Els 4 Rius
Els 4 Rius
Programa

Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Presentat perSaïd Sbai·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 00:00 - 01:00, 05:00 - 06:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·417 episodis
RSS

episodis

181-192 de 417
  • 49'

    Els 4 Rius

    Panorama general Programa: Els 4 Rius (Girona FM). Data: dimarts 11 de novembre de 2025. Capítol amb tres eixos principals: 1) jornades de memòria sobre el Patronato de Protección a la Mujer al Modern, 2) exposició fotogràfica ‘Dues Vides’ de Donem Girona sobre la donació d’òrgans, i 3) presentació del llibre ‘Beto aquí’ d’Eulàlia Armengol a la Llibreria 22. Obertura amb editorial breu sobre la multireincidència i to distès amb el Dr. Vila. Jornades: Patronato de Protección a la Mujer (El Modern) Context i objectius • Institució franquista (1941–1985) que, sota la retòrica de “protecció”, va exercir repressió i adoctrinament sobre noies i joves dones per imposar el rol de “bones mares i esposes”. • A Girona hi va haver diversos centres; el darrer es va “tancar” el 1985. Eufemismes habituals: hogar, hogar-taller, colegio, evitant el nom del Patronato. • Les jornades busquen visibilitzar aquesta història amagada, impulsar investigació i reconeixement legal dins la memòria democràtica. Testimoni i dinàmiques internes • Prohibició de parlar del motiu d’internament; activitats en silenci; trencament d’entorns i amistats per fer-les “malejables”. • “Formació professional” limitada a rols “femenins” (cosir, brodar; en casos “exitosos”, infermeria). Objectiu: propósito de enmienda i adaptació al rol. “Queixar-te on? Aquí? De què? No, això era impossible.” • Escalada de càstigs: centres més durs, aïllaments, fins i tot manicomi en casos de rebel·lia. Marc legal i agenda de les jornades • Transferència a la Generalitat (1981), derogació formal (1985). Encara infrarrepresentat a la llei estatal de memòria (2022). • Accions recents: compareixença al Congreso (Comissió d’Igualtat) per ser reconegudes com a víctimes; el Parlament de Catalunya ha aprovat una comissió d’investigació. • Programa de les jornades (12–13 de novembre, El Modern): - Antonia Paradell: investigació del cas Girona (en curs). - Grup Circare: infància institucionalitzada al franquisme i paral·lelismes. - Naís Franquesa i Marco Aparicio: marc legal d’ahir i vies de reparació avui. - Pilar Iglesias: paral·lels amb les Magdalene Laundries d’Irlanda. - Anna Mignarro: psiquiatria franquista i conseqüències psicosocials. - Projecció d’“Els buits” (cas Mariona Roca) i testimonis (Mariona Roca, Maria Forns, Isabel Gallego). Exposició ‘Dues Vides’ (Donem Girona) Idea i format • Projecte fotogràfic amb 18 plafons de gran format per sensibilitzar sobre la donació d’òrgans: un sol òrgan pot donar lloc a “dues vides”. • Les donacions són anònimes; l’exposició juga amb metàfores i segones vides vinculades a perfils reals i coneguts per fer pensar i emocionar. Participants i recorregut • Hi participen figures com Joan Roca, músics, professionals d’emergències (bombers, infermeria) i Núria Masnó (coordinadora de donacions i trasplantaments a Girona). • Inauguració: dijous, 20.00 h a l’Espai Caixa de Girona. Oberta fins al 17 de desembre; després itinerarà per centres hospitalaris i l’Ajuntament de Girona durant aproximadament dos anys. • Objectiu clau: mantenir i ampliar la consciència donant en una societat ja capdavantera, però amb llistes d’espera vigents. Impacte immediat: molta gent s’atura espontàniament davant els plafons i fa preguntes; l’obra desperta curiositat i debat. Literatura: ‘Beto aquí’ d’Eulàlia Armengol (Llibreria 22) L’art del conte breu • Reculll de contes que capten l’instant: quotidianitat amb humor i ironia per arribar a emocions profundes (amor, enyor, maldat soterrada). • Poètica de la síntesi: en dues pàgines s’hi presenten personatges, conflicte i resolució. Influeix la seva trajectòria en màrqueting i comunicació: claredat i univocitat. • Procés creatiu: idea “incubada” fins a saber-ne el final, i escriptura de raig; relectures per polir. El fil conductor és la pròpia veu de l’autora. La presentació • Acte: avui 19.00 h a la Llibreria 22 (Girona). Amb l’escriptor Josep Maria Fonalleras a la presentació. “La vida són reptes. I contes.” Obertura i to del programa • Editorial sobre la multireincidència i la necessitat d’evitar la impunitat sense trair un sistema enfocat a la reinserció. • Conversa distesa amb el Dr. Vila i vida de redacció; ritme àgil i pràctic orientat a serveis (agenda cultural).

  • 50'

