Fires de Girona: Fira de Mostres i gentrificació
Parlem amb Coralí Cunyat sobre la 62a edició de la Fira de Mostres i totes les novetats d'aquest 2024
Mar Camps ens fa una radiografia del fenomen de gentrificació a Girona amb veus de gironins i gironines afectats. Veus del projecte artístic SOS de Raquel Moron i Cesc Sidera
Resum general
Programa especial en plena Festa Major de Sant Narcís amb dues meitats clares:
- Primer bloc: focus a la 62a Fira de Mostres de Girona amb la seva directora, Coralí Cunyat. Es repassen objectius, sectors clau, novetats i reptes logístics i de costos.
- Segon bloc: conversa a “Liar la troca” sobre la gentrificació del Barri Vell, amb dades, context històric, veus veïnals del projecte sonor SOS i propostes de solucions.
Fira de Mostres (62a edició)
- Què és: fira multisectorial com a aparador de 300 empreses per presentar novetats, saludar clients i, sobretot, fer negoci.
- Presencialitat post-pandèmia: la presencialitat es confirma com el lloc on es tanca més negoci; la digitalització ha complementat, no substituït.
- Sectors destacats: creix fort el de la llar, reformes i rehabilitació, i la sostenibilitat (plaques solars, vehicle elèctric/híbrid). Automoció i maquinària agrícola cauen per calendaris i mercat.
- Qualitat d’estands: es preveu salt qualitatiu en imatge i disseny d’espais.
- Gastronomia: escenari gestionat per el segell Girona Excel·lent (tastets i presentacions de producte local de qualitat).
- Novetat lúdica: primer campionat de Cub de Rubik a les comarques gironines (1–3 de novembre), amb 125 participants de 16 països i tallers per aprendre tècniques.
- Creixement i costos: hi ha marge per créixer, però amb prudència: carpes i muntatges a Devesa són cars i la fira evita repercutir l’augment de costos a les empreses.
- Assistència: 57.000 visitants el 2023; objectiu de superar la xifra tot i la pluja.
Gentrificació del Barri Vell de Girona
- Símptomes: canvi accelerat del teixit comercial (proliferació de negocis vinculats al ciclisme, restaurants de brunch i botigues premium), pèrdua de comerç de proximitat i expulsió veïnal per lloguers.
- Dades clau: del 2008 (2 pisos turístics) a ~475 el 2024 (topall municipal de 15% al Barri Vell; 4% a la resta). Preus de lloguer: d’450–550€ (2013) a 800–1.700€ actuals.
- Context i definicions:
- M. Delgado: gentrificació com a “tematització” d’un centre històric posat a la venda, allunyant la vida real. - R. Glass (1964): quan arrenca el procés, el caràcter social canvia i la classe obrera és foragitada.
- Veus del projecte SOS (Raquel Morón i Cesc Cidera): testimonis sobre desnonaments invisibles, sentiments d’“estranger al teu barri” i absència de serveis (jocs infantils, biblioteca, comerços bàsics).
- Mesures municipals actuals:
- Prohibició de ciclistes en tres carrers clau del Barri Vell. - Grups turístics limitats a 25 persones i sense megàfon. - Taxa d’estacionament per a busos turístics (4,95€/h).
- Propostes dels veïns:
- Més serveis de barri (biblioteca, parcs infantils, espais veïnals). - Cooperatives d’habitatge en sòl municipal. - Protegir el comerç de proximitat i limitar la concentració de bars. - Facilitar aparcament veïnal a la Copa.
Cites destacades
"Les empreses venen a fer negoci." — Coralí Cunyat
"Soc com una pedra del Barri Vell... Sembla que la pots trepitjar, però realment té una força." — Adela Camanyo
"Comprar una bici de 2.000€ cada setmana no m’interessa... S’ha expulsat el comerç quotidià del barri." — Ferran Rodríguez
Recursos
- Projecte SOS (recorregut sonor pel Barri Vell): www.art-crea.org

