La tertúlia de Girona FM
La tertúlia de Girona FM
Programa

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau

Presentat perJordi Grau·Dissabte · 00:00 - 01:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 01:00 - 02:00 ·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 06:00 - 07:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 10:00 - 11:00, 17:00 - 18:00, 21:00 - 22:00 ·388 episodis
RSS

episodis

373-384 de 384

  • Monart, grafitis a l’Odeon, turisme i Champions

    Visió general Debat viu i coral sobre la ciutat de Girona: de l’art urbà i el patrimoni, a la convivència amb el turisme (especialment el ciclista), i el dispositiu de seguretat per al debut del Girona FC a la Champions. Eix central: diferenciar l’art urbà com a motor comunitari (Monart a Sant Eugènia) del vandalisme de les pintades d’Arran a l’antic Teatre Odeon. Debat de fons: quin model turístic vol Girona? Gentrificació, expats i cicloturisme; saturació puntual vs. sostenibilitat. Futbol i ciutat: Champions a Montilivi, ordre públic i el futbol com a memòria i cultura compartida. "Totes les masses piquen" — la saturació es tolera si és puntual; el repte és el model a llarg termini. Art urbà vs. vandalisme Monart Sant Eugènia: comunitat, artistes i barri Monart omple Sant Eugènia i Can Gibert del Pla de murals d’alta qualitat, amb artistes internacionals (p. ex. Taker, Lucía, Clara) i visites guiades amb gran afluència. Localitzacions clau: darrere del carrer Güell (antics “Muebles La Fábrica”), entorn del Parc Jordi Vilamitjana, parets habilitades per a pintura lliure. Mecenatge mixt: veïnat, comissions, Ajuntament i entitats locals; obra que es manté i es respecta. Valor: eleva l’autoestima de la perifèria i consolida identitat de barri. Pintades d’Arran a l’antic Odeon Arran signa pintades contra el model turístic i una nova botiga de bicicletes a la façana rehabilitada de l’antic Teatre Odeon (edifici amb valor històric i estabilitzat per evitar riscos estructurals). Reaccions: condemna pública de la vicealcaldessa Gemma Geis i demanda de reforç policial; silenci inicial de l’alcalde genera debat sobre rigor institucional versus complicitats ideològiques. Contrapunt: la Universitat de Girona pateix pintades recurrents en parets nobles; costos de neteja i manteniment. Distinció clau: intervenció artística que dignifica espais vs. pintada vandàlica que malmet patrimoni i credibilitat de la protesta. "És quan dormo que hi veig clar" — pintada històrica a l’antic seminari, mantinguda amb respecte, com a exemple de símbol acceptat. Turisme, bicicletes i ciutat Convivència i cicloturisme Girona viu un auge del cicloturisme i dels residents internacionals (expats), amb impacte en comerç local i serveis (anècdotes des de la llibreria Empúries). Tensions puntuals: grups de 20-25 ciclistes a camins de muntanya (capçaleres del Ter i del Freser), i circulació a ponts i eixos cèntrics. Dilema: activitat econòmica i vitalitat vs. incivisme i saturació temporal; importància de rutes regulades i educació viària. Quin model turístic? Dades: molts visitants són “viatgers” (estada curta de 3 hores), no pas turistes que pernocten; saturació forta però puntual (Temps de Flors, caps de setmana). Recerca universitària: aposta per creixement selectiu i qualitat (cultural, gastronòmic, natura), més que no pas volum. Gentrificació al Barri Vell i extensió cap a l’Eixample: cal equilibri entre activitat i vida quotidiana. "Estem en un sistema que es diu capitalisme" — recordatori pragmàtic: la millor protesta contra un negoci pot ser no consumir-hi. Futbol: cultura, memòria i ordre públic Debut del Girona a la Champions (Feyenoord) Dimecres, partit a Montilivi amb dispositiu policial reforçat per possibles desplaçaments massius d’afició rival (part sense entrada). La UEFA limita grades supletòries; entrades cares i fora d’abonament. Preocupació per ordre públic i comparativa amb altres aficions (angleses a l’hivern, consum d’alcohol). El futbol com a cultura Anècdota familiar: foto històrica a París que connecta tres generacions i la història del Girona FC a Vista Alegre — el futbol com a identitat i transmissió cultural. Butlletí de titulars (bloc final) Pintades d’Arran a l’antic Odeon i condemna institucional. Dispositiu especial per al partit de Champions contra el Feyenoord. Inici de curs 24-25 a la Mercè; Cursa de la Dona amb més de 5.000 participants. Nova plaça vella de Palau Sacosta i iniciativa “La teva ciutat s’omple de pianos”. Esports: empat del Girona a Balaídos i lesions d’Oriol Romeu i Blind.

  • Cultura, mecenatge, impostos i mobilitat a Girona

    Context i participants Tertúlia a Girona FM conduïda per l’Oriol Mas amb tres veus convidades: Maite Esteve (Fundació Catalunya Cultura), Teresa Casas (disseny d’interiors) i Marc Mas Mitjà (economista). Conversa viva sobre cultura i mecenatge, pèrdua de pes cultural, educació artística i joventut, fiscalitat municipal i serveis, i mobilitat/peatonalització a la ciutat. Tanca amb butlletí informatiu. "La cultura és talent, i el talent necessita recursos." 1) Mecenatge i polítiques culturals Estat de les lleis i objectiu social • La llei espanyola de mecenatge (reforma via omnibus) està en vigor amb noves deduccions aquest 2024. • La llei catalana va quedar encarrilada, però el canvi de govern ha obligat a reprendre-la. Expectatives d’aprovació en aquesta legislatura. • A nivell autonòmic només es pot actuar sobre l’IRPF (no societats), fet que limita el marge sobre empreses. Pedagogia del mecenatge i impacte empresarial • Cal desfer estereotips: el mecenatge és un acte de generositat i corresponsabilitat, no només “desgravar”. • Exemples d’empresa-cultura: corals i bandes a la feina que milloren cohesió, clima i retenció de talent. • Premi Empresa Cultura: visibilitza models amb retorn real per a persones i organitzacions. 2) Lideratge cultural: Catalunya vs Madrid Recursos, fiscalitat i fuga de talent • Madrid concentra IBEX-35 i avantatges fiscals, cosa que atrau creatius i professionals (estalvis tributaris significatius). • Percepció de pèrdua de pes cultural de Catalunya en audiovisual, teatre, disseny i arquitectura. Talent i aposta local • El talent hi és (escoles de disseny, noves tecnologies, sostenibilitat), però li falten recursos i ponts cap al mercat. • Exemples positius: el TNC estrena el musical català “Ànima” amb joves talents; el festival Temporada Alta actua com a servei públic, inclosa una gran feina educativa amb escoles. 3) Educació artística, joventut i accés a la cultura Arts a l’escola i salut mental • Menysteniment de música/dibuix a l’hora d’excusar absències. • Arts com a vàlvula d’expressió i benestar davant l’augment de problemes de salut mental en joves. "No pots estimar allò que no coneixes" (Enric Crous): cal exposició cultural des de petits. Models europeus i barreres d’accés • Bones pràctiques: “dimecres culturals” a primària (museus, biblioteques, centres cívics). • Museus gratuïts o amb preus simbòlics (3–5 €) com a porta d’entrada; la gratuïtat total pot devaluar la percepció de valor, però els grans museus públics poden articular donatius fàcils. • Hàbits juvenils: festivals plens i grans concerts exhaurits, però TikTok crea barreres generacionals per a músics de >30 i canvia la comunicació cultural. 4) Fiscalitat municipal, residus i qualitat urbana Impostos i taxes a Girona • Girona és la 4a ciutat on es paguen més tributs municipals (IBI, taxa d’escombraries, impost de circulació). • La taxa d’escombraries puja i el model porta a porta trasllada càrrega logística als domicilis i negocis, amb queixes per espai, olors i calendaris. Neteja, incivisme i normativa europea • Percepció de més brutícia i contenidors desplaçats; incivisme recurrent als punts de recollida. • La UE exigeix el 60% de reciclatge i que el servei de residus sigui autosuficient: això tensiona taxes i operatives. Contraprestació i gestió pública • Sensació de «paguem més però no veiem el retorn» (manteniment de voreres, enllumenat, reparacions lentes). • Propostes: auditories de personal, reduir burocràcia, revisar càrrecs de confiança i eficiències, millorar la resposta de sanitat (llistes d’espera). • Mobilitat sostenible pendent: carrils bici connectats i continus. 5) Mobilitat i espai públic: Plaça Catalunya Prova pilot i debat de mètode • Tall d’un vial a les Voltes per guanyar espai per a vianants durant un període llarg. • Pros: alineat amb la tendència europea a peatonalitzar centres. • Contres: crítiques a «fer proves» sense visió, objectius i pla clars (càrrega/descàrrega, usos de l’espai, derivacions del trànsit). Bicicletes, turisme i convivència • El turisme ciclista aporta ingressos i és cívic, però cal ordenar normes (multes al Barri Vell, convivència amb vianants). • Distingir entre cicloturisme i mobilitat quotidiana en bici; urgència d’una xarxa ciclable contínua i gestió dels patinets (carrils, casc, assegurança). 6) Butlletí final • Presó provisional pels detinguts pels crims de Font de la Pólvora. • La Central del Molí serà la nova Casa de l’Aigua (Catxa i Observatori). • Dos incendis a Font de la Pólvora; 18 dotacions terrestres i 2 aèries. • Canvi de planejament per pisos per a persones vulnerables (11 edificis privats potencials). • Nou director territorial d’Agricultura: Josep Guix. • L’IDIBGI vincula microbiota intestinal i funció cognitiva. • Capses d’aprenentatge per apropar cultura popular a primària. • Exposició National Geographic (els colors) al CaixaForum. • Esports: derrota de l’Uni Girona en pretemporada. • Temps: assolellat i suau, màximes al voltant de 25 ºC.

