La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

361-372 de 384

  • Fires de Girona, grafitis i burocràcia: programació musical, pressupost i llicències; el paper del secretari municipal i el possible trencament del govern

    Resum executiu Tertúlia intensa i polièdrica sobre Girona: des de la marca gastronòmica que projecta la ciutat fins a les tensions en la programació musical de Fires, el debat sobre grafitis vs. pintades, la burocràcia municipal i el rol del secretari, i la temperatura política d’un govern local que podria trencar-se. També es toquen reflexions sobre l’ús social de les esglésies i la cultura cívica. "Les fires han de ser per a tothom" — defensa d’una programació musical diversa i intergeneracional. "El que s'ha de fer fora, de manera immediata, és el secretari de l'Ajuntament" — crítica contundent al bloqueig administratiu i als retards de llicències. Gastronomia i marca Girona Cuina catalana a fora i empenta local • Viatge a Manchester i experiència al restaurant Tast (cuina catalana, Paco Pérez). • Els germans Roca com a cas d’aventura empresarial i projecció exterior: nou projecte a Escòcia i reformulació del local Vi 7 a la plaça del Vi. • Idea central: exportar la marca Girona i normalitzar l’ambició empresarial local. Pintades vs. grafitis: espai públic i civisme Art mural vs. vandalisme • Distinció clara: agraden els murals/grafitis artístics; es rebutja la pintada vandàlica. • Episodis recents: parets de la UdG (Infermeria) repintades poc després de ser restaurades; façana de l’Odeon amb condemna parcial del govern. • Problema recurrent: murals ben fets que acaben ràpidament malmesos. Fires de Girona: programació, descentralització i pressupost Diversitat musical i concentració de cartell • Crítica: poca varietat en alguns dies i concentració de grups molt coneguts en un únic dia. • Recomanació: un cartell que combini estils (rock, punk, ska) per obrir Fires a tots els públics. Descentralització als barris • Tendència de fa anys: els grans actes es concentren al triangle Devesa–Copa–Barri Vell; als barris arriben “píndoles” d’activitat, més petites però creixents. Finançament i costos • Fires s’auto-financen majoritàriament via firaires: al voltant de 600.000 € d’ingressos (xifra orientativa citada). • Costos de cartell: catxets mitjans de 20–25k € per grup; caps de cartell puntuals prop de 90k €. • Dilema durada/ingressos: reduir dies reduiria ingressos de firaires i posaria pressió al pressupost. • Comparació amb el festival Strenes: dotació econòmica diferent explica per què uns poden portar grans noms i d’altres no. Religió i usos socials de les esglésies Entre tradició i obertura d’espais • Novetat local: comentaris al voltant de la missa de Sant Narcís i el bisbat. • Observació internacional: a Liverpool, catedral protestant amb bar i zona infantil durant l’ofici; contrast amb l’ús local més restringit i assistència envellida. • Proposta cívica: recuperar les esglésies com a espais de pau i recolliment més enllà del culte. Plens municipals: durada, horaris i seguiment ciutadà De maratons nocturnes a tardes laborables • Record d’antics plens de 6 hores que acabaven de matinada, amb les preguntes al final. • Avui: plens a mitja tarda (cap a un quart de cinc), debat sobre accessibilitat per a qui treballa. • Dilema recurrent: transparència i participació vs. logística i temps dels regidors i la premsa. Cas Recursos Humans: desigualtats salarials, RLT i dimissió demanada Origen i responsabilitats • PSC i Vox demanen la dimissió del regidor Sergi Font per l’informe sobre 300k € (en el marc d’estabilitzacions i complements). • Diagnosi: les desigualtats salarials venen de dècades (inici sense RLT definida i complements ad hoc), s’obre la “caixa de Pandora” en ordenar-ho. • Impacte econòmic: retorns acumulats d’uns 4 M€ i increment estructural del capítol 1. • Crítica a l’estratègia: intents de via judicial que allarguen el problema; petició de més claredat sobre per què es va avançar sense previsió econòmica suficient. Secretari municipal, llicències i contractació pública Burocràcia, por i col·lapse de terminis • Crítica molt dura al secretari municipal per immobilisme i “posar pals a les rodes”. • Efectes: llicències d’obres i d’activitats que poden trigar fins a un any a Girona, quan en altres ciutats oscil·len entre 2–3 mesos. • Funcionament tècnic: el secretari fiscalitza la legalitat prèvia; l’interventor controla el després i el destí dels diners. Contractació i territori • Excés de garanties que encareix i externalitza (p.ex., impressió publicitària fora del territori), o adjudicacions a la baixa que deriven en fallides. • Proposta: reforma legislativa per permetre reservar contractes menors a teixit local i agilitzar. • Model de comunicació prèvia per a moltes activitats (obres menors i obertures) i inspecció a posteriori; reservar llicència formal a casos majors. • Consell pràctic: si una llicència s’endarrereix injustificadament, reclamar responsabilitat patrimonial. • Experiència de gestió: amb mapes de processos, es va reduir el termini mitjà a 4–5 mesos; s’apunta a mancances de control intern i excés d’informes. Govern municipal: trencament a la vista? Escenaris i tempos • Es planteja que Junts pugui sortir del govern abans d’acabar el mandat per estratègia; altres veus veuen resistència fins més endavant per marcar perfil abans d’eleccions. • Dilema de percepció: l’electorat entendrà una sortida electoralista després d’haver governat plegats? Butlletí informatiu (titulars finals) Actualitat de Girona • Tancament de 4 aparcaments gratuïts a prop de la Copa durant Fires (900–1.000 places, algunes reservades a PMR). • Detinguts 2 homes per robatori violent a l’estació de tren; i 6 detencions en 3 setmanes per documentació falsa a l’aeroport (destí Irlanda). • La Diputació aprova un pla de renovables: objectiu 40% i estalvi de 117.500 tCO2; neutralitat 2050. • AVís per superació d’ozó a comarques de Girona, Plana de Vic i Prepirineu; descens generalitzat per estiu més curt. • La Gio Simfònica estrena espectacle pedagògic sobre Ravel per a 1.500 alumnes; sessió oberta al públic al gener. • L’Spar Girona juga la 2a jornada d’Eurocup contra La Molisana Campobasso; partit a les 20h a Fontajau.

