Alarmes analògiques, “Radio Free Camaco” amb Edgar Cantero, camió solidari a València i l’art de la ignorància

Visió general

• Episodi amb quatre blocs clau: editorial sobre dependència tecnològica, entrevista literària amb Edgar Cantero, crònica d’una onada de solidaritat Girona–València i secció filosòfica “L’art de...” dedicada a la ignorància.

"La primera funció que ha de tenir [la literatura] és entretenir." — Edgar Cantero

Editorial: dependència del mòbil i retorn a l’analògic

• Reflexió irònica sobre com hem delegat massa en els dispositius amb bateria i el mal cos quan fallen.
• Reivindicació del ràdio-despertador analògic com a luxe modern: menys dependència, més fiabilitat.
• Broma compartida entre locutor i Arnau Vila sobre posar dos despertadors i el “tornar a l’analògic” com a antídot a l’“eufòria digital”.

Entrevista a Edgar Cantero: Radio Free Camaco

Llibre i context

• Presentació de la sisena novel·la: “Radio Free Camaco” (novel·la negra), escrita des de Los Angeles però ambientada a Catalunya (comarques fictícies de La Llobera i Vulpenas).
• Títol com a tribut llunyà a Radio Free Albemuth de Philip K. Dick.

Temes i to

• Protagonista: un ex-presidiari que viu al cotxe i rep un cadàver “encolomat”, iniciant una fugida pels pobles (Berri i voltants) a la recerca d’aliats per desfer el crim.
• Vol trencar amb el cinisme típic del gènere: personatge afable, amb humor i fe en la humanitat.
• To amb humor descarat (escola El Jueves): acudits inesperats fins i tot en moments de tensió.

Estil i indústria

• Estil ràpid i cinematogràfic: començar amb acció, pocs “entre-escenes”, ritme àgil.
• Contrast EUA–Catalunya: als Estats Units, l’editorial es veu com a part de l’entertainment; a casa nostra, l’entreteniment literari costa més d’assimilar.
• Processos creatius: poca documentació (comarques inventades però versemblants) i improvisació metòdica.
• Exclusiva: està treballant en una seqüela amb el mateix protagonista; ja en té ~80 pàgines.

Idees força

• Rebuig a l’etiqueta de “promesa literària” (resta valor al fet i sumar pressió).
• Aprenentatge editorial: ritme, entrada forta i economia narrativa.
• Funció de la literatura: entretenir primer; la resta és secundari.

Onada de solidaritat: Girona amb el País Valencià (post-DANA)

• Inici espontani: a partir d’un WhatsApp i d’stories d’Instagram de la Mireia Van Leeuwen; amplificació via Girona Secreta.
• Punt de recollida a Correus Girona: cues de cotxes, riuada de donacions i ambient d’efervescència ciutadana.
• Logística: palets plastificats carregats a Viladereig; el camió arriba a Guadesuat (sud de València) amb coordinació municipal per superar controls.
• Missatge central: confiar en la gent i el veïnatge; la resposta ciutadana supleix l’absència o lentitud política.

L’art de la ignorància (amb Neus Aldeguer i Jana Fontbona)

Definicions i tipologies

• Ignorar: no saber o no tenir en compte (voluntari o involuntari).
• Tipus:

- Involuntària: no saps que no saps. - Voluntària: decideixes no assabentar-te per estar més tranquil. - Arrogant: no en saps i fas veure que en saps, menyspreant experts.

Qui és més feliç: el savi o l’ignorant?

• Tesi: l’ignorant és més feliç perquè no carrega amb el pes del coneixement constant ni la sobresimplificació de matisos.
• Però es reclama equilibri: la vida és un joc de malabars entre saber i ignorar.

Exemples i aplicacions

• Sherlock Holmes: ignora dades trivials (p.ex., l’ordre dels planetes) per optimitzar l’atenció en allò rellevant.
• Àmbits:

- Política: menys indignació, però risc de vots acrítics per influència. - Ciència i salut: menys hipocondria, però perill de no detectar senyals d’alarma. - Relacions humanes: menys gelosia i dramas, però comunicació deficient i senyals ignorades. - Història: > "Qui no coneix la història està condemnat a repetir-la." - Ideologia: ignorància selectiva per evitar conflictes morals; molt perillosa. - Autoignorància: menys crisis, però zero autocrítica i crisis més tard i més fortes.

Cinema que il·lumina el tema

• The Truman Show: ignorància construïda que sosté una felicitat fràgil.
• Matrix: la tria entre veritat i ignorància confortable.
• Don’t Look Up: crítica a l’autoengany col·lectiu davant d’alertes científiques.

Tancament

"Només sé que no sé res." — Sòcrates

• Ser-ne conscient és clau per aprir-se al coneixement i evitar els perills de l’ignorant arrogant.