La Cultura Cura
La Cultura Cura
Programa

La Cultura Cura

Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí

Dijous · cada 2 setmanes · 15:30 - 16:00, 20:30 - 21:00 ·32 episodis
RSS

episodis

25-32 de 32
  • 31'

    La Cultura Cura conversa amb Pau Saavedra de l'Arxiu Municipal de Girona.

    Panorama general En aquest episodi de La Cultura Cura (Girona FM), Pilar Fornès conversa amb Pau Saavedra, tècnic del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona. Parlen de la seva trajectòria, de la preservació del patrimoni audiovisual, de com accedir i reutilitzar els fons del CRDI, de la difusió a xarxes i activitats, i dels seus llibres: un manual tècnic (2011) i la novel·la de recerca històrica «El darrer cant d’Amador Femades». L’episodi s’adoba amb tres seleccions musicals: Manel, Vampire Weekend i The Housemartins. "La cultura, en el meu cas, forma part d'una cosa que és imprescindible per poder viure amb certa felicitat." Idees clau CRDI: arxiu d’imatges (fotografia, cinema, vídeo i so) amb prop d’un milió de documents digitalitzats accessibles en línia. Preservació crítica: el patrimoni audiovisual és molt fràgil (cintes magnètiques degradades, pel·lícules de nitrat); cal digitalització i cura continuada. Accés i usos: descàrrega per a usos culturals lliures; per a usos comercials s’apliquen drets d'autor i taxes associades. Difusió: web amb cercador, canal YouTube, Instagram i activitats com Arxiu a la Fresca per apropar els fons a la ciutadania. Recerca creativa: de les efemèrides a la novel·la «El darrer cant d’Amador Femades», reconstruint la vida d’un tenor gironí de principis del s. XX amb fonts d’arxiu (premsa, Library of Congress, Ellis Island). El CRDI: què és i per què importa Missió i fons • Conserva i difon fotografies, pel·lícules (fins al 1912), vídeo i documents sonors de Girona i entorn. • Manté convenis amb mitjans (p. ex. Televisió de Girona i la mateixa Girona FM) per garantir la preservació a llarg termini del que es produeix avui. Preservació i fragilitat • El patrimoni audiovisual és vulnerable: les cintes dels 80 sovint són ja difícils de recuperar. • El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual recorda la necessitat d’invertir en conservació i digitalització. Accés, reutilització i drets d’autor • Al web, la ciutadania pot cercar i descarregar per a usos culturals. • Per a usos comercials (p. ex. documentals o campanyes), s’apliquen taxes que remuneren els drets d’autor i sosté la preservació. Com trobar el que busques al web • Cercador unificat per paraula clau (p. ex. «Fires de Girona, 1975»). • Accés a premsa, fotografies, pel·lícules i documents textuals. • Milers d’entrades i fitxes descarregables; convé navegar amb calma i aprofitar les col·leccions destacades. Difusió i mediació cultural • Seleccions a YouTube (pel·lícules) i Instagram (fotografies). • Cicle Arxiu a la Fresca: projeccions i xerrades informals per socialitzar el fons i fer pedagogia dels arxius. Trajectòria de Pau Saavedra Formació i vocació • Llicenciat en Història de l’Art a la Universitat de Girona (UdG), amb preferència per l’època medieval i la pintura gòtica. • Inicis professionals en biblioteques i, des de finals dels 90, a l’Arxiu Municipal de Girona. Especialització audiovisual • Passatge per Televisió de Girona catalogant programes. • Actualment tècnic del CRDI, centrat en documentació audiovisual. Llibres i recerca Manual tècnic (2011) • «Els documentos audiovisuales: qué son y cómo se tratan» (Trea): guia per al tractament de la documentació audiovisual. • Actualització pendent: la professió ha evolucionat amb automatització i IA. «El darrer cant d’Amador Femades» • Naixement del projecte arran d’una efemèride sobre el debut al Liceu d’un tenor gironí oblidat. • Recerca en premsa i fons internacionals (registre a Ellis Island, reportatge a la Library of Congress del vaixell «Giuseppe Verdi», 1922). • Novel·la que barreja dades reals i ficció per reconstruir una trajectòria artística entre Europa i els Estats Units. Cultura, benestar i hàbits • La cultura és font de benestar emocional i plaer quotidià. • Hàbits eclèctics: lectura com a preferència; cinema i sèries a plataformes; consum d’informatius en anglès (BBC) per practicar idioma. • Recomanació local: visitar el Museu d’Art de Girona per gaudir del fons medieval. Selecció musical Manel — «Benvolgut» • Lectura temàtica: el pas del temps amb to nostàlgic i humor. Vampire Weekend — «Step» • Pop independent melòdic; exemple de vídeo musical com a obra audiovisual amb valor artístic. The Housemartins — «Happy Hour» • Clàssic de l’indie pop britànic dels 80; retrat de la cultura del pub i la seva «happy hour».

