DANA al País Valencià, responsabilitats i futur; Girona davant el risc d’inundacions; educació a través de l’art; i Premi Casero

Panorama general

Episodi marcat per la DANA al País Valencià i el seu balanç tràgic, amb un debat intens sobre responsabilitats polítiques, comunicació de risc i la necessitat d’“infraestructures de mitigació” davant el canvi climàtic. El focus es desplaça a Girona: riscos d’inundació al sistema Ter–Onyar–Güell–Galligants, el paper de la “plataforma” i propostes tècniques com la rasclosa de la Creueta. A la segona part, conversa sobre educació i arts amb exemples del model portuguès, el binomi continguts vs processos, i l’ús de IA i detectors de plagi a batxillerat. Tanca amb el Premi Casero i un butlletí informatiu local.

"És el moment de les preguntes... potser no de les respostes, però de les preguntes, segur."

1) DANA al País Valencià: què ha fallat i què cal canviar?

Impacte i responsabilitats

• Morts i destrucció: balanç insuportable, amb la majoria de víctimes atrapades a vehicles o vies bloquejades.

• Alertes tardanes: es denuncia que les alertes oficials van arribar cap a les 20:15, quan el pitjor ja s’estava produint.

• Comunicació vs gestió:

- Es critica que si hi havia informació prèvia (AEMET i universitats havien avisat), per què no es va informar i ordenar aturar l’activitat amb temps? - Es rebutja el relat d’“inevitabilitat”: molts danys i morts haurien estat evitables amb protocols i disciplina de confinament.

• Exemples comparats: a Alemanya o Txèquia hi ha hagut respostes més sòlides en crisis similars, amb menys víctimes civils no operatives.

• Política i responsabilitat:

- Crítiques a missatges del PP i a la supressió d’unitats d’emergència. - Record de Millán Mestre: cal visió “suprapartidista” en emergències.

Conseqüències econòmiques i sanitàries

• Horta Valenciana destrossada: risc d’augment de preus, ruptura de subministraments (fins a Barcelona i mercats europeus).

• Aigua i salubritat: depuradores tensionades; dies amb aigua no apta en zones afectades.

• Infraestructures i esdeveniments: carreteres i accessos malmesos; afectació a proves com el GP de Cheste.

"No és que els rius passin pel mig dels pobles; és que hem construït pobles allà on passaven els rius."

2) Girona: risc d’inundacions i mesures de mitigació

Diagnosi i memòria

• Experts alerten que Girona patirà inundacions recurrents les properes dècades, d’intensitat creixent.

• Records locals (1970, Glòria): el fang i el “tornar a començar” són el veritable drama post-aiguat.

Punts crítics i solucions

• La plataforma fluvial actua com a tap hidràulic en crescudes.

• Rius i torrents: Ter, Onyar, Güell i Galligants amb mala gestió forestal i de lleres, risc de colls d’ampolla.

• Propostes tècniques:

- Pous de desguàs complementaris; millora de la capacitat de desguàs cap a la illa del Ter. - Projecte “Quatre rius i una sèquia”: reordenació hídrica i rasclosa a la Creueta per laminar crescudes i regular cabals.

• Escenari extrem: 600 l/m² en hores (com la DANA) seria inassumible avui a Girona; cal actuar en clau de mitigació.

"Ja hem passat el punt de no retorn; la paraula clau és ‘mitigar’."

3) Educació i arts: del desig als continguts (amb tecnologia pel mig)

Model portuguès i pedagogia del desig

• Famílies a l’aula: fins a 2n de primària, pares/mares aprenen l’instrument amb els fills.

• Efectes:

- Entenen la dificultat i no fiscalitzen; col·laboren. - Enfortiment del desig d’aprendre i de la motivació.

• Conceptes clau: pedagogia del desig, coeducació comunitària, projectes amb la gent i no “imposats”.

Continguts vs processos i el paper de les arts

• Continguts imprescindibles, però processos diversos:

- Aprendre un “quadrat” també amb dansa/música per reforçar connexions cognitives. - L’escola ensenya continguts; tota la societat educa (família, entorn, cultura).

IA i plagi a batxillerat

• IA com a recurs d’escriptura, sí, però cal saber què demanar i com sintetitzar.

• Plagi: formació en citació i fonts; els detectors poden errar (cites i auto-plagi per proves anteriors), per això cal revisió docent.

4) Premi Casero i tancament

• Premi Casero (44a ed.): guanyadora Elisabet Janer (pseud. Nejat Canlleres); David Cirici, finalista.

• Reflexió sobre els jurats, el concepte de desert i el valor d’una tradició literària que ha descobert moltes veus.

Butlletí final (titulars destacats)

• Seguretat Fires de Girona: Mossos reforcen un 30% els efectius; focus en baralles, agressions sexuals i robatoris.

• Accident a atraccions: menor ferit greu; investigació oberta.

• Mobilitat: l’alcalde defensa ordenar el Barri Vell i assegura aposta per la sostenibilitat.

• Connexió Girona–Tànger: Air Arabia obre 2 vols setmanals.

• Feina: Fira “Treballem G” amb 500 ofertes i 100 empreses.

• Esports: el Girona passa ronda a Copa; l’Olot elimina el Córdoba en penals.

• El temps: dia ennuvolat, humit, màx. 21 °C.