  • Sequera, eòlica i mobilitat: Girona en debat

    Resum general Tertúlia viva i transversal a Girona FM sobre la situació hídrica i energètica del país, el model de creixement, la coherència en els hàbits de consum i la mobilitat urbana a Girona. El programa arrenca amb actualitat local (biblioteca i agenda gastronòmica) i entra de ple en el nucli del debat: no hem sortit de la sequera, el riu Ter està ecològicament malmès, i el territori afronta decisions crítiques sobre parcs eòlics, infraestructures, boscos i mobilitat. Temes clau Aigua i rius: inversió del règim natural del Ter a l’estiu pels drets de reg, cabals ecològics vulnerats, embassaments lluny del 60% “de seguretat” i risc de repetir el 2008 si no es prenen mesures ara. Agricultura i natura: visió crítica i provocadora que l’agricultura és antinatura; paradoxes de l’“ecològic” (ex. piretrines), i crida a l’optimització del reg i a reduir l’estrès hídric. Boscos i canvi climàtic: massa densitat (20–25k plantes/ha vs 5–8k en bosc madur), captura d’aigua i risc d’incendi; cal gestió forestal activa. Energia: fort debat sobre el parc eòlic al Golf de Roses; preocupació principal per les línies d’evacuació i la transformació més que pels molins en si; demanda de proximitat entre consum i generació. Decreixement i consum: el consum elèctric baixa mentre es planifiquen més megawatts; crítica al creixement urbanístic i a l’obsolescència programada (mòbils), com a símbols del model. Coherència personal: turisme, vols i petjada de CO₂; dilemes de la sostenibilitat alimentària (tonyina, imports) davant preus i poder adquisitiu. Mobilitat a Girona: impuls de la Girocleta, més carrils bici reals i restricció de cotxes al centre; logística d’última milla amb elèctrics. Cites destacades "El riu està mort." "Un bon servei pot arreglar un mal dinar; un mal servei pot espatllar un bon dinar." "L’agricultura és antinatura." "El decreixement no és una pose; s’imposarà." Punts principals per blocs 1) Aigua i sequera • No n’hem sortit: pluja recent insuficient; embassaments al ~30%, lluny del 60% que permet “respirar”. • Ter alterat: a l’estiu baixa més aigua per drets de reg (anomalia ecològica); a la resta de l’any “tanquem l’aixeta”. • Cabal en capçalera: reduït ~45–50% en 50 anys per canvi climàtic. • Mesures estructurals: debats sobre dessalinitzadora a l’Empordà, manteniment de xarxes (pèrdues), i complir les lleis abans de fer-ne de noves. 2) Agricultura, “ecològic” i boscos • Tesi provocadora: agricultura = ocupació de biodiversitat per monocultius. • Paradoxes de l’ecològic: productes “naturals” (ex. piretrines) poden implicar arrasar boscos; a vegades és més “ecològic” sintetitzar la molècula. • Reg i estrès hídric: cal optimització; tecnologia i calendari de reg són clau. • Boscos massa densos: capturen més aigua i augmenten el risc d’incendis; cal gestió forestal per recuperar boscos madurs. 3) Energia i territori • Parc eòlic al Golf de Roses: el problema principal és la connexió (rases, línies MAT, subestacions), no només l’impacte visual. • Corredors ecològics trencats: territori “trinxat” per infraestructures; cal evitar noves barreres. • Proximitat: generar on es consumeix (ex. Barcelona) per evitar pèrdues i grans línies. 4) Decreixement, consum i coherència • Consum elèctric a la baixa per LEDs, eficiència, hàbits; però es projecta més generació: desequilibri atribuït a lògica creixentista. • Obsolescència: cicle d’innovació real de mòbils de 2 anys vs llançaments anuals; tendència a “mòbils senzills” (bateria llarga, funcions bàsiques). • Aeroport i turisme: cal compatibilitzar necessitats i petjada de CO₂; crida a la coherència personal (vols, dieta – ex. tonyina – i compres). 5) Alimentació i preu vs sostenibilitat • Dilema: sostenibilitat vs preus i poder adquisitiu; molts compren “el que poden”. • Imports i especulació: taronges creuades (Sud-àfrica/Espanya), corporacions comprant terres; risc per a la pagesia. • Horta local: memòria d’horts urbans/periurbans; recuperar-la exigeix canvi cultural i esforç. 6) Mobilitat a Girona • Girocleta en expansió (34 estacions): bona direcció, però cal freqüència d’autobusos i aparcament dissuasiu. • Carrils bici de veritat i voreres segures (evitar confusió bici-vianant). • Centre sense combustió i distribució d’última milla elèctrica per reduir col·lapse i emissions. Agenda i actualitat local Biblioteca de Sarrià de Ter • Clubs de lectura i inici de curs intens per fomentar l’ús de la biblioteca. Fòrum Gastronòmic (Figueres) • Concurs del millor brunyol de l’Empordà i fira a la Rambla. • Reivindicació de la sala: col·laboracions Durant/Motel, taps de Cadaqués, arrossos del Miramar, vermuts del Boia, flones de Can Fàbrega, Empòrium.

