Els 4 Rius
Els 4 Rius
Programa

Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Presentat perSaïd Sbai·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 00:00 - 01:00, 05:00 - 06:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·417 episodis
RSS

episodis

349-360 de 417
  • 55'

    Nadal: perfils, manuals, La Carpa i Nadala MASCO

    Resum general Episodi centrat en el Nadal amb to proper i humor: perfils de persones nadalenques, manuals per sobreviure als àpats familiars i sopars d’empresa, la tradició escatològica catalana (tió, caganer), recomanacions de cinema, i dos blocs d’actualitat local: comerç de joguines analògiques (La Carpa) i música amb la Nadala de MASCO. "Molta salut i poca memòria" — lema vital que obre el programa L’art de celebrar: perfils i rols de Nadal Tipologies nadalenques (humor i realitat) • El superfriki del Nadal: comença l’1/11 amb Mariah Carey, treu l’arbre a l’octubre i acumula figures del pessebre. • El Grinch: detesta llums, nadales i sopars; ho justifica com a consumisme. • Comprador d’última hora: cues, xecs regal, frases de compromís ("si no t’agrada, ho pots canviar"). • Qui no sap què regalar: bones intencions, regals fallits (tasses del Tiger, mitjons amb cares…). • L’escultor del regal perfecte: pensa, encerta i explica el “per què” del regal; pressiona la resta. • Minimalista: poca despesa i decoració, regals comestibles/simbòlics, paper sostenible. • El nen interior: viu el tió, la neu i l’obertura de regals com si tingués 8 anys. Rols als àpats • Organitzador maniàtic (horaris, menú, ordre d’obrir regals). • Fotògraf insistent: pesa durant el sopar, però l’endemà tothom li agraeix. • Qui arriba tard: excuses de trànsit/aparcament; sap entrar amb tot ja parat. • El borratxo: anima fins que desafina i explica acudits dolents. • El cunyat: polèmiques, política i preguntes incòmodes (parella, feina…). Manuals per sobreviure al Nadal Àpats familiars 1) Prohibit política: no canviaràs ningú. Deriva amb “qui vol repetir d’escudella/canelons?”. 2) Vida amorosa sota focus: prepara respostes curtes; el tema no s’acaba ni tenint parella. 3) Contraatac intel·ligent: respondeu preguntes invasives amb una contrapregunta (p. ex. “i tu et veus tota la vida amb la teva parella?”) o canvia de tema amb torrons. Sopars d’empresa 1) Controla les copes: evita convertir-te en la “llegenda” del dilluns. 2) Evita l’oversharing: no expliquis intimitats; pot perjudicar-te. "Els companys de feina són companys de feina" — separar rols laboral/personals és clau • Bonus: Pla d’escapada a punt (excuses preparades) si la cosa es desmadra. Tradicions catalanes: l’art de “cagar” • Tió: tronc amb cara que s’alimenta i es pica fins que “caga” regals; relat viralitzat (fins i tot Vigo Mortensen l’explica en late-night). • Caganer: figura al pessebre que fascina fora del país; identitat escatològica amb humor popular. Pantalla gran: pel·lícules de Nadal • Love Actually (imprescindible), Qué bello es vivir, A Christmas Carol (l’Scruix), Solo en casa. • Extra: maratons de Harry Potter també “fan Nadal”. • Insight: les rom-coms de Nadal són previsibles però confortables. Comerç local: La Carpa (joguines i objectes de casa) • Segona generació: obertura el 1985; trasllat a c/ Hortes fa 5 anys (més veïnat de Girona, menys turista ocasional). • Filosofia: poques pantalles; aposta per joguines d’aram i jocs de taula. El públic (sobretot adults!) vol “tocar i provar”. • Planificació: compres avançades, equips reforçats en campanya; web com a aparador, però prioritat a la venda presencial. • Sorpresa vs algoritme: a botiga et sorprens; online l’algoritme t’acota. El valor és la selecció curada, no el preu. • Relleu generacional: suport actiu de la mare en fires (Nuremberg) i compra. • Vocació de futur: llarga vida a La Carpa i a la trobada amb la comunitat. Música: MASCO i la Nadala “Temps de fe i de farra” • Concepte: tradicions catalanes amb llenguatge actual. • Producció: timbres nadalencs (guitarres, cordes, campanetes) + sonoritat urbana/reggaeton. • Escena catalana: molta oferta i qualitat; el repte és diferenciar-se (so, discurs). • Directe: la volen incorporar; 2025 amb més instruments a l’escenari. • Novetats: segon disc al gener (títol pendent), so més professionalitzat. • Plans de Nadal: família > farra; exàmens a tocar. Tancament Cortinetes, identificatius i promos de Girona FM, amb recordatori de la programació i serveis a la carta.

  • 53'

    Concerts i cues, estrenes al cinema (Gila i "Cuando cae el otoño"), "Papallones/Papallones Negres" i migracions climàtiques, jocs per festes i agenda nadalenca a Girona