  • 24'

    La Cultura Cura. Entrevista amb Eva Costa de l'associació Tramuntana

    Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. En el programa d'avui entrevista a Eva Costa, de l'associació TDS Tramuntana Després del suïcidi, d'acompanyament i suport al dol en cas de suïcidi.

  • 29'

    Arianna Ramírez: música que cura, amor real

    Context i protagonistes Qui i on • Entrevista a Arianna Ramírez (veu i compositora) i Fèlix Perrado (guitarrista i productor) al programa La Cultura Cura: name of the program de Girona FM: name of the radio (Girona FM: emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.) • Tàndem creatiu amb una idea central: la música com a expressió sincera i com a teràpia. "Cantar és la meva vida, és com jo parlo, és com més sincera parlo" — Arianna Ramírez Cançons i temes destacats Electric Potion (tema i significat) • Cançó sobre una relació de control i abús: "you control my mind"; una poció elèctrica que simbolitza un amor enverinat. • Composada inicialment sense música; producció amb to elegant (toques com de saxo) per reforçar el relat. • Influències: l’Anna del Rei com a referent d’honestedat sobre salut mental i vivències fosques. • Denúncia de l’amor romàntic tòxic i de lletres masclistes en gèneres populars. "La música ha de dir alguna cosa, t’ha de fer pensar, t’ha de remoure coses" The Girl Next Door (amor entre noies) • Història d’amor entre dues noies, amb voluntat de visibilització i normalització LGTBIQ+. • Senzillesa i naturalitat: veu + guitarra; va sorgir i es va gravar molt ràpid per la seva puresa. • Interpretació en directe a l’estudi, amb gran càrrega emocional. Mind Dance (mirada vuitantera) • Primera cançó del disc (escrita als 16 anys); energia ballable i nostàlgia de pel·lícules dels 80/90 (Ghost, Dirty Dancing). • Referents musicals clàssics (Madonna, Bonnie Tyler) i estètica eighties. Música que cura i que diu coses Teràpia i funció social • La música, entesa com a teràpia dual: cura qui crea i qui escolta. • Defensa de l’art amb missatge davant la superficialitat: la cançó, el cinema o el teatre han de transmetre i aportar criteri. • Crítica a missatges que perpetuen gelosia i rols masclistes; aposta per relats honestos i reparadors. "Pot ser una teràpia dual... també puc sanar algunes coses meves" — Fèlix Perrado Trajectòria, disc i futur Àlbum “Histèria” i reivindicació • Títol triat com a reapropiació d’un diagnòstic històricament imposat a les dones; també reflecteix l’estat emocional en el procés creatiu. Camí professional i llengua • Arianna vol dedicar-se plenament a la música, tot compaginant estudis d’integració social. • Canvi estratègic d’anglès a català i castellà per connectar millor amb el públic i obrir oportunitats locals: escriure en noves llengües és un repte que la fa despullar-se més davant l’oient. Agenda i directe Concert • 8 de novembre, 18:30, Centre Cívic de Tallalà (cicle “m’agrada molt la música”). • Entrada gratuïta amb reserva prèvia; sortirà a l’agenda cultural de l’Ajuntament. Moments en directe • Interpretacions acústiques a l’estudi: The Girl Next Door i Mind Dance. Referents i criteri musical • Poesia i lletra: l’Anna del Rei (poemes), Sting i Eiva per la qualitat lírica. • Guitarra: prioritzar l’emoció i la intenció per damunt del virtuosisme; tocar les notes que la música demana. Recomanacions culturals • Cinema: trilogia de terror psicològic Pearl (lectura feminista de la ràbia i el desig). • Documental: Océanos — la força de la natura com a font d’emoció i calma. Glossari • Girona FM: name of the radio • La Cultura Cura: name of the program • Girona FM: emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.