  • Sequera, fuites i desaladora; burocràcia i transparència; desigualtats salarials a l’Ajuntament de Girona i escenaris polítics locals; Butlletí d’actualitat del dia

    Panorama general "El tema de l’aigua és important i l’agulleta no para de baixar: 190, 191, 192…" Tertúlia centrada en quatre blocs principals: sequera i gestió de l’aigua (fuites, inversions i desaladora), burocràcia i transparència (llenguatge administratiu i silenci administratiu), desigualtats retributives a l’Ajuntament de Girona i la batalla política derivada, i escenaris polítics a Girona i al país. Es tanca amb un butlletí de titulars amb l’actualitat del dia. Record històric i obertura • Es fa memòria de l’afusellament de Lluís Companys (1940) i es reivindica recordar la història. • Presentació dels tertulians i avantsala del tema central: la sequera i la percepció social del problema. Sequera i gestió de l’aigua Comunicació, percepció pública i estacionalitat • Durant l’estiu, el debat sobre la sequera es va diluir per l’impacte del turisme i altres agendes polítiques. • S’assenyala la responsabilitat del govern per evitar entrar en la “zona de terror” de mesures impopulars durant la temporada alta. • Contrastos territorials: restriccions a Catalunya vs. màniga ampla en altres zones (p. ex. platges d’Andalusia). Conques, restriccions i sector primari • Als informatius es mostra sobretot l’estat de les conques internes; es deixa fora el volum de l’Ebre, molt més alt. • Incògnita oberta: en noves restriccions, l’agricultura tornarà a ser el sector més afectat? • Reconeixement d’inversions de reg al Baix Ter, però es critica la manca d’inversió en xarxes municipals i pèrdues per fuites. Fuites, infraestructures i responsabilitats • Informe: municipis que perden fins al 20% de l’aigua per fuites; en alguns casos, xifres properes al 50%. • Crítica a la lògica de la “inversió visible” i oblit del que hi ha sota el paviment. • Se subratlla la responsabilitat de l’ACA i de les empreses concessionàries; es plantegen sancions i la necessitat de corregir el model. "Encara que sigui un 10% o un 1% d’aigua perduda, ja és molt. Dir que és simbòlic és insultant." Canvi climàtic, cabals i desaladora • Els efectes del canvi climàtic ja són presents: al Ter hi baixa prop d’un 50% menys d’aigua que abans. • Tensions d’aportació d’aigua cap a l’AMB des dels anys 60. • Desaladora de l’Empordà: calendari anunciat cap al 2032; es critica el retard acumulat i la sensació de pilota endavant. Inundacions i gestió d’embassaments • Record d’episodis d’inundacions a Girona (12 d’octubre 1962 i 1970) i del Glòria (2020). • Debat sobre la gestió d’embassaments i l’obertura de comportes durant el Glòria; connexió amb la hidroelèctrica i el cost de la llum. Burocràcia, transparència i llenguatge administratiu Complexitat i silenci administratiu • Crítica al llenguatge administratiu i a la sobreregulació que alenteix respostes bàsiques (p. ex. reparar un forat al carrer). • La llei de transparència aporta dades més actuals i fiscalitzables, però persisteixen traves: silenci administratiu positiu que no es compleix, respostes tardanes i litigis costosos. Recursos humans i eficiència • Problema estructural: mancança de personal per fer efectiva la transparència i la gestió. • Dicotomia: demanda de més plantilla vs. pressupostos ja tensionats pel capítol I. Ajuntament de Girona: desigualtats retributives i batalla política • L’informe del secretari alerta que el consistori haurà d’assumir 337.000 € per interessos de demora relacionats amb la retroactivitat de les desigualtats retributives. • PSC i Vox demanen la dimissió de Sergi Font; l’alcalde Lluc Salellas defensa que s’ha tancat la carpeta i atribueix l’origen a governs socialistes previs. • Es posa l’èmfasi en el biaix de gènere: les desigualtats afectaven més dones. • Es repassa la VLT/RLT (2019) com a instrument clau per detectar i corregir diferències. • Causes possibles: interinitats i entrades per vies extraordinàries que van eternitzar condicions desiguals. Escenaris polítics: de la Generalitat a Girona Sílvia Paneque • Porta les carteres de Territori i Acció Climàtica i la portaveu del Govern: risc de desgast alt. • Dilema obert: retorn a Girona segons l’evolució del govern d’Illa i el calendari electoral. Govern municipal de Girona i 2025 • Guanyem lidera amb 17/27 regidors a la coalició; tranquil·litat externa, però tensions internes previsibles a mesura que s’acostin les municipals. • Lluc Salellas i la regla de mandats a Guanyem/CUP: debat sobre possible excepció o relleu. • Possibles moviments: Junts podria sortir del govern abans de les municipals, permetent a Guanyem marcar perfil més progressista al tram final. • Crítica a la continuïtat de polítiques “de sempre” i a gestos simbòlics no abordats (polèmica de blackface en una festa local). Butlletí de titulars (resum) • Nou pols al ple: PSC i Vox insisteixen en la dimissió de Sergi Font; Salellas defensa que ja s’han corregit les desigualtats. • Incentius de fins a 4.000 € per a direccions de les escoles bressol municipals. • L’aeroport de Girona supera ja els passatgers de 2023 (+28% en 9 mesos). • Salut reparteix 260.000 dosis contra grip i Covid-19 a la regió; recomanació també per a infants i fumadors. • Mòdul policial a les Fires de Sant Narcís (Devesa) amb policia municipal i Mossos (14:00–06:00). • Conveni Ajuntament–UdG per combatre el racisme a la ciutat. • Torna el cicle de concerts a cegues “girant” (9–30 novembre) en espais singulars. • Esports: Portu operat del turmell, baixa unes setmanes; s’afegeix a Romeu, Dovbyk? (Deyli Blin), i SiganKov. • Temps: dia ennuvolat, vent i pluja probable a la tarda; màx. 23 ºC. Idees clau La sequera és estructural i exigeix canvis de gestió: abordar fuites, inversions i desaladora sense dilacions. La burocràcia ha de garantir control, però sense paralitzar la gestió; calen recursos humans i simplificació. Les desigualtats salarials a l’Ajuntament tenen arrels antigues i biaix de gènere; la fiscalització i la VLT/RLT han estat determinants per corregir-les. El cicle polític a Girona entra en fase d’ajustos: lideratges, aliances i perfils programàtics es redefineixen de cara a 2025.

  • Girona: pactes i paràlisi (carrer de la Creu), ZBE i mobilitat, burocràcia i atenció al ciutadà, educació tensada, sanitat en risc i habitatge en temps d’auge ultra