    Panorama del programa El magazín arrenca amb un to proper i nostàlgic sobre els concerts i la cultura en viu, per donar pas a una secció de cinema amb diverses estrenes destacades, una mirada social a les migracions climàtiques a propòsit de la pel·lícula d’animació "Papallones Negres", propostes lúdiques i gastronòmiques per les festes, i una agenda cultural molt completa per al cap de setmana a Girona. "Aquelles amistats efímeres que fas a la cua... Aquelles històries que queden guardades en una data que poques vegades pots oblidar." Nostàlgia de concerts i cultura en viu Record d’experiències a concerts: cues des de la matinada, amistats d’un dia, dates inoblidables. Converses de música i nits gironines amb el tècnic de so (Rauwila), i menció de concerts viscuts (AC/DC, Simple Plan, Sum 41, Bruce Springsteen) i propers (Sopa de Cabra i Els Pets). Preus dels concerts: apunt inicial sobre la pujada de preus en l’era postpandèmia. Temps de cinema (amb Carles Ribas) Estrenes i debat Preus de concerts vs. valor artístic: reflexió sobre l’encariment dels directes postpandèmia. Bruce Springsteen: vivències personals al voltant dels seus concerts en directe. Es l’enemigo. La película de Gila Clau: Biopic de Miguel Gila que retrata l’origen del seu humor en el context de la Guerra Civil. Director: Alexis Morante (provinent del documental musical: Héroes: Silencio y Rock & Roll, Bisbal, Sanz, Camarón). To: Tragèdia convertida en humor, l’estètica del telèfon i el soldat com a icona. Repartiment: Òscar Rassart (debut), Carlos Cuevas, Natalia de Molina, Salva Reina. Cuando cae el otoño (François Hon/Causon) Ambientació: petit poble francès, costumisme amb mala llet i un punt de thriller. Reconeixements: Premi a millor guió a Sant Sebastià; Pierre Laten, premi a millor actor de repartiment. Clau: una de les obres “bones” del director en un any prolífic. Cinema Truffó: Mariposes/Papallones Negres (David Baute) Format: animació basada en gravacions reals; dignifica i universalitza el relat sense tremendisme. Tema central: migracions climàtiques i la dificultat de demanar asil quan no hi ha guerra però sí crisi climàtica. Acció local: estrena i presentació a Girona amb funció benèfica (recaptació per a la DANA de València), amb el xef Joan Roca a l’acte. Sorrentino per Nadal Novetat: nova pel·lícula al Nadal. Per començar: La gran bellezza o Fue la mano de Dios per qui vulgui iniciar-se. Migracions climàtiques: del món a casa Punt fort: Les migracions internes també s’intensifiquen a la Península (desplaçaments del sud cap al nord per calor i sequera). Diagnosi: manca de figura legal de refugiat climàtic i passivitat global. "Sembla que hi ha aquesta incapacitat... de deixar de pensar en els dividends per pensar en el planeta." Jocs per a festes: Hestrudis (Sac de Jocs, Pau Regincós) Tipus: joc de cartes cooperatiu d’interpretació (3–7 jugadors, ~20’). Mecànica: una persona fa de "Gertrudis" (encertadora) i la resta són fantasmes que interpreten amb gestos i sons lleus (sense parlar) per comunicar paraules/temes assignats. Clau: ritme, humor i desinhibició; ideal per sobretaules de Nadal. Dolç de temporada: xuixos especials (Lídia Casadamont) Can Castelló: dues versions nadalenques • Torró d’Agramunt • Panettone de taronja i xocolata negra (proposta preferida per variar el clàssic del torró). Música local: Yes The Music (Montse Carré) Qui són: grup vocal de ~20 cantants, 12 anys de trajectòria, estètica coral contemporània. Concerts: • Div. 13: Vilablereig (solidari per la Marató de Trescat) • Dis. 14: La Bisbal – espectacle sota llum d’espelmes • Diu. 15: Flaçà – encesa de llums • Próxims: Bordils i Madremanya Novetat discogràfica: "I és Nadal" (versions de nadales, també repertori propi com "I és Nadal dins el teu cor"). Favorits: Rockin’ Around the Christmas Tree, Fum, fum, fum, i clàssics d’aquí i d’allà. Agenda Girona Secreta (Carles Pintiado) Divendres • El Foment (20:30): Paul Bordes presenta nou disc "Aquesta vida és nostra" (aforament reduït, íntim). • Auditori (20:00): Tartar Helena – electrònica hipnòtica. Dissabte • Plaça de l’Assumpció (Sant Narcís): La Volta (disseny de producte i artesania digital) tot el dia. – Concert Esperit (12:00) dins el Festival Neu. Diumenge • 9:00: Marató per la Marató de TV3 (córrer o fer donatius; ambient solidari a Girona). • Passejada nadalenca amb la Mola Bava (Museu d’Art): ruta per la Girona episcopal (Sant Feliu, Catedral, Museu d’Art). • Vermut als Jardins Gala (11:30): Fonso Castillo. • House in the River (Jardins Gala, 16:00–22:30): sessió amb els germans Pampe and You. Tot el cap de setmana • Fum Fum Fum (Caça de la Selva, barri vell): festival de Nadal amb més de 30 activitats gratuïtes (música, dansa, tallers, foc, marionetes, màgia, mercat, Tió...). • Christmas Market (Fons de l’Abat – zona Ocine): paradetes d’artesania, DJ i degustacions (inauguració divendres tarda, activitat tot el cap de setmana). Tancament Cloenda musical i recordatori: dilluns, més magazín i diumenge, Marató. Idees clau Humor i memòria: el biopic de Gila connecta tragèdia i humor. Crisi climàtica: "Papallones Negres" posa el focus en les migracions climàtiques des d’una animació respectuosa i contundent. Nadal actiu: jocs cooperatius, dolços de temporada, música coral i una agenda intensa a Girona.

  • 53'

    Creativació o extinció amb Josep Lagares; el Messies participatiu arriba a Lleida; educar el Nadal en família; i l’anunci del concert conjunt de Sopa de Cabra i Els Pets

    Panorama de l’episodi • Episodi amb quatre eixos clau: actualitat cultural (concert conjunt de Sopa de Cabra i Els Pets), innovació i creativitat (llibre “Time out, creativació o extinció” de Josep Lagares), música coral de Nadal (Messies participatiu de Händel) i educació familiar (com viure el Nadal amb infants, amb Anna Julià). 1) Cultura i actualitat: Sopa de Cabra + Els Pets • Notícia destacada per als amants de la nostàlgia: concert conjunt a la Ciutadella de Roses dins del festival Sons del Món, 25 anys després de coincidir a l’escenari. • El programa obre amb records i cançons icòniques (Agost, El boig de la ciutat, Far del Sud) que han marcat generacions. “Dues de les bandes sonores que han marcat la nostra vida... en català, però sobretot sense límits i sense fronteres.” 2) Entrevista: Josep Lagares — “Time out, creativació o extinció” De la caiguda a la metodologia • A partir d’un fracàs de producte a Metalquimia als anys 90, Lagares implementa una metodologia d’innovació que fa passar l’èxit de producte del 30–40% a més del 90%. • Aprenentatge clau: cal posar mètode a la innovació en pimes per no cremar recursos. “Si fracasses és una bona oportunitat per reinventar-te en una millor versió de tu mateix.” Què és la creativació? • Neologisme que uneix creativitat + innovació. Fórmula: creativitat × innovació = resultats/impacte. • La creativitat és condició necessària però no suficient: cal mètode, lideratge, cultura i talent per convertir la millor idea en impacte real. “Si un dels multiplicants és zero, el resultat final és zero.” Time out i urgència • Metàfora del paracaigudisme: el dispositiu “Time out” t’avisa que s’ha acabat el temps per obrir el paraigua. Traslladat al món actual: hem entrat en ‘time out’ global i cal actuar ja. • Som davant de reptes existencials i exponencials (clima, alimentació, demografia) que exigeixen canvis accelerats. Idees com a recurs inesgotable • Els recursos més escassos: aigua potable i terreny conreable. El recurs inesgotable: la capacitat humana de generar idees (connexió hemisferi lògic i lateral). • Evolució vs. extinció: sobreviuen les espècies que s’adapten més ràpid que els canvis de l’entorn. Educació i transferència • Cal democratitzar la creativitat i la innovació des de l’escola i a tota la societat. • Exemple: la Fundació per la Creativació ja ha arribat a 40.000 alumnes (secundària, batxillerat, FP, universitat) amb reptes reals i mètode. IA com a desvetllador creatiu • El llibre incorpora imatges generades amb IA i dedica un capítol a IA + creativitat. • La visió de Lagares: la IA és un desvetllador del nostre potencial creatiu — una ment “superpolièdrica” que facilita connexions noves i solucions disruptives. “La IA no és apocalipsi: és un accelerador per imaginar i fer possible un futur millor.” 3) Messies participatiu de Händel 2024 (amb Montse Miró) Novetats i calendari • El Messies participatiu s’expandeix: per primera vegada arriba a Lleida (Auditori Enric Granados), a més de Girona i Barcelona. • Xifres: prop de 150 cantaires a Girona, amb cor d’escenari i reforç de cors infantils i alumnat de batxillerat artístic. Comunitat i procés d’assaig • Preparació des de l’1 d’octubre amb assajos intensius quinzenals de cap de setmana i treball amb director convidat Xavier Puig (OSV), que aposta per un Messies clàssic en esperit i estil. Objectiu de relleu • Volen fer planter i acostar l’oratori a noves generacions: tradició viva, rigor i participació oberta. “El Messies dura més de dues hores, però t’hi vas endinsant — i la gent hi ve.” 4) Eduquem-nos (Anna Julià): Nadal amb sentit per als infants Preparatius i cerimònies que eduquen • Involucrar els infants en decoració, pessebre i detalls genera emoció sense sobreexcitar. • Convertir l’obertura de regals en cerimònia: cura del paper, possible reutilització/reciclatge, atenció als altres i gratitud. “Els nens són molt cerimoniosos: si lideres la cerimònia, els ensenyes a viure el Nadal.” Rutines flexibles i tasques • Mantenir rutines adaptades (son, àpats, tasques domèstiques) perquè el “dia especial” continuï sent especial. • Pissarra de tasques rotatives i participació activa dels infants. Activitats creatives i sortides • Apostar per art i lectura: espai net amb aquarel·les, fang, cartró per pintar; i caminades familiars. Casals de Nadal • No “col·locar” els nens: escollir casals alineats amb interessos (esport, música...) per aprofundir passions. Avis i coherència • Pares i avis han d’alinear normes (pantalles, dolços). Els pares són els líders educatius; evitar el rol “poli bo/poli dolent”. Regals: menys és més • 2–3 regals de qualitat són suficients (llibretes, llapisos, una joguina). Millor prestatgeries ordenades que cofres plens. “Menys és més — i sempre amb gratitud explícita.”