  • 31'

    Toni Torrico: rock, poesia, ansietat i esperança

    Context i convidat La cultura cura conversa amb el cantautor gironí Toni Torrico sobre poesia, rock i salut mental, tot repassant influències, procés creatiu i tres cançons clau: A día de hoy, La celda que inventé i Me sabes salvar. Temes clau • Música com a teràpia: escriure i cantar per processar ansietat, depressió i moments foscos. • Influències: Jaime Gil de Biedma, Cecilia, Extremoduro, Joaquín Sabina, Platero y Tú, Jarabe de Palo. • Procés creatiu: rigor líric amb filtre poètic, base rock i tocs de pop, punk i rumba. • Trajectòria: de Figueres a Girona per fer xarxa, tocar més i créixer artísticament. • Futur: construir banda elèctrica, nous temes i consolidar directes. Influències i poètica Poesia i cançó • L’atracció per la poesia (inspirat per Jaime Gil de Biedma) es trasllada a la cançó: cuidar la paraula, el to i la forma. • Vol “donar una volta” a l’experiència vital perquè la cançó tingui forma, bellesa i intenció. Referents musicals • Adolescència marcada per Platero y Tú (energia guitarrera i solos), i després Extremoduro (dinàmiques inesperades i lletres literàries, introspectives). • Cecilia: visceralitat i sinceritat emocional. • Joaquín Sabina: per a Toni, el millor lletrista en castellà. Cançons destacades A día de hoy • Neix de crisis personals; transforma l’amargor en recerca de llum i esperança. • S’obrir-se en canal sobre ansietat, desgana i fragilitat, però amb impuls de millora. La celda que inventé • Escrita arran d’una crisi d’ansietat forta en ple Covid: pànic, tancament i fragilitat. • Malgrat el to fosc, busca sortir endavant i recuperar la claredat. "Yo soy el hielo y el cuchillo que lo rompe... perdí la llave de la celda que inventé" Me sabes salvar • Un cant a l’amor propi i a la vida, i també a l’amor que et fa de mirall i suport. • Equilibra llum i ombra, reconeixent caigudes i alces. "Algunas veces siento que muero y tú me sabes salvar" Procés creatiu i so Metodologia • Necessitat constant de compondre, però exigència alta: la lletra passa pel filtre poètic i rítmic; la cançó ha de tenir cos i melodia. • Prefereix el directe (cantar i tocar alhora); l’estudi el viu amb perfeccionisme. Estil • Eix rock amb tocs de pop, punk i rumba; eclecticisme al servei de la cançó. Salut mental i autocura • Parlar-ho amb amistats i família, i escriure per “vomitar” i ordenar emocions. • La música és autoteràpia i via de resignificació del dolor. Arrels i trajecte vital • De Figueres (arrels familiars andaluses: Santa Eufèmia/Guadalmez) a Girona per fer xarxa i tenir més oportunitats de directe. • Autogestió total: cerca de bolos, contacte amb sales i suport de la xarxa propera. • Projecte familiar: llibre de dites i expressions del poble com a exercici de memòria afectiva. Mirant endavant • Any intens amb EP al maig i molts concerts. • Objectiu immediat: formar banda i portar el repertori a format elèctric, mentre compon i planifica el proper treball amb calma però sense pausa.

  • La Cultura Cura del 2/10/2025

    Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí.

  • Amics de la UNESCO Girona: cultura, educació i pau — patrimoni industrial, ODS de l’aigua, associacionisme i memòria (Alzheimer) - episode art
    30'

    Amics de la UNESCO Girona: cultura, educació i pau — patrimoni industrial, ODS de l’aigua, associacionisme i memòria (Alzheimer)

