La Cultura Cura del 19/3/2026
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí
La Cultura Cura
Programa
La Cultura Cura
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí
Dijous · cada 2 setmanes · 15:30 - 16:00, 20:30 - 21:00 ·32 episodis
episodis
13-24 de 32- 30'
Banc del Temps Pont del Dimoni: El valor de la solidaritat
L'episodi explora el funcionament del Banc del Temps del Pont del Dimoni a Girona, una entitat que fomenta l'ajuda mútua i la cohesió social fora del sistema monetari. A través de la conversa amb Pablo i Justín, es revela com el projecte utilitza el temps com a moneda d'intercanvi per oferir serveis, acompanyament a nouvinguts i una varietat de tallers comunitaris. Aquest model d'èxit, sostingut per l'esforç voluntari, posa l'accent en el benestar emocional i l'autoestima dels seus participants. Els convidats avancen els detalls de la tretzena jornada a Can Ninetes, un punt de trobada clau per a la ciutadania. Destaca l'ambiciós projecte artístic de crear un gran mural d'abraçades, una iniciativa que busca reforçar el teixit social i la solidaritat entre els veïns en un context d'incertesa global. La cultura de la cura mútua es perfila, així, com un pilar fonamental per a una ciutat més igualitària.
- 28'
Neve: Art, Compromís i la Cultura Hip-Hop a Girona FM
En aquest episodi de La Cultura Cura a Girona FM, l'artista Neve ens convida a descobrir el poder terapèutic i social de la cultura hip-hop. A través de la seva experiència com a grafitera i rapera, la Núria Alemany explora com l'art pot esdevenir un espai de diàleg i resistència. Parlem del seu darrer mural per al 8-M a Girona, que simbolitza la lluita generacional de les dones, i del seu projecte Hill Hop, on utilitza el rap com a eina educativa per a joves. L'entrevista repassa la seva trajectòria des del grup Rapapolvo fins a la seva estada a Mèxic, destacant la importància de mantenir l'autenticitat i la memòria històrica. Amb una visió crítica i compromesa, Neve ens recorda que l'art no és només decoració, sinó una eina fonamental per transformar la realitat i denunciar les injustícies socials.
- 28'
Martí Peraferrer: Teatre, Salut Mental i l'Ofici de Viure
En aquest episodi de La Cultura Cura a Girona FM, l'actor gironí Martí Peraferrer ens submergeix en la seva passió pel teatre i la seva trajectòria com a actor global. Des dels seus inicis als anys 80 fins a la seva innovadora proposta de teatre al menjador durant la pandèmia, Ferrer reflexiona sobre la necessitat de reinventar-se i la importància de l'ofici artesanal. L'entrevista també explora els seus projectes actuals, com l'homenatge a la poeta Rosa Leveroni. A la segona part, el programa aborda la salut mental a partir d'una conferència de José Luis Marín, on es defensa una visió holística de la medicina i es posa el focus en el trauma i el context social per sobre del diagnòstic farmacològic. Una sessió que combina cultura, resiliència i benestar emocional sota el lema que l'art i la comprensió humana són eines fonamentals per a la cura personal.
- 30'
La Cultura Cura amb Aroha Cortés i Mariona Bosch presenten el grup Les Empoderades i la seva obra "Ara jo"
En aquest episodi de La Cultura Cura a l'emissora Girona FM, s'explora el poder del teatre social com a eina de recuperació per a dones supervivents de la violència masclista. Les convidades Aroha Cortés i Mariona Bosch presenten el grup Les Empoderades i la seva obra Ara jo, un muntatge creat a partir de vivències reals que busca trencar el silenci i denunciar tant el maltractament físic com la violència institucional. Durant la conversa, s'analitza com el procés creatiu ajuda a les participants a apoderar-se i a transformar el seu patiment en un missatge d'esperança i cohesió. L'episodi també posa de manifest la realitat del patriarcat en la societat actual i la importància de disposar de xarxes de suport públiques a les comarques gironines. Finalment, es donen indicacions pràctiques sobre com accedir als serveis d'intervenció especialitzada per a aquelles persones que es trobin en situacions de risc o vulnerabilitat.
