Nouvinguts en català, propòsits i educació emocional

Idea clau del programa

• Avui destaca una conversa profunda sobre com nouvinguts a Girona trien el català per arrelar-se, seguida d’una taula rodona sobre educació emocional i una secció pràctica sobre propòsits d’any nou.

"No em parlis en castellà, no l’entenc; parla’m en català." "Per a mi és una qüestió de respecte." "És l’única manera d’integrar-te."

Reflexió inicial: Dia Mundial de la Llibertat

• La llibertat com a dret fonamental i capacitat d’actuar amb responsabilitat i respecte.
• Recordatori de viure d’acord amb els propis motius, no amb imposicions.

L’altra Girona: nouvinguts que escullen el català

Per què el català primer?

• Per respecte a la cultura i la gent, i per pura practicitat del dia a dia.
• Per arrelament real: alguns rebutgen l’etiqueta d’“expat” i s’autoidentifiquen com a immigrants que volen viure-hi “per la vida”.
• Per comunitat: viure, llegir, participar i decidir en català.

Veus i experiències

• Nina Lannan (Nova York, exproductora de Broadway): apassionada de les llengües, aprèn català per accedir als autors locals i la cultura.

- Estratègies: lectura intensiva (Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Montserrat Roig) i immersió. - Anècdota clau: a la llibreria Les Voltes, només en català — motivació per sumar-s’hi.

• Marian Blanchard (Quebec, doctoranda UB): aprenentatge gairebé autònom durant el confinament (Parla.cat, TV3, ràdio), i lectura de Harry Potter en català com a pont.

- Pràctica quotidiana a Vilafranca i a la universitat: el català com a llengua d’ús natural.

• Ewan McKibbon (Escòcia): catalanista via Barça i Història; per a ell el català és una qüestió de respecte i integració pràctica.

- Reptes: burocràcia estatal (DGT, residències) exigeix castellà, però el 98% de la vida a Catalunya flueix en català.

• Lorraine Harvies (Califòrnia): rebutja ser “expat”; es defineix com a immigrant que vol arrelar per sempre.

- Repte específic: examen de conduir (pràctic) i idiomes de l’avaluació.

• Katrina Groff (San Diego, 19 anys a Girona): el moment clau és l’escola pública dels fills; passa del castellà “de supervivència” al català formal (C1).

- Conscienciació comunitària: botigues i AMPA com a motors d’integració.

• Uon (Mauritània, cap de cuina del Foment): el català com a clau d’integració i d’accés a oportunitats.

- Denúncia del reflex automàtic de canviar al castellà amb persones migrants; aposta per mantenir el català amb tothom.

• Kelly Leach (Wall Street Journal, Pla de l’Estany): tot i la dificultat d’expressar-se, troba esperança i motivació en la xarxa de nouvinguts catalanoparlants.

Context social i usos

• Dades d’ús: a Girona, retrocés d’uns 20 punts en salutacions en català en una dècada, tot i continuar entre les capitals amb més ús.
• Iniciatives: grups de conversa i voluntariat, espais culturals (Foment, llibreries) i comunitats ciclistes com a nodes d’integració.

Música amb missatge

• Peça: “Deixeu-me parlar la meva llengua” de Remei de Calafresca, sobre el poema de Rafif Ziadah.
• Connexions simbòliques amb la dignitat lingüística i l’expressió en contextos d’opressió.

Agenda: Educació emocional — cuidem o sobreprotegim?

Taula rodona (Llibreria Bacus)

• Amb Bàrbara Julbé, i expertes: Dolors Albertí (psicòloga clínica, CSMIJ Alt Empordà) i Anna Gai (mestra i neuropsicopedagoga).
• Tema: si la sobreprotecció pot limitar la resiliència i el desenvolupament emocional d’infants i joves.
• Marc general: el 1r Congrés de Benestar Emocional (Palau de Fires) i la importància del benestar com a condició per funcionar, no només absència de trastorn.

Coach Anna Colomer: propòsits d’any nou que funcionen

Errors típics

• Formular en negatiu: “deixar de fumar”, “perdre pes” — la ment ho viu com una pèrdua.
• Objectius vagues o desmesurats; començar “de 0 a 100” i cremar-se aviat; comparar-se amb altres.

Bones pràctiques (SMART i sostenibles)

• Reformular en positiu:

- “Guanyar salut i alè net”, “arribar al meu pes saludable”, “moure’m 30’ 3 dies/setmana”.

• Fer-ho específic, mesurable i temporalitzat: dia, hora i durada.
• Dividir en petites metes i celebrar petites victòries (coherents amb l’objectiu).
• Identificar què aporta l’hàbit que volem canviar (p. ex., socialització del cigarret) i substituir-ho.
• Acceptar el procés i la no-immediatesa; evitar comparacions; persistir amb constància amable.