Els 4 Rius
Els 4 Rius
Programa

Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Presentat perSaïd Sbai·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 00:00 - 01:00, 05:00 - 06:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·417 episodis
RSS

episodis

325-336 de 417
  • 54'

    Oscars i estrenes, jocs, concert a capella i TOTen.cat

    Panorama i obertura • Divendres 24 de gener de 2025, Dia del Periodista: reflexió sobre la intimitat de la ràdio i la fragilitat de la credibilitat. • Conversa distesa amb Arnau Vila: cap de setmana, taula rodona d’alcaldes a l’Auditori de Girona i mirades de futur. "Una credibilitat molt difícil de guanyar i molt fàcil de trencar." Cinema: estrenes i premis The Brutalist (Brady Corbett) • Estrena destacada amb 10 nominacions als Oscars. Metratge llarg: 3 h 35 min. • Trama: arquitecte hongarès emigra als EUA post-Segona Guerra Mundial; relació de dependència amb un multimilionari excèntric. • Protagonista: Adrian Brody (nominat a millor actor). Reconeixements previs: Venècia (Millor Direcció i Premi de la Crítica), Globus d’Or (pel·li, director, actor) i BAFTA (9 nominacions). • Clau de visió: obra ambiciosa a nivell formal i pressupostari. Atenció a possibles alts i baixos pel metratge. Flow, un món per salvar (animació) • Pel·lícula d’animació per a tots els públics, però no infantilitzada. • Un gat sobreviu en un món postapocalíptic cobert d’aigua; conviu en un vaixell amb altres animals (lèmur, gos…). • Poc diàleg; proposta molt visual i d’animació acurada (dir. Gins Ivaldodis). Nominada a Millor Pel·lícula d’Animació i Millor Pel·lícula de parla no anglesa (Aletònia). Oscars 2025 i escena local • Tendència: clara internacionalització de candidatures. Exemples: Emilia Pérez (pel·li francesa en castellà) i el nou film de Walter Salles (Brasil) amb nominacions en pel·lícula i interpretació. • Absència sonada: Pedro Almodóvar (ni actrius ni categories principals). • Premis Gaudí: any de bona collita i gran acollida de públic; destaquen “20.000 espècies d’abelles” i “Casa en flames”. Truffaut i Filmoteca • Truffaut: “Com va fer-se milionari abans que mori l’àvia” (Tailàndia), drama-comèdia tendresa i malaltia (àvia amb càncer i net), a un pas de la nominació internacional. • Filmoteca: Akira Kurosawa i “L’idiota” (adaptació de Dostoievski), per reivindicar el Kurosawa més enllà dels samurais. Record a Takeshi Kitano i el seu homenatge “Tatoichi”. "És curiós: quan baixes els decibels, les coses agafen més intensitat." Joc de taula del dia: Batalla de almohadas • Party game físic i ràpid (3–6 jugadors, 15’), ideal per a famílies i nens. • Mecànica de reflexos amb quatre cartes clau: - Vermell (cavaller): atacar amb coixí. - Verd (escut): defensar-se. - Drac adormit: fer el gest de “dormir” amb el coixí per descartar. - Rei del silenci: ningú pot actuar (penalitza errors). • Virtuts: components tous i segurs, aprenentatge visual ràpid, foment de vincles i joc compartit. Música en viu i escena local Concert a capella i improvisació (Marc Sarinyà i Jordi Oms) • Format performàtic: cants improvisats amb estructures flexibles i alta escolta mútua. • Dinàmica: treball de cambra, presència i diàleg amb el públic; joc amb pianíssims i registres per crear intimitat i intensitat. • Repertori i referències: Hildegard (gregorians) al començament; després, fusió de dues veus amb tensions harmòniques i resolucions juganeres. • Detall: Divendres 24/01, 20.00 h, Auditori Viader (Casa de Cultura, Girona). "Per improvisar se n’ha de saber (molt)." Menjar i recomanacions • A Girona, dos restaurants a provar: - Biombo: menú diari 16 €, plats elaborats i combinacions sorprenents. - Octopus: peix fresc (taulell visible) i arrossos amb producte del dia; opcions de menú entre setmana i cap de setmana. Creadors i territori: festival TOTen.cat (Figueres) • 1a edició, dissabte 8 de febrer a La Cate (Figueres). Jornada de 10.00–20.00 h amb pausa per dinar. • Objectiu: reunir creadors de contingut en català de diversos formats (podcast, Twitch, YouTube) i fer xarxa. • Continguts destacats: - Podcast local: Àliens en conserve (jocs de rol, xenobiologia amb humor). - Trio manga/anime: Renan K, Llepunteria, Sant Feina Visual (incidència real en doblatges i estrenes). - Taula Marvel: Alejandro Viturtia (Panini), Joan Manel Sol de Villa, Jordi Casals, Sebastià Roig (modera: Franxo, Bookman Figueres). - Videojocs en català: La Cimer Valenciana, ponència i mirada en clau de gènere. • Suport: Ajuntament de Figueres, La Cate, Abacus, Bonpreu, Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. "L’èxit ja és que es pugui fer (i que sigui el primer de molts)." Tancament musical • Secció final d’Arnau Vila amb himne nostàlgic per fer ballar: “20 de enero” (La Oreja de Van Gogh). Comiat amb bon humor i mirada al cap de setmana.

  • 54'

