Girona davant l’emergència climàtica: audiència pública, emissions 2023, sequera i aigua, aprofitament alimentari i el nou model de residus

Idees clau de l’entrevista

• Audiència pública climàtica (12 de juny): revisió integral de plans i programes, amb dades d’emissions actualitzades i fiscalització pública.
• Emissions municipals (2005–2023): tendència a la baixa, amb una reducció per càpita d’aproximadament −60% vs 2005; les emissions municipals representen aproximadament el 5% del total de Girona.
• Pressupostos de carboni: Girona vol ser la primera ciutat del país a aplicar-los a escala municipal, alineant inversions i impacte d’emissions.
• Sequera vs desertització: la Mediterrània pateix un procés de desertització amb alta intermitència de pluges; cal planificació hídrica estructural.
• Aprofitament alimentari: projecte logístic d’àrea urbana per reduir el malbaratament i potenciar el producte km 0 amb tots els actors alineats.
• Residus: desplegament de porta a porta i contenidors intel·ligents amb adopcions creixents, correccions en marxa i futur pagament per generació.
• Contracte de neteja: marc molt rígid; rescindir-lo costaria uns 8 M€. Es fan modificacions puntuals i es manté una coordinació estreta amb l’UTE.

“Això no va només de paraules ni de posar-nos medalles… va de fer compromisos ferms.”

Audiència pública i inventari d’emissions

• Objectiu: fer una audiència climàtica al Saló de Plens com a acte simbòlic i de fiscalització, centrada exclusivament en l’eix climàtic.
• Què s’hi presentarà:

- Revisió de plans i programes en marxa (transició ecosocial, etc.). - Inventari d’emissions municipals actualitzat fins a 2023 (electricitat, flota, enllumenat, equipaments, transport públic). - Metodologia anual per actualitzar dades i evitar “avançar a cegues”.

• Alineació europea: full de ruta de la UE cap a la neutralitat climàtica 2050.
• Pressupostos de carboni:

- Associar emissions a cada acció pressupostària (inversions que augmenten o redueixen CO₂). - Reptes tècnics elevats, però necessaris per transformar la ciutat.

“Hem de poder unir les emissions de cada inversió amb el seu impacte real.”

Tendències i marges de millora

• Tendència positiva: malgrat el creixement d’habitants i d’equipaments, s’ha produït un desacoblament gràcies a més eficiència i electrificació/hibridació de la flota.
• −60% per càpita vs 2005: descens sostingut en emissions per habitant.
• Abast: l’inventari municipal cobreix ~5% de les emissions totals; caldrà abordar la resta (domèstiques i privades) amb polítiques de ciutat.

Sequera, desertització i gestió de l’aigua

• Diagnosi: no és una simple sequera, sinó un procés de desertització mediterrània amb intermitència i poca estabilitat meteorològica.
• Situació actual: ha plogut molt, però cal planificar per no repetir episodis crítics.
• Accions municipals:

- Reposició i millora de xarxa (reduir pèrdues). - Gestió de pous i mesures pedagògiques. - Campanyes de consum responsable; seguiment de litres per habitant i dia.

“Ara és el moment de treballar-ho, no quan tornem a estar al límit.”

Projecte contra el malbaratament alimentari

• Propòsit: circuit d’aprofitament alimentari a l’àrea urbana (del productor al consum i reaprofitament d’excedents).
• Actors: Generalitat, ajuntaments de l’àrea urbana, productors, restaurants, botigues i agents del sector alimentari.
• Estat: avanç lent però sòlid; es preveuen novetats en els pròxims mesos. L’Ajuntament impulsa però busca sostenibilitat operativa més enllà del municipi.

Residus: diagnosi, adopció i fiscalitat

Situació i correccions

• Defensora de la Ciutadania: s’assumeix l’autocrítica; hi ha disfuncions de disseny i d’execució i moltes queixes. Correccions en marxa “més lentament del que voldríem”, però de manera constant.
• No és un cas aïllat: el patró d’inèrcia és similar a altres municipis.

Adopció de sistemes

• Porta a porta:

- Millores aplicades a inici d’any. - >85% de llars amb material (mitjana actual, amunt des del ~80%).

• Contenidors intel·ligents (targetes):

- Patró d’adopció: ~60% al principi, després 70–80%. - Darreres xifres: Pedret 73%, Pont Major 80%, Sant Pons 90% (targetes recollides). - S’estudien sobreesforços als barris estancats al 70%.

Targetes: enviament i sancions

• Enviament a domicili: en estudi; hi ha límits jurídics i de confidencialitat. Si s’aplica, seria al final i es contemplen recàrrecs per qui no hagi fet la recollida (amb excepcions justificades).
• Ús i incivisme: s’han posat sancions per abocaments indeguts (bosses a la via pública).

Fiscalitat ambiental

• Taxa pont actual i camí cap al pagament per generació (més progressiu i just), quan hi hagi dades suficients (1–2 anys).
• Responsabilitat ampliada del productor (RAP): s’espera un impuls regulatori per reduir envasos i millorar la gestió.

“Hem de premiar qui ho fa bé i responsabilitzar qui no s’hi adapta.”

Desplegament per barris densos i amb particularitats

• Planificació adaptada: Sant Narcís, Can Gibert i Santa Eugènia (esquerra del Güell) es tracten com tres fases separades per densitat i realitats socials.
• Girona Est: vindrà després, amb atenció específica i més treball comunitari.
• Principi rector: avançar lent però bé, sembrant i consolidant perquè el sistema funcioni.

Contracte de neteja: rigidesa i ajustos

• Rescissió: cost estimat d’uns 8 M€ i no assumible; no és una opció sobre la taula.
• Rigidesa contractual:

- Elements mil·limètrics (fins i tot nombre i ubicació de contenidors). - Afegir serveis implica nous cànons i canvis complexos.

• Gestió operativa:

- Reunions mensuals amb direcció de l’UTE i setmanals operatives (2–4 h) per incidències. - Aplicació mòbil per obrir contenidors i informar: endarrerida però en desenvolupament. - Ja s’han fet dues modificacions del contracte i n’arriba una tercera (abans d’estiu) per ajustar la fase de contenidors intel·ligents.

“És més fàcil acabar d’implantar, analitzar i corregir que aturar la inèrcia a mig camí.”

Properes passes

• 12 de juny: audiència pública climàtica al Saló de Plens.
• Pressupostos de carboni: disseny i desplegament pioner a escala ciutat.
• Aigua: inversions en xarxa, pous i educació continuada.
• Aprofitament alimentari: concreció d’acords amb actors i inici de proves durant l’any.
• Residus: consolidar adopció, estudiar enviament de targetes amb garanties, avançar cap al pagament per generació, desplegar als barris pendents i activar l’APP.