episodis

Panorama general Episodi marcat per la DANA al País Valencià i el seu balanç tràgic, amb un debat intens sobre responsabilitats polítiques, comunicació de risc i la necessitat d’“infraestructures de mitigació” davant el canvi climàtic. El focus es desplaça a Girona: riscos d’inundació al sistema Ter–Onyar–Güell–Galligants, el paper de la “plataforma” i propostes tècniques com la rasclosa de la Creueta. A la segona part, conversa sobre educació i arts amb exemples del model portuguès, el binomi continguts vs processos, i l’ús de IA i detectors de plagi a batxillerat. Tanca amb el Premi Casero i un butlletí informatiu local. "És el moment de les preguntes... potser no de les respostes, però de les preguntes, segur." 1) DANA al País Valencià: què ha fallat i què cal canviar? Impacte i responsabilitats • Morts i destrucció: balanç insuportable, amb la majoria de víctimes atrapades a vehicles o vies bloquejades. • Alertes tardanes: es denuncia que les alertes oficials van arribar cap a les 20:15, quan el pitjor ja s’estava produint. • Comunicació vs gestió: - Es critica que si hi havia informació prèvia (AEMET i universitats havien avisat), per què no es va informar i ordenar aturar l’activitat amb temps? - Es rebutja el relat d’“inevitabilitat”: molts danys i morts haurien estat evitables amb protocols i disciplina de confinament. • Exemples comparats: a Alemanya o Txèquia hi ha hagut respostes més sòlides en crisis similars, amb menys víctimes civils no operatives. • Política i responsabilitat: - Crítiques a missatges del PP i a la supressió d’unitats d’emergència. - Record de Millán Mestre: cal visió “suprapartidista” en emergències. Conseqüències econòmiques i sanitàries • Horta Valenciana destrossada: risc d’augment de preus, ruptura de subministraments (fins a Barcelona i mercats europeus). • Aigua i salubritat: depuradores tensionades; dies amb aigua no apta en zones afectades. • Infraestructures i esdeveniments: carreteres i accessos malmesos; afectació a proves com el GP de Cheste. "No és que els rius passin pel mig dels pobles; és que hem construït pobles allà on passaven els rius." 2) Girona: risc d’inundacions i mesures de mitigació Diagnosi i memòria • Experts alerten que Girona patirà inundacions recurrents les properes dècades, d’intensitat creixent. • Records locals (1970, Glòria): el fang i el “tornar a començar” són el veritable drama post-aiguat. Punts crítics i solucions • La plataforma fluvial actua com a tap hidràulic en crescudes. • Rius i torrents: Ter, Onyar, Güell i Galligants amb mala gestió forestal i de lleres, risc de colls d’ampolla. • Propostes tècniques: - Pous de desguàs complementaris; millora de la capacitat de desguàs cap a la illa del Ter. - Projecte “Quatre rius i una sèquia”: reordenació hídrica i rasclosa a la Creueta per laminar crescudes i regular cabals. • Escenari extrem: 600 l/m² en hores (com la DANA) seria inassumible avui a Girona; cal actuar en clau de mitigació. "Ja hem passat el punt de no retorn; la paraula clau és ‘mitigar’." 3) Educació i arts: del desig als continguts (amb tecnologia pel mig) Model portuguès i pedagogia del desig • Famílies a l’aula: fins a 2n de primària, pares/mares aprenen l’instrument amb els fills. • Efectes: - Entenen la dificultat i no fiscalitzen; col·laboren. - Enfortiment del desig d’aprendre i de la motivació. • Conceptes clau: pedagogia del desig, coeducació comunitària, projectes amb la gent i no “imposats”. Continguts vs processos i el paper de les arts • Continguts imprescindibles, però processos diversos: - Aprendre un “quadrat” també amb dansa/música per reforçar connexions cognitives. - L’escola ensenya continguts; tota la societat educa (família, entorn, cultura). IA i plagi a batxillerat • IA com a recurs d’escriptura, sí, però cal saber què demanar i com sintetitzar. • Plagi: formació en citació i fonts; els detectors poden errar (cites i auto-plagi per proves anteriors), per això cal revisió docent. 4) Premi Casero i tancament • Premi Casero (44a ed.): guanyadora Elisabet Janer (pseud. Nejat Canlleres); David Cirici, finalista. • Reflexió sobre els jurats, el concepte de desert i el valor d’una tradició literària que ha descobert moltes veus. Butlletí final (titulars destacats) • Seguretat Fires de Girona: Mossos reforcen un 30% els efectius; focus en baralles, agressions sexuals i robatoris. • Accident a atraccions: menor ferit greu; investigació oberta. • Mobilitat: l’alcalde defensa ordenar el Barri Vell i assegura aposta per la sostenibilitat. • Connexió Girona–Tànger: Air Arabia obre 2 vols setmanals. • Feina: Fira “Treballem G” amb 500 ofertes i 100 empreses. • Esports: el Girona passa ronda a Copa; l’Olot elimina el Córdoba en penals. • El temps: dia ennuvolat, humit, màx. 21 °C.