- 27'
La Cultura Cura: Pilar Fornès conversa amb Lluís Lucero Comas
En aquest episodi de La Cultura Cura a Girona FM, el poeta i docent Lluís Lucero ens convida a descobrir la poesia com una eina terapèutica fonamental. A través d'una conversa íntima, Lucero explica com l'escriptura ha estat el seu refugi i la seva taula de salvació davant les adversitats de la vida. L'autor repassa el seu procés creatiu, especialment durant un ingrés hospitalari on va donar forma al seu llibre Tamiris i els Jacints, i destaca la importància de l'oralitat i la música per apropar els versos a la ciutadania. També es parla de la seva col·laboració en entitats com els Amics de la UNESCO i la seva tasca com a divulgador al programa Poesia en farcell. Finalment, l'episodi posa en valor el Festival de Poesia de Girona com un espai essencial per a la democratització de la cultura i el foment de noves formes d'expressió artística que combinen la paraula amb la imatge i el so contemporani.
- 28'
La Cultura Cura: la presentadora Pilar Fornès s'acompanya del músic gironí Toni Torrico
L'episodi de La Cultura Cura a Girona FM explora la música com a mètode de sanació emocional. La Pilar Fornès conversa amb el músic Toni Torrico, qui presenta temes propis com Me sabes salvar i La celda que inventé, aquesta darrera escrita com a teràpia per superar l'ansietat. Durant el programa, es reflexiona sobre la desmitificació de l'amor romàntic amb la versió col·laborativa de Mai trobaràs de Sopa de Cabra i s'analitza la lírica tendra de Sant Josecs. El tancament se centra en l'honestedat brutal de Joaquín Sabina i el seu clàssic Y sin embargo. Torrico també avança els seus plans de futur, que inclouen la formació d'una nova banda i el retorn als directes després de mesos de treball en solitari i gestió independent de la seva carrera artística a Girona.
- 32'
Festival d’Art Independent Pepe Sales: Art i Contracultura
En aquest episodi de La Cultura Cura a Girona FM, Lluís Llames ens presenta la 19a edició del Festival d’Art Independent Pepe Sales, un esdeveniment que reivindica la contracultura i els artistes maleïts des del Barri Vell de Girona. El focus principal d’enguany és Suzuki Shizuko, una poeta japonesa esborrada per la història, l'obra de la qual s'ha recuperat gràcies a una intensa tasca de recerca. Durant la conversa, s'explora com el certamen combina poesia, pintura i música per donar veu a creadors que han viscut al marge de les institucions oficials. A més, es destaquen col·laboracions amb artistes locals i s'analitza com la cultura actua com un element sanador per a la societat. L'episodi conclou amb recomanacions cinematogràfiques i una reflexió sobre la vigència de l'art independent en el món actual, subratllant la riquesa del teixit cultural gironí.
- 29'
La Cultura Cura: Ramon Alzina i la Selva Big Band
En aquesta edició de La Cultura Cura a Girona FM, Pilar Fornés entrevista el reconegut músic i saxofonista gironí Ramon Alzina. Durant el programa, es repassa la seva extensa trajectòria, des de la fundació de l'Escola de Música Moderna de Girona fins a la seva etapa amb el grup Umpapa al costat d'Adrià Puntí. Alzina, director de la Selva Big Band, reflexiona sobre la seva evolució artística i la persistència d'un projecte que ja suma prop de quatre dècades. L'episodi també explora la faceta més personal de l'entrevistat, incloent-hi la seva passió pel cinema d'autor i la lectura, així com la seva visió de la cultura com un pilar fonamental per al benestar emocional. Finalment, es convida els oients al proper concert de la Selva Big Band al Teatre de Salt, un espectacle que promet versions úniques de clàssics de The Beatles i Sting amb arranjaments de Francesc Janer.