  • Independentisme, 1-O i Girona: lideratges i ciutat

    Visió general Debat intens i coral sobre l’estat del país i el moviment independentista, amb un fil conductor: la tensió entre la gestió autonòmica i el desig d’independència, la crisi de lideratges i la necessitat d’una reconstrucció cívica de base. Al tram final, focus en Girona: balanç del govern municipal i el gir en mobilitat i espai públic. Es tanca amb el butlletí informatiu de GironaFM. Idees clau • Crisi de lideratges i de marc mental: es qüestiona la dependència dels partits i es proposa empoderar la ciutadania i les estructures locals (ateneus, entitats, sindicats). • Autonomia vs independència: visió crítica que qualifica la Generalitat com a eina colonial si es queda en la mera gestió; cal canvi de marc i objectius tangibles. • 1-O i 3-O com a memòria i aprenentatge: de la il·lusió a la por, de la frustració a la desafecció; cal il·lusió real i planificada, no només emotiva. • Costos i realisme: es verbalitzen els costos personals i socials d’anar més lluny (feina, seguretat, comoditats) i la necessitat d’assumir-los explícitament. • Desafecció transversal: fenomen europeu que erosiona la confiança en la política; risc d’ascens de l’extrema dreta si no es refà el vincle cívic. • Estratègies mixtes: política més enllà dels partits, accions comunitàries i tàctiques institucionals (inclosa la idea d’absentar-se del Congrés) vs el model basc d’ampliar competències. • Girona: govern tripartit amb expectatives de canvi, però amb límits competencials i pressupostaris. La mobilitat i l’urbanisme tàctic avancen, però es reclama més ambició i millor disseny d’espai públic. "No tot ens ho podem refiar als lideratges... hem de ser nosaltres, la ciutadania, que ens enfortim." "La realitat és la que és, no la que voldríem que fos —però cal treballar per transformar-la." Debat sobre Catalunya i el "procés" Lideratges, desencís i optimisme realista • Es constata desorientació i pèrdua de confiança en lideratges previs. • Crida a superar l’etapa de llepar-se les ferides i a un rearmament moral i polític de base. • Visions contrastades: de l’optimisme cívic a la lucidesa crítica sobre l’estat del país. 1-O i 3-O: memòria, govern i continuïtat • 1-O i 3-O com a fites democràtiques; record de la violència i del control ciutadà del 3-O. • Valoració del govern Illa: per uns, gestor amb voluntat de tirar endavant (energies, infraestructures, llengua); per altres, continuista, monàrquic i del 155. Marc autonòmic vs lògica de colònia • Crítica contundent a l’autonomisme: la Generalitat, si només gestiona, actua com a instrument colonial. • Proposta de canvi de marc: deixar d’acceptar la lògica espanyola i orientar-se a l’autogovern real, amb objectius i tàctiques pròpies. Base social, ateneus i il·lusió palpable • Malgrat la baixada d’assistència, la base independentista persisteix. • Cal il·lusió concreta i espais de socialització política: ateneus, casals, centres socials a cada barri i poble. Costos, límits i aprenentatge • Debat honest sobre fins on s’està disposat a arribar: feina, confort, riscos. • El trauma generacional i l’herència de les estructures del 36 encara pesen. • Acceptar la derrota del 2017 com a fita d’aprenentatge, no de rendició permanent. Estratègies i paper dels partits • Partits en replantejament (CUP), tensions internes (Junts), moment delicat (ERC). • Opcions discutides: absorció institucional vs política des de fora del marc parlamentari; idea d’absentisme al Congrés com a gest de desobediència simbòlica. • Contrapunt: el model basc d’acumular competències per la via institucional. Desafecció i comparatives internacionals • La desafecció va més enllà de l’independentisme i és europea; risc de deriva autoritària si no es reverteix. • Parallels amb Quebec i Escòcia: processos que van arribar lluny però estancats; cal mirada llarga i perseverança. Girona: govern i ciutat Govern municipal i límits • Tripartit (Guanyem, Junts, ERC): govern viable però tens. • Expectatives de canvi vs realitats competencials i pressupostàries (pressupost ~132 M€; fort pes de capítol 1 i intervenció). • Advertiment contra vendre transformacions radicals a curt termini. Mobilitat i espai públic: ambició i detall • Canvis positius: nous punts de Girocleta, talls de carrers; però manca coherència, claredat i disseny amable. • Cas Plaça Catalunya: urbanisme tàctic massa provisional; es reclama verdir, mobiliari, ombra, joc i una peatonalització més àmplia (fins, com a mínim, la Gran Via). • Crida a valentia política: desplegar ZBE i mesures estructurals ara, no a tocar d’eleccions; acceptar un any de queixes com a fase d’adaptació. Notícies de GironaFM (butlletí final) • Seguretat: detencions pel doble crim de Font de la Pólvora; petició d’operatiu estable de Mossos. • Policial: patrullatge a peu i dispositius als barris més conflictius. • Judicial: forenses del cas de la infermera assassinada (2020) apunten a estrangulament i impossibilitat de defensa. • Política local: el PSC presenta al·legacions a la Taula pel Desenvolupament Econòmic i Ocupacional. • Educació: millores a la cuina de l’escola Mont Carles. • Cultura digital: el M|A|C presenta la programació de tardor (videojocs i audiovisual). • Esports: el Girona rep el Rayo (recuperar ritme a Montilivi); Fontejau creix en 400 localitats; oratge amb pujada de temperatura.

