Montserrat en guerra, caganers i ajuda a València
Parlem amb Martí Gironell per presentar la seva nova novel·la «La muntanya del tresor». Un capítol poc conegut de la nostra història a Montserrat durant la Guerra Civil
Marc Alós ens presenta les novetats dels caganers per aquest 2024
Parlem amb Robert Cufí com a membre de l'ADF Alguème voluntari desplaçat al País Valencià
La coach Anna Colomer ens dona les claus per identificar, diferenciar i superar les pors personals, acceptant aquesta emoció
Panorama del programa
Un magazín amb to local i mirada àmplia: un editorial sobre la importància de mantenir el focus post-crisi, una entrevista literària sobre Montserrat a la Guerra Civil, les novetats de caganers 2024, el testimoni d’ajuda al País Valencià després de la riuada i eines pràctiques per superar les pors.
"La batalla no és temporal… el més important és no deixar-ho córrer" "El que fa falta aquí són mans" "No podem eliminar la por de la nostra vida"
Editorial: sostenir l’atenció més enllà de l’efervescència
- Idea clau: no oblidar els fets un cop passa la tempesta mediàtica; la reconstrucció és dia a dia.
- Missatge: perseverança sense pressa però sense pausa per netejar, reconstruir i reprendre la vida al punt on la tempesta l’ha aturat.
Entrevista: "La muntanya del tresor" (Martí Gironell)
Què explica la novel·la
- Montserrat durant la Guerra Civil (1936–1939): coordinació ràpida entre l’abadia i la Generalitat que evita l’incendi del monestir.
- Montserrat com a hospital militar amb més de 3.000 llits; hi transiten figures com Lluís Companys, el doctor Trueta o la Vella Dorita.
- Punt de vista d’un nen orfe, en Benet Nom de Déu (inspirat en Bruno del Noi del pijama de ratlles i en Jim Hawkins), que aporta innocència i preguntes que il·luminen el context bèl·lic.
El “tresor” i l’epíleg
- El misteri del tresor es desplega en diàlegs entre el nen i Fra Cervera; es resol a l’epíleg.
"No us podré descobrir quin és… cal anar fins a l’últim final"
Recerca i reptes
- Reticències i pors per parlar d’un període encara sensible; cal insistència i cura per obtenir testimonis.
- Descoberta de personatges clau (Carles Gerard, Joan Busquets, Dr. Riu Porta, Mossos que aturen anarquistes) i reflexió sobre el valor del patrimoni més enllà d’ideologies.
Apunt local
- Presentació a Llibreria 22 (Girona), 19 h; conversa sobre vida de poble al voltant de Girona i la qualitat de vida.
Cultura popular: Caganers 2024
- Presentació de noves figures: Dani Olmo, Vinícius Jr., Miki Núñez, Toni Cruanyes, Jimi Hendrix, Beatles, Elisenda Carod, entre d’altres.
- El caganer com a oasi d’humor en temps tensos: producte estimat que juga amb l’amor-odi (exemples: Trump, Messi, Vinícius).
- Favorit del catàleg: el tió caganer, que uneix dues tradicions i té gran èxit entre visitants d’arreu.
- Símptomes de Nadal: novetats de caganers, llums de ciutat i la banda sonora de la temporada.
Territori: riuada al País Valencià i voluntariat ADF
- Testimoni des de Picanya (a prop de Paiporta): carrers col·lapsats, cotxes amuntegats, interiors destrossats, pàrquings inundats.
- Necessitat prioritària: mans per netejar i reconstruir (més que donacions materials).
- Solidaritat recíproca: ADF de diverses comarques i policies locals gironines hi col·laboren.
"Aquí, ara mateix, el que fa falta són mans"
Benestar: com superar les pors (Anna Colomer, coach)
Entendre la por
- La por és una emoció bàsica que ens protegeix: cal distingir entre por real i por creada per la ment.
- Factors com l’autoestima baixa i records sensorials (p. ex. l’olor de fang després d’una riuada) poden reactivar pors.
Eines pràctiques
- Identificar la por amb claredat.
- Discriminar: és un perill real o una hipòtesi mental?
– Real: cercar estratègies i actuar amb prudència. – Mental: estimar la probabilitat real que passi i enfrontar-la des de l’aquí i ara.
- Reconèixer respostes de paralitzar/lluitar/fugir i treballar l’autoestima per reduir pors infundades.
"No podem eliminar la por; la podem gestionar"