    Panorama general La tertúlia aborda, des d’una mirada local i cívica, els grans temes que travessen Girona i el país: governança municipal i paràlisi per pactes, mobilitat i espai públic (amb el cas del carrer de la Creu), ZBE, transport públic i tren-tram, aparcaments i normativa, burocràcia i atenció al ciutadà, educació (estrès docent i resultats), sanitat (fortaleses i riscos de privatització), i habitatge i desigualtats en un context d’auge de l’extrema dreta. Govern i ciutat: pactes, paràlisi i el cas del carrer de la Creu Coalició heterogènia (Guanyem/CUP, Junts, ERC): percepció que encoixina decisions i encalla projectes. Carrer de la Creu (cas paradigmàtic): convivència problemàtica entre carril bici bidireccional i aparcament al mig; riscos de seguretat i disfuncions d’ús. Fons europeus dificulten desmuntar l’obra; s’apunten solucions intermèdies (p. ex., retirar la “fila del mig” d’aparcament) per millorar la visibilitat i la seguretat. Debat de fons: consensos lents vs lideratge valent per executar transformacions impopulars al principi però beneficioses a mig termini. "Mai estem contents: quan pactem, perquè ningú decideix; i quan hi ha polarització, tampoc serveix." Mobilitat i espai públic: menys cotxe, més salut i coherència Aprenentatges històrics a Girona: peatonalitzacions (Barri Vell, Santa Clara, carrer Nou) abans polèmiques i ara consensuades i aplaudides. Objectiu compartit: reduir cotxes per salut i qualitat de vida (contaminació i malalties associades). Repte clau: com fer-ho sense bon transport públic en horaris clau i per fluxos comarcals. ZBE i alternatives de transport Inquietud per la ZBE: com afectarà residents de fora (p. ex. vehicles antics) que venen a feina, mercat o cultura? Necessitat d’un “exèrcit” de transport públic: més freqüència, millors horaris, intermodalitat. Propostes i somnis realistes: Tren-tram Costa–Girona–Olot via Banyoles: descongestionar i donar opció atractiva (fins i tot turística). Tancar l’anella de les Gavarres (connectivitat viària pendent) i repensar antics corredors (ex-carrilet), si cal, amb traçats nous. Aparcaments i normativa: ergonomia i accessibilitat Places massa estretes per a cotxes actuals; dificultats per baixar, sobretot amb mobilitat reduïda. Proposta: actualitzar normativa i repintar per guanyar espai útil (cost assumible) als pàrquings municipals i privats. Burocràcia i atenció al ciutadà: del sentit comú a la cita prèvia Diagnosi: por a signar i comissions eternes que dilueixen responsabilitats. Crítica a la cita prèvia generalitzada (més enllà de la pandèmia) que dificulta denúncies i tràmits urgents. Despersonalització dels serveis (paral·lel amb bancs), guions rígids i màquines que no entenen casuístiques. Cal reforçar la formació en atenció i recuperar l’orientació al servei públic. "Sembla que hi ha serveis pensats per atendre’t on, en realitat, el ciutadà molesta." Educació: estrès, prestigi i resultats Augment de baixes a l’inici de curs: símptoma d’estrès i desbordament. Factors: Desprestigi de la figura docent i sobreprotecció familiar. Ràtios altes, improvisació en reforços, manca de docents en especialitats (informàtica, llatí, mates...). Resultats PISA a la cua; barracons crònics (casos de 16 anys) i infrafinançament. Sanitat: excel·lència tensionada i risc de privatització Elogi unànime al Trueta i Santa Caterina: professionalitat i calidesa. Risc: tensionar el sistema i incentivar convenis privats que poden erosionar l’equitat. "Tenim una sanitat molt bona; el risc és que ens la carreguem per tensió i externalitzacions." Habitatge, desigualtats i clima polític Habitatge: jovent sense emancipació, lloguers de temporada sense regulació efectiva, grans tenidors i fons voltor. Fiscalitat desigual: grans corporacions amb enginyeria fiscal vs treballadors que suporten el pes. Frustració social que alimenta l’auge de l’extrema dreta (alerta amb símils històrics a Europa). Cites destacades "S’ha muntat un Cristo." (sobre el carrer de la Creu) "Pa ben gota." (impacte de les columnes d’opinió) "N’hi ha que som més iguals que altres." (igualtat davant la llei, en dubte) "Hi ha barracons fa 16 anys; amb 16 anys no hem pogut construir una escola." Conclusions clau Cal decidir: sense lideratge, els pactes es converteixen en paràlisi. Mobilitat: menys cotxe requereix transport públic fort, ZBE ben dissenyada i coherència urbana. Serveis públics: recuperar sentit comú i proximitat; la cita prèvia no pot bloquejar drets. Educació i sanitat: són pilar; cal finançament, respecte i plans estables. Habitatge i desigualtat: sense mesures valentes, creix la desafecció i el risc extremista.

  • Selectivitat i vaga estudiantil; salut mental i competitivitat; gènere, llengua i treball; i Girona davant la sequera: ZBE, mobilitat i Casa de l’Aigua

    Visió general Debat coral amb focus en educació i joventut, salut mental, valors socials i de treball, igualtat de gènere, cohesió lingüística i polítiques ambientals i de mobilitat a Girona. El tram final tracta patrimoni local i l’actualitat del dia. Educació: vaga i nova PAU Per què la vaga? • Incertesa sobre el format de les noves proves d’accés a la universitat (PAU): es coneixen dates però no el “com”, fet que tensiona alumnat i docents. • El batxillerat s’està orientant a competències, però la implementació s’ha anat posposant. Model d’accés i alternatives • Debat sobre si la selectivitat prioritza una nota numèrica per sobre de motivació i aptituds. • Comparativa internacional: accés més obert i “criba” al primer curs universitari. • Inclusió i equitat: l’actual sistema no sempre acompanya NEE (necessitats educatives especials) tot i ajustos de temps. "M’estimo més un 8,5 motivat que un 10 sense empatia" — preferència per la vocació i l’empatia en la formació mèdica. Salut mental, pressió i valors socials Pressió acadèmica i social • La selectivitat pot condicionar itineraris (p. ex. notes de tall molt altes a Medicina), generant estrès. • Canvi cultural: de la repetició «normalitzada» a alumnat més fràgil i menor tolerància a la frustració. • Impacte de les xarxes socials i la cultura de l’èxit: expectatives irreals i validació per “likes”. Salut mental al treball • Augment de baixes per ansietat; cal incorporar la salut mental a la prevenció de riscos laborals. • Crítica a la ideologia de la competitivitat que alimenta individualisme i aïllament. "No tot s’hi val pel guany" — crida a reordenar escales de valors també a l’empresa. Gènere, treball i migració Biaixos i precarietat • Infrarepresentació de dones en lideratge, també en sectors feminitzats a mesura que pugen responsabilitats. • Casos dramàtics de dones que sostenen llars soles amb lloguers alts i feines precàries. Empoderament i llengua • Dia del Treball Digne: testimonis de dones migrades — doble lluita (gènere i origen). • L’educació i l’aprenentatge de la llengua local, claus per a l’autonomia i la cohesió. • Debat sobre llengua com a eina d’oportunitats i el paper, sovint ambigu, de les esquerres davant canvis comunitaris. Ambient, mobilitat i ciutat Sequera i consciència ambiental • Cal educació ambiental continuada i canvis d’hàbits: reduir vehicle privat, caminar més, menys sedentarisme. Mesures a Girona • Tall parcial de plaça Catalunya per limitar trànsit: acceptació creixent i demanda d’anar més enllà. • ZBE: filtrar vehicles més contaminants i, en paral·lel, alternatives reals (bus, bici, caminar). • Incidències puntuals a busos (accessibilitat cotxets i cadires): cal millora del servei i freqüències. • Girocleta: expansió cap a Salt i més estacions, connexions interbarris (p. ex. pont de l’Aurora). Aigua i patrimoni • Inauguració de la Casa de l’Aigua: seu de la nova empresa municipal i de l’Observatori de l’Aigua; recuperació patrimonial (antiga central del Molí) i transparència en la gestió. Espai públic i pedagogia • Debat sobre naturalització vs. percepció d’“herbes deixades”. • Crítica a manyocs de cables a façanes i deserció reguladora. • Reivindicació de l’educació ambiental mediàtica (ex-El Medi Ambient a TV3) i referents locals com el Capità Siam. Patrimoni i fires • Campanes del Pont Major: queixa per soroll redueix tocs sense diàleg previ; es reclama compatibilitzar decibels i patrimoni. • Pregó de Fires: tria celebrada d’Àngel Daban i Jordi Tonietti (caràcter popular, intergeneracional i festiu). Butlletí informatiu (resum) • Casa de l’Aigua: trasllat de personal i futur museïtzat del patrimoni hidràulic. • Nova biblioteca a la Casa de Cultura: passos cap a licitació. • Espai Gironès venut per 168,2 M€ (Lighthouse Properties). • Mosques de Sant Narcís: premi al Museu de Llí i a Mitchell; reconeixement a Carme Vinyoles. • Fonambulisme a l’Auditori (Mariona Molla i Aurélien Prost). • Grada retràctil a La Mercè: +120 m² útils. • Esports: Uni Girona (Eurocup) 57-112. • Meteo: clarianes, màx. 22 °C.