    Nouvinguts en català, propòsits i educació emocional

    Idea clau del programa • Avui destaca una conversa profunda sobre com nouvinguts a Girona trien el català per arrelar-se, seguida d’una taula rodona sobre educació emocional i una secció pràctica sobre propòsits d’any nou. "No em parlis en castellà, no l’entenc; parla’m en català." "Per a mi és una qüestió de respecte." "És l’única manera d’integrar-te." Reflexió inicial: Dia Mundial de la Llibertat • La llibertat com a dret fonamental i capacitat d’actuar amb responsabilitat i respecte. • Recordatori de viure d’acord amb els propis motius, no amb imposicions. L’altra Girona: nouvinguts que escullen el català Per què el català primer? • Per respecte a la cultura i la gent, i per pura practicitat del dia a dia. • Per arrelament real: alguns rebutgen l’etiqueta d’“expat” i s’autoidentifiquen com a immigrants que volen viure-hi “per la vida”. • Per comunitat: viure, llegir, participar i decidir en català. Veus i experiències • Nina Lannan (Nova York, exproductora de Broadway): apassionada de les llengües, aprèn català per accedir als autors locals i la cultura. - Estratègies: lectura intensiva (Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Montserrat Roig) i immersió. - Anècdota clau: a la llibreria Les Voltes, només en català — motivació per sumar-s’hi. • Marian Blanchard (Quebec, doctoranda UB): aprenentatge gairebé autònom durant el confinament (Parla.cat, TV3, ràdio), i lectura de Harry Potter en català com a pont. - Pràctica quotidiana a Vilafranca i a la universitat: el català com a llengua d’ús natural. • Ewan McKibbon (Escòcia): catalanista via Barça i Història; per a ell el català és una qüestió de respecte i integració pràctica. - Reptes: burocràcia estatal (DGT, residències) exigeix castellà, però el 98% de la vida a Catalunya flueix en català. • Lorraine Harvies (Califòrnia): rebutja ser “expat”; es defineix com a immigrant que vol arrelar per sempre. - Repte específic: examen de conduir (pràctic) i idiomes de l’avaluació. • Katrina Groff (San Diego, 19 anys a Girona): el moment clau és l’escola pública dels fills; passa del castellà “de supervivència” al català formal (C1). - Conscienciació comunitària: botigues i AMPA com a motors d’integració. • Uon (Mauritània, cap de cuina del Foment): el català com a clau d’integració i d’accés a oportunitats. - Denúncia del reflex automàtic de canviar al castellà amb persones migrants; aposta per mantenir el català amb tothom. • Kelly Leach (Wall Street Journal, Pla de l’Estany): tot i la dificultat d’expressar-se, troba esperança i motivació en la xarxa de nouvinguts catalanoparlants. Context social i usos • Dades d’ús: a Girona, retrocés d’uns 20 punts en salutacions en català en una dècada, tot i continuar entre les capitals amb més ús. • Iniciatives: grups de conversa i voluntariat, espais culturals (Foment, llibreries) i comunitats ciclistes com a nodes d’integració. Música amb missatge • Peça: “Deixeu-me parlar la meva llengua” de Remei de Calafresca, sobre el poema de Rafif Ziadah. • Connexions simbòliques amb la dignitat lingüística i l’expressió en contextos d’opressió. Agenda: Educació emocional — cuidem o sobreprotegim? Taula rodona (Llibreria Bacus) • Amb Bàrbara Julbé, i expertes: Dolors Albertí (psicòloga clínica, CSMIJ Alt Empordà) i Anna Gai (mestra i neuropsicopedagoga). • Tema: si la sobreprotecció pot limitar la resiliència i el desenvolupament emocional d’infants i joves. • Marc general: el 1r Congrés de Benestar Emocional (Palau de Fires) i la importància del benestar com a condició per funcionar, no només absència de trastorn. Coach Anna Colomer: propòsits d’any nou que funcionen Errors típics • Formular en negatiu: “deixar de fumar”, “perdre pes” — la ment ho viu com una pèrdua. • Objectius vagues o desmesurats; començar “de 0 a 100” i cremar-se aviat; comparar-se amb altres. Bones pràctiques (SMART i sostenibles) • Reformular en positiu: - “Guanyar salut i alè net”, “arribar al meu pes saludable”, “moure’m 30’ 3 dies/setmana”. • Fer-ho específic, mesurable i temporalitzat: dia, hora i durada. • Dividir en petites metes i celebrar petites victòries (coherents amb l’objectiu). • Identificar què aporta l’hàbit que volem canviar (p. ex., socialització del cigarret) i substituir-ho. • Acceptar el procés i la no-immediatesa; evitar comparacions; persistir amb constància amable.

  • 54'

    Pepe Sales 2025, Girona a Milà i Club Tàndem

    Visió general Programa amb tres eixos clars: 18è Festival Pepe Sales (dedicat a Carolina Maria de Jesús), connexió en directe amb l’afició del Girona FC a Milà (Duomo i Sant Siro), i conversa literària del Club Tàndem sobre “Pinya de Rosa” de Joaquim Ruïra, amb Juliana Canet i Marina Porres. Temes principals • Festival Pepe Sales: esperit transgressor i multidisciplinar; autora homenatjada, Carolina Maria de Jesús, la “veu de les faveles”. Dates, activitats i filosofia. • Girona a Milà: ambient de l’afició al Duomo; viatge per gaudir la Champions, més enllà del resultat; Sant Siro i el seu futur. • Club Tàndem: clàssics catalans per a públic ampli; focus en Ruïra i “Pinya de Rosa”; ruta pel territori. "És un festival que busca transgredir, busca incomodar... és purament cultural i artístic" (organització del Pepe Sales) Festival Pepe Sales 2025 (1–15 febrer, Girona) Esperit i autora • Festival d’“autor maleït” i underground: rescata figures no mainstream i les posa en valor amb mirada crítica i artística. • Homenatge 2025 a Carolina Maria de Jesús (Brasil, 1914–1977), la “veu de les faveles”. Vida marcada per la pobresa, racisme i desigualtat; educada només dos anys, però va escriure diaris i poemes sobre la favela. • El 1960, un periodista descobreix el seu diari; el llibre ven 500.000 exemplars i es tradueix a 16 idiomes. Contrast entre la modernitat de Brasília i la misèria perifèrica que ella descriu. "Fins que no té el menjar pels fills, és una búsqueda, és una fam" (sobre el seu dia a dia a la favela) Format i activitats (multidisciplinar) • Arts visuals (pintura, fotografia, escultura), audiovisuals (curts, videoclips; participació d’Albert Serra), gran gala escènica (música, teatre, humor, dansa, pole dance, drag queens), conferència performativa, i debat obert (racisme, classe, esclavitud, també a Catalunya). • Obertura festiva amb Carnaval a La Mercè: barra LGTBI, drag queens, capoeira, DJ i concurs de disfresses amb premis. Accés gratuït a tots els actes. Calendari destacat • 1 feb – La Mercè: Inauguració-Carnaval i obertura d’exposicions (una cinquantena d’artistes). • 2 feb – Cinema Truffaut: “Ciudad de Dios” + presentació i vermut. • 3 feb – La Mercè: conferència (Iris Martínez Hernández “Quini”) amb percussió en directe. • 4 feb – La Mercè (20 h): Gran Gala amb més de 40 artistes (p. ex. Sol Picó, F. de Vilallonga, Ninets, Jordi Coromines, Easy Revolution Band, col·laboracions inèdites). • 5 feb – Cinema Truffaut (20 h): festival de curtmetratges (dir. Esther Bertran). • 6 feb – Debat obert: racisme, classe, esclavitud. • Exposicions a La Mercè obertes fins al 15–16 feb. Girona a Milà: Duomo i Sant Siro Ambient • Pluja fina i centenars de gironins a la plaça del Duomo (convocatòria al migdia): famílies, jovent i afició “molt sana”. Càntics, esmorzars i ganes de gaudir. • Objectiu emocional: viure la Champions sense pressió classificatòria. “La victòria és ser aquí”. S’estimen milers de gironins que haurien vingut si fos possible. Sant Siro • Conversa sobre el futur de l’estadi: sembla que s’orienta a reforma i no enderroc immediat. El valor simbòlic de jugar-hi “tal com el coneixem”. Club Tàndem: “Pinya de Rosa” (J. Ruïra) Objectiu del programa • Acostar clàssics catalans a públic intergeneracional (de joves a sèniors) amb un to de conversa propera entre amigues i format de club de lectura participatiu. • Després de l’èxit de “Mirall trencat” (sold out), segueixen sortides pel territori. Focus Ruïra i la Costa Brava • “Pinya de Rosa”: obra fundacional de la prosa catalana moderna; Joaquim Ruïra és essencial per entendre autors posteriors. • Girona i la Costa Brava (Blanes, Palafrugell per Pla, l’Escala per Víctor Català) com a paisatge literari central. • Formats en petit comitè per fomentar la conversa i sumar mirades diverses. Altres Obertura i tertúlia lleugera • Benvinguda, sumari del dia i xerrada amb Arnau Vila (viatges, humor, “el futbol va més enllà d’una pilota”). Música i promos • Cortinetes, cançons i blocs promocionals de la graella de Girona FM intercalats entre seccions principals.