    Els 4 Rius

    Context i obertura Els 4 Rius de Girona FM arrenca amb tertúlia lleugera i avanç de continguts. Es presenta el to del programa i s’anuncien les entrevistes del dia. La belleza de l’ausència — conversa amb Julieta París Idees clau del llibre i de la conversa • L’absència com a porta: no és un final, sinó una entrada a noves possibilitats i a l’autoconeixement. • Silenci i buidatge: manca de silenci en vides “plenes” d’activitat. Buidar implica detenir-se i cercar solitud conscient per escoltar el que costa sentir. • Ansietat vs. dolor: la societat actual està més desbordada per l’ansietat que pel dolor; sovint anestesiem el dolor amb activitat, consum i pantalles. • Connexió i enveja: la desconnexió amb un mateix deriva en desconnexió amb els altres i en enveja que “ulcera l’ànima” i deteriora relacions i vincles. • Esperança i rendició: la sortida passa per una rendició entesa com a entrega a “alguna cosa més gran” (no resignació), fer conscient l’inconscient i deixar d’anar a contracorrent. “El silenci fa espai, i sovint el que hi sentim no ens agrada.” “Rendir-se és abandonar-se al corrent del riu, no tirar la tovallola.” Pistes pràctiques • Parar i estar a soles: caminar sense auriculars, no encendre tele ni ràdio en moments clau, tolerar l’avorriment com a porta d’entrada cap endins. • Revisar versions de tu: preguntar-se què en pensaria la teva versió de 8 anys i la de 80 per recalibrar el present. • Nombrar l’enveja: reconèixer-la és el primer pas; sovint és latent en vincles propers (parella, família) i és difícil de veure. Concert solidari contra el càncer — amb Pepi Soto Dades essencials • Quan i on: 14 de novembre, 20 h, Catedral de Girona. • Artistes: New Generation Cor i Great Generation Cor amb Pau Riuró a l’orgue. • Repertori: l’orgue dialoga amb peces modernes i amb els cors, una proposta inusual i molt atractiva. • Entrades: 12 €; ritme alt de venda, objectiu d’omplir la catedral. Opció de fila zero per a qui no hi pugui assistir. • Finalitat: aportació 100% solidària (totes les col·laboracions són gratuïtes). Fons destinats a recerca i suport en càncer de pulmó i a famílies. Valier — presentació de “No m’ho puc creure” El projecte i el to del disc • Valier: trio d’amics (Ignasi, Joan i Oriol) amb trajectòria prèvia a Micro Homes. Ara busquen un so més madur i contundent. • Disc: “No m’ho puc creure” combina energia rock i lletres directes i descriptives (no moralistes) sobre tecnologia, relacions i consumisme. • Temes destacats: “Cansat de tu”, “No m’ho puc creure”, “Un producte virtual” (tecnologia/cripto), “Operació acceptada” (compra impulsiva). “Plantegem situacions perquè l’oient hi pensi; el significat també és de qui rep.” Producció, directe i camí • Producció: amb Jordi Bastida, unitat estilística i capes de guitarres. En directe s’hi suma Gerard com a quart membre per apropar-se al so d’estudi. • Presentació: concert de debut amb sold out a la sala Elio Gaval (Barcelona); públic propi i nous oients. • Futur: noves cançons en marxa per a la primera meitat de l’any vinent.

  • 52'

    Els 4 Rius

    Resum general • Programa d’“Els 4 Rius” a Girona FM centrat en tres blocs: cartellera i indústria del cinema, presentació musical de Gravo (Arnau Gravolosa) i debat sobre l’estat actual de la filosofia. • Destaquen: massa estrenes a l’Estat, novetats com Predator Badlands i “Bogònia” (Yorgos Lanthimos), 25 anys del Cinema Truffaut amb programació especial, el concert únic de Gravo a l’Ateneu de Banyoles i una conversa filosòfica sobre banalització, hiperespecialització i pèrdua de cosmovisions. “Tot el que són explosions i acció es viu molt millor que a casa.” “Fem filosofia de veritat: construïm la nostra cosmovisió, encara que sigui només per nosaltres.” Cinema i indústria Panorama i tendències • Sobreestrena crònica: es publiquen més de 1.100 pel·lícules/any a l’Estat (de setembre a setembre), vs. ~700 a França, amb menys població a Espanya però 400 títols més. • Reestrenes en auge: recuperacions tipus “Somriures i llàgrimes”, “Regreso al futuro”, “Crepúsculo”, i aviat “Harry Potter”. Estrenes destacades • Predator Badlands: acció i ciència-ficció amb gir de “dolent que es torna bo”; un Predator “bo” caça l’“alfa” mentre un sintètic (androide estil saga Alien) l’acompanya. Cinema d’aventura pura per veure en sala. • “Bogònia” (Yorgos Lanthimos): comèdia negra sobre conspiranoics que segresten una directiva que creuen extraterrestre. Emma Stone i Jesse Plemons repeteixen amb Lanthimos; èxits a Sitges i Cannes. Probable “estrena de la setmana”. • Guillermo del Toro – Frankenstein: tot i estrenar-se a plataforma, es recomana veure-la al cinema (Odeon) per la potència visual. Cinema Truffaut: 25 anys i programació • 25è aniversari del Cinema Truffaut (18 de novembre), amb previsió de taula rodona amb equip del Truffaut i referents com Guillem Terribas Roca. • Programació especial: - David Trueba – “Siempre es invierno” (amb David Verdaguer): crisi de parella i recerca personal a Bèlgica. - Petit Truffaut: “El Peixet, el petit aventurer” (sessió familiar, gran èxit, possiblement l’última). - La nuit américaine (Truffaut, 1973): metacinema sobre el rodatge i les tensions de fer una pel·lícula. - Preestrena del documental “Nouvelle Vague” (Richard Linklater) sobre el moviment que va sacsejar el cinema. - Pere Vilà – “Que quan un riu es ve al mar” (11 de novembre, dins Temporada Alta) i col·loqui amb el director. Música: Grabu (Arnau Grabolosa) presenta “Puls” L’EP i la proposta • “Puls”: 5 peces d’electrònica minimalista amb piano al centre, delicadesa i risc. Temes recurrents: família, pas del temps, maduresa precoç (24 anys treballant a alt nivell), arrels. • Directe orgànic: electrònica tocada i humanitzada amb Sara Oliver a la bateria i síntesi, evitant el “play”. • Reivindicació: l’electrònica és diversa (molt més que “xunda-xunda”) i la música instrumental torna a ser valorada. Agenda i context • Concert únic a Banyoles: Ateneu (Plaça Major), 20.00 h. “Tocar a casa” és especial; sovint els programadors miren massa fora abans que al talent local. • Fi de gira 2025 amb bolos a Barcelona i a Ponent (Pobla de Segur i Sort). Nous anuncis a l’inici de 2026. “Quan sents electrònica tocada per persones, la part humana es nota.” Filosofia: situació actual Problemes detectats • Banalització del terme “filosofia” (marketing, autoajuda, clips virals descontextualitzats de Nietzsche/Camus). • Hiperespecialització acadèmica: experts en fragments minúsculs de Frege, Sant Agustí, Heidegger… però poca visió global i diàleg ampli. Públics de 5 persones dins nínxols. • Allau d’informació: impossible abastar-ho tot; es perd la figura del “filòsof amb cosmovisió” (com a doctrina que orienta vida i política). • Postguerra i por a les “grans idees”: cultura que fragmenta per evitar ideologies mobilitzadores; resultat: progrés en qüestions micro, sense cosmovisions que donin sentit moral i vital. Cap a on anar • Proposta: valentia per construir cosmovisions pròpies i fer filosofia de veritat, encara que no tingui gran audiència. • Debat obert: reconciliar profunditat amb lectura transversal (ciència, política, teologia, art) i evitar l’elitisme estèril. Context i detalls clau • Estat espanyol: >1.100 estrenes/any (vs. ~700 a França). Massa oferta, ningú vol deixar d’estrenar. • “Predator Badlands”: continuïtat del gir Hollywood d’antagonistes “redimits”. • “La nuit américaine”: clàssic de metacinema; perfecte per entendre com es fa cinema. • Gravo: títol “Puls” nascut d’un àudio del seu nebot i el batec programat. • Filosofia: cal recuperar la cosmovisió com a eix de sentit vital, més enllà de l’exegesi erudita.