  • Girona: bicis, turisme i mobilitat; crim i govern

    Panorama general Converses àgils i argumentades sobre la ciutat de Girona: convivència entre bicicletes, patinets i vianants, el paper del turisme (especialment esportiu) i l’efecte en l’habitatge, proves de mobilitat urbana i ZBE, episodis de pluja torrencial i manteniment de rieres, el doble crim de la Font de la Pólvora i el nou rumb polític amb Sílvia Paneque al Govern. També es presenta el projecte de teatre solidari “El destí de les violetes”. "El que falta és equilibri" — reclam per compatibilitzar mobilitat, turisme i qualitat de vida. “El destí de les violetes”: teatre solidari (AGE) Què és i per a qui • Obra divertida interpretada per dones amateurs de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), dirigida per Laura Balliu Sera. • Objectius: celebrar els 30 anys de l’AGE i recaudar fons per 5 fundacions: Oncolliga, Ramon Noguera, Sergi, Esclerosi Múltiple i Elna. • Format: donatiu 10 € (molts aporten més), amb 40 bolos fins a octubre 2025. Calendari i crida • Inici a Quart; ja és la 4a funció: Santa Cristina d’Aro (Espai Ridaura), dissabte 20 h; properes: Sant Gregori i Bordils. "Riureu moltíssim, i veureu com les decisions canvien el destí d’una dona, la Violeta." Girona: bicicletes, patinets i convivència viària El debat • Polèmica per les multes a ciclistes en punts sensibles del Barri Vell. Es denuncia criminalització del ciclisme i manca d’actuació contra patinets i vehicles que envaeixen carrils bici. • Es diferencia entre: - Ciclistes locals (mobilitat quotidiana) - Residents/pros que s’han establert pel clima i la zona - Cicloturistes en grup (els que, si són incívics, generen rebuig) Posicions i propostes • Sancions pedagògiques per aturar conductes incíviques (grups a la Rambla, semàfors en vermell). • Campanyes i multes efectives a qui ocupa carrils bici en càrrega/descàrrega. • Recordatori: els cotxes causen moltes més infraccions i riscos comparativament. • Accessibilitat: suport a mesures que protegeixin persones invidents i vianants vulnerables. Turisme, posicionament i habitatge Valor i límits del turisme • Girona capitalitza el turisme ciclista i esdeveniments com el festival Sea Otter Europe (Ciòter), captat pel Patronat de Turisme: posiciona la ciutat internacionalment i atrau un perfil amb poder adquisitiu. • Crítica a la turismofòbia i a la deriva cap al turisme de masses: aposta per un decreixement intel·ligent i selecció de demanda (evitar el “com més millor”). Polítiques i dades clau • 70% de visitants només hi són 3 hores: cal incentivar pernoctes i consum local. • Polèmica històrica dels busos de grups lluny del centre: objectiu descongestionar, però implementació inicial criticada. • Habitatge: pressió al Barri Vell; HUT regulats tard i presència d’il·legals. Risc de expulsió de joves del centre; cal equilibrar turisme, comerç i vida veïnal. • Problema dels free tours no habilitats que difonen informació errònia; es reivindica el paper del guia oficial. "El turisme de masses és depredador; cal regular i ajustar abans que expulsar la població local." Mobilitat urbana: prova a Plaça Catalunya i ZBE Prova pilot i ciutat caminable • Tall parcial a Plaça Catalunya durant la Setmana de la Mobilitat: bona direcció però s’hi demana més ambició (restringir més amunt, senyalització clara: “només residents i serveis”). • Defensa d’àrees de vianants àmplies i restriccions a trànsit de pas, amb excepcions per serveis, emergències, residents i repartiment. • Record històric: les peatonalitzacions (Rambla, Força, Santa Clara, carrer Nou) van generar rebuig inicial i ara són molt valorades. ZBE i transport públic • Parc mòbil Girona: ~75.000 vehicles; 18–19.000 no compleixen normativa. Excepcions previstes per empadronats. • Necessaris aparcament dissuasiu i més freqüències de bus; millor connexió interurbana (p. ex. Quart, Sant Gregori, zona concessionaris). Clima i pluges torrencials • Xàfecs intensos a Platja d’Aro i rodalia: inundacions en minuts per manca de capacitat de drenatge. • Manteniment de rieres: casos de Ridaura i rieres ampliades post-episodis severs però ara envaïdes de vegetació; risc si torna a ploure amb intensitat. Seguretat: detencions del doble crim (Font de la Pólvora) • Detinguts a Granada els presumptes autors del doble crim de Sant Joan; dos cunyats ja a presó provisional. Es valora la tasca dels Mossos i coordinació amb cossos estatals. • Alertes sobre venjances entre famílies; defensa d’actuació policial per evitar “llei paral·lela”. • Estigma vs realitat a la Font de la Pólvora: majoria gent treballadora; cal actuar contra el petit percentatge delinqüencial i no perdre el control del territori. Política: Sílvia Paneque i el rumb de país • Sílvia Paneque, nova macroconsellera (Territori, Habitatge, Transició Ecològica): reconeixement a la seva trajectòria i arrelament a Girona. • Fitxatges clau: Jordi Sargatal (garantia de criteri en energia eòlica i biodiversitat), Manel Nadal, Pere Macias, Víctor Puga. • Debat eòlica vs nuclear: es reivindica la coherència històrica pro-renovables i fer projectes ben dissenyats i ben ubicats. Butlletí informatiu (titulars) • Detinguts a Granada (doble crim Font de la Pólvora) i registres a Jaén. • Desarticulada una organització criminal (Girona/València): 16 detencions, drogues i béns intervinguts; crematori de mascotes per destruir proves. • Crim de la infermera: mòbil usat només per fixar la cita falsa, vinculat als acusats. • Junts obre oficina parlamentària a Girona; Turull adverteix sobre el dèficit. • Fires de Sant Narcís 2024: cartell de Bea Puig amb protagonisme femení. • ONG Q’moni obre la primera biblioteca pública rural a Guatemala. • Esports: el Girona prepara el partit contra el Rayo. • Temps: núvols amb estones de sol i possibilitat de pluja a la tarda (14–24 ºC).

  • Girona en transformació: residus i renaturalització, debat Parc Jordi Vila Mitjana–nou Trueta, i el present del Girona FC

    Panorama general Conversa àgil i centrada en la ciutat: gestió de residus, renaturalització urbana, i el debat urbanístic al voltant del Parc Jordi Vila Mitjana i el futur campus-hospitalari del nou Trueta. A l’inici, apunt esportiu: estat del Girona FC, les dinàmiques de joc i l’exigència del calendari europeu. Tò de fons: la idea que els canvis necessaris costen, però que “no hi ha alternativa” en temes clau com residus, mobilitat i clima. "Si algú té un model millor, que el posi sobre la taula." Esports: Girona FC i la Champions Valoració crítica de la derrota recent: errades individuals i manca d’un killer a l’àrea tot i noves incorporacions. Context: la triple competició (Lliga, Champions, Copa) carrega el calendari (7 partits en 21 dies) i exigeix rotacions i adaptació. Mirada serena i de perspectiva: de patir a 2a B a jugar Champions; tocar de peus a terra i marcar com a prioritat la permanència. Anècdota destacada: viatge d’afició a París en autobús (25 h entre anada i tornada), mostrant l’embranzida social del moment. Govern local i reptes del mandat Continuïtat de línies estratègiques: ZBE, mobilitat sostenible, renaturalització i residus. Consciència de ritmes lents: la burocràcia fa que molts projectes es planifiquin en un mandat i s’executin dos o tres després. Residus: del porta a porta als contenidors “intel·ligents” El model dual i per què Objectiu de fons: primer, generar menys residus; segon, millor recollida selectiva. A Girona s’aplica un model dual: • Porta a porta en unifamiliars. • Contenidors intel·ligents (porta a porta comunitari) en blocs. Resultats esperats: passar del ~50% al 80–90% de selectiva (dades d’altres municipis i pilots). Montjuïc, resistències i ajustos Tensió inicial a Montjuïc: manca d’informació percebuda, canvis d’hàbits, i xats “incendiats”. S’han fet ajustos (assaig–error) i el debat s’ha refredat amb el pas de les setmanes. Taxa, costos i falses alternatives La taxa de residus puja per múltiples factors (abocadors més lluny, normatives, costos de gestió). Opcions “privades” per establiments acostumen a ser molt més cares. Infraestructures clau (a llarg termini) En marxa la planificació d’una planta de triatge previ (amb fracció orgànica), per recuperar més materials i produir compost i biogàs. La incineradora (preferible a l’abocador llunyà, però no ideal) tanca el cicle del que no és aprofitable. "No és un drama si avui menges peix i demà no toca orgànica: ajusta’t al calendari o tapa amb peles de patata." Renaturalització urbana: permeabilitat, ombra i salut Què vol dir “renaturalitzar” Fer la ciutat menys dura i més permeable: reduir asfalt, augmentar superfícies que infiltrin aigua i refredin l’ambient. Més ombra i vegetació resilient per mitigar l’illa de calor. Escocells i “males herbes” Una planta no és brutícia: substituir el glyphosate per manteniment manual comporta més feina, però guany en salut ambiental. Cal neteja selectiva on la vegetació dificulta la mobilitat o s’asseca en excés. Referents Exemple icònic: Consell de Cent (Barcelona), un carrer peatonal i renaturalitzat que va passar de la polèmica a ser un model d’èxit. "Si heu de ser guarros, feu-ho al mig del carrer, que es neteja cada dia; no als escocells." Parc Jordi Vila Mitjana i nou Trueta: el gran debat urbanístic Què es proposa i per què genera rebuig Per obtenir i urbanitzar el sòl pel campus hospitalari, l’Ajuntament vol finançar l’operació amb habitatge privat (5–7 plantes) en sòl avui de parc, per cost zero municipal. El veïnat de Sant Eugènia alerta de: • Pèrdua d’un parc consolidat i de proximitat. • Densificació: +380 habitatges (~+1.000 habitants) en el barri més dens. • Efecte barrera i un “trasllat” de parc no equivalent (zones inundables, vialitat entremig, menys funcionalitat). Alternatives i inundabilitat Es menciona l’alternativa Domèny (hospital simple) com a opció que hauria evitat el xoc al parc. Debat sobre zones inundables: criteris tècnics, precedents i solucions de disseny; cal transparència en la qualificació urbanística. Urbanisme i compensacions Recordatori d’“urbanisme creatiu”: quan la zona verda “compensa” lluny del veïnat (ex. Carretera Barcelona), es desvirtua la funció de proximitat. Calendari real del Trueta i honestedat El Trueta actual s’està invertint (quiròfans, urgències, pediatria). Inversions d’aquest tipus s’amortitzen en ~15 anys: cal realisme amb terminis del nou hospital. Missatge veïnal: “Volem el Trueta i la transformació, però no a costa d’empitjorar la qualitat urbana del barri”. Projectes a llarg termini i burocràcia Centre d’acollida d’animals: planejament llarg; el ritme administratiu desespera. Central del Molí: equipament amb usos administratius, possible turbina pedagògica i generació elèctrica; diverses licitacions i retards històrics. Sèquia: obres per filtracions (anys afectant un pàrquing), amb talls programats; la planificació no sempre pot aprofitar períodes d’aturada del cabal. Butlletí final (titulars) Successos: mor un home de 44 anys en un pis on s’exercia la prostitució (Girona). Esdeveniments: Sea Otter Europe tanca amb 68.000 visitants i 500 marques. Habitatge social: l’Ajuntament compra 2 pisos més (ja en porta 4 enguany; parc municipal: 197). Obituari: mor Carles Espígol, exgerent de Clínica Girona. Cultura: Els Catarres presentaran nou disc a les Escales de la Catedral (Estrenes 2025) amb dos concerts el 4 de maig. Esports: Uni Girona cau a la final de la Lliga Catalana (68–55); l’Olot aconsegueix la primera victòria. Temps: dia variable amb possibilitat de pluja a la tarda (15–23 ºC).