La Cultura Cura
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí
- 28'
La Cultura Cura conversa amb Anna Macías, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez del GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona
Context i fil conductor del programa La Cultura Cura és un espai de benestar emocional a Girona FM on la Pilar Fornès conversa amb persones vinculades a la cultura i a la vida comunitària. En aquest episodi es parla sobretot de: • Què és i com funciona un GAM (grup d’ajuda mútua) a Girona • La soledat, la salut mental i la necessitat d’espais segurs • El paper de la música i la cultura en el procés emocional Les convidades són Anna Macías (impulsora del GAM del Centre Cívic Santa Eugènia) i dues participants del grup, Rosa Rodríguez i Carme Jiménez. Què és un GAM i com neix el grup de Girona Definició i filosofia del GAM • Un GAM (grup d’ajuda mútua) és un espai on persones adultes es reuneixen per parlar de la vida, les emocions i el que els passa, en un entorn segur, respectuós i confidencial. • No hi ha jerarquies ni professionals dirigint la sessió: són “gent del carrer, veïns i veïnes”, tots al mateix nivell. • L’objectiu principal és escoltar i ser escoltades amb escolta activa, sense judicis ni consells imposats. “Que la gent està tan sola i que a vegades tens un lloc on et puguin escoltar amb tranquil·litat, amb una escolta activa… amb confidencialitat.” Origen del GAM de Santa Eugènia • Surt d’un curs de benestar emocional a Can Gibert, on la professora els parla dels GAM i de la formació de moderadors. • L’Anna i algunes companyes assisteixen a una xerrada a l’hotel d’entitats (espai gestionat per una entitat especialista en salut mental) i s’enamoren de la proposta. • A partir d’aquí, es reuneixen en una cafeteria, dissenyen el projecte i creen un GAM setmanal obert a Girona, que ja va per la tercera temporada. • Les trobades són cada dimarts de 18 a 20 h al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes). Manera de funcionar del grup • L’Anna fa de coordinadora/moderadora, però també participa com una més. • L’inici de cada sessió és molt senzill i potent: - Pregunta: “Què heu fet aquesta setmana?” - Això obre la porta a compartir vida quotidiana i, a partir d’aquí, surten temes més profunds. • Cada trobada sol tenir un “tema del dia”, però també hi ha flexibilitat perquè surtin altres temes espontanis. • No hi ha obligació de parlar: es pot només escoltar si algú no es troba amb forces. “És la força de la paraula i de sentir-te escoltat, però escoltat de veritat.” Impacte personal del GAM en les participants La Carme: d’un moment complicat a un espai de calma • La Carme arriba al GAM en una situació familiar complicada, molt nerviosa i sense saber què trobarà. • El primer dia se sent molt nerviosa, però en sortir té la sensació d’alleujament: - No se l’ha jutjat. - L’han escoltada i ella també ha pogut escoltar els altres. • Defineix l’experiència com “molt enriquidora” i diu que ara hi va cada setmana amb moltes ganes i molt de carinyo. La Rosa: trencar la soledat després de la pandèmia • Fa 6 anys que viu a Girona i va arribar just abans de la pandèmia, quedant-se tancada i sense xarxa social. • Després d’alguns intents fallits de cursos, coneix l’Anna en un curs de pintura i aquesta li parla del GAM. • El grup es converteix en: - Punt de partida per fer amistats (quedar per cafès, dinars, sopars). - Un espai per conèixer persones amb idees diferents i obrir la ment. • Per a ella, el GAM és una eina contra la soledat i una font d’aprenentatge constant, independentment de l’edat. “La vida és un aprenentatge i no ha de ser perquè siguis gran que no puguis aprendre coses noves.” Diversitat de perfils i trencar tòpics • Al grup hi ha majoria de dones, però també hi participa algun noi jove, cosa que trenca el tòpic que aquests espais són només per a gent gran. • Les persones que hi van poden sentir-se soles, tristes o desbordades, però no cal tenir cap diagnòstic clínic per participar. • L’únic requisit és ser major d’edat i tenir ganes de compartir o escoltar. Escolta, paraula i cura mútua L’art d’escoltar sense jutjar • L’Anna explica que el GAM l’ha ajudada a apprendre a escoltar de veritat: - No interrompre. - No avançar-se amb judicis. - Respectar