episodis

Panorama del programa • Obertura amb agenda i servei: notícia sobre el senyal internacional per denunciar la violència masclista i avisos de prudència per possibles incidències meteorològiques. • Tres blocs principals: ciutats d’acollida (cas Girona), cultura de la ratafia i món del còmic, amb convidats que aporten visió de primera mà. "És una ciutat d'acollida pels serveis que ofereix o per la gent que la forma?" Girona, ciutat d’acollida (Afra Kerr) Hipòtesi i metodologia • Hipòtesi: Girona, com a ciutat petita-mitjana, pot oferir serveis i programes d’acollida eficients. • Marc analític: definició de ciutats d’acollida basada en drets humans + polítiques migratòries + cas de referència (Barcelona). • Construcció de 6 indicadors (p. ex. serveis socials, educació, sanitat, habitatge) i contrast amb l’oferta real de Girona. Resultats i exemples clau • Compliment favorable dels indicadors; iniciatives com Girona Cull (2024) faciliten entrada directa a serveis (habitatge, salut, educació). • Testimonis via podcast propi (5 perfils diversos): - En Li “Fanxuli” (assoc. xinesa): contrasta maneres de treballar i integració al teixit local. - Fato (tràmits d’estrangeria): casos de vulnerabilitat lingüística i administrativa; seguiment municipal per reinsertar laboralment. Conclusions • Girona sí que és ciutat d’acollida. Factors decisius: - Serveis públics ben articulats. - Capital social i ajuda personal del veïnat. • Pregunta oberta: "Girona és acollidora pels serveis o per la gent?" • Continuïtat: voluntat d’estudiar Dret/Dret Internacional i de fer una sèrie de podcasts “Ciutats d’acollida” (cap. 1: Girona). Ratafia: tradició, festa i futur (Jordi Casasalles) La Confraria i la Fira de Santa Coloma • La Confraria de la Ratafia: 40+ membres, objectiu de fer poble i connectar amb l’entorn mitjançant l’“univers ratafia”. • Fira (43a ed.): activitat intensa malgrat la pluja; aforaments complets i paradistes satisfets. Cultura, ciència i mercat • La ratafia catalana: aiguardent + nous verdes + herbes de proximitat; diversitat territorial (Ebre, Pallars, Garrotxa, Selva) i receptes personals. • Debat “Ciència i ratafia” (Salvador García Arbós): qüestiona el dogma dels 40 dies de sol i serena; defensa maceracions més estables tèrmicament. • De la cuina de casa a l’empresa: boom de marques (més de 30), de l’artesanal a l’industrial; la Fira ha contribuït a crear nous productors i negoci. Hàbits, salut i futur • Repunt del sobremesa i tendència do it yourself; el licor entra també a l’oci nocturn juvenil amb versions més ballables. • Ajustos nutricionals: menys sucre (més “lleugera”, tot i ser beguda alcohòlica). • Identitat i continuïtat: producte lligat a territori i persones; es preveu estabilització alta tot i possibles modes de competència. Còmics: DC vs Marvel, manga i cultura pop (Albert Terres i Sergi Giró “Feliprim”) Orígens personals i impacte vital • Inici lector vinculat a malalties/accidents infantils; el còmic esdevé suport emocional (p. ex. Batman com a símbol de resiliència) i porta d’entrada a lectures adultes. DC vs Marvel: dues filosofies • DC: herois “déus entre humans” (Batman, Superman, Wonder Woman) i veneració ciutadana. • Marvel: humanitat i conflictes quotidians (Spiderman arriba just a fi de mes, pressió social, dilemes morals). Estigma i normalització • Estigma històric (“TVOs per nens”) a casa i a l’escola; canvi de cicle amb el manga/anime. • Clau de normalització: manga + anime ben integrats (retroalimentació); paper del 3XL/TV3 i el retorn de Bola de Drac. Ecosistema d’esdeveniments • Saló del Manga (Barcelona): 170–180k assistents; líder estatal. • Còmic Barcelona: segona gran cita generalista. • Girocòmic (Girona): creixement sostingut; notable pes del manga. Recomanacions essencials • DC: Batman: Any U (Year One) – Frank Miller. • Clàssic català adaptat: Mecanuscrit del segon origen – adaptació a còmic, “una delícia”. • Marvel/Spiderman: La mort de Gwen Stacy; L’última cacera de Kraven. • Marvel/X-Men: Dios ama, el hombre mata (Claremont) – paral·lelisme mutants/holocaust a la Guerra Freda. "Els japonesos han treballat esplèndidament la sinergia manga–anime; aquí, l’audiovisual no sempre porta al còmic." Tancament • Música i conversa lleugera amb Robbie Williams; recordatori meteo i acomiadament.