  • 54'

    Viatjar: guies, rols i xocs; donació i paralitúrgies

    Resum general Programa ple de ritme i contrastos: obertura lleugera pel Dia Mundial de les Abraçades i adéu a l’anomenat Blue Monday; bloc central extens sobre l’“art de viatjar” amb consells, rols de viatgers i dinàmica de grups; actualitat solidària amb el balanç exitós de la Marató de Donants de Sang; i cloenda cultural amb l’exposició “Paralitúrgies” d’Antoni Madueño. "Viatjar és l’única cosa que compres que et fa més ric" i cal anar "per la vida amb ulls de turista." L’art de viatjar (bloc principal) Per què viatgem i com ho vivim • Viatjar és inversió, no despesa: aprendre, descobrir i créixer. • Ressaca de viatges i cicles vitals: hi ha etapes d’explorar molt i d’altres de tornar a arrelar. Companyies i formats de viatge • Família (mirada d’infant), amics (pressupost, hostals, compartir), parella (menys “pel·li”, més complicitat real), feina (si t’ho muntes bé, barreja feina i descoberta), solo trip (prova de caràcter: o t’enamores d’anar sol o no és per tu). • Debat sobre la “maledicció de París” en parelles: més mite que realitat. Rols típics i personalitats en ruta • L’“organitzador obsessiu” i l’airport dad: itineraris al minut, passaports, arribar amb hores d’antelació i certa ansietat logística. • Minimalista vs. acumulador: maletes lleugeres i motxilla “de confiança” vs. portar de tot “per si de cas”. • El que es posa malalt o té “rastretes” durant el viatge. • L’“enllumenat postviatge”: converteix la darrera destinació en nova identitat (tòpic Índia inclusiu). • El/la fotògraf/a: captura-ho tot i després no surt a cap foto; pressió per compartir i editar. • El/la foodie: per a ell, viatjar és menjar; alerta a l’“efecte TikTok” (cues eternes vs. recomanació local autèntica). • El/la “furtareta” de souvenir a zones hiper-turístiques i el debat sobre responsabilitat cívica en països nòrdics i sistemes de confiança. • El/la romantitzador/a de tot i el/la del souvenir compulsiu per a mig arbre genealògic. Viatges en grup: convivència i diners • Poden fer o trencar amistats: la convivència intensiva posa tothom a prova. • Indecisió crònica i subgrups: millor flexibilitat i humor. Consell clau davant conflictes: "Vaja putada, eh?" (escoltar sense posicionar-se). • Economia compartida: Tricount, deutes, qui sempre paga vs. qui sempre deu. Maletes i logística personal • Amor/odi a fer la maleta; virtut de la motxilla lleugera i preparar-se bé. Xocs culturals i ser turista • Exemple Japó: neteja extrema sense papereres, no es fuma al carrer, gairebé cap sensellar i no s’accepten propines (la bona feina ja està pagada). • Acceptar que tu també ets turista: cauràs en trampes, faràs fotos al mig del carrer... i no passa res. • Idea força: anar per la vida amb ulls de turista per redescobrir allò quotidià. Regals, low-cost i cultura pop • Regalar viatges com a experiència valuosa. • Vols low-cost i “tot és suplement” (seients, maletes, etc.). • Referents: Up (viatge per amor), Indiana Jones (aventura “per l’anècdota”), Eat Pray Love (cerca personal), Mamma Mia (romantització illes gregues), La volta al món en 80 dies, i el llibre “La possibilitat de dir-ne a casa” (Marta Uriols) sobre xoc cultural i correspondència internacional. Donació de sang: balanç i pròximes cites • Marató de Donants de Sang de Catalunya, èxit rotund: 10.343 donacions (objectiu 10.000) i >2.000 persones implicades en l’organització. • Necessitat estructural: calen més de 1.000 donacions cada dia. • Girona: es pot donar a l’Hospital Trueta (dl 16–20 h; dt–dv 9–14 h i 16–20 h) i es programen 5 col·lectes al febrer (Meixdia, Montilivi, La Marfà, Escola Pericot i CC Sant Narcís). • Entitat local Donem Girona: any ple d’activitats i sol·licitud per participar a Temps de Flors. Cultura: “Paralitúrgies” d’Antoni Madueño • Definició: paralitúrgia = rituals i experiències estètiques que evoquen el sagrat fora de l’ortodòxia religiosa. • Art com a pont cap al que transcendeix el quotidià: música, escenografia, olors, imatges, dansa; també estats alterats de consciència. • Obra site-specific i efímera: cada acció és única i irrepetible (repetir-la seria “profanar-la”); el públic forma part del ritual. • Cost humà de crear: mirar “cap enllà” desgasta; memòria i pas del temps visibles (escultures corcades com a marca del temps). • Inauguració: avui, 18:30 h, Fundació Balvi/Valvi, amb el crític Eric Forcada. To i tancament • Obertura festiva pel Dia de les Abraçades i humor (Blue Monday → “Red Tuesday”). • Cloenda musical amb “Camins” de Sopa de Cabra i promos de la casa.

  • 55'

