
Ens patina l'embrague del 23/5/2025
Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.
Episodis etiquetats amb Programes

Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.

Panorama general Entrevista a la regidora Caral Vila sobre educació, participació i atenció a la ciutadania. Es destaquen preinscripcions a bressol estables, la gestió de la matrícula viva, l’avenç de l’Institut Armazenda cap a la Fàbrica Simón, el desplegament de processos participatius i millores clau a l’OAC. També es presenten iniciatives per a la infància com Enjoc i la renovació de la distinció d’UNICEF. Educació Escoles bressol: preinscripcions 24-25 • Demanda similar a altres anys: aproximadament 30 sol·licituds menys que el curs passat (variació petita i assumible). • I0 i I1 amb demanda alta; a I2 (gratuïta) encara queden algunes places en alguns centres. • Llistes d’espera sobretot a bressols més cèntriques; s’optarà per recol·locar amb 2es i 3es opcions per no deixar cap plaça buida. Matrícula viva i acollida lingüística • El fenomen és habitual i territorialment generalitzat; combina moviments interns dins Catalunya i arribades de fora. • El balanç entrades/sortides tendeix a compensar-se i el servei està ben dimensionat. • Suport amb aules d’acollida als instituts per a aprenentatge inicial de català; a primària, els infants solen assolir competència bàsica en ~1 mes. Institut Armazenda: present i futur • Pròrroga municipal confirmada per al curs vinent fins a la cessió formal del solar; tràmits urbanístics (reparcel·lació) i aprovació al Ple previsiblement després de l’estiu. • Nova ubicació a l’antiga Fàbrica Simón (c. Barcelona): central, connectada a diversos barris i clau per a un nou eix educatiu (amb Cassià Costal, Escola Municipal de Música i futura Casa de la Tecnologia). • Mobilitat sostenible: no es preveu aparcament per a famílies; aposta per anar a peu, bicicleta, transport públic i aparcaments dissuasius propers. Participació i Atenció a la Ciutadania Nova regidoria i millores a l’OAC • Enfocament transversal de la participació amb suport a totes les àrees (urbanisme, acció climàtica, igualtat, gent gran…). • Millores físiques a l’OAC: sala d’espera separada i separadors per a més privacitat, millorant la confiança i qualitat del servei. • Atenció descentralitzada als barris via centres cívics i dies concrets d’atenció in situ. Processos participatius en marxa • Repensem Girona i Repensem el carrer de la Creu (sessió oberta al nou local social de l’Eixample). • Audiència Pública Climàtica i Fòrum Ciutadà; lideratge transversal d’Urbanisme, Acció Climàtica i Alcaldia. • Cultura d’escolta activa: valorar propostes, analitzar viabilitat tècnica i comunicar decisions amb transparència. “Ajuntament m’Escolta”: proximitat als barris • Doble modalitat: cita prèvia i atenció directa presencial en dies fixos de barri. • Dades inicials: ~150 cites prèvies registrades; moltes atencions addicionals sense cita (no comptabilitzades) i treball coordinat amb associacions veïnals. • Canalització de peticions: gestió directa amb àrees o registre d’entrada per seguiment. Millores a l’atenció a la ciutadania • Eliminada l’obligatorietat de la cita prèvia: es pot ser atès sense cita (més agilitat); la cita garanteix hora i evita cues. • Estudi d’ús d’IA per filtrar i orientar trucades informatives o derivacions i alliberar agents per a casos complexos. • Desplegament als barris per acostar l’administració a la ciutadania. Infància, adolescència i gent gran Consells intergeneracionals: infants, adolescents i gent gran • Treball conjunt durant el curs: escolta mútua, creativitat i projectes compartits amb voluntat de continuïtat. “Això no ha sigut una anècdota… ha vingut per quedar-se.” Ciutat Amiga de la Infància (UNICEF) • Renovació 2025 del reconeixement d’UNICEF. • Compromís amb drets com el dret al joc, la participació d’infants i adolescents i espais urbans amables per a tothom. Enjoc: tardes de joc en família (0–6) • Obertura al juny: ús d’escoles bressol municipals fora d’horari lectiu com a espais de joc segur (sala central i pati). • Per a 0–6 anys, sempre amb acompanyament adult (no és canguratge); espai de socialització per a infants i xarxa per a famílies. • Pilot a la bressol El Tren, obert a tota la ciutat; expansió prevista fins a 3 espais simultanis el curs vinent. DGAIA i protecció infantil • Tema de competència de la Generalitat; l’Ajuntament expressa preocupació i ofereix col·laboració per millorar protocols i el servei.

El Festivalot arriba a Girona el 7 i 8 de juny Parlem amb Rita Peré, la seva directora, que ens explica les novetats d’aquesta edició

El 2002 Neix Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) De la fusió de diferents plataformes que treballaven a l’àmbit social a Catalunya, neix la federació, amb la voluntat de donar resposta a les necessitats de col·lectius desfavorits i de crear un espai de diàleg i coordinació entre les organitzacions i les administracions I a Girona tenim una comissió territorial que hi treballa a carrec de la Tècnica de la Comissió Territorial d'ECAS a Girona Mariona Espuña Montoro. Amb ella hem parlat, de dades d'habitatge, d'empadronament, pobresa i de vulnerabilitat social en el marc de la nostra ciutat Girona!

Avui entrevistem a Diana Ruiz, mestre i professional del CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de santa Coloma de Gramenet, parlem de la formació que fan des del CRP als professors de la zona i de la trobada amb alumnes que fan anualment

Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.

Avui parlem amb Jordi Torrents, director artístic de la Fundació Ópera a Catalunya, que avui porta l'òpera "Carmen" al Teatre Municipal de Girona i amb Laura Conejero que avui omplirà el Teatre de Salt amb "Un Deu Salvatge" amb Pere Arquillué, Laura Aubert i Ivan Benet

Context i protagonistes Entrevista municipal a Girona FM amb la regidora de Treball de Promoció Econòmica, Raquel Robert, centrada en ocupació, formació, serveis d’inserció, tecnologia i reptes als barris. "Volem afavorir els col·lectius més vulnerables i que la gent s’ocupi amb feines de qualitat." Governança i consensos econòmics Taula pel Desenvolupament Econòmic i Ocupacional • Regulada via reglament per formalitzar una taula nascuda durant la Covid amb agents socials (UGT, CCOO, FOEC, PIMEC). • Objectiu: generar consensos, impulsar oportunitats i diàleg, i coordinar respostes a necessitats del teixit productiu. Formació i qualificació: resposta a la demanda Perfils qualificats i missatge d’upskilling • L’ESMO adapta formació qualificadora segons necessitats empresarials detectades (enquestes, diàleg continu). • Incentiu clau: quan empreses o administracions exigeixen requisits de categoria, la formació guanya tracció. • Habilitats digitals i IA entren amb força en processos interns; l’ESMO insisteix: “no pararem” d’impulsar qualificació. Infraestructura i espais ESMO, espais i Casa d'Oficis • Falta d’espai recurrent; es treballa per habilitar i optimitzar espais actuals. • Projecte de Casa d’Oficis en model “descentralitzat” mentre no hi hagi seu única. • Conexió amb la futura Casa de la Tecnologia (primera planta prevista per a oficis) per ampliar oferta. Col·laboracions sectorials i certificació Metall i ascensors • Col·laboració amb l’Escola del Metall (nova inauguració) com a peça del model descentralitzat. • Treball amb el Gremi d’Ascensors per adaptar espais a normativa i cobrir una demanda alta de tècnics d’inspecció. • L’ESMO complementa l’oferta del SOC amb certificacions professionals i, si cal, títols propis. Joves i inserció Girona Més Neta i tallers • Programa estacional per a estudiants universitaris i de cicles (no només UDG) iniciat fa 10 anys; bona acollida. • Tallers de recerca de feina per a joves de 16–29 anys (Nadal, Setmana Santa, estiu); noves edicions al novembre-desembre. Descentralització del servei Treball als Barris i dispositius d’inserció • Ampliació d’agrupacions censals permet desplegar dispositius a Eixample Sud-Oest, Sant Narcís i Mar Xirgo, Font de la Pólvora i Vila Roja, Pedret i Pont Major. • Pressupost: de ~700.000 € (2024) a >1 M€ (2025); 394.000 € a dispositius d’inserció sociolaboral. • Objectiu: detectar necessitats al territori i fer oferta formativa a mida per perfils locals. Tecnologia al servei de l’ocupació App “ESMO a la butxaca” • Primer any: ~2.500 instal·lacions, ~65.000 consultes de detall d’ofertes, ~5.500 inscripcions. • Obertura a tràmits d’empreses per facilitar selecció i intermediació; servei 100% gratuït i amb acompanyament humà. • Abast ampli a l’àrea urbana: es publiquen ofertes de la rodalia; l’ESMO és un referent per a grans implantacions. Resultats 2024 • 618 insercions (65% directes des de l’ESMO) i 38 noves empreses amb suport municipal. • Valor afegit: intermediació integral (diagnosi, orientació, qualificació i acompanyament fins a la inserció) i impuls a l’emprenedoria. Sectors en creixement i futur Comerç, salut i serveis socials; Campus de Salut • Sectors amb més oferta: comerç, sanitari i serveis socials. • El Campus de Salut (inversió clau de les darreres dècades) generarà amplia demanda: no només perfils sanitaris, també tècnics informàtics i altres especialitats. Cal preparar-se ara. Esdeveniments d’ocupació “Treball amb G” • Fira impulsada per la Cambra de Comerç (format híbrid) que optimitza el temps de candidats i empreses, i potencia el networking. Reptes de barri Devesa–Güell • Enllumenat: substitució en curs, satisfacció veïnal. • Col·lector Joaquim Vayreda: condiciona l’asfaltatge; s’hi està treballant, pendent de terminis definitius. • Usos de la Devesa: regulació d’aparcaments i tracte en esdeveniments; demanda d’un local veïnal més cèntric. Torre Gironella • Talls de llum: intervenció d’Endesa amb millora notable; en marxa substitució de transformador i actuacions sobre cablejat aeri. • Patrimoni i divulgació: projecte 3D amb codi QR per recrear el segle XIV; molt ben valorat. Cloenda "Som un referent, 100% gratuït i amb una persona sempre a l’altre costat." La regidoria aposta per una estratègia combinada: consens social, formació alineada a demanda real, serveis descentralitzats, tecnologia útil i acompanyament personalitzat, mentre afronta reptes d’espai i millores als barris.

Introducció "El projecte és més important que les persones." Entrevista a Quim Allats, portaveu d’ERC Girona, tinent d’alcalde i regidor de Cultura. Conversa àmplia sobre relleu de lideratges, grans projectes urbans (Campus de Salut i Plaça Espanya), turisme i llengua catalana, programació cultural i esports a la ciutat. Decisió personal i lideratges a ERC No repetir com a cap de llista • Allats confirma una decisió meditada i anunciada amb temps per facilitar nous lideratges i enfortir el projecte col·lectiu d’ERC. • Manté el compromís amb la ciutat i el projecte republicà; prioritat al dia a dia de govern. • L’anunci anticipat busca planificació i evitar improvisacions, aprenent de cicles anteriors. Procés intern i “moviment gironí” • ERC és un partit assembleari: la militància decidirà persones i fórmules. • Davant discrepàncies internes (p. ex. tuit del regidor Bertran), Allats defensa respectar el resultat de la militància i donar suport al projecte escollit. Projectes urbans clau Campus de Salut: abast i impacte • Projecte estratègic amb una inversió anunciada de 700 milions d’euros (amb possibilitat d’augmentar). • Impacte sanitari per a més de 800.000 persones i efectes socials i econòmics: recerca, innovació i posicionament de Girona com a pol sanitari. • Beneficis especials per als barris de Can Gibert i Santa Eugènia. • Davant veus crítiques (p. ex. sobre el Parc Jordi Vilamitjana), Allats demana prudència, transparència i avançar els tràmits: - Nou protocol amb la Generalitat - Aprovacions als plens de Girona i Salt Plaça Espanya: conveni amb Adif i calendari • Acord que desbloqueja un espai clau d’entrada a la ciutat: més verd, espai per a vianants i millor connexió amb l’Eixample. • Possibilitat d’inici d’obres a finals d’any. • L’Ajuntament assumeix el cost total de la intervenció (canvi respecte acords anteriors; diferències amb el cas de l’arxiu, d’uns 2 M€). • Allats posa en valor el paper d’ERC a totes les cambres (p. ex. Jordi Martí al Senat) per “fer que les coses passin”. Turisme, expats i llengua catalana Sobre el 30 Minuts dels “expats” • Pregunta sobre la representativitat del retrat i la necessitat de prudència en conclusions generals. • Girona té atractiu i turisme de qualitat, però cal reforçar el compromís amb la ciutat i la llengua. Llengua catalana: cohesió i polítiques • La llengua catalana és un element cohesionador i d’identitat; calen passos clars per garantir-ne l’ús i coneixement. • Acords i mesures locals (mandat passat i actual): - Recuperació del dinamitzador lingüístic - Fires en català i Butlletí “La llengua al dia” - Més cursos de català - Campanya d’obligacions lingüístiques al comerç - Creació d’una regidoria específica de llengua catalana • Crida a consensos amplis i a resistir els retrocessos impulsats per alguns actors polítics. Cultura: Temps de Flors, Capella i La Marfà Temps de Flors i cicle Capella • Edició amb ampliació horària fins a les 23:00: facilita la visita de gironins al vespre. • Convivència amb programació cultural: Capella (cicle singular a escala europea), castells a Sant Feliu i sardanes a la Plaça 1 d’Octubre. • Presència d’Albi, ciutat germanada, com a invitada destacada. La Marfà i manteniment patrimonial • Modificació pressupostària (~90.000 €) vinculada al projecte Menget Girona per conservació patrimonial de la Marfà (responent a deterioraments detectats). • La Marfà es reafirma com a centre de referència de creació musical al país. Esports a Girona • Futbol: objectiu immediat del Girona FC és guanyar i assegurar la permanència, considerada èxit per pressupost i dimensió de ciutat. • Bàsquet: Uni Girona classificat per Eurolliga; Bàsquet Girona a tocar de la permanència a l’ACB. • Hoquei: ascens difícil, però amb ambició de retorn. Idees clau • Relleu ordenat a ERC, amb respecte a la militància i focus en el projecte de ciutat. • Campus de Salut i Plaça Espanya com a motors de transformació urbana i oportunitat econòmica. • Defensa ferma del català com a eix de cohesió i identitat, amb polítiques concretes. • Cultura i esport com a pal de paller del dinamisme i l’orgull de ciutat.

Avui hem entrevistat en Juli Simón, president de la fundació Firagran, on han introduït els escacs aquest any Ens ha parlat de com ha anat i ens ha assegurat que l'any que ve continuaran amb els escacs a la Firagran

Retransmissió en directe de la sessió plenària del mes de maig de l’Ajuntament de Girona.

Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.