  • Girona en moviment: Plaça Catalunya a prova, pacificació i transport públic; bicicletes i civisme; moda i turisme a Platja d’Aro; projecte Gasol Monar a Salt

    Panorama general • Debat obert sobre la ciutat de Girona i el seu futur: pacificació del centre, proves pilot a Plaça Catalunya, model de mobilitat i transport públic, i civisme en la convivència entre vianants, bicicletes i patinets. • Focus en projectes i indústria local: projecte Gasol Monar a Salt com a pol creatiu, i moda + turisme a Platja d’Aro (MODARO) com a exemple de dinamització urbana. • Mirada crítica i propositiva: necessitat de planificació estratègica, millora de rodalies i autobusos, park&ride, i educació cívica. "Abans de fer coses, planifiquem ben bé quina ciutat volem i, doncs, executem. Si no, fem pedaços." Projecte Gasol Monar i la importància de l’aigua • S’ha llogat per 25 anys la fàbrica Gasol Monar (Salt) per convertir-la en un espai creatiu vinculat a la moda, costura i talent local. L’entorn de la sèquia Monar aporta identitat i calma al projecte. • Incidències recents: obertura de comportes i inundació parcial a l’estiu; previsió de talls de la sèquia per obres de contenció. • Missatge de fons: l’aigua és clau i quan falta o falla, es fa evident a tota la ciutat. Girona: identitat, realitat i llenguatge públic • Autoretrat crític: ciutat potent culturalment, esportivament i empresarialment, però a vegades massa "burgesa" i avorrida; cal més humilitat i menys supèrbia. • Crítica a la superioritat moral i a les contradiccions del discurs polític (finançament, igualtat davant la llei) i a la burocràcia. • Emergència social: augment de persones desprotegides al carrer, centralització de serveis a Girona. Mobilitat i espai públic Pacificació del centre i Plaça Catalunya • Consens en avançar cap a una zona més peatonal i amable (exemple històric: tancament de Santa Clara, Rambla…). • La prova pilot a Plaça Catalunya redueix trànsit en el sector oest, amb reordenació d’accessos per a veïns, càrrega/descàrrega i desplaçament de places de mobilitat reduïda. • Demanda clau: valentia política + projecte de ciutat clar i comunicat, per evitar pedaços i encavalcaments. Aparcament i alternatives d’accés • Necessitat de pàrquings dissuasius perifèrics ben senyalitzats i llançadores cap al centre. • Problemes actuals: preus elevats i limitacions d’alçada de parkings, saturació, i dificultat per a vehicles especials. • Aprenentatges europeus: deixar el cotxe fora i entrar amb transport públic eficient. Transport públic: busos i rodalies • Interurbans: freqüències insuficients (ex. Quart-Girona), línies compartides amb Sant Feliu que arriben plenes i passen de llarg. • Propostes: doble oferta (directes i per pobles), més freqüència i professionalització del servei. • Rodalies: incidències recurrents caps de setmana; manca d’oferta adequada i de visió metropolitana integrada. "Es pot viure sense cotxe… però calen més freqüències i línies directes." Bicicletes, patinets i civisme • Girona capitalitza el turisme ciclista i acull un gran festival europeu de ciclisme; impacte econòmic i de marca per la ciutat. • Convivència: cal disciplina i respecte a les normes per a tothom (conductors, ciclistes, patinets i vianants). Les voreres són per a vianants; compartir vorera és perillós per a la gent gran. • Patinets: proposta de formació obligatòria mínima, assegurança i sancions per garantir seguretat i responsabilitat. • Educació cívica: recuperar la urbanitat/civilitat a escoles i campanyes, i fer complir la normativa amb coherència. Gestió ambiental i polítiques públiques • Zona de Baixes Emissions (ZBE): avance normatiu amb exempcions locals que poden generar asimetries territorials; cal coherència supramunicipal. • Porta a Porta: experiències mixtes—resistències inicials, ajustos necessaris per tipologia de barri i comunicació; el diàleg i l’adaptació resolen conflictes. Moda, turisme i diversificació econòmica • Platja d’Aro impulsa MODARO (moda + turisme) i repensa eixos comercials sense cotxes, integrant creativitat, talent i estètica urbana. • Record de campanyes de màrqueting icòniques de Platja d’Aro com a model de branding de destinació. • Canvi climàtic i turisme: desplaçament de fluxos a destins més frescos a l’estiu; Girona ha de diversificar més enllà del turisme. • Oportunitat local: indústria del ciclisme i moda esportiva a Girona (dissenyadors i fabricants) amb valor afegit i mercat disposat a invertir en equipament tècnic. "Si traguem cotxes, que passin altres coses: creativitat, talent i comerç de proximitat." Claus d’aquest episodi • Model de ciutat: cal una visió compartida, valenta i coherent en mobilitat i espai públic. • Transport públic: més freqüència, línies directes i coordinació metropolitana per reduir dependència del cotxe. • Civisme: educació, normes clares i aplicació efectiva per a una convivència segura a l’espai públic. • Economia i identitat: potenciar talent local, creativitats com la moda i el ciclisme, i diversificar l’economia.

