L’Entrevista Municipal
L’Entrevista Municipal
Programa

L’Entrevista Municipal

L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes

Dimarts, Dijous · 13:00 - 13:30, 19:30 - 20:00 ·Diumenge · 17:00 - 17:30, 17:30 - 18:00 ·141 episodis
RSS

episodis

49-60 de 139
  • Entrevista a Gemma Geis, portaveu de Junts per Girona - episode art
    22'

    Entrevista a Gemma Geis, portaveu de Junts per Girona

    Context de l’entrevista Programa: L’Entrevista Municipal de Girona FM Convidada: Gemma Geis, portaveu de Junts per Girona al consistori. L’entrevista gira sobretot al voltant del pressupost municipal 2025, la seguretat, la neteja, la mobilitat i el campus de salut. Pressupost 2025 i condicions de Junts Junts posa l’èmfasi en usar els seus sis vots de manera “útil i responsable” per transformar la ciutat. Condiciona el suport al pressupost a: Una auditoria interna de les diferents àrees (mobilitat, urbanisme, neteja, etc.). Un “mapa de ciutat” amb actuacions concretes per barris: voreres, asfalt, neteja, escossells, males herbes, enllumenat, infraestructures. Geis defensa que en un marc d’incertesa econòmica és clau que Girona tingui pressupost i critica la tendència d’algunes administracions a governar sense comptes aprovats. “Abans d’obrir carpetes les has de tancar” Junts prioritza tancar projectes ja oberts abans d’impulsar noves grans iniciatives. Seguretat: videovigilància, policia i coordinació Mesures impulsades Càmeres de videovigilància: dotació pressupostària per desplegar-les amb un mecanisme ràpid (local red), amb vista a 2026. Increment de la plantilla de la policia municipal. Reformes i millores d’equipaments a la comissaria de Bacià. Enllumenat com a mesura passiva de seguretat. Aplicació del padró per combatre situacions irregulars, amb comprovacions domiciliàries per part de la policia. Relació amb Mossos i conselleria Geis lloa el compromís dels Mossos d’Esquadra a Girona, tant en públic com en privat. Distingix entre la bona feina operativa a Girona i les decisions polítiques de la conselleria, demanant que la mirada no se centri només a l’àrea metropolitana de Barcelona. Destaca que, a través del Congrés dels Diputats, han aconseguit que Girona entri a la base de dades estatal de reincidència, pensada inicialment només per grans ciutats. Comissaria de Can Borrassó Recorda que l’Estat encara deu 800.000 € previstos al BOE per a les obres de la comissaria de Sant Eugènia (Can Borrassó) i que no hi ha novetats sobre el pagament. Projectes prioritaris de ciutat Manteniment, asfalt i barris Geis insisteix en actuacions visibles i concretes: Pla d’asfaltatge per a 4 o 5 carrers especialment malmesos. Millores de neteja i manteniment (herbes, escossells) amb un Excel de planificació per zones i dies. Cita diversos barris on volen incidir: Montjuïc, Palau, Domeny, Pont Major, Germans Sàbat, Taialà, Sant Eugènia, entorn carretera Barcelona. Objectiu: neteja, seguretat i manteniment com a eixos bàsics; no “obrir més carpetes” fins tancar les actuals. El campus de salut: la “gran carpeta” de ciutat Geis qualifica el campus de salut com la gran carpeta per a Girona, les comarques gironines i el país. Remarca que l’àmbit d’actuació és més gran que el de l’Hospital Clínic de Barcelona. La Comissió d’Urbanisme de Catalunya n’ha aprovat definitivament el planejament, amb: Informes favorables ambientals, urbanístics i sobre inundabilitat. L’Ajuntament ja ha complert la seva part posant el sòl i el planejament a disposició; ara la Generalitat ha de tirar endavant els projectes constructius. Junts defensa que el campus no pot patir més endarreriments. Sobre alternatives que proposen “salvar” el Parc del Migdia – Jordi Mitja: Geis diu que només se les creurà quan li presentin una proposta realista i concreta sobre la taula. Mobilitat: radars, BRCAT i tren Radars i multes Geis admet que no li agrada la xifra de més de 13.000 multes. Diferencia situacions: A l’entorn dels Maristes veu justificat ser estrictes per la presència de molta canalla i un accident recentment greu. A Pedret, amb límit 30 km/h, ja havia advertit que hi hauria problemes. Relaciona aquesta discussió amb la necessitat de l’auditoria de mobilitat i el mapa de ciutat. BRCAT Sobre el BRCAT (bus ràpid Girona–Salt), manté una posició cauta: No vol contradir el regidor de Mobilitat. Admet que hi ha alguns encotillaments de mobilitat i que caldrà avaluar l’obra amb el temps, un cop superada la fase inicial. Rodalies i AVE Es mostra molt crítica amb l’estat de Rodalies i l’AVE: Parla de retards molt grans i recurrents. Recorda que molta gent de Girona estudia o treballa a Barcelona i pateix aquesta situació. Cita fins i tot comptes de xarxes socials que recullen endarreriments diaris. Defensa el traspàs del servei, posant com a model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que defineix com un sistema molt més fiable. Neteja i contracte de residus Evolució des del Nadal passat El Nadal anterior va ser una de les pitjors etapes de la crisi de la neteja. Geis explica que ella mateixa ha fet rondes nocturnes en cotxe per Girona, classificant zones en verdes, taronges i vermelles i fent moltes fotos. Afirma que la situació ha millorat globalment, tot i que: Encara hi ha 8–10 carrers problemàtics entre Sant Eugènia, Can Gibert del Pla, part de Sant Narcís i voltants de la carretera Barcelona. Nou model de recollida Defensa la modificació del contracte per introduir: Un contenidor per fracció. Obertura amb llibertat horària. Objectiu: més flexibilitat i fi de l’“encotillament horari” per al veïnat. Remarca que la neteja no és només omplir bé els contenidors, sinó també: Espai públic net, escossells cuidats, males herbes controlades. Plantilla i condicions laborals Reconeix que les assemblees de la plantilla tenen impacte directe en el servei, però ho veu normal: Si una assemblea no tingués impacte, voldria dir que quan treballen tampoc no es nota prou la seva feina. Defensa el dret laboral dels treballadors i reclama un treball conjunt Ajuntament–empresa–sindicats. Posa com a exemple el barri de Montjuïc: Canvi de saques de poda per buxos més petits per reduir càrregues i riscos de salut laboral. Insisteix en la idea de millora constant i de no caure en la complaença quan la situació millora. Taxa als autobusos turístics i model de turisme L’Ajuntament ha posat en marxa la taxa d’autobusos turístics. Previsió de recaptació el 2025: uns 40.000 € (potser entre 30.000 i 50.000 €), lluny de les magnituds de la taxa turística de Barcelona. Geis destaca que: Junts mai ha tingut problema en aprovar aquesta taxa. Ella mateixa la va negociar amb el sector. Serveix per compensar l’impacte d’aquests vehicles i fomentar un turisme equilibrat i de qualitat. Critica certa hipocresia d’alguns detractors del turisme que després són grans usuaris d’apartaments turístics i avions. Comerç i regulació de noves activitats A partir de la petició de la Federació de Comerç de les Comarques de Girona, Geis reconeix que Girona ho està treballant. Objectiu: preservar qualitat comercial, identitat urbana i equilibri dels centres urbans. Assenyala, però, una dificultat clau: La Directiva europea de serveis obliga a garantir la lliure competència i limita molt la capacitat de restringir determinats tipus de comerç. D’aquí que la regulació sigui jurídicament complexa, tot i l’interès compartit amb altres municipis. Mirada política i calendari electoral De cara a les municipals de 2027, falta un any i mig. Geis ho veu com molt de temps i assegura que està centrada en governar i treballar, no en “intrigues”. Prioritats personals i de Junts: Treballar per projectes clau com el mercat de la Devesa i altres equipaments de mercat. Mantenir-se al govern perquè Girona tingui pressupost i els seus sis vots siguin útils. Exigir auditories i autoexigència, però des de la coresponsabilitat de govern i no des d’una oposició purament crítica. També contextualitza la seva actitud en un moment econòmic difícil, amb preocupacions per renda familiar i salaris, i cita fins i tot la seva implicació personal en la situació de la grip porcina trucant a càrniques gironines per posar-se a disposició. Idea final La línia que transmet Gemma Geis és la d’un suport crític i condicionat a l’equip de govern, centrat en: Pressupost amb garanties (auditories i mapa de ciutat). Manteniment bàsic (neteja, asfalt, seguretat, enllumenat). Impuls ferm del campus de salut com a projecte estratègic. Una actitud de treball i pragmatisme, prioritzant la gestió i els acords útils per a Girona per sobre del càlcul electoral immediat.

  • 25'

    Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d'alcaldia de Gestió de Recursos, Convivència i Seguretat

