes urbans i mobilitat Subsol de l’AVE i espais clau • S’aclareix la titularitat: el subsol és de l’Estat; el sòl superior, municipal. Això desbloqueja peces com Plaça Poeta Marquina i Plaça Espanya (encara en negociació; previsió 2025). • Concessió del Bar Núria: element condicionant històric a la transformació de l’espai. • Plaça Joan Brossa: canvi accelerat gràcies a fons europeus; exemple de com es pot transformar un eix si hi ha finançament i projecte. Aparcament soterrat (1.000 places) i cohesió urbana • Aparcament sota vies tancat des de 2013: ocasió perduda per ordenar la mobilitat i permeabilitzar Sant Narcís–Estació. • Reptes: accessos, model d’explotació i impacte de fluxos; alhora, oportunitat per eliminar aparcaments en superfície sota el viaducte i guanyar espai públic. Pacificació i alternatives reals • Treure cotxes del centre exigeix: - Busos llançadora i rutes més freqüents. - Aparcaments dissuasius ben connectats. - Xarxa ciclable segura i contínua. • Crítica a proves aïllades (talls puntuals) sense planificació integral: la congestió es desplaça. • Cal un projecte executiu per accedir a fons UE; Girona té bons tècnics, però falten projectes llestos. • Debat de models: superilles i urbanisme tàctic vs resistència local; referents europeus (París, Països Baixos) com a camí viable. Govern municipal i gestió Canvis i estabilitat • Cristina Andreu deixa responsabilitats per salut: buit en àrees clau (mobilitat, habitatge) i possible remodelació de carteres. • Possibles baixes per paternitat de l’alcalde: interrogants sobre alcaldia accidental i equilibri del pacte (Guanyem–ERC–Junts). Personal, contractació i procediments • Increment del capítol 1 per ordenació de personal imposada per Secretaria; debat polític sobre responsabilitats i tempos. • Històric de contractes caducats i pròrrogues al límit (exemple: busos urbans), risc jurídic i llicències d’obres que triguen massa (fins a un any). Neteja, residus i seguretat • Nou contracte de residus a 10 anys: objectius necessaris, però execució millorable; veïnat reclama respostes clares. • Percepció de més brutícia i inseguretat a l’entorn de l’Estació; necessitat d’enfocar també civisme i ús intensiu de l’espai públic vinculat a pressió d’habitatge (sobrecocupació). Butlletí informatiu (resum final) • Cap de setmana negre a les carreteres gironines (4 morts; AP-7 i N-260). • Comunitat jueva de Girona denuncia amenaces i insults; es desmarca del conflicte a Israel i demana pau. • 318 intents d’ocupació frustrats en 2,5 anys a Girona (dades Interior). • Fuita d’amoníac en empresa d’embotits (Can Llong), dos treballadors atesos. • Banc dels Aliments: 58% del menjar distribuït prové de recuperació/reaprofitament. • Esports: Spar Girona (victòria) i Bàsquet Girona (derrota ajustada). • Temps: jornada ennuvolada, màximes al voltant dels 17 ºC. Punts clau • Infraestructures viàries: la N-II (tram sud) és la urgència. • Mobilitat urbana: projecte integral + fons UE = resultats. • Governança: cal estabilitat, transparència i execució.