  • 53'

    Els 4 Rius

    Visió general de l’episodi (Els 4 Rius, Girona FM) • Tres grans blocs: seguretat i percepció post-Fires de Girona, cultura i inclusió amb el cicle “M’agrada molt la música Girona”, i educació amb un debat sobre sobreprotecció i adolescència. • Obertura amb alerta meteorològica i crida al sentit comú; to general: contrarestar el tremendisme amb dades i fonts fidedignes. "No agafem una sola cosa de referència. Obrim el ventall i mirem qui ens dona informació veraç i contrastada." Clima i to del dia • Alertes al mòbil i ruixats virulents: prudència i sentit comú. • Apunt distès de “pessebres” i canvi climàtic com a context de fenòmens més intensos. Seguretat a les Fires de Girona (amb Joan Jou, Policia Municipal) Balanç i delictes • Esdeveniments planificats (inauguració, focs, Pilar de 4) amb circulació i estacionament correctes; menys denúncies que l’any passat a la zona de La Copa. • Dades: augment de furts (sobretot de mòbils) a l’àrea de Fires i robatoris a interior de vehicle en punts vigilats. En volum, dins paràmetres d’aglomeracions i sense fets greus que esgarriïn les Fires. Dispositiu i límits realistes • Franja nocturna reforçada amb dispositiu conjunt: >25 agents de paisà i >25 uniformats a l’entorn de copes i Fires. • Missatge clau: incidents puntuals poden generar gran sensació d’inseguretat malgrat un dispositiu robust. És inviable “tenir 500 policies a cada carrer”. "Quan la gent veu policia, queda més tranquil·la." Percepció vs realitat i ús de xarxes • Davant vídeos descontextualitzats o antics: contrastar amb fonts fidedignes (Mossos d’Esquadra, canals oficials, mitjans locals). • La presència visible d’agents es va prioritzar per reduir angoixa col·lectiva, reassignant tasques (p. ex. menys controls d’alcoholèmia) durant Fires. Parc Central i sensellarisme • Enfoc d’empatia i actuació protocolitzada: recordar serveis municipals, detectar necessitats, i exigir mínims de convivència i neteja per evitar “guetos” i garantir que tothom pugui passejar-hi. • Plaça Joan Brossa: presència de persones (majoritàriament de Mali) amb requeriments administratius pendents; no es detecten delictes, però pot generar sensació d’inseguretat. Via pública sí, però espai ordenat i net. Nova comissaria de Santa Eugènia • Comissaria concebuda com a base operativa oberta al barri: briefing i sortida d’unitats per fer accions sobre incivisme, mobilitat i fets delictius a Sant Narcís, Santa Eugènia i Can Gibert. • Més ràtio d’intervenció i agraïment veïnal pels resultats inicials. Agenda – Cicle “M’agrada molt la música Girona” (8a edició) Filosofia i trajectòria • Espai per a creació pròpia local, acompanyament artístic i promoció als mitjans; alternativa a la lògica de “les 100.000 visualitzacions”. • Treball de “trinxera”: recerca de talent (micro obert → emergents → projectes), amb acompanyament legal (SGAE, drets d’autor, contractació via conveni d’artistes). Inclusió i accessibilitat • Compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya i pas cap a la inclusió real (relacions horitzontals i enriquidores). • Nou servei de suport gratuït per a persones amb discapacitat, dependència o diversitat funcional: sol·licitud via [email protected] o IG “m’agrada” (amb tres emes). Professionals de suport a cada concert (places limitades, assignació per necessitats). Cartell d’inici i logística • Inici: dissabte 8, 18:30, entrada gratuïta via web municipal (places exhaurint-se). Ariana Ramírez en banda, amb Marc Vilalta (producció); micro obert amb Àngel Flores. • Record dels “casos d’èxit” del cicle (artistes que després publiquen i salten a festivals locals). Eduquem-nos – Sobreprotecció i adolescència (amb Anna Julià) Per què s’atura tant el món amb l’arribada d’un nadó? • Pares més grans: més maduresa i responsabilitat, però menys “bogeria”/risc i tot més planificat. • Pressió informativa: excés de llibres, blogs i cursos; el millor “màster” és el temps de qualitat amb el fill i fonts contrastades. • Menys fills → més energia per a un: tendència a sobreactuar i sobreprotegir. Manifestacions i efectes • “Retransmissió” permanent del creixement via pantalles; usurpació del dret a caure i a sobreposar-se. • Calen molts “sí”, però també alguns “no”: aprendre frustració i dolor per gestionar emocions reals. • Risc de criar “clients de la vida”: dependència de l’adult, por, poca iniciativa i mirada constant a la “banda” (adult/entrenador) esperant instruccions. El pèndol a l’adolescència • Després d’anys d’exigència i modes (alimentació, son, etc.), els adults s’esgoten i passen al “deixar fer” just quan caldria recolzar fort (p. ex., esport als 13–14 anys). • Adolescència = segon naixement: cal presència, límits i acompanyament consistent, no locutar cada jugada però tampoc desaparèixer.

