La Cultura Cura
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí
Subscriu-te
Toni Torrico: rock, poesia, ansietat i esperança
Connexió entre poesia i cançó; influència de Jaime Gil de Biedma; importància de donar forma i bellesa a l’experiència vital.
Platero y Tú i l’energia guitarrera marquen la formació; hores estudiant solos i definint un estil propi.
De no tenir referents familiars a crear la primera banda i comunitat; canvi a Girona per créixer, tocar i respirar nous aires.
Crisi personals convertides en narrativa amb llum de fons; s’escolta un fragment amb imatges d’ansietat i desgana.
Honestedat sobre ansietat i èpoques baixes; escriure com a manera d’expulsar el dolor i ordenar sentiments.
Descoberta a través de Cuéntame; fascinació per ‘Nada de nada’ i per la manera directa de narrar la soledat i el dolor.
Cançons imprevisibles i lletres literàries; ‘El Pedrá’ com a catarsi per canalitzar la ‘mala llet’ de forma constructiva.
Entrada precoç al seu univers; per a Toni, Sabina és el millor escriptor de cançons en castellà.
Narració de pànic i tancament amb voluntat de superació; focus en ansietat i depressió amb horitzó de sortida.
Compartir amb la xarxa propera i escriure per trobar respostes; s’escolten versos clau de la cançó.
Base rock amb tocs de pop, punk i rumba; exigència formal i rítmica perquè la lletra esdevingui cançó amb cos.
Construir banda, fer més concerts en elèctric i definir el proper llançament amb cura.
Preferència pel directe; composar com un trencaclosques; perfeccionisme a l’estudi; gestió de bolos i contactes per compte propi.
Vincles andalusos, estius al poble i llibre familiar d’expressions populars com a homenatge identitari.
Reflexió sobre amor a un mateix i a la vida; versos que alternen llum i ombra; escolta d’un fragment.
Entorn afectiu proper i obert; amistats i vincles presents, sense un lligam de parella estable en construcció.
Anunci d’un concert a Figueres i tancament del programa amb agraïments.
Context i convidat
La cultura cura conversa amb el cantautor gironí Toni Torrico sobre poesia, rock i salut mental, tot repassant influències, procés creatiu i tres cançons clau: A día de hoy, La celda que inventé i Me sabes salvar.
Temes clau
- Música com a teràpia: escriure i cantar per processar ansietat, depressió i moments foscos.
- Influències: Jaime Gil de Biedma, Cecilia, Extremoduro, Joaquín Sabina, Platero y Tú, Jarabe de Palo.
- Procés creatiu: rigor líric amb filtre poètic, base rock i tocs de pop, punk i rumba.
- Trajectòria: de Figueres a Girona per fer xarxa, tocar més i créixer artísticament.
- Futur: construir banda elèctrica, nous temes i consolidar directes.
Influències i poètica
Poesia i cançó
- L’atracció per la poesia (inspirat per Jaime Gil de Biedma) es trasllada a la cançó: cuidar la paraula, el to i la forma.
- Vol “donar una volta” a l’experiència vital perquè la cançó tingui forma, bellesa i intenció.
Referents musicals
- Adolescència marcada per Platero y Tú (energia guitarrera i solos), i després Extremoduro (dinàmiques inesperades i lletres literàries, introspectives).
- Cecilia: visceralitat i sinceritat emocional.
- Joaquín Sabina: per a Toni, el millor lletrista en castellà.
Cançons destacades
A día de hoy
- Neix de crisis personals; transforma l’amargor en recerca de llum i esperança.
- S’obrir-se en canal sobre ansietat, desgana i fragilitat, però amb impuls de millora.
La celda que inventé
- Escrita arran d’una crisi d’ansietat forta en ple Covid: pànic, tancament i fragilitat.
- Malgrat el to fosc, busca sortir endavant i recuperar la claredat.
"Yo soy el hielo y el cuchillo que lo rompe... perdí la llave de la celda que inventé"
Me sabes salvar
- Un cant a l’amor propi i a la vida, i també a l’amor que et fa de mirall i suport.
- Equilibra llum i ombra, reconeixent caigudes i alces.
"Algunas veces siento que muero y tú me sabes salvar"
Procés creatiu i so
Metodologia
- Necessitat constant de compondre, però exigència alta: la lletra passa pel filtre poètic i rítmic; la cançó ha de tenir cos i melodia.
- Prefereix el directe (cantar i tocar alhora); l’estudi el viu amb perfeccionisme.
Estil
- Eix rock amb tocs de pop, punk i rumba; eclecticisme al servei de la cançó.
Salut mental i autocura
- Parlar-ho amb amistats i família, i escriure per “vomitar” i ordenar emocions.
- La música és autoteràpia i via de resignificació del dolor.
Arrels i trajecte vital
- De Figueres (arrels familiars andaluses: Santa Eufèmia/Guadalmez) a Girona per fer xarxa i tenir més oportunitats de directe.
- Autogestió total: cerca de bolos, contacte amb sales i suport de la xarxa propera.
- Projecte familiar: llibre de dites i expressions del poble com a exercici de memòria afectiva.
Mirant endavant
- Any intens amb EP al maig i molts concerts.
- Objectiu immediat: formar banda i portar el repertori a format elèctric, mentre compon i planifica el proper treball amb calma però sense pausa.