  • Sant Jordi, turisme i emergències a Girona

    Panorama general de l’episodi Una tertúlia viva i molt local on es barregen cultura, ciutat i convivència. Els tertulians aborden, amb exemples pràctics i memòria recent, com Girona gestiona la festa de Sant Jordi, el creixement turístic, els reptes de mobilitat, els episodis meteorològics extrems i l’impacte de les xarxes socials. El tram final inclou un butlletí informatiu amb l’actualitat del dia. Participants i to de la conversa • Conducció de Jordi Grau amb tres veus arrelades al teixit local: la llibreteria, el comerç i la vida associativa. • Conversa coral, amb anècdotes, dades i propostes. To constructiu i crític quan cal. Sant Jordi a Girona: ubicació, èxit i cooperació Idea clau: La reubicació de Sant Jordi a Plaça Catalunya ha estat un encert: més espai, millor flux i impacte positiu al comerç i l’hostaleria. • Es destaca el pas de La Copa i el Palau de Fires a l’actual model a Plaça Catalunya i eixos adjacents (Pont de Pedra, Santa Clara, etc.). • Beneficis: més comoditat, menys embussos, millor experiència per a famílies i visitants, i dinamització del centre. • Cooperació entre llibreries: autor-signatures coordinades i programació compartida; el “Llibre d’Estiu” a Girona s’ha consolidat com a proposta única i de quilòmetre zero. “El Sant Jordi és el Sant Jordi i ha de compensar tothom.” Turisme: oportunitat, mesura i ordenació Idea clau: Girona ha assolit una ciutat dinàmica amb oferta cultural, gastronòmica i comercial de nivell; cal regular per preservar la convivència. Dades i perfils • Aproximadament el 75% dels visitants (no turistes) fan estades de 3–3,5 hores i no pernocten; recorreguts guiats molt compactats al Barri Vell. • Exemple de bona museografia: la Casa Natal de Dalí a Figueres (visita interactiva d’uns 56–57 minuts) com a model d’atracció que reté visitants. Ordenació i convivència • Necessitat d’ordenances: límits a grups turístics (≤25 persones) i ús d’altaveus; aplicació efectiva de sancions a bicis en contradirecció i aparcament incívic. • Educació viària: explicar millor a locals i visitants per on poden circular les bicis (p. ex., el carrer Nou com a bici-carril). “L’alternativa que no n’hi hagi [turisme] és una alternativa bèstia.” Clima, DANA i gestió d’emergències Idea clau: Els episodis extrems existeixen al Mediterrani; amb el canvi climàtic són més freqüents. Cal prevenció, protocols clars i decisions valentes. • Memòria local: Glòria 2020 (més de 400 l/m² al mes), pedregada 2019, grans inundacions (1970) i nevades 1985–86 i 2010. • Factors de risc: zones inundables, rieres (p. ex., Cadaqués), desembocadures i colls d’ampolla hidràulics. • Mesures: revisar infraestructures (plataformes, drenatges), “deconstrucció” en àrees fràgils, protocols en càmpings i zones crítiques, i difusió massiva de consells (mitjans, Mossos, Protecció Civil). • Elogi a l’estructura d’emergències del país i als bombers. “Els bombers sempre seran nostres.” “Si s’equivoquen, que s’equivoquin prenent decisions.” Desinformació i xarxes socials Idea clau: La desinformació amplificada per xarxes i mitjans és un problema real; cal responsabilitat i donar la cara. • Cas paradigmàtic: la televisió argentina que difon una imatge falsa d’una suposada riuada a l’Onyar a Girona. • Debat sobre X/Twitter: anonimat, insult fàcil i campanyes tòxiques (fins i tot contra el Girona FC). Alhora, hi ha valor informatiu si s’usa amb criteri. • Preferències d’ús: Instagram com a espai “més amable”; Facebook útil per a grups de memòria local com “Pedres de Girona”. “L’insult immediat… des de l’anonimat.” Civisme, activisme i govern local Idea clau: Condemna de pintades anti-turisme/bicicletes i crida a la coherència. Reconèixer la complexitat de governar en coalició. • S’identifica un grup reduït d’autors de pintades; es valora la neteja i la resposta institucional. • Apel·lació a la coherència entre discursos i pràctiques quotidianes (mobilitat, compres, viatges). Apartaments turístics, hotels i habitatge Idea clau: Cal un equilibri que preservi la vida veïnal i permeti la competitivitat turística. • Efecte sobre el mercat: els apartaments han forçat la renovació hotelera i han diversificat l’oferta, però també tensionen l’habitatge. • Regulació: límits al Barri Vell, rehabilitació d’edificis en estat ruïnós i prevenció de la gentrificació. • Prioritat de ciutat: més habitatge assequible i de lloguer per a joves i famílies; la rehabilitació és cara i complexa però imprescindible. Butlletí informatiu (titulars destacats) • Economia: facturació de les empreses gironines +20,5% el 2022 i ocupació +7,3% (nivells pre-pandèmia superats). • Mitjans: denúncia de la imatge falsa d’inundació a Girona emesa per una TV argentina. • Política local: el PSC es mostra preocupat per la gestió d’agressions a Fires; Guanyem reclama una reforma del finançament local; tensió Junts–PSC per l’ús del Pati de les Magnòlies. • Mobilitat aèria: G2.com obre rutes Londres–Girona i Londres–Reus (abril vinent). • Arxius i tecnologia: jornades sobre intel·ligència artificial i digitalització. • Esports: Uni–Jairis s’ajorna a divendres 15 (entrada gratuïta); el Girona FC rep un “notable” de Quique Cárcel; temps estable i assolellat (màx. 17 ºC).