  • 54'

    De Cruyff i la catalanitat al repte de l’esport femení: temporada d’esquí a Girona, fred i pobresa energètica

    Panorama general de l’episodi Programa molt esportiu i de ciutat que combina reflexió social, cultura esportiva i comerç local: • Editorial sobre el fred, la normalitat climàtica i la pobresa energètica a Girona • Entrevista literària: l’impacte de Johan Cruyff al Barça i a Catalunya a través del llibre de Ramon Piqué • Gènere i esport amb COPLEFC: abandonament de les adolescents, mentoria d’entrenadores i àrbitres, i protocols contra la violència • Comerç de proximitat: Esports Navas, temporada d’esquí i valor de l’assessorament expert Introducció i agenda Fred, clima i realitat social Punt clau: s’han normalitzat temperatures altes i quan arriba el fred “que toca” sorprèn, però el focus està en la pobresa energètica i les persones sense llar. • «Aquí som molt de veure el got mig ple… però tant de bo algun dia el got estigui ple del tot» • Crida a garantir mínims de benestar a infants i famílies Prèvia amb Arnau Vila i Marató de TV3 • Conversa sobre percepció del fred i canvi climàtic • Marató de TV3 (malalties respiratòries): connexions des de Torroella de Montgrí i activitats al territori • Avanç de continguts: llibre sobre Cruyff, gènere i esport amb COPLEFC, i temporada d’esquí amb Esports Navas Cruyff, el Barça i la catalanitat (amb Ramon Piqué) Per què aquest llibre? Eix central: Johan Cruyff com a refondateur del Barça i mirall de la mentalitat catalana; Armand Caravent com la “fitxa de dòmino” que fa possible l’arribada del 73. • Idea motor: «Què no hauria passat si Cruyff no hagués vingut?» (efecte papallona: de Guardiola a la cultura esportiva del club i del país) • Origen romàntic i casual de la trama: trobada a l’Empordà (1968), matrimoni Caravent–Van der Mer i xarxa de confiança El fitxatge i el context • Cruyff vol marxar de l’Ajax (pressió, cicle esgotat) i el Barça sap aprofitar l’escletxa legal dels oriünds per obrir fronteres • La lleialtat i prestigi de Caravent impressionen la família Cruyff (idiomes, visió europea, “cura espiritual” del club) • Barcelona i el Camp Nou com a pol d’atracció, i Cruyff pioner del màrqueting esportiu (professionalitza patrocinis): el Barça entra al “show business” El canvi de xip col·lectiu • El Barça ja era catalanista, però la directiva i el moment històric (final de la dictadura) converteixen el lema “Més que un club” en realitat • El 0–5 al Bernabéu i la Lliga trenquen 14 anys sense títols • «I si guanyem?» — resposta de Cruyff a Núñez abans de Wembley 1992; i el missatge vital als jugadors: «Sortiu i gaudiu» Filosofia cruifista i llegat • Fer-ho: «Si tu vols alguna cosa, vés i fes-la» (llibertat i iniciativa) • Episodi Jordi Cruyff: defensa del nom “Jordi” com a gest simbòlic de resistència • Futbol total i ocupació d’espais: joc col·lectiu i associatiu que connecta amb la manera de fer del Barça • Guardiola eleva el llegat a un altre nivell • Pregunta-paraigua: «Som un petit país o només un país petit?» — crida a atraure i retenir talent Gènere i esport: abandonar o pertànyer? (amb Maria Soler, COPLEFC) Diagnosi • Abandonament esportiu adolescent més alt en noies: dades i experiència de taules a Banyoles • Visibilitzar és clau, però cal passar a l’acció Claus per revertir-ho • Clubs i direccions tècniques: posar entrenadors/es qualificats amb equips femenins, exigència i motivació sense paternalismes • Construir identitat d’esportista en noies i adaptar-se a l’edat (no és el mateix 6 que 15 anys) Mentoria i formació • Programa de mentoria de la Federació Catalana de Bàsquet: 110 entrenadores i 33 àrbitres (Erasmus+ PROMIS) • Valor dels espais d’acompanyament i formació (fòrum a Vilafranca) Violència i protocols • La tasca arbitral és dura, i les àrbitres pateixen una capa extra de violència masclista i paternalista • Cal denunciar i aturar partits si cal; no normalitzar agressions • Guia de la Secretaria General de l’Esport: protocols d’actuació i, sobretot, prevenció Comerç de proximitat i neu: Esports Navas (amb Toti Vés) Origen i passió • 3a generació: del taller de sabater del seu avi al material de muntanya i esquí • Treballar de la pròpia passió i el tracte social com a privilegi Valor afegit vs. online • El petit comerç competeix amb experiència i assessorament personalitzat (incloent rutes, seguiment i solució de problemes) • Fidelització local i internacional (clients que tornen any rere any) Temporada d’esquí i serveis • La neu i el fred reactiven la campanya: setmanes clau abans de Nadal • Lloguer d’esquí i material d’alta muntanya (raquetes, grampons, piolets) per iniciació segura • Boom outdoor postpandèmia i referents com Kilian Jornet Consells i desig final • Iniciar-se: l’esquí és més fàcil d’“agafar” al principi que el snowboard, i és una experiència global (amics, família, natura) • Gestió de temps en temporada i escapades als Alps • Desig: «Que nevi molt» Tancament • Cortineta final del programa i cançó de Nadal (“És Nadal al meu cor”) per cloure amb to festiu.