  • Art, censura i la batalla política a Catalunya

    Visió general Debat viu i polièdric amb quatre veus sobre tres eixos centrals: art contemporani i recepció pública, llibertat d’expressió i cultura de la vigilància, i la cuina de la política catalana. Conversa amb exemples concrets (exposicions, institucions, casos mediàtics) i diagnòstic del moment polític. "L’experiència estètica veritable és com un orgasme." "Ser cretí no hauria de ser delictiu." Art contemporani: codis, experiència i referents El món de l’art avui • L’art contemporani és per tothom, però sovint percebut com a elitista per manca de codis de lectura visual i inèrcies educatives. • Defensa de l’“experiència” per damunt del “currículum”: primer sentir, després estudiar si cal. • Rebuig del mite del “geni” i del relat únic; aposta per veus plurals, descentrades i no eurocèntriques. • L’art contemporani incorpora tots els llenguatges: performance, tèxtil, ceràmica, vídeo, instal·lació. Clàssic vs contemporani: per què costa? • Preferència pel passat per seguretat i “contextualització” (èpica, llibres, cànon). • El present és complex i demana esforç de lectura; cal mirar molt per discernir entre allò rellevant i el soroll. • Educar la mirada: les escoles i museus han millorat, però hi ha una fissura a l’adolescència i manca d’autoestima cultural. Exemples i recomanacions • Bonart (25 anys): resistència del paper i xarxa de revistes culturals; col·laboració al Círculo de Bellas Artes (Madrid). • Exposició d’Álvaro Soler Arpa amb Greenpeace sobre sostenibilitat i l’impacte dels plàstics (“una targeta de crèdit al dia”). • Al Bòlit (Rambla): instal·lació sobre fosses comunes i memòria — art com a experiència emocional i sensorial. • Fundació Telefònica (comissària Maria Brancós): tecnologia + art + media reutilitzant materials en desús; porta d’entrada per a nous públics. • Referents i cànon: reivindicació de dones artistes (Peggy Guggenheim i pioneres) i mirades decolonials. Debats culturals encèsos • “Matar el pare” artístic: la tradició és útil, però no imprescindible per gaudir (Picasso com a exemple de debat). • Avantguardes literàries (Salvat-Papasseit, Foix) i idea de “poeta nacional” per als ritus socials (Verdaguer, Margarit, Marçal...). • Fricció “coneixement vs experiència”: l’art és, primer, experiència; el coneixement pot venir després. Llibertat d’expressió, censura i vigilància Casos i línies vermelles • Polèmica Joel Díaz (La Sotana) i reacció del CAC: broma “sense gràcia” vs debat de límits. • Consens: la llibertat d’expressió té límits en la difamació i l’amenaça (casos Brigitte Macron, Begoña; fake news i lawfare comunicatiu). • Diferenciar correctiu social de censura jurídica. Hipervigilància i autocensura • Cultura dels grups de WhatsApp veïnals com a micro-panòptic: pressió, instruccions i por a opinar. • Autocensura al sector cultural quan hi ha patrocinis institucionals i “pastís petit”. • Crítica a Manifesta (Barcelona): risc de “colonialisme cultural” i poca interacció amb agents locals. Mitjans i veritat • De monopolis informatius a oligopolis i, ara, al caos digital: qualsevol crea contingut i el poder també intoxica. • “Crisi de la veritat”: tribunals menys creïbles, fake news normalitzades i relats alternatius ofegats per soroll. Política catalana: estat de la qüestió Govern i oposició • Salvador Illa té “pista lliure”: poc contrapes i control del relat institucional; amb poc, pot capitalitzar resultats. • ERC en caiguda lliure (congrés, faccions) i Junts en redefinició (oposició tova). • Sílvia Orriols emergeix com a oposició de facto si el buit persisteix — alerta de confluències perilloses amb segments preconvergents. Lideratges i cicles • Debat sobre relleu de Junqueras i el paper de Puigdemont; crisi de lideratges i temps de transició. • Mirada europea: auge de populismes, envelliment, joves més oberts a extrems, i casos tipus Wagenknecht a l’esquerra. Apunts finals • Museu de l’Art Prohibit: censura i autocensura, exposició recomanada. • Pregó de Fires: Àngel Daban i Jordi Tonietti — reconeixement a la música infantil en català.

  • 59'

    Girona en moviment: mobilitat, Trueta i mural del Girona

    Resum general Tertúlia centrada en la ciutat de Girona amb èmfasi en la mobilitat i l’urbanisme: prova de pacificació a plaça Catalunya, necessitat de repensar eixos com Jaume I, transport públic metropolità i pàrquings dissuasius. També es parla de la lentitud administrativa i les traves de les companyies de serveis, de la pacificació d’entorns escolars, del mural del Girona FC i de l’avenç/controversia del nou Trueta i el parc Jordi Vilamitjana. Tanca amb el debat d’habitatge del Parlament (objectiu 50.000 pisos) i un butlletí informatiu amb desnonaments al Barri Vell i mesures de seguretat a Fires. "Una altra Girona és possible." "Les companyies es pixen a la cara dels ajuntaments." Temes principals Mobilitat i urbanisme • Plaça Catalunya: el tall parcial no ha provocat col·lapses; es veu com una prova per avançar cap a una ciutat més pacificada. • Repensar l’Eixample i grans eixos: Jaume I es descriu com una “autopista urbana” sense carril bici; es reclama una transformació estructural més enllà de l’urbanisme tàctic. • Transport públic metropolità: mancances d’horaris (vespre i caps de setmana), línies insuficients o saturades (ex. Salt), i incoherències de concessions (episodis de discriminació, normes confuses per menors, busos que no s’aturen). • Projecte Salt–Girona: carrils bus dedicats finançats amb Next Generation; aposta valenta però amb interrogants sobre impactes en carrers adjacents. • Pàrquings dissuasius i senyalització: infrautilitzats i mal senyalitzats; cal integració amb busos i informació clara. • Accessibilitat (PMR): queixes per rampes inoperatives i busos que no paren; inacceptable per usuaris en cadira de rodes. • Entorns escolars: pacificacions a Ágora, Bruguera, Marta Mata, Casià Costal; demanen solucions permanents (no només pilones) i ampliació de voreres. • Voreres i barris: a les Pedreres, molts trams amb menys de 40 cm de pas; obstacles per pals de serveis i cablejats. • Burocràcia i serveis: tramitacions lentes (llicències >1 any), traves per compres menors i per activitats comunitàries; companyies de llum/telecos dificulten obres. • Coordinació i política: discrepàncies entre partits del govern en el “com i quan”; crida a consensos de ciutat i coherència entre posicions de govern i oposició. Girona FC i ciutat • Seguretat a la Champions: queixa per gestió d’incident i cues d’accés; es demana empatia i proactivitat del personal. • Mural al passeig Canalejas: homenatge a Estuani i Míchel per la temporada històrica del Girona. Nou Trueta i parc Jordi Vilamitjana • Controvèrsia: trasllat del parc, pèrdua d’arbres madurs en context de crisi climàtica i moviments especulatius a la zona. • Oportunitat urbana: dinamització per Sant Eugènia, Can Gibert i Salt, però cal garantir qualitat ambiental i equipaments ben planificats. Habitatge i política general • Objectiu del govern: 50.000 pisos fins 2030. Debat sobre propietat vs lloguer: risc que la propietat acabi en mercat lliure; el lloguer públic dona estabilitat però cal parc suficient. • Problemes estructurals: especulació, fons d’inversió però també propietat local com a “pagar pensions”, i gentrificació a barris centrals. Butlletí final (destaquem) • Desnonament de 11 famílies al Barri Vell; Serveis Socials allotja temporalment 3 famílies vulnerables. • Sergi Font (Guanyem) respon al PSC; defensa la gestió i condemna pintades a l’antic Odeon. • Fires de Sant Narcís: polseres Centinella contra punxades/adicions a begudes; aigua gratuïta, taps, preservatius i alcoholímetres; còctel sense alcohol “mosqueta”. • Màster pioner en infermeria endoscòpica (Trueta + UdG). • Girocòmic: 200 expositors, més de 100 activitats. • Teatre: “Nyer 9” al Temporada Alta. • Esports: confirmació del mural d’Estuani i Míchel. • El temps: ventós i càlid, fins a 27 ºC.