els temps de cada persona. • Al grup es treballa parlar des del “jo” (explicar la pròpia experiència) i no dir a l’altre què ha de fer. • Donar consells no és l’objectiu, excepte si algú els demana explícitament. “Intentar parlar des del jo: a mi en aquesta situació em va passar això, jo ho vaig gestionar així… però no ‘tu hauries de’.” Quan un cas no encaixa amb la dinàmica del grup • Expliquen el cas d’una persona amb trastorn bipolar que va assistir al GAM: - Estava molt nerviosa, no escoltava i trencava la dinàmica del grup. - Amb paciència i respecte, veuen que no és l’espai adequat per a ella. - L’Anna la deriva a l’associació de Bipolars de Girona, que treballa específicament amb trastorns mentals greus. • Destaquen que sovint és la mateixa persona qui s’adona que aquell no és el seu lloc en aquell moment, perquè percep com funciona el grup. Música, emocions i benestar La música apareix com un fil emocional central del programa: cada convidada tria una cançó significativa i expliquen el seu valor terapèutic. 1. “Un núvol blanc” de Lluís Llach – La Rosa • Per la Rosa, aquesta cançó representa la pèrdua d’una persona estimada. • La va ajudar en el procés de dol, i tot i que el dol ja l’ha fet, encara la commou profundament. • Lluís Llach forma part de la seva banda sonora vital i de la memòria col·lectiva dels anys 80. La presentadora i la Rosa recorden els concerts de Llach com una experiència col·lectiva emocional molt intensa. 2. “Il mondo” – La Carme • La Carme tria “Il mondo”, perquè parla de com gira el món i, amb ell, giren també les emocions: les bones i les dolentes. • Relaciona la cançó amb el GAM: - Les emocions pugen i baixen. - És més fàcil sostenir-les quan es fa “junts”. • La música es descriu gairebé com una freqüència que acompanya el moviment constant de la vida. 3. “Only Time” d’Enya – L’Anna • L’Anna escull “Only Time” de Sade/Enya (esmentada com “Onita Indeña”), una peça que diu que la transforma i l’eleva. • Associa la cançó a una sensació de transcendència i calma, molt lligada al tipus d’espai que vol generar al GAM. La música com a eina quotidiana de cura • La conversa deriva cap a com la música pot canviar l’estat d’ànim molt més que la televisió, que sovint aporta inputs negatius. • Recomanen posar música especialment a persones que viuen soles, com la mare de la presentadora. • Recorden que la música és relativament accessible per tothom: - A través de Spotify o altres plataformes digitals. - A través de CDs a les biblioteques públiques, encara útils per a molta gent gran. “La música et posa en una altra freqüència.” Girona, xarxa comunitària i salut mental Recursos i espais de la ciutat • Destaquen que Girona té una oferta cultural i comunitària molt rica: - Biblioteques, centres cívics (esmenten que n’hi ha uns 7), tallers, cursos. - Moltes activitats, sobretot vinculades a la salut mental i el benestar emocional. • Tot i aquest potencial, assenyalen una manca d’espais concrets, gratuïts i disponibles on els grups es puguin trobar de manera estable. “Falten espais públics perquè la gent gratuïtament pugui trobar-se… perquè gent n’hi ha, i més de la que ens pensem.” La pandèmia com a punt d’inflexió • Totes coincideixen que la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut mental col·lectiva. • Recorden que metges i psicòlegs ja van advertir que les conseqüències emocionals serien molt fortes. • Ara, cinc anys després, valoren positivament que a Girona s’hagi reforçat la xarxa de salut mental, de benestar emocional, cultural i de natura. Història personal de l’Anna: de la música als GAM Carrera musical i canvi vital • L’Anna havia estat cantant professional durant 35 anys: - Va començar a l’Orquestra Moga, - Va passar pel Trio Costa Brava, - I va recórrer molts pobles de Catalunya “repartint alegria”. • Abans de la pandèmia pateix un problema greu a les cordes vocals que li impedeix continuar cantant. • Amb l’arribada de la pandèmia, aquest canvi es consolida i no pot recuperar la veu. Reinventar-se a través de l’art i el vincle • Diu que l’art havia de sortir per algun lloc i comença a pintar als 60 anys, com una nova forma d’expressar la seva creativitat. • Paral·lelament, descobreix que té una gran capacitat i motivació per connectar persones i fer