Context i to de l’episodi L’endemà de Sant Narcís i en plena Fira de Mostres, la tertúlia s’emmarca en un ambient festiu però colpejat per la tragèdia de la DANA al País Valencià i Castella-La Manxa. El debat deriva cap a la gestió de l’aigua, la planificació urbana en zones inundables, el paper de les institucions i la necessitat d’una cultura de prevenció. "Sempre és millor prevenir que no lamentar" — consens a la taula, després de les imatges devastadores d’inundacions. DANA i gestió d’emergències Impacte humà: Es parteix de la xifra provisional de 51 víctimes mortals, amb la por que el balanç augmenti. Alertes i resposta: Es qüestiona si les autoritats van activar prou d’hora els protocols (confinament, talls de mobilitat) en una DANA anunciada dies abans. Infraestructura i urbanisme: Necessitat d’inversions que “no llueixen” però salven vides: pantans de laminació, reordenació de lleres, protecció de rieres i punts baixos, i manteniment d’embornals. Aprenentatges locals: Record de casos propers (Rieres del Maresme, càmping de Biescas, episodi del Glòria) on la mala ubicació o el manteniment deficient van amplificar danys. Punts clau • Planificar amb escenaris extrems cada cop més freqüents per canvi climàtic. • No construir ni densificar en zones inundables: evitar “domar” rius i respectar fluxos naturals. • Protocols clars d’alerta i comunicació ciutadana. Aigua, clima i territori a Girona Rius a la ciutat dels “4 rius”: Tres cursos fluvials pràcticament intermitents i un Ter “afeblit” per sequera, captacions i embassaments. Hidrodinàmica del Ter: Canvis històrics de desembocadura per intervenció humana i dinàmica natural; meandres, dreceres i desviaments per a regs. Episodis recents: De la sequera a l’episodi del Glòria (2020) i les inundacions urbanes per embornals col·lapsats. Conceptes clau • Zones inundables: àrees amb inundacions documentades en els darrers 100 anys. • Cabals ecològics: mínims legals per garantir la vida del riu. • Més bosc = més consum d’aigua per evapotranspiració, especialment després de dècades d’abandonament agrari. Governança de l’aigua i marc legal Remunicipalització a Girona: Cas d’èxit de pressió ciutadana per retornar la gestió a mans públiques, amb demanda de més transparència i participació. Fuites i xarxa: Es denuncia que les pèrdues per conduccions antigues i regs per inundació són molt superiors a l’estalvi domèstic; cal inversió sostinguda. Embassaments i gestió: Els pantans, “dipòsits” metropolitans, poden agreujar crescudes si es prioritza omplir fins tard abans d’un episodi intens. “Article 26” (força major): Crítica a la clàusula que permet saltar-se plans en situacions d’emergència; s’invoca massa, buidant de contingut els cabals mínims. Pacte del Ter (2016): Compromís de limitar al 30% la captació cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 2028; es reclama el compliment efectiu. "No es tracta d’ampliar l’oferta, sinó de reduir la demanda" — defensa d’un model d’estalvi, eficiència i priorització d’usos. Oferta vs demanda: dessalinització, regeneració i decreixement Dessalinitzadores i aigua regenerada: Útils en emergència, però debat sobre costos econòmics i ambientals com a solució estructural. Energies: Defensa de renovables i rebuig de nuclear; advertiment sobre el “greenwashing” i les contradiccions polítiques. Decreixement i urbanisme: Crítica a la lògica de “més totxo” (nous 200.000 habitatges a l’àrea metropolitana, urbanitzacions a la Costa Brava) sense aigua garantida ni necessitat social. SOS Costa Brava: Aturats permisos per 15.000 habitatges; es demana consolidar la protecció del litoral. Segones residències: Debat sobre ús, càrrega hídrica i responsabilitat; defensa d’una mesura en els consums i d’ordenar usos sense demonitzar persones. Accions prioritàries • Modernitzar regs i eliminar captacions il·legals. • Reparar xarxes i digitalitzar fuites. • Ordenar el sòl: aturar noves urbanitzacions en zones sensibles i densificar amb criteri. • Educar i implicar ciutadania en la governança de l’aigua. Fires de Girona i Fira de Mostres Ambient i assistència: Bona arrencada de la Fira de Mostres; si plou, es preveu trasllat d’activitats a recintes coberts. Cultura i memòria: S’assenyala l’exposició “90 Girona, una dècada de 20 anys” i l’efemèride de “Girona m’enamora” (35 anys). Butlletí informatiu (final de l’àudio) Bisbe de Girona: crida a no romandre secs davant injustícies i abusos. Noves plataformes mòbils de contenidors al Barri Vell i part del Mercadal. Arrenca la 62a Fira de Mostres (gairebé 300 empreses, +8.400 m², objectiu >57.000 visitants). Premi “Girona orgullosa” per a Rosa Maria Vilaseca. L’Arxiu Municipal publica 144 programes de Fires (1866–avui). Pantans del sistema Ter-Llobregat superen el 30% de capacitat. Esports: L’Uni Girona signa la victòria més àmplia de la seva història a l’Eurocup (96–35).