    Blue Monday, Montros, robatoris i cicle fantàstic

    Resum general Episodi magazine amb quatre blocs principals: reflexió sobre el “Blue Monday”, entrevista literària amb Raquel Caler sobre la seva novel·la Montros, denúncia i context dels robatoris d’instruments a músics professionals, i presentació del 8è Cicle de Ciència-ficció, Fantasia i Terror de Girona. Temes principals Desmuntant el Blue Monday: conversa distesa sobre el mite del “dia més trist de l’any” i la importància de l’actitud personal. Literatura – Montros, de Raquel Caler: novel·la híbrida amb dues línies temporals que enllaça una llegenda ambientada a la Guerra Civil Espanyola amb una trama actual, inspirada a la muntanya de Mont-ros (Garrotxa). Robatoris d’instruments: testimoni de Gerard Serrat (Principal de la Bisbal) sobre el robatori del seu fiscorn i l’impacte econòmic i sentimental per als músics. Agenda cultural: el 8è cicle de ciència-ficció, fantasia i terror a la Biblioteca Carles Rahola, amb xerrades i projeccions en format cinefòrum. Punts clau Blue Monday es presenta com un constructe social; el programa defensa l’autonomia emocional i trobar motius per celebrar. Montros barreja gèneres (fantasia, romanç, suspens) i dues línies temporals; la part clau és la del 1936. L’autora subratlla la recerca històrica i la cura en els canvis temporals per no perdre el lector. El robatori d’instruments revela un patró: peces “a mida”, de llarga espera i alt valor sentimental; recomanen denunciar i monitorar plataformes de segona mà. El cicle fantàstic aposta per cinefòrum, xerrades de nivell (cuina i terror, tresors locals, traducció de referents) i projeccions per aniversaris: Alien (45è), Star Trek (15è, 2009), Malson a Elm Street (40è). Cites destacades "Ningú t’ha de dir el que has de fer." "La història actual no és la realment important. La realment important és la que va succeir en temps de la Guerra Civil." "Aquesta novel·la continua esgarrifant-me la pell." "És molt més que algun material." "Amb això venim a cobrir part una mica d’aquest buit." Detall dels segments Blue Monday i actitud personal • Mite vs. realitat, comparacions amb Sant Valentí i Sant Jordi, retorn a la rutina. • Missatge final: l’estat d’ànim és personal i flexible. Montros (Raquel Caler) • Presentació i aposta de gènere: novel·la híbrida que va costar situar editorialment. • Trama i estructura: llegenda de Mont-ros, dues línies temporals (present i 1936), final de puzzle. • Procés creatiu: inspiració als túnels i l’ermita de Mont-ros; escriptura durant la pandèmia. • Publicació: reflexions entre editorial i autopublicació; temps de maduració del text. • Aprenentatges: recerca sobre la Guerra Civil, empatia històrica i tècnica de tall temporal clara. • Tancament vital: sensació d’haver "tancat una etapa" en acabar el llibre. • Futur: viratge cap al thriller en obres posteriors. • Agenda: presentacions a Salt (22/01), Girona (29/01) i Figueres (01/02). Robatoris d’instruments (Gerard Serrat) • Cas del fiscorn robat a Vilassar: descuit mínim i presumpta observació prèvia. • Impacte: instruments fets a mida, mesos d’espera, adaptació mútuia músic-instrument. • Acció i consells: denúncia als Mossos, vigilància de plataformes (Wallapop), evitar mostrar equip en obrir maleters. 8è Cicle de Ciència-ficció, Fantasia i Terror (Ignasi Arbat) • Objectiu: cobrir el buit d’activitats de gènere a Girona i consolidar el cinefòrum. • Xerrades: Maria Nicolau (terror a la cuina), Albert Velasco (tresors fantàstics catalans), Anna Llisterri (traducció: Blackwater, Martin, Le Guin). • Projeccions amb efemèrides: Alien (1979), Star Trek (2009), Malson a Elm Street (1984); debat posterior. • Logística: Biblioteca Carles Rahola (auditori per xerrades; sala de projeccions al 2n pis). • Reptes: assistència, gaudi del públic i sostenibilitat organitzativa a un any vista.

  • 51'

    Habitatge, cinema i agenda: Lynch i Kurosawa

    Visió general Programa magazine amb tocs d’humor, editorial inicial sobre l’habitatge i un bloc central de cinema amb homenatge a David Lynch i repàs d’estrenes. També hi ha secció de jocs de taula, entrevista d’humor amb Irene Minoves i una agenda cultural completa per al cap de setmana. "El millor habitatge que hi ha és el cinema." — Jep Soler Editorial d’obertura: habitatge Punt clau: crítica als preus de compra i lloguer, amb exemples de pisos minúsculs a >150.000 € i “situació especial/ocupats” per <100.000 €. Reflexió: sense mesures, “quin futur ens espera?”; to de denúncia social i crida a “fer alguna cosa”. Cinema amb Jep Soler Homenatge a David Lynch Repassa el llegat del director amb obres com: • L’home elefant, • Una història verdadera, • Blue Velvet, • Mulholland Drive, • Eraserhead Sèries: • Twin Peaks Idea central: Lynch com a mestre del surrealista i de la televisió moderna. "Mor el mite i n’és la llegenda." Estrenes i propostes Hombre Lobo (Leigh Whannell) Terror de tensió i atmosfera. Família assetjada pel mal “de fora” i el que sorgeix “dins” de casa. Del mateix autor de The Invisible Man: metàfora de violència i control, menys gore, més angoixa. On veure-la: Odeon i Ocine. Baby Girl (Helena Rijk, amb Nicole Kidman i Antonio Banderas) Drama-eròtic sobre poder i submissió en una relació amb diferència d’edat. Joc d’inversions de rols: qui domina a la feina pot ser submís en la passió. On veure-la: Odeon i Ocine. La semilla de la higuera sagrada (A. Rasoulof) Context a Teheran: lleis contra les dones, tensions generacionals i revolta feminista des d’una família amb el pare jutge. Metàfora: la figuera sagrada (fulla perenne i branques que arrelen) com a astúcia i resistència de la dona que s’escampa com una llavor per canviar la societat. On veure-la: Truffaut (VOSC) i Ocine (doblada). Recomanació forta de la setmana. Filmoteca Truffaut: cicle Akira Kurosawa Retorn de la filmoteca, ara amb Kurosawa per ordre cronològic: • Rashomon (inici), • Els set samurais, • Ran, • Dersu Uzala, etc. Notes: importància de la perspectiva i la moral als relats (cas de Rashomon). Recomendació: imprescindible per amants del cinema clàssic; especial atenció a Dersu Uzala. Jocs de taula: King of Tokyo — Origins Presenta la nova edició d’aquest clàssic de batalles de monstres a Tòquio. Novetats: format més compacte (2–4 jugadors, ~30’), monstres nous i algunes cartes noves; ideal com a introductori. Mecàniques: tirades de daus per fer mal, curar-se, guanyar energia i comprar cartes que potencien el teu monstre. To: d’acció, directe i molt pica-baralla. Entrevista: Irene Minoves (El Foment) Espectacle: “Minoves” (dissabte, 20:30h, El Foment; telonera: Tenit Anglada). To i contingut: humor absurd, “molta tonteria” i riures assegurats; no és una TED Talk, és pur stand-up. Complicitat amb Girona: confessió amorosa pels xuxos de la ciutat. Agenda del cap de setmana (Girona Secreta) Divendres Cesc Freixas — Auditori de Girona (20:00). Inici de la gira d’acomiadament. Pedrà (Tribut Extremoduro) — La Mirona (22:00). Gira 15è aniversari. Dissabte Any Nou Xinès — Any de la Serp — Plaça d’Octubre (des de les 11:00): desfilada, actuacions, tallers i gastronomia (Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de l’UDG). Any Nou Japonès — Centre Cultural La Mercè (16:00): activitats tradicionals, kendo, bonsai, cal·ligrafia i més (Associació Cultural Japonesa de Girona). Curs d’arrossos — El Foment (09:30). Organitza Gastro Club Girona. Girona FC vs Sevilla — Montilivi (hora de vespre). Kukai Dantza: Xalaparta — Teatre Municipal (20:00): dansa contemporània basca, companyia multi-premiada. Festival NEU! — Gran nit — La Mirona (18:00): Depresión Sonora, Maria Jaume, Joe Crepúsculo, Ferran Palau, Mar Pujol, Eli Rodríguez. Diumenge Vermut als Jardins Gal (12:00): música en directe amb Nayara López (versions).