  • Condemna als Mossos, DANA i política a Girona

    Resum executiu • La tertúlia arrenca amb una primícia: condemna de l’Audiència de Girona a tres Mossos de Santa Coloma de Farners per tràfic de marihuana intervinguda i grup criminal. • Debat extens sobre confiança en la justícia, la fruita de l’arbre enverinada i els retards i disfuncions del sistema. • Bloc llarg sobre DANA, inundacions i emergències: desmentiment d’un fals vídeo d’inundacions a l’Onyar, memòria d’episodis històrics (1940, 1962, 1987, Glòria), gestió preventiva a Catalunya i adaptació al canvi climàtic (Rodalies al Maresme, passejos marítims). • Política municipal: renúncia de Cristina Andreu (Guanyem) per motius de salut i reconfiguració d’àrees clau (urbanisme, mobilitat, habitatge); debat del nou Hospital Trueta i la seva inundabilitat amb solucions de període de retorn de 500 anys a la Riera del Marroc. • Cultura i societat civil: concerts solidaris per les víctimes de la DANA (Som València, Òmnium, Ajuntament de Girona) i possibles canvis interns a l’àrea de Cultura. • Tanca amb butlletí informatiu: càmpings en zona inundable, detenció d’un lladre a Salt, recels de CCOO pel Trueta, pacificació de plaça Catalunya 2025, novetats sanitàries i universitàries, esport i previsió del temps. Justícia i seguretat Sentència contra tres Mossos (primícia) • Condemnes de fins a 10 anys i 9 mesos: desviament de marihuana intervinguda a la comissaria de Santa Coloma per revenda al mercat negre a través d’un matrimoni. • La defensa invocava la nul·litat de proves (delator sense advocat, “fruita de l’arbre enverinada”), però el tribunal no ho compra en la resolució. • Impacte reputacional: casos excepcionals dins del cos, però que dolen i erosionen la confiança ciutadana. Confiança en la justícia i disfuncions • Exemples de retards (judicis a 2026), variabilitat de criteris i casuística que genera desconfiança. • Contrastos de tracte en casos mediàtics (ex.: Zaplana vs. Pablo Hasél) i efectes de nul·litats d’escoltes. • Anècdotes locals: agressió a un fiscal i renúncia immediata de la defensa en ple judici. “Per més innocent que siguis, pots acabar condemnat; i per més culpable que siguis, pots acabar solt.” DANA, inundacions i canvi climàtic Desmentit i estat a Girona • Circula un fals vídeo d’inundacions a l’Onyar (possible IA). A Girona, plou amb normalitat i sense incidències greus en el moment de l’emissió. • Context de psicosi meteorològica després de València; els pantans pugen però cal seguir l’evolució a les conques interiors. Memòria d’episodis i gestió • Records de les grans riuades (1940, 1962, 1987) i el temporal Glòria: planificació d’emergència (INUNCAT, PLASEQCAT) i cronologies d’avingudes calculades. • Punts crítics històrics (Pont Major, Pedret, entorns del Trueta, Fontejau) i millores d’infraestructura; reconeixement d’errors puntuals de canalització. Prudència vs. impacte econòmic • Debat sobre suspensió de classes i talls preventius (AP-7). Millor pecar de prudents que lamentar víctimes. “Si et cauen 400 o 500 l/m² en poques hores, només pots evitar mals majors: la vida humana.” Adaptació al litoral i infraestructures • Risc creixent a Rodalies Maresme i passejos marítims: danys recurrents, repensar traçats i recuperar dunes en lloc de reconstruir cada any. Manteniment i punts negres a Girona • Neteja d’embornals i fulles com a mesura preventiva; llistat de zones que s’inunden amb facilitat a la ciutat. Política municipal de Girona Reorganització de govern i carteres • Cristina Andreu plega (salut): cal reassignar urbanisme, mobilitat (ZBE) i habitatge. Possibles pivots: Sergi Font; rols de Sílvia Liu (Hisenda) i Sergi Cots (residus/naturalització). • Estabilitat del govern tripartit (Guanyem–Junts–ERC): cooperació pragmàtica, però confiança fràgil; la baixa de paternitat de l’alcalde Lluc Salellas serà un test de cohesió. • Moviments a ERC (exalcalde de Sant Julià) en clau interna i congressual; estratègies en marxa. Nou Hospital Trueta i inundabilitat • El nou emplaçament és zona inundable, però amb solucions hidràuliques per a un període de retorn de 500 anys (vs. ~100 anys a l’actual Trueta). • Debat públic amb missatges alarmistes i interessos creuats; el parc afectat es traslladaria, no desapareixeria. Cultura i societat civil Concerts solidaris per la DANA • Iniciatives coordinades: sales estatals (Som València), Òmnium (amb Lluís Llach) i Ajuntament de Girona (1 de desembre) amb cartell en creixement (Amics de les Arts, Diversiones, Ovidi 4, Black Music Big Band, J’Tot Diré, Llach & Penalba, etc.). • Possibles canvis interns a l’Àrea de Cultura i moviments en nomenclatures tècniques municipals. Butlletí de notícies • Càmpings en zones inundables: 23 a Girona; el govern prioritza 16 establiments amb més del 50% de superfície en risc alt. • Salt: a presó un lladre reincident (una desena de fets en 6 mesos). • CCOO: preocupació per la ubicació del nou Trueta i el risc d’inundabilitat. • Plaça Catalunya: Girona consolidarà la pacificació el 2025; projecte en redacció. • Estudiants: concentració per demanar dimissions del govern (accions davant seu del PP a Girona). • Salut dental infantil (ICS Girona): ús de fluorur diamino de plata per tractar càries, mètode mínimament invasiu. • UdG: retirada del màster de Naturopatia de l’oferta. • Esports: suspès l’UNI Girona–Jairis per previsió meteorològica. • Meteo: dia inestable, pluges intermitents i 14 °C de màxima.

  • Dones del 39, vot migrant i auge ultra

    Resum general La tertúlia aborda, amb mirada local i internacional, un arc temàtic que va de la memòria històrica a la política contemporània. Es recupera la figura de dues regidores republicanes de 1939 —una recerca que cristal·litza en el llibre "Matriòxques sota les bombes"— i es connecta amb debats actuals: sufragi femení i universalisme, dret de vot de persones migrades, desigualtat i neoliberalisme, i l’auge global de l’extrema dreta. També es tracten les males pràctiques comunicatives i institucionals entorn de la DANA al País Valencià, la governança a Girona (dimissió de Cristina Andreu i repte d’habitatge), i la geopolítica (EEUU-Trump/Harris i la UE davant un món més dur). Punts essencials • Memòria i feminisme: redescoberta de regidores republicanes (Angelina Comte Lliuró, Unió de Dones de Catalunya) i el pols feminista emergent durant la guerra. • Vot i inclusió: tensió entre el discurs “universal” i qui realment vota; reclam de dret de vot municipal per a persones migrades que viuen i tributen als municipis. • Classe i participació: la pobresa i la precarietat condicionen la implicació cívica; el debat d’inclusió és també socioeconòmic. • Neoliberalisme i desigualtat: desmantellament de l’estat del benestar, fallida de la teoria del degoteig i concentració de riquesa; finançament de l’extrema dreta per part d’elits per canalitzar el malestar. • Desinformació i influencers: paper de les xarxes i influencers en crisis (DANA), amb fake news i capitalització de la solidaritat. • Gestió de crisi i responsabilitats: crítica a la resposta institucional al País Valencià i a l’estratègia de danys del PP. • Girona, avui: baixa de Cristina Andreu (urbanisme/habitatge) i preparatius municipals davant pluges; concert solidari per la DANA. • Geopolítica: resultats als EUA (Harris vs. Trump) i impacte a la UE (Macron, Von der Leyen, Meloni), Ucraïna i Gaza. Temes principals desenvolupats 1) Regidores republicanes (1939) i el llibre • Investigació de Gemma Busquets (Beca Rahola) que destapa dues regidores del darrer consistori republicà (29/01/1939). • Angelina Comte Lliuró, representant de la Unió de Dones de Catalunya a Girona; exili a la URSS; articles amb to propagandístic però amb embrió feminista clar. 2) Sufragi, universalitat i vot migrant • Històricament, resistències d’esquerres al vot femení a la II República; recordatori de la ironia històrica. • Avui: dret de vot municipal per a persones que hi viuen i paguen impostos; inconsistències legals entre UE (règims preferents) i extracomunitaris. 3) Classe, pobresa i participació comunitària • La precarietat (1 de cada 2 persones amb nacionalitat estrangera en risc d’exclusió) limita la participació veïnal. • La inclusió exigeix abordar desigualtat material: nevera plena, conciliació i temps són prerequisits reals. 4) Neoliberalisme, desigualtat i extrema dreta • De Reagan/Thatcher al present: desmantellament de l’estat del benestar i crisi rere crisi (2008, COVID). • Evidència acadèmica contra el degoteig: els rics són més rics; la classe mitjana s’erosiona; la pobresa creix. • Elits econòmiques financen extrema dreta per capitalitzar el malestar; simbiosi amb grans mitjans. 5) Desinformació, xarxes i influencers • Auge d’"altaveus" no periodístics que difonen fake news i administren solidaritat; pèrdua de credibilitat dels mitjans clàssics. • Casos locals: Salt, Vox i la política del “contra”. 6) DANA al País Valencià i política espanyola • Mala gestió institucional i comunicativa; manca de llistes clares de víctimes; confiança veïnal en l’autoorganització. • Estratègia del PP: control de danys, evitar responsabilitats, atac a Sánchez mentre protegeix Mazón. 7) Girona: governança, habitatge i emergències • Dimissió de Cristina Andreu (Guanyem): buit d’expertesa en urbanisme i habitatge en un mandat clau. • Neteja preventiva de clavegueram/fulles i alertes per pluges; concert solidari per a víctimes de la DANA. 8) EUA i UE: relats i correlacions • Harris no consolida relat ni base; Trump encaixa amb l’ADN meritocràtic i de butxaca plena. • A Europa: opció de reforçar la UE (Macron ho reivindica) però amenaces internes (Orbán, Le Pen, AfD) i connivències (Von der Leyen–Meloni). • Ucraïna i Gaza pendents d’un EEUU menys intervencionista amb Trump. 9) Cultura i país • Valencià viu a l’Horta Sud més del que es percep; crida a donar suport a editorials valencianes afectades (magatzems). • Llibre "Matriòxques sota les bombes" (Llibres dels Segles): retrat coral d’una dotzena de dones i l’embrió polític-feminista. Cites destacades "Companyes, si hem d’esperar que els homes ens aconsegueixin alguns dels drets, ja podem esperar assegudes." "Només el poble salva el poble." Conceptes clau • Unió de Dones de Catalunya • Neoliberalisme i fallida del degoteig • Fake news i desinformació • Vot municipal de persones migrades • Estat del benestar i desigualtat Idees clau i conclusions • La memòria feminista de 1939 dialoga amb les lluites actuals per drets i representació. • Sense redistribució i serveis públics robustos, el malestar social alimenta respostes simples de l’extrema dreta. • La transparència i la gestió competent en emergències són clau per mantenir la confiança pública. • Girona afronta reptes realistes: habitatge, emergències climàtiques i cohesió social, amb canvis polítics que obren interrogants immediats.

  • Bonart 25, Fira de Girona i ciutat en debat

    Resum general Tertúlia àgil i completa a Girona FM amb tres eixos principals: cultura i mitjans, activitat firal i agenda cultural de Girona, i debat cívic sobre emergències, política local, administració, banca i habitatge. El to és proper i crític, amb dades, experiències i propostes. "No és el mateix portar un artista a l’estudi que anar a casa seva" — sobre el valor dels podcasts d’autor Cultura i mitjans Bonart: 25 anys i evolució • Bonart celebra 25 anys consolidant-se com a projecte multiformat: revista semestral en paper, plataforma digital, xarxes i gestió cultural. • Col·laboracions amb la Fundació Lluís Coromina, plans estratègics per museus i ajuntaments, i projectes socials (Marató de TV3, fundacions del tercer sector). • Actes del 25è aniversari: 19 de novembre (Espai Caixa, Girona) i 22 de novembre (CaixaForum, Barcelona). "Que diguin que la cultura no pesa" — sobre el volum de l’exemplar especial del 25è Podcasts i periodisme especialitzat • Presentació d’“Els Inclassificables” (Ricard Planes i David Escamilla): entrevistes en profunditat i in situ a creadors catalans (Albert Serra, CaboSanRoque, RCR, etc.). • Defensa del format podcast: més temps, profunditat i flexibilitat que la ràdio en directe; audiències en consolidació a 3 temporades vista. • Reivindicació del periodisme cultural especialitzat en mitjans generalistes. Fira de Girona i agenda cultural Fira de Mostres (62a ed.) • Bona edició malgrat la pluja puntual: entre 60.000 i 70.000 visitants; per a algunes empreses, fins al 80% del negoci anual s’origina a la Fira. • Tendència a la hiperespecialització de fires; la multisectorial es manté a Girona pel seu caràcter tradicional i d’atracció de públic. • Sectors emergents: vehicle elèctric, plaques solars, emprenedoria i “Girona Excel·lent”. El sector turístic local és el pendent (presència irregular d’estacions d’esquí i patronats). Concerts al Palau Firal • Nova llicència d’activitats per grans formats: Antònia Font (2022), Oques Grasses (maig) i Camela (30 de novembre). • Aforament tècnic ~9.000, explotació òptima 6.000–7.000 per qualitat de so i seguretat. • Complementarietat amb l’Auditori (formats asseguts, 1.200 pax) i el pavelló de Fontajau (limitacions d’agenda esportiva). Fira prioritza activitat firal, però obre finestres de 3–4 dies per cultura. Solidaritat i emergències Concert benèfic per la DANA de València • 1 de desembre (tarda) al Palau Firal. Entrades 12 € + opció de donació extra i fila zero. Objectiu: maximitzar la recaptació per entitats al territori. • Lideratge: Ajuntament i Fira de Girona, amb equips tècnics voluntaris. Gestió d’emergències i prevenció • Crítica a la gestió a València: manca d’activació i coordinació en les primeres hores; retard en acceptar ajudes i en activar cossos propis. • Reconeixement del model català de Protecció Civil i emergències com a estructura consolidada. • Avís de possibles llevantades: prudència i seguiment d’alertes. Referència als danys a Cadaqués i a l’impacte recurrent de rieres. Política local i administració Dimissió de Cristina Andreu (Guanyem Girona) • Renúncia per motius de salut de la 2a tinenta d’alcaldia (Transició Ecològica i Transformació Urbana). Reconeguda peça clau del projecte; previsió de retocs d’àrees. • Debat sobre pressió i desgast del municipalisme, conciliació i relleus. Professionalització, funcionaris i llicències • Discussió sobre professionalització vs limitacions de mandats i continuïtat de programes. • Crítica a la burocràcia: llicències d’obres d’un any a Girona vs 2–3 mesos en altres ciutats; la “simplificació administrativa” sovint ha afegit tràmits. • Paper dels alts funcionaris (secretaria, intervenció) en el ritme de l’acció pública. Bretxa digital i banca • Dificultats d’accés de la ciutadania a tràmits digitals; llenguatge farragós i dependència del mòbil. • Crítica a la retallada de serveis bancaris en pobles i al caixer itinerant finançat amb diners públics. Recordatori del rescat bancari (~66.000 M€) no retornat. Habitatge i ocupacions • Denúncia de la manca de parc d’habitatge públic i la infrautilització d’actius de la SAREB. • Ocupacions per necessitat i màfies: s’hi demana acció estructural i polítiques d’accés efectives. • Dada il·lustrativa: a Ribes de Freser hi hauria uns 260 habitatges buits per només 4 pisos de lloguer. Notícies finals (butlletí) • Girona: 451.000 € per comissaria, càmeres i esports; conveni ICF-Ajuntament (5 M€) per empreses innovadores. • Cristina Andreu formalitza la renúncia. Metges gironins reclamen retirar un màster en naturopatia de la UdG. • Patrimoni: +20% de visitants a Catalunya (2023), però Girona (-11%) i Tarragona (-40%) cauen. • Esports: Girona CF 1–0 Getafe; Bàsquet Girona guanya a la pròrroga (100–94).

  • DANA a València: caos de resposta i auge populista

    Context i obertura • Emissió del 7 de novembre. Matí plujós a Girona i presentació de la tertúlia amb els participants. Crisi per la DANA al País Valencià Balanç i urbanisme • Catàstrofe amb morts, desapareguts i danys massius. • Debat sobre l’urbanisme en zones inundables: cal repensar la primera línia de costa i les planes fluvials. • Es preveu una reconstrucció llarga i molt costosa. Gestió i UME: retards i responsabilitats • Es denuncia la tardança i la mala activació de protocols d’emergència. • La UME hauria demanat anar-hi diverses vegades i se li hauria denegat l’entrada inicialment. • Crítiques per possible “manca d’auxili” i exigència de responsabilitats polítiques i, si cal, penals. “Comencem a dir les coses pel seu nom: no és sobrepassat, és incompetència.” Testimoni de camp: descoordinació greu • Relat d’una voluntària de Protecció Civil (germana d’una tertuliana) a la zona zero: - Absència de lideratge i comandament únic. - Descoordinació entre cossos (UME i Bombers actuant en sentit contrari al mateix carrer). - Riscos sanitaris: fang contaminat, clavegueres obertes, ferides, manca de llum i aigua. - Persones encara tancades a casa per ascensors aturats i portes bloquejades. “Això és un despropòsit: falta coordinació i lideratge.” Voluntariat, donacions i logística • Onada solidària: Rotary, entitats i empreses aporten maquinària i recursos. • Sense comandament i logística, molts voluntaris marxen frustrats: cal dir-los on i com actuar. • Recomanació clau: prioritzar aportacions econòmiques per comprar “in situ” i alleugerir el transport. Ajuts i reconstrucció • Primeres ajudes de 6.000 € per afectat: considerades insuficients per a pèrdues massives. • Dubtes sobre qui farà la gran obra de reconstrucció i com es compensarà el teixit econòmic local. • Paral·lelisme amb La Palma: l’ajuda i el reallotjament s’allarguen molt; calen solucions d’allotjament d’emergència (hotels, camps esportius, pavellons no inundables). Protocol i comandament tècnic • Cal establir un comandament únic tècnic (no polític) en grans emergències, com passa als incendis amb Bombers. • Proposta d’organització per demarcacions (p. ex. sanitàries) i reforç de Protecció Civil amb protocols clars. • Diferenciar drets/obligacions en emergències i regular el voluntariat per ser útil i segur. “Tota crisi és una oportunitat” per revisar protocols i estructures. Populisme i eleccions: EUA i Europa EUA: Trump i el vot de la inseguretat • Es comenta la victòria de Trump i el suport ampli al seu discurs nacionalpopulista. • Factors: proteccionisme, malestar econòmic, vot llatí consolidat, percepció d’ordre i força. Europa: onada nacionalpopulista • Referències a Meloni (Itàlia) i l’ascens de la dreta radical a Alemanya i França. • Oportunitat per a Europa de guanyar autonomia estratègica i deixar el “bonisme” retòric per polítiques eficients. Drets i deures, immigració i “bonisme” • Debat sobre l’equilibri entre drets i obligacions: control de fronteres, regularització i mercat laboral. • Crítica al “bonisme” i a la por de parlar clar d’ord re, civisme i corresponsabilitat social. Valors, joventut i educació • Reivindicació de la cultura de l’esforç i expectatives laborals realistes. • La família com a base educativa: posar límits i normes, respecte a l’autoritat i al bé comú. • Civisme a l’espai públic: tolerància zero amb vandalismes i manca de respecte. “Ens hem cregut déus: no tot s’hi val; hi ha normes i límits.” Butlletí final (titulars Girona FM) Destaquem • Punt Lila: 11 situacions d’agressió sexual detectades. • Penes mínimes a 26 integrants d’una xarxa de narcotràfic (Font de la Pólvora). • Reforma del carrer de la Creu (Girona): es manté el carril bici; canvis d’aparcament. • Fires de Girona: ~200.000 assistents malgrat la pluja. • Connect Aviation (fira professional) a Girona, febrer 2025. • Restauració d’imatgeria festiva al Museu d’Història de Girona. • TreballemG: més de 1.700 entrevistes i 500 ofertes. • Esports: l’Olot cau 2-1 contra el Tona a la Copa Catalunya. • El temps: dia inestable amb pluja intermitent, màx. 19 ºC.

  • Trump, riuada a València, burocràcia i futbol

    Panorama general Podcast de tertúlia amb focus en quatre eixos principals: eleccions als EUA i el triomf de Trump, l’emergència i gestió de la riuada al País Valencià, populisme i immigració a Catalunya i el laberint burocràtic que frena serveis, projectes i justícia. El programa obre amb un tram de futbol (Girona, Madrid, Vinícius) i es tanca amb un butlletí informatiu local. "El sentit comú és el menys comú dels sentits." Temes clau tractats 1) Futbol: Girona, lesions i realitat europea • El Girona acumula onze baixes i juga “agafat amb pinces”; la prioritat real és fer el call a la lliga. • Conversa sobre golejades europees (PSV–Girona), derrotes del Madrid i cultura d’“espantalls” a xarxes. • Debat sobre Vinícius i el tracte arbitral, i l’orgull d’acompanyar el Girona “fins i tot a San Siro”. 2) Eleccions als EUA: Trump, vot popular i implicacions • Crítica als mitjans per anticipar relats en lloc de llegir la realitat electoral. • Fet rellevant: Trump guanya també el vot popular; preocupa el missatge de discursos d’odi que no penalitzen. • Clau d’anàlisi: mirem els EUA amb “òptica europea” i centrats en Nova York, però el país és molt més heterogeni. • Impactes previstos: OTAN/Ucraïna, Israel, i una Europa cada cop més perifèrica en l’eix econòmic global. "Si sortís per la Cinquena Avinguda i comencés a matar gent, em continuarien votant." —cita atribuïda a Trump, com a símbol de la fidelitat del seu nucli dur. 3) Populisme, immigració i extrema dreta a casa nostra • Comparacions amb Vox (Salt) i Aliança Catalana (Ripoll): quan els partits “tradicionals” eviten temes incòmodes (immigració, convivència), cedeixen l’agenda. • Perfil d’Aliança Catalana: nacional-populisme, enfoc en “substitució cultural” i padró; discursos segmentats (acceptació LGTBI però crítics amb immigració marroquina). • Efecte cordó sanitari: pot reforçar el relat victimista i no resol el debat de fons. • Risc de desinformació: minoritaris que maximitzen impacte via mentides i por. 4) Europa: estat del benestar, identitat i seguretat • Alerta sobre el model europeu (sanitat, educació, pensions) si l’extrema dreta governa o condiciona. • Comparativa sanitària: als EUA, sense assegurança, no t’atenen; aquí “no sabem el que tenim”. • Debat d’identitat: Nadal vs “festes d’hivern”, Ramadà i “festa del xai”. Reivindicació de respecte i de defensar tradicions i lleis pròpies sense caure en racisme. • Ucraïna: Europa haurà de decidir el seu rol estratègic més enllà de l’aliança amb els EUA. 5) Joventut, habitatge i greuges percebuts • Joves i accés a l’habitatge: hipoteques i preus frustren projectes de vida; percepció d’ajudes mal dissenyades que no arriben a qui toca. 6) Burocràcia, dependència i justícia col·lapsada • Crítica severa a la bretxa digital i a tràmits inintel·ligibles (ex. dependència), que deriven ciutadans a gestories. • Contradicció legal: simplificació administrativa vs transparència acaba generant més paperassa. • Efecte en serveis i tercer sector: fundacions i entitats (Els Joncs, Drissa, Noguera) desbordades per justificacions i concursos pensats per grans empreses. • Justícia: jutjats lents (mercantil aturat, “judicis ràpids” d’1,5 anys) erosionen la confiança ciutadana. 7) Riuada al País Valencià: gestió, responsabilitats i reconstrucció • Denúncia d’inacció i partidisme: alarmes tardanes, unitats d’emergència desmantellades, i retards en coordinació. • Responsabilitats: si es confirma la mala gestió, caldrien conseqüències penals; 200 morts “no són una xifra acceptable”. • Urbanisme de risc: construir en zones inundables; lliçons de les riuades del 1962 al Vallès. • Recompte i ajuts: Generalitat valenciana demana 31.000 M€; por a burocràcia i a que la reconstrucció la monopolitzi el gran capital. • Bona pràctica: protocols preventius recents a Catalunya (alarma, confinament a plantes altes). 8) Butlletí final • Successos de Fires (una agressió sexual en investigació), delictes a la baixa a Barraques i ciutat. • Casos judicials (Font de la Pólvora, Bescanó), barri de Montilivi i nou edifici de la Diputació. • Esports: PSV 4–0 Girona; Temps: jornada tranquil·la, màx. 20 ºC.