    Panorama general Un episodi de “La cultura cura” amb la Dolors Reig (Amics de la UNESCO de Girona) centrat en com la cultura, l’educació i la comunicació serveixen per promoure la pau, el patrimoni i la participació ciutadana. Es repassen els cinc pilars de la UNESCO, els projectes clau de l’entitat, la importància de l’associacionisme, i s’ofereix agenda i recomanacions culturals. "La pau es guanya tan esment cada dia" — citant Miquel Martí i Pol Amics de la UNESCO de Girona: missió, orígens i pilars Orígens (1985): associació de voluntariat (no funcionaris UNESCO) dedicada a difondre els valors UNESCO a Girona i comarques. Cinc pilars UNESCO: • Educació i Cultura • Ciències exactes i naturals • Ciències socials i humanes • Comunicació Eix fonamental: la pau com a principi transversal. Record als fundadors Homenatge a figures com la Montserrat Pomerola (Pumi), Francesc Ferrer Gironès, Joan Carreras, Toni Barbero (1a presidenta), Carles Vibó, Antoni Domènec, Josep Maria Lleuger, Ben Marquès, Quim Bauixell, entre altres. Projectes destacats (Educació i Cultura) Col·laboració amb la xarxa d’escoles associades a la UNESCO, càtedres UNESCO i biblioteques UNESCO. Projectes propis: • Pedrinem Escultures (difusió i punts de llibre) • Plantem la Pau • Concurs artístic i literari • Nit de Poetes "Corroboro que la cultura cura, i moltíssim" Ciència i patrimoni: de l’aigua (ODS) a la indústria tèxtil Ciències exactes i naturals: tema del proper concurs: l’aigua com a ODS i en totes les seves vessants. Ciències socials i humanes: cura del patrimoni industrial (des de 2006). • Jornades de Societat Industrial (5a edició a l’octubre): focus en la indústria tèxtil — mirada al passat, reptes presents i de futur (formació, noves tecnologies). Participació i comunicació Espai Soci: plataforma perquè socis amb projectes propis els puguin presentar; enforteix l’ecosistema associatiu local. Comunicació i difusió: • Dia del Patrimoni Audiovisual (octubre) amb el CRDI i el Museu del Cinema • Dia Mundial de la Ràdio (13 de febrer), amb participació de Girona FM Voluntariat, trajectòria personal i “dues cultures” Dolors Reig, mestra de formació, fascinada per la UNESCO i la xarxa d’escoles associades (des de 1988). Membre d’Amics de la UNESCO Girona des de 1990. Motivació: voluntat, estimació i il·lusió com a motors del voluntariat. Reflexió sobre “dues cultures”: • La cultura en majúscules (programada, amb publicitat i gran cobertura). • La cultura que anem fent (de base, comunitària) — essencial però menys visible. La pau: de l’ONU a la vida quotidiana Marc global: Dia Mundial de la Pau (Nacions Unides) i inici de l’Assemblea General; crida a actuar. Què podem fer? • Promoure la pau quotidiana: amabilitat, generositat, escolta i respecte. • Crear espais de reflexió; ser crítics i exigir rendició de comptes als polítics. • Participació en el Fòrum per la Pau (coordinadora d’ONG Solidària): sessions deliberatives. • Record del Manifest 2000 dels Nobel de la Pau: vigència plena (solidaritat, convivència, respecte). Missatge clau: responsabilitat ciutadana i democràcia participativa — “no ens podem permetre el luxe de ser pessimistes”. "No dir què fa l’Estat per a nosaltres, sinó què fem nosaltres per a la societat." Associacionisme: potencial i traves Catalunya i Girona: alt nivell d’associacionisme i participació. Reptes: excessiva burocràcia, formularis per a petites ajudes, manca de recursos (gestors, equips). Malgrat tot, persistència col·lectiva i compromís amb el teixit veïnal (reunions a Santa Eugènia i Sant Narcís). Música del programa (tema: pau i antimilitarisme) Dàmaris Gelabert – “Si tingués la màgia d’un mag”: metàfores de transformar armes i violència en flors, poemes i coloms de pau. Peça antimilitarista: reflexió emocional sobre el rebuig a la guerra i el servei militar. Agenda i recomanacions culturals Dia Mundial de l’Alzheimer (Casa de Cultura, Girona): espectacle Postals presents per a una mare absent. • Paraules: Pep Garcia Ori (dietari durant la malaltia de la mare) • Música: piano d’Elisenda Duocastella Pla • Dibuix amb sorra: Toni Ortiz Jurado (imatges efímeres com la memòria) • Taquilla inversa a favor de la Fundació Pasqual Maragall (futur sense Alzheimer) Llibres: • Cicle dels Premis Bertrana (setembre) • Pep Prieto — “Rosita” • Quim Corbet — “El cor verd” (notes biogràfiques, mirada a Girona) Cinema: pel·lícula amb Sergi López — molt bona i impactant; recomanable veure-la en un moment emocionalment fort. Tancament Comiat i reafirmació del lema del programa: la cultura cura. Punts clau en una ullada Pau com a eix UNESCO i acció quotidiana. Projectes d’educació i cultura amb impacte local. Focus 2024/25 en l’aigua com a ODS. Patrimoni industrial i jornades sobre indústria tèxtil. Associacionisme fort, però amb burocràcia com a obstacle. Agenda social: Alzheimer i cultura amb finalitat solidària.