  • Concentració bancària, Montserrat i política catalana

    Visió general • Episodi coral amb tres eixos principals: economia i banca, Montserrat (cultura, espiritualitat i turisme) i política/infraestructures a Catalunya. • Intervencions destacades d’Esteve Vilanova (economista) i Dolors Vidal (doctora en Història de l’Art i professora de Turisme). • Tancament amb butlletí informatiu local i esportiu. "Qui ajudarà les empreses catalanes?" — sobre la pèrdua de caixes i la concentració bancària Economia i banca De les caixes a l’oligopoli • Desaparició de les caixes catalanes i concentració bancària: risc d’oligopoli i de decisions allunyades del territori (Madrid). • OPA del BBVA sobre Banc Sabadell: probable a mitjà termini; impacte en competència i finançament empresarial. • Conseqüències: - Tancament d’oficines i degradació del servei (cites prèvies, manca d’atenció presencial). - Bretxa digital per a la gent gran. - PIMES: pèrdua de capacitat creditícia quan es fusionen línies de risc. - Dipòsits poc remunerats per falta de competència. Marc històric • Trasllat de poder financer cap a Madrid i cas Argentària/bancs bascos durant l’era Aznar. • Pèrdua d’una xarxa territorial de riquesa que cohesionava el país. Montserrat: cultura, espiritualitat i turisme Mil·lenari i glossa • Dolors Vidal glossa la Medalla d’Or del Parlament a Montserrat: 1.000 anys d’una institució clau per al país, la cultura i el turisme. • Montserrat com a marca internacional: gran atracció d’Àsia (Corea, Xina, Japó) i política exterior informal de Catalunya. Abusos i responsabilitat • Reconeixement del dolor de les víctimes i defensa d’investigacions serioses i garanties. • Rebuig a criminalitzar tota la institució; valoració del paper de Montserrat en cultura i acollida. Vida monàstica i sentit contemporani • Elogi del monjo anònim i de la vida contemplativa en una societat d’“influència”. • Exemples: Sant Daniel (Gironès) i l’impacte social; vespres de la dedicació (acte obert). • Referències culturals: film El gran silenci i pràctica de la lectio divina. Noms propis i primícies • Marc Sureda (comissariat d’exposicions del Mil·lenari). • Nou prior: Jordi Puigdevall (Porqueres). • Martí Gironell: nova novel·la amb Montserrat com a eix històric. "No carreguem les coses que no entenem" — crida al respecte per la vida religiosa Política catalana i infraestructures Govern i clima polític • Debat de política general: es demana perfil baix i resultats. • Dol del procés: fractura emocional i necessitat de reconstrucció. • Comparació amb Itàlia (Meloni): cansament per baralles intestines. Polítiques i projectes • Línies anunciades: desalinitzadores, parc eòlic de Roses, ampliació d’El Prat, noves carreteres. • Rol clau de Sílvia Paneque (transició ecològica, mobilitat, territori). Infraestructures i identitat • Rodalies: incidències recurrents (catenària Manlleu–Torelló) i dèficit d’inversió. • Aeroport de Girona: crítica a la gestió d’AENA per manca d’identitat local als espais comercials. Butlletí informatiu • Celler de Can Roca: primer restaurant a l’estranger (destil·leria The Macallan, Escòcia). • Mobilitat escolar sostenible a la Plaça de Catalunya. • Càritas Girona: dona i mercat de treball. • Circuit de gimnàstica per a gent gran a Sant Narcís. • Cicle A Prop 2025: obert termini de propostes. • Llegat de Manel Roquetes: exposició. • Un octubre de llibres al Call: club “Recordant Franz Kafka”. • Girona FC: al·legacions pel protocol d’objectes. • Temps: assolellat, màx. 25 °C. Promos i tancament • Franges amb promocions d’emissora i espais (Cocodril Club, Girona entre vestidors, Gent de Bàsquet). • Cloenda de la tertúlia i agenda de Fires de Girona.