Fires i barraques: identitat, història i present Essència i teixit associatiu • Les nits de fires gironines pivoten sobre les barraques, sostingudes per un teixit associatiu altruista. D’on venim: de sota la via a la Copa (anys 50–94) • Origen als 50–60 amb estudiants del Vicens Vives (La Casa de la Troia). • Trasllat de sota la via del tren a la Copa (93–94): naixement del “gran fenomen” de les barraques modernes. Finançament i alcohol: dilemes i evolució • Debat recurrent: finançar entitats amb venda d’alcohol vs coherència de valors (ONGs, esplais, etc.). • Alternatives i millores: aigua de l’aixeta gratuïta i còctels sense alcohol com la mosqueta. Identitat gastronòmica i model popular • Es manté una oferta popular (botifarra, entrepans), sense “deriva food truck” massiva. • Algunes novetats controlades (p. ex. xoripans amb chimichurri), sense perdre l’ADN. Durada i economia de les fires • Debat sobre 9–10 dies de fires: es manté per la llicència dels firaires que finança gran part de la programació. • La pluja inicial va rebaixar l’afluència el primer cap de setmana. Consum: d’excessos a responsabilitat • Percepció compartida: avui es veu menys alcohol i amb més responsabilitat (preu, cultura de consum, programació per nits temàtiques). Música i públics • Nits temàtiques que segmenten públics i modulen l’ambient. • Referències locals i folk festiu: El Pony Pisador, Germà Negre. Pregó i cultura popular Pregoners i memòria • Àngel Daban i Jordi Tonietti: homenatge a 50 anys d’animació infantil en català, amb trajectòries lligades a parròquies, Mijac i TVE Catalunya. • Reconeixement tardà a la canalla i a l’animació infantil en català, sovint infrarepresentada a TV3. Fires en català: una política sostinguda • Música i retolació en català com a marca diferencial de Girona. • Paper clau de Jaume Piqué: convèncer firaires, facilitar films i materials. • Materials educatius municipals (p. ex. memory de fires) per acollir nouvinguts i divulgar cultura popular (castells, correfocs, sardanes). Correfoc, turisme i ciutat • Correfoc amb molta presència de turisme internacional (angloparlant) i residents estrangers. • Efectes sobre l’habitatge: demanda externa (també de Barcelona via AVE) pressiona lloguers a barris com Sant Eugènia. Habitatge: diagnosi i propostes Símptomes i desigualtats • Emergència residencial: habitacions llogades a famílies senceres; por a perdre pisos per canvis de propietat. • Segregació per preu: municipis que modelen el perfil de residents segons el cost (p. ex. Vilablareix), amb impacte en escolarització i cohesió. Planejament i oferta • Girona té pocs sectors plans per créixer; desenvolupament recent a Domeny i Montilivi gairebé esgotat. • Experiències d’ARE descartades per risc de guetos; cal evitar errors de la bombolla. Línies d’acció • Consens sobre doble via: crear oferta i regular preus. • Blindar l’habitatge de protecció oficial perquè romangui sempre públic/social. • Crítica a les ajudes al lloguer que acaben en mans dels propietaris i alimenten preus. • Reclamen un pacte a llarg termini (30 anys) i menys política de cicle curt; atenció a la judicialització (TC) que frena regulacions autonòmiques. Nou Trueta i Parc Jordi Vilamitjana Operació urbanística i preocupacions veïnals • Proposta de permuta: compensar propietaris privats amb edificabilitat (fins a 7 plantes) al Parc Jordi Vilamitjana per finançar l’operació del nou Trueta. • Veïnat demana participació real per dissenyar el barri a 30 anys: espais verds, densitat, mobilitat i aparcaments. “El parc no es toca” “A Sant Narcís: hi vivim, decidim” Transparència i visió de conjunt • Reclam de renders/maquetes per entendre l’abast del campus hospitalari i l’entorn. • Por a densificació excessiva i pèrdua d’un parc de proximitat; risc d’efecte crida urbanístic a l’entorn (central elèctrica, nous blocs). Butlletí final • Aprovades ordenances i nova taxa de residus (crítiques per pujada d’impostos el 2025). • Pluja aigualeix l’arrencada de fires; pregó reivindica la música infantil en català. • M. Àngels Planas, reelegida presidenta de Junts a la vegueria. • Su presentarà nou disc a l’Estrenes 2025. • Uni Girona segueix invicte (76–61 a l’Araski). • Temps: dia de pluja, màx. 19 °C.