  • 54'

    Girona–Liverpool a Montilivi, balanç 2024 de l’economia gironina i Agenda del Pagès 2025 (40a edició)

    Panorama del dia i obertura Girona respira Liverpool: ambient previ del partit de Champions a Montilivi, amb referències a l’himne You’ll Never Walk Alone i a la figura de Jürgen Klopp. "Hem posat Girona al mapa" • Context local i esportiu que serveix d’entrada als temes de fons del programa. Economia gironina 2024 i perspectives 2025 (amb Lluís Vigues) Radiografia 2024 • Creixement macro del PIB ~3% (Girona, Catalunya i Estat), per sobre de previsions. • Però el PIB per càpita creix molt poc a 10 anys (<0,5%): el creixement és desigual per sectors i territoris i l’augment de població dilueix el guany per persona. • Biaix macro vs micro: sous que no recuperen el nivell de vida del 2019 per la pujada de la cistella, habitatge i energia, i per l’efecte de les guerres sobre preus i incertesa. "La gent no ho veu" (sobre el creixement macro que no es percep al dia a dia) Sectors clau a Girona • Càrnic, farmacèutic, maquinària i químic: empreses grans, alt volum d’exportació i mercats internacionals. • Turisme: continua sent un pilar. Tendència a la desestacionalització, sostenibilitat i turisme de qualitat (rebuig al model de borratxera). La imatge de Girona ciutat ordenada i neta hi ajuda. Esdeveniments tractor i posicionament • Girona FC: impacte econòmic "molt i molt positiu" (95% dels economistes gironins enquestats). • Ryder Cup a Caldes: oportunitat de posicionament mundial i retorn rellevant si es gestiona bé la sostenibilitat (aigua, urbanisme). Fiscalitat i dèficit • Dèficit estructural (Catalunya i Estat): pressió d’Europa per quadrar ingressos i despeses. "Sempre és més fàcil pujar els impostos que gestionar bé" • Expectativa de més impostos directes o indirectes. 2025: què esperar? • No hi ha senyals de desacceleració; alguns indicadors apunten a estabilització, però el creixement continuarà. • Riscos i deures pendents: infraestructures i reformes estructurals que no avancen al ritme desitjat. Agenda del Pagès 2025 – 40a edició Què és i per a qui • Agenda setmanal + anuari rural amb informació agrícola i ramadera: una eina pedagògica i pràctica per a pagesos, aficionats i públic general. • Monogràfic 2025: vaques de llet (amb 12 entrevistes a granges innovadores de mida mitjana; relleu generacional, reptes i futur). Continguts destacats • Consells mensuals per a l’hort, jardí i cultius (marcs de plantació, calendaris, etc.). • Santoral, fases de la lluna, calendari de caça i recol·lecció, mercats i fires (Catalunya, Estat i internacionals). • Seguiment de gestacions: icones de vaca i truja amb càlcul de parts (una tradició que el públic va reclamar mantenir). • Unitats i mesures tradicionals (vessana, cana, jornal de Puigcerdà, quartera) i equivalències al sistema mètric. • Calendari laboral/fiscal i de la PAC, preus i dades útils. Història i edició • Naixement com a projecte escolar fa 40 anys; coedició amb el Punt Diari i suport tècnic documental. • Tirada >8.000 exemplars. Preu: 5,95 €. Disponible a quioscos i llibreries fins a finals de gener. • Presentació: dijous, 19 h, Aula Magna de la Casa de Cultura (Girona). La portada i una memòria familiar • Portada amb una aquarel·la anònima d’una vaca frísia, atribuïda a un soldat republicà de la Retirada (febrer 1939) que, agraït per un àpat a casa de la família, va deixar el dibuix. "M’agradaria que sortís l’autor o algun familiar" (crida a identificar l’obra) Un fill d’Anfield (Pau Mitjà) a Montilivi • Descobriment del Liverpool a la final d’Istanbul 2005: el pare el desperta al 3–2 perquè vegi la remuntada. "Vine, que remunten aquests!" • Doble vincle: Liverpool i Jovent gironí. Vol que el Girona signi una nit màgica; reconeix el potencial letal del Liverpool. • Preparatius d’ambient: tarda lliure, prèvia, i Plaça Independència com a punt on veure l’afició vermella.

  • 54'

    Homenatge a Maria Rosa Lavallent, l’art de romantitzar la vida i música inclusiva: Cicle Magrada i l’EP “Deixa’m ser jo” de Judit Jacket

    Panorama general Episodi amb tres eixos destacats: homenatge a Maria Rosa Lavallent (figura clau de Girona Temps de Flors), una conversa àgil sobre l’art de romantitzar la vida amb exemples, límits i tipologies, i un bloc cultural amb el Cicle Magrada (música quilòmetre zero i inclusiva) i l’entrevista a Judit Jacket pel seu EP autobiogràfic “Deixa’m ser jo”. Homenatge a Maria Rosa Lavallent (Temps de Flors) Record emocionat de la Maria Rosa Lavallent, morta als 101 anys, cofundadora i ànima de Girona Temps de Flors. Es reivindica legat i memòria i la necessitat d’homenatges visibles (carrer, biblioteca o escultura) per reconèixer el seu impacte ciutadà. "Mai sobra recordar que estem aquí de passada... millor haver viscut que només haver somiat. Ella ho va fer." Tema central: l’art de romantitzar la vida Què vol dir “romantitzar” i per què ho fem Romantitzar és idealitzar o mitificar petits gestos quotidians per fer la rutina més portable. Beneficis: • aporta alegria i sentit estètic • ajuda a relativitzar la duresa quotidiana. Límits: • no canvia la realitat • pot amagar problemes reals si es porta a l’extrem. Exemples quotidians on sovint patinem Despertar a les 6 h per veure la sortida del sol: idíl·lic a xarxes, feixuc a la vida real. Cafès cuquis i “main character moment”: crema de llengua i petites molèsties que trenquen la postal. Cuinar amb vi i música: talls, potes que no s’obren i... netejar després. Dutxa amb música: vapor i mòbils que escurcen la vida útil; millor altaveu o ràdio. Treballar massa i dir que “t’encanta la feina”: alerta amb glorificar la sobrecàrrega. Rodalies idealitzades: seients incòmodes, retards i soroll. Anar a teràpia: útil per gestionar, però no és una “spa emocional”; pot remoure i fer plorar. Pluja: del mirall a la bassa al clixé La pluja pot ser poètica (puddles com a “miralls”, ballar sota l’aigua), però fer-ne un ritual cada cop és impostar. Ciutat vs poble i el “mite del diumenge” “La vida que no tens”: ciutat gran com a estil de vida modern o poble com a calma absoluta; ambdós mites són projectats. Diumenges romantitzats: sovint són ansietat per la setmana i tasques endarrerides. Main character i xarxes socials Efecte “main character”: sentir-se protagonista al bus o caminant amb auriculars. Xarxes (TikTok/Instagram) creen la dictadura de la postal: “slow mornings”, cafès amb escuma, llumetes… El FOMO (Fear of Missing Out): • genera necessitats fictícies • impulsa despeses per copiar vides alienes. Tipologies de romantitzadors El cinematogràfic: viu moments com si fossin escenes de pel·li, amb banda sonora vital. L’estètic/Tumblr: Pinterest humà; fotos de llibres, cafès i detalls; cura de l’ambient. El viatger: qualsevol escapada és “increïble”, malgrat cues i obres. L’artista torturat: estetitza la tristesa; esgotador a la llarga. L’estudiant: romanticitza per sobreviure (cafeteries, subratlladors pastel, libretetes). Solteria vs parella: on la romantització és més fràgil Romantitzar la solteria per necessitat d’autoafirmació o la parella com a solució total són trampes. Idees clau: • No hi ha estat perfecte; cada fase té solituds i llums. • No romantitzar malalties o dols: el límit ètic és clar. Tancament: romantitza una mica per donar color, però amb peus a terra. Cultura i inclusió: el Cicle Magrada Presentació de la 7a temporada del Cicle Magrada (Centre Cívic Ter), amb música quilòmetre zero i un model inclusiu. Objectiu: accés i participació a la cultura de persones amb discapacitat i de tothom. Dades clau (edició anterior): • ~35% de públic i 35% d’artistes amb discapacitat reconeguda. Format: • 1 concert al mes fins al maig • micro obert previ i berenar per teixir vincles. Artistes esmentats: Judit Jacket (presenta primer disc), Emma Shire, Udal Torrentó, Jam Sheffla, col·laboració amb Associació Horizon (músiques urbanes, p. ex. Caler), Marta Pérez (Les Anxovetes). Principis: gratuïtat, escenari de qualitat, i reivindicació de més suport institucional a la cultura. Entrevista: Judit Jacket – EP “Deixa’m ser jo” Primer EP de 7 cançons, íntim i autobiogràfic; escrit en un moment fràgil i viscut com a teràpia. Procés creatiu: treball introspectiu en paral·lel a la producció (amb la Lúcia) per donar coherència sonora. Directe: presentació al Centre Cívic Ter (18 h, diumenge) amb banda; tot en directe (bateria/percussió, baix, piano, guitarres, veus), sense bases, adaptant textures electròniques de l’EP. Missatge: conèixer-se per alliberar-se i compartir cançons que puguin acompanyar qui s’hi identifiqui. "Deixa’m ser jo" com a títol i peça central: la necessitat de tornar a ser una mateixa, posar paraules i música a la pròpia història.