    Resum general Entrevista a Sílvia Aliu, tinenta d’alcaldia de Gestió de Recursos i regidora de Convivència i Seguretat de l’Ajuntament de Girona, al programa L’Entrevista Municipal de Girona FM. La conversa gira al voltant de tres grans eixos: • El pressupost municipal per al 2025 i reptes de planificació • Les polítiques de seguretat (policia municipal, percepció d’inseguretat, extrema dreta) • La nova taxa de residus i el canvi de model de recollida amb contenidors intel·ligents També s’aborden qüestions concretes com ocupacions i habitatge, la nova comissaria de Camp Borrassó, i casos puntuals d’inseguretat a l’entorn de l’estació. Pressupost municipal i grans projectes de ciutat Situació del pressupost 2025 • L’Ajuntament està tancant el pressupost municipal i preveu portar-lo al ple en breu per a l’aprovació inicial. • Aliu remarca que tancar el pressupost és un repte, sobretot perquè s’ha fet durant anys sense tenir encara: • La xifra definitiva dels ingressos de l’Estat espanyol • La concreció dels increments salarials dels empleats públics "A dia d'avui jo, com a regidora d’Hisenda, encara no he conegut un pressupost ni de la Generalitat ni de l'Estat espanyol." • Malgrat això, el pressupost s’ha de fer més alt en volum perquè: • L’Estat ingressa una mica més • Això ha de cobrir principalment l’increment salarial dels treballadors públics Caràcter del nou pressupost • El pressupost es planteja com una eina per tancar moltes carpetes obertes durant aquest any. • Objectiu polític central: consolidar una ciutat més amable, accessible, inclusiva i plena de vida. • S’hi inclouen partides per a grans projectes de ciutat: • Pla de barris del Pont Major (pendent de resolució de la Generalitat) • Transformació de l’entrada sud per la Carretera Barcelona • Planificació del futur campus universitari Josep Trueta i la seva afectació als barris de Can Gibert i Santa Eugènia Impacte dels increments salarials públics • Per al 2025, l’Ajuntament ja tenia guardats els diners per l’increment comunicat a última hora. • El repte major es situa al 2027, quan s’apunta a: • Un increment d’un 4,5% • Més un 0,5% addicional al març del 2027 • Això implica que els ajuntaments hauran de pressupostar un 5% més en sous i salaris, i caldrà planificar amb temps com quadrar aquestes xifres sense desequilibrar la resta de partides. Tramitació del pressupost • El ple de pressupost serà, com és habitual, un ple extraordinari. • Procés: • Presentació a comissió informativa • Terminis perquè l’oposició pugui estudiar el document • Aprovació inicial en ple • Tràmit d’al·legacions i posterior aprovació definitiva Seguretat: recursos, percepció i discurs públic Partides de seguretat al pressupost Aliu diferencia entre seguretat directa (policial) i seguretat indirecta (entorn urbà). • Seguretat directa: • Ja hi ha hagut una gran inversió a Camp Borrassó, la nova comissaria compartida amb Mossos a Santa Eugènia. • Hi haurà partides per càmeres de videovigilància a la via pública, tant per seguretat com per avançar cap a una ciutat intel·ligent (anàlisi de fluxos de gent, dades urbanes, etc.). • Seguretat indirecta: millores que incideixen en la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Neteja viària • Asfaltatge i manteniment de l’espai públic Càmeres i zona de baixes emissions • S’ha fet una auditoria de càmeres per saber quines s’han de substituir. • S’ha trobat una fórmula tècnica: adherir-se a un acord marc existent en lloc de fer una licitació des de zero. Això permet: • Reduir terminis aproximats d’un procés complet de 6-12 mesos • A uns 3 mesos, un cop redactats els plecs i feta l’adhesió • Sobre les càmeres de la zona de baixes emissions (ZBE): • Les dades les gestiona l’ATM • L’Ajuntament està treballant amb el departament d’informàtica per poder tenir accés directe a aquestes dades • Objectiu: utilitzar-les també per a tasques de seguretat (saber qui entra i surt per la ZBE en temps real) Més policies municipals? • En entrar al govern hi havia un conflicte laboral latent amb la Policia Municipal. • El govern va negociar i millorar les condicions laborals per desactivar el conflicte. • Incorporacions: • 3 nous agents ja l’any passat • El nou pressupost també incorporarà més agents a la plantilla • Parlen també d’un augment d’hores de carrer gràcies a la tecnologia: • Digitalització de tasques (per exemple, multes des del mòbil en lloc d’anotar-les a mà) • L’objectiu és que el policia faci menys tasca administrativa i més presència al carrer Patrullatge a peu i policia de proximitat • Model reivindicat: policia de proximitat. • Eines i dispositius: • Agents cívics • Patrulles de proximitat de matí i de tarda • Han desenvolupat una eina tecnològica pròpia que permet quantificar les hores de patrullatge a peu, i preveuen fer-ne difusió als mitjans perquè la ciutadania vegi que: "La policia municipal camina pels carrers i és pels carrers." • Campanya específica de “Nadal segur”: • Presència de policies a peu a les zones comercials de més afluència Casos d’inseguretat a l’entorn de l’estació • Es parla del cas recent de persones que escopien vianants a la zona de l’estació. • Gestió del cas: • La ciutadania va alertar directament l’Ajuntament • L’Ajuntament va demanar informació a Mossos d’Esquadra i a la Policia Municipal • Aliu subratlla un punt clau: aquestes persones no formaven part del col·lectiu pendent de l’asil del govern espanyol. • De fet, explica que els propis malians els van expulsar del grup perquè portaven problemes dins la comunitat. • L’Ajuntament es va posar a disposició de les víctimes i les va animar a denunciar. • Un dels individus va ser detingut i posat a disposició judicial. • No tenen constància de nous casos recents d’aquesta tipologia. Percepció d’inseguretat i discursos d’extrema dreta • Aliu denuncia els discursos simplistes i polaritzadors de l’extrema dreta que: • Exageren casos puntuals • Vinculen sistemàticament delinqüència i immigració • Venen la imatge que Girona és una ciutat insegura • Distingir: • Seguretat real, que es mesura amb dades • Percepció de seguretat, que és subjectiva i personal "La percepció és una cosa molt personal... No menystenir-la seria un error." • Responsabilitat del govern municipal: • Treballar en fets concrets per millorar la seguretat i la percepció • Explicar amb rigor, sentit comú i responsabilitat què s’està fent • Evitar polaritzar i enfrontar la ciutadania amb missatges d’odi • Factors que influeixen en la percepció, més enllà de la policia: • Neteja de carrers • Enllumenat • Condicions d’habitatge digne Multireincidència i marc penal • S’esmenta la preocupació ciutadana per la multireincidència i la sensació d’"indefensió" quan veuen multireincidents tornar al carrer. • Aliu apunta que: • La Policia Municipal de Girona disposa de dades sobre multireincidència • Però l’ordre públic és competència principal dels Mossos d’Esquadra "Els missatges de l'extrema dreta són molt fàcils de dir, però la responsabilitat dels polítics és explicar per què passen les coses i, si s’han de canviar, fer-ho pels canals que toquen i mai amb discursos d’odi." Nova comissaria de Camp Borrassó • La comissaria de Camp Borrassó (compartida entre Policia Municipal i Mossos) està en fase de rodatge. • Funcions que ja presta: • Atenció ciutadana • Recepció de denúncies (pèrdues, furts, robatoris, etc.) • Impacte als barris de l’entorn: • Els veïns expressen que han notat molt la diferència en presència policial i percepció de seguretat. • Els agents hi fan formacions i hi ha més moviment policial a la zona. "Els veïns estan contents i, per tant, això per nosaltres és una bona notícia per la ciutat." Ocupacions, seguretat i dret a l’habitatge Cas de l’edifici de Tomàs Mieres • Cas tractat com a prioritari per l’Ajuntament "des del minut 1": • Es va informar el president de l’Audiència • S’alerta d’un problema de seguretat nou a la zona • Els serveis tècnics municipals detecten que l’edifici està en molt mal estat i actuen ràpidament per tapiar-lo. • Resultat immediat: • Els veïns parlen d’un abans i un després a la zona • El tancament impedeix noves ocupacions • Sobre l’enderroc: • Falta que es formalitzi el permís perquè la part privada pugui començar les obres • No s’atreveix a donar una data exacta, però la situació de risc està controlada pel fet d’estar tapiat Cas de Ronda Ferran Puig i reflexió sobre habitatge • A Ronda Ferran Puig la situació és diferent: • Hi ha molts pisos repartits en dos blocs • No és només un problema d’ocupació puntual, sinó un problema estructural d’habitatge "Hem de pensar més enllà, no tant en l'ocupació sinó en quin és el problema real: falta habitatge." • Punts clau sobre habitatge a Girona: • Hi ha una gran dificultat per accedir a un habitatge de lloguer • Posa l’exemple d’un amic que ha llogat un pis a la Rambla per 800 € al mes, una càrrega molt elevada per a moltes economies familiars • L’habitatge és un dret reconegut i ha de ser central en les polítiques públiques. Mesures municipals en habitatge • S’ha creat una “missió habitatge” amb diversos dispositius per: • Construir habitatge de protecció oficial • Ser molt més estrictes fiscalment amb els grans tenidors que tenen pisos buits • A cada actualització d’ordenances fiscals, l’Ajuntament: • Endureix les condicions per tenir habitatges buits • Considera "no de rebut" que hi hagi pisos buits mentre tanta gent no troba on viure • També es treballa per: • Potenciar el lloguer social • Oferir condicions perquè més propietaris vulguin entrar al lloguer social • Conclusió: el fenomen de les ocupacions s’ha d’afrontar també garantint un parc d’habitatge digne i assequible per a tothom. Nova taxa de residus i canvi de model de recollida Origen i marc legal • La transformació de la taxa de residus és presentada com un gran repte obligat per: • Normatives europees • La nova llei estatal de residus • La taxa s’ha “mimat moltíssim” i s’ha dissenyat per complir el principi de: "Aquell que ho fa bé, aquell que selecciona bé, pagui menys." Dades, ús i incentius • L’any passat encara no hi havia prou dades d’ús per aplicar el model de "qui recicla bé paga menys". • Durant aquest any, la gran majoria de la ciutat ja tenia implantat el nou sistema com a màxim a mitjan estiu. • Això ha permès fer la següent fase: • Aplicar el que marca la llei: fer pagar més a qui no fa bé la recollida selectiva • S’han definit 48 usos anuals (o la part proporcional per a qui s’hi ha incorporat a mitjà any) com a referència. • Impacte econòmic: • El 78% de la ciutadania notarà una disminució de la taxa de residus • La gent que fa bé la separació està, en general, contenta amb el sistema perquè veu reconegut l’esforç Activitats econòmiques i grans productors • També hi ha canvis importants per a les activitats econòmiques: • A la gran majoria els hi baixa la taxa • Als grans productors (els que generen molts residus) en alguns casos els hi puja • Mesures de correcció: • Si un establiment redueix el volum de residus (per exemple, reduint el malbaratament alimentari), se li pot reduir la taxa fins a un 75% • Missatge de fons: • El model no només busca recollir correctament, sinó generar menys residus. Nous contenidors intel·ligents i contenidor multifracció • El nou pressupost incorpora el canvi de contenidors a la ciutat: • S’introdueixen nous contenidors intel·ligents • Funcionament: la ciutadania podrà llençar la fracció que correspongui, el dia i l’hora que vulgui, amb una targeta d’identificació • Es parla de contenidors tancats i de tipus contenidor multifracció (hi haurà de diversos tipus segons fracció) • Aliu assenyala que, amb aquest sistema: • No hi haurà excusa per no fer bé la recollida selectiva • Com millor separi la ciutat, menys taxa haurà de pagar en el futur • Les empreses tractadores retornen més diners si la fracció està ben separada • Sobre els possibles abusos ("fet la llei, feta la trampa"): • L’ordenança es fa partint de la base que la majoria de gent ho vol fer bé • Confien que amb el nou sistema i la facilitat d’ús (24/7) la majoria complirà Relació amb Europa • Aliu destaca un avís important que ha llegit: Europa es planteja deixar sense subvencions els ajuntaments que no tinguin un sistema de recollida selectiva com el que Girona està implantant. • Conclusió: Girona estaria ben posicionada per seguir accedint a subvencions europees en matèria de residus i medi ambient. Tancament de l’entrevista • La conductora repassa que han parlat de: • Pressupost municipal • Seguretat (policia, percepció, extrema dreta, Camp Borrassó) • Taxes, especialment la taxa de residus • Aliu clou l’entrevista remarcant que per ella: "És un orgull treballar per aquesta ciutat i seguir-ho fent."

  • 25'

    Entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt

    Context de l’entrevista Programa: espai d’entrevista a municipis de l’àrea urbana de Girona, centrat avui en Salt. L’entrevista se centra sobretot en: • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta • La mobilitat (BRCAT, girocleta, carrils bici, accessos viaris) • Les polítiques d’habitatge i rehabilitació • La seguretat i la gestió de residus 1. Planejament urbanístic i Campus de Salut 1.1. Estat dels tràmits i informes (secs 46–187) • L’Ajuntament de Salt va aprovar el seu planejament al maig i va demanar els informes preceptius. • Falten els informes de Carreteres de l’Estat i d’Aviació Civil. • L’alcalde insisteix que és un tràmit administratiu i que el cronograma acordat amb la Generalitat i l’Ajuntament de Girona situa tot en ordre al 1r trimestre de 2026. • Assegura que no hi ha problemes jurídics, només qüestions de tempos. “El que havíem de fer era fer-ho segur, i que jurídicament tot s’aguantés.” 1.2. Impacte del Campus de Salut a Salt (secs 188–264) • Es parla de Campus de Salut, no només de nou Hospital Trueta. • Inclou: - Facultats de Medicina, Infermeria i Farmàcia de la UdG - Centres de recerca i innovació • Es presenta com una gran oportunitat de transformació social i econòmica: - Per a Salt - Per a tota l’àrea urbana de Girona • L’alcalde defensa que situarà Salt al centre de l’àrea urbana els propers 10–20 anys. 1.3. Accessos viaris i finançament (secs 265–381) • Salt fa anys que treballa el planejament del sector sud, incloent-hi els accessos. • Acord amb la Generalitat per: - Doble rotonda d’accés a la C-65 i al carrer Francesc Macià. - La Generalitat assumeix el 80% del cost; els propietaris del sector, el 20%. • Es justifica perquè el Campus de Salut és un equipament supramunicipal i no pot recaure tot el cost en els propietaris. • Encara resten per negociar els costos del soterrament de línies, a acordar amb Generalitat i propietaris. 2. Mobilitat: BRCAT, busos, bici i girocleta 2.1. Planificació de mobilitat al voltant del Campus (secs 382–468) • El desenvolupament del sector sud comporta: - Creixement residencial, comercial i industrial - Necessitat de noves línies de bus - Aparcaments i xarxa ciclable • Ja s’ha avançat en: - Implantació del BRCAT (bus ràpid entre Salt i Girona) amb més freqüències. - Xarxa ciclable que connecta Salt i Girona per Països Catalans i Passeig d’Olot. - Arribada de la girocleta de Girona a Salt com a part d’aquesta estratègia. 2.2. Valoració del BRCAT i obres associades (secs 469–578) • Valoració molt positiva del BRCAT: - Obra complexa en un eix central del municipi. - S’han minimitzat les molèsties; Països Catalans s’ha tallat molt poc. • Millores introduïdes per l’Ajuntament de Salt: - Dues rotondes (c. Josep Irla i Passeig del Marquès de Camps) en lloc d’una. - Espais de pacificació del trànsit a l’Estació Jove de Salt i zona d’Esteve Vila (prop del mercat). • Efectes percebuts: - Reducció del trànsit, soroll i contaminació a Països Catalans. - Millora de la mobilitat sostenible i de la freqüència de busos. 2.3. Semàfors i prioritat del bus (secs 596–636) • El sistema de sincronització semafòrica és clau per al BRCAT. • L’alcalde indica que: - La priorització semafòrica ja estava operativa en el moment d’entrega de l’obra. - S’hi poden fer ajustaments, però el sistema funciona. 2.4. Arribada de la girocleta a Salt (secs 637–764) • Pas previ: creació del servei públic de bicicleta de l’Ajuntament de Salt. • Model de gestió: - Salt comana a l’Ajuntament de Girona la gestió de la girocleta. - Projecte treballat entre Salt, Girona i Generalitat. • La Generalitat finança una prova pilot de tres estacions a Salt, ubicades a l’entorn del BRCAT i la xarxa ciclable central. • Objectius: - Que la girocleta superi l’àmbit exclusivament municipal de Girona i abraci l’àrea urbana. - Fomentar la mobilitat sostenible entre Salt i Girona. • No es disposa encara de dades d’ús: serviran per avaluar possibles ampliacions del servei. 2.5. Xarxa ciclable interna i finançament (secs 765–908) • Salt vol reforçar la mobilitat en bicicleta a l’interior del municipi. • Situació actual: - Eix est-oest ja bastant cobert amb el carril bici de Països Catalans. • Properes actuacions: - Prioritzar els eixos nord-sud de connexió interna. - Projecte subvencionat per Ferrocarriles de l’Estado: • Subvenció d’uns 500.000 € • Aportació municipal d’uns 400.000 € • Total aproximat: 900.000 € per a xarxa ciclable el 2026 - Es preveuen uns 4 km de nova xarxa ciclable, tot i que la xifra exacta encara s’està tancant. • Connexió amb la girocleta i el BRCAT per crear un sistema integrat de mobilitat sostenible. 2.6. Ús del carril bus i control d’infraccions (secs 916–995) • L’alcalde destaca un bon comportament general de la ciutadania: - Els conductors respecten força el carril bus-taxi. • Coordinació amb l’empresa Teisa: - El personal de bus informa l’Ajuntament dels punts conflictius (mala utilització, càrrega i descàrrega inadequada, etc.). • Eines de control: - Radars i dispositius per detectar incompliments de les normes de circulació. 3. Habitatge: parc públic, ajudes i ocupacions 3.1. Parc d’habitatge social de Salt (secs 1006–1095) • Salt ha adquirit 6 pisos més per habitatge social. • El parc total arriba a uns 225 habitatges públics, aproximadament. • L’alcalde situa Salt al capdavant del país (en termes relatius) en aposta per l’habitatge públic: - S’apropa al 9% d’habitatge públic. • Objectiu: polítiques d’habitatge per a tothom: - Joves estudiants - Joves que volen emancipar-se - Gent gran - Famílies vulnerables • Disposen d’un reglament de l’habitatge adaptat a la realitat del municipi. “Som uns abanderats en l’hora de les polítiques d’habitatge del nostre país.” 3.2. Ajudes a comunitats de veïns (secs 1096–1180) • 77 comunitats de veïns han sol·licitat ajudes municipals per millorar: - Edificis plurifamiliars - Condicions de vida i conservació dels immobles • És un augment important respecte convocatòries anteriors. • Línia d’actuació complementària a la compra de pisos: - Millorar estructures i habitatges existents. - Contribuir a una vida digna a les comunitats. • L’Ajuntament vol incrementar els recursos destinats a aquestes ajudes perquè més comunitats se’n puguin beneficiar. 3.3. Ocupacions d’habitatges (secs 1181–1241) • A la darrera Junta de Seguretat, les dades mostren: - Disminució de les ocupacions. - Moltes suposades ocupacions acaben sent falses alarmes (obres, canvis de porta, etc.). • Estratègia clau de l’Ajuntament: “La millor política contra les ocupacions és que l’Ajuntament de Salt compri pisos.” • Pis buit que compra l’Ajuntament = pis que deixa d’estar disponible per a ocupació. • Es defensa el traspàs a mans públiques d’habitatge buit com a eina contra l’ocupació. 4. Seguretat i serveis públics 4.1. Enfocament sobre la seguretat (secs 1242–1330) • La seguretat absoluta no existeix; cal treball continuat. • Eines per millorar la seguretat i la percepció de seguretat: - Incrementar la plantilla de policia local. - Instal·lar càmeres de seguretat per identificar autors de delictes. - Ús de dron per vigilar una part del terme municipal que és 50% hortes i aveses. - Millores urbanístiques per augmentar la percepció de seguretat: • Enllumenat públic • Disseny d’espais urbans més segurs • L’alcalde afirma que, a mesura que es despleguen aquestes mesures, la percepció de seguretat millora. 4.2. Pressupostos i creixement del sector sud (secs 1331–1378) • Voluntat d’incloure en els pressupostos: - Més recursos per policia, càmeres i seguretat en general. • Aquesta planificació es fa pensant en el creixement del sector sud amb el Campus de Salut: - Caldran més serveis de recollida de residus. - Més mobilitat sostenible que hi arribi. - Més efectius policials per cobrir el nou entorn. 5. Gestió de residus i models de recollida 5.1. Turisme d’escombraries i models veïns (secs 1379–1458) • Es reconeix el fenomen de “turisme d’escombraries”: - Veïns de municipis amb sistemes més estrictes (comporta a porta o nous models) porten residus a altres municipis. - Salt ja ho havia patit quan Bescanó i Vilablareix van implantar el porta a porta. • Ara pot passar el mateix amb el nou sistema de Girona (especialment zones frontera com Santa Eugènia i Can Gibert). • Contracte de recollida de Salt: - Finalitza cap al mitjans del 2027. - L’Ajuntament ja estudia nous models de recollida. • S’està parlant amb municipis veïns i altres ciutats que han implantat nous sistemes per: - Aprendre dels èxits i dels errors. - Reproduir el que funciona i evitar el que genera més problemes. 5.2. Adaptar el model a la realitat de Salt (secs 1459–1521) • Cada municipi té la seva idiosincràsia: - Densitat de població - Tipologia de barris i edificis • El model de recollida s’ha d’adaptar a aquesta realitat: - No es pot copiar exactament el sistema d’un altre municipi. - Cal veure què funciona en contextos similars i què cal descartar. • Salt està atenta al que passa a l’entorn per dissenyar el model més adequat, assumint que mai serà perfecte. “Hem d’escoltar molt aquells municipis que ja porten temps… sapient que mai ho farem bé del tot.” 6. Idees clau de l’entrevista • Campus de Salut: motor de transformació econòmica i social per a Salt i l’àrea urbana; planejaments avançats i confiança en els informes pendents. • Mobilitat sostenible: aposta conjunta Salt–Girona–Generalitat amb BRCAT, xarxa ciclable, girocleta i nous carrils bici interns. • Habitatge públic: Salt es mostra com a referent en percentatge d’habitatge social i en ajudes a comunitats, combinant lluita contra l’ocupació i millora de la qualitat de vida. • Seguretat: enfocament basat en més recursos policials, tecnologia (càmeres, dron) i urbanisme segur. • Residus: consciència del turisme d’escombraries i voluntat de dissenyar un model propi de recollida, aprenent dels municipis veïns.

  • 25'

    L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. José Manuel Fernández-Real