Panorama general Tertúlia dinàmica sobre les Fires de Sant Narcís, la Fira de Mostres i el present i futur de Girona, amb especial èmfasi en habitatge, turisme, mobilitat, burocràcia i el projecte del nou Trueta. Participants • Conducció: Jordi Grau • Tertulians: Esteve Vilanova, Toni Bou, Antoni Iglesias Fires i Fira de Mostres • S’obre la setmana gran: pregó d’Àngel Davant i Jordi Tonietti, i una Fira de Mostres de 6 dies. • La Fira ha passat d’exposar bestiar i maquinària a ser aparador de noves tecnologies i serveis. • Assistència: es parla de xifres a l’entorn de 57.000 visitants recents, tot i que anys enrere havien superat els 100.000. • Valor econòmic: encara hi ha negoci real (mobles, serveis, contactes). Tradicions: castanyada vs Halloween • Record nostàlgic de fires d’abans: envoltoris de xocolata per tiquets dels “caballitos”. • La castanyada es percep com una tradició “recuperada” a l’escola durant la transició. • Halloween s’entén com a tradició d’origen europeu-celta (carbasses buidades a Sant Eugènia dècades enrere). Turisme i transformació urbana • Valoració matisada: agrada la ciutat viva i el turisme familiar que pernocta i gasta. • Preocupació per la uniformització comercial del Barri Vell i l’“expulsió” del caràcter local. • La UdG (17-18 mil persones) dona activitat i oci a la ciutat, però pressiona l’habitatge. Esdeveniments tractora: Ryder Cup • Possibilitat de Ryder Cup 2030/31 a la demarcació: turisme sostingut de qualitat durant anys posteriors. • Requisit: suport institucional coordinat i evitar traves polítiques. Mobilitat i civisme • Crítica a comportaments incívics d’alguns grups ciclistes i patinets. • Solució: educació viària + sanció quan calgui; millorar el sentit comú en carrils bici. Habitatge i nou Trueta • Emergència d’habitatge a tota la ciutat (Barri Vell, Eixample, Sant Eugènia, Can Gibert) i a l’entorn metropolità. • Nou Trueta: licitació del concurs per al projecte; es parla d’inici d’obres cap a 2027, però amb escepticisme. • Debat pel Parc Jordi Milamitjana: proposta d’expropiació i reubicació amb cessió de terrenys i més alçada edificable per finançar; petició de millor comunicació amb veïns. Claus d’habitatge • Recuperar baixos comercials buits per a habitatge o despatxos professionals. • Impulsar el lloguer assequible: el Patronat de la Santa Creu manté 650 habitatges amb mitjana de 370 €/mes, model socialment útil però tensat. • Accions sobre pisos buits (inclosa la Sareb) i estabilitat legal per evitar fuga de petits propietaris. Administració, incentius i burocràcia • Petició d’“administració que no posi traves”: incentivar qui fa les coses bé més que penalitzar. • Referència a Juli Fernández (Economia): "Abans de fer coses, el que hem d’intentar és no fer nosa." • Crítica a la burocràcia creixent, formularis redundants i teletreball que allunya el funcionari del ciutadà. • Llicències: de 2-3 mesos a prop d’1 any; desincentiva inversió i emprenedoria. • Debat sobre l’estatus funcionarial i necessitat d’objectius i simetria de drets/deures amb el sector privat. Cues i espai públic • Observacions sobre les “cues” com a fenomen social: restauració, gelats, AVE, concerts. • Recordatori de normes de seguretat en transport arran de la mort d’una dona dins un bus turístic a la Rambla Xavier Cugat. Esports i cultura • Girona FC: millora dels fluxos d’accés al darrer partit; debat sobre el preu de les entrades vs abonats i comparacions amb concerts. • Pregó de Fires: reconeixement a Àngel Davant i Jordi Tonietti, 50 anys d’ofici de Davant; sector cultural sovint precari. Butlletí final (titulars clau) • El Govern licita la redacció del projecte del nou Trueta (5 finalistes T1 2025; mirada a 2027). • Mort d’una dona (74) en caure dins un bus turístic a la Rambla Xavier Cugat. • Guanyem Girona defensa la seva gestió de personal arran d’una denúncia antifrau. • Proposta d’aparcament al descampat del Pont del Ter per a treballadors del Trueta (obert a tothom). • Rècord d’ocupació: 393.200 treballadors; atur 7,6%. • Previsió de creixement del 3% el 2024 (Josep Oliver, BBVA). • Indignació per preus Girona-Liverpool (87,5 € a 125,5 €). • Temps: assolellat amb núvols prims, màx. 23 ºC. Frases destacades "Totes les masses piquen, però el turisme de qualitat ens convé." "No podem penalitzar qui vol fer; cal facilitar, no posar entrebancs." "La Fira ha canviat, però encara hi ha negoci i contactes útils." "L’habitatge no és només social: en falta per a tothom, especialment joves."