  • 54'

    Futbol èpic, memòria republicana, arxius i dieta

    Visió general del programa Programa magazine amb quatre blocs principals: editorial i col·loqui esportiu sobre l’eliminació del Girona a Copa, presentació literària sobre regidores republicanes i memòria històrica, novetat institucional als arxius municipals a escala internacional, i secció de salut focalitzada en l’impacte ambiental de l’alimentació. "El futbol és una caricatura de la vida" — idea fil conductor del tram inicial 1) Editorial i col·loqui esportiu: èpica i Copa del Rei Clau del tram • Eliminació del Girona a mans de la SD Logroñés, relatada com a èpica del petit (sense VAR a Copa, polèmica per un penal d’Estuani que “entra”). • El futbol, com a metàfora vital: alegria, sorpresa, perill, intriga, lluita, voluntat i felicitat. Moments i memòries • Records d’èpiques gironines: del penal de Quico Ratón a l’ambient únic de Montilivi contra el Ceuta per pujar a Segona. • El partit “pactat de nervis” contra el Saragossa (ascens del Girona i salvació aragonesa, amb mínim risc). • “Gol d’Iniesta” (Barça) com a instant col·lectiu i el dur descens davant el Rayo. • Segon ascens a Primera a Tenerife: victòria en ambient hostil, festa local frustrada. 2) Llibres i memòria: “Matrioska sota les bombes” (Gemma Busquets) De què parla el llibre • Històries reals de regidores republicanes i dones polititzades a la Guerra Civil i l’exili, centrades a les comarques gironines. • Feminisme republicà: la República com a motor d’un embrió feminista i l’accés de dones joves i obreres a l’esfera pública. • Metodologia: testimoni oral, arxius (malgrat documentació escassa) i premsa de l’època. "La història es repeteix molts cops" — paral·lel amb l’Europa actual i l’emergència de l’extrema dreta Estructura i imatge de les matriòixques • El relat s’obre “ninot a ninot”: una dona condueix a una altra, teixint connexions. • Connexió russa i matriòixques reals (Moscou → apartament a Sant Pere Pescador). Rols i perfils • Dones a la rereguarda: cures, recaptes, fer jerseis pel front d’Aragó, mobilització a fàbriques i a la premsa. • Diversitat: miliciana de l’Expedició Bayo (Mallorca), mestra en exili interior que resta a Girona a la llarga postguerra. El valor de la memòria • Reparar l’oblit historiogràfic envers les dones comunes (no només escriptores o artistes). • Emoció familiar: reconeixements de firmes trobades en arxius i gratitud de filles i netes. 3) Arxius: presidència internacional per a Girona (Lluís Esteve Casellas) Què passa • L’Arxiu Municipal de Girona passa a presidir la secció d’Arxius Municipals, Locals i Territorials del Consell Internacional d’Arxius (ICA). • Girona (103.000 habitants), la ciutat més petita del comitè, rep reconeixement per trajectòria i feina rigorosa en projectes internacionals (p. ex., InterPARES Trust i iniciatives llatinoamericanes). Objectius de mandat (4 anys) • Enllaçar experiències singulars arreu del món i explicar-les a la ciutadania (rendició de comptes del sector públic). • Ampliar i diversificar l’equip (més veus d’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia). • Impuls a joves professionals (mentoria i xarxa internacional). • Lideratge coral: l’èxit és de l’equip. "Hem d’explicar per què fem les coses" — transparència i impacte ciutadà 4) Salut i medi ambient: alimentació i petjada ambiental (Dr. Josep M. Sirvent) Dades clau • L’alimentació suposa aproximadament el 50% de la petjada ambiental de consum. • Principals responsables: carns i làctics (ganaderia intensiva). • Impactes: eutrofització d’aigües (fòsfor, nitrogen), acidificació, esgotament d’aqüífers, deteriorament del sòl i efecte hivernacle. Comparativa amb altres consums • Transport i mobilitat: ~17%; habitatge 16%; llar 10%; electrodomèstics 5%. • Sovint infravalorem l’impacte del que mengem respecte als cotxes. Recomanacions • Virar cap a una dieta basada en plantes i reduir carn i làctics; incorporar peix (no genera CO₂ atmosfèric i usa aigua salada). • Evitar autoenganys: no totes les hamburgueses vegetals són sostenibles (soja transgènica, molta aigua, herbicides). • Practicar el menjar conscient i reconèixer la bretxa socioeconòmica: menjar sa és sovint més car i menys accessible. Amb humor nadalenc: el menjar de festa "ja ha fet el mal"; gaudiu ara i replantegeu hàbits l’any vinent.