    Resum general Entrevista a José Manuel Fernández Real, candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), dins el cicle dedicat als tres aspirants al rectorat. L’entrevista gira entorn de: • La seva idea força: posar el coneixement al centre i “construir ponts” dins i fora de la universitat. • El seu perfil de metge i investigador, i com això condiciona el seu projecte. • La necessitat de millorar la governança, la comunicació i la cohesió entre col·lectius (PDI, PTGAS i estudiants). • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta com a gran oportunitat estratègica fins a 2031. • Els espais universitaris, l’habitatge i l’atracció de talent com a reptes de ciutat i de país. • La internacionalització, els sabàtics i el mapa de càtedres. 1. Perfil del candidat i motivació 1.1. Qui és José Manuel Fernández Real • 63 anys, metge especialista en endocrinologia i nutrició. • Degà de la Facultat de Medicina de la UdG. • Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta. • Investigador de l’IDIBGI i del CIBEROBN, especialitzat en obesitat, diabetis, metabolisme i microbiota intestinal. • Guardonat amb premis de recerca biomèdica i president de l’Associació Catalana de la Diabetis. • Destaca que no ha format part d’equips de rectorat anteriors, fet que el presenta com a figura no vinculada al govern sortint. 1.2. Per què es presenta a rector • Es defineix principalment com a metge i investigador. • Diu que el que l’empeny és “amor al coneixement”: - Defensa que la universitat no pot quedar-se només en transmetre coneixement, ja que això avui també ho fan moltes plataformes. - Reivindica que el que és únic de la universitat és la creació de coneixement. “El que m’ha impulsat a presentar la meva candidatura és amor, amor al coneixement.” 2. Lema i trets distintius de la candidatura 2.1. “Construir ponts” com a idea central El seu lema és “construir ponts”, que desglossa en diversos nivells: • Dins la universitat: - Entre facultats i campus: considera que les 9 facultats funcionen massa de manera aïllada. - Vol potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària. • Entre col·lectius: - PDI (professorat i investigadors): denuncia que hi ha professors molt brillants poc visualitzats. - PTGAS (personal tècnic, de gestió i serveis): sovint treballen aïllats i poc reconeguts, i reclama una carrera professional clara. - Estudiantat: tot i tenir una representació formal a la LOU, creu que els canals reals de comunicació són limitats. • Amb l’entorn i la societat: - Detecta que sovint la UdG està d’esquena a la ciutat i al territori. - Vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut, especialment de cara al Campus de Salut. “Hem d’alinear tots els astres perquè actuïn de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur.” 2.2. Com vol ser percebut • Vol que es reconegui la seva candidatura per: - Centralitat del coneixement i la recerca. - Capacitat de cohesionar i fer equip. - Orientació estratègica envers grans projectes com el Campus de Salut. 3. Governança interna i equip rectoral 3.1. Multidisciplinarietat i “team building” • Explica que, en experiències prèvies, a les reunions de l’equip de govern semblava que hi hagués “dos equips separats”: rectoral i delegats. • Vol que tothom formi part d’un únic equip, amb interacció real i no només reunions formals. • Insisteix en el “team building”: - Donar visibilitat a la feina del PTGAS. - Reconèixer mèrits i trencar l’aïllament del personal de gestió. 3.2. Relació amb l’estudiantat • Proposa reunions periòdiques fora dels òrgans de govern. • Posa com a exemple Medicina, on fa reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que, d’altra manera, no arribarien. 3.3. Equip, temps de gestió i eines informàtiques • Va ser l’últim candidat a presentar-se i reconeix que això pot fer pensar en una candidatura “d’última hora”, però ho justifica per: - Dificultat de convèncer professors brillants que tenen grans compromisos de recerca. - Vol no renunciar al millor talent intern per als vicerectorats. • Assenyala un problema clau: la sobrecàrrega de gestió: - Els programes informàtics de gestió són, segons ell, antics i obsolets, i fan perdre molt de temps. - Proposa optimitzar les eines digitals per fer més atractiu assumir responsabilitats de gestió. 3.4. Figures clau: gerent i comunicació • Va trigar a decidir-se fins a trobar: - Un gerent “a l’alçada del repte”. - Una persona experta en comunicació i relacions institucionals. • Considera que la porta d’entrada de la universitat ha de ser molt més atractiva, i que la comunicació és central per construir ponts. “Sense un gerent i una persona experta en comunicació, això no tenia sentit.” 3.5. Valoració del rectorat de Quim Salvi • Defineix Quim Salvi com un “excel·lent gestor”. • Reconeix especialment la feina en l’elaboració dels nous Estatuts de la UdG, un procés complex i important. • Però considera que ha mancat una “idea central que arrossegui la gent”: - La universitat necessita bons gestors, però també lideratge inspirador. - Troba a faltar una visió compartida que faci que “tothom vagi en la mateixa ona”. No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix. 4. Oferta d’estudis i noves titulacions 4.1. Renovació i prioritats en graus • Assegura que al seu programa (encara per publicar completament) hi ha un desgranat detall sobre l’oferta. • Destaca especialment: - Graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària: • Els considera estratègics per al país. • El mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut. • Defensa revisar tant els plans d’estudis com els recorreguts professionals dels mestres. Nou grau de Matemàtiques: • Les matemàtiques són troncals en totes les ciències i fonamentals en una universitat pública. • Aquest grau serviria per donar visibilitat al talent i atreure estudiants que poden ajudar a transformar la universitat. • Apunta que hi ha altres graus i apostes en preparació, però sense entrar en tots els detalls en aquesta entrevista. 5. Campus de Salut i nou Trueta 5.1. Una oportunitat única fins al 2031 • El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori. • Recorda que la previsió és inaugurar-lo el 2031, any en què també acabaria el seu mandat si és escollit rector. • Ho descriu com una oportunitat irrepetible: “És una oportunitat que no tindrem mai més a la nostra vida; potser d’aquí a cent anys n’hi haurà una de similar.” 5.2. Integració plena universitat–salut • Reitera que l’objectiu no és només tenir un hospital nou, sinó un ecosistema universitari-sanitari integrat des del primer dia: - Facultats plenament inserides al Campus de Salut. - Docència i recerca en contacte directe amb l’hospital. • Llista les peces que hi han de convergir: - Facultat de Medicina (que ja hi està molt implicada). - Nova Facultat de Farmàcia (espera que sigui una realitat aviat). - Proposta de Facultat de Veterinària. - Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut. - Món de la innovació i l’empresa. - Societat civil i ajuntaments (Girona, Salt, etc.). • Detecta que fins ara hi ha hagut massa distància: - La universitat i el sistema de salut han avançat massa per separat. - La ciutat no ha acabat de visualitzar tota la importància del projecte. 5.3. “La millor salut possible”, no només uns mínims • Aclareix que la qualitat de la sanitat no està en risc en termes de mínims, però que ell aspira a “la millor”, no només a una sanitat acceptable. • Defensa ser “egoistes com a futurs pacients”: - Tota la comunitat universitària (professors, PTGAS, estudiants) acabarà passant pel sistema de salut. - Això justifica exigir el màxim nivell possible d’integració i qualitat. 6. Relació universitat–ciutat i espais 6.1. Manca d’espais i noves oportunitats • Considera que sí que hi ha manca d’espais a la UdG, en diversos campus. • Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que cal anar més enllà: - Reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat. - Pensar-los també com a residències d’estudiants. • Explica casos reals de dificultat per trobar allotjament: - Una estudiant xinesa becada va estar dos mesos buscant lloguer adequat. - D’aquesta anècdota dedueix que el problema és estructural i molt extens. 6.2. Habitatge, residències i rol dels ajuntaments • Afirma clarament que “s’ha fet poc” en habitatge per estudiants i personal: si avui hi ha tanta manca d’espais, ja anem tard. • Proposa: - Incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. - Buscar solucions en municipis de l’entorn, aprofitant la seva proximitat. - Impulsar residències universitàries i models mixtos (no entra en detall, però ho deixa implícit en parlar de residències i viles universitàries). • Enllaça aquest tema directament amb la capacitat d’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals. 7. Talent, internacionalització i sabàtics 7.1. Importar i exportar talent • Davant la tensió entre atreure talent i alhora veure marxar gent formada a la UdG, defensa un flux continu d’entrada i sortida com a clau de qualitat. • Ho compara amb les millors universitats del món, on: - El moviment constant de persones “pol·litza” la institució. - Aquest intercanvi enriqueix la recerca i la docència. “No és que siguin antagònics el sortir i l’entrar, sinó que, afortunadament, hem de sortir i entrar contínuament.” 7.2. Aliances internacionals • Ha iniciat converses amb diversos socatges internacionals: - Transcampus entre Alemanya i Anglaterra. - Universitats de la Xina, Austràlia i l’Índia. - Una persona de la Universitat de Cambridge, experta en política universitària d’aquell centre, per aprendre com construir ponts internacionals. • L’objectiu és teixir xarxes amb universitats punteres per: - Facilitar estades de professorat i estudiantat. - Compartir bones pràctiques de governança i recerca. 7.3. Política de sabàtics • Critica que la UdG és l’única universitat de Catalunya sense una política completa de sabàtics: - Ara només existeix una modalitat molt limitada (un semestre i en condicions puntuals). • Proposa establir anys sabàtics reals per a professorat amb: - Carrera acadèmica brillant. - Capacitat d’estar un any en institucions de prestigi (nacionals o internacionals). • Considera que el retorn d’aquests sabàtics és directe per a la UdG: - Millora de la recerca. - Noves col·laboracions. - Actualització de metodologies docents i científiques. 8. Càtedres i recerca 8.1. Mapa de càtedres de la UdG • Actualment hi ha 30 càtedres vinculades a la UdG. • Planteja analitzar-ne a fons l’eficiència: - No només el retorn econòmic. - També el cost real de gestió que recau sovint en les facultats. - El retorn acadèmic i social: què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge. • Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir: - Quines cal impulsar, reorientar o racionalitzar. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció entre 2025 (eleccions) i 2031 (final del mandat), respon que voldria ser recordat com un “constructor de ponts”. • Punts clau de com vol deixar la UdG el 2031: - Amb equips molt potents, estables i projectats al futur. - Amb un equip que pugui continuar més enllà del seu mandat i que el següent rector consideri imprescindible. - Amb una universitat més cohesionada internament (PDI, PTGAS, estudiantat) i més connectada amb la ciutat, el Campus de Salut i el món. “El que és important no és la figura del rector, sinó fer equips molt potents, molt estables, que arrosseguin la resta de la universitat.” 10. Temes principals tractats • Model de universitat i coneixement: - Creació vs. transmissió de coneixement. - Amor al coneixement com a motor de la candidatura. • Governança i gestió: - Construir ponts entre col·lectius (PDI, PTGAS, estudiants). - Millora de la gestió interna i digitalització. - Necessitat d’un bon gerent i d’una estratègia de comunicació forta. • Oferta acadèmica: - Reforç de Mestres d’Educació Infantil i Primària. - Proposta de grau de Matemàtiques. • Campus de Salut i nou Trueta: - Integració plena universitat–salut–ciutat–empresa. - Nuevas facultats (Farmàcia, possible Veterinària) i reubicació parcial d’Educació i Psicologia. • Relació amb la ciutat i espais: - Manca d’espais i habitatge. - Reutilització d’edificis i col·laboració amb ajuntaments de l’entorn. • Internacionalització i talent: - Entrar i sortir de talent com a procés enriquidor. - Aliances amb universitats d’Europa, Àsia i Oceania. - Implantació d’una política real de sabàtics. • Càtedres: - Revisió crítica de les 30 càtedres: cost, retorn i alineament amb l’estratègia de la UdG. 11. Glossari intern (conceptes clau de l’episodi) (No és el glossari proporcionat, sinó un mini-glossari dels conceptes tractats a l’entrevista) • PDI: Personal docent i investigador de la universitat. • PTGAS: Personal tècnic, de gestió i administració de serveis. • Campus de Salut: Projecte estratègic que agrupa el nou Hospital Trueta i diverses facultats i serveis universitaris relacionats amb la salut. • Sabàtics: Períodes (normalment un any) en què el professorat pot dedicar-se a recerca o formació en altres institucions, alliberat parcialment de docència. • Càtedres de la UdG: Estructures mixtes entre universitat i agents externs (empreses, institucions, administracions) que impulsen recerca, formació i transferència de coneixement en àmbits específics.

  • 22'