  • 53'

    Els 4 Rius

    Panorama del programa Girona FM — "Els 4 Rius". Episodi amb tres blocs principals: habitatge, agenda solidària i cinema africà (FICAC), amb reflexió inicial sobre participació cultural i el fet d’“aixecar el cap” de la pantalla per redescobrir el patrimoni local. "Aixecar el cap —literalment— i mirar el que tenim a la ciutat" • Referències a espais i arquitectura de Girona (ex. Farinera Teixidor de Rafael Masó) com a crida a viure la ciutat més enllà de les pantalles. Habitatge: les tres mides d’un pis i com evitar sorpreses Convidada: Glòria Martí (personal shopper immobiliària) El punt clau Un mateix pis pot tenir “tres mides” i cap és ‘la definitiva’: • Cadastre (vivienda i elements comuns) • Nota de registre • Cèdula d’habitabilitat (m² útils — els que trepitges) "Compreu a ‘cos cert’: el que veus és el que compres" Què mesura cada document • Cadastre (Hisenda): serveix per impostos; inclou construïda i elements comuns. • Registre: reflecteix el que s’hi declara; no comprova mesures. • Cèdula d’habitabilitat (Generalitat): fa un/a arquitecte; sol ser la més petita; és la base de taxació per a hipoteques. Riscos freqüents • Anuncis inflen m² (afecta el preu €/m² i expectatives). • La taxació va sobre m² útils: pot obrir un gap amb el preu pactat. • Solucions que solen aparèixer: crèdits personals, ajuda familiar, o renegociar el preu si la diferència és gran. Consells pràctics (abans de reservar) • Demanar i contrastar els 3 documents: cadastre, nota de registre, cèdula d’habitabilitat (i certificat d’eficiència energètica). • Recuperables en línia: cadastre i registres de la Generalitat (informació pública). • Centrar-se en la distribució i l’ús real de l’espai més que en el número absolut de m². Tendències del mercat • Obra nova més petita; minimalisme i millor aprofitament. • Co-living a l’alça (professionals i gent gran): pot ser bona solució si es fa bé (ventilació, zones comunes dignes). Importància del control i la regulació (millor marc a Catalunya que en altres llocs com Madrid). Agenda solidària: Gospel per a la Fundació Onco Lliga Girona Convidada: Maria Rosa Tendero (voluntària d’Oncolliga — Ripollès) Quan i on • 9 de novembre, 17:30 h • Catedral de Girona • Grup: Passic de Gospel + coral convidada: Coral Creix • Taquilla inversa: cadascú aporta el que pugui; els fons van íntegres a Fundació Onco Lliga Girona Claus • Impuls veïnal i voluntariat (agraïment especial a l’organització local, recerca d’esponsors i logística). • Expectativa d’un concert emocionant i participatiu en un espai únic. "Val molt la pena: una gent altruista que ho dona tot per nosaltres" FICAC: Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (14–20 nov) Convidat: Sebastià (Seba) Ruiz (coordinador) Què és i per què • 4a edició a Girona; proposta itinerant i consolidada a tot el país. • Cinema africà de primer nivell (Berlinale, Venècia, Sundance, Toronto), subtitulat al català. • Objectiu: trencar estereotips i obrir finestres a la diversitat del continent (55 països, >2.000 llengües) i a les diàspores. Inauguració a Girona • 14 de novembre, 18:30 h • Espai: Cinema Truffaut (col·laboració amb el Museu del Cinema) • Tertúlia amb crítica i mirada sobre emergència climàtica a partir d’una pel·lícula poètica inaugural. • Suport de la regidoria de cooperació de l’Ajuntament de Girona. Programació i territoris • Model itinerant amb 6 pel·lícules comunes a tots els municipis. • Exemples de contingut: “Xalé” (llengua wolof, Senegal); “Disco Àfrica” (Madagascar, premiada a Venècia) — oda a moviments independentistes i lectura contemporània de les revoltes; banda sonora funk/soul dels 60–70. • Sessions també als barris: ex. Centre Cívic Santa Eugènia. Participació del públic i futur • Votació del públic via codi al final de cada projecció. • 2026: comitès locals seleccionaran títols d’una preselecció de 15, aprofundint l’arrelament comunitari. "Tant de bo cada municipi faci del FICAC una festa anual del cinema"

  • 54'