  • 54'

    Habitatge a Girona, jazz de l’Alguer i Cucullona’t

    Resum de l’episodi Els Quatre Rius arrenca amb una editorial contundent sobre l’estat de Twitter/X i una reflexió sobre la vida i la memòria. El gruix del programa el dedica a un cara a cara sobre habitatge a les comarques gironines amb l’API Marc Roig: oferta escassa, preus a l’alça, pes de les segones residències, debat lloguer vs hipoteca i la necessitat de col·laboració públic-privada i models europeus per millorar l’accessibilitat dels joves i la rehabilitació energètica. Al tram final, doble agenda cultural: jazz mediterrani amb Insulae Songs (des de l’Alguer) i un repàs al festival Cucullona’t (cinema fantàstic, rutes, tallers i premis). “Twitter és un repositori de porqueria… però a vegades t’atura de cop.” “El mercat ens acaba corregint els preus… el que cal és incrementar l’oferta.” Punts clau Habitatge a Girona: mercat molt divers (ciutat, Costa Brava, zones en expansió), preus tensionats per la falta d’oferta i costos de construcció; demanda local majoritària i internacional rellevant a costa. Girona “de moda” per la seva qualitat de vida i connexions (AVE), i auge de segones residències impulsat també pel teletreball. Ocupacions: menys incidència general; més risc en immobles d’entitats (cada cop menys). La legislació no ajuda prou, segons l’entrevistat. Preus i polítiques: tendència alcista sostinguda mentre no augmenti l’oferta. Cal evitar només “mesures flash” i apostar per polítiques estables i col·laboració públic-privada. Cultura de propietat vs. lloguer i fuga de joves: proposa inspirar-se en cohabitatge i models austríacs/danesos per facilitar l’accés. Lloguer vs hipoteca: sovint, amb preus actuals, pagar hipoteca pot ser més econòmic que llogar si hi ha finançament adequat; les limitacions al lloguer turístic redueixen oferta si no són afinades. Sector immobiliari: el paper de les APIs en la intermediació i la tendència a representar una sola part per reduir conflictes d’interessos; necessitat de professionalització i millor regulació. Reptes: 1) Accessibilitat jove 2) Sostenibilitat i rehabilitació del parc (ús de fons europeus) 3) Increment de sòl i incentius fiscals per mobilitzar l’oferta (incloent lloguer). Cultura: Insulae Songs porta jazz mediterrani a Portbou i al Sunset Jazz Club; el Cucullona’t ofereix projeccions, rutes paranormals, concurs de pintura ràpida, i taller de psicofonies. Habitatge a les comarques gironines (amb Marc Roig) Panorama i factors d’atracció Girona combina mercats: ciutat consolidada, Costa Brava (segona residència), i zones en expansió (Pla de l’Estany, Garrotxa). Connexions (AVE) i qualitat de vida atreuen compradors locals i internacionals. Oferta, demanda i perfils Després de 2008, la promoció va caure fort; avui hi ha manca d’obra nova i poca seguretat promotora. Comprador local (~60%) domina; inversor i internacional completen el mix (a costa, sovint amb vocació turística). Preus, regulació i ocupacions Preus a l’alça per oferta escassa + demanda sostinguda + costos de construcció; mesures a curt abast no revertiran la tendència a curt termini. Ocupacions: incidència decreixent; majoritàriament en actius bancaris; la legislació actual “no ajuda”. Lloguer vs hipoteca i polítiques En molts casos, el cost mensual d’hipoteca és menor que el lloguer per un immoble similar. Limitar indiscriminadament el lloguer turístic pot reduir l’oferta de lloguer residencial si no es matisa. Es desaconsella una vaga de llogaters; la clau és ampliar oferta i mesurar regulacions. Accessibilitat i models europeus Cultura de propietat arrelada; proposa models com cohabitatge i polítiques austríaques/daneso per facilitar l’accés jove i frenar la fuga de talent. Rehabilitació i sostenibilitat Urgeix renovar el parc: eficiència energètica i fons europeus; cal assessorament expert per tramitar subvencions (complexes). Sector i consells Tendència a representar una sola part (venedor o comprador) per millorar la transparència i el preu òptim. Consells: 1) Assessorament expert 2) Pressupost clar 3) Avaluar finançament i riscos familiars 4) Comprar quan encaixa i agrada. Música: Insulae Songs (Sardenya → Girona) El duet de jazz mediterrani (Salvatore Maltana i Marcello) arriba amb concerts a Portbou (matí) i Sunset Jazz Club (vespre). Projecte inspirat per Paolo Fresu: recerca de melodies mediterrànies sobre les quals improvisen amb llenguatge de jazz. Música oberta i accessible: “per a la gent”, amb esperit democràtic i horitzontal. Cultura: Festival Cucullona’t (Girona) Bon balanç inicial: xerrades sobre espais emblemàtics i rutes malgrat la pluja. Avui, projecció de “Ghostbusters” (1984) amb sorpreses en sala. Projeccions als barris (centres cívics Ter, La Marfà, Pont Major) per apropar el festival a nous públics. Concurs de pintura ràpida al Barri Vell amb temàtica fantàstica (premis adults i infantils). Dissabte: cloenda a l’Auditori Josep Irla amb premis (curts i Coca Express) i taller de psicofonies a la Casa de Cultura. Editorial d’obertura Reflexió sobre el mal ús de Twitter/X arran d’un cas de suplantació d’un missatge sobre malaltia terminal. Missatge vitalista: gaudir del temps i donar sentit a allò que deixem enrere, que “se’n diu vida”.

  • 54'

    Aurora Bertrana, reptes UE i rap: de Tupac a avui

    Panorama general Punts clau • Aurora Bertrana: trajectòria vital i literària, el pes (i oportunitat) del cognom, els èxits amb la Polinèsia i el viatge al Marroc, l’exili i el retorn, i la revalorització als anys 60-70 amb Vent de groc i les Memòries. • Política exterior de la UE: món convuls, nova Comissió Europea i Alt Representant, dificultats d’unanimitat i coherència; contrast entre Ucraïna (reacció ràpida) i Gaza (manca de posició comuna). • Música: estat del rap/hip-hop i la seva fusió amb el trap; història i llegat de Tupac i la rivalitat Est/Oest amb The Notorious B.I.G. Editorial i entradeta • Reflexió inicial sobre el fred d’hivern a Girona i la realitat de les persones que dormen al carrer: crida a l’empatia i al recordatori dels “problemes del primer món”. • Conversa lleugera amb Arnau Vila i presentació del sumari del programa (sense entrar encara a fons als temes). Aurora Bertrana (amb Neu Real) Inicis i el pes del cognom • Figura “extraordinària” de la literatura catalana del segle XX; pionera dins d’una generació de dones dels anys 20-30. • “Maledicció del cognom”: més oportunitat que llast. Ser filla de Prudenci Bertrana li obre portes i xarxes culturals; el pare n’és còmplice malgrat advertir-la del patiment del ofici. Polinèsia i consagració • Estades a Suïssa i instal·lació a la Polinèsia (1926-1929) marquen la seva veu. Publica a revistes capdavanteres i Proa li proposa encapçalar la col·lecció de viatges. • “Paradisòs oceànics” (1930): gran èxit (ed. cara amb fotografies, exhaurida en 15 dies). Conferències, projecció pública i feminisme en auge (Liceum Club, 1931). Guerra, exili i retorn • 1938 marxa a Ginebra (exhausta i amb ruptura matrimonial); anys difícils de bohèmia i misèria, malaltia i pèrdua del pare (1941). • Retorna el 1949 a una Barcelona franquista, culturalment “decapitada”, i es complica la seva reentrada. El Marroc i la mirada del moment • Viatge al Marroc (1935) per “buscar l’ànima de la dona musulmana”: cròniques a La Publicitat i llibre (1936). • Debat contemporani sobre el títol: la reedició “El marroc sensual (ja no) fanàtic” elimina el “fanàtic” per correcció política. “Eliminar ‘fanàtic’ desvirtua la mirada eurocèntrica del moment.” • Diferències entre crònica periodística i el llibre (més unitari, gairebé novel·lesc). L’alçament i la Guerra Civil eclipsen l’impacte del volum. Darrers anys i llegat • Anys 60: Vent de groc (novel·la sobre turisme) té gran repercussió i adaptació cinematogràfica (amb Serrat). • Centenari de Prudenci Bertrana (1967) i impuls dels Premis Prudenci Bertrana; ella mateixa n’és jurat. • Memòries (1973-75): estil àgil, irònic i captivador; es presenta sovint com “poc pràctica” i infra-valorada, però els fets mostren una reconnexió amb el públic i el sistema cultural. Política exterior de la Unió Europea (amb Jordi Soler) • Context global més inestable i competitiu; nou cicle a Brussel·les amb nova Comissió i Alt Representant. • Repte de clarificar interessos i estratègia; necessitat d’actuar amb coherència i superar el llast de la unanimitat (que porta a acords mínims o bloquejos). “La UE és rellevant econòmicament i comercialment, però si no té pes polític, ‘t’acabaran passant per sobre’.” • Cas Ucraïna: resposta ràpida, unànime i contundent, prova que els instruments funcionen quan hi ha voluntat política. • Cas Gaza: falta de posició comuna, oportunitat perduda per incidir amb més força. Música: rap, trap i el cas Tupac (amb Adrià Giné) Estat del rap i fusió amb el trap • El rap torna a bons moments a Espanya (p. ex., Los Chicos del Maíz, Ajax i Proc, Natos i Waor), amb ecos 2000s i fusió amb el trap. • Obertura d’oïdes: més enllà del purisme, hi ha produccions de trap/reggaeton molt treballades. Descoberta casual de “Talia (remix)”. Tupac i la rivalitat Est/Oest • Tupac Shakur: icona musical i activista, amb lletres sobre racisme, brutalitat policial i injustícies; arrels familiars en moviments com les Panteres Negres. • Persecució mediàtica i policial; condemna per violació (ell sosté la innocència), pas per la presó i fiança milionària abonada pel mànager. • Rivalitat Costa Oest (Tupac) vs Costa Est (The Notorious B.I.G.); cas encara envoltat d’ombres i morbo històric dins la cultura hip-hop.