xarxa: - Informa de xerrades i activitats, - Envia missatges perquè la gent s’hi apunti, - Gaudeix d’“unir la gent” i generar comunitat. “L’art i la creativitat havien de sorgir d’alguna manera.” Satisfacció per la feina feta al GAM • Després de tres anys, l’Anna sent una gran satisfacció personal per l’impacte del grup. • El GAM té una mitjana d’unes vuit persones cada setmana i està obert a noves incorporacions. • El seu somni és ampliar el projecte, fer-lo créixer i generar encara més comunitat, si la ciutat facilita més espais disponibles. Com participar al GAM i tancament del programa Accés al grup d’ajuda mútua • El GAM és setmanal, obert i gratuït. • Maneres de posar-s’hi en contacte: • Anar directament al Centre Cívic de Santa Eugènia (Can Ninetes) un dimarts a la tarda. • Contactar amb l’Anna: - Telèfon: 669 558 227 - Instagram: tocan emocions i més (nom del projecte). • L’Anna comenta que, si hi ha molta demanda, la idea és buscar nous espais i obrir altres grups. Missatge final de “La Cultura Cura” • La Pilar tanca el programa recordant la importància de gaudir de les coses senzilles que cuiden el benestar emocional: • La música. • La literatura i el teatre. • Participar en tallers als centres cívics. • Anar al cafè i parlar amb una amiga. “Al final la vida no és tan complicada.” • Es recorda que el programa es pot recuperar en podcast a la web de Girona FM i que també s’emet per Ràdio Salt i Ràdio Palafrugell. Idees clau del programa • Un GAM és un espai segur, horitzontal i confidencial per compartir emocions i experiències de vida. • No cal tenir un diagnòstic per participar-hi: és un lloc per a qualsevol adult amb ganes de parlar o escoltar. • El GAM de Santa Eugènia ha ajudat a trencar la soledat, generar amistats i estimular l’aprenentatge emocional en totes les edats. • L’escolta activa i el parlar des del “jo” són pilars fonamentals del grup. • La música es reivindica com una eina potent per acompanyar el dol, els canvis vitals i les oscil·lacions emocionals. • Girona disposa d’una bona xarxa cultural i de salut mental, però encara calen més espais públics estables i gratuïts per a iniciatives comunitàries. • La història de l’Anna mostra com és possible reinventar-se i passar de la música d’escenari a la “música” de la cura mútua en grup.
- 25'
La Cultura Cura conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso del grup d'escoltadors de veus de Girona
Resum general del programa La Cultura Cura dedica aquest episodi al grup d'escoltadors de veus de Girona, un espai pioner de suport mutu per a persones que senten veus o tenen experiències sensoperceptives inusuals (veus, ombres, olors inexistents…). Aprofitant els 10 anys d’aniversari del grup, la conductora conversa amb Marta Torrent i Luna Olaso, dues participants del grup. L’objectiu central del programa és desestigmatitzar aquestes experiències, mostrar com es viuen en el dia a dia i explicar com el suport comunitari i la cultura (música, activitats culturals, art, lectura, ball…) ajuden al benestar emocional. 1. Presentació del programa i del tema "La Cultura Cura" i el benestar emocional • El programa La Cultura Cura es presenta com un espai sobre benestar emocional, art i cultura gironina. • L’episodi d’avui és especial perquè tracta un tema poc conegut i ple de tabús: les persones que senten veus. • Es destaca que el focus serà com les persones lluiten per tenir una vida més sana i com l’art i la cultura (llibres, música, teatre, dansa…) contribueixen a estar més sants i més feliços. Presentació del grup de veus • Es presenta el grup d’escoltadores i escoltadors de veus de Girona, que es reuneix a la Biblioteca Carles Rahola. • És un espai pioner a Catalunya i un dels primers de l’Estat, inspirat en experiències d’altres països europeus. • En 10 anys, hi han passat unes 200 persones amb experiències com: - Al·lucinacions auditives (sentir veus) - Veure ombres - Olorar coses que no hi són "Per fer-ho més fàcil: sentir veus, no?" 2. Com funciona el grup de veus i com s’hi arriba Dinàmica i horaris del grup • El grup es reuneix setmanalment, els dilluns de 16 a 17 h a la Biblioteca Carles Rahola. • Un cop al mes (el primer dilluns de mes), la sessió s’allarga fins a les 18 h i és oberta a familiars i amics, per afavorir