Girona d'acollida, Ratafia i Còmics: tres mirades

Panorama del programa

• Obertura amb agenda i servei: notícia sobre el senyal internacional per denunciar la violència masclista i avisos de prudència per possibles incidències meteorològiques.

• Tres blocs principals: ciutats d’acollida (cas Girona), *cultura de la ratafia i món del còmic***, amb convidats que aporten visió de primera mà.

"És una ciutat d'acollida pels serveis que ofereix o per la gent que la forma?"

Girona, ciutat d’acollida (Afra Kerr)

Hipòtesi i metodologia

• Hipòtesi: Girona, com a ciutat petita-mitjana, pot oferir serveis i programes d’acollida eficients.

• Marc analític: definició de ciutats d’acollida basada en drets humans + polítiques migratòries + cas de referència (Barcelona).

• Construcció de 6 indicadors (p. ex. serveis socials, educació, sanitat, habitatge) i contrast amb l’oferta real de Girona.

Resultats i exemples clau

• Compliment favorable dels indicadors; iniciatives com Girona Cull (2024) faciliten entrada directa a serveis (habitatge, salut, educació).

• Testimonis via podcast propi (5 perfils diversos):

- En Li “Fanxuli” (assoc. xinesa): contrasta maneres de treballar i integració al teixit local. - Fato (tràmits d’estrangeria): casos de vulnerabilitat lingüística i administrativa; seguiment municipal per reinsertar laboralment.

Conclusions

• Girona sí que és ciutat d’acollida. Factors decisius:

- Serveis públics ben articulats. - Capital social i ajuda personal del veïnat.

• Pregunta oberta:

"Girona és acollidora pels serveis o per la gent?"

• Continuïtat: voluntat d’estudiar Dret/Dret Internacional i de fer una sèrie de podcasts “Ciutats d’acollida” (cap. 1: Girona).

Ratafia: tradició, festa i futur (Jordi Casasalles)

La Confraria i la Fira de Santa Coloma

• La Confraria de la Ratafia: 40+ membres, objectiu de fer poble i connectar amb l’entorn mitjançant l’“univers ratafia”.

• Fira (43a ed.): activitat intensa malgrat la pluja; aforaments complets i paradistes satisfets.

Cultura, ciència i mercat

• La ratafia catalana: aiguardent + nous verdes + herbes de proximitat; diversitat territorial (Ebre, Pallars, Garrotxa, Selva) i receptes personals.

• Debat “Ciència i ratafia” (Salvador García Arbós): qüestiona el dogma dels 40 dies de sol i serena; defensa maceracions més estables tèrmicament.

• De la cuina de casa a l’empresa: boom de marques (més de 30), de l’artesanal a l’industrial; la Fira ha contribuït a crear nous productors i negoci.

Hàbits, salut i futur

• Repunt del sobremesa i tendència do it yourself; el licor entra també a l’oci nocturn juvenil amb versions més ballables.

• Ajustos nutricionals: menys sucre (més “lleugera”, tot i ser beguda alcohòlica).

• Identitat i continuïtat: producte lligat a territori i persones; es preveu estabilització alta tot i possibles modes de competència.

Còmics: DC vs Marvel, manga i cultura pop (Albert Terres i Sergi Giró “Feliprim”)

Orígens personals i impacte vital

• Inici lector vinculat a malalties/accidents infantils; el còmic esdevé suport emocional (p. ex. Batman com a símbol de resiliència) i porta d’entrada a lectures adultes.

DC vs Marvel: dues filosofies

• DC: herois “déus entre humans” (Batman, Superman, Wonder Woman) i veneració ciutadana.

• Marvel: humanitat i conflictes quotidians (Spiderman arriba just a fi de mes, pressió social, dilemes morals).

Estigma i normalització

• Estigma històric (“TVOs per nens”) a casa i a l’escola; canvi de cicle amb el manga/anime.

• Clau de normalització: manga + anime ben integrats (retroalimentació); paper del 3XL/TV3 i el retorn de Bola de Drac.

Ecosistema d’esdeveniments

• Saló del Manga (Barcelona): 170–180k assistents; líder estatal.

• Còmic Barcelona: segona gran cita generalista.

• Girocòmic (Girona): creixement sostingut; notable pes del manga.

Recomanacions essencials

• DC: Batman: Any U (Year One) – Frank Miller.

• Clàssic català adaptat: Mecanuscrit del segon origen – adaptació a còmic, “una delícia”.

• Marvel/Spiderman: La mort de Gwen Stacy; L’última cacera de Kraven.

• Marvel/X-Men: Dios ama, el hombre mata (Claremont) – paral·lelisme mutants/holocaust a la Guerra Freda.

"Els japonesos han treballat esplèndidament la sinergia manga–anime; aquí, l’audiovisual no sempre porta al còmic."

Tancament

• Música i conversa lleugera amb Robbie Williams; recordatori meteo i acomiadament.