Resum general Tertúlia centrada en tres eixos: crisi d’habitatge, pressions de mobilitat i governança urbanística a Girona, amb el paper clau de les associacions veïnals (Santa Eugènia, Eixample i Montilivi). El programa combina diagnosi, exemples concrets i demandes de participació ciutadana efectiva en les decisions. "La seva força surt de la seva capacitat d'unir el veïnat i mobilitzar-lo" "L'habitatge és el més important" "Si hi hagués habitatge per tothom, no hi hauria màfia" Punts clau Habitatge: problema estructural a tota la ciutat (no només Barri Vell/Mercadal), amb escassetat, preus desbocats, especulació, pisos turístics, Sareb i màfies d’ocupacions. Associacions veïnals: cal relleu generacional i reinventar-se; la força veïnal ve de mobilitzar i interlocutar per objectius comuns, enfront de l’excés de burocràcia i l’individualisme. Mobilitat: Montilivi, Eixample i entorns pateixen congestió, manca d’aparcaments dissuasoris, limitacions del transport interurbà i decisions viàries poc participades (p. ex., carril bici a Lluís Pericot). Urbanisme: licitació del projecte del nou Trueta; debat sobre l’impacte en el Parc Jordi Vilamitjana i la necessitat d’escoltar el veïnat i garantir equipaments futurs. Temes principals Associacions veïnals avui Relleu generacional difícil: el voluntariat actual és més puntual i menys de gestió continuada. Les necessitats han evolucionat (menys mancances bàsiques, més reptes de convivència, espais per gent gran/jove, zones verdes i mobilitat als barris com l’Eixample). Crida a recuperar l’esperit col·lectiu i a reforçar la interlocució amb l’Ajuntament per millorar la qualitat de vida. Crisi d’habitatge Problema ciutat-sencer (també Santa Eugènia, Montilivi, Eixample): • Escassetat i encarit del metre quadrat i hipoteques llarguíssimes. • Pisos de protecció oficial insuficients i risc que passin a mercat lliure al cap d’uns anys si no es regula. • Especulació i nous models com Airbnb que treuen oferta de lloguer estable. • Sareb amb pisos buits: es demana obligar a posar-los en lloguer social per reduir tensions i evitar màfies. Conseqüències socials: inseguretat residencial, estrès familiar, impacte en la salut mental i en la infància. Reclam d’aplicació real de l’Article 47 (dret a l’habitatge) i de voluntat política coordinada (Ajuntament–Generalitat–Estat). Mobilitat i transport Montilivi: pressió molt alta per campus universitari, institut, CAP i partits del Girona FC (talls i dispositius de seguretat). • Polèmiques amb el carril bici a Lluís Pericot i circuits que col·lapsen carrers residencials. • Dades: fins a un 69% dels vehicles estacionats a Montilivi són de fora del barri. Eixample i Santa Eugènia: dèficit d’aparcament (p. ex., ~500 places a Santa Eugènia), transport urbà ple en hores punta i interurbà insuficient (pobles com Quart/Fornells); calen aparcaments dissuasoris i més freqüència. Urbanisme: nou Trueta i Parc Jordi Vilamitjana Estat del Trueta: licitat el concurs d’idees (projecte i enginyeria); encara no és execució d’obra. Impacte urbanístic: demanen planificació a escala d’eixos Girona–Salt (Bell-lloc, Endesa, Mas Xirgo) i participació veïnal real en disseny de viari i equipaments. Parc Jordi Vilamitjana: debat obert sobre usos, equipaments i habitatge; es reclama que les decisions no siguin unilaterals i que es preservin espais per a futurs equipaments d’una població en creixement. Butlletí final Titulars: licitació del nou Trueta, operatius contra marihuana, crítica del PSC a l’execució pressupostària, reixa per residus al riu Güell, mercat de lloguer d’estudiants saturat, presentació de la Fira de Mostres, ampliació de Vianants a Plaça Catalunya, i victòria europea de l’Uni Girona.