  • Del Parc dels Prínceps a Plaça Catalunya: Girona FC a la Champions, estrès a Montilivi, futur estadi, mobilitat urbana i reconfiguració política (Paneque, Govern Illa i l’independentisme)

    Resum general El programa recorre, amb mirada local, la gran setmana del Girona FC i els reptes que se’n deriven per a la ciutat. Es destaca la bona imatge del Girona al Parc dels Prínceps malgrat la derrota final i s’obre el focus a l’“estrès de ciutat” que implicarà la Champions a Montilivi: mobilitat, aparcament, allotjaments i seguretat. A partir d’aquí, la conversa enllaça amb el debat sobre el futur estadi (mantenir-se a Montilivi o buscar alternatives a l’àrea urbana) i fa un gir cap a la mobilitat urbana (prova pilot a Plaça Catalunya i ordenança de ZBE), amb crida a mesures més ambicioses i coherents. En clau política, es tracta el nou govern del PSC a la Generalitat i l’efecte directe a Girona amb la marxa de Sílvia Paneque cap a la conselleria i la portaveu, i el buit de lideratge al PSC local. Finalment, s’analitza la crisi de rumb de l’independentisme, amb petició de reset, unitat i nous lideratges. "Els partits de la Champions són per gaudir-los" — Míchel Temes principals Girona FC i Champions: partit a París, moral i expectatives; estrenes europees a Montilivi i efecte ciutat. Ciutat en tensió positiva: mobilitat, aparcament, hotels, seguretat i convivència amb la UdG. Futur estadi: Montilivi vs nou emplaçament a l’àrea urbana; capacitat i viabilitat. Mobilitat urbana: Plaça Catalunya en prova pilot i ZBE; necessitat de park&ride, transport públic i reordenació logística. Canvi polític: Govern Illa, marxa de Paneque, lideratge al PSC Girona. Independentisme: pèrdua del 52%, congressos, unitat i nous lideratges. Detalls destacats 1) Girona a París i preparant Montilivi • Orgull pel joc i competitivitat malgrat un gol final cruel. • Sensació d’optimisme per sumar contra rivals més assequibles. • Eufòria viatgera (París i plans per Milà); crida a “gaudir” la Champions. 2) Estrès de ciutat per la Champions a casa • Feyenoord a Montilivi: onada d’aficionats, test d’estrès en mobilitat i seguretat. • Aparcament limitat (carpes, espais UdG), hotels amb places bloquejades per la UEFA. • Recomanació d’anar a peu o en transport públic; possible “festival de color” amb aficions visitants. 3) Futur estadi i relació amb la UdG • Montilivi “no està preparat” per l’auge: turisme esportiu tot l’any i ús intensiu. • Debat: romantisme (quedar-se i dignificar Montilivi, 15–20k) vs pragmatisme (cercar sòl a l’àrea urbana, p. ex. Vilablareix). • Evitar “morir d’èxit” i decidir segons la continuïtat europea i la massa social (molta gent de fora de Girona). 4) Mobilitat: Plaça Catalunya i ZBE • Prova pilot a Plaça Catalunya: es demana definir què ha de ser (“> què volem ser quan siguem grans”) i actuar en tot l’entorn. • ZBE percebuda com tova/cosmètica: calen mesures complementàries (• park&ride • millorar busos cap a Fornells/Vilablareix/Salt • logística de càrrega i descàrrega • urbanisme amable: bancs, ombra, treure asfalt). • Sense decisions més contundents, no hi haurà canvi d’hàbits. 5) Sacsejada política i lideratges • Sílvia Paneque marxa a la Generalitat (consellera i portaveu): buit al PSC Girona i necessitat de relleu (tàndem Bea Esporrin–Maxi Fuentes, pendent de carisma i projecció). • Govern Illa amb perfil baix; l’alcaldia de Girona pot guanyar aire. • Sobre el retorn de Paneque el 2027: dependrà del calendari electoral i del balanç del govern. 6) Independentisme: unitat i foc nou • Sense abordar la pèrdua del 52% i el full de ruta comú. • Es reclama unitat, nous lideratges i temps per construir relleu. • Dificultat per captar perfils de qualitat pel desgast de la política i l’efecte xarxes.

  • Girona avui: Ryanair i fires; ciutat, seguretat i mobilitat; Nou Trueta; i la macroconselleria de Sílvia Paneque

    Notícies del dia (Neus Aldaguer) Aeroport de Girona en creixement: Ryanair manté 9 rutes a l’hivern i incrementa un 33% les freqüències fins a 56 vols setmanals. Objectiu d’arribar als 2 milions de passatgers enguany. Nous destins: Beni Mellal (Marroc), Eindhoven (Països Baixos) i Breslau/Wrocław (Polònia); cauen Belfast, Birmingham i Marrakech. Miguel Noguer (Diputació) agraeix a Ryanair, que porta el 80% dels passatgers. Judici per l’assassinat d’una infermera (2020): Triat el jurat i inici del judici a l’Audiència de Girona. 4 processats: dos suposats autors materials (31 anys de presó cadascun) i un matrimoni amic de la víctima per haver planificat el robatori (10 anys i 10 mesos). Deliberació prevista cap al 30 de setembre. Detencions pel doble crim a la Font de la Pólvora: Dos homes (23 i 26 anys) es lliuren a comissaria i són detinguts per la mort d’un home i una dona la nit de Sant Joan. Relacionats amb el sospitós que hauria disparat amb un fusell de sal; dues persones més van quedar ferides greus. Diputació de Girona: +7 M€ al programa de suport als ajuntaments i +400.000 € als consells comarcals per assistència municipal. Comiat de Juli Fernández, que passa a la Secretaria d’Economia del Govern. Missatge de consens, diàleg i negociació. Cultura: Pilar Rahola, guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana 2024 per “Cornelius l’Almogàver” (57a edició). La novel·la s’endinsa als segles XIII-XIV. Esports: Prop d’un miler d’aficionats del Girona viatgen a París per al debut a la Champions contra el PSG. Míchel: > “No renunciem a res i no signem l’empat”. El temps: Matí serè i mig ennuvolat a les hores centrals. Màximes de 24 ºC. Tertúlia: economia local, ciutat, mobilitat i país Comerç i fires Balanç comercial positiu: Estiu fort per al comerç (juliol bo, agost millor). Metàfora del sector: “mes a mes” com el “partit a partit”. Fires, motor econòmic: Coralí Cunyat (Fira de Girona i Fires de Catalunya) remarca que les fires són clau per a pimes i petits productors. Recent reelecció a la presidència (4 anys). La Fira de Mostres torna i els esdeveniments es planifiquen amb 1 any d’antelació. Impacte indirecte de les fires: assegurances, gestories, producció d’estands, hostaleria, etc. Benefici econòmic que arriba a moltes famílies. Girona: diagnosi i lideratge Problemes de base: neteja, incivisme, accessibilitat (ocupació de places per a PMR), bicicletes i patinets a voreres. Percepció d’inseguretat en zones concretes. Debat històric i de model: Record de la gran transformació des de la democràcia (Nadal, Pagans): Barri Vell, Santa Clara-carrer Nou, Universitat a les Àligues. Ara, risc de “viure de la rifeta” i manca de lideratge metropolità. Crida estratègica: > “Què volem ser quan siguem grans?” Demanda d’horitzó compartit i projecte de ciutat. Problemàtiques socials: augment de persones sense sostre visibles al centre; fenomen global que requereix atenció especialitzada, no només ordre públic. Parc Hospitalari (Nou Trueta + Santa Caterina) Projecte clau de la dècada: Parc hospitalari i docent a Salt-Girona. Reclamat lideratge comarcal i “mirada llarga” per accelerar terminis. Ubicació i afectacions: Debat sobre Mas Sureda/Mas Bessolà i parc Jordi Vilamitjana (Sant Eugènia). Suggereixen desplaçar part del projecte cap a Salt (oest) per minimitzar impactes i conflictes veïnals. Terminis i complexitat: Escenaris reals més enllà de 2030. Objectiu d’alta complexitat hospitalària (per volum >800.000 habitants) per equiparar-se a Vall d’Hebron/Bellvitge i retenir procediments. Futur del Trueta actual: Cal planificar-ne els nous usos (socio-sanitari, serveis, etc.) amb debat entre col·legis professionals, veïns i comerç. Mobilitat i espai públic Plaça Catalunya, pilot de circulació: Reducció de trànsit a la banda de les voltes; pas mantingut per l’oest (c. del Carme/Pompeu Fabra cap a Sant Francesc). Es demana visió global de mobilitat i no mesures aïllades. Zona de Baixes Emissions (ZBE): Obligatòria per normativa europea; s’anuncien exempcions per a empadronats. Necessària planificació d’accessos, càrrega i descàrrega, i aparcaments. Governança del canvi: Participació sí, però amb decisió valenta i ben explicada. Precedents: peatonalització de Santa Clara i carrer Nou (oposició inicial, èxit posterior). Govern de Catalunya i Sílvia Paneque Nova macroconselleria: Sílvia Paneque assumeix Territori, Habitatge, Transició ecològica i portaveu. Equip reforçat: Manel Nadal (mobilitat), Jordi Sargatal (medi ambient), Víctor Puga, Quim Lledó, Cristina López, i Pere Macias (Rodalies) ratificat. Reptes immediats: habitatge (lloguers), parcs eòlics a l’Empordà, desalinitzadora, infraestructures i rodalies. Atendre el territori més enllà del NIMBY. Expectatives altes a Girona: més atenció al territori i “govern que faci coses”. Política local i perspectives Reconfiguració del grup municipal i lideratges a 3 anys de les municipals. Possibilitat que Sílvia Paneque torni a Girona per liderar candidatura si el context ho permet. Advertiment sobre sobreesposició pel rol de portaveu, però confiança en la seva capacitat de gestió i en l’equip.