  • Orient Mitjà, populisme i Girona: política i cultura

    Visió general Debat coral a la tertúlia de Girona FM que recorre de l’Orient Mitjà a la política catalana, passant per l’auge del populisme a Europa, el finançament de Catalunya, els problemes d’habitatge i infraestructures, i els reptes de l’educació. El tram final celebra l’activitat cultural i festiva a Girona i obre un debat sobre el patrimoni arquitectònic local. "Europa és com la tieta que convides a Nadal" — metàfora de la seva impotència geopolítica Clau del debat Geopolítica i 7-O Risc de Rússia–Iran en el tauler de l’Orient Mitjà; record de l’ajut rus a Síria i de les seves bases al país. Referència als Acords d’Abraham i a la seva pacificació “selectiva”. Reconegut el dret d’Israel a defensar-se, amb forta preocupació humanitària. Auge de l’extrema dreta i populisme Factors: por, migracions mal gestionades, respostes lentes dels governs, i algoritmes a xarxes que amplifiquen discursos simplistes. “Mea culpa” occidental: si la gent vota opció dura és perquè no troba solucions als problemes reals. Catalunya: finançament i polítiques públiques Crítica a l’“espoli fiscal” i a la manca d’inversions en Rodalies i carreteres. Expectatives amb el nou Govern: traspàs de Rodalies, impuls a parcs eòlics i dessalinitzadores, i debat sobre l’aeroport de Girona. Educació: autoritat i model De la polèmica “incompetències bàsiques” (D. Bardera) a la pèrdua d’autoritat docent. Diferència entre “mestre” (implicació) i “professor” (transmissió de matèries). Crítica als barracons i defensa d’edificis educatius flexibles i reversibles. Cohesió i societat civil Paper clau de clubs i entitats en la integració i la prevenció de xenofòbia/populisme. Exemple pràctic: horts urbans i gestió municipal que ha de resoldre el bàsic (com l’“aigua”) abans que la retòrica. Habitatge i mercat laboral Tensions a comarques amb oferta laboral però sense habitatge assequible. Revalorització de la Formació Professional com a itinerari amb sortides reals. Cultura, fires i patrimoni Girona en mode Temporada Alta, fires a la vora i èxits castellers; exposicions (Manel Roqueta, “Costa Esbravada”). Proposta de debat serè sobre protecció del patrimoni (Masó, Farinera) i consensos amb privats. Idees destacades Simplificació vs complexitat: els discursos fàcils (culpa “els altres”) arrelan on els governs no donen resposta. Respecte i autoritat: cal recuperar un terme mig entre autoritarisme antic i permissivitat actual, amb reconeixement de rols (mestres, sanitaris, revisors...). Política útil: menys reunions i més execució (infraestructures, educació, habitatge). Cites i referències “Els simis no es maten entre ells; els humans sí” — referència crítica al comportament humà. Sèries, llibres i cultura com a miralls socials: “Això no és Suècia”, “Incompetències bàsiques”, Temporada Alta. Tancament Toca millorar la gestió (pressupostos, infraestructures, FP, habitatge) i reforçar entitats i educació per minvar el populisme. Malgrat tot, la vida cultural a Girona batega fort: fires, teatre, òpera i castells, amb victòries també al futbol i bàsquet locals.

  • Champions a Girona: impacte, turisme i mobilitat

    Resum executiu Una tertúlia coral sobre l’efecte del primer partit de Champions a Montilivi i com aquest fita es creua amb els grans debats de ciutat: promoció econòmica i marca Girona, turisme i cicloturisme, convivència i civisme, govern municipal i tensions ideològiques, i la mobilitat amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE), aparcament i transport públic. "És impagable" l’aparador internacional que suposa la Champions per a Girona, però cal gestionar bé l’impacte a barris, comerç i mobilitat. Temes principals 1) Champions: orgull, projecció i retorn econòmic • Emoció ciutadana i dimensió històrica: el primer partit de Champions a Girona crea un sentiment compartit i projecció global. • Marca ciutat: el Girona FC actua com a gran aparador internacional amb cobertura mediàtica “impagable”. • Comerç i ciutat: presència d’afició neerlandesa durant dos dies, consum en restauració i comerç, incidents molt puntuals i bon desplegament policial. 2) Convivència, barris i esdeveniments • Debat “al meu barri no”: crida a la solidaritat entre barris davant molèsties puntuals d’esdeveniments (Montilivi, Devesa, Sant Daniel, Barri Vell). • Gestió institucional: bona coordinació universitat-ajuntament-Mossos en jornades de màxima afluència. 3) Futur de Montilivi i inversió • Realitat incòmoda: Montilivi, tal com està, no compleix estàndards d’un camp de 1a; qualsevol solució implica inversions elevades (remodelació complexa o nou estadi a l’àrea metropolitana). • Diners públics? Matís: ajudes vs. subvencions a fons perdut; l’estadi és municipal cedit al club, però el club (com a SAD) ha de liderar la inversió. 4) Govern municipal i model de ciutat • Pintades i Odeon: condemna de les bretolades i preocupació per la seguretat jurídica dels inversors. • Tripartit (Junts, ERC, Guanyem): tensions de visió però àmbits de gestió autònoms; clau la negociació d’ordenances i pressupost. 5) Turisme i cicloturisme: model i gestió • Girona ha treballat durant dècades un turisme de qualitat: esportiu, gastronòmic, cultural i amb poder adquisitiu alt. • Apartaments turístics: topalls per barri vigents; calen ajustos fins i tot dins del model “bo”. • Cicloturisme: majoritàriament cívic i integrat, amb millores en ús del català i convivència; els incívics són minoria i es combaten amb normes. 6) Burocràcia, comerç i economia • Temps dlicències inassumibles i tramitació feixuga: risc per a iniciatives econòmiques. • Missatge clau: l’economia és motor de la ciutat i finança la política social; cal simplificació administrativa. 7) Mobilitat, ZBE i transport públic • ZBE: acord amb l’objectiu, però falta el pla B (més busos, aparcaments dissuasius, senyalització clara). • Efectes col·laterals: talls i redistribució del trànsit, semàfors descoordinats, girs prohibits que allarguen recorreguts. • Proposta: més freqüència del bus interurbà i urbà, més aparcament (i punts de càrrega elèctrica) per fer viable la transició. Punts clau destacats • Champions com a catalitzador de marca ciutat i d’atracció de visitants amb retorn per al comerç local. • Necessitat d’una decisió estratègica sobre Montilivi (remodelar vs. nou estadi a l’àrea metropolitana) amb governança i finançament clars. • Condemna unànime a les pintades i defensa d’un clima pro-inversió sense renunciar al debat sobre el model de ciutat. • Turisme de qualitat a Girona: consolidar-lo i gestionar-lo, no demonitzar-lo. • Simplificació burocràtica i millora del transport públic com a palanques per compatibilitzar ZBE, comerç i vida quotidiana. Cites destacades "La ciutat és de tots... cal ser una mica solidaris i empàtics entre barris." "Montilivi, ara mateix, no és un camp de primera divisió." "Una ZBE sense pla B de busos i aparcaments és posar pals a les rodes al comerç." "Aquest turisme l’hem treballat durant dècades: ara toca gestionar-lo, no perdre’l." Conclusions • Girona viu un moment d’oportunitat: la Champions accelera debats estructurals sobre infraestructures esportives, turisme, urbanisme i mobilitat. • L’èxit passa per: decisions valentes i coordinades, més capacitat executiva (reduir burocràcia), mobilitat ben planificada i consens polític per prioritzar projectes clau. Butlletí final (titulars) • Pont Major: requeriment municipal per aturar les campanes arran de queixa veïnal. • Judici infermera: quatre culpables; penes sol·licitades de fins a 29 anys i 5 mesos. • Trànsit: mor el motorista ferit a Fornells de la Selva. • Seguretat: detingut un aficionat del Feyenoord per danyar una pancarta i resistir-se. • Urbanisme: jornades Repensem Girona (19-21 novembre) sobre transformació urbana. • Social: FANOC obre seu a Girona per donar suport a famílies amb infants amb càncer. • Sostenibilitat: Gran dinar d’aprofitament alimentari, amb tallers i activitats. • Esports: l’UNI Girona inicia competició contra el Cadí La Seu. • El temps: dia assolellat, màx. 22ºC.