    Entrevista a Núria Riquelme, Regidora de Llengua Catalana de l'Àrea d'Alcaldia

    Resum general Entrevista a Núria Riquelme, regidora de Llengua Catalana i tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Servei a les Persones i Convivència, dins l’espai L’Entrevista Municipal de Girona FM. L’entrevista gira al voltant de tres grans blocs: Política lingüística i ús del català a Girona Innovació en serveis socials amb intel·ligència artificial (projecte Pigall) Pla de barris per al Pont Major i el finançament municipal 1. Enquesta sobre usos del català a Girona Objectiu i origen del projecte • L’Ajuntament de Girona, amb la Universitat de Girona (UdG), impulsa 500 enquestes domiciliàries per estudiar ús del català i actituds lingüístiques a la ciutat. • És un dels 64 punts de l’acord de govern entre Junts, Esquerra i Guanyem, i una de les prioritats de la regidoria de llengua. «Volíem una eina basada en ciència, no només en impressions.» • La regidora remarca que l’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat és de tota la demarcació i que realitats com Girona, Lloret, Olot o Ripoll són molt diferents. • La idea és posar el focus específicament en Girona ciutat per poder orientar millor les polítiques lingüístiques. Tramitació, dades i agents implicats • Han calgut mesos de feina tècnica per la qüestió de les dades i la mostra estadística, que ha estat complexa. • S’ha signat un conveni Ajuntament–UdG, i s’hi afegeix una tercera pota: l’empresa Vox Populi, encarregada del treball de camp. • Les enquestes: - Són 500 entrevistes presencials a domicili - Es fan en uns 15 dies per part de diversos enquestadors - La resposta de la ciutadania està sent molt bona, malgrat la saturació general d’enquestes La mostra i el paper dels experts • La grandària de la mostra (500 persones) i la seva composició les defineix el grup de recerca en llengües, gramàtica i discurs del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG. • Segons els experts, passar de 500 a 1.000 enquestes encariria molt el projecte però aportaria poc guany estadístic. • Es garanteix una mostra significativa per barris, orígens, edats i gènere. Conclusions i impacte polític • Un cop finalitzat el treball de camp, la UdG analitzarà totes les dades i en farà la diagnosi i conclusions. • A partir d’aquí, l’Ajuntament farà la lectura política i decidirà on invertir en política lingüística (àmbits prioritaris, col·lectius, sectors econòmics…). • La regidora subratlla que aquesta enquesta serà una eina de futur, que quedarà per a governs futurs encara que l’actual equip canviï. 2. Debat polític sobre requisits lingüístics Crítica a les declaracions del conseller de Política Lingüística • Es comenta una declaració del conseller Francesc Xavier Vila, que afirmava que no existeix cap país on es requereixi la llengua pròpia per treballar. • Núria Riquelme diu que no és cert i posa l’exemple de Quebec i d’altres llocs on és obligatori conèixer la llengua pròpia per exercir determinades professions. «A Catalunya, la nostra llengua pròpia hauria de ser obligatòria per poder exercir de metge, infermera o qualsevol professió d’atenció al públic.» Coherència institucional i ús públic del català • Celebra la creació d’una conselleria de Política Lingüística (“això és un 10”), però critica que si no hi ha fets concrets, no n’hi ha prou. • Assenyala contradiccions greus: - Presidents o consellers que canvien al castellà a la mínima en actes públics - Actes institucionals fets en castellà • També critica el cas de l’Ajuntament de Barcelona i la cursa “Carrera de la mujer”, que veu com un dèficit de compromís amb el català. 3. Xarxa de regidories de llengua i assessorament a altres municipis Expansió del model Girona • L’Ajuntament de Girona esdevé referent per a altres municipis que creen regidories de llengua catalana, com Figueres o Arbúcies. • Han creat un grup de WhatsApp entre regidors de llengua per intercanviar iniciatives i recursos. • Exemples d’idees replicades: - Accions a fires (com les d’Andarcís) - Campanyes de promoció lingüística que altres municipis copien o adapten 4. Defensa dels drets lingüístics: Bústia del català Funcionament i balanç • L’Ajuntament va activar la “bústia del català” per recollir incidències i vulneracions de drets lingüístics. • En sis mesos de funcionament, han rebut entre 15 i 20 correus. • Dinàmica observada: - Molts correus al principi de la campanya - Posteriorment, un cert estancament en el volum de queixes • La bústia és molt visible al web de l’Ajuntament, i la regidora n’aprofita l’entrevista per recordar-ne l’existència. Gestió de les queixes • L’Ajuntament fa seguiment cas per cas, contactant amb les persones o empreses responsables. • Algunes incidències són fàcils de resoldre, d’altres molt més complexes. • Quan cal, es deriven casos a l’Agència Catalana de Consum per a expedients sancionadors, especialment amb incomplidors reiterats. 5. Retolació comercial i compliment de la normativa Treball de formigueta • La regidora descriu la millora de la retolació en català com una “feina de formigueta”: - Pocs recursos humans - Moltes visites a comerços - Notificacions i comunicacions constants • Recentment s’han adreçat a: - Gestories - Empreses de retolació - Immobiliàries que gestionen locals «Els fruits són difícils de quantificar, però es nota una millora en els nous comerços.» Perfils d’incompliment • Els nous comerços tendeixen a complir més amb la retolació en català. • El problema principal són antics incomplidors, sobre els quals cal més pressió i derivacions sancionadores. 6. Persones nouvingudes i aprenentatge del català Trencar estereotips • Es comenta una notícia de grups de persones nouvingudes que es reuneixen en bars i restaurants per practicar català. • Riquelme rebutja l’estereotip que “la gent nouvinguda no vol aprendre català” i posa el focus en el context lingüístic: - Si a la botiga, a la feina i al carrer es parla català, és més probable que vulguin integrar-s’hi. • Els cursos de català estan plens i sovint col·lapsats, amb llista d’espera, cosa que confirma un alt interès per aprendre la llengua. Suport municipal a iniciatives ciutadanes • L’Ajuntament celebra i dona suport a: - Trobades informals per aprendre català - Iniciatives autoorganitzades de persones nouvingudes compromeses amb el territori • Ofereixen material didàctic procedent del Consorci per a la Normalització Lingüística i altres recursos. Classes de català in situ al comerç • Hi ha sessions de català directament en comerços (botigues, establiments). • Les imparteix un professor del Consorci, fet que implica deixar de fer classe a un grup gran per atendre un establiment concret: per això s’implanten molt gradualment. • Són deu sessions, concebudes com una “invitació a la llengua”: - No pretenen que s’aprengui tota la llengua - Busquen trencar pors, demostrar que “no és tan difícil” i que els clients ho valoren 7. Campanyes de promoció: “Portem la Llengua” Accions fetes • Campanya “Portem la Llengua” amb diferents formats: - Portem la Llengua al carrer - Portem la Llengua a fires, especialment a la zona de la Devesa, amb banderoles i elements visibles • L’experiència és valorada molt positivament. Noves línies de treball • Per a l’any vinent, volen segmentar per sectors: - Portem la Llengua a la restauració i al comerç (campanya específica, encara per concretar espais i format). - Accions en l’àmbit esportiu, considerat un sector clau. «Tots hem vist en quina llengua parlen entrenadors i entrenadores amb els nanos.» 8. Esport i llengua: tallers per a entrenadors Taller de sensibilització lingüística • Es preparar un taller específic per a entrenadors i entrenadores, monitors i monitores esportius: - Dia 10 de desembre - Al Pavelló de Fontajau • L’activitat la conduirà una entitat especialitzada en tallers per la llengua, centrats en el missatge “no canviem de llengua”. Objectius del taller • Fer entendre que: - Els nans i joves que viuen a Girona entenen perfectament el català. - Canviar al castellà no ajuda a la integració, sinó que debilita la presència del català. - Cal generar un efecte multiplicador, perquè els entrenadors siguin models lingüístics estables en català. • S’està convidant totes les entitats esportives perquè hi enviïn els entrenadors per als quals pugui ser més profitós. 9. Projecte Pigall: intel·ligència artificial a serveis socials Què és el projecte Pigall? • Projecte Pigall: iniciativa de l’Ajuntament de Girona finançada amb fons Next Generation per desenvolupar una eina pròpia de gestió de dades en serveis socials, basada en intel·ligència artificial (IA). «És un exemple dels usos positius de la intel·ligència artificial en l’àmbit social.» Volum de dades i necessitat de la IA • Els serveis socials de Girona acumulen dades de milers de persones ateses durant molts anys. • La IA permet: - Organitzar i explotar aquestes dades - Detectar patrons i tendències - Fer prediccions útils per a la planificació, com ara: - Quantes persones podrien ser desnonades els pròxims mesos? - Quins barris o col·lectius requeriran més suport? Desenvolupament tècnic • El projecte s’ha desenvolupat durant tres anys, amb: - Un equip de tres enginyers dedicats - Col·laboració estreta amb tot l’equip de serveis socials • El projecte va començar amb l’anterior govern municipal, i Riquelme destaca el compromís i la continuïtat de la feina feta. Resultat i obertura a altres professionals • Ara ja disposen d’una eina pròpia operativa, que ha de permetre: - Millorar la visió estratègica de l’evolució social a Girona - Planificar millor els recursos i les polítiques assistencials • Difusió del projecte: - Jornada tècnica el dijous següent a l’entrevista - Lloc: Centre Cultural La Mercè - Destinataris: professionals de serveis socials de tot Catalunya, especialment de la demarcació de Girona • A la jornada es compartiran: - L’experiència de Girona amb el projecte Pigall - Altres casos d’institucions que treballen amb IA en l’àmbit social - Reptes comuns i plantejaments metodològics 10. Pla de barris del Pont Major Context econòmic municipal • Núria Riquelme és regidora de barri de Pont Major i de Campdorà, però el focus aquí és el Pla de Barris del Pont Major. • Remarca que molts ajuntaments estan ofegats econòmicament i que: - Sense ajuts específics com els Plans de Barris, no podrien assumir grans inversions. - Presentar-s’hi és tècnicament molt complex i alguns municipis no s’hi poden ni presentar. Característiques de la convocatòria • Aquesta convocatòria de Pla de Barris ha tingut una resposta massiva: hi opten aproximadament 90 municipis de tot Catalunya. • Girona hi presenta un projecte molt ambiciós, amb mirada “gran”: - S’ha sol·licitat pràcticament el topall màxim de 25 milions d’euros. «Només presentar-nos ja ha estat un repte enorme a nivell tècnic.» Impacte potencial al Pont Major • L’any passat l’Ajuntament de Girona només va poder invertir 6 milions d’euros en tota la ciutat. • La diferència és enorme: 6 milions a tota la ciutat vs. 25 milions només per al Pont Major. • Si s’aconsegueix el pla, suposarà: - Un canvi espectacular per al barri - Millores en espai públic, equipaments, habitatge i cohesió social (tot i que no es detallen tots els projectes concrets, sí la magnitud de la transformació) Dificultats d’execució • La regidora avisa que, fins i tot amb el finançament concedit, executar el Pla de Barris serà molt complicat: - Tramitacions llargues - Riscos que els projectes s’entrebanquin - Complexitat habitual de la gestió pública municipal • Tot i així, l’equip de govern està molt satisfet del projecte presentat i “creua els dits” per ser escollit. Calendari i escenaris • Es preveu saber si Girona ha estat seleccionada durant l’última quinzena de desembre. • Si no hi ha sort: - L’Ajuntament es tornarà a presentar a la següent convocatòria, que previsiblement serà més seguida (sense deixar passar tot un any) perquè l’actual ha sortit tard. • Tot això passa en un context de govern sense pressupostos, que complica encara més la planificació. 11. Tancament de l’entrevista • El conductor agraeix la presència de Núria Riquelme a Girona FM i repassa breument els temes tractats: - Català i política lingüística - Projecte Pigall de serveis socials i IA - Pla de barris del Pont Major • L’entrevistador expressa el desig que la propera conversa sigui ja amb el Pla de Barris concedit. • La regidora respon amb esperança de “bones notícies” i es clou l’espai L’Entrevista Municipal.

  • 26'