Resum de l’episodi Píndola editorial i to del dia • 11/11 com a jornada simbòlica per “demanar un desig”: frenar el ritme, gaudir de família i amics, i que la pluja sigui misericordiosa amb el Llevant. • Referència a la manifestació de 130.000 persones demanant dimissions i responsabilitats. Missatge d’esperança i de resistència moral davant les inundacions i la neteja pendent. Dia del Solter i benestar • Conversa distesa sobre el “Dia Mundial del Solter”: “Hem d’estar soters, no sols.” Idea central: la felicitat és complementària, no dependent. • Recordatori inspirador d’Andrés Montes: “La vida pot ser meravellosa i sempre hem de seguir buscant la felicitat.” Temes principals • 25 anys de la revista Bonart: art contemporani, patrimoni i periodisme a foc lent en català. • Som València a La Mirona: concert solidari amb cartell local i donatiu íntegre per la DANA. • Contrapunt esportiu: salut, planificació i rehabilitació d’elit per a tothom amb tecnologia capdavantera. • Temps de música: estrena de “La Quiero a Morir” i l’EP Entre barres d’amor i ràbia; ecosistema hip-hop gironí en ressorgiment. Entrevistes i moments destacats 25 anys de Bonart amb Ricard Planes • La “Nit de les Revistes i la Premsa en Català” reconeix Bonart pel seu quart de segle. L’APEC i l’associacionisme com a motors de projectes culturals. • Defensa del periodisme a foc lent davant la immediatesa i les fake news. El diari digital complementa el paper amb criteris ètics i estètics. • Identitat de Bonart: cultura visual, arts plàstiques i meridatge amb el patrimoni per generar noves mirades i debat. • Girona al món: molta exhibició però risc de fuga de talent per l’habitatge; crida a treballar en xarxa (Gironès, Empordà, Garrotxa...). • Titular de balanç: “Entusiasme.” Som València: concert solidari a La Mirona (Xevi Salvatella) • Cartell de quilòmetre zero: Honest, Les Anxubetes, Fetos, Minibus Intergalàctic, Calavento, Mazzoni, Germà Negra, entre d’altres. • Format “degustació”: actuacions de ~25’, no és un festival, és un acte benèfic. • Entrada: 20 € (donatiu íntegre) a les persones afectades per la DANA via Fundació Horta Sud (>50 anys teixit social). • Horaris: portes 19:30, inici 20:00, tancament amb Mazzoni cap a mitjanit. Hi ha fila zero i info a somvalencia.org. Contrapunt esportiu amb Jordi Sorós (EsportCat) • Fer salut no és només “fer esport”: cal progressió, criteri i una bona prova d’esforç per conèixer límits i evitar riscos. • L’origen de moltes lesions: objectius sense planificació (maratons, Ironman) i mala preparació nutricional/esportiva. • Recordatori clau: “El cor és un múscul i no s’ha de muscular.” Cal evitar sobrecàrregues. • El món d’elit: més pressió dels entorns (representants, clubs) que dels esportistes. Temporitzacions exigents i poc agraïdes. • EsportCat: centre de rendiment acreditat (Generalitat, 2016). Rehabilitació amb tecnologia d’avantguarda (patents NASA i ESA), referent per a professionals i ciutadania. • Transferència a tothom: protocols adaptats a cada persona (des d’infants a gent gran). Target principal: rehabilitació. • Trajecte vital: experiència a clubs d’elit enriquidora però “No hi tornaria mai més” (per la pressió i interessos). Avui, aposta per la qualitat clínica, equip multidisciplinari i actualització constant. Temps de música: Caler i Pablo Naikis • Origen de la col·laboració: bon “feeling” després d’un directe. Primer tema conjunt (“Salir de la misèria”) i ara single “La Quiero a Morir” amb gag a Manzanita. • EP: Entre barres d’amor i ràbia — cicles d’amor/desamor (peces melancòliques i d’altres més dures). • Producció: Rick Davis i 808 Fesu. Col·labo d’artistes de Girona: Sospicius G, Mister Ubuntu i Keimi. • Ecosistema hip-hop gironí: Associació Horizon; noms com Macro & Supa (Llorando-Lana), 97-11, 808C1 (més drill), i un panorama latent que vol ressorgir.

Resum general Editorial i to del programa • Inici amb to personal i reflexiu: ressaca de fires, la tragèdia de València i la necessitat de descansar el cap de setmana. • Referència a les inundacions a Cadaqués i recordatori que el material és secundari davant la salut i l’estimació. • Idea central: > "La trampa dels caps de setmana" — quan l’agenda s’omple i no es descansa. Cinema: estrenes i propostes • Estrena destacada: Marco (Jon Garaño i Aitor Arregi) sobre l’“impostor” Enric Marco Batlle; Eduard Fernández, candidat naturalíssim al Goya per una interpretació espectacular. • Recomanació potent: La cocina (Alonso Ruizpalacios), adaptació d’Arnold Wesker, ambientada en un restaurant a Times Square. Visualment potent, amb plans seqüència i mirada social sobre immigració i precarietat. "Per mi és l’escenari, de veritat, el millor escenari del món: Times Square." • Novetat d’autor: Polvo serán (Carlos Marqués-Marcet) — tema dur de mort assistida amb embolcall de música i dansa. Preestrena al Cinema Truffaut amb el director. • Sessió solidària: El agua (Elena López Riera) al Truffaut, amb taquilla inversa per a les víctimes de la Dana. • L’especialista Carles Ribas anuncia la seva novel·la: El dia de la mort de Roberto Bravo. Jocs de taula: joc en família i novetat • Amb Ludus Mundi (Pau Regincós): 10 anys de dinamització del joc en centres cívics i biblioteques. El joc com a eina educativa i de cohesió familiar davant les pantalles. "El joc fa que aflorin aquestes sensacions... què millor que conèixer els teus fills jugant." • Nova secció setmanal: cada programa, una càpsula d’un joc recomanat amb possibilitat de peticions. • Joc del dia: Virus (èxit de cartes) i la novetat Virus Roll & Write: mecàniques de daus i tatxar fulls per completar zones del cos i sumar punts. Truc pràctic: plastificar fulls i fer servir retoladors de pissarra per reutilitzar-los. Literatura: “La lluna turquesa” (Alfons Cama i Saballs) • Estructura epistolar: Lisa, una dona de 65 anys, escriu a la mare sobre una relació materno-filial difícil. • Tres dones al centre: mare, filla i Greta (amiga russa) amb conflictes identitaris i de parella. • Fil històric: el cognom Cama connecta Girona amb Parsís de l’Índia i els Inques al Perú. • Recurs narratiu clau: un vas ceremonial fa de “pivot” que travessa la història fins a una botiga d’antiguitats a Barcelona. • Presentació: avui, 19:00, Llibreria 22 (amb Eugènia Cros). Gastronomia: Fira de la Ratafia (Santa Coloma de Farners) • Degustacions amb copa i portacopes, i un ratafiairum a l’aire lliure. • Productes amb ratafia: melmelades, xocolata, pastisseria. • Recordatori: consum amb mesura; licor tradicionalment digestiu. Solidaritat: “Som València” a La Mirona • Dimarts 12 de novembre, La Mirona (Salt): cartell amb Cala Vento, Carmen 113, Germà Negra, Fetus, Les Anxovetes, Mazoni, Minibus i més. • Impuls express del sector musical (SAC, Festival Neu, Link Productions). Col·laboracions locals (carpes, restaurants, festivals) i gran resposta del públic. Agenda Girona (caps de setmana i més) • Avui: - 19:00, Terrassa d’El Corte Inglés: Gaspatxo (rumba catalana). Gratuït. - 20:00, Auditori: Momi Maiga (presenta “Cairo”). - 20:00, Teatre Municipal: Sílvia Pérez Cruz & Juan Falú (concert avançat pels Grammy). • Tot el cap de setmana: - 35è aniversari Centre Verd (Salt): food trucks (Rocambolesc), R4 Jazz Band, Marrecs de Salt. - Festival Acústic Vell (Centre Cívic Barri Vell-Mercadal). - Sala La Planeta: Bartleby (adapt. Llatzer García; monòleg d’Albert Prat): dv 20:00, ds 20:00, dg 18:00. • Dissabte: - 11:00, Visita guiada: Sant Martí Vell. - Vespre, Auditori: Rozalén (tour “El abrazo”). • Diumenge: - Visita guiada a l’antic Hospital de Santa Caterina (seu Generalitat). - Vermut als Jardins Gala (12:30 aprox.) amb Canela en Rama. - Festival Flamengi: Al Aire i arrossada popular, a plaça. - Tarda/vespre: House in the River (Jardins Gala) per tancar el cap de setmana.