  • 54'

    Habitatge a Girona, vi solidari i estrella Michelin

    Resum del programa Introducció i editorial: crisi d’habitatge a Girona • Dada clau: 4.641 pisos buits detectats a la província de Girona (majoritàriament de grans tenidors i entitats financeres). • Crítica a l’estratègia actual: construir i ampliar parc públic és necessari, però arriba tard (5-7 anys); mentre, els lloguers ofeguen economies familiars. • Impacte de la burocràcia: tramitacions d’obres de fins a 2 anys; la burocràcia “atura” ciutat i país. "El problema és ara. La solució no pot ser per d'aquí una estona." Vi solidari “Anhel de vida” (Mas Vida) en suport a Neonatologia del Trueta • Protagonista: Adriana Fernández (Mas Vida). La verema 2023 es va fer “a distància” perquè el seu fill Nel va néixer prematur (1,140 kg); la família va passar 2,5 mesos a Neonatologia (Hospital Trueta). • Xarxa de solidaritat: amics vinyataires –Vinyes Tortuga, David Pujol Cargol, RIM (Jordi Esteve)– van “apadrinar” la verema i van elaborar 4 vins amb el raïm de Mas Vida. • Finalitat: tots els beneficis d’“Anhel de vida” per a la Unitat de Neonats del Trueta (coordinació amb la doctora Pérez i Natàlia Artigues, psicòloga de la unitat). • Llençament i recepció: presentació el 16/11 (víspera del Dia del Prematur) amb concert de handpan; resposta “fantàstica” de particulars, restaurants i botigues. • Any sec 2023: poques ampolles; destacat el rosat d’hivern en àmfora (per condicions de pell del raïm), de David Pujol Cargol. • On comprar: web, Instagram, telèfon, botigues i restaurants de Girona, o al celler. "No sabem la sort que tenim amb la sanitat pública" "Són les angeletes d’en Nel" "La vida és un miracle" Gastronomia: Divinum aconsegueix l’estrella Michelin • Convidats: Laura Tejero i Joan Morillo (Divinum, Girona). Reben el correu d’invitació a la gala de Múrcia un mes abans; emoció i sorpresa en sentir el seu nom. • Model i valors: restaurant familiar (sense gran grup al darrere), 14 treballadors i 7-9 taules; aposta per qualitat, control de volum i equip estable. • Aprenentatge clau: arran d’un inspector, ara proven sempre els plats, els debaten i els ajusten al “wow” del client tenint en compte diferències culturals. • Filosofia Michelin: no treballen per la guia sinó pels clients i l’excel·lència; mantenir el nivell i no abaixar la guàrdia. • Reserves: augment notable, però encara amb disponibilitat (telèfon i online; caps de setmana més plens). "L’estrella és de tot l’equip" "No treballem per la Michelin; treballem pels clients" Música: Josep Suquet presenta “Superbival” • Convidat: Josep Suquet, pianista i compositor. “Superbival” és una paraula inventada que resumeix l’art com a eina de superació personal. • Format: piano trio amb Ot Granados (contrabaix) i Rubén Bueno (bateria); originals i versions (p. ex., Frederic Mompou – Impressions íntimes). • Estil: jazz-fusió, jazz d’autor, tocs neoimpressionistes; èmfasi en la melodia i en l’escolta activa. • Procés: després de finalitzar el grau superior al Liceu, concerts previs, gravació al juliol i mastering de Mario Alberni (Cadis). Disc amb llum i energia; ja pensa en el segon. "L’art com a eina de superació personal" Idees clau • Habitatge: urgència present; lloguer inassumible i burocràcia lenta. • Vi solidari: comunitat i salut pública centrades al projecte “Anhel de vida”. • Michelin: persistència, equip i qualitat sostinguda; reconeixement que situa Girona. • Música: creació local amb projecció, jazz contemporani i valors humanistes.

  • 54'