    L'Entrevista als candidats a rector de la UdG. Josep Calbó

    En aquesta entrevista a Josep Calbó, candidat al rectorat de la Universitat de Girona (UdG), es desgrana el seu projecte per als propers sis anys de mandat i la seva visió de la universitat com a servei públic al servei de la societat. Entrevista a càrrec d'Oriol Mas. L’entrevista recorre: La motivació personal per presentar-se Els eixos centrals del programa: qualitat, reducció de burocràcia i benestar El balanç crític però continuista dels mandats anteriors El model docent i formatiu (graus, màsters i formació al llarg de la vida) El Campus de Salut i les grans infraestructures i espais de la UdG La relació amb el territori i la descentralització El problema de l’habitatge i les residències d’estudiants La internacionalització i la mobilitat Com li agradaria ser recordat com a rector 1. Motivació per presentar-se i trets distintius Compromís de llarg recorregut Calbó explica que es presenta “per fer un servei més a la universitat”. Ressegueix el seu recorregut: Professor de física, amb docència i recerca de qualitat Responsabilitats de gestió i lideratge (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.) Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic “En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.” Què vol que identifiqui la seva candidatura Vol que la candidatura es reconegui per: Un projecte interessant i sòlid, amb una visió clara d’universitat Un equip molt potent, amb persones experimentades en gestió Una universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural Més projecció de país i internacional L’eix central: la UdG com a institució pública al servei de la societat. 2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar 2.1. La universitat com a servei públic Calbó insisteix que la UdG ha de ser: Molt present i participativa en el que passa al seu entorn Connectada amb els debats socials, econòmics i culturals Capaç de cooperar i incidir en les necessitats del territori Això implica implicar tota la comunitat universitària: Professorat (PDI) Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS) Estudiantat 2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia Un dels pilars del programa és implantar una cultura de la qualitat que: Impregni totes les activitats de la universitat Es basi en: Planificació Calendarització Indicadors i procediments clars Però amb una condició clau: La qualitat no ha d’augmentar la burocràcia, sinó servir per simplificar processos. Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país: Professors de primària i secundària que demanen menys burocràcia i més feina pedagògica Pagesos i altres sectors saturats de tràmits Vol que la UdG pugui ser un exemple de simplificació aplicable a altres institucions públiques. 2.3. Benestar i salut de les persones El segon concepte clau és cuidar el benestar de les persones de la comunitat universitària: Estudiants PDI PTGAS Prioritats: Salut física, emocional i mental Implantar un pla de benestar Millor gestió del temps Actuacions sobre: Espais Maneres de treballar L’objectiu és que la UdG sigui pionera i que altres institucions públiques puguin adoptar aquests models de cura de les persones. 3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors 3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG La seva candidatura es percep com a continuista, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa: Es considera continuista, però no només de Salvi. Es declara continuista de: Pep Nadal Joan Batlle Anna Maria Geli Sergi Bonet Quim Salvi Argumenta que: Cada rector/a ha aportat valors i millores a la UdG La universitat ha canviat molt respecte el 1990 Ell vol continuar millorant-la, no reproduir mecànicament polítiques concretes 3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent Calbó distingeix entre: Aspectes positius o iniciats: Canvi del model docent: en marxa però només a “un quart de fer” Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura Aspectes a millorar o inacabats: Reforma del model docent: cal arribar molt més lluny Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer” Infraestructures i inversions: projectes planificats però no executats per falta de recursos o traves administratives 4. Model docent i oferta formativa 4.1. Reforma del model docent Calbó aposta per transformar com s’ensenya i com es viu la universitat, més que no pas canviar massivament el mapa de graus. Objectius del nou model docent: Fer una docència més significativa i presencial Revalorar l’assistència a classe i reduir l’absentisme Implicar canvis en la manera de fer classe del professorat Oferir a l’estudiantat: Experiències internacionals, fins i tot sense sortir de Girona Més pràctiques significatives Més opcions de voluntariat i vida universitària 4.2. Mapa de graus i nous estudis Pel que fa als graus: El mapa actual es considera bastant consolidat No preveu grans canvis estructurals en l’oferta de graus S’estudia la possibilitat d’introduir un nou grau de Farmàcia a Girona 4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida On sí veu grans reptes és en: Màsters i doctorats Formació al llarg de la vida (lifelong learning) Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la recapacitació continuada de professionals: No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els 18 i 25 anys Un títol inicial difícilment serveix per 30 anys de carrera professional La UdG ha d’oferir formació a: Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar) 5. Campus de Salut i grans projectes estratègics 5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta Calbó considera el Campus de Salut un projecte clau i estructural per a la demarcació: Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el final del seu mandat Ho veu com una infraestructura al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà El Campus de Salut integra quatre vessants: Assistencial: el nou hospital Trueta Docent: facultats i formació en ciències de la salut Recerca: espais d’investigació Innovació: transferència de coneixement i valor econòmic Subratlla la potència de tenir assistència, docència, recerca i innovació físicament integrades en un mateix espai. Ja com a precandidat ha començat a: Fer reunions amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.) Reivindicar que el projecte sigui prioritzat per la Generalitat Impulsar el treball conjunt fins i tot abans que hi hagi els nous edificis 5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet molt poca feina en noves infraestructures, per dos motius principals: Limitació pressupostària: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit Lentitud i traves administratives: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats: Al campus de Montilivi Nou aulari nord: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat: Casa de l’estudiantat Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant) Residència d’estudiants: per afrontar el problema d’habitatge Al Barri Vell Descongestionar les facultats i el rectorat mitjançant: Adquisició i rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes Aquests projectes es consideren totalment assumits per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant el més ràpid possible. 5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat A mig termini, la seva línia és: Optimitzar espais existents més que no pas multiplicar infraestructures Adaptar edificis i espais a les necessitats actuals Factors a tenir en compte: Evolució del nombre d’estudiants Canvis en la presencialitat (teletreball, classes híbrides, etc.) Sostenibilitat ambiental: Ús responsable del territori Consum d’energia i recursos Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut donar exemple en sostenibilitat, també moderi el creixement físic un cop assolits els mínims necessaris. 6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques 6.1. Descentralització de facultats: límits Sobre la possibilitat de desplaçar facultats a altres ciutats del territori, Calbó és clar: No és la línia principal prevista Motivat per criteris d’: Eficiència de gestió Economies d’escala Necessitat de mantenir la cohesió de la comunitat universitària (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta 6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la universitat de totes les comarques de Girona. Això s’articula a través de: Càtedres universitat-territori repartides per diferents viles i ciutats: Impulsen activitat cultural i presència de la UdG Vol potenciar encara més el seu impacte Projectes amb administracions locals i agents del territori, sovint a través de: La Fundació Girona Regió del Coneixement, dedicada a: Connectar universitat, administracions i empreses Impulsar projectes que responen a necessitats reals del territori La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir impacte i presència a tot el territori gironí. 7. Habitatge i residències d’estudiants 7.1. El problema de l’habitatge Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals: Afecta Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa Té causes vinculades a legislacions i maneres de fer que van més enllà de les competències de la UdG El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble: Participar en la reflexió i proposta de solucions des de l’expertesa acadèmica No substituir el paper de qui ha de legislar o invertir (governs i empreses) La UdG pot contribuir a través de: Professorat expert en dret, economia, arquitectura, etc. Instruments com la Càtedra d’Habitatge, pensada per: Reflexionar Aportar coneixement i diagnosi Formular propostes que puguin ser recollides per les polítiques públiques 7.2. Residències universitàries Sobre les residències per a estudiants, Calbó admet: La UdG no pot assumir directament la inversió en residències Però sí que pot facilitar el sòl i promoure projectes amb tercers Línies d’actuació: Posar a disposició superfície pròpia al campus de Montilivi Tramitar canvis en el pla parcial urbanístic per permetre l’ús residencial Llicitar la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de: Transparència (concursos públics) Impacte social i qualitat del servei Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a: Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes) Estudiants d’altres llocs de Catalunya Estudiants de les Illes Balears, que tenen una presència notable Estudiants de la resta de l’Estat i internacionals (especialment de màster i doctorat) 8. Internacionalització, mobilitat i talent 8.1. Exposar l’estudiantat al món global Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat: Visqui experiències internacionals Estigui exposat a una realitat global, com ja passa en la recerca Hi ha dos nivells d’internacionalització: Mobilitat física: Programes Erasmus i similars Xarxes europees i convenis internacionals Internacionalització “a casa”: Per a estudiants que no poden o no volen marxar per motius econòmics o socials 8.2. Internacionalització “a casa” Permet que estudiants que es queden a Girona puguin igualment tenir experiències internacionals: Participar a distància en assignatures d’altres universitats Fer treballs compartits amb estudiants d’altres països Aprofitar la presència de: Estudiants d’intercanvi (Erasmus, etc.) Investigadors pre i postdoctorals estrangers Això permet activitats: Interculturals D’immersió en coneixement global Calbó resumeix que la UdG ja està oberta al món com a institució de recerca, i que el repte és traslladar aquesta obertura a tots els estudiants, garantint que tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat: 9.1. Resultats i clima intern Li agradaria ser recordat com un rector que: Ha fet avançar la universitat Ha actuat amb bon humor, ganes i esperit positiu Ha compartit les decisions i corresponsabilitzat les persones Ha cuidat la gent, tant en l’àmbit professional com en el personal Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”. 9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment Objectiu de fons: Deixar una UdG més potent i més sana: Procediments més ben endreçats Maneres de treballar més eficients Més satisfacció personal de les persones que hi treballen i estudien De cara enfora, desitja que la universitat sigui: Una institució molt ben vista i reconeguda per la societat Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, fos la societat mateixa qui la defensés: Ajuntaments Empresaris Famílies Entitats i ONG L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.” Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.

  • 27'