  • 55'

    Teatre i Fira Terres; entrevista amb Oriol Tucà; Eli Rodríguez i el single “Felicidad”; duel Marvel vs DC als còmics

    Introducció: teatre i Fira Terres • El programa s’obre amb una defensa apassionada del teatre: la primera Fira Terres portarà a Girona més de 150 professionals del teatre de sala, situant la ciutat com a nou epicentre escènic. • Es reivindica el teatre com a via d’“escapar de la realitat” i com a celebració de la vida. Aparició de Raül Vila en un to distès, amb bromes sobre fer radioteatre a l’emissora. "Que visca el teatre, que visca la cultura... la funció fa estona que ha començat i se'n diu vida." Entrevista: Oriol Tucà (artista, il·lustrador i muralista) Col·lectiu i trajecte • Presentació del col·lectiu Montaia Estudi (c/ de la Rutlla, 53). Membres actuals: Marilyn, Enric “Grindel” (Uva, referent d’art urbà a Girona) i Gerard Massager (escultura/forja). Oriol manté el vincle però treballa en un primer pis que és alhora taller i habitatge. Visió artística i referents • Mirada romàntica i vitalista: la seva obra és un crit de llibertat “quasi sense límits”. Temes que l’impulsen: patiment, mort, impotències i hipocresia del món. • L’artista com a outsider: adolescència com a travessa del desert (metàfora nietzscheana del camell→lleó→nen). S’identifica amb el llegat del romanticisme i amb creadors que transformen el dolor en obra. "Molts cops vols crear perquè ho vols molt, però alhora no pots no fer-ho." Ètica i estètica • Defensa d’una pràctica responsable: evita posicionaments pamfletaris en conflictes complexos (com Palestina) si no se’n tenen les eines i el coneixement. • L’ètica és inseparable de l’estètica: aposta per parlar d’allò que pot tocar amb honestedat. Procés creatiu i tècnica • El pensament passa per la matèria: treballar sobre fons foscos per “treure llums”; el taller com a “sala de jocs”. • No pateix la “pàgina en blanc”: el repte és acotar i evitar el “senyor Rainbow”. Estratègia: paletes limitades (p. ex. terres i blaus). • Prefereix la pintura pintada (gestual, matèrica) i és exuberant amb el material: “malgasta” pintura per no frenar el flux creatiu. Projectes imminents • Exposició a Sant Antoni de Calonge (ARC Interiorisme) a mitjans de març: espai amb parets negres, mostra curta (12–15 dies). Vol presentar 2–3 peces grans treballades sobre fosc i textures. Societat i l’art; el moment dolç • A Girona/Catalunya hi ha prestigi per a l’artista, però manca l’hàbit de comprar art. Reivindica la sostenibilitat econòmica del creador. • El moment més dolç: el diàleg amb l’obra en estat d’abstracció, on la peça “parla” i demana decisions. El final d’una peça implica també un petit dol; el camí és el que més omple. "La obra dialoga amb tu: ‘aquí em falta un fosc, aquí posa’m més càlid’." Música: Eli Rodríguez Nou single i missatge • “Felicidad” posa en valor les petites coses quotidianes que ja porten felicitat (un plat de macarrons en arribar cansat, moments domèstics...). Directe al Festival Neu i disc • Concert aquest dissabte a les 18 h a La Mirona (Festival Neu). Tocaran ja tot el disc, amb temes inèdits per al públic. • Àlbum de 10 cançons amb data de llançament el 15 de maig; publicaran més singles fins llavors. Han reforçat l’equip tècnic per apropar el so del disc al directe. Còmics: Marvel vs DC (amb Albert Terrés i Sergi Giró “FiliPrim”) Diferències clau • DC tracta sovint els herois com a déus en ciutats fictícies (Gotham, Metropolis), mentre que Marvel presenta figures més humanes en ciutats reals (Nova York, Seattle...). Rivalitat històrica i casos legals • El Capità Marvel original (avui Shazam a DC) va néixer fora de DC i va superar en vendes Superman; litigis als 50, compra de drets i canvi de nom quan Marvel va registrar “Captain Marvel”. • Als 70, Marvel i DC van co-registrar el terme “superhero” als EUA (dret vençut el 2024). Crossovers i Amalgam (1996) • Esdeveniment “Marvel vs DC” amb combats icònics (LLiga de la Justícia vs X-Men, Superman vs Spider-Man) i els millors autors del moment (Claremont, O’Neil, Jurgens...). • Naixement de l’univers Amalgam: fusió de personatges (p. ex. Spider-Boy, Dark Claw, Wonder Woman + Storm). Sèries curtes avui molt cotitzades. Col·leccionisme i mercat • Escalada de preus a subhastes; còmic encapsulat i certificat (CGC) com a estàndard. • Exemples: Action Comics #1 en milions; Amazing Fantasy #15 (primer Spider-Man), anècdota de Nicolas Cage venent-lo i recomprant-lo. Edició a Espanya i present • Història editorial: Bruguera/Cinco, Planeta (Fòrum), Panini (Marvel), ECC (DC). Notícia recent: ECC deixa de distribuir (comunicat botigues 14/01/2025). • Rivalitat actual més “calmada”: mobilitat d’autors, millors condicions des de la irrupció d’Image Comics. • Futur somiat: un crossover Marvel–DC al cinema; cal que totes dues marxin bé per fer-ho viable. Apunts d’agenda • 8 de febrer: es prepara una “moguda” de còmics a Figueres (més detalls en el proper programa). Clau del programa • “La cultura ens salvi”: el teatre com a columna vertebral del dia. • Oriol Tucà: llibertat, ètica i procés matèric com a eixos. • Eli Rodríguez: celebrar la felicitat quotidiana; disc el 15 de maig. • Marvel vs DC: de rivalitat mítica a cooperacions memorables i un mercat col·leccionista en auge.

  • 54'

    Onada de fred i sensellarisme, crisi al Centre d’Acollida de Girona, Trio Boreas en concert i 3 claus per sanar una ruptura