  • Girona a debat: cultura i ciutat tranquil·la, mobilitat i soroll, burocràcia i política local; el Girona FC a la Champions i els Premis Bertrana

    Titulars del dia (butlletí informatiu) ZBE a Girona, aprovació inicial: el ple dona llum verda a l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions amb abstenció del PSC i vots en contra de PP i Vox. • Restriccions a vehicles sense etiqueta ambiental de dilluns a divendres (7–20 h), amb excepcions. Antic Mercat de Santa Eugènia: aprovació inicial del Pla de Millora Urbana per ordenar la zona (plaça León o Jué i centre de dia) i tancar el Compte General 2023. Jardins de les Pedreres: renovació per adaptar-los al canvi climàtic amb més ombra i millor retenció d’aigua, dins el projecte Gironat (fons Next Generation). Outlet de la Jonquera: ampliació a punt i inauguració el 10 d’octubre. • Marques del grup Inditex (Bershka, Stradivarius), Mango, Adidas i restauració (Enjoyit). • Una gran cadena marxarà de Figueres per instal·lar-se a l’outlet. • 25.300 m² i uns 250 llocs de treball previstos. Salt: subvencions municipals esgotades (190.000 €) per a 40 comunitats de veïns per millores estructurals i d’eficiència energètica. Successos: detingut un home a Serinyà que, després d’un accident laboral i donar positiu en alcohol, trenca el parany i crema el vehicle al camp; atemptat contra agents. Cultura i esports: avui, Nit dels Bertrana a l’Auditori; demà, un miler de gironins viatgen a París pel debut del Girona FC a la Champions contra el PSG. El temps: dia parcialment ennuvolat, clarianes al migdia i màximes fins a 25 °C. Tertúlia: ciutat, cultura, mobilitat i política Cultura i vida ciutadana Temporada Alta i gran oferta cultural: Girona viu una rentrée intensa: pluja d’actes, dansa, teatre i música. • Es destaca la posada en escena de Carmina Burana (Fura dels Baus): espectacularitat i veus; alguns troben a faltar més text de context. FITAG/FITAC (teatre amateur): valoració desigual però consens en la seva importància per captar talent i fer ciutat. • Cal més suport i visibilitat. Divulgació d’art accessible: èxit del cicle de Miquel del Pozo (“Veure, tocar i creure”) per explicar alta cultura d’una manera entenedora, connectant pintura i literatura. Ecosistema cultural privat i civil fort: BonArt fa 25 anys; aules d’escriptura, presentacions de llibres, reposicions de cinema d’autor, etc. • Problema recurrent: solapament d’actes en franges similars. “L’activitat com el FITAC forma part del que hauria de ser Girona: la captació del talent.” Esports: el somni europeu del Girona FC Debut a la Champions (PSG): il·lusió massiva, desplaçaments en bus i avió; memòria del passat humil (tercera, preferent) que fa més gran el moment. Nou perfil d’aficionat i exigència: alerta sobre crítiques precipitades a Míchel tot i un inici fort. • Reflexió sobre la “dictacularització” de noves masses crítiques. “La Girona té 7 punts i està en llocs europeus... i veig crítiques a Míchel.” Mobilitat, soroll i urbanisme: cap a una “ciutat tranquil·la” Soroll com a repte urbà clau: de l’exemple del Bernabéu i els concerts cancel·lats per insonorització a la necessitat local de reduir decibels i millorar convivència. Slow cities vs smart cities: aposta per una ciutat amable i menys estrident. • Problemes concrets: embussos escolars (Maristes, FEDAC, Domeny), eixos densos a Sant Eugènia, pitades i motos sorolloses. Treure cotxes del centre: ampliació de mesures exitoses (Rambla, Santa Clara, Carrer Nou) a altres zones. • Reptes: càrrega/descàrrega, pas veïnal amb pàrquing, i millor transport públic (més freqüències, velocitat comercial). Obres i disseny viari (Salt–Girona): dubtes sobre reducció de carrils al passeig d’Olot cap al Pont del Dimoni i risc de caos circulatori segons veïns; projectes amb fons europeus i Generalitat. “Una ciutat amable és una ciutat que no és estrident.” Burocràcia i “projectes al calaix” Tramitacions lentes i cost d’oportunitat: llicències que tarden mesos o anys (ex.: fins a 10 mesos per plaques solars, un any per obrir botigues). • Impacte en emprenedoria, lloguers i dinamisme econòmic. Amiant i residus: es lamenta la pèrdua d’ajuts per desamiantar petites peces i zones industrials en transformació. • Es demana prioritzar tècnicament allò més estratègic (sostenibilitat, mobilitat) i reforçar equips. “La de recursos i projectes que perd la ciutat per la lentitud és incontable.” Govern local i polítiques públiques Girona: coalició amb models antagònics? Es percep manca de sintonia entre les dues grans forces de govern (Guanyem i Junts), amb decisions a “suma zero” i casos concrets de descoordinació (programació als jardins del Barri Vell). Societat civil i iniciativa privada com a motor: des de la programació cultural fins a equipaments sanitaris (ex.: Clínica Girona), es remarca el paper del teixit no públic. PSC i la sortida de Sílvia Paneque del consistori Impacte local: es considera que Girona “perd un gran actiu” a l’oposició municipal, mentre el país “en guanya un” amb la seva macroconselleria (Territori, habitatge, Rodalies, energia i aigua). Releu al PSC: debat obert sobre lideratges i perfils (esment a Besalú Porrin i Pere Malremunt com a actius potencials, amb matisos). [Nota: debat col·loquial sobre noms i rols]. “Hem perdut un gran actiu a la ciutat: la Sílvia. Hem guanyat un gran actiu al país.” País: nou govern i horitzó de finançament Govern d’Illa: percepció de posada en marxa àgil i fitxatges tècnics valorats (Jordi Sargatal a biodiversitat, Nadal Ferreres a infraestructures). • Dossiers calents: desaladores i parc eòlic. Relació amb Madrid i finançament: escepticisme sobre una “finançament singular” real; la sensació és que pot quedar diluït. • Eixos de país: finançament i llengua. “El finançament és insuficient perquè és injust; se’n van molts diners d’aquí.”