    Entrevista a Sergi Font, regidor de Guanyem Girona

    Context i format del programa Girona FM emet l’espai L’Entrevista Municipal, on cada dimarts es conversa amb representants dels diferents grups municipals de l’Ajuntament de Girona. En aquest episodi s’entrevista Sergi Font, regidor de Guanyem Girona, que repassa els principals temes d’actualitat municipal. Campus de Salut i nou Hospital Trueta Aprovació urbanística i tràmits • Tema central de l’entrevista: l’avanç del Campus de Salut i el nou Hospital Josep Trueta. • La Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat llum verda al planejament de la part de Girona, mentre que la de Salt queda temporalment suspesa per manca d’alguns documents. • Per Guanyem Girona, el Campus de Salut és un dels grans projectes de legislatura i un compromís de govern clau. "És el més urgent que segurament tenim a la ciutat" (sobre la renovació del Trueta) • L’aprovació del planejament es considera una gran notícia perquè valida la proposta de l’Ajuntament de Girona, tot i les crítiques rebudes. • Encara falta l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya, que ha de revisar el document en les properes setmanes. Coordinació amb Salt i possible via judicial • Es confia que l’Ajuntament de Salt pugui completar la documentació exigida i que els seus terrenys s’incorporin al planejament sense problemes. • Preguntat sobre el risc que el planejament acabi als tribunals, Font subratlla que el fet que la Generalitat sigui qui aprova definitivament dona més garanties si hi ha recursos judicials. • L’objectiu de fons és no retardar la construcció del nou Trueta i de tot el Campus de Salut. Calendari, concurs de projectes i disseny del sector • La Generalitat ha de resoldre el concurs de projectes arquitectònics del nou hospital: - Inicialment previst per a finals de 2025 - Ja s’apunta que serà a inicis de 2026 - Després vindran dos anys de redacció de projecte per concretar la imatge definitiva de l’hospital • Paral·lelament, s’està treballant en: - Pla de mobilitat general de tot el sector (no només plans parcials de Girona i Salt) - Estudi de millores de la C-65 (variant i nova rotonda d’accés) - Previsió de fluxos d’entrada i sortida de vehicles generats pel Campus de Salut El pont d’accés i qui n’ha d’assumir el cost • Es planteja la construcció d’un pont clau per a l’accessibilitat al Campus de Salut. • Segons Font: - El pont només serà viable si la Generalitat de Catalunya n’assumeix un percentatge molt elevat del cost. - Les adaptacions a la C-65 i la magnitud del projecte fan que no pugui recaure principalment en l’Ajuntament. Serveis socials: la Sopa i el Centre de Baixa Exigència Reforma de la Sopa • Visita recent a Girona de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, centrada en: - La reforma de la Sopa (equipament d’atenció a persones vulnerables) - El futur Centre de Baixa Exigència • La Sopa necessita una reforma important per adequar els espais a les necessitats actuals. • Model de finançament acordat: - Diputació de Girona: una part significativa del cost - Ajuntament de Girona: l’altra part - Repartiment 50-50 en les inversions previstes per a l’any vinent - Projecte encara en redacció; el cost definitiu no està tancat Centre de Baixa Exigència: lideratge i ubicació • El Centre de Baixa Exigència es considera un equipament de major complexitat que: - No pot assumir només un Ajuntament - Requereix participació d’altres municipis o d’altres administracions • Per a Font, és imprescindible que la Generalitat: - Lideri el projecte - Assumeixi la construcció i la decisió de la ubicació del centre • La consellera es compromet a aquest lideratge, tot i que encara no concreta xifres econòmiques. Seguretat, relat d’inseguretat i xarxes socials Fira de Girona i dades de delinqüència • Balanç de les fires: - Les dades de Policia Municipal i Mossos d’Esquadra indiquen bones xifres de seguretat. - Es constata que en els darrers anys baixen els delictes vinculats a fires. • Tot i això, hi ha hagut: - Casos d’agressions sexuals a l’entorn de l’estació - Més ressò a les xarxes socials sobre una presumpta degradació de la ciutat Crítica als perfils anònims i “relat de la por” • Font critica amb contundència alguns perfils a xarxes que es presenten com a: Espais de veïns “sense ideologia” però amb una ideologia molt clara al darrere • Segons ell, aquests perfils: - Busquen generar un relat de por i inseguretat - Afecten negativament la percepció ciutadana • Des de Guanyem Girona es proposa combatre-ho: - Amb transparència i dades objectives - Explicant que no hi ha un augment d’inseguretat real, sinó de relat mediàtic Polítiques de prevenció i percepció de seguretat • Estratègia de seguretat de l’equip de govern: - No només “fer seguretat”, sinó fer molta prevenció • Eixos principals: - Millora urbanística d’espais per augmentar la sensació de companyia i seguretat - Augment de la lluminositat en carrers i places - Increment de la presència de Policia Municipal en barris com Santa Eugènia (amb l’obertura de la comissaria de Camp Borrassó) - Manteniment i neteja de la ciutat com a factor clau de seguretat percebuda "El fet que la ciutat estigui neta, que la ciutat estigui cuidada, també ajuda a que s’augmenti aquesta sensació de seguretat." • Guanyem es posiciona clarament en contra dels relats alarmistes a xarxes i es compromet a combatre’ls “a través de la veritat i de la realitat”. Relació amb Junts i debat sobre seguretat i multireincidència Acord de govern de 64 punts • Font recorda que l’acord de govern entre Guanyem Girona, Junts i ERC es concreta en 64 punts. • En aquest marc, hi ha compromisos explícits en matèria de seguretat: - Augmentar la plantilla de la Policia Municipal (increment any rere any) - Posar en marxa Camp Borrassó (objectiu ja assolit) • Es destaca que, a l’inici de mandat, els agents de la Policia Municipal protestaven als plens, i que en els primers mesos es van acordar millores laborals per a tot el cos. Iniciatives de Junts i multireincidència • Preguntat sobre propostes de Junts (més pressupost en seguretat i mesures contra la multireincidència), Font respon que: - Moltes d’aquestes demandes no depenen de l’Ajuntament, sinó de l’àmbit judicial i d’altres administracions. - Hi ha una percepció compartida que la justícia espanyola no dona una resposta satisfactòria al fenomen de la multireincidència. • Malgrat els matisos en el relat, Font insisteix que la convivència amb Junts i ERC es basa en: - Centrar-se en els 64 punts acordats - Treballar amb generositat mútua - Orientar-se a millorar la ciutat, més que no pas al debat partidista Entorn de l’estació: Tomàs Mieres i Parc Central Edifici de Tomàs Mieres: desocupació i enderroc • L’edifici de Tomàs Mieres, proper a l’estació, va viure: - Un augment de conflictes de convivència i delinqüència a partir del juliol - Un procés judicial que es va retardar per una citació incorrecta • Abans de fires, la Policia Municipal alerta del mal estat estructural de l’edifici. - Un arquitecte municipal certifica el risc d’esfondrament - L’Ajuntament decreta una emergència i ordena evacuar les persones que hi vivien • Estat actual: - S’han fet tots els tràmits per a l’enderroc - Encara no ha començat perquè l’edifici és a menys de 10 metres de les vies de tren - Cal un permís específic d’ADIF, que habitualment triga 2–3 mesos - L’Ajuntament ha intentat escurçar terminis i confia tenir el permís en dies (aquesta o la setmana següent) • L’enderroc: - El realitzarà la propietat privada - Després, l’objectiu és adaptar la parcel·la al planejament vigent Campament del Parc Central i refugiats de Mali • Al Parc Central s’havia format un campament de persones procedents de Mali que esperaven regularitzar la seva situació. • Visió de Guanyem Girona: - No volen que ningú dormi al carrer, ni al Parc Central ni enlloc de la ciutat - Els serveis socials s’hi acostaven diàriament, es retiraven tendes al matí i es netejava l’espai per garantir unes mínimes condicions higièniques • Font subratlla un punt clau: El campament funcionava de facto com una "sala d’espera" de la subdelegació del govern espanyol • Segons ell: - La causa del campament era la lentitud en la tramitació de les peticions d’asil i regularització - S’ha demostrat que la majoria tenien dret a l’estatus de refugiats polítics • Intervenció final: - La Policia Nacional desmantella el campament - La subdelegació del govern espanyol accelera els tràmits • Valoració de Font: - Celebra que finalment s’accelerin els processos - Considera que s’ha demostrat que “si es volia fer, es podia fer” - Retreu que això hauria pogut passar mesos abans, evitant una situació que ningú a la ciutat desitjava Plaça Poeta Marquina i Llei de memòria històrica Consulta veïnal i resultat • Sobre la plaça Poeta Marquina, s’ha fet una votació entre veïns per decidir si es canviava o no el nom. • El resultat ha estat clarament contrari al canvi de nom. • Guanyem havia defensat el canvi, però Font explica que s’ha de seguir el reglament aprovat el 2016 sobre canvis de nomenclàtor: - Per canviar el nom d’un carrer o plaça amb numeració cal acord majoritari de les propietats afectades - La consulta serveix per comprovar aquest suport Paper de la Comissió del Nomenclàtor • La Comissió del Nomenclàtor haurà d’analitzar ara: - El resultat de la consulta (sense majoria favorable al canvi) - Si mantenir el nom actual suposa incomplir la Llei de memòria històrica • Dilema a resoldre: Ponderar si pesa més el compliment estricte de la Llei de memòria històrica o bé el resultat de la consulta i el reglament municipal • Font demana no donar-hi més voltes fins que la Comissió es reuneixi i decideixi. Trens, Renfe i tensió amb el Ministeri Moció municipal i falta de resposta de Madrid • A l’últim ple, l’equip de govern impulsa una moció per reclamar millores en: - El servei ferroviari en general - Renfe i l’alta velocitat en particular • L’alcalde Lluc Salellas ha demanat una reunió amb el ministre Óscar Puente. • Segons Font: - No hi ha hagut cap resposta per part del ministre - Això es viu com una mostra de menyspreu de l’Estat envers els municipis i concretament Girona Problemes concrets del servei ferroviari • Font enumera diversos dèficits que consideren molt greus: - Falta de bitllets disponibles als trens d’alta velocitat - Dificultat per accedir als bitllets de mitja distància - Frequències reduïdes, que no s’han recuperat respecte al període pre-Covid - Horaris deficients: no es pot tornar a Girona des de Barcelona a partir de pocs minuts després de les 21:30 h - Temps de viatge molt desigual: 50 minuts en alta velocitat versus més d’1 h i mitja en mitja distància. • El missatge central és que l’Ajuntament no busca un conflicte polític, sinó: "No volem un embolic polític, volem solucions per les persones." Plaça Espanya i relació amb ADIF • Preguntat si aquestes tensions amb l’Estat poden afectar la reforma de la plaça Espanya, Font respon que: - Ho volen separar: amb cada organisme (com ADIF) es treballa cas per cas - L’Ajuntament exigeix responsabilitats quan correspon, però manté la relació tècnica necessària per tirar endavant projectes Pressupost municipal i transformació urbana Tercer pressupost consecutiu • L’equip de govern preveu aprovar el tercer pressupost municipal en tres anys. • Font remarca que això, que hauria de ser “normal”, no ho és en el context actual: - No hi ha hagut pressupostos nous a la Generalitat - Tampoc al govern espanyol • Per això, es reivindica la capacitat dels tres partits de govern de pactar comptes anuals orientats al benefici de la ciutat. Prioritats del proper pressupost • El pressupost vindrà fortament marcat pels 64 punts de l’acord de govern i tindrà dues grans línies: Transformació urbanística visible Execució i finalització de molts projectes iniciats l’any anterior Millores de l’entorn més proper en diferents barris Manteniment de compromisos socials i estructurals Habitatge Esports Educació I altres àmbits de polítiques públiques prioritzades pel govern Mirada electoral i futur de Guanyem Girona Calendari i candidats • Les properes eleccions municipals són aproximadament d’aquí a un any i mig. • Alguns partits ja han mogut fitxa: - ERC ha ratificat Puig-Tió com a candidat - A Junts encara no hi ha anunci oficial - S’especula que la consellera Gemma Geis (anomenada “Paneke” al carrer) podria repetir pel PSC • Sobre Guanyem Girona i l’alcalde Lluc Salellas: - De moment no s’ha obert el debat intern sobre la candidatura - L’organització ha decidit posposar aquesta decisió fins al 2026 Missatge final de Guanyem • Font conclou que la prioritat de Guanyem és: Estar al 100% governant des del primer dia fins a l’últim, “donant-ho tot per la ciutat de Girona” • La conversa es tanca amb agraïments i recordant que es continuarà parlant d’aquests i altres projectes en futurs programes de Girona FM.

  • 27'

    Entrevista a Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida a l'Ajuntament de Girona.

    Context i participants Programa: L’Entrevista Municipal a Girona FM Convidada: Gemma Martínez (regidora de Ciutat que cuida, Serveis Ambientals i Benestar Animal) "La ciutat accessible és universal per a tothom." Ciutat amiga de la gent gran: estat i calendari Diagnosi i metodologia • Estratègia a 3 anys: el projecte és a l’equador. • Diagnosi qualitativa en fase final: més de 150 entrevistes i grups de discussió amb persones grans, professionals i sectors clau (esport, cultura, etc.). • Àmbits analitzats: espai públic i mobilitat, cultura i lleure, esports, participació, drets, bretxa digital, entre d’altres. Full de ruta • Informe de diagnosi: previst per al gener. • Debats als barris: per aterrar prioritats i mesures concretes a cada barri. • Tancament del pla: durant el 2026, amb una bateria d’actuacions prioritàries i un pla d’acció. Teleassistència: cobertura, millores i cost Abast i valoració • Servei 24/7 entre els més ben valorats. • Cobertura: ~13% de majors de 65 anys (≈ 2.500 usuaris), 1.500 viuen soles. Millores implementades • Seguiments proactius en períodes sensibles (Nadal, onades de calor), en coordinació amb Salut i Serveis Socials. • Atenció integral: derivacions a servei d’ajuda a domicili i coordinació sanitària. • Detecció d’alt risc: depressió, risc de suïcidi i maltractaments; activació de circuits amb cossos de seguretat quan cal. • Modernització tecnològica: dispositius digitals i sensors (moviment, nevera, tèrmics) per detectar inactivitat o incidents encara que no es premi el penjoll. Preus i accessibilitat econòmica • Preu congelat des de fa anys: de 0 € (rendes molt baixes) a 15,80 €/mes (màxim). • Bonificacions segons situació econòmica, avaluades per Serveis Socials. Maltractaments a persones grans: protocol i dispositius De protocol marc a instrument operatiu • L’antic protocol marc (dels 90) era difícil d’aplicar a escala municipal. • Nova iniciativa comarcal: protocol de prevenció i abordatge dels maltractaments a les persones grans, treballat entre consells comarcals i municipis. Governança i eines • A Girona s’ha creat la Taula per desplegar el protocol (Salut, Serveis Socials, cossos de seguretat, entitats de voluntariat, etc.). • S’està definint el circuit d’intervenció per tipologia de maltractament (físic, psicològic, abús econòmic). • 3 places de residència d’urgència concertades per a protecció temporal. • 17 casos atesos enguany amb itineraris diferenciats. Recerca i validació • Lideratge acadèmic de la Universitat de Girona (UdG), amb referència del País Basc. • En prova una eina de detecció, registre i notificació (validació amb 600 persones a Comarques Gironines). • Objectiu: tancar el desplegament operatiu durant el 2026. Accessibilitat i espai públic Reptes i enfocament • El Barri Vell i barris antics presenten barreres físiques (voreres estretes o irregulars). • Accessibilitat com a concepte universal: també afecta comunicació, programació cultural, participació i bretxa digital. Mesures en marxa • Pla específic anual de voreres amb criteris de prioritat (entorns d’equipaments, afluència, residències). • Taula amb entitats (MIFAS, Multicapacitat, Suport) per cofixar prioritats i avisos. • Termini de vuit anys per resoldre elements prioritaris (p. ex. accessos a equipaments públics) i consolidar el compliment normatiu en allò nou. Taxes i polítiques de benestar animal Taxa de gats: finalitat i bonificacions • Vigència i congelació de la taxa (des de 2024): 10 €/gat/any; a partir del segon, 5 € (màxim 25 €). • Bonificacions: gats d’acollida, >14 anys, adopcions per raons humanitàries, etc. • No és recaptatòria: es destina exclusivament a benestar animal (gats i gossos), davant la manca de finançament específic. Gatera municipal i colònies felines • Girona disposa de gatera municipal i programa de colònies felines (pocs municipis ho tenen). • Xifres: 140–146 gats/any recollits; només 7 retorns per manca de xip. • 70 colònies i prop de 800 gats ferals; cuidadores alimenten, esterilitzen i deriven gatades a la gatera per adopció. • Recaptació 2024 (~15.000 €): compra d’un tercer mòdul per ampliar capacitat de la gatera. Centre d’acollida comarcal d’animals • Equipament del Gironès: pendent de l’últim tràmit urbanístic per desencallar-se l’any vinent. Espais d’esbarjo de gossos: cap a una xarxa de 15 minuts Nou model • Es suprimeix el concepte de «pipicant»; es promouen espais d’esbarjo amb gos deslligat, relacionals i amb mobiliari caní. • Bancs incorporats per al confort de les persones acompanyants. Planificació i desplegament • Pla d’espais per garantir que cada barri tingui un equipament a ≤15 minuts a peu. • Millores i ampliacions d’espais existents, més 5 espais nous tancats: un d’imminent al Parc Central (pendent de resoldre un tema de sòl) i 4 més planificats. • 11 espais d’usos compartits (no necessàriament tancats) per augmentar la cobertura.