la comprensió i el suport de l’entorn. • El grup està conduït per una psicòloga de l’Hospital Santa Caterina (Susana). • Dinàmica habitual: - La psicòloga pregunta com ha anat la setmana. - Cada persona explica si ha sentit veus, si ha vist ombres o altres experiències. - També es parla de temes quotidians, no només de símptomes: activitats, relacions, emocions... "No és obligatori parlar; cadascú ho fa quan se sent preparat." Accés i obertura • És un grup obert, però es recomana contactar abans per avisar que s’hi vol assistir. • Tot i això, s’insisteix que a ningú se li tancaria la porta: és un grup que acull molt. • Es posa en relleu la importància de les normes de seguretat i confidencialitat: - Tot el que es diu al grup no pot sortir d’allà. - Girona és una ciutat petita i et pots trobar algú conegut: per això es recorden les normes a cada sessió. 3. El valor del grup: acompanyament, no judici i desestigma De sentir-se rara a sentir-se acompanyada Marta Torrent explica que per ella el grup és d’ajuda: • Abans pensava “que era molt rara” per sentir veus i veure ombres. • Al grup va descobrir que hi ha més gent com ella, que no és única, i això li ha donat molt alleujament. "Jo creia que jo era molt rara, i anar al grup de veus he vist que no, que hi havia molta més gent com jo." Luna Olaso descriu el grup com un lloc on s’ha sentit sobretot acompanyada: • Va descobrir el grup mitjançant un cartell al Centre de Salut Mental d’Adults (CESMA). • Va pensar que podria ser un espai per ajudar o ser ajudada. • Des del primer moment s’hi ha sentit molt ben acollida i no jutjada. Trencar el tabú i el pes dels estereotips • Es parla del tabú social al voltant de sentir veus i altres experiències anòmales. • Es remarca la influència negativa del cinema i els mitjans, que sovint relacionen sentir veus amb violència o perillositat. • Les convidades destaquen que, fora del grup, les persones: - No entenen què els passa. - Jutgen o volen que facis “el mateix que fan ells”. - Et deriven ràpidament a una etiqueta psiquiàtrica, sovint sense matisos. "Jo crec que no tothom que sent veus i veu sombres tingui esquizofrènia; no té per què ser-ho." Sentir-se entesa, no jutjada • El grup es descriu com un espai de no judici on: - Les persones tenen una mirada similar i poden entendre’t millor. - No cal justificar-se contínuament. - Es comparteixen experiències, eines i informació útil. • Es subratlla que escoltar és clau per entendre’s a un mateix i reduir l’autoestigma. "El que menys necessites són consells; necessites escolta." 4. Experiències amb les veus i el patiment associat L’experiència de la Marta: veus positives i sense patiment • La Marta explica que, en el seu cas, les veus no han estat mai negatives: - Primer sentia el timbre de casa. - Després, el telèfon. - Més endavant, veus que la cridaven o que li responien quan buscava alguna cosa. • Destaca que: - No li generen patiment. - No les sent sempre, només de tant en tant. - Continua fent la seva vida encara que les senti. "Jo faig la meva vida, senti veus o no. No n’hi ha patiment." L’experiència de la Luna: crisi, desbordament i canvi d’identitat La Luna narra una experiència molt intensa i transformadora: • Va viure un “gran episodi” en què va tenir la sensació de: - Que no era la persona que pensava que era. - Que la seva vida anterior no era real. - Que “vivim en una pel·lícula” i que res del que havia considerat real fins llavors ho era. • Aquest episodi va estar marcat per una felicitat extrema inicial, però després va arribar el patiment: - Se sentia l’única persona que havia viscut allò. - Pensava que s’havia de “retirar” o apartar-se dels altres. • Com a conseqüència, decideix canviar-se el nom, perquè ja no es reconeixia en la identitat anterior. "No tenia sentit mantenir un nom del que ja no reconec que soc." Empatia extrema i falta de límits • Després de l’episodi, la Luna descriu una hiperempatia dolorosa: - No pot mirar la tele ni escoltar ràdio: qualsevol notícia de patiment la travessa directament. - Com a antiga treballadora social, sent que: > "Qualsevol persona que ha estat al carrer que jo he vist, el seu patiment era responsabilitat meva." • Explica que se li han diluit tots els límits i proteccions que normalment tenim: - "Es cauen totes