  • 59'

    Residus, incivisme i mobilitat a Girona

    Context i objectiu del programa Jordi Grau obre la tertúlia recordant l’efemèride del 3-O i el debut del Girona a la Champions, i posa el focus en la ciutat i els barris amb tres presidents veïnals. Convidats i barris • Joan Maria Gastanyer (Pont Major) • Pep Fortià (Vista Alegre–Carme) • Carme Castell (Sant Narcís) Veu veïnal: incivisme i convivència Carme Castell llegeix un WhatsApp d’una veïna de Sant Narcís que cristal·litza malestars quotidians: "...han estat a punt d’atropellar-me dos patinets elèctrics... zona de contenidors amb més merda fora que dins... pudor de pixats... 5 o 6 persones dormint al carrer... aquesta Girona no m’agrada..." Punts clau: • Incivisme: patinets per vorera i inseguretat percebuda. • Neteja: contenidors desbordats i orins a l’espai públic. • Vulnerabilitat social: persones dormint al carrer. • Residus: desajustos entre porta a porta i contenidors amb targeta. Residus i neteja: què falla i què funciona Implementació i participació • Montjuïc va ser el “laboratori” amb desplegament mal planificat i poca participació prèvia de les associacions. • Crítica a l’empresa adjudicatària i als tècnics per la manca d’escolta inicial. Models coexistents i tensions • Convivència de porta a porta (cases) i contenidors (pisos) crea greuges: 60 pisos ≠ 60 cubells. • Arriben els contenidors amb targeta a més barris; dubtes sobre flexibilitat i ús. • “Turisme d’escombraries”: veïns de municipis veïns aboquen al Pont Major i a zones perifèriques. Control i servei • Contracte de 168 M€ a 5 anys però inspecció insuficient (un sol inspector): acumulacions de dies. • Cal vigilància i sanció: les normes s’han de complir; les associacions no poden fer de policia. • Problema dels voluminosos i runes: abocaments als contenidors saturen i fins i tot bloquegen la recollida. Mobilitat i ZBE: bones intencions, mala seqüència • Suport a reduir cotxes i a la ZBE, però “s’ha començat la casa pel teulat”. • Manca de zones verdes d’aparcament als barris porta d’entrada (Sant Narcís, Vista Alegre–Carme). • Necessaris aparcament dissuasori i més freqüència de bus abans de restriccions. • Patinets i reordenació d’espais (ex. Plaça Catalunya) com a part del mateix repte. Burocràcia i equipaments: la lentitud que ho frena tot • Sensació d’administració lenta i blindada: contractes que no arriben, memòries tècniques encallades. • Vista Alegre estrena local social però “en precari” per tràmits endarrerits. • Sant Narcís: xalet de l’Avinguda cedit 30 anys però sense usos activats; pressió perquè no esdevingui només oficina municipal. • Les associacions dinamitzen gratuïtament (gent gran, activitats), però topen amb la burocràcia. Manteniment urbà i paisatge: cables, colors i sentit comú • Cablejat despenjat i caixes a façanes, tot i normatives que obliguen a soterrar en obra nova; manca de coordinació amb operadors. • Normativa de colors estricta (homologable a la del Barri Vell) vs. inacció en soterrar cables: obligacions per al veí, deures pendents per l’administració. • Llicències d’obres i permisos: terminis d’un any, que immobilitzen inversió i activitat. Trànsit i seguretat al Pont Major • El Pont de l’Aurora (496 m) i les restriccions a Sarrià han derivat flux cap al Pont Major. • Circulació densa “amb esperit de carretera”: velocitats reals de 50–60 en zones 30. • Línies d’autobús no ajustades a la nova velocitat urbana, incentiven excés de velocitat. • Sense variants possibles: cal gestió viària i senyalització més efectiva. Tradició i convivència: el cas de les campanes • Nou veí al carrer Pont Major denuncia soroll de campanes; instal·lació de sonòmetre i reducció de tocs (quarts, repeticions, vespres). • Veïnat ho viu com una ofensa identitària; reclamen diàleg previ i proporcionalitat. El paper de les associacions • Reconeixement a molts funcionaris, però la dinàmica general és frustrant. • Les associacions són pont amb 102.000 veïns: sense elles, la ciutat es ressentiria. • Crida a més corresponsabilitat, menys burocràcia i més capacitat executiva en el territori.

  • Girona en Champions, Fires i política catalana

    Panorama general de l’episodi Tres eixos principals articulen la tertúlia: Jornada històrica del Girona a la Champions i l’impacte a la ciutat (il·lusió, seguretat i projecció turística). Fires de Sant Narcís 2024: programació, model de festes i gestió de la seguretat pública. Actualitat política catalana: govern d’Illa i línia pragmàtica, infraestructures (desaladores, parc eòlic, aeroports), estat de l’independentisme, amnistia i el rol de la judicatura set anys després de l’1-O. "L’esperit ha de ser gaudir: gaudir de l’esdeveniment, del partit i del que el Girona pugui fer aquesta temporada." 1) Girona, territori Champions: il·lusió, seguretat i ciutat El partit i l’estat d’ànim • El Girona disputa el primer partit de Champions a Montilivi després d’un debut digne al Parc dels Prínceps. • Es reivindica l’objectiu prioritari: mantenir-se a Primera. La Champions es viu com a premi col·lectiu a la temporada anterior. • S’hi afegeix un toc de prudència: repetir un tercer lloc és poc probable; equip en construcció i paciència amb les expectatives. Afició visitant i dispositiu • Arribada massiva d’aficionats del Feyenoord; atenció especial a un nucli ultra considerat de risc. • Capacitat reduïda a Montilivi per normativa UEFA (zones de trànsit sense públic), fet que genera incomprensió si es considera segur per Lliga. Projecció de ciutat i turisme • Ambient internacional als carrers, allotjaments plens i oportunitat de promoció de Girona com a destinació per a futures visites familiars. 2) Fires de Sant Narcís: programació i model de festa • Programació continuista que funciona, amb retocs: nous escenaris al Parc Central i Plaça Catalunya, i concert previ als focs amb Miqui Núñez. • Cartell amb protagonisme musical i popular; nom propis: The Tyets, Figa Flawas, Maria Hein, Cala Vento, Joan Garriga, entre d’altres. • Es destaca l’horari més raonable de l’escenari del Parc del Migdia i la capacitat d’atreure públic sense incidents greus els últims anys. 3) Seguretat, armes blanques i algoritmes Controls i consum responsable • Referència a dispositius intensos en altres municipis (ex. Molins de Rei) i a campanyes contra alcohol a menors; a Girona, model estable i sense incidents remarcables. Armes blanques i percepció • Debat sobre l’augment d’episodis amb armes blanques: risc real però magnificat per les xarxes. • Es demanen dades per evitar la instrumentalització racista; reconeixement de factors culturals en alguns casos, però alerta contra generalitzacions. Xarxes socials i manipulació • Crítica al canvi d’algoritmes (especialment a X) que prioritza continguts de baralles i delictes, alimentant sensació d’inseguretat. 4) Govern d’Illa i infraestructures: pragmatisme i territori • Lectura del govern de la Generalitat com a pragmàtic: desbloqueig d’expedients i execució d’obres. • Agenda: desaladores, parc eòlic i debat sobre ampliació aeroportuària. • Confiança en el paper de Jordi Sargatal per compatibilitzar protecció ambiental i projectes (impuls del Conservatori del Litoral com a clau per preservar trams de la Costa Brava). • Model aeroportuari: aposta per potenciar Girona i Reus per a low-cost i reservar El Prat per a llarga distància, com fan grans capitals europees. 5) Independentisme, lideratges i nou cicle • Els partits han d’afrontar el dol i renovar lideratges i propostes comprensibles per al votant volàtil. • Es preveu que la gestió eficient del govern pugui consolidar majories si l’independentisme no rearticula projecte i lideratges. • ERC en clau interna: pactes i neteja de “porqueria” com a condició per recuperar credibilitat; la CUP vira cap a una presència més institucional. 6) Amnistia, judicatura i el llegat de l’1-O • Crítica a la judicialització i a l’estratègia de dilació per limitar efectes de l’amnistia (Puigdemont i inhabilitacions com les de Dolors Bassa). • Es denuncia una politització de la justícia i la “pena de banc dels acusats” com a càstig econòmic-social. • Set anys després: la gent no ho oblida, però la mobilització s’ha refredat; el record del discurs del rei com a punt d’inflexió. 7) Girona, ciutat: pintades, govern i cura de l’espai públic • Pintades a l’Odeon reactiven el debat sobre convivència i manteniment urbà (neteja, herbes, cables visibles). • Tensions inevitables en un govern de tres partits, però es relativitza l’abast: més disputa d’imatge que d’estabilitat. 8) Cultura • Exposició “Costa esbravada” a la Biblioteca Carles Rahola, fins al 26 d’octubre. 9) Butlletí informatiu (resum) • Fires de Sant Narcís: 200 activitats, cinquanta concerts, nous escenaris i Miqui Núñez abans dels focs. • Sinistralitat viària: Girona redueix un 50% les víctimes mortals fins al setembre. • Servei d’ambulàncies municipals adjudicat (232.000€ per 4 anys) per grans esdeveniments. • Polèmica turística: apartaments critiquen l’hostaleria per “fomentar la turismofòbia”. • Relleu a Sant Julià de Ramis: Marc Cellols (ERC) nou alcalde. • Esport: Gran nit europea a Montilivi i dispositiu de seguretat pels afeccionats del Feyenoord. • Temps: dia ennuvolat, possibles pluges al vespre, màx. 22 ºC.

