Girona davant l’emergència climàtica: audiència pública, emissions 2023, sequera i aigua, aprofitament alimentari i el nou model de residus
Idees clau de l’entrevista Audiència pública climàtica (12 de juny): revisió integral de plans i programes, amb dades d’emissions actualitzades i fiscalització pública. Emissions municipals (2005–2023): tendència a la baixa, amb una reducció per càpita d’aproximadament −60% vs 2005; les emissions municipals representen aproximadament el 5% del total de Girona. Pressupostos de carboni: Girona vol ser la primera ciutat del país a aplicar-los a escala municipal, alineant inversions i impacte d’emissions. Sequera vs desertització: la Mediterrània pateix un procés de desertització amb alta intermitència de pluges; cal planificació hídrica estructural. Aprofitament alimentari: projecte logístic d’àrea urbana per reduir el malbaratament i potenciar el producte km 0 amb tots els actors alineats. Residus: desplegament de porta a porta i contenidors intel·ligents amb adopcions creixents, correccions en marxa i futur pagament per generació. Contracte de neteja: marc molt rígid; rescindir-lo costaria uns 8 M€. Es fan modificacions puntuals i es manté una coordinació estreta amb l’UTE. “Això no va només de paraules ni de posar-nos medalles… va de fer compromisos ferms.” Audiència pública i inventari d’emissions Objectiu: fer una audiència climàtica al Saló de Plens com a acte simbòlic i de fiscalització, centrada exclusivament en l’eix climàtic. Què s’hi presentarà: Revisió de plans i programes en marxa (transició ecosocial, etc.). Inventari d’emissions municipals actualitzat fins a 2023 (electricitat, flota, enllumenat, equipaments, transport públic). Metodologia anual per actualitzar dades i evitar “avançar a cegues”. Alineació europea: full de ruta de la UE cap a la neutralitat climàtica 2050. Pressupostos de carboni: Associar emissions a cada acció pressupostària (inversions que augmenten o redueixen CO₂). Reptes tècnics elevats, però necessaris per transformar la ciutat. “Hem de poder unir les emissions de cada inversió amb el seu impacte real.” Tendències i marges de millora Tendència positiva: malgrat el creixement d’habitants i d’equipaments, s’ha produït un desacoblament gràcies a més eficiència i electrificació/hibridació de la flota. −60% per càpita vs 2005: descens sostingut en emissions per habitant. Abast: l’inventari municipal cobreix ~5% de les emissions totals; caldrà abordar la resta (domèstiques i privades) amb polítiques de ciutat. Sequera, desertització i gestió de l’aigua Diagnosi: no és una simple sequera, sinó un procés de desertització mediterrània amb intermitència i poca estabilitat meteorològica. Situació actual: ha plogut molt, però cal planificar per no repetir episodis crítics. Accions municipals: Reposició i millora de xarxa (reduir pèrdues). Gestió de pous i mesures pedagògiques. Campanyes de consum responsable; seguiment de litres per habitant i dia. “Ara és el moment de treballar-ho, no quan tornem a estar al límit.” Projecte contra el malbaratament alimentari Propòsit: circuit d’aprofitament alimentari a l’àrea urbana (del productor al consum i reaprofitament d’excedents). Actors: Generalitat, ajuntaments de l’àrea urbana, productors, restaurants, botigues i agents del sector alimentari. Estat: avanç lent però sòlid; es preveuen novetats en els pròxims mesos. L’Ajuntament impulsa però busca sostenibilitat operativa més enllà del municipi. Residus: diagnosi, adopció i fiscalitat Situació i correccions Defensora de la Ciutadania: s’assumeix l’autocrítica; hi ha disfuncions de disseny i d’execució i moltes queixes. Correccions en marxa “més lentament del que voldríem”, però de manera constant. No és un cas aïllat: el patró d’inèrcia és similar a altres municipis. Adopció de sistemes Porta a porta: Millores aplicades a inici d’any. >85% de llars amb material (mitjana actual, amunt des del ~80%). Contenidors intel·ligents (targetes): Patró d’adopció: ~60% al principi, després 70–80%. Darreres xifres: Pedret 73%, Pont Major 80%, Sant Pons 90% (targetes recollides). S’estudien sobreesforços als barris estancats al 70%. Targetes: enviament i sancions Enviament a domicili: en estudi; hi ha límits jurídics i de confidencialitat. Si s’aplica, seria al final i es contemplen recàrrecs per qui no hagi fet la recollida (amb excepcions justificades). Ús i incivisme: s’han posat sancions per abocaments indeguts (bosses a la via pública). Fiscalitat ambiental Taxa pont actual i camí cap al pagament per generació (més progressiu i just), quan hi hagi dades suficients (1–2 anys). Responsabilitat ampliada del productor (RAP): s’espera un impuls regulatori per reduir envasos i millorar la gestió. “Hem de premiar qui ho fa bé i responsabilitzar qui no s’hi adapta.” Desplegament per barris densos i amb particularitats Planificació adaptada: Sant Narcís, Can Gibert i Santa Eugènia (esquerra del Güell) es tracten com tres fases separades per densitat i realitats socials. Girona Est: vindrà després, amb atenció específica i més treball comunitari. Principi rector: avançar lent però bé, sembrant i consolidant perquè el sistema funcioni. Contracte de neteja: rigidesa i ajustos Rescissió: cost estimat d’uns 8 M€ i no assumible; no és una opció sobre la taula. Rigidesa contractual: Elements mil·limètrics (fins i tot nombre i ubicació de contenidors). Afegir serveis implica nous cànons i canvis complexos. Gestió operativa: Reunions mensuals amb direcció de l’UTE i setmanals operatives (2–4 h) per incidències. Aplicació mòbil per obrir contenidors i informar: endarrerida però en desenvolupament. Ja s’han fet dues modificacions del contracte i n’arriba una tercera (abans d’estiu) per ajustar la fase de contenidors intel·ligents. “És més fàcil acabar d’implantar, analitzar i corregir que aturar la inèrcia a mig camí.” Properes passes 12 de juny: audiència pública climàtica al Saló de Plens. Pressupostos de carboni: disseny i desplegament pioner a escala ciutat. Aigua: inversions en xarxa, pous i educació continuada. Aprofitament alimentari: concreció d’acords amb actors i inici de proves durant l’any. Residus: consolidar adopció, estudiar enviament de targetes amb garanties, avançar cap al pagament per generació, desplegar als barris pendents i activar l’APP.