Visió general Un episodi viu i coral de la tertúlia de Girona FM amb tres blocs molt marcats: solidaritat i comunitat (Fundació Esclerosi Múltiple i teatre solidari), futbol i ciutat (victòria històrica del Girona a la Champions i impacte urbà), i vida urbana (turisme, cicloturisme i patinets, civisme i normativa), culminant amb un debat serè sobre habitatge. Tanca amb un butlletí de notícies locals i esports. Temes principals Esclerosi múltiple i campanyes solidàries: "Una Poma per la Vida" i el projecte teatral “El destí de les violetes” a benefici de cinc entitats gironines. Girona FC a la Champions: primera victòria històrica a Montilivi i reflexió sobre aficions, seguretat UEFA i imatge de ciutat. Turisme i convivència: entre l’atractiu i el risc de massificació, amb èmfasi en el civisme i la gestió urbana. Mobilitat: cicloturisme i patinets elèctrics; crida a normativa clara, educació viària, assegurança i, si cal, matrícula. Habitatge: aposta per l’habitatge social de lloguer i crítica a mesures parcials; efectes dels topalls de lloguer en l’oferta. Solidaritat i comunitat Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) • Campanya “Una Poma per la Vida” amb Bonpreu Esclat i Poma de Girona/La Cerdanya: recaptació íntegra i sensibilització. • FEM acompanya més de 9.000 persones a Catalunya (900 a Girona): assessorament legal i laboral, neurorehabilitació, exercici actiu, activitat aquàtica, marxa nòrdica, grups d’ajuda mútua i inversió en recerca. "Nosaltres treballem per millorar el present amb neurorehabilitació i el futur invertint en recerca." Teatre solidari: “El destí de les violetes” • Iniciativa d’Associació Gironines Empresàries i la companyia amateur Hi Som (direcció: Laura Ballussera): 40-50 funcions previstes, 10 € íntegres a cinc entitats (Elna, Ramon Noguera, Sergi, Oncolliga, FEM). • Obra d’humor i reflexió sobre les decisions vitals; rotació d’elencs, compromís altruista i gran resposta de públic. Futbol i ciutat Victòria històrica a la Champions • Girona 2-0 Slovan Bratislava: alleujament després dels entrebancs de París i del primer partit a casa. Preocupen lesions i rotació curta per a la Lliga. Afluència i seguretat • Ciutat plena, bon ambient i consum responsable. Debat sobre custòdia policial de les aficions visitants: mesura UEFA necessària però que pot resultar invasiva per a l’experiència del visitant. • Recordatori històric: del futbol regional a consolidar-se a Primera; impacte en marca ciutat i comerç local. Vida urbana: turisme i mobilitat Turisme: atractiu vs saturació • Girona “ja tenia” actius culturals, històrics i gastronòmics; la Champions amplifica però no crea de zero. • Risc de saturació i “morir d’èxit”. Claus: previsió i gestió (urbanisme, lloguers, qualitat a la restauració), i civisme. Condemna de les pintades incíviques. Cicloturisme i bicicletes • Els equips professionals han obert camí a grups cicloturistes. Problemes puntuals: contradireccions, circulació imprudent en zones de vianants. Cal fer complir normes i millorar informació i educació viària. Patinets elèctrics: regulació i seguretat • Consens: el patinet és un vehicle motor. Propostes: - Circular per calçada (no vorera) i equipar casc i assegurança. - Estudiar matrícula i prova mínima de coneixements viaris. - Sancionar auriculars en conducció i contradireccions, com a bicicletes i motos. • Problema de fons: normativa encara incipient i aplicació irregular; la clau és educació + control. Habitatge: diagnosi i via d’acció • Promeses de 50.000 habitatges: útils però insuficients i sovint no estructurals. • Tesi central: l’habitatge social ha de ser de lloguer, no de compra, per mantenir-lo permanentment en el parc protegit i evitar que “desaparegui” al cap d’uns anys. • Lloguer social ben gestionat amb entitats (ex. Fundació Sergi) i garanties al propietari: peça clau. • Topalls de lloguer: poden contenir preus, però també reduir l’oferta si desincentiven propietaris. Cal combinar amb més parc públic, regulació clara del lloguer turístic (ubicacions, fiscalitat) i deixar que l’oferta privada funcioni amb seguretat jurídica. "Si