  • 28'

    De la violència masclista a l’escriptura que cura: “Ningú t’estimarà com jo”, Fem Visibles i la música que acompanya

    Resum del programa En aquest episodi de La Cultura Cura, la presentadora Pilar Fornés conversa amb Àngels Roura Massaneda sobre el seu recorregut vital i creatiu després d’una experiència de violència masclista. L’Àngels explica el seu procés terapèutic de llarg recorregut amb el CIAT/SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones), la seva aposta per l’escriptura com a eina de recuperació i sensibilització, i presenta el seu nou llibre: “Ningú t’estimarà com jo”, una guia amb 15 alertes per identificar mecanismes de control i coacció en relacions. També es posa el focus en la força de la comunitat: l’Àngels impulsa l’associació Fem Visibles, que organitza grups d’ajuda mútua i activitats d’acompanyament a dones que han viscut violència. La conversa s’enriqueix amb dues peces musicals —jazz i ànime— com a exemples de música que acompanya el benestar emocional, i amb propostes culturals i reflexions sobre cinema i plataformes. Finalment, es comparteix la data de presentació del nou llibre a Girona. “A partir dels 5 anys hi ha com un clic… hi ha molta vida.” “Quan encara estàs dèbil, frases com ‘en sortiràs més forta’… penses: estic pagant una factura molt alta.” Temes principals 1) Experiència i recuperació • Convivència (2017–2020) amb un maltractador i moment crític el 2020. • Procés terapèutic (2020–2023) amb CIAT/SIAD: primer any molt intens, després sessions més espaiades fins a l’alta als 3 anys. • Seqüeles i tempos: l’Àngels remarca que la recuperació és llarga i personalitzada; als 5 anys nota un “clic” de millora emocional i vital. 2) Escriptura i activisme • L’escriptura passa de diaris juvenils a projecte vital i de sensibilització després del trauma. • Difusió a xarxes i contacte privat de moltes dones que encara viuen el procés amb estigma i silenci. Objectiu: trencar judicis, fer pedagogia i acompanyar. 3) Llibres de l’Àngels Roura • Maite, vaig ser jo, podries ser tu: autobiogràfic; mostra què passa dins d’una relació on hi ha maltractament i és útil també per a famílies i amistats per entendre dinàmiques. • Trenquem silencis (assaig): polièdric, amb referències i estudis; aborda el masclisme més enllà de la parella, amb capítols independents. • NOU – Ningú t’estimarà com jo: guia amb 15 alertes (frases típiques de control/coacció) amb tres blocs repetits a cada capítol: què busca qui la diu, què et respondrà quan hi poses límits, i és possible… (afectacions emocionals i conductuals). Format àgil (120 pàgines). 4) Música i benestar emocional • Tema 1: “Love” (Andrea Motis). Jazz que transmet energia vital, amor a la vida i impuls per lluitar per una vida plena. • Tema 2: “Trisha Lullaby” (Fullmetal Alchemist). Peça d’ànime amb potència lírica que l’Àngels associa a l’Ave Fènix i al renaixement. • La música com a regulació emocional: posar una cançó per reanimar-se els dies fluixos. 5) Comunitat i associacionisme • Fem Visibles (fundada el 2022): xerrades, tallers, col·loquis, grups d’ajuda mútua, caminades i acompanyament. • Benefici dels grups: treure culpa, vergonya i pes; parlar un llenguatge compartit; entendre que és una xacra social estructural, no un problema individual. • Compartir recursos culturals internament (documentals, pel·lícules, lectures) i propòsit d’incorporar més activitats culturals en properes temporades. 6) Cultura i vida quotidiana • Conversa sobre cinema: “Romeria” (percepció de ritme més documental; gustos personals) i referència a “Alcarràs”. • Televisió vs. plataformes: preferència per plataformes; en “Trenquem silencis” hi ha recomanacions de pel·lícules amb anàlisi d’escenes i personatges relacionats amb la violència de gènere. • Sardanes com a artteràpia i alegria corporal; símbol del retorn a la vida després del “clic” dels 5 anys. Conceptes clau • Violència de gènere • CIAT/SIAD • Grup d’ajuda mútua • Estigma i silenci • Artteràpia • Empoderament comunitari • Renaixement (Ave Fènix) Agenda i dades d’interès • Presentació de “Ningú t’estimarà com jo”: Casa de Cultura de Girona, dijous 2 d’octubre, 18:30 h (dos quarts de set), Sala Via D. • Associació: Fem Visibles (Instagram: “Associació Fem Visibles”).