    Panorama general Episodi variat d’Els Quatre Rius marcat per la onada de fred a Girona i una reflexió sobre el sensellarisme, una entrevista de servei públic sobre la sobreocupació del Centre d’Acollida de Girona, una píndola cultural amb el Trio Boreas i una secció de creixement personal amb tres claus per sanar una ruptura i tornar a creure en l’amor. "La fred no representa l’excepcionalitat del sensellarisme... la realitat són les que són cada dia de l’any." Introducció i editorial: fred i sensellarisme Context: onada de fred a Girona i efectes sobre la vida quotidiana. Reflexió central: el Pla Fred ajuda, però cal pensar en respostes continuades al llarg de l’any per a les persones sense llar. Idea clau: l’emergència climàtica visibilitza un problema estructural que persisteix fora dels episodis de fred extrem. Servei públic | Centre d’Acollida de Girona (amb Gemma Serés) Tema: Denúncia de sobreocupació i manca de recursos al centre d’acollida del Puig d’en Roca, que atén infants tutelats per la DGAIA, molts amb necessitats educatives especials i complexitats. Punts clau Sobreocupació: entre el 30% i el 50% segons franges. Ràtios insuficients i reforços puntuals tardans o escassos. Franja 0–3 anys: cas especialment delicat. Hi ha infants que no haurien d’estar en centre sinó en famílies acollidores. Situació crítica: 10 infants <3 anys, dels quals 5 <3 mesos. Manca d’educadors: baixes sense cobrir, caps de setmana amb 2 educadors per 13–18 infants. Impacte directe en atenció i sortides. Burocràcia i demores: l’estada prevista de 4–6 mesos s’allarga fins a 1–2 anys en alguns casos per tràmits i informes. Impacte emocional: desgast i baixes per estrès en l’equip educatiu; professionals fan hores extres per cobrir necessitats bàsiques i moments clau per als infants. Crida a l’administració: més fiscalització, psicòlegs i recursos especialitzats (autisme, dificultats de llenguatge, etc.). "Estem sobrepassats, no donem abast... i això afecta especialment els nens, que no tenen el que necessiten." Exemple il·lustratiu Sortida amb 2 educadores i 7 infants (3–5 anys) a peu per Girona per manca de places a la furgoneta: s’evidencien limitacions logístiques i de personal. Cultura | Trio Boreas a la Casa de Cultura Membres: Sergi Pacheco (piano), Quim Tejedor (violoncel), Eva Wetzel (violí). Origen i trajecte: projecte nascut a Hamburg; il·lusió per portar-lo a Catalunya. Repertori del concert (Auditori Viader): • Clàssic: Trio en Do M de Haydn i el Primer Trio de Xostakóvitx. • Contemporani català: obres de Lluís Val i Marc Migó. To de la formació: energia, complicitat i amistat com a base artística; el trio de piano i corda, un dels formats més rics en música de cambra. Amor en sintonia | Tres claus per sanar una ruptura (Clàudia Ramírez) Marc La ruptura implica un procés de dol amb etapes: acceptació, sanació i deixar anar. Avui, focus en la sanació. Les 3 claus 1) No justificar el que no et beneficiava - Deixa de culpabilitzar-te i reescriure discussions passades. - Accepta que la relació no funcionava; si s’ha trencat, havia de passar. 2) Evitar no patir (és a dir, permetre’t patir) - El dolor és inevitable i legítim: si cal, plora dies o setmanes. - Evita les presses i la pressió social (xarxes incloses) per “estar bé” ràpid. - Si no te’n surts sol, demana ajuda professional. 3) Canvi de marc: no has perdut, has guanyat - Has adquirit maduresa emocional, autoconfiança i capacitat per posar límits. - Més claredat sobre què vols i què necessites; així és més fàcil tornar a creure en l’amor. "En comptes de pensar que has perdut, acabes de guanyar maduresa, experiència i límits." Idees finals El “clic” arriba quan t’adones que pots ser feliç després d’aquesta persona. Distingir entre deixar anar i aprendre a quedar-se quan val la pena: no confondre “fluir” amb no comprometre’s. Pauses i promos Diversos blocs de publicitat, autopromocions de Girona FM i música entre seccions principals.

  • 54'

    Cesc Freixas s’acomiada: conciliació, coherència i indústria musical; “Paralitúrgies” d’Antoni Maduenyo a la Fundació Balbi

    Panorama general de l’episodi "Salut, fins aviat!" — Cesc Freixas, anunciant una aturada després de 21 anys als escenaris. L’episodi gira al voltant de dos eixos culturals principals: La pausa i la gira de comiat de Cesc Freixas, amb una conversa profunda sobre conciliació familiar, coherència, ego, expectatives realistes i crítica a la indústria musical. L’exposició “Paralitúrgies” d’Antoni Maduenyo a la Fundació Balbi, una proposta que explora els rituals no ortodoxos i l’art com a via d’accés a allò sagrat a través d’experiències efímeres i irrepetibles. A més, hi ha una introducció editorial sobre llibres, temps de pausa i coratge vital, una tertúlia lleugera amb Arnau Vila, i fragments musicals relacionats amb el repertori de Freixas, acompanyats per blocs de promocions de l’emissora. Entrevista a Cesc Freixas: una aturada per coherència i cura Arrels gironines i trajecte professional • Freixas recorda l’any viscut a Girona com el moment de professionalització del seu ofici i de gestació d’un tercer disc clau. • Concerts quinzenals al Cercle del carrer Ciutadans van ser el seu laboratori d’idees, clau per connectar amb públic d’arreu. Fugir de la metròpoli i fer cançons a foc lent • El canvi cap a les Terres de l’Ebre simbolitza allunyar-se del mainstream i de la pressa de la indústria. • Defensa una mirada artesanal, reposada i crítica, amb coherència estètica i de valors. Per què ara? Temps, responsabilitats i conciliació • El motor de l’aturada és la família i les cures: dos fills petits i la mare malalta. • Vol caps de setmana i estius amb els fills i la parella i deixa els directes “per uns anys”. "És una decisió per posar per davant la part més humana, no tant la de la feina." Catarsi, dubtes i llibertat • Sentiment de catarsi i alliberament, amb una dosi de verge per tancar una etapa tan llarga. • Dibuixa un futur cultural en altres projectes no vinculats al directe. Balanç de 21 anys i crítica a la indústria • Orgull d’haver viscut exclusivament de la música amb un projecte d’autor i protesta. • Crítica a les capelletes i xiringuitos de la indústria i als circuits oficials: ha preferit fer camí alternatiu. "També es pot viure de la música al marge dels canals oficials." Expectatives baixes, ego i coherència • Defensa expectatives realistes per evitar frustracions. • Ha dit no a publicitat, contractes i festivals per coherència amb la seva marca i trajectòria. • Critica la hiperquantificació (números, catxets inflats) i aposta per catxet accessible i sostenibilitat laboral de l’equip. La gira de comiat i el to dels concerts • 9 concerts fins al 4 de maig de 2025; el primer, 17 de gener a l’Auditori de Girona. • Repertori de clàssics corals per cantar amb el públic — temes de llengua, cultura, territori i justícia social. Parèntesis musical • Fragments que evoquen el seu repertori, incloent referències a “La petita rambla del Poble Sec”, per marcar el to emotiu del comiat. Antoni Maduenyo i “Paralitúrgies” (Fundació Balbi) Què és una paralitúrgia? • La litúrgia són rituals religiosos; les paralitúrgies recreen aquests rituals fora de l’ortodòxia, sense jerarquia eclesial. • Maduenyo explora la música i les escenografies com a vehicles d’aquesta experiència. L’art com a portal al sagrat i als estats alterats • L’art obre l’accés a una esfera extramundana: religió, amor, foc, misteri, estats alterats de consciència. • Referència a Plató i la duresa de mirar la veritable bellesa i bondat. "Els déus castiguen amb la ceguesa aquells que veuen la veritable bellesa." La mostra: retrospectiva i fora del seu lloc natural • Exposició amb fotografies, vídeos i peces escenogràfiques, extretes dels seus contextos originals (catedrals, esglésies, conjunts monumentals). • Cada acció va ser única i irrepetible; el públic n’era coautor. "Repetir una paralitúrgia seria profanar-la; deixaria de ser ritu per ser espectacle." L’efímer, el desgast i el pas del temps • Reivindica la irrepetibilitat com a ètica artística i emocional. • Revisitar peces i documents desperta memòria i ambivalència; escultures amb corc que n’evidencien el pas del temps. Inauguració i mediació • Presentació a la Fundació Balbi (Sala Miquel Martí i Pol), avui a les 18:30, amb Èric Forcada. • Vol fer explícit el perquè del treball per guiar la lectura del públic. Introducció editorial i tertúlia • Obertura sobre llibres, pauses vitals i valentia per canviar de rumb. • Conversa lleugera amb Arnau Vila sobre lectures actuals i recomanacions.