  • 23'

    Entrevista a Josep Palouzié el regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona

    Resum executiu Entrevista a Girona FM amb el regidor del PSC, Josep Palouzié , l’endemà del ple municipal. Es tracten tres eixos clau: gestió de residus i espai públic, mocions (Rodalies) i dinàmica plenària, i seguretat durant les Fires de Sant Narcís. El regidor remarca: "Girona és una ciutat segura" i defensa més prevenció i recursos. Critica el disseny del contracte de neteja i el funcionament dels contenidors intel·ligents. Gestió de residus i espai públic Moció ciutadana “Girona Neta i Digna” • El PSC dona suport a la moció ciutadana per crear una taula de seguiment de recollida de deixalles, neteja i manteniment de l’espai públic. • Punt clau: participació real i crítica. El PSC vol que la taula tingui veu veïnal efectiva i no quedi diluïda per excés de personal municipal. • Expectatives: confien que el govern la convocarà (pressió de milers de signatures), però reclamen reglament i composició clars. • El PSC recorda propostes prèvies rebutjades, com el Consell de Seguretat Urbana. Sanció a l’UTE de neteja i diagnòstic del model • Aprovada la sanció a l’UTE de neteja (Girona més Neta). Palosier creu que les sancions no resolen el problema perquè és de disseny del contracte i del sistema implantat. • Canvis estructurals: - Un únic contenidor amb usos alterns va reduir el nombre de contenidors i va complicar la logística de recollida. - Revertir-ho serà car i lent. Contenidors intel·ligents, incivisme i efectes col·laterals • Crítica als contenidors intel·ligents: “només són contenidors amb targeta”; es pot validar sense dipositar i abocar igualment. • Frontera Santa Eugènia–Salt: veïns de Salt sense targeta, risc d’abocaments a terra. • Efecte dominó: brigades centrades en recollir bosses fora de lloc → papereres i fulles sense servei → embornals col·lapsats en episodis de pluja. • Retret al govern per atribuir culpes externes (pluja, incivisme, altres administracions) i manca de brigada municipal en certes franges per aixecar embornals. Rodalies i mocions d’urgència • Crítica a la moció d’urgència sobre Rodalies: presentada poques hores abans, sense marge per consensuar. • Denúncia de “passar el corró” amb la majoria absoluta i d’usar el tema per desviar el focus de la moció ciutadana sobre la neteja. • Apunt al relat de culpes cap a Madrid o figures com Sílvia Paneque. Parc de la Devesa i arbrat • Caiguda d’un arbre: celebració de cap víctima fora de Fires. • Demanda de seguiment més acurat de l’arbrat i de minimitzar l’estrès de les activitats al parc. • Reconeixement del context climàtic (sequera vs. riuades) i del paper fiscalitzador de regidors de l’oposició. Seguretat i Fires de Sant Narcís • Missatge central: Girona és una ciutat segura, malgrat delictes i incivisme inevitables en un àmbit urbà gran. • Dades de balanç: millor que l’any passat; sense agressions sexuals conegudes; incidents típics de gran afluència i alcohol. • Crítica a l’ús de la por amb finalitats polítiques. • Propostes del PSC: - Més agents i reforç de la prevenció (policia de barri/comunitària). - Càmeres i tecnologia (auditoria en marxa), comunicacions àgils. Pressupost i reforç policial • Incertesa sobre si el pressupost incorporarà més recursos per a seguretat; dependrà de l’alineament dins el govern. • Limitacions: la plantilla justa dificulta la prevenció; les comissions de servei cobreixen vacants, no creen places noves. • Calendari: noves places requereixen pressupost, selecció i formació; el reforç al carrer arribaria tard dins mandat. Conclusions clau • Participació veïnal: suport a una taula de seguiment amb incidència real. • Model de residus: problema estructural que les sancions no arreglen; cal redisseny amb finançament. • Seguretat: ciutat segura; cal més prevenció, tecnologia i personal. • Governança: evitar mocions d’urgència sense consens i el “corró” de la majoria absoluta.

  • 25'

    Entrevista a Adam Bertran, regidor d'Esports a l'Ajuntament de Girona

    Context i convidats A Girona FM, entrevista amb el regidor d’Esports, Adam Bertran, per repassar l’actualitat esportiva municipal: Montilivi i el futur estadi, el projecte Palau 3, la concessió de Fontajau al Bàsquet Girona, el manteniment d’equipaments i casos concrets com Pont Major, Taialà i la pista d’atletisme del GEiEG. "El futbol club Girona s’ha de quedar a Girona." Temes principals Montilivi i el futur estadi del Girona FC Estat actual: L’Ajuntament ha ofert 3 possibles emplaçaments; el club n’ha prioritzat un per estudiar-ne la viabilitat. Encara no hi ha decisió definitiva. Opcions en estudi: • Estadi nou en un altre punt de la ciutat • Remodelació de Montilivi • Estadi nou fora de Girona (amb implicacions sobre la concessió actual) Independent dels resultats esportius: La voluntat del club seria avançar el projecte sigui quina sigui la categoria. Concessió de Montilivi: Si es projecta un estadi nou, caldrà veure terminis, condicions i gestió de la concessió vigent mentre es juga a Montilivi. Palau 3: planificació realista i criteri d’usos Horitzó de mandat: Projecte a llarg termini (no s’executarà en l’actual mandat), però “algú l’havia de començar”. Passos clau: • Requalificació urbanística i definició d’usos segons necessitats de ciutat • Estudi de necessitats (mapa d’usos i mancances) i encàrrec arquitectònic • Fase d’obra quan hi hagi projecte i finançament MIEM (Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipal): Presentat al Consell Municipal de l’Esport per orientar usos/necessitats i prioritzar inversions. Accions immediates: Millores a Palau, Palau 2 i altres equipaments existents per mantenir-los en condicions. Pla de xoc de la Generalitat per a equipaments Objectiu: Finançar el manteniment (no obra nova) d’equipaments esportius, inclosos camps de futbol. Marc temporal: Programa pluriennal 2025-2027/28. Cobertura i quantia: Obert a municipis >500 habitants; dotació estimada (no ferma) d’uns 120 M€. Estratègia municipal: Cofinançament per accelerar millores, especialment en camps de futbol amb vida útil esgotada. Camps de futbol i gestió: el cas Pont Major i la corresponsabilitat Pont Major: El temporal Glòria el va afectar especialment; s’hi han fet actuacions per fer-lo practicable (vestidors, neteges, pintura, mobiliari). Queixes recents: Estat de la gespa i lavabos (usuaris com l’Atlètic Sant Narcís i el Pontenc Femení); s’avaluarà dins el pla de millores. Criteri de ciutat: Prioritzar més esportistes, no necessàriament més clubs (evitar fragmentació que pressiona l’oferta d’hores/pistes). Models de gestió: Diferenciar entre entitats gestores (amb responsabilitats de manteniment i avís d’incidències) i usuàries; cal corresponsabilitat per sostenir els equipaments. Incidències recurrents: goteres, parquets i calderes Goteres a Palau: Episodis recents han malmès el parquet; s’ha fet una contractació d’urgència i s’han reubicat equips temporalment. Piscines i calderes: Avaries que han obligat a aturades; s’aposta per posar al dia instal·lacions per evitar talls de servei. Finançament d’obra nova i límits municipals Model antic desaparegut: Terços (Ajuntament-Diputació-Generalitat) per a nous equipaments. Capacitat inversora de Girona: ~5 M€ anuals; un nou pavelló (3-6 M€) bloquejaria altres inversions si no hi ha cofinançament extern. Concessió de Fontajau al Bàsquet Girona Projecte viu: Millores progressives per posar al dia el pavelló i millorar l’experiència d’equip i públic. Compatibilitat d’usos: Es mantindran altres usos municipals en la mesura del possible. Transferència de gestió: El club assumiria riscos i operativa (manteniment, seguretat, tècnica) pròpies d’una concessió. Calendari previst: Objectiu que la concessió sigui vigent la temporada vinent. Prioritats d’intervenció a Fontajau Imprescindibles vs. desitjables: • Pantalles i equipament tècnic: requisit per competir, s’han actualitzat • Graderies addicionals: no obligatòries, impuls del club (Ajuntament facilita homologació) Imatge exterior vs. funcionalitat: Les taques a façana no afecten seguretat ni ús esportiu. Prioritat a la practicabilitat i requisits federatius. Pressupostos 2025 i enfoc 2026: invertir amb criteri Execució 2025: Part de la despesa prové de projectes 2023-2024 (licitar, repetir licitacions desertes, emergències com calderes). 2026 (capítol 6 d’inversions): Més partida per millores, però amb el realisme que no tot s’executarà el mateix any. Estratègia: Primer projectes (arquitectes, tècnics) i quan estiguin a punt, obra i grans partides. Evitar immobilitzar milions sense capacitat d’execució immediata. Alineació amb el pla de xoc: Prioritzar actuacions d’eficiència energètica, sostenibilitat i manteniment que optin a cofinançament. Taialà i pista d’atletisme del GEiEG Taialà: No estava catalogada com a equipament esportiu (hi ha un dipòsit sota). Una decisió judicial n’ha tancat l’ús esportiu; l’Ajuntament discrepa i busca espai alternatiu que conciliï veïnat i pràctica. "Ni entenc ni comparteixo que un jutge decideixi tancar un ús esportiu perquè algú es queixa. Tanquem la catedral, llavors." Pista del GEiEG (atletisme): Prevista reforma/rehabilitació, però sense concreció de calendari en aquesta entrevista. Clau de lectura Prioritat 2025-2026: Manteniment i actualitzacions crítiques (calderes, teulades, parquets), aprofitant el pla de xoc. Grans projectes: Avancen en fase de projecte (Palau 3) i model de gestió (Fontajau), per executar quan hi hagi finançament i maduresa tècnica. Estadis: Sense decisió tancada; es treballa perquè el Girona Futbol Club continuï a la ciutat, amb totes les opcions sobre la taula.

  • 25'

    L’Entrevista Municipal amb Xavier Domínguez, portaveu de VOX a l'Ajuntament de Girona

    Context Entrevista a Xavier Domínguez (regidor de Vox a l’Ajuntament de Girona), dos dies després de tancar les Fires de Girona. Balanç de les Fires Punts positius • Afluència elevada de públic als carrers i a la Fira de Mostres. • Recuperació de l’embalat després de la pandèmia, complementant l’oferta de barraques. Punts polèmics i ideològics • Domínguez qualifica les Fires de “sectàries” i apunta a: • El pregó (to feminista) i el crit de l’alcalde: "Visca Palestina" • Una pancarta a les vies del tren amb contingut ofensiu: "Bones Fires, puta Espanya" • Estelades a cercaviles i el “got de Fires” amb simbologia pro-Palestina. Seguretat • Balanç oficial: 36 detinguts entre cossos policials i sense incidents greus. • Valoració de Domínguez: persisteixen robatoris de mòbils, furts amb violència i agressions sexuals; reclama més presència policial (uniformada i de paisà) i control sobre “grups concrets”. Xarxes i percepció de ciutat • Vídeos virals a xarxes sobre inseguretat i brutícia com a via d’expressió ciutadana. • Crítica al sistema de targetes dels contenidors: demana retirar-les per facilitar la recollida i reduir la sensació de control sobre l’usuari. Firaires i atraccions • Suport a l’enduriment de requisits de seguretat (cas de l’atracció dels “toros” que no va obrir), recordant un accident infantil l’any anterior. • Defensa de baixar taxes municipals per evitar encariments i fer un dia especial realment assequible. Parc Central i ordenança • Denúncia d’ocupació de l’espai públic al Parc Central i exigència d’actuació municipal (competència local) més enllà de la Subdelegació del Govern. • Posicionament polític de Vox sobre immigració (control de fronteres i retorns) com a proposta de solució. Nomenclàtor: plaça Poeta Marquina • Rebuig al canvi de nom cap a “plaça del Carril”: no ho veu com una demanda ciutadana i avisa de confusió amb el carrer homònim. • Anuncia vot contrari a la Comissió del Nomenclàtor. Retrat del rei i bandera • Valora el retrat-mosaic com a obra artística, però sosté que no compleix la sentència: reclama el retrat estàndard i ubicació preferent al Saló de Plens. • Sobre la bandera d’Espanya: el govern local assenyala que és a la Sala de les espases; Vox en demana l’execució de sentència per garantir ubicació preferent. Neteja: empresa, sindicats i ciutat • Conflicte entre empresa concessionària i sindicats: l’Ajuntament ofereix mediació. • Preocupació per una possible vaga i l’impacte en la salubritat; reconeix les demandes laborals com a legítimes mentre es negocien millores.