Panorama del programa Un magazín amb to local i mirada àmplia: un editorial sobre la importància de mantenir el focus post-crisi, una entrevista literària sobre Montserrat a la Guerra Civil, les novetats de caganers 2024, el testimoni d’ajuda al País Valencià després de la riuada i eines pràctiques per superar les pors. "La batalla no és temporal… el més important és no deixar-ho córrer" "El que fa falta aquí són mans" "No podem eliminar la por de la nostra vida" Editorial: sostenir l’atenció més enllà de l’efervescència • Idea clau: no oblidar els fets un cop passa la tempesta mediàtica; la reconstrucció és dia a dia. • Missatge: perseverança sense pressa però sense pausa per netejar, reconstruir i reprendre la vida al punt on la tempesta l’ha aturat. Entrevista: "La muntanya del tresor" (Martí Gironell) Què explica la novel·la • Montserrat durant la Guerra Civil (1936–1939): coordinació ràpida entre l’abadia i la Generalitat que evita l’incendi del monestir. • Montserrat com a hospital militar amb més de 3.000 llits; hi transiten figures com Lluís Companys, el doctor Trueta o la Vella Dorita. • Punt de vista d’un nen orfe, en Benet Nom de Déu (inspirat en Bruno del Noi del pijama de ratlles i en Jim Hawkins), que aporta innocència i preguntes que il·luminen el context bèl·lic. El “tresor” i l’epíleg • El misteri del tresor es desplega en diàlegs entre el nen i Fra Cervera; es resol a l’epíleg. "No us podré descobrir quin és… cal anar fins a l’últim final" Recerca i reptes • Reticències i pors per parlar d’un període encara sensible; cal insistència i cura per obtenir testimonis. • Descoberta de personatges clau (Carles Gerard, Joan Busquets, Dr. Riu Porta, Mossos que aturen anarquistes) i reflexió sobre el valor del patrimoni més enllà d’ideologies. Apunt local • Presentació a Llibreria 22 (Girona), 19 h; conversa sobre vida de poble al voltant de Girona i la qualitat de vida. Cultura popular: Caganers 2024 • Presentació de noves figures: Dani Olmo, Vinícius Jr., Miki Núñez, Toni Cruanyes, Jimi Hendrix, Beatles, Elisenda Carod, entre d’altres. • El caganer com a oasi d’humor en temps tensos: producte estimat que juga amb l’amor-odi (exemples: Trump, Messi, Vinícius). • Favorit del catàleg: el tió caganer, que uneix dues tradicions i té gran èxit entre visitants d’arreu. • Símptomes de Nadal: novetats de caganers, llums de ciutat i la banda sonora de la temporada. Territori: riuada al País Valencià i voluntariat ADF • Testimoni des de Picanya (a prop de Paiporta): carrers col·lapsats, cotxes amuntegats, interiors destrossats, pàrquings inundats. • Necessitat prioritària: mans per netejar i reconstruir (més que donacions materials). • Solidaritat recíproca: ADF de diverses comarques i policies locals gironines hi col·laboren. "Aquí, ara mateix, el que fa falta són mans" Benestar: com superar les pors (Anna Colomer, coach) Entendre la por • La por és una emoció bàsica que ens protegeix: cal distingir entre por real i por creada per la ment. • Factors com l’autoestima baixa i records sensorials (p. ex. l’olor de fang després d’una riuada) poden reactivar pors. Eines pràctiques • Identificar la por amb claredat. • Discriminar: és un perill real o una hipòtesi mental? – Real: cercar estratègies i actuar amb prudència. – Mental: estimar la probabilitat real que passi i enfrontar-la des de l’aquí i ara. • Reconèixer respostes de paralitzar/lluitar/fugir i treballar l’autoestima per reduir pors infundades. "No podem eliminar la por; la podem gestionar"

Panorama del programa • Magazine amb tres blocs principals: actualitat política internacional i catalana, diagnosi del teixit esportiu de clubs a Catalunya i novetats musicals amb anàlisi de tendències. "Quan tothom el donava per mort políticament... Trump torna a la Casa Blanca." Editorial i context inicial (EUA i País Valencià) • Victòria de Donald Trump i impacte en l’equilibri mundial, amb efectes que també ens afectaran aquí. • Recordatori de la crisi al País Valencià: gran resposta popular vs. resposta pobre de les administracions. Entrevista a Xavier Torrents — “Salvar Catalunya” i el nacionalpopulisme Tesi central del llibre • Ascens global del nacionalpopulisme: a Europa ja és la segona força si es sumen els tres grups de dreta radical al Parlament Europeu; amb Trump, el vent bufa a favor d’aquest corrent a escala mundial. • Pregunta clau: Per què ha trigat tant a arribar a Catalunya i fins on pot créixer? Possibles camins: model França/Àustria (creixement sostingut fins a liderar) o model Portugal/Itàlia (salt ràpid). Sílvia Oriols com a cas català • Definida pel convidat com la “Donald Trump catalana”; també paral·lelismes amb Marine Le Pen, Giorgia Meloni i Geert Wilders. • Trencament d’un consens històric: de “és català qui viu i treballa a Catalunya” a una definició restrictiva de catalanitat (llengua i altres criteris). • Islamofòbia declarada i rebuig a migrants fora del seu marc identitari. • Trajectòria accelerada: batllessa de Ripoll (2023) i diputada al Parlament (2024). Percentatge simbòlic: 3,7%, idèntic al primer de Meloni. • Pronòstic: punt d’inflexió el 2027 a les municipals, amb possible fort creixement territorial. Causes de l’ascens • No va ser el 17-A en si, sinó haver monopolitzat el relat sobre els atemptats a Ripoll en el període 2019-2023, mentre la resta de partits callaven. • Polarització emocional: ira, ràbia, ressentiment i por com a motors del vot; ús instrumental d’algunes positives (sorpresa, amor a una pàtria reduïda). • Xarxes socials com a altaveu: WhatsApp (Ripoll) i X/Twitter (entrada al Parlament). Suport mediàtic-tectònic a escala global. Sobre la consistència programàtica • Manca de polítiques públiques articulades més enllà del relat identitari i punitivista. El vot es mou pel discurs i l’emoció, no per disseny tècnic de solucions. "El silenci no és la via per evitar l’ascens d’aquests partits. Cal parlar-ne obertament i analitzar-ho fredament." Secció Coplev — Jordi Coma: “Estem a l’alçada?” (clubs esportius catalans) Problemes detectats • Infravaloració social de l’esport formatiu: famílies paguen 80–100 € per idiomes/música, però quotes molt baixes per clubs (20–60 €), desalineant valor i qualitat. • Sous irrisoris d’entrenadors i coordinadors → dificultat per retenir talent i garantir qualitat. • Entrenadors massa joves i sense formació portant canalla de 7–10 anys en fases clau del desenvolupament: “inacceptable”. • Desordre estratègic: sense visió i missió escrites, els clubs canvien rumb constantment (resultadisme, categories, exigència) i això desorienta jugadors, famílies i staff. • Conseqüència: abandonament entre 14–16 anys i experiències formatives irregulars. Propostes • Fixar i desplegar visió i missió del club (directiva + direcció tècnica), coherents a cada etapa. • Professionalització digna: retribucions suficients per exigir qualitat i estabilitat. Explicar-ho bé a les famílies per acceptar quotes una mica superiors. • Comunicació pedagògica amb famílies sobre desenvolupament motor, salut i prevenció de lesions. • Menys “apagar focs” i més perspectiva: ordenar processos, rols i decisions tècniques. • Legislació desitjable, però responsabilitat immediata de clubs i professionals per fer-se valer i elevar estàndards. "No podem tenir un nano de 14–15 anys entrenant nens de 8–9–10." Kit musical — Adrià Giné: novetats i tendències Carolina Durante + Rosalía (Normal) • Col·laboració sorpresa de la Rosalía no acreditada als crèdits. Estratègia de màrqueting: deixar que la cançó faci la promo per si sola un cop publicada. • Possible gest personal cap a Diego Ibáñez (cantant) per vincle familiar. Impuls al posicionament de la banda dins l’indie alternatiu estatal. Damiano David (ex-Måneskin) en solitari • Llença projecte pop i rep crítiques: comparacions amb Harry Styles (imatge, so, videoclips) i abandonament de l’estètica rock/punk. Malgrat això, tema sòlid i ben produït. Guitarrista d’Izal en solitari • Àlbum en clau personal. Reflexió d’Adrià: el valor de fer camí propi “a la teva manera” quan la pressió de la banda no omple. "Qui sap estar sol i fer les coses sol, sense necessitar ningú, mai se sentirà sol." Idees clau que queden • La política de les emocions explica part del vot a moviments nacionalpopulistes. • Parlar-ne amb dades i sense tabús evita que el relat quedi monopolitzat a xarxes. • L’esport formatiu necessita ordre, projecte i professionalització per complir la seva funció educativa. • La música actual combina col·laboracions estratègiques i trajectòries en solitari per buscar autenticitat i abast. Frases destacades "Sílvia Oriols és la Donald Trump catalana." "El silenci no és la via." "Hem d’ordenar els clubs des de la visió i la missió." "La promo es pot fer sola si la cançó és bona i el gest és potent."

Visió general • Episodi amb quatre blocs clau: editorial sobre dependència tecnològica, entrevista literària amb Edgar Cantero, crònica d’una onada de solidaritat Girona–València i secció filosòfica “L’art de...” dedicada a la ignorància. "La primera funció que ha de tenir [la literatura] és entretenir." — Edgar Cantero Editorial: dependència del mòbil i retorn a l’analògic • Reflexió irònica sobre com hem delegat massa en els dispositius amb bateria i el mal cos quan fallen. • Reivindicació del ràdio-despertador analògic com a luxe modern: menys dependència, més fiabilitat. • Broma compartida entre locutor i Arnau Vila sobre posar dos despertadors i el “tornar a l’analògic” com a antídot a l’“eufòria digital”. Entrevista a Edgar Cantero: Radio Free Camaco Llibre i context • Presentació de la sisena novel·la: “Radio Free Camaco” (novel·la negra), escrita des de Los Angeles però ambientada a Catalunya (comarques fictícies de La Llobera i Vulpenas). • Títol com a tribut llunyà a Radio Free Albemuth de Philip K. Dick. Temes i to • Protagonista: un ex-presidiari que viu al cotxe i rep un cadàver “encolomat”, iniciant una fugida pels pobles (Berri i voltants) a la recerca d’aliats per desfer el crim. • Vol trencar amb el cinisme típic del gènere: personatge afable, amb humor i fe en la humanitat. • To amb humor descarat (escola El Jueves): acudits inesperats fins i tot en moments de tensió. Estil i indústria • Estil ràpid i cinematogràfic: començar amb acció, pocs “entre-escenes”, ritme àgil. • Contrast EUA–Catalunya: als Estats Units, l’editorial es veu com a part de l’entertainment; a casa nostra, l’entreteniment literari costa més d’assimilar. • Processos creatius: poca documentació (comarques inventades però versemblants) i improvisació metòdica. • Exclusiva: està treballant en una seqüela amb el mateix protagonista; ja en té ~80 pàgines. Idees força • Rebuig a l’etiqueta de “promesa literària” (resta valor al fet i sumar pressió). • Aprenentatge editorial: ritme, entrada forta i economia narrativa. • Funció de la literatura: entretenir primer; la resta és secundari. Onada de solidaritat: Girona amb el País Valencià (post-DANA) • Inici espontani: a partir d’un WhatsApp i d’stories d’Instagram de la Mireia Van Leeuwen; amplificació via Girona Secreta. • Punt de recollida a Correus Girona: cues de cotxes, riuada de donacions i ambient d’efervescència ciutadana. • Logística: palets plastificats carregats a Viladereig; el camió arriba a Guadesuat (sud de València) amb coordinació municipal per superar controls. • Missatge central: confiar en la gent i el veïnatge; la resposta ciutadana supleix l’absència o lentitud política. L’art de la ignorància (amb Neus Aldeguer i Jana Fontbona) Definicions i tipologies • Ignorar: no saber o no tenir en compte (voluntari o involuntari). • Tipus: - Involuntària: no saps que no saps. - Voluntària: decideixes no assabentar-te per estar més tranquil. - Arrogant: no en saps i fas veure que en saps, menyspreant experts. Qui és més feliç: el savi o l’ignorant? • Tesi: l’ignorant és més feliç perquè no carrega amb el pes del coneixement constant ni la sobresimplificació de matisos. • Però es reclama equilibri: la vida és un joc de malabars entre saber i ignorar. Exemples i aplicacions • Sherlock Holmes: ignora dades trivials (p.ex., l’ordre dels planetes) per optimitzar l’atenció en allò rellevant. • Àmbits: - Política: menys indignació, però risc de vots acrítics per influència. - Ciència i salut: menys hipocondria, però perill de no detectar senyals d’alarma. - Relacions humanes: menys gelosia i dramas, però comunicació deficient i senyals ignorades. - Història: > "Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la." - Ideologia: ignorància selectiva per evitar conflictes morals; molt perillosa. - Autoignorància: menys crisis, però zero autocrítica i crisis més tard i més fortes. Cinema que il·lumina el tema • The Truman Show: ignorància construïda que sosté una felicitat fràgil. • Matrix: la tria entre veritat i ignorància confortable. • Don’t Look Up: crítica a l’autoengany col·lectiu davant d’alertes científiques. Tancament "Només sé que no sé res." — Sòcrates • Ser-ne conscient és clau per aprir-se al coneixement i evitar els perills de l’ignorant arrogant.