  • Girona en debat: turisme, habitatge i mobilitat

    Resum general Debat viu i molt coral sobre Girona: turisme i turismofòbia, crisi d’habitatge, mobilitat i Plaça Catalunya, i el paper de la cultura com a motor cívic i social. Es combinen mirades locals i comparatives (Eivissa, París, Costa Brava) amb propostes urbanes concretes (plantes baixes habitables, ordenació de fluxos, aparcament sota el parc central) i un fil conductor: cal un projecte de ciutat clar i executiu. També hi ha un butlletí inicial amb l’actualitat del dia (mobilitat sostenible, radars de tram, incendi a l’Alt Empordà, incidències a l’FP, castells, esports i el temps) i un tram final dedicat a poesia, Temporada Alta i els 25 anys de la revista Bonart. Temes principals Turisme vs. turismofòbia i convivència: ciclistes, patinets, incivisme i ajudes als municipis turístics Habitatge: lloguer social, grans tenidors, borsa municipal i habilitar plantes baixes com a habitatge Mobilitat i espai públic: Plaça Catalunya, ZBE, càrrega i descàrrega, motos, i el nus de l’Estació (SABA, busos, viaducte i no soterrament del tren convencional) Comerç local i hàbits de consum: pèrdua de botigues històriques i impacte de l’e-commerce Cultura i ciutat: valor social, escultura pública, recomanacions d’art i poesia; aniversari de Bonart i dèficit museològic a Girona Detalls destacats Turisme, convivència i municipis de costa • Defensa de separar turisme i incivisme: sancionar conductes incíviques (siguin locals o visitants), però no alimentar la “turismofòbia”. • Municipis de costa pateixen pics de població (10k a 80k) i demanen més ajudes (classificació de “municipi turístic” i finançament associat). • Ciclisme i patinets: cal ordenar i fer complir les normes (coherència sancionadora) sense demonitzar col·lectius. Habitatge i gentrificació • L’arrel d’una part del malestar és l’accés a l’habitatge: manca de parc públic, lloguer social insuficient, grans tenidors, pisos buits i rehabilitació pendent. • Es proposa habilitar plantes baixes com a habitatges (també per a persones amb mobilitat reduïda), com ja s’ha fet a Barcelona. • Al Barri Vell, la gentrificació és prèvia als ciclistes; es reivindica que els apartaments turístics van facilitar rehabilitacions costoses sota normativa estricta. Mobilitat, Plaça Catalunya i entorn Estació • Es critica la “prova pilot” a Plaça Catalunya (tallar voltes, desviament per Sant Francesc) sense estratègia global: – Cal garantir càrrega/descàrrega, places per PMR, i alternatives reals per a motos. – Proposta d’un model d’“àgora” amb fluxos regulats via semàfor, accés selectiu a Pedreres i coherència amb la ZBE. • Entorn Estació: – Debat sobre busos sota el viaducte i la pèrdua de places d’aparcament en superfície. – Existència d’un aparcament SABA de ~1.000 places sota el parc central pendent d’una “simple” sortida de vehicles (~1,2 M€) que permetria posar-lo en servei i activar el sector. – Record del no-soterrament del tren convencional: condicionants tècnics, econòmics i consens veïnal. Comerç local i hàbits • Tancament de botigues històriques a centre i barris per preus, relleu empresarial i e-commerce. • Canvis de model (IKEA, formats híbrids) no garanteixen èxit local (record d’Hipercor). Cal visió de ciutat i execució sostinguda. Cultura, poesia i museus • La cultura com a espai de realitat i cohesió: Eivissa (Santi Moix), París (Dumas/D’Artagnan), escultura pública i icones urbanes. • Lectura de poemes de Guillem Pérez (Premi Cadaqués – Rosa Leveroni). • Temporada Alta: èxit de Carmina Burana (Fura dels Baus). • Bonart: 25 anys; reflexió sobre museologia i necessitat d’actualitzar el Pla de Museus a Girona. Cites destacades “Una cosa són els incívics… i una altra és aquesta moda de la turismofòbia.” “No hi ha projecte de ciutat: cal valentia, consens i capacitat d’implementació.” Conclusions i propostes • Separar el debat turístic del d’incivisme; reforçar ajudes als municipis turístics. • Habitatge: ampliar parc públic i social, incentivar rehabilitació, activar plantes baixes habitables i donar seguretat jurídica. • Plaça Catalunya: definir un projecte integral (àgora, fluxos, càrrega/descàrrega, PMR, motos) i coherència amb ZBE. • Entorn Estació: desbloquejar l’aparcament SABA (sortida), revisar la ubicació de busos i transparència del viaducte. • Simplificació administrativa i consens polític per a projectes estratègics. • Impulsar cultura i museologia com a eixos de ciutat i identitat.

  • Gavarres i incendis, burocràcia i inseguretat a Girona

    Resum general Programa matinal de Girona FM amb butlletí informatiu i una tertúlia àgil conduïda per Jordi Grau. Els tertulians aborden, amb exemples locals i criteri tècnic, tres eixos clau: gestió forestal i prevenció d’incendis a les Gavarres, burocràcia i sentit comú en el món rural i l’administració, i percepció d’inseguretat i resposta judicial. "Els judicis ràpids no són ràpids" "El bosc s'ha de treballar" Temes principals Gestió forestal i incendis a les Gavarres • Risc estructural al massís de les Gavarres i a l’entorn mediterrani: cal prevenció activa més enllà de la meteorologia. • Reivindicació de la gestió tradicional: neteja del sotabosc, aclarides i retorn de pràctiques com els ramats de foc per reduir combustible. • Crítica a la percepció errònia del passat recent: més bosc no sempre és millor si no es gestiona; record de feixes i pedra seca que evidencien el paisatge treballat. Burocràcia vs. sentit comú • Exemples concrets de traves administratives: permisos d’hidrants per a ramats, reconstrucció de barraques de pedra seca i contractació pública que sovint no afavoreix el quilòmetre zero. • Reclam d’agilitat i proporcionalitat: simplificar processos i diferenciar clarament usos (patrimoni i gestió rural vs. nova construcció encoberta). Inseguretat i sistema judicial • Augment d’agressions amb armes blanques detectat en CAPS i per cossos policials; no sempre es denuncien o s’identifica l’autor. • Explicació del funcionament dels judicis ràpids: útils quan hi ha autor identificat i fets flagrants, però terminis col·lapsats en alguns jutjats. • Debat sobre penes i multireincidència: el problema sovint és d’aplicació i recursos, no tant de “endurir el Codi Penal”. • Sensació d’angoixa ciutadana i manca de recursos (jutges, fiscals, funcionaris) amb competències repartides entre Estat i Generalitat. Butlletí informatiu (local i proximitat) • Incidència violenta en un centre educatiu de Girona amb tres detinguts. • Reunió de Lluc Salellas amb el president Salvador Illa. • Aeroport Girona-Costa Brava: +19,1% de passatgers a l’agost; millor estiu dels darrers anys. • Jornada del sense llarisme a Girona: visibilitzar i coordinar institucions. • Incendi al Canigó que fa olor i fum a l’Empordà. • Temporada Alta arrenca amb la programació més ambiciosa; esport i la previsió del temps (màximes de 23ºC).