    Els 4 Rius

    Panorama general de l’episodi Programa magazine de Girona FM amb converses àgils i locals: fred d’inici d’hivern i sensellarisme, 50 anys de la UNED a Girona, balanç de les Fires amb el sector firair, agenda cultural (xerrada sobre Oscar Wilde), i presentació d’“Arrels” de la músic Mar Loi. "La formació no correspon a un període en concret… hauries d’estar tota la vida formant-te" — David Maldonado Benvinguda i to del programa Introducció amb to personal i social: fred de tardor i reflexió sobre persones que dormen al carrer. Xerrameca metereològica: tramuntana i anècdotes empordaneses. UNED Girona: 50 anys d’educació a distància i reptes de futur Història i model 50è aniversari: creació el 1975 i primer curs el gener de 1976. Model d’educació a distància: abans d’internet s’estudiava amb llibres per correu postal i exàmens deslocalitzats. Avui: mix presencial-online amb tutories, gravacions i flexibilitat. Impacte d’internet i de la pandèmia Internet, clau per democratitzar l’accés i el contacte alumne-professor. COVID-19: matrícula +20% (≈+150 alumnes a Girona), validació del model online; moltes universitats mantenen components digitals. Alumnat, accessos i perfils Girona compta amb ~1.600–1.700 estudiants; ~50% al programa UNED Senior (>55 anys) a Olot, Figueres, Sant Feliu i Salt. Perfils: persones que treballen i estudien, segones oportunitats i també oportunitats de primeres (p. ex. Educació Infantil amb molta demanda). Sense límit de matrícula als graus: les “notes de tall” no apliquen com a restricció d’accés. Vida del centre i celebració del 50è Exposició permanent dels 50 anys a la Coma Cros (Salt). Ponència inaugural de Joan Sobirats; cicle de conferències (desembre i març) i cloenda amb el rector; activitats descentralitzades (Olot, Figueres, Sant Feliu). Reptes i visió IA: com canviarà la transmissió i l’avaluació del coneixement. Agilitat per respondre al mercat laboral i adaptació territorial del model. Visió a futur: evitar una universitat “freda” i mantenir la proximitat al territori. Fires de Girona: balanç amb el sector firair Inici afectat per una mica de pluja; la resta, bona meteorologia. Atraccions grans (més hores, preu més alt) han funcionat millor que infantils i casetes (resultats mixtos, sovint per sota de 2024). Consum familiar a la baixa: més ús de bons i limitació de pujades (“tria 3 atraccions”). Proposta: baixar preus requereix ajuda municipal (cànons) perquè costos (transport, ajudes) han pujat. Tendència: ingressos a la baixa des de 2007–2008; malgrat tot, 2025 millor que l’any passat (pluja forta). Agenda: “El mirall trencat d’Oscar Wilde” (Ela Geminada) Xerrada a la Biblioteca de Salt (Iu Bohigas): conversa distesa sobre vida i obra d’Oscar Wilde en el 125è aniversari de la seva mort. Figura polièdrica (dramaturg, poeta, assagista, dandy, flâneur). Metàfora del “kaleidoscopi” per entendre’l. Obres de referència editades per La Geminada: “El crític com a artista”, “L’ànima de l’home sota el socialisme”, “De Profundis” i “Filosofia del vestit” (al volum “Filosofia de la moda”). "La millor manera de tractar Wilde és com ell vivia: relaxadament, en diàleg, amb estètica i ironia" Música: Mar Loi presenta “Arrels” i el handpan “Arrels”: viatge musical cap a l’origen i la pertinença; la Mar arrela a La Garrotxa després d’anys de voltas pel món. Handpan: percussió melòdica nascuda el 2000 a Suïssa; descobert a Canàries i convertit en canvi vital i professional. Producció: procés orgànic i íntim, amb espai per la improvisació; col·laboració amb Vic Moliner. Directe: viatge íntim amb dinàmiques (explicació + peces calmes i mogudes). Dates: 30/11 – Cal Tribu (La Garrotxa); 06/12 – Suïssa (interior). Repte: obrir la música instrumental més enllà del cercle “handpanero” (tendència creixent d’interès). Aprenentatge clau: “Descansar és meravellós” per crear i trobar el propi ritme.

  • 54'

    Els 4 Rius

    El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

  • 37'

    Castanyada, Som Energia i còmics: DC i Marvel

    Obertura i to del programa "No cal triar: primer Castanyada i després Halloween" • Ambient festiu i local a Girona FM: debat distès sobre la Castanyada (castanyes al foc, panellets i ratafia) i Halloween. • Apunts d’actualitat cultural: preciosos dels panellets (fins a 70 €/kg) i humor sobre tradicions i consum. • Cinema de por preferit de la taula: Los ojos de Julia, REC i Paranormal Activity (1). Entrevista: Som Energia i el pla de diversitat Context i premi • Som Energia rep els Premis Girona Creant Futur per un pla integral d’inclusió i igualtat a l’entorn laboral. • Cooperativa sense ànim de lucre: valors de confiança, transparència i corresponsabilitat com a base de la seva cultura interna. Polítiques clau i innovacions • Pla d’igualtat (obligatori >50 treballadors) aprofitat per mapejar bones pràctiques i ampliar-les. • Inclusió de diversitats: de la discapacitat a l’estigma i la salut mental, amb sensibilització i acollida. • Jornada reduïda: "Treballem 35 hores sense haver tocat salaris", amb eines per millorar organització i conciliació, sense pèrdua de productivitat. • Retorn progressiu de baixes: davant la manca de baixa parcial legal, "adaptació temporal del lloc de treball" (mateix salari, tasques i hores pactades sostenibles) per evitar recaigudes. Model organitzatiu i reptes • Equip d’entorn laboral en lloc de “RRHH”: visió integral (selecció, acollida, formació, gestió de conflictes i sortides). • Organització autogestionada, sense jerarquia vertical: espais de decisió compartits, equilibri entre agilitat i intel·ligència col·lectiva. • Sector elèctric molt competitiu: diferència basada en tarifes iguals per tothom (sense ofertes ‘ganxo’) i transparència. Cooperativisme i intercooperació • Pes de la intercooperació: xarxes de l’Economia Social, Federació de Cooperatives i grups sectorials. • Compartició de coneixement amb cooperatives com Suara i Abacus (p. ex., igualtat salarial i bones pràctiques). Pausa publicitària • Fires de Sant Narcís: pregó, gegants, sardanes, castellers i concerts a la Copa. • Promos de programes: Cocodril Club, L’actualitat en 180 segons, Jardí de l’ànima, García i Tarribas Associats, i convocatòria de finançament innovador de l’Ajuntament de Girona. Música • Peça musical amb to lluminós: imatges de bon temps, llegir al balcó i ganes de sortir; transició amable cap al bloc cultural. Temps de còmics: novetats DC i Marvel Marvel: línia Ultimate (Jonathan Hickman) • Arquitectura tancada: anunciada a dos anys, gran esdeveniment final desembre 2025. • Punt de partida potent: Red Richards (versió fosca) crea un univers on els herois “no neixen”. • Spider-Man diferent: Peter Parker adult (30+), casat amb la Mary Jane, amb dues criatures; obté poders de gran. • Relectures fresques: Ultimate Black Panther i Wolverine; Duende Verde aliat d’Spider-Man; la tia May mor d’inici. • Temes: segones oportunitats, família com a nucli de l’heroi, decisions ètiques, i dolents amb motius creïbles. DC: línies All-In i Absolute (Panini) • Dos vectors editorials: cànon principal i univers de butxaca (versions alternatives amb context propi). • Format accessible: arcs de 6 números en grapa i posterior tom recopilatori—ideal per entrar sense llast històric. • Superman: arriba adult (no educat a la Terra), records d’un Krypton de castes; Lois Lane és militar que el persegueix; tecnologia kryptoniana (traje amb IA). • Wonder Woman: filla de Circe (bruixa), to més fosc; guió potent amb art més “feïsta” que pot dividir. • Batman (gran sorpresa de l’any): Bruce Wayne no és ric; el milionari que “no riu” és el Joker; Alfred és agent de l’MI6. Traje amb cap de destral al pit—versió més ferotge i directa. Èxit rotund amb múltiples reedicions. Idees transversals • Accessibilitat per a nous lectors i sorpresa per a veterans: arcs tancats, reimaginació de mites i profunditat moral dels antagonistes. • Referència cinematogràfica: el model “origen del dolent” tipus Joker per entendre motivacions i matisos.

