Programes

Episodis etiquetats amb Programes

724episodis
Campus de Salut, Plaça Espanya i mobilitat a Girona: aparcaments, Devesa LED, Institut Ermessenda i terrasses amb QR - episode art
L’Entrevista Municipal

Campus de Salut, Plaça Espanya i mobilitat a Girona: aparcaments, Devesa LED, Institut Ermessenda i terrasses amb QR

Visió general Entrevista amb Lluís Martí (Regidor d’Urbanisme de Proximitat i Planejament) sobre els principals projectes urbanístics i de mobilitat a Girona. Els eixos clau són: Campus de Salut, Plaça Espanya i l’eix estació-centre, aparcament soterrani i aparcaments dissuasius, il·luminació LED de la Devesa, Institut Ermessenda, burocràcia i llicències, i ordenança de terrasses amb codi QR. "Aprovació provisional del Campus de Salut, està al caure." "Plaça Espanya serà un abans i un després com a porta d’entrada de la ciutat." Temes principals i punts destacats Campus de Salut: aprovació i tramitació • Aprovació provisional imminent de la modificació urbanística; després, aprovació definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. • Passos següents: projecte d’urbanització i reparcel·lació per disposar de les parcel·les a cedir a la Generalitat. • Projecte absolutament prioritari; s’admet que altres actuacions s’han ralentitzat per la magnitud del Campus. • No hi ha «presses» imposades per la Generalitat; els procediments i informes marquen el ritme legal. Institut Ermessenda (Polígon 117) • Cal una petita modificació de planejament (ajustos de plànols i normes del polígon 117) i posterior reparcel·lació per la cessió a la Generalitat. • Sense terminis tancats, però a sobre de l’expedient. Plaça Espanya i porta d’entrada a Girona • Conveni tancat amb l’Administració General de l’Estat i ADIF: finques d’ús ferroviari a ADIF, i d’ús municipal a l’Ajuntament. • Això desencalla la licitació i execució de les obres: inici previst el 1r trimestre de l’any vinent. • Objectiu urbà: dignificar el recorregut estació → centre (c. Lorenzana, Joan Maragall, Plaça Catalunya); arquitectes locals han aportat propostes. Aparcament soterrani a l’àmbit estació/Parc Central • Existeix l’estructura; caldria adequar plantes per entrar en servei. • Reunions amb ADIF i Generalitat: ADIF busca model concessionari rendible; es valora conveni interadministratiu si cal. • Seria un aparcament central i dissuasiu que complementi altres punts a la perifèria. Garatge Fornè • Edifici privat catalogat; després d’incidències passades, s’espera iniciativa de la propietat compatible amb l’interès de ciutat. • Pot ser peça clau sumada a Plaça Espanya per transformar l’àrea. Aparcaments dissuasius (Masgri i sector oest) • Masgri, el més avançat. • Sector oest: àmbit privat que requereix gestió urbanística; es treballa un acord win-win (benefici per a la propietat i cessió per a ús públic i serveis de mobilitat). Resolució en breu. Cas Leroy Merlin i Bauhaus • Sentències adverses per percentatges de zona verda; una modificació posterior va afegir zona verda i va resoldre la qüestió. • No s’esperen nous entrebancs. Devesa: nova il·luminació LED • Obres molt avançades; inauguració imminent de 3 fases (de 5). • Treballs tècnics: rases i fonamentació, protecció de l’arbrat (bé protegit), i pas de xarxes. • Sistema LED amb regulació de potència per franges i reducció de contaminació lumínica. Fases pendents a la Devesa • Interior de les masses boscoses (per evitar contrastos fortuïts de llum/foscor). • Façana de l’Auditori. Carrer Joaquim Vayreda • Requereix inversió de CATSA en el col·lector abans de reasfaltar; pendent de programació inversora. Carrer de la Creu • Sessions de treball amb veïnat i agents per ajustos a l’estiu. • Actuacions del final del mandat anterior es reactivaran amb els ajustos que es decideixin. Burocràcia i llicències • Gran càrrega de llicències urbanístiques i d’activitats i manca de personal; cal simplificar tràmits per agilitzar projectes. Ordenança de terrasses i codi QR • Renovació automàtica anual de les autoritzacions, excepte àmbits singulars (Rambla, Plaça Independència, etc.). • Codi QR visible a cada establiment: permet consultar autoritzacions, aforament i disposició de la terrassa. Més transparència per a inspecció i ciutadania.

Girona: residus, seguretat i gestió municipal (PSC) - episode art
L’Entrevista Municipal
25'

Girona: residus, seguretat i gestió municipal (PSC)

Resum executiu Entrevista amb el regidor Palosier (PSC) a Girona FM sobre l’estat de la ciutat a l’equador del mandat. Els eixos principals són: la crisi de la recollida de residus i els contenidors intel·ligents, la seguretat ciutadana i el lideratge polític, la situació a Girona Est (Font de la Pólvora), i la necessitat d’un pla local de seguretat amb més recursos, agents cívics i tecnologia. "És trist passejar-te pels carrers de Girona i veure la quantitat de merda..." "L’alcalde està desaparegut." Temes principals Neteja i residus: El regidor qualifica de fracàs el model actual (contenidors intel·ligents i capacitat insuficient), amb contenidors plens i deixalles al voltant, especialment a barris com Santa Eugènia i Can Gibert. Gestió municipal: Crítica a la regularització laboral via judicial (finalment reconduïda a via extrajudicial) i a plens amb informes incomplets. Contracte de recollida: Rescindir seria car, però ara es gasta més (més contenidors i estris) i el servei està desbordat. Seguretat i lideratge: Reclam d’implicació directa de l’alcaldia en conflictes greus; demanda d’un pla local de seguretat amb diagnosi per barris, indicadors i coordinació interserveis. Girona Est (Font de la Pólvora): El PSC demana un pla estructural i normalitat policial sostinguda, neteges periòdiques i suport al teixit social. Denuncia manca de resposta al suposat “pla de xoc”. Policia i tecnologia: Cal recuperar competències (inspecció de locals), reforçar agents cívics per descarregar la policia, i invertir en càmeres i drons. Punts clau per àrea Residus i neteja urbana Contenidors insuficients i “intel·ligents” mal implementats; incivisme agreujat per la manca de capacitat i recollides. El contracte actual és un “pou sense fons”: rescindir-lo és car, però la despesa actual també creix (compres addicionals). Treballadors de recollida desbordats. Solucions: • Revisar plec de condicions i recorreguts amb l’empresa i la plantilla • Més contenidors en punts crítics i control de l’execució • Considerar càmeres i mesures sancionadores on calgui Governança i recursos humans Regularització de condicions econòmiques: error d’haver anat per via judicial, finalment pactada extrajudicialment. Reprova política (canvi de carteres). Transparència i rigor: expedients que arriben al ple incomplets o amb advertiments del secretari. Seguretat ciutadana i lideratge Reprovació de la inacció i delegació de l’alcaldia en crisis (exemple: pactes vehiculats per Mossos o mediacions externes). Reivindica lideratge visible i coordinació municipal en seguretat. Proposta de pla local de seguretat: • Ordenar recursos (policia, bombers, emergències) • Diagnosi per barris i indicadors • Avaluació contínua i polítiques basades en dades Girona Est – Font de la Pólvora El PSC proposa un pla estructural; el govern al·lega un “pla de xoc” no compartit amb l’oposició. Necessitat d’actuacions sostingudes: neteges mensuals, retirada ràpida de vehicles cremats, suport al teixit social i presència policial normalitzada (no només dispositius massius). Equilibri: evitar el setge permanent, però garantir ordre i resposta als petits conflictes quotidians. Policia municipal i comissaria de Santa Eugènia Indefinició sobre usos i retards en l’obra; dubtes sobre sostenibilitat de dues seus amb plantilla justa. Recuperar competències cedides (locals de concurrència pública) per millorar el control de molèsties i incivisme. Agents cívics i tecnologia Reforçar agents cívics (ara gairebé inexistents) per controlar ordenances (grups turístics, residus) i descarregar la policia. Tecnologia: renovar càmeres (sistema actual obsolet), incorporar drons per gestionar aglomeracions, hortes i detecció d’incivisme; inversions assequibles i d’alt impacte. Propostes i mesures suggerides (PSC) Revisar integralment el servei de recollida: capacitat, recorreguts i control contractual. Pla local de seguretat amb diagnosi per barris i indicadors. Més agents cívics i recuperació de competències d’inspecció. Inversió tecnològica en càmeres i drons. Actuació sostinguda a Girona Est: neteja, mediació, presència policial normalitzada i suport veïnal.

Atzar i destí: el doctor Risc i el cas Dàlia - episode art
L’Entrevista Municipal

Atzar i destí: el doctor Risc i el cas Dàlia

Visió general Un episodi narratiu que explora la tensió entre atzar, probabilitat i destí a través de dues vides creuades: el professor de matemàtiques doctor Risc, víctima d’un atropellament, i Dàlia, una jove al límit. L’acció transcorre entre el món real (Barcelona) i una misteriosa oficina —la Casa Bernoulli— on “operaris” semblen moure les manetes de la sort. "De vegades l’atzar pot ser molt fill de puta." Temes principals • Atzar vs. control: fins a quin punt decidim i fins a quin punt ens decideix la sort. • Probabilitat vs. experiència: números i modelatge del risc davant el dolor humà. • Responsabilitat i conseqüències: l’alcohol al volant i l’impacte social i familiar. • Contrafactuals: i si hagués canviat la ruta? i si no hagués sortit de casa? • Burocràcia metafísica: l’“expedient perdut” i la casa on ningú té el monopoli de l’atzar. Resum de contingut Context i personatges • El doctor Risc, acadèmic afable i esportista, espera un fill amb la seva dona. • La Casa Bernoulli: oficina enigmàtica que “decideix” quan el risc és zero o no. Trencament i conseqüències • Un conductor ebri el mata al c/ Marina; la notícia sacseja la universitat i l’alumnat. • Estadística dura: ja és la 5a víctima de trànsit de l’any a Barcelona. Diàleg sobre probabilitat i dolor • En un espai liminal, el doctor Risc parla amb Dàlia, que s’ha llançat d’un 5è pis. • Ell invoca percentatges i escenaris; ella respon amb ràbia i vida viscuda: misèria, dol i precarietat. Filosofia de l’atzar • La narració planteja what ifs contínus i conclou amb la imatge d’una moneda a l’espai, suspesa entre vida i mort. "Imagini’s que tirem la moneda a l’espai i queda flotant en el buit..." Personatges clau • Doctor Risc: matemàtic, víctima d’accident; veu racional. • Dàlia: jove al límit; veu de la realitat crua contra l’abstracció estadística. • Cap/Operari de l’Oficina: explica la lògica de la Casa Bernoulli. • Locutor/a de notícies: fa el relat factual de l’atropellament. Notes Ambientació a Barcelona (c/ Marina, Hospital de Sant Pau, UB); mencions a Mossos i límits d’alcoholèmia. El tram final inclou publicitat i blocs musicals de Girona FM.

Atzar i risc a Bernoulli; salut mental i voluntariat - episode art
L’Entrevista Municipal

Atzar i risc a Bernoulli; salut mental i voluntariat

Visió general Episodi mixt amb dues meitats diferenciades: Ficció sonora “La Casa Bernoulli”: un diàleg intens sobre l’atzar, el risc i el pes (real o il·lús) de les probabilitats quan hi ha vida o mort en joc. Eix: la Dàlia, el doctor Risc i la Ida. Voluntaris.cat (entrevista): focus en salut mental a Girona, el paper del Club Social el Cercle i dels altres clubs de l’Associació Família i Salut Mental, amb testimonis vius de com el suport i l’oci significatiu transformen vides. "La sort no existeix. Existeix el risc. I aquí decidim quan és 0 i quan és 1." La Casa Bernoulli: risc, atzar i decisions Idees clau • Risc vs sort: es desmunta la idea de “sort”; el que hi ha és risc i una decisió binària: 0 = viu, 1 = mort. • Probabilitats com a tranquil·litzador social: es qüestiona que “convertir incerteses en xifres” (a l’estil de Bernoulli) serveixi per canviar els fets. • Decisor i operaris: el doctor Risc només intervé quan hi ha vides en joc; la resta ho fan operaris. Apareix una “central” que decideix quan ells no poden. • Crítica social: la humanitat “juga” amb el risc (esports de risc, consum, temeritat) i banalitza perill i pandèmies. • La Dàlia, expedient perdut: fa 30 anys que no es perdia cap cas; el seu no s’ha resolt ni assignat. La pregunta clau queda oberta: “Què feia just abans d’arribar a la casa?” Moments destacats • Escena del despatx amb la deessa Fortuna: simbolisme sobre el control del destí. • Tensió dialèctica: la Dàlia desafia el doctor; la Ida observa (gelosia, respecte a l’autoritat) i canalitza l’avís de la central. • Cliffhanger: vida o mort es manté obert per a la Dàlia. "Zero, la persona viu. Un, la persona mort." Voluntaris.cat: salut mental, comunitat i creixement personal L’entitat i els clubs • Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques: neix per manca de recursos en salut mental i per oferir integració real a persones amb discapacitat psicosocial. • Ecosistema de suport: - Fundació Drissa (treball i inserció laboral) - Fundació Suport (acompanyament i presa de decisions) • Quatre clubs socials: el Cercle (Girona), i clubs a Palafrugell, Blanes i Figueres. • Activitats: tallers setmanals (memòria, teatre, esport, piscina), sortides culturals, respiros familiars. Objectiu: autonomia, qualitat de vida i xarxa social. Voluntariat i crida • Es demanen voluntaris i professionals que vulguin impartir tallers (p. ex. escultura, ceràmica, pintura, teatre, escenografia). Veus en primera persona • Bea: s’hi apunta en un moment de dol pel càncer del seu marit. El club li dona suport emocional, companyia i motivació per viure; també és pintora (exposició amb diverses tècniques) i participa en teatre. • Ester: va viure la pèrdua d’un germà i és supervivent de violència de gènere; apareix a la docu-sèrie “Polis” (TV3). El club li ha donat eines per reforçar-se i assimilar el dol. • Recomanació a nous usuaris: apuntar-s’hi per l’acollida, el companyerisme i l’acompanyament psicològic. "He vist com, només participant a les activitats i estant amb els companys, la persona va canviant a poc a poc." Temes principals • Filosofia del risc i l’atzar: límits de les probabilitats, ètica de decidir vida o mort, i crítica a la banalització del perill. • Salut mental comunitària: clubs socials com a espais d’inclusió, oci terapèutic i suport psicosocial continuat. • Testimonis de resiliència: dol, violència de gènere, creació artística i escènica com a vies de recuperació.

Girona: congrés de benestar, prevenció i barris - episode art
L’Entrevista Municipal
23'

Girona: congrés de benestar, prevenció i barris

Resum general Conversa amb la regidora Sílvia Bosch sobre el balanç del primer Congrés de Benestar Emocional de Girona, les línies de treball de la regidoria i les necessitats dels barris de Fontejau i Sant Pons. Es destaquen resultats del congrés (1.200 inscrits, multidisciplinari, 20-70 anys), l’impuls a la prevenció (suïcidi, pantalles, violències sexuals), l’extensió del distintiu Nits de Qualitat a tot l’oci festiu, la inclusió (Dinder Club) i els espais calma als esdeveniments. També s’aborden reptes veïnals (coberta de la pista, espais associatius) i una crida a la paciència en temps de canvis. "És hora que comencem a parlar del benestar emocional" "No els enganyaré mai" Punts clau • Congrés de Benestar Emocional: 1.200 inscrits, perfil molt multidisciplinari (salut mental, educació, infermeria, psiquiatria, professorat), franges d’edat de 20 a 70 anys, i supera expectatives. • Segona edició confirmada per a gener (mantenint cicle d’“any natural”). • Temes emergents: suïcidi (dades altes al territori), addicció a pantalles (inquietud de famílies i docents; alerta informes PISA) i trencar tabús en salut mental. • Logística: la Fira de Girona va quedar petita, tot i una ambientació acollidora; opció d’ampliar espais en futures edicions. • Balanç de regidoria: treball d’equip, enfoc en promoció de la salut i prevenció, amb rendició de comptes a la ciutadania. • Nits de Qualitat: distintiu de la Generalitat per a la festa major que s’estén a totes les festes de barri i universitàries (amb la UdG). Focus en alcohol, substàncies i educació sexual. • Prevenció de violències sexuals: conveni amb Associació Reig per prevenir (no per augment de casos) amb educació a secundària i atenció a la inseguretat adolescent. • Inclusió i vincles: amb Dinder Club (cites i plans per a persones amb discapacitat intel·lectual); punts de trobada a Girona i sortides culturals/esportives; ús del Centre Jove de Salut com a espai. • Centre Jove de Salut (20 anys): jornada el 4 de juny al Modern per fer visibles serveis i impacte. • Espais calma i soroll: reforç d’espais calma a esdeveniments (Fira, Cavalcada); posar en valor la Devesa, les muralles i el Barri Vell com a espais tranquils; reflexió sobre el soroll com a fet cultural mediterrani. • Barri (Fontejau i Sant Pons): demandes d’espai per a l’associació i seguiment de la coberta de la pista; diàleg continu i transparència amb el veïnat; crida a la paciència en una fase de canvis. • Governança veïnal: situació de la Junta de Sant Pons en stand-by; confiança en la continuïtat. Temes desenvolupats 1) Congrés de Benestar Emocional • Impacte: 1.200 inscrits; assistents de 20 a 70 anys; gran presència de professionals i universitaris; multidisciplinari. • Reacció del públic: agraïment per trencar tabús; demanda d’abordar suïcidi i pantalles. • Segona edició: confirmada al gener; es tindran en compte franges d’edat i temàtiques específiques. 2) Polítiques de prevenció i oci • Nits de Qualitat: de festa major a barris i universitats (amb UdG). • Eixos: alcohol, substàncies i educació sexual. • Violències sexuals: conveni amb Associació Reig per prevenció (especialment a secundària), responent a inseguretats adolescents més que a un increment de casos. 3) Joventut i inclusió • Dinder Club: creixement de punts de trobada i sortides (museus, bàsquet, futbol); el Centre Jove de Salut cedeix espais. • Centre Jove (20 anys): jornada de visibilització el 4/6 al Modern. 4) Entorn i benestar • Espais calma als esdeveniments; posada en valor de Devesa, muralles i Barri Vell. • Soroll: component cultural mediterrani; comparativa amb països nòrdics. 5) Barris: Fontejau i Sant Pons • Necessitats: espais per a l’associació (reunions i material) a Fontejau; seguiment de la coberta de la pista a Sant Pons. • Metodologia: presència al barri, escolta activa i transparència. • Governança veïnal: possible relleu a la Junta de Sant Pons (en valoració).

← Torna a tots els podcasts