Resum general Programa amb tres eixos principals: cultura de proximitat, solidaritat ciutadana amb el País Valencià arran de la riuada, i novetats discogràfiques. Cultura: Presentació de l’edició 2024 dels Concerts a Cegues a Girona amb noves ubicacions i un format 100% acústic i íntim. Solidaritat: Cobertura de l’“allau” de donacions a Girona i el seu entorn, amb testimonis d’organitzadors locals i una crònica directa des de Paiporta (Horta Sud, València) que descriu el xoc, la manca d’alertes i la resposta veïnal. Música: Conversa amb la cantautora Agnès Algaró, que estrena el seu segon disc, “Espanta ocells”, definit com a pop rural intimista. "El poble salva el poble" — lema que travessa les intervencions sobre la resposta ciutadana a la riuada. Obertura i context Ressaca de Fires de Sant Narcís i to inicial marcat per la consternació pels fets al País Valencià. Avís que el programa combinarà informació, testimonis i espais de cultura per “respirar” sense obviar l’actualitat greu. Concerts a Cegues (Girona 2024) El format i l’experiència 100% acústic: sense equip de so ni escenari per potenciar la proximitat artista–públic. Intenció de conservar aforaments petits (20–50 persones) per mantenir la intimitat, però amb més sessions totals. Novetats 2024 11 concerts (9 l’any anterior) i gairebé 700 entrades totals (vs. ~500). Noves ubicacions: Saló de Plens de l’Ajuntament, Capella de Sant Nicolau (amb el Bòlit), Fariner Teixidor i Casa de les Arts. Inici el cap de setmana del 9–10 de novembre: doble concert dissabte i un diumenge al matí. Cartell “a cegues” i pistes El joc continua: els noms hi són al cartell però tapats; enguany s’ha pujat l’“opacitat”. Es poden intuir “accents” i alguna darrera lletra, però “encara ningú l’ha encertat”. Criteri: artistes que venen per primer cop al cicle (es descarten noms que ja hi han actuat). Entrades i demanda Diversos sold-outs (el Saló de Plens es va esgotar en 48 h); la resta, amb molt poques entrades. "Quan treus una cosa tan simple com l’equip de so, el concert canvia completament." Onada solidària gironina cap al País Valencià Organització ciutadana (Jorge Tomás) Iniciativa espontània de recollida d’aliments, aigua, roba i estris de neteja a la zona de Correus (Girona). La participació va desbordar la logística inicial. Recol·locació del material a espais públics i una nau privada a Sarrià, amb suport de l’ajuntament local; paletització i camió sortint cap a “Galasuart” per distribució municipal. Agraïment a Girona Futsal pel suport operatiu i a la ciutadania per la resposta massiva. Crítica a la lentitud institucional; elogi de la xarxa veïnal. Clubs i entitats (Noemí, Girona Futsal) L’àrea social del club activa punts de recollida i s’ofereix a portar ajuda al territori afectat. Testimoni de desbordament solidari i d’autoorganització de famílies i voluntaris. "El poble salva el poble" — Noemí, Girona Futsal. Testimoni des de Paiporta (Marta) Cronologia i alertes La riuada es desferma en pocs minuts: “vuit minuts angustiosos”. Les alertes oficials arriben tard (“a les 20:00, quan feia dues hores que tot havia començat”). Impacte Inundacions sobtades, arrossegament de cotxes i estructures, garatges rebentats, gent atrapada i desapareguts. Relat de morts als carrers i carrers intransitables per runa i vehicles apilats. Després de la riuada Dies sense llum ni aigua corrent; advertiments sobre aigua contaminada. Por i robatoris nocturns; manca de presència efectiva de seguretat els primers dies, segons el testimoni. Necessitat de medicació i atenció a col·lectius vulnerables. Valoració institucional i peticions Crítica a la gestió de diferents administracions; percepció d’“abandó” inicial. Reclam: “ "Que vinguin amb les pales" — més ajuda efectiva sobre el terreny i depuració de responsabilitats. Música: Agnès Algaró i “Espanta ocells” El disc Segon àlbum amb eix en l’amistat i la imatge d’un espantaocells “incapaç de fer fora allò que molesta”. Estil: pop rural intimista — un pop de petit format, amb imaginari del món rural. Procés creatiu i directe Més exigent i disciplinat que el primer (“Bosc endins”), sense el temps del confinament i amb “calaix” de cançons més curt. Dubtes sobre el format de directe: replicar el so de l’estudi vs. opció més acústica. Indústria i recepció Sensació d’acollida calorosa els primers dies del llançament. Dificultats per obrir-se pas en el context actual, però voluntat de persistir i fer música “per ella mateixa”. Tancament Comiat amb música i recordatori dels titulars i programació de Girona FM.