  • Infiltrats i periodisme d’investigació, Premis Carles Rahola i 40 anys del Col·legi; indústria musical amb Júlia Ancesa; i Dia Mundial de la Depressió amb el Dr. Fàbregas

    Visió general de l’episodi Programa als Quatre Rius (Girona FM) del dilluns 13 de gener de 2025. Un episodi molt coral amb tres grans eixos: el present i els reptes del periodisme a Girona i a Catalunya (a propòsit del documental “Infiltrats” i dels Premis Carles Rahola), la indústria musical i la dicotomia discogràfica vs autogestió amb la cantant gironina Júlia Ancesa, i la salut mental amb motiu del Dia Mundial en la lluita contra la depressió, amb el Dr. Xavier Fàbregas. "Periodisme és explicar coses que passen, però també explicar aquelles coses que algú no vol que s’expliqui que passin." Periodisme, “Infiltrats” i el valor de la investigació Clau editorial i context • El presentador obre amb la victòria del Barça (2–5) a la Supercopa i amb el 30 Minuts “Infiltrats” (sobre policies nacionals infiltrats en moviments de l’esquerra independentista), posant en valor la feina de La Directa. Conversa amb Jordi Grau (Col·legi de Periodistes Girona) • La Directa, cas d’estudi: investigació pionera que deriva en un documental amb un 13,7% d’audiència malgrat el clàssic. Exemple de periodisme que requereix temps i diners. • Xarxes socials: marquen l’agenda i barregen informació rigorosa amb continguts amb voluntat de manipulació. • Memòria de referents: record a Xavier Vinader i els costos personals del periodisme d’investigació (GAL, persecució, exili i indult). • Límit democràtic: crítica a infiltracions prospectives sense control judicial en moviments legals. "Sense periodisme no hi ha democràcia i sense democràcia no hi ha llibertat." Premis Carles Rahola i 40 anys del Col·legi Premis Carles Rahola (16a edició) • Convocatòria local i km 0: reconeix projectes fets i sobre les comarques gironines. • Categories: premsa, ràdio (Premi Miquel Diumé), televisió, fotografia, informació digital, comunicació institucional i projecte de comunicació periodística. • Dotació: 1.000 € (generals) i 2.000 € (projecte). • Participació: al voltant de 80 treballs. Col·legi de Periodistes de Catalunya (Demarcació de Girona) • 40è aniversari (2025): primer col·legi de periodistes de l’Estat; substitut de les antigues associacions; col·legiació no obligatòria d’origen per la novetat dels estudis (anys 70). • Xifres: +4.300 col·legiats a Catalunya; +410 a Girona. • Missió: descentralitzar, treballar de proximitat (quilòmetre zero), defensa de la professió i del codi deontològic. • Consell de la Informació de Catalunya: via per denunciar vulneracions deontològiques sense via penal. • Precarietat: sous baixos, excés d’opinió vs manca d’informació; bossa de treball que rebutja ofertes indignes; diferenciació necessària entre periodisme i comunicació. • Salut del periodisme gironí: ecosistema ric però fràgil; paper clau de les ràdios municipals; cal reforçar llibertat i sostenibilitat. • Fites 2025: anunci d’un nou congrés de periodistes de país per abordar precarietat i qualitat. Indústria musical: Júlia Ancesa, discogràfica vs autogestió El TFG/Treball i la doble via • Pregunta clau del seu estudi: com a artista, beneficia més signar amb discogràfica o l’autogestió total? • Publica dues cançons a mode de prova pràctica: "Per sempre" (amb discogràfica) i "Ja no tinc por" (autogestionada). Resultats i conclusions • Creativitat idèntica en totes dues vies, però la discogràfica facilita la publicació (portada, tràmits, distribució) i permet prioritzar la composició. • L’autogestió implica una cadena extensa: composició, gravació, producció i mescla, portada, distribució digital, promoció, videoclips, contractació i riders, drets d’autor i royalties. • Conclusió: per professionalitzar-se, la via discogràfica ofereix equip i estructura; l’autogestió és habitual al principi però és pràcticament inviable com a única via sostinguda si l’artista ho vol fer tot. "Una discogràfica és un equip que t’ajuda a fer-ho tot i et permet prioritzar la composició." Camí obert • Futur obert entre el projecte personal i Oxigen; interès per treballar també dins el sector (discogràfiques, indústria digital). Dia Mundial en la lluita contra la depressió (Dr. Xavier Fàbregas) Què és i com s’origina • La depressió és un episodi amb canvi notable respecte la manera habitual de ser i estar. • Factors: predisposició genètica + desencadenants personals/externs. • Tipus: reactiva (amb esdeveniment clar: dol, separació, feina) i endògena (sense desencadenant visible, fins i tot en bons moments). Banalització i diagnòstic • Risc de banalitzar el terme; cal identificar l’"abans i després" que marca l’episodi. Protecció i recuperació • Xarxa social i familiar: factor protector; la psiquiatria social reforça activitats i suport. • En fase aguda, els consells externs no sempre arriben; la recuperació comença quan l’"ordre externa" es transforma en ordre interna. Recaigudes i curs • Por intensa a recaure després d’un episodi; molts casos són únics si el factor desencadenant es resol. • Possibles recaigudes si el tractament dura poc o si no es modifiquen factors predisposants. Mirada realista i esperança • La vida oscil·la: no és blanc o negre; els problemes també permeten apreciar els moments lluminosos. • La resiliència humana i el temps afavoreixen la superació; important demanar ajuda quan cal. Moments destacats • "Infiltrats" posa el focus en pràctiques policials en moviments legals i reivindica l’investigació periodística. • Els Premis Carles Rahola i el 40è aniversari del Col·legi evidencien l’esforç per dignificar i descentralitzar la professió. • Precarietat i confusió entre comunicació i propaganda: reptes estructurals per a la democràcia informada. • En música, la discogràfica aporta estructura; l’autogestió és formativa però limitada si es vol escalar. • En depressió, xarxa, tractament sostingut i motivació interna són claus per a la recuperació.

  • 53'