les barreres i totes les proteccions que tenim". - Això fa molt difícil la relació amb els altres i la vida quotidiana. Acceptar els límits i protegir-se • Amb el temps, la Luna ha après que: - Hi ha coses que pot fer i coses que no. - Ha d’apartar-se de situacions i persones que li fan mal. - No pot relacionar-se com abans, perquè la majoria de gent no la comprèn i això l’obliga a justificar-se sempre. • La conductora destaca que el més dur de viure “fora de la norma” és: - El judici social. - No sentir-se reconegut ni legitimat. Això porta moltes persones a relacionar-se sobretot amb gent que ha tingut experiències similars o traumàtiques, on hi ha comprensió i escalfor. 5. Importància de la informació i de la mirada científica oberta • Es comenta que encara no hi ha prou informació ni formació científica sobre el fenomen de sentir veus i altres experiències sensoperceptives. • Es reclama que els mitjans de comunicació haurien de parlar molt més de: - Les veus. - Les ombres. - Olors inexistents que la persona percep com a reals. "Són coses que el que ho sent i el que ho veu ho viu. És veritat per ell. Pels altres no, perquè no ho veuen, però no vol dir que no hi sigui." • Es posa en qüestió la tendència a immediatament patologitzar i associar-ho a diagnòstics com l’esquizofrènia, i es demana una mirada més matisada i respectuosa. 6. El paper del grup en l’equilibri emocional Efectes positius en el dia a dia • La Marta relata que fa 8 anys que va al grup i que li ha anat molt bé. • Quan a l’estiu el grup atura les sessions per vacances, espera amb ganes que torni a començar, perquè: - El grup l’equilibra emocionalment. - Li proporciona un espai segur per expressar-se. Normes clau: seguretat i confidencialitat Es remarca amb força: • La importància de la seguretat emocional dins el grup. • La confidencialitat com a norma bàsica: - Res del que es comparteix al grup pot sortir fora. - A cada grup d’ajuda mútua (GAM), aquestes normes es repeteixen sovint per mantenir la consciència. "Ens podem equivocar, però hem d’estar amb molta consciència." 7. La cultura com a eina de cura i supervivència Una part central del programa és com la cultura “cura” en la pràctica: música, art, lectura, activitats de ciutat. Cançons significatives i episodis vitals Elecció musical de la Luna: • Escull la cançó “Manual de instrucciones” (Manuel Destrucciones) d’L’Arrebato: - Durant el seu gran episodi, plorant, demanava un “llibre d’instruccions per començar a viure”. - Quan va sentir aquesta cançó, hi va veure un reflex d’aquest desig de reaprendre a viure. "Quan vaig tenir el gran episodi demanava el llibre d’instruccions per començar a viure la vida." • També tria “Gracias a la vida” (Maria de l’Esperanza / Violeta Parra, en la versió que cita): - Una cançó que agraeix les coses bàsiques: tenir ulls, mans, poder tocar... - Per a ella va ser crucial en el nou camí vital, agrair cada dia poder-se aixecar. - Aquest gest d’agraïment a les coses petites es converteix en una eina de supervivència emocional. Elecció musical de la Marta: • Escull un tema de Ràdio Els Diables (o similar; esmenta “un ratll de so dels diables”): - Li recorda quan era petita i “més o menys estava bé”. - Hi ha una recerca de la connexió amb una etapa més estable i feliç de la seva vida. • Tria també “Juntos” de Paloma San Basilio: - Perquè sempre ha tingut por d’estar sola. - La cançó li transmet el missatge que “juntos, no están solos”. - Li serveix per recordar que, de fet, no està sola: té suport familiar i d’amistats. Música, moviment i emocions Luna: • Ara escolta les lletres de les cançons amb molta més atenció i profunditat. • Abans només se sabia els estribillos, ara entén el contingut i això li aporta sentit i companyia. • La música té per ella un poder regulador: - Ajuda a desconnectar. - Equilibra l’estat d’ànim. - Pot provocar emocions positives i ganes de ballar, tot i que ho fa sola a casa (no suporta massa gent ni bars). Marta: • Quan se sent trista o sola, demana a l’Alexa que li posi música i comença a ballar. • També surt a veure el Grup de Versions amb amigues: - S’ho passa molt bé, riu, balla i es distreu. - Són concerts de carrer, sovint en festes majors o fires de Girona. "Jo sempre he tingut por d’estar sola, i aquesta cançó m’ajuda a sentir que no ho estic." Altres expressions culturals: lectura, pintura i tallers Marta: • Li agrada molt pintar amb aquarel·la i mandales: - S’ha proposat dedicar-hi les tardes. - Això la distreu i relaxa. • Va a classes de dibuix, on també hi ha molt bona gent i s’ho passa molt bé. • De vegades també llegeix. Luna: • Intenta llegir llibres però li costa molt concentrar-se en aquesta etapa. • Ha hagut de deixar alguns llibres a mig fer perquè no pot mantenir l’atenció. Malgrat això, totes dues coincideixen que la cultura (en especial la música) és una eina quotidiana de gestió emocional. 