Panorama general Programa especial en plena Festa Major de Girona (Fires de Sant Narcís 2024) amb una entrevista central al filmmaker David Sánchez, connexions de carrer i focus local. El to del programa combina actualitat i cultura amb accent gironí, i una crida cívica a la donació de sang. "Ara no toca depurar responsabilitats; toca rescatar i ajudar" — sobre els efectes de la DANA Introducció i editorial DANA i emergència: crida a prioritzar el rescat i l’ajuda a persones atrapades i desaparegudes abans d’“assenyalar” responsables. To del programa: respecte i sobrietat; tot i el context festiu, es manté l’atenció en el servei públic. Entrevista amb David Sánchez (filmmaker) Naixement del projecte de Halloween Origen: idea sorgida d’una campanya que no es va atrevir a fer-se; ell la converteix en “campanya pròpia”. Format serial: cada any un nou capítol de la mateixa història; el 2024 és el cinquè. Localització icònica: estructura abandonada a la Devesa de Girona; fins i tot fans internacionals hi fan “peregrinació” per fer-hi fotos. "Fer vídeos no és quina càmera tens, és quina història ets capaç d’explicar" Halloween vs Castanyada Compatibilitat total: dues tradicions que poden conviure; la Castanyada podria “actualitzar-se” per connectar millor amb joves. Mirada global: un slasher local, clàssic i nostàlgic, pot ressonar arreu del món. Vocació i primers passos Vocació precoç: des dels 12 anys amb una VHS. Aprenentatge: casaments (relats de parelles) i Televisió de Girona (notícia com a història breu i plana); descobriment de tècniques com els blancs de blancs i els recursos. Guerra i desromantització Bòsnia (postguerra) i conflicte Líban–Israel (2005): experiència transformadora i dura. Desmuntatge del mite: una guerra “no té res de romàntic”; la càmera crea distància en el moment, però el cop emocional arriba en tornar. Ficció i mirada narrativa Pas a la ficció: necessitat d’“explicar històries inventades” que omplen el buit creatiu. La mirada: qualsevol detall quotidià pot ser llavor d’un relat (ex.: curt “All Those Days”, nascut d’un comentari escoltat al carrer). Xarxes, immediatesa i qualitat Democratització: tothom pot crear amb un mòbil, però hi ha intrusisme i crisi de qualitat de contingut. Shorts i reels (5–7 s) expliquen instants, però empobreixen la narrativa si no hi ha temps per desenvolupar el relat. Treballar des de Girona i pedagogia al client Professionalització local: es pot viure de la càmera des de qualsevol lloc si es treballa bé. Pedagogia: alinear expectatives i pressupostos; explicar emocions i valor del producte més que “mostrar màquines”. Instagram i comunitat Comunitat agraïda i pocs haters; aposta per contingut que “ensenyin” o “emocionin”. Making of i processos: recordatori que darrere d’un clip hi ha hores de preproducció, rodatge i edició (regla: fins a 100 h per 1 h final). Objectiu professional 25 anys d’autònom; ambició clara: fer un llargmetratge professional (ja té 4 guions escrits). Fires: pluja i firaires Impacte de la pluja: condiciona l’afluència; el públic es concentra als dies bons i es tensiona l’operativa. Magnitud: 167 parades/atraccions a la Devesa; fira “molt ben muntada” que atrau firaires de tot l’Estat. Coordinació: ajustos sobre el terreny amb Ajuntament i entitats per millorar fluxos i seguretat. El trenet de les castanyes (Plaça Independència) Tradició familiar: Ivan Grima continua l’ofici del pare (més de 40 anys); fort vincle emocional amb Girona. Temporalitat: forta presència per Fires; menys parades la resta de l’hivern per permisos/burocràcia. Logística: setmanes intenses; es poden preparar prop de 100 kg de castanyes en previsió. Pluja: també redueix flux a plaça; cobert ajuda, però l’afluència baixa. Moniato: percepció que ven millor del que alguns esperen; el producte es reivindica com a saludable. Crida: Marató de donació de sang On i quan: Plaça Catalunya, 31 d’octubre i 1 de novembre (10–20 h). Context: reserves baixes; convocatòria a participar i recordatori del punt permanent a l’Hospital Trueta. Pauses i tancament Autopromocions i publicitat de la graella de Girona FM i serveis municipals. Peça musical final i cloenda del magazín.

Visió general Episodi especial d’Els Quatre Rius que combina actualitat i fires de Sant Narcís amb cultura i música. Destaquen: l’impacte humà i climàtic del temporal al sud-est, una conversa profunda sobre l’art de la nostàlgia, la presentació de la “Mosqueta” (còctel sense alcohol de Barraques), la Zombie Walk vinculada a La Cucullona’t i la música d’Esmoking Manbino, que presenta el disc “Cans d’amor”. Principals temes Actualitat: temporal al sud-est i canvi climàtic • 51 víctimes per una DANA explosiva a València, Castella i Andalusia; imprevisibilitat alta i cost humà insubstituïble. • S’emfasitza el component humà: “51 vides, 51 històries de dolor” i l’escalf des de Girona. • Canvi climàtic present: alternança de sequeres severes i fenòmens extrems. • Context local: a Girona, pluges febles intermitents durant la tarda; seguiment a fires. L’art de la nostàlgia (Neus Aldaguer i Jana Fontbona) Què és la nostàlgia? • Definició sentida: dol que neix d’un record feliç; se’n pateix perquè allò va ser valuós. • Risc: idealització del passat i dificultat d’acceptar que “allò no tornarà”. • Clau de salut mental: acceptar la nostàlgia sense viure-hi instal·lat. “Et fas gran cada vegada que ets menys innocent.” Nostàlgia precoç i anticipada • Es pot sentir nostàlgia precoç per allò que encara no has viscut o que saps que acabarà (p. ex. etapa universitària, Erasmus). “Se podrá tener nostalgia de algo que aún no te ha pasado... y luego me da pena cuando me acuerdo de lo bonitas que iban a ser.” — Candela Peña Tecnologia i memòria • El mòbil i les xarxes fan de capsa de records a la butxaca: recordatoris “fa 1 any”, arxius d’Instagram... • Risc de “enganxar-se” a revisitar el passat quan el present incomoda. Deixar anar i fer neteja • Desprendre’s de treballs antics, cartes, roba: alleugereix la “motxilla”. • Evitar el col·leccionisme nostàlgic que porta a procrastinar i pesa mentalment. Retromàrqueting i cultura del remake • La indústria cultural monetitza la nostàlgia: remakes, retorns de sagues (p. ex. Star Wars), Pokémon Go, càmeres analògiques. • Orígens mediàtics: MTV i construcció d’ideals; mecanismes de posicionament cultural en la Guerra Freda. Tipus de nostàlgia • Per un lloc/moment/persona. • Per la persona que eres en aquell context (més punyent). Art com a company de la nostàlgia • Música i cinema com a fil conductor del record: cançó final “Yesterday” dels Beatles. • Recomanacions: La casa en flames i la clàssica Cinema Paradiso. Fires: la “Mosqueta”, còctel sense alcohol de Barraques • Objectiu: oferir una alternativa sense alcohol a Barraques. • Autors: Biel Mas Joanola i Pau Pomés (Escola d’Hostaleria de Girona), iniciativa de l’Ajuntament. • Recepta: xarop de poma, sucre líquid, llima, gel i aigua amb gas. • Disponibilitat: a totes les barraques de Girona. Cultura i carrer: Zombie Walk i La Cucullona’t • Zombie Walk: cercavila de zombies amb 12-13 edicions a Girona; orígens en festivals i Halloween. • Afluència: fins a ~400 participants (segons temps); públic variat. • Recorregut: Plaça d’Albí → Ciutadans → Plaça Independència → Santa Clara → Pont de Pedra → Plaça d’Albí. • Activitats: taller i concurs de maquillatge (infantil, grupal i millor maquillatge) i concert final amb Betty Orchestra. • La Cucullona’t: festival de terror (13a edició el 2025), del 29 de novembre al 7 de desembre; la Zombie Walk és la prèvia de Halloween (31/10). Música: Esmoking Manbino presenta “Cans d’amor” • Nou disc: “Cans d’amor” (joc de paraules entre “cants” i “cans”); cançons on apareixen gossos com a imatge recurrent. • Tò: no és un disc d’“amor romàntic” convencional; històries de personatges i afectes des del marge. • Concepte: no estrictament conceptual; recull de cançons unides per motius canins i portada amb 46 gossos. • Context personal: Esteve Segué té 11 gats; la mort d’una gossa fa 2 anys ressona en el projecte. • Directe: 31/10, Parc del Migdia (19.30 h), compartint vetllada amb Gorka Orbí; banda ampliada respecte al disc anterior.