  • 51'

    Fires, 40 anys de TV Girona i revolució cargo

    Panorama del programa Des d’Els 4 Rius a Girona FM, en ple equador de les Fires de Sant Narcís, l’episodi combina tres eixos principals: 40 anys de Televisió de Girona amb Àlex Martí, un joc de taula en català (“Jurassic Zoom”), i la “petita revolució” de les bicicletes cargo amb la secció Girona Pedala. "Els horaris no hi són en aquest món nostre" — Àlex Martí Context de Fires de Sant Narcís Girona en mode festa major: cercaviles, castellers, havaneres i focus posat en els focs artificials de diumenge. Referència al relat post-Sant Narcís i a l’enrenou de xarxes vs. dades reals d’incidents. Recordatoris d’espais emblemàtics de les Fires com La Copa (concerts) i la Devesa. Entrevista: 40 anys de Televisió de Girona amb Àlex Martí Fites i ofici 40 anys de televisió local amb aposta clara per la proximitat i el servei públic en català. Reconegut recentment per la professió; valoració de la feina coral (presentadors, càmeres, redactors, realització...). Vocació i ritme: ofici 24/7 en esdeveniments locals (pregó, esports, Fires). Tecnologia i aprenentatges Del 4:3 al 16:9, HD, i ara 4K/6K; enllaços mòbils que han “democratitzat” els directes, però amb límits (4G/5G en aglomeracions). La tecnologia ajuda, però també falla: cal ofici per resoldre-ho. Dos cops durs i resiliència Pas a la TDT: legalització, mapa regulat pel CAC i complexitat tècnica; a la llarga, marc d’estabilitat per a les locals. Tempesta Gloria: inundació a Fontajau, pèrdua de la unitat mòbil. Resposta estratègica: nova unitat mòbil 4K que obre moltes portes (pregó de Fires, La Mercè, produccions externes). Model, criteri i audiència Línia editorial: 100% local i de proximitat, en català, amb vocació de servei públic. Estratègia informativa: no fer de “microrepetidor”; parlar amb els protagonistes i aportar imatge pròpia. Ritme: prioritzar qualitat i context als informatius davant el minut a minut. Avantatge local: per saber què passa a Girona (havaneres, focs de Fires), els mitjans locals són insubstituïbles. Audiència estable (4.000–5.000 espectadors diaris) i molta demanda d’antena local. "No estem per fer de microrepetidor; volem parlar amb qui passa les coses." Jocs de taula en català: “Jurassic Zoom” amb Pau Regincós Què és i per a qui Joc en català (Caixa “En Peu de Joc”) de l’autor Guillem Coll; ideal per a nens i famílies amants dels dinosaures i l’aprenentatge de noms. Mecàniques clau Tres famílies de dinosaures: herbívors (verd), voladors (blau), carnívors (vermell). Taulell amb 4 escenaris i cartes transparents que simulen núvols/vegetació. Amb daus es retiren capes (pedra/palmera) o s’activen accions; la cara meteorit fa perdre l’acció i pot fer-te descartar una carta. Objectiu: “fer fotos” als dinosaures quan queden destapats i completar col·leccions (sets) per guanyar. Interacció: cartes d’acció per robar, intercanviar o protegir cartes. Girona Pedala: la “petita revolució” de les bicicletes cargo Definicions bàsiques Bicicleta de càrrega (“cargo”): pensada per portar persones o mercaderia. Tipus més habituals a Girona: long tail (cua llarga, seients/banc al darrere) i càrrega frontal (caixa al davant); també hi ha tricicles de càrrega. Per què ara? L’elèctrica ho canvia tot L’arribada i democratització de les e-bikes facilita portar fins a 200 kg i arrencades segures en semàfor. Tendència a Girona: de ~5 a >30 long tails en 3 anys; substitueixen molts trajectes de moto/cotxe. Veus de Girona (testimonis) Sant Narcís i Pont Major: famílies amb 2–3 criatures que guanyen rapidesa, aparquen a peu de porta i eviten embussos. Impacte emocional: trajectes més divertits i millor humor en el dia a dia. Seguretat i normativa Reglament General de Circulació (art. 12): seients homologats; interpretació de la DGT (2023) permet tants passatgers com indiqui el manual de la bici. Missatge clau: usar bicicletes “per construcció” preparades per portar criatures. Preus, mercat i recursos Forquilla habitual: 1.500–5.500 € (pes, motor i servei tècnic marquen la diferència). Exemples: model Decathlon (~2.700 €, més pes); marques de gamma com Tern. Botigues a Girona: EcoBikes, ebici.cat; possibilitat de provar models. Context postpandèmia: excés d’estoc i baixada de preus en algunes gammes. Comunitat local: grup “Cargo Bike i Famílies” de Mountain Bici per resoldre dubtes i fer trobades; proves durant el Cioter Europa i nova convocatòria a “Els barris pedalen” al Parc Migdia (29 de novembre). Mirant endavant Nova Llei de mobilitat sostenible (octubre): oportunitats, però desplegament complex. Se’n parlarà més al pròxim episodi.