8. Estructures, rutines i manera de viure el dia a dia • La conductora pregunta si és bo tenir una estructura diària. Luna: • La rutina li costa molt d’entendre i assumir. • Prefereix improvisar: - Es guia per com se sent al matí per decidir què pot fer aquell dia. - Fins i tot d’un dia per l’altre li sembla massa lluny per planificar. Marta: • Abans (fa 2–3 anys) tenia la vida molt més estructurada, amb l’agenda plena. • Ara també viu de manera més improvisada: - No sap mai què farà l’endemà: potser la truca una amiga o una altra. - Manté, però, el desig que el que vingui “sigui bo, no dolent”. 9. Xarxa de recursos i avantatges socials i culturals Recursos associatius i de salut mental a Girona Es fa molta pedagogia sobre on pot anar la gent que pateix: • A banda del grup de veus de Girona, hi ha: - Federació de Salut Mental. - Salut Mental Catalunya. - Associació de Bipolars (amb grups GAM), situada a l’Hotel d’Entitats del carrer de la Rutja. • La Luna explica que ha començat a anar al GAM de l’Associació de Trastorn Bipolar: - Allà entén molt millor el que li passa escoltant experiències reals, més que no pas els tecnicismes de la psiquiatra. "Quan escoltes algú amb una experiència, te pots sentir identificat, perquè saps si ho has viscut o no." Informació pràctica: drets, ajuts i cultura accessible • En aquests grups també es comparteix informació de recursos i serveis: - Grau de discapacitat. - Avantatges associades (descomptes, facilitats econòmiques…). • Es destaca el programa “Apropa Cultura”: - Permet accedir a espectacles culturals a preu reduït. - Dona accés gratuït o més econòmic a museus i activitats que, d’altra manera, no serien assumibles. "Poder entrar gratuïtament t’ho permet, i en altres moments no ho faries econòmicament." • Es remarca que no quedar-se a casa és clau: - La solitud és sovint el pitjor enemic, encara més quan s’està malalt. - Simplement assistir, encara que no es vulgui demanar ajuda de forma explícita, ja és un gran pas. 10. Recomanacions per a persones que senten veus o familiars Cap al final, la conductora demana consells per a oients o familiars que puguin estar vivint situacions semblants. Per a persones que senten veus o tenen al·lucinacions • No tenir por ni vergonya: el primer pas és rebaixar l’autoestigma. • Entendre que “hi ha molta gent com tu” i que no estàs sol. • Si vius a prop de Girona, anar al grup de veus pot ser un gran recurs: - No és obligatori parlar. - Es pot començar escoltant els altres. - Això pot generar curiositat per preguntar com ho han fet altres persones per gestionar-ho. • Escoltar experiències alienes pot obrir camins d’autocomprensió i autoregulació. Per a familiars i entorn • Poden assistir un cop al mes a la sessió oberta del grup. • És important no jutjar, no donar consells ràpids i escoltar amb respecte. • Cal respectar que a la persona potser li cal temps abans d’explicar un diagnòstic a amigues o famílies, per por al rebuig. "Quan tens un diagnòstic, et pots passar un any sense dir-ho a les teves amigues, perquè no tens clar què tindràs a l’altre costat." 11. Tancament del programa • La conductora agraeix profundament el testimoni valent i íntim de la Marta Torrent i la Luna Olaso. • Recorda de nou la informació pràctica del grup de veus: - Dilluns a la tarda, a les 16 h. - A la Biblioteca Carles Rahola de Girona. • Es tanca el programa ressaltant l’esperit de La Cultura Cura: - La cultura i la comunitat no només entreteixen, sinó que cuiden, acompanyen i ofereixen sentit i esperança a persones que viuen experiències molt estigmatitzades. "Moltes vegades el pitjor és la solitud; fer l’esforç de sortir i ser present ja és molt."