Resum general Programa especial en plena Festa Major de Sant Narcís amb dues meitats clares: Primer bloc: focus a la 62a Fira de Mostres de Girona amb la seva directora, Coralí Cunyat. Es repassen objectius, sectors clau, novetats i reptes logístics i de costos. Segon bloc: conversa a “Liar la troca” sobre la gentrificació del Barri Vell, amb dades, context històric, veus veïnals del projecte sonor SOS i propostes de solucions. Fira de Mostres (62a edició) Què és: fira multisectorial com a aparador de 300 empreses per presentar novetats, saludar clients i, sobretot, fer negoci. Presencialitat post-pandèmia: la presencialitat es confirma com el lloc on es tanca més negoci; la digitalització ha complementat, no substituït. Sectors destacats: creix fort el de la llar, reformes i rehabilitació, i la sostenibilitat (plaques solars, vehicle elèctric/híbrid). Automoció i maquinària agrícola cauen per calendaris i mercat. Qualitat d’estands: es preveu salt qualitatiu en imatge i disseny d’espais. Gastronomia: escenari gestionat per el segell Girona Excel·lent (tastets i presentacions de producte local de qualitat). Novetat lúdica: primer campionat de Cub de Rubik a les comarques gironines (1–3 de novembre), amb 125 participants de 16 països i tallers per aprendre tècniques. Creixement i costos: hi ha marge per créixer, però amb prudència: carpes i muntatges a Devesa són cars i la fira evita repercutir l’augment de costos a les empreses. Assistència: 57.000 visitants el 2023; objectiu de superar la xifra tot i la pluja. Gentrificació del Barri Vell de Girona Símptomes: canvi accelerat del teixit comercial (proliferació de negocis vinculats al ciclisme, restaurants de brunch i botigues premium), pèrdua de comerç de proximitat i expulsió veïnal per lloguers. Dades clau: del 2008 (2 pisos turístics) a ~475 el 2024 (topall municipal de 15% al Barri Vell; 4% a la resta). Preus de lloguer: d’450–550€ (2013) a 800–1.700€ actuals. Context i definicions: M. Delgado: gentrificació com a “tematització” d’un centre històric posat a la venda, allunyant la vida real. R. Glass (1964): quan arrenca el procés, el caràcter social canvia i la classe obrera és foragitada. Veus del projecte SOS (Raquel Morón i Cesc Cidera): testimonis sobre desnonaments invisibles, sentiments d’“estranger al teu barri” i absència de serveis (jocs infantils, biblioteca, comerços bàsics). Mesures municipals actuals: Prohibició de ciclistes en tres carrers clau del Barri Vell. Grups turístics limitats a 25 persones i sense megàfon. Taxa d’estacionament per a busos turístics (4,95€/h). Propostes dels veïns: Més serveis de barri (biblioteca, parcs infantils, espais veïnals). Cooperatives d’habitatge en sòl municipal. Protegir el comerç de proximitat i limitar la concentració de bars. Facilitar aparcament veïnal a la Copa. Cites destacades "Les empreses venen a fer negoci." — Coralí Cunyat "Soc com una pedra del Barri Vell... Sembla que la pots trepitjar, però realment té una força." — Adela Camanyo "Comprar una bici de 2.000€ cada setmana no m’interessa... S’ha expulsat el comerç quotidià del barri." — Ferran Rodríguez Recursos Projecte SOS (recorregut sonor pel Barri Vell): www.art-crea.org

Resum general Programa especial en directe des del balcó de l’Ajuntament de Girona per donar el tret de sortida a les Fires de Sant Narcís 2024. S’entrellacen cròniques d’ambient, entrevistes a entitats, consells de salut i gastronomia, cultura de proximitat, música d’artistes emergents i el gran moment del vespre: el pregó musical d’Àngel Daban i Jordi Tonietti, amb homenatge a Xesco Boix. La plaça del Vi s’omple de famílies, imatgeria festiva i cançó popular. "Ja n’hi ha prou que caiguin bombes arreu del món. Volem la pau... i que passeu una molt bona festa major" — Alcalde Lluc Salellas Punts clau • Ambient i inclusió: Plaça del Vi plena, espai Calma per a persones d’alta sensibilitat per seguir el pregó amb tranquil·litat. • Veu de les entitats: Diables i Marrecs expliquen la feina invisible de Fires, calendari d’actes i la importància de les barraques per finançar el teixit associatiu. • Castells: Objectius dels Marrecs (5d8, torre de 8 i estrena del 4d8 amb l’agulla). • Salut i festa responsable: El Dr. Sirvent recomana no barrejar alcohol amb energètiques, no conduir si s’ha begut i aposta per begudes simples i opcions sense alcohol (com la mosqueta). Comparteix una cassola de tardor per dinars de Fires. • Cultura i mercat de proximitat: 59a Fira del Dibuix i Pintura (Les Voltes), tradició ininterrompuda (fins i tot en pandèmia, online) amb més de 100 artistes ocupant Plaça del Vi, Pont de Pedra, Rambla i Plaça Catalunya. • Música km 0 i barraques: Artistes emergents (Josh Jou, Fortu) i reflexió sobre cartells mixtos (emergents + consagrats). Entrevista a Cala Vento: 10 anys de constància, naturalitat i segell propi DIY. • Llibre de Fires: “L’Escola Pública Girona” (Xavier Carmaniu): mirada històrica de l’educació a la ciutat, punts d’inflexió (Mancomunitat, Segona República, Transició) i reivindicació del valor dels mestres. • Pregó 2024: Discurs de l’alcalde (efemèrides: 30 anys de “Bordell” d’Umpah-Pah i cançó “Novembre”; 25 anys de Fires populars; 40 anys de la mort de Xesco Boix). Pregó musical amb Daban i Tonietti: cançoner popular, valors de pau, inclusió i germanor. • Imatgeria i cloenda: Ball de l’Àliga, pas de gegants i capgrossos i festa oberta a la plaça. Destacats per temes Entitats i castells • Diables: les barraques són vitals per sostenir l’activitat (reparar/fabricar bèsties, nous espectacles). Crida a consumir a les barraques per reforçar l’associacionisme. • Marrecs de Salt: final de temporada a casa; repte d’estrenar el 4d8 amb l’agulla i repetir/millorar fites de l’any