no fem lloguer social, d’aquí 10-15 anys tornarem a estar al mateix punt." Cultura i Fires de Sant Narcís • Pregó amb Jordi Tonietti i Àngel Daban (50 anys als escenaris): celebració de la cultura que fa feliços infants i famílies. Butlletí final (titulars destacats) • Alerta d’estafa suplantant l’Ajuntament (pagaments per telèfon). • Relloguer d’habitacions: 3.000 famílies ateses per Càritas a Girona. • Plaques fotovoltaiques al Palau de Fires (252 unitats; amortització 5 anys). • Fons LIFE per rehabilitació energètica d’habitatges a Girona. • Diputació: 14,2 M€ en 3 anys per fomentar l’esport. • Accident de camió amb gelatina animal a la C-66. • Esports: victòria del Girona a la Champions; bàsquet femení a l’Eurocup. Conclusions clau La comunitat gira entorn la cura: salut, cultura i solidaritat. La Champions projecta Girona, però l’equilibri ciutat-turisme exigeix planificació i civisme. Mobilitat: educació i normativa clara per a bicicletes i patinets, amb enfocament en seguretat. Habitatge: ampliar el lloguer social estable i gestionar millor el parc existent és imprescindible.

Visió general Tertúlia d’actualitat gironina que travessa tres eixos principals: Fires de Sant Narcís i el paper del Parc de la Devesa, Girona FC a la Champions i l’efecte ciutat, i reflexions sobre demografia, migracions, sostenibilitat i consum. La conversa combina memòria local, propostes concretes i anàlisi global, i es tanca amb un butlletí informatiu. Fires de Sant Narcís i ciutat Impacte i durada • Debat sobre la durada: part de la taula prefereix fires més concentrades per guanyar intensitat. • Convivència: fora dels dies clau, la ciutat es mou amb relativa normalitat; l’afectació es focalitza a la Devesa, la Copa i entorns. Ubicació i seguretat • Referència a l’incendi d’una tòmbola i a la crida dels Amics de la Devesa per repensar les atraccions dins del parc. • Pèrdua d’aparcament en dies forts (fins a ~1.000 places) i memòria del Firal del Bestiar i les barraques sota vies. • Experiència prèvia amb el Feyenoord: mesures de seguretat (classes i biblioteca afectades), però sense incidents greus al final. Programació i pregó • Pregoners: Àngel Daban i Jordi Tonietti; expectativa d’un pregó participatiu i festiu. • Acte nou que arrela: “Fires en primera persona” (evocació de records; enguany amb Isabel Oliva Prat). • Agenda cultural viva: Premis Casero, vermuts de fires, música i activitats familiars. El Parc de la Devesa: diagnòstic i propostes Problemes detectats • Parc bellíssim però amb dèficit d’usos quotidians: un cop travessat, “no hi ha res a fer-hi”. • Bipolarització d’activitat als extrems (auditori, palau de fires, Copa) i poca vida al mig. • Gestió forestal dels plàtans i renovació de l’arbrat: cal planificar esporga, seguretat i futur del bosc. • El Pla Especial (2018-2019), tot i aprovat, resulta difícilment executable per costos i magnitud. • Integració urbana: la passera del Ter ha millorat la connexió; cal reforçar-la amb usos i recorreguts atractius. "No calen grans plans; cal prendre decisions que portin gent allà." Línies d’acció proposades • Ajardinament a gran escala (estil parc-jardí) i reorganització d’espais centrals. • Parc d’escultures i ampliació de la rosaleda per sumar valors culturals i paisatgístics. • Glorietes musicals, activitats diürnes repartides (nocturnitat més controlada), i microprogramació contínua. • Manteniment arbori actiu i pedagògic (explicar el cicle vital dels arbres i els criteris d’intervenció). • Prioritzar petites decisions executables per activar el parc, en lloc d’esperar grans megaprojectes. Girona FC i la ciutat • Expectatives per al partit de Champions contra l’Slovan Bratislava, amb baixes i plantilla curta. • Record del partit amb el Feyenoord: debat sobre seguretat, aficions i l’efecte ciutat. • Mirada comunitària: l’experiència europea s’assumeix com a aprenentatge col·lectiu. Demografia, migracions i discursos • Baixa natalitat local vs sobrepoblació global: equilibris difícils entre recursos, aigua, aliments i moviments migratoris. • Debat sobre el control de natalitat (paper de