    Denúncies a mitjans, cinema 2025 i pessebres

    Context i to inicial • El programa arrenca amb un to seriós per abordar la cascada de denúncies de periodistes a xarxes arran del podcast de Crític on Ana Polo relata la seva vivència amb Quim Morales. També s’esmenten casos vinculats a Saül Gordillo i el testimoni de la Mar Bermúdez. • Es visibilitzen relats d’agressions sexuals, maltractament psicològic, intimidació i abús de poder en l’àmbit laboral. Missatge central: s’està trencant el silenci i cal reconeixement a la valentia de les denunciants. "La por que espero que t’inundi quan surti el teu nom algun dia." Cinema 2025 amb Carles Ribas Panorama de gener • Gener és un mes de transició: la “cavalleria” grossa arriba amb les nominacions dels Oscars a partir de febrer. Estrenes destacades • Juego de Ladrones: Pantera — Acció/atracaments; seqüela amb Gerard Butler. Gir de trama: el policia s’alinea amb els lladres per un robatori de diamants. Ecos de Heat i La Casa de Papel. Butler, menys “màquina” i més humanitzat que un Jason Statham. • Ciudad de Asfalto — Drama d’emergències sanitàries amb Tye Sheridan (estudiant de medicina en pràctiques) i Sean Penn com a mentor. Curiositat: aparició de Mike Tyson. • O Canadà (Paul Schrader) — Adaptació de Russell Banks. Richard Gere en un retrat-confessió que desmunta el mite del protagonista; amb Uma Thurman. Film polemogènic a Canes però molt estimulant per a cinèfils. Reposicions i premis • Homenatge del Cinema Truffaut: La zona d’interès (Jonathan Glazer) es reprojecta. Es recomana veure-la en sala pel seu tractament sonor en Dolby 7.1. • Premis Gaudí 2025: s’intueixen favorites; més enllà de qui guanyi, es destaca que el 2014–2024 ha estat un gran any del cinema català. Truffaut Girona • El Cinema Truffaut tanca el millor any dels seus 24 anys: rècord d’assistència i prestigi entre professionals estatals. Tradició nadalenca: pessebres a Girona • Entrevista a Alfons Vázquez (Pessebristes de Girona): balanç de la campanya amb 35 diorames a la Carbonera, participació d’entitats d’Osona, Baix Empordà i Maresme, i prop de 20.000 visitants. • Lliurament de premis al Teatre Municipal: 76è Concurs de Pessebres de l’Associació i 35è de l’Arcàngel de la Catedral (categories d’artístics i populars). El pessebre de l’Ajuntament encara es pot visitar uns dies. • Objectiu central: preservar la tradició i la cultura popular. Després del desmuntatge, l’activitat es reprèn a l’estiu de cara a Nadal. Joc de taula familiar: Batalla de Almohadas • Recomanació de Pau Regincó: party game per a 3–6 jugadors, 7+ anys, 15 min. • Mecàniques: cartes amb accions ràpides i coixins reals (fundes rentables). Codis simples: - Cavaller vermell: atacar amb coixí - Escut verd: defensar-se - Drac que dorm: fer veure que dorms amb un coixí - Rei lila: silenci total (ningú pot actuar) • Joc d’“ai!” (errors i reflexos) que fomenta interacció familiar, riures i dinamisme sense fer mal: component més tou i amable que altres party games. Cloenda, ànims i música • Conversa distesa sobre la costa de gener, propòsits i bon humor per tancar la setmana: “un mal moment no fa una mala vida”. • Música: - Pausa musical amb el tema en català “Que la teva cara sigui un oceà”. - Comiat amb el clàssic dens en català “Indecent” de Mac en Sac amb veu de Xana Blu (el mític “putrum-putrum”).

  • 53'

    Economia 2025, salut hivernal i kit emocional

    Panorama general del programa "La vida no és per emportar, sinó per menjar aquí i ara." • Episodi amb tres blocs principals: economia domèstica i fiscalitat 2025, salut respiratòria d’hivern i educació familiar amb un “kit de primers auxilis emocionals”. • To proper i pràctic: consells d’ús immediat per a butxaca, salut i criança. Economia: impostos, factures i calendari fiscal Canvis d’IVA i impacte a la butxaca • Tornada als tipus “normals” d’IVA als aliments bàsics: del 2% al 4% (pa, llet, farina, ous, fruita, verdura…). • Electricitat al 21% d’IVA de nou; recordatori que la factura inclou l’impost elèctric i, sobre aquest, l’IVA: puja la factura per càrrega impositiva, no només pel preu de la llum. • Tabac (incloses cigarretes electròniques): increment general de preus. IRPF sobre rendes del capital • Per guanys del capital i transmissions: tram superior >300.000 € passa del 28% al 30%. No afecta salaris. Teixit empresarial a Girona • 2023: +1.200 empreses; total >64.000 (+2%). • Sectors amb més altes: immobiliari, construcció, transport i restauració. • Estructura: ~30.000 empreses d’una sola persona (autònoms), >200 amb >100 treballadors, 16 amb >1.000 i 2 amb >5.000. Nova quota de solidaritat per a pensions • Per bases de cotització >4.909 € mensuals: s’aplica quota de solidaritat (impost, no cotització). Repartiment orientatiu: 16% treballador / 83% empresa. • No genera drets de jubilació (a diferència de la cotització). Preocupa la incertesa futura del sistema. Campanya de la renda 2024 (a presentar el 2025) • Termini: 2 d’abril – 30 de juny; domiciliació fins 25 de juny. • Consell: si surt a tornar, fer-la aviat; si surt a pagar, es pot fraccionar o esperar fins a finals de termini. Salut: on som amb les infeccions respiratòries "La febre és el que determina si cal consultar." Quadres principals i com diferenciar-los • Refredat comú (rinovirus): congestió, esternuts, sense febre. Tractament simptomàtic (descans, paracetamol si cal). • Norovirus (gastro): molèsties digestives (vòmits/diarrea), habitualment sense febre com a símptoma principal. • Grip: febre alta (38–40º), malestar i dolor muscular; ara és la causa d’aprox. 30% de consultes respiratòries. • Pneumònia (sovint bacteriana, p.ex. pneumococ): ofec i necessitat d’oxigen, febre alta; pot requerir ingrés i antibiòtic. • Laringitis: tos persistent “de gos”. • Bronquiolitis infantil (VRS): pit “amb xiulets” i tos espàstica; pot requerir ingrés. Els infants poden contagiar avis. Diagnòstic i prevenció • A farmàcia hi ha tests combinats per a grip, Covid-19 i VRS; útils per gestionar el risc familiar. • Vacunació: forta recomanació per a >70 anys i vulnerables. Cobertura grip enguany ~51% (lluny del 80–89% habitual), tot i que la vacuna d’enguany cobreix bé els virus circulants. • Mesures útils: mascareta en interiors plens, quedar-se a casa si malalt, ventilar, rentar mans, hidratar-se i prioritzar aliments rics en vitamines A i C (mandarina, taronja, llimona). Abrigar-se a l’exterior i evitar aglomeracions. • Recurs d’informació: web Cívic de la Generalitat, amb gràfics d’evolució viral. Educació: kit de primers auxilis emocionals per a famílies "La tendresa i els límits són dues cares de la mateixa moneda." Els 10 elements del kit (simbòlics i pràctics) • Cargolets de mar (essència): cada infant és únic; evitar comparacions i uniformitzar ritmes. • Rellotge de sorra triple (temps): distingir el temps de l’infant, el dels adults i el de família; menys pantalles, més presència. • Plomes (tendresa): afecte explícit i constant. • Pedra en forma de cor (límits amorosos): els límits donen seguretat; posar-ne amb calidesa. • Tireta (ferides emocionals): darrere de desitjos hi ha necessitats (p.ex. pataleta pel berenar que encobreix frustració acumulada). • Goma elàstica (flexibilitat): evitar la rigidesa; ajustar distàncies per mantenir comunicació (especialment a l’adolescència). • Mirall (autoobservació adulta): revisar com la nostra infància i expectatives influeixen en la resposta (evitar sobreprotecció i projectar carències pròpies). • Atrapa-somnis/rituals: usar joc simbòlic i rituals per acompanyar pors i transicions. • Nas de pallasso (humor): canviar el guió del drama, rebaixar tensió i reconnectar. • Xarxa/tribu (suport): obrir-se a avis, tiets i comunitat; compartir càrrega, reduir culpabilitat i guanyar perspectiva. Missatge final • Propòsit de l’any: gaudir de fer de pares i mares, amb petons i abraçades de bona nit cada dia.