anterior. Salut i cuina de Fires • Alcohol i conducció: 40% d’accidents relacionats amb alcohol. Alternatives sense alcohol i respecte als qui no beuen. • No barrejar alcohol + energètiques ni altres substàncies; apostar per begudes simples (cervesa, vi, cava). • Recepta de cassola de tardor: pollastre de pagès, costelló d’urc, botifarres, ceba, pastanaga i tomàquet, raig de vi ranci, prunes i orellanes; acompanyar amb boniato a la paella. Opcions vegetals: risotto de bolets, fricandó vegetal. Cultura i proximitat • Fira del Dibuix i Pintura (Les Voltes, 60 anys el 2025): aparador popular per professionals de l’art; recorregut històric i creixement fins a ocupar gran part del centre. • Espai Calma: sala amb capacitat per a 10 persones i pantalla per seguir el pregó sense sobreestímuls. Música i barraques • Artistes emergents (Josh Jou, Fortu): oportunitat de tocar a casa; aposta per cartells híbrids per fer créixer nova base de públic. • Cala Vento: trajectòria pas a pas, èxits amb “Balanceo” i “Casa Linda”, filosofia do it yourself i segell propi que ja edita altres bandes. Educació i llibre de Fires • “L’Escola Pública Girona” (X. Carmaniu): del XIX fins avui; moments estel·lars: Mancomunitat, Segona República, Transició. Crítica a la precarietat docent i a l’obsessió tecnològica: calen infraestructures, equips i estabilitat. El pregó, en síntesi • Alcalde Lluc Salellas: fires inclusives, diverses i de carrer; agraïment a entitats i personal municipal; pau al món i crida a compartir la festa. • Efemèrides: Umpah-Pah (30 anys de “Bordell”), 25 anys de fires populars, 40 anys de Xesco Boix. • Àngel Daban i Jordi Tonietti: pregó-espectacle amb cançons i valors: - “Si tu et vols divertir”, “La masovera”, “El bolet petitó”, “Xuxuà”, “Volo ben alt”, “Tots som germans” i una peça nova per a Girona. - Missatges de català com a llengua vehicular, cultura popular i germanor: “Tots som germans”. • Imatgeria: Ball solemne de l’Àliga i pas de gegants i capgrossos; la plaça vibra amb la cultura popular.

Panorama general Programa especial de Girona FM al voltant de les Fires de Sant Narcís: entrevista als pregoners infantils (Àngel Daban i Jordi Tonietti), bloc de festa segura i inclusiva amb el Centre Jove de Salut, i dispositiu de trànsit amb Mossos d'Esquadra. "La nostra feina és fer que hi hagi interacció orgànica, natural" — Jordi Tonietti Pregoners: música infantil i ciutat Trucada i reconeixement • Sorpresa i honor per ser escollits pregoners; trucada directa de l’alcalde Lluc Salellas. • Reconeixement a una trajectòria de 40-50 anys d’animació infantil en català i la seva utilitat pública. "Moltes vegades no ha sigut prou reconeguda la nostra feina." — Jordi Tonietti Català, cultura i espai a les festes • Diagnòstic preocupant: retrocedeix l’ús del català entre infants i en l’ambient sonor d’escoles. • Reivindicació de l’animació infantil com a eina pedagògica, de cultura popular i transmissió de tradicions. Directe vs pantalles • Són “carn de directe”: valoren la participació i el contacte cara a cara per sobre de xarxes. • Xarxes com a eines inevitables de difusió, però crítica a la lògica d’“influencers” i concerts amb playback. Referents i història • Referents: Xesco Boix (pioner) i Àngel Daban (proximitat a Girona); influències del folk nord-americà i versions en català de cançons internacionals. El pregó i el to • Volen un pregó festiu i participatiu, amb cançons populars i animació col·lectiva a la plaça del Vi: “Benvinguts...” — “Adéu”. • Sentit de responsabilitat per inaugurar la festa gran de la ciutat. Records de Fires • Viatge emotiu per la Devesa: atraccions clàssiques, tòmboles, tren de la Bruixa, paradetes, olor de tardor i abrics nous. Fires segures, lliures i inclusives (Centre Jove de Salut) Nits de Qualitat i serveis • Implantació del programa Nits de Qualitat: aigua gratuïta, preservatius, taps per a les orelles, i personal de barraques format. • Punt de Salut Jove (6 nits, 23-03 h): informació, dispensació responsable, alcoholímetre per comprovar si es pot conduir, i equip itinerant per la Copa. Novetat: còctel sense alcohol “Mosqueta” • Còctel base de poma, preu 2,50 € i lanyard de regal fins a esgotar existències. "Divertir-se té moltes versions" — Cartell preventiu Comunicació i co-creació • Cartell preventiu creat per alumnat d’un batxillerat artístic (autoria: Júlia Isern-Cos), desplegat en marquesines, centres educatius i barraques. Inclusió afectiva: Dinder Club • Llançament local de Dinder Club (plans i cites per a persones amb discapacitat intel·lectual), sempre tutoritzat i monitoritzat. • Primer pla de fires: sortida col·lectiva a un concert de diumenge a les 18 h. Trànsit i seguretat viària (Mossos d’Esquadra) Controls i coordinació • Dispositiu amb controls preventius i dissuasius a entrades/sortides de Girona i anella urbana perifèrica; franges de tarda i retorn nocturn. • Coordinació amb Policia Municipal per macrocontrols combinats. Educació viària i nous riscos • Xerrades de mobilitat segura a empreses i universitat: alcohol, drogues, i distraccions pel mòbil. • Atenció a col·lectius vulnerables (motos, ciclistes) i a l’ús del mòbil també en bici. Dades clau i consells • De 3.500 positius, les drogues són el 51%, per sobre de l’alcohol; el test de drogues és més complex i lent que el d’alcohol. • Missatge central: si no estàs en condicions, no condueixis; fes servir l’alcoholímetre del Punt de Salut o busca alternativa. "L’objectiu és que no surti conduint." Claus per al públic • Sant Narcís com a festa gran: pregó d’animació per a tota la família. • Salut i inclusió al centre: serveis, materials, i opcions d’oci sense alcohol. • Prevenció viària: controls intensius, educació i cultura de responsabilitat compartida.