religions, polítiques públiques i desigualtats econòmiques). • Integració a peu de carrer i escola: diversitat creixent als centres educatius. "Tots són d’aquí." • A l’alça discursos d’ultradreta (referència a Sílvia Uriols): necessitat d’explicar bé el reequilibri social per desactivar simplificacions. Sostenibilitat, consum i desigualtat econòmica • Emergència climàtica i consum: l’extensió de drets ha multiplicat l’ús de recursos (vols barats, mobilitat massiva), amb contradiccions. • Precarietat present: fins i tot parelles amb sous no arriben a final de mes. • Consens sobre la necessitat de reduir el consum, però amb una transició ordenada per evitar col·lapses d’ocupació. "El planeta és un sistema termodinàmic tancat… si volem continuar com a espècie, ens ho hem de plantejar com a espècie." Notícies destacades (butlletí final) • Sentència: fins a 26 anys de presó pels assassins de la infermera de Girona; 110.000 € d’indemnització. • ERC Girona: reptes del curs —campus de salut i preservació del català— i fiscalització del nou govern. • Amics de la Devesa: proposta de treure atraccions de l’interior del parc després de l’incendi. • Salut: 708 ingressos a la unitat d’ictus d’Alta Complexitat 2023; ecografies de caròtides per prevenció. • UDG: 34 investigadors entre el 2% més influent del món (rànquing Stanford). • Esports i temps: Girona es juga la Champions vs Slovan; màximes de 21 ºC amb sol i núvols.

Resum general Tertúlia viva i costumista centrada en les Fires de Girona, les tradicions de tardor i l’estat de la ciutat, amb reflexions sobre turisme, habitatge i jovent, i una mirada final a la geopolítica i l’ascens de l’extrema dreta. També s’hi destaca una iniciativa solidària teatral i records personals dels tertulians (pregons, oficis i memòria familiar). "La ciutat està viva més que mai" — idea recurrent a la taula Punts clau Fires de Girona: programació, pregó i glosa; vivències personals i impacte a la ciutat. Tradició vs modernitat: castanyada, panellets i irrupció de Halloween (orígens europeus del costum de la carbassa). Girona, ciutat en moviment: turisme/visitants, espais plens (Rambla, Plaça Independència), cues i nova cultura de reserva. Jovent i habitatge: precarietat, co-living i cooperatives; canvi de valors cap al temps personal. Context global: Ucraïna, Orient Mitjà i pujada de l’extrema dreta; llibre de Francesc Serés. Inici i presentacions Celebracions d’aniversari i to personal de benvinguda. Iniciativa solidària teatral “El Destí de les Violetes” amb propòsit benèfic i gira per les comarques gironines. Fires de Girona: actes, memòria i símbols Programació i ambient • Més de 200 actes; previsió de dies multitudinaris si fa bon temps. • Concerts destacats: Boni Pisador, Germà Negre, Els Tiets, Figa Flawas, Maria Hein, Xavi Sarrià. • Tradicions: barraques, copa, correfoc, castellers, Devesa i Fira de Mostres (el “Certamen”). Pregó i glosa • Pregoners 2024: Àngel Daban i Jordi Tonietti (homenatge a la cançó i animació infantil). • “Glosa de fires”: Isabel Oliva Prat (99 anys), Saló de Descans, 24/10 a les 18:00; continuïtat del format iniciat amb Narcís Comadira. Vivències personals • Record d’ésser pregoner: Assumpció Puig (2019), Miquel (Torroella, 2003), Jordi Grau (Salt, 2023). • La Devesa com a escenari emocional (nòria, llums entre plàtans) i espai familiar. Tradicions de tardor: panellets i castanyada vs Halloween Panellets: qualitat i preu (pinyons cars); cultura de pastisseria gironina (Pastisseria Puig i el xuxu; “dolceria”). Castanyada: pràctica domèstica (paella foradada a la llar de foc) i celebracions escolars. Halloween: crítica a l’excés comercial, però reconeixement dels seus orígens europeus (carabasses buidades amb espelma com a record a les ànimes) i la seva integració lúdica (truc o tracte). Referència escènica tradicional: Don Juan Tenorio per Tots Sants. Girona: ciutat viva, turisme i espai públic La ciutat és atractiva per visitants (molts de dia, menys pernoctacions), amb pics a Rambla, Argenteria, Pont de Ferro, Plaça Independència. Debat sobre tensió urbana: incomoditats puntuals vs orