Atzar i risc a Bernoulli; salut mental i voluntariat
Crida a propietaris amb pisos buits per sumar-los a la borsa de mediació per al lloguer social.
Jingle d’entrada i breu recapitulació sobre l’atzar i els “experiments aleatoris” que marquen el to de la ficció.
Ambientació i tesi inicial: “la sort no existeix, existeix el risc”; identitat del lloc com a oficina on es decideix quan és 0 o 1.
Es qüestiona l’eficàcia de les estadístiques; cal algú que decideixi l’esdeveniment concret.
El doctor Risc només intervé quan hi ha vides en joc (0 = viu, 1 = mort). Introducció simbòlica de les pedres/balança.
Rebutja conèixer històries personals per no contaminar decisions; crítica a l’ús social de la probabilitat com a placebo.
La humanitat juga amb el perill (pandèmies, esports de risc, excessos); el doctor es veu com qui pren les decisions incòmodes.
La Ida observa, gelosa del tracte excepcional a la Dàlia; respecte jeràrquic cap al doctor.
La Ida porta una carpeta amb la foto i documents; es prepara una trucada important.
Hi ha moltes oficines com aquesta; la central decideix quan ells no poden. Zero o u, vida o mort.
Fa 30 anys que no es perdia cap cas; la Dàlia hi ha arribat perquè ningú ha pres encara una decisió sobre ella.
“Què feia just abans d’arribar a aquesta casa?” Tanca la peça amb màxima tensió.
Teaser amb línies destacades i menció del suport de l’ICEC.
Sant Jordi en directe, Mercat del Lleó, Info Podcast, idents de l’emissora, programes (Cucodril Club, L’Alternativa, La Tertúlia).
Introducció del programa i de l’Associació Família i Salut Mental; arriben Estela Bordach, Bea i Ester.
Naixement per manca de recursos, integració real; creació de Fundació Drissa (treball) i Fundació Suport (presa de decisions). Naixement del primer club social (2003).
Tallers setmanals (memòria, teatre, esport, piscina), sortides de dissabte i respiros familiars.
Hi ha altres projectes similars; l’associació gestiona quatre clubs: Girona, Palafrugell, Blanes i Figueres.
Suport professional i relacional; oci satisfactori que millora el benestar.
Es convida persones a oferir tallers (escultura, ceràmica, pintura, teatre...).
Bea destaca el companyerisme i el bon ambient; presentació de les usuàries com a representació del grup.
Invitació oberta a veure l’obra del grup de teatre del club.
Arriba en un període de càncer del marit; el club ajuda a desconnectar i a recuperar ganes de viure; suport de les monitores/psicòlogues.
Monitores disponibles; l’Ester explica la pèrdua d’un germà i el suport rebut.
L’Ester participa a la docu-sèrie; compartir l’experiència l’ha ajudat a reforçar-se.
Exposició amb tècniques diverses (pastel, acrílic, aquarel·la); reconeixement de la qualitat de l’obra.
Es convida a visitar futures exposicions; transició cap al consell a nous usuaris.
Bea recomana sumar-s’hi: recolzament psicològic, companyerisme i experiència positiva.
Satisfacció de veure l’evolució dels usuaris gràcies a activitats i convivència al club.
Visió general
Episodi mixt amb dues meitats diferenciades:
- Ficció sonora “La Casa Bernoulli”: un diàleg intens sobre l’atzar, el risc i el pes (real o il·lús) de les probabilitats quan hi ha vida o mort en joc. Eix: la Dàlia, el doctor Risc i la Ida.
- Voluntaris.cat (entrevista): focus en salut mental a Girona, el paper del Club Social el Cercle i dels altres clubs de l’Associació Família i Salut Mental, amb testimonis vius de com el suport i l’oci significatiu transformen vides.
"La sort no existeix. Existeix el risc. I aquí decidim quan és 0 i quan és 1."
La Casa Bernoulli: risc, atzar i decisions
Idees clau
- Risc vs sort: es desmunta la idea de “sort”; el que hi ha és risc i una decisió binària: 0 = viu, 1 = mort.
- Probabilitats com a tranquil·litzador social: es qüestiona que “convertir incerteses en xifres” (a l’estil de Bernoulli) serveixi per canviar els fets.
- Decisor i operaris: el doctor Risc només intervé quan hi ha vides en joc; la resta ho fan operaris. Apareix una “central” que decideix quan ells no poden.
- Crítica social: la humanitat “juga” amb el risc (esports de risc, consum, temeritat) i banalitza perill i pandèmies.
- La Dàlia, expedient perdut: fa 30 anys que no es perdia cap cas; el seu no s’ha resolt ni assignat. La pregunta clau queda oberta: “Què feia just abans d’arribar a la casa?”
Moments destacats
- Escena del despatx amb la deessa Fortuna: simbolisme sobre el control del destí.
- Tensió dialèctica: la Dàlia desafia el doctor; la Ida observa (gelosia, respecte a l’autoritat) i canalitza l’avís de la central.
- Cliffhanger: vida o mort es manté obert per a la Dàlia.
"Zero, la persona viu. Un, la persona mort."
Voluntaris.cat: salut mental, comunitat i creixement personal
L’entitat i els clubs
- Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques: neix per manca de recursos en salut mental i per oferir integració real a persones amb discapacitat psicosocial.
- Ecosistema de suport:
- Fundació Drissa (treball i inserció laboral) - Fundació Suport (acompanyament i presa de decisions)
- Quatre clubs socials: el Cercle (Girona), i clubs a Palafrugell, Blanes i Figueres.
- Activitats: tallers setmanals (memòria, teatre, esport, piscina), sortides culturals, respiros familiars. Objectiu: autonomia, qualitat de vida i xarxa social.
Voluntariat i crida
- Es demanen voluntaris i professionals que vulguin impartir tallers (p. ex. escultura, ceràmica, pintura, teatre, escenografia).
Veus en primera persona
- Bea: s’hi apunta en un moment de dol pel càncer del seu marit. El club li dona suport emocional, companyia i motivació per viure; també és pintora (exposició amb diverses tècniques) i participa en teatre.
- Ester: va viure la pèrdua d’un germà i és supervivent de violència de gènere; apareix a la docu-sèrie “Polis” (TV3). El club li ha donat eines per reforçar-se i assimilar el dol.
- Recomanació a nous usuaris: apuntar-s’hi per l’acollida, el companyerisme i l’acompanyament psicològic.
"He vist com, només participant a les activitats i estant amb els companys, la persona va canviant a poc a poc."
Temes principals
- Filosofia del risc i l’atzar: límits de les probabilitats, ètica de decidir vida o mort, i crítica a la banalització del perill.
- Salut mental comunitària: clubs socials com a espais d’inclusió, oci terapèutic i suport psicosocial continuat.
- Testimonis de resiliència: dol, violència de gènere, creació artística i escènica com a vies de recuperació.