  • 51'

    Els 4 Rius Dimarts

    Vista general Episodi d’“Els 4 Rius” a Girona FM amb una escaleta molt gironina: polèmica del canvi de nom de la Plaça Poeta Marquina, una extensa conversa amb el periodista Albert Requena, prèvia cultural de Fires amb la 60a Fira del Dibuix i la Pintura de Les Voltes i el calendari del Premi Just Manuel Casero de la Llibreria 22. "L’objectivitat no existeix en premsa" — Albert Requena Temes clau del programa Consulta del nom de la Plaça Poeta Marquina • Guanya el NO en la consulta amb participació molt baixa; la consulta era no vinculant. • El cas passa a la Comissió del Nomenclàtor per decisió final; debat sobre memòria històrica i si calia o no consultar. • Pregunta oberta: el resultat quedarà en anècdota o desencadenarà un canvi de nom igualment? Entrevista a Albert Requena (periodista) • Reconeixement recent del Col·legi de Periodistes; jubilat (2022) però amb activitat periodística sostinguda: titulars, lectures, escriptura i vida familiar. • Trajectòria: inici al Ripollès (cròniques esportives), Diari de Girona, Catalunya Ràdio i Avui. Vocació de “periodista de carrer”. • Ofici i ètica: importància de contrast i repregunta; el risc de les xarxes socials i la intel·ligència artificial en la desinformació. • Exclusives i poder: cas del Santuari de Núria i l’Opus Dei — la publicació va precipitar una solució de gestió pública (cremallera, santuari, hotel). • Successos i impacte personal: cobertura dels joves de Ripoll detinguts per terrorisme; el dol per la mort d’un amic a Núria narrat en antena. "Qui té el cul llogat no seu quan vol" — sobre els límits de la feina vs. la llibertat un cop jubilat 60a Fira del Dibuix i la Pintura (Fundació Les Voltes) • Data: 1 de novembre. Trayectoria ininterrompuda des de 1965 (també en pandèmia, edició virtual). • Espais: Plaça del Vi, Pujada del Pont de Pedra, Rambla, Plaça Catalunya. Públic massiu i fidel; entre 100 i 120 artistes cada any. • Criteri clau: només obra original (no reproduccions). Preus per a totes les butxaques. • Públic jove: tímid repunt postpandèmia en compra d’obra per penjar a casa. • Novetats 2025: performance “Duel de Pissarres” (Pep Amella i Dr. Joan Sant), nova revista Carrers d’Art i una edició bibliòfila (300 ex.) de poemes de Joan Salvat-Papasseit amb Perico Pastor. Premi Just Manuel Casero (Llibreria 22) • 45a edició: acte de lliurament el dijous 30 d’octubre (20 h) a la Sala La Planeta (entrada gratuïta). • Obertura amb projecció d’imatges i glossa de Jaume Guillemet sobre en Just. • Jurat (2025): Imma Marín(o), Funalleras, Cristina Massanés, Mita Casta(n) coberta, Eva Vázquez i Jordi Gispert (secretari, sense vot). El jurat destaca moltes obres sòlides enguany. • Activitats literàries durant Fires: lectura de Quim Espanyol (poesia), Tardor en vers amb l’Aula d’Escriptura, i homenatge a Sylvia Plath amb Marta Pera i Cristina Arenas. Llocs i espais que apareixen • Plaça del Vi, Pont de Pedra, Rambla, Plaça Catalunya (Fira del Dibuix i la Pintura) • Sala La Planeta (Premi Just Manuel Casero) Frases destacades "L’objectivitat no existeix en premsa" "No qualsevol serveix per fer una notícia o escriure una història" "Alerta amb les exclusives: qui te les dona, hi té algun interès" En antena • Programa: Els 4 Rius (entrevistes i actualitat de Girona FM) • Emissora: Girona FM (emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.)

  • 52'

    Els 4 Rius Dilluns

    Panorama de l’episodi Programa d’Els 4 Rius a Girona FM marcat per les Fires de Sant Narcís, amb tres blocs principals: la presentació de la nova Agenda Llatinoamericana 2026 (35 anys), una secció d’economia centrada en els autònoms i la conversa sobre la Fira de Mostres de la Fira de Girona. "La font de l’esperança no és que tinguis èxit, sinó que el que fem té sentit." 1) Agenda Llatinoamericana 2026: 35 anys d’educació política i acció Idees clau • Eina pedagògica i de conscienciació global amb xarxa internacional (Centreamèrica, Argentina, Catalunya). • Tema 2026: educació política per a tota la societat (no només joves). Objectiu: esperit crític i participació democràtica més enllà de “votar cada 4 anys”. • Continguts: prop de 50 articles (8 firmes gironines destacades), concursos joves (articles i vídeos curts), i portal com a centre de recursos audiovisuals i pedagògics. • Portada simbòlica: un pop amb el dòlar al cap movent titelles (desinformació i ment en blanc) i la Pachamama obrint un llibre amb valors com justícia, dignitat, igualtat i respecte. • Mirada global-local: causes iniciades per Pere Casaldàliga continuen vigents; enllaç amb l’actualitat (pau i justícia com a binomi inseparable; riscos de la desinformació tipus TikTok). • Agenda vinculada a processos internacionals: presència a la COP30 (Belém, Brasil) per revisar compromisos climàtics post-Acord de París. Presentació a Girona • Data i lloc: divendres 31 d’octubre (19.00), Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís. • Format: text de referència, reconeixements a referents cívics/polítics locals, i projecció/posada en comú dels treballs joves (relats i vídeos curts). • Recursos: web llatinoamericana.org (articles, +75 vídeos, bases de concursos). 2) Economia: autònoms, fiscalitat i tancament d’any Esports en 2 minuts (context local) • Girona FC i Barça: comentari ràpid sobre rendiment irregular i necessitats de millora. Autònoms i cotitzacions: què canvia i per què importa • Pas a cotitzar pels ingressos reals amb trams (acord iniciat el 2022): menys llibertat per triar base; risc d’increment de càrrega (al voltant del 30%). • Comparativa internacional: en altres països, percentatges més baixos i models més simples; aquí, la quota és “de sortida” a banda de IRPF, IVA i altres impostos. • Prestacions: baixa i atur d’autònoms poc favorables; la jubilació depèn de l’històric de cotitzacions. • Compliment fiscal: Hisenda (AEAT) treballa ja amb intel·ligència artificial; focus en evitar errors i optimitzar només per via legal. Tancament d’any i planificació • Trimestre tancat a 20 d’octubre; resten dos mesos per ajustar i minimitzar impacte fiscal 2025 de forma legal. 3) Fira de Mostres: negoci, sectors emergents i experiència de visitant Xifres i impacte • 63a edició a la Fira de Girona (zona Parc de la Devesa): 281 expositors i 60–70 mil visitants (segons edició i meteorologia). • Resultats: fira multisectorial on “es fa negoci”; casos de vendes >100.000€ per expositor (dades 2024), amb forta presència d’empreses gironines (≈65%). Sectors i novetats • Tendència: creix habitatge, construcció sostenible, mobilitat sostenible i vehicles elèctrics; menys maquinària industrial pesada (derivada a fires especialitzades). • Xarxa i col·legis professionals: presència d’Asetrans (campanya “sense camions no hi hauria fires”), col·legi d’arquitectes, sector metall, agents comercials, emprenedors, etc. Experiència i programació • Dates i horaris: obertura el 29 d’octubre (10–20 h). Entrades: 4,5€ (laborables: 2€); menors de 12 anys, gratuït. • Espais: - Escenari gastronòmic (tastos Girona Excel·lent i activitats). - Cúpula exterior amb música i zona de food trucks (espai social: grups de música de gent gran via EspaiCaixa, que porten música a centres d’acollida). - Sala central: ponències per públic general i professional. • Dinamisme anual del recinte: congressos (residus), concerts (p. ex. Rigoberta Bandini), festivals i activitats que situen la fira amb alta ocupació i en creixement postpandèmia. 4) Fires de Sant Narcís: ambient i cultura popular • Obertura i comentari inicial sobre Fires de Sant Narcís: retrobaments, música, vida al carrer i convivència amb la programació de ràdio. • Cultura popular en falques: pregó, gegants i capgrossos, sardanes, castellers i concerts a La Copa.

  • 51'

    Els 4 Rius Divendres

    Panorama del programa • Emissió des d’“Els 4 Rius” a Girona FM anunciant l’especial del pregó de les Fires de Sant Narcís des de la Plaça del Vi a la tarda. • To distès inicial sobre la festa: barraques, menjar típic i anècdotes de fires. "Una plaça del Vi on no hi cap ni una agulla..." Cinema Biopic de Bruce Springsteen: Deliver Me From Nowhere • Enfoc introspectiu sobre l’etapa de Nebraska: pressió després de The River, retirada a casa, enregistraments rudimentaris i el paper clau del mànager John Landau com a guia estratègica i emocional. • Interpretacions destacades: Jeremy Allen White (Bruce) i Jeremy Strong (John Landau). Reaccions inicials positives i possibles nominacions als Òscars (actor principal i secundari). • Diferent de biopics més “estàndard” (no és un Bohemian Rhapsody): to contingut, personal i respectuós amb l’època i la creació artística. • Contrapunt amb el mite de Bob Dylan i la seva excentricitat escènica; defensa del Bruce com “l’artista del poble”. "L’artista del poble." Altres estrenes i cartellera • Los domingos (Alauda Ruiz de Azúa): Concha d’Or a Sant Sebastià. Una nena de 7 anys decideix fer-se monja de clausura; xoc i reaccions familiars. Es projecta al Cinema Truffaut. • Frankenstein (Guillermo del Toro): estrena limitada en sales abans d’arribar a Netflix. Oscar Isaac (Dr. Frankenstein) i Jacob Elordi (Criatura). Eix temàtic: creador vs criatura; revisió d’un relat clàssic amb el segell fantàstic de Del Toro. Cicle Truffaut (Cinema Truffaut) • Domicilio Conjugal dins la saga Antoine Doinel: seguiment vital del personatge des dels “400 cops”. Tema: vida en parella i dificultats quotidianes, amb el to humanista de Truffaut. Seminci de Valladolid • Cobertura del festival i mirada gironina: a la Secció Oficial, la nova pel·lícula de Pere Vilà i Barceló (Quan el riu esdevé el mar), ja premiada a Karlovy Vary (millor actor per Alex Brendemühl). • Expectatives altes en un any d’aniversari del festival; desig d’optar a l’Espiga d’Or. Jocs de taula Ding (Casper Lab, SD Games) • Joc de cartes lleuger que recorda a l’Uno en color/número, però amb un gir d’interacció en temps real: qualsevol pot cantar “ding” per colar-se si es compleix una condició de la seva carta (ex.: algú s’estira, mira el mòbil, diu una paraula concreta, juga “+2” respecte l’anterior, etc.). • Fitxa tècnica: 2–7 jugadors, +8 anys, 81 cartes, 8 cartes per jugador, rondes molt àgils. • Clau estratègica: provocar l’acció dels altres i gestionar el silenci per no donar oportunitats; ritme alt, riures i picardia. Relacions i benestar (Amor en Sintonia) Invalidació emocional i ansietat en parella • Cas d’una oient: en descobrir trucades inapropiades de la parella, pateix un atac d’ansietat. Ell reacciona amb rebuig/invalidació (“això és teatre”, “exageres”). Ella: “Només necessitava una abraçada”. • Per a la persona que acompanya: - Presència i calma; evitar judicis i “solucions” immediates. - Preguntar què necessita l’altra persona (“Vols que t’abraci? Com et puc ajudar ara?”). - Respectar espais i desescalar abans de parlar en profunditat. • Per a qui pateix ansietat: - Identificar senyals prèvies i autorregular. - Expressar necessitats i revisar el cúmul previ (no només l’incident puntual). - Treballar confiança i comunicació (arrel del tema de les trucades). • Distinció clau: “saber” què passa vs “entendre” el que passa; l’entesa demana temps i context calm. "Darrere de tota reacció hi ha una emoció que busca ser compresa." — Programa emès a Girona FM dins “Els 4 Rius”, amb mencions especials a les Fires de Sant Narcís i al Cinema Truffaut.