    Nadal a Girona: llums, cinema, flamenc i agenda

    Panorama general de l’episodi Arrenca l’esperit de Nadal a Girona: el programa encén simbòlicament la temporada amb el to festiu i melancòlic de Saïd Esvall i l’humor d’Arnau Vila. S’avança l’agenda d’una ciutat que avui inaugura les llums i un cap de setmana ple de cultura, música i propostes familiars. "Fem-nos-ho venir bé perquè avui, als Quatre Rius, comença el Nadal." Temps de cinema amb Jep Soler Estrenes i recomanacions • Pídeme lo que quieras (basada en Megan Maxwell): possible fenomen juvenil-adult tipus 50 sombras, amb debat sobre consentiment, relacions i tòxics. • Bird (Andrea Arnold) – versió original subtitulada en català al Truffaut: retrat colpidor i humà de relacions pare-filla i famílies fràgils a Kent. Reconeixement a l’actor Barry Keoghan. Recomanació 100%. • Emilia Pérez (Jacques Audiard): candidata francesa als Òscars, musical amb Zoe Saldaña, Selena Gomez i Carla Sofía Gascon. Trama sobre un narco mexicà que vol transicionar i reinventar-se. Cançons originals i posada en escena impressionant. • Referència a Joker 2 com a musical brillant amb cançons conegudes. Cicles i sessions especials • Filmoteca – Hitchcock: dilluns, Psicosi al cinema. • La grande bellezza (sessió avui): possibilitat de visita sorpresa de Toni Servillo, ja que fa teatre a Girona. Sac de jocs amb Pau Regincós Joc destacat: Trio (Cocktail Games / Devir) • Caixa petita, 36 cartes, partides de 15 minuts, per a 3–6 jugadors, a partir de 7 anys. • Mecànica: fer trios de números demanant a altres jugadors la seva carta més baixa o més alta; memòria amb cartes al centre. • Modes: variant picant (complements al 7), victòria instantània si completes el trio de 7, i opció d’equips. • Origen japonès (Nana), retemat amb estètica del Día de Muertos. Entrevista: Juan Gómez “Chicuelo” (Flamengí) • Avui a les 20:00, CATE de Figueres: presentació del disc Caminos en format quartet sense cante, palmes ni percussió. Proposta nova, fresca i natural dins del flamenc. • Influències del flamenc de raíz i músiques del món. • Convidats d’escenari: Karen Lugo (bailaora), Manuel Fort… i David Gómez (bateria). "Hay que salir de casa y consumir cultura." "En música, la única verdad és el directe." Badateca amb Lídia Casademont • Recomanació gurmet per a la ruta de compres: biquini de caneló al Rocambolesc, amb recepta de Montserrat Fontané (polarda, tòfona i formatge). • Maridatge: suc de poma de Girona artesà. • Recordatori de mesura i gaudi conscient. Agenda Girona Secreta (Carles Pintiado) Avui divendres • Encesa de llums de Nadal: • 17:00 cercavila (c. Migdia – c. de la Creu fins a Plaça Catalunya) • 17:45 parlaments • 18:00 encesa de llums • 18:30 desplaçament a Plaça Independència: inauguració del Mercat de Nadal i xocolatada popular (19:45 aprox.) • Concerts: Rita Payés (Auditori, 20:00) i una orquestra contra la violència masclista a La Mercè (19:00). • Al Foment: inici del cicle SACSEIG per reivindicar el rap en català i cultura urbana. Dissabte • Christmas Market als Àngels (Santuari dels Àngels): 10:00–16:00, paradetes, recerca del tió gegant, música en directe i espectacles familiars. També diumenge. • Marr-cat (Plaça de l’Assumpció): mercat de segona mà i intercanvi, 11:00–15:00, food truck i concert de Peter Punk (13:00). • Teranda (Centre Cívic Ter): concert a les 18:30 amb micro obert. • Festival Neu: concert de Mike Kamakovsky (Teatre Municipal, 20:00). • Camela al Palau Firal: gran tirada d’entrades; fenomen popular. Diumenge • Museus de la ciutat: portes obertes al matí (primer diumenge de mes). • Concert solidari pel País Valencià al Palau Firal, amb cercavila prèvia; entrades assequibles i jornada per a tots els públics. • Vermut als Jardins Gala amb música en directe. Moments destacats • Nadal com a excusa per retrobar-se: amistats, família i tradicions. • Debats culturals: comercialització vs. essència del Nadal; musicals al cinema amb noves fórmules. • Crida a la cultura en directe: del flamenc al rap, passant pel cinema d’autor i els mercats locals.

  • 54'

    Festival Neu, indústria i la força de la ràdio local

    Panorama de l’episodi Tonalitat i obertura: inici reflexiu sobre fer-se gran i la fragilitat —física i vital—, i la necessitat d’afrontar noves etapes amb entusiasme. Després, un magazín clarament cultural amb dues peces centrals: Festival Neu (11a ed.): essència, programació, indústria i futur a Girona. Ràdio local: trobada de professionals i presentació del 2n Llibre Blanc del sector a Girona. Bloc 1 — Festival Neu (11a edició) Essència i ADN del Neu “Emergència, independència i art.” Aposta principal per talent emergent sense renunciar a grans noms puntuals. El nom ve de l’alemany Neu (“nou”) i del grup krautrock NEU!: vocació de novetat i risc artístic. Format en cicle: desembre–gener (inici 30/11), amb programació distribuïda per la ciutat. Programació destacada i formats Obertura: Maika Makowski en estrena d’àlbum (coproducció amb Temporada Alta). Multidisciplinari: música i altres arts (documental de The Gramophone All Stars, podcast “El Pou”, sorpreses). Familiar: Tortell Poltrona; sessions d’11h a La Mercè (ex.: Joan Colomo i la Ràdio Fórmula). Nits de casa: combinació Ludwig Band + Minibús Intergalàctic (cartell doble molt esperat). Neu Pro: indústria, formació i connexió Jornada per a creadors i indústria: ponències, masterclasses i podcast al Centre Cultural La Mercè. Objectius: inspiració, connexió i formació. 3a edició a inicis de desembre (programa complet en 15–20 dies); la 2a edició va exhaurir acreditacions. Girona, infraestructura i teixit cultural Girona té un gran volum de programació pública (auditoris/teatres), però cap sala de concerts pròpia: desig d’una futura sala de rock. Xarxa d’espais col·laboradors: Teatre Municipal, Auditori de Girona, Sala La Planeta, La Mercè, La Mirona, i espais públics (La Volta, Estació Espai Jove, Parc Central) amb programació gratuïta. Reptes i futur Model transversal (no “macrofestival”): cuidar el cicle, ampliar projectes i segell discogràfic propi per impulsar talent local. Deslocalització i tecnologia: es pot treballar bé des d’on calgui; treball 365 dies per anticipar programació. Dates clau: del 30/11 al 26/01. Bloc 2 — Ràdio local: trobada i 2n Llibre Blanc Objectiu de la trobada (Casa de Cultura, 29/11) Jornada organitzada per la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya amb el Col·legi de Periodistes. Presentar i debatre el 2n Llibre Blanc de la Ràdio i fer xarxa entre emissores (compartir idees, neguits i oportunitats). Què és el 2n Llibre Blanc? Radiografia actualitzada del sector de ràdio local a Catalunya (el 1r és de 2007–08). Catalunya té la densitat més alta d’emissores locals d’Europa: un ecosistema singular. Context: revolució digital i centenari de la ràdio —aturem-nos per veure on som i cap on anem. El valor del periodisme de proximitat Xerrada: “L’experiència de les trinxeres” (Manel Cerdà, Ràdio Palamós): posar en valor la primera línia del periodisme local. Rigor i servei públic: la comunitat contrasta el que expliques “al forn del pa”. Risc de deserts informatius si el periodisme local no és reconegut i ben remunerat. Infoxicació i pertinença L’excessiva informació dirigida per algoritmes pot desinformar. La gent busca proximitat i pertinença: saber què passa al barri (ex.: canvis en la recollida de residus) és clau per la vida diària. Unió i futur del sector “La unió fa la força.” Aproximadament 200 emissores locals (unes 150 professionalitzades), que sumen audiències i defensen l’ús social del català. Compartir solucions tecnològiques i bones pràctiques accelera la transformació del sector. Dades i moments clau Festival Neu: inici 30/11 (Maika Makowski) i cloenda 26/01; nits destacades com Ludwig Band + Minibús Intergalàctic (dia 21, abans de Nadal). Neu Pro: 3a edició amb programa imminent (15–20 dies). Ràdio local: trobada 29/11 a la Casa de Cultura de Girona i presentació del 2n Llibre Blanc.