  • 1-O, Rodalies i inseguretat; arriba el Feyenoord

    Resum general Programa de tertúlia marcat pel 7è aniversari de l’1-O, amb un relat en primera persona dels fets al Col·legi Verd i l’impacte psicològic posterior. Paral·lelament, es debat el coll d’ampolla de Rodalies a Sant Vicenç de Calders com a símptoma de desinversió, la judicialització del conflicte (Suprem i amnistia), la percepció d’odi i estereotips envers els catalans, la sensació d’inseguretat (armes blanques, festes majors), el límit entre protesta i vandalisme (pintades a l’Odeon) i la seguretat per l’arribada d’ultras del Feyenoord a Girona. Temes clau • 1-O i memòria: relats, trauma, discurs del 3-O, frustració i canvi d’etapa. • Rodalies i finançament: Sant Vicenç de Calders com a símptoma d’un dèficit crònic; esment del “finançament singular”. • Judicialització: decisions del Suprem sobre l’amnistia i paper del TC; interpretació de lleis i separació de poders. • Odi i estereotips: percepcions mútues, "a por ellos", experiències personals i enquestes. • Inseguretat: armes blanques, apunyalaments, dades vs sensacions i instrumentalització política de la por. • Protesta vs vandalisme: pintades a l’Odeon, neteja i responsabilitats; espai públic i universitat. • Futbol i violència: arribada d’aficionats del Feyenoord (grups ultres), dispositiu policial, antecedents i educació/prevenció. • Salut mental: necessitat de més psicòlegs al sistema públic. "És com una mena de violació de la intimitat" — sobre l’entrada policial a una escola l’1-O. "La inseguretat també es pot magnificar per obtenir rèdit polític" — sobre por, mitjans i vot d’ultradreta. Desenvolupament 1-O: Relats, trauma i política • Relat de Marta Collell sobre el Col·legi Verd: entrada policial a les 9:56, infants presents, documents salvats, reobertura a la tarda per votar; frases intimidatòries i armes a la mà. • Impacte psicològic: estrès posttraumàtic en infants i docents; necessitat d’atenció professional i dol col·lectiu. • Operatiu policial: crítica a la manca d’“intel·ligència” i coneixement del terreny; escalada emocional premeditada. • 3-O i discurs del rei: punt de trencament simbòlic; pèrdua del rol d’àrbitre de la monarquia. • Judicialització: el Suprem frena l’aplicació de l’amnistia en casos clau i apunta al TC; debat sobre sedició (derogada), malversació i interpretació judicial. • Desencís i reconfiguració electoral: diluïció de la mobilització i canvis de vot; jovent amb altres prioritats però no necessàriament canvi d’idees. Rodalies i símptomes estructurals • Sant Vicenç de Calders com a metàfora d’abandó crònic; normalització del mal funcionament a Catalunya en contrast amb Madrid. • Esment irònic del “finançament singular” com a possible solució mal plantejada. Odi, estereotips i convivència • Debat sobre "a por ellos", odi i estereotips envers catalans; testimonis a favor d’una convivència real a peu de carrer i diferència amb el relat mediàtic. • Usos i costums vs llei: límits a discursos d’odi i pràctiques discriminatòries; laïcitat i estat de dret. Inseguretat, armes i percepció • Augment percebut d’apunyalaments vs estadístiques; rols dels mitjans i de la política a magnificar la por. • Armes blanques: normativa de mides i casos concrets; tradició vs present; comparativa amb la cultura d’armes als EUA. • Festes majors: mobilitat de grups conflictius, por parental i necessitat de prevenció. Ciutat i civisme: pintades a l’Odeon • Denúncia del vandalisme a l’edifici Odeon: defensa de la propietat privada, demanda de neteja àgil i criteri de “reversibilitat” en les protestes. • Pintades a la Universitat i debat sobre espai públic; canvis del model comercial (botigues de barri, comerç electrònic i residus). Futbol: Feyenoord i violència • Arribada de grups ultres del Feyenoord: dispositiu policial, fan zones i controls rígids. • Denúncia de doble vara de mesurar (estelades vs símbols franquistes). • Crida a educació i prevenció per evitar una nova onada hooligan. • Pronòstic optimista pel Girona: “2-1”. Butlletí final (Pau Villafany) • Retirada de símbols franquistes al cementiri vell. • Suspens del desallotjament de Can Colmo. • Pisos turístics i turismofòbia (Escudero). • A Tempo: dotzena d’espectacles educatius i podcasts. • 90è aniversari del 6 d’octubre de 1934: acte institucional. • Ciutats Defensores dels Drets Humans: visita de Kevin Enamorado. • Necrològica: Jordi Sánchez Carrera, fotògraf. • Esports: Pere Puig, nou director esportiu de l’UNI Girona. • Temps: sol al matí, núvols a la tarda, fins a 29 ºC.