Sequera, rius del Ter i residus: Girona a debat

Resum general

Tertúlia centrada en dos blocs principals: crisi hídrica al Ter i rius de Girona i nou model de recollida de residus. Els participants subratllen que els rius locals (Güell, Onyar, Marroc, Galligants) estan pràcticament morts en molts trams i que el Ter circula amb cabals mínims. Es posa l’èmfasi en la necessitat d’un pacte nacional de l’aigua, la transparència de dades, la reducció de fuites i una planificació coherent que combini oferta (dessaladores, aigua regenerada) i demanda (estalvi real, canvis en agricultura i drets d’aigua). En residus, es debat el desplegament dels contenidors intel·ligents, els pros i contres, la imatge urbana i el pagament per generació, amb crida a la responsabilitat del productor per reduir envasos.

Participants i to

• Jordi Grau (presentador) guia el debat amb casos locals concrets i memòria històrica.

• Pau Marlamont (Aigua és Vida) aporta una diagnosi crua del sistema hídric i exigeix transparència i prioritats.

• Martí Terés incideix en polítiques públiques, regeneració d’aigua i coherència.

• Neus Vila aporta la visió ciutadana i turística, defensa bones pràctiques en càmpings/hotels i reclama claredat i coherència informativa.

Tema 1 · Aigua i rius de Girona

Diagnosi local dels rius

• Güell, Marroc i Galligants, i trams de l’Onyar, secs o moribunds; el Ter a Girona en cabals molt baixos.

• Procés d’eutrofització: làmina d’aigua quasi estàtica, proliferació d’algues (llentia d’aigua, azolla) i mort d’ecosistemes.

Causes principals

• Menys pluviometria i més calor (canvi climàtic) i més massa forestal que redueix escorrentia.

• Nous i creixents usos: regadiu, turisme, activitats econòmiques.

• Trasvasament Ter cap a l’AMB i gestió local amb fuites i obres que tanquen la Sèquia Monar.

• Rius mediterranis sovint intermitents; però la desconnexió i sobreexplotació d’aqüífers (pous del Sitjar) agreuja el Marroc i el Güell.

Impactes i riscos

• Girona no té pla B sòlid: si el Ter baixa massa, la ciutat queda exposada (dessaladores i regeneració d’aigua serveixen sobretot l’AMB).

• Pèrdues de xarxa molt elevades en alguns barris; tot i que Girona està millor que altres llocs, cal inversió sostinguda.

• El consum domèstic és <10%: l’estalvi ciutadà és positiu però insuficient sense abordar el 75% agrícola i fuites.

Propostes i línies d’acció

• Transparència: dades d’ús i drets d’aigua (càmpings, embotelladores, grans usuaris) accessibles.

• Pacte nacional de l’aigua: prioritzar usos, actualitzar drets històrics, indemnitzar quan calgui i planificar a llarg termini.

• Reduir fuites amb auditories i inversió (municipalitzacions amb comptadors per trams, recerca activa de pèrdues).

• Equilibrar oferta i demanda: ampliar regeneració a Girona, millorar eficiència de regadius, revisar creixement hídrico-dependent.

• Acceptar un decreixement estructural del recurs i replantejar usos en conseqüència.

Tema 2 · Governança, territori i política

Barcelona i el conjunt del sistema

• L’AMB ja fa aigua regenerada (Depuradora del Prat → Llobregat → potabilització) i opera dessaladores a ple rendiment.

• Girona ha de prendre nota: iniciar vies de regeneració per aigua de boca i diversificar fonts.

• Cal solidaritat territorial i coherència: el Ter no pot suportar-ho tot mentre altres conques circulen plenes.

Institucions i lideratge

• Reclam a la Generalitat i l’ACA: dirigir amb prioritats clares i dades obertes, no “atomitzar” el debat.

• Expectatives positives pel nomenament de Jordi Sargatal a Transició Ecològica, avaluables pels resultats.

Tema 3 · Residus i model de ciutat

Contenidors intel·ligents i porta a porta

• Objectiu: superar el 50% de selectiva i apropar-se al >80% com a altres ciutats.

• Pros: millora índex de selectiva, menys incendis i ocupació, base per al pagament per generació, alineat amb la UE.

• Contres: més cost i canvi d’hàbits (calendaris, targeta), incivisme i “turisme d’escombraries” en transició.

• Comerç: porta a porta de cartró facilita però requereix horaris i embalatge correctes per evitar mala imatge al centre.

Punts crítics i millores

• Comunicació i coherència: evitar promeses de bonificacions no materialitzades; ajustar desplegaments en blocs complexos.

• Envasos: la solució de fons és responsabilitat del productor i llei d’envasos per reduir el residu a l’origen.

Conceptes clau

• Eutrofització, aigua regenerada, dessaladores, Sèquia Monar, pagament per generació, porta a porta, trasvasament Ter-Llobregat, decreixement.

Cites destacades

"D’on no n’hi ha, no en raja."

"Cada cop n’hi ha menys aigua i cada cop en volem més: l’equació no funciona."

"El riu és vida, no el trasvasament."

Conclusions

• Consens en què la crisi hídrica és estructural: cal reduir fuites, guanyar transparència, actualitzar drets, eficientar regadius i explorar regeneració a Girona.

• En residus, el model pot funcionar però exigeix adaptació, control d’incivisme, millor planificació comercial i marc legal que limiti envasos.

• Es reclama lideratge públic i un Pacte nacional que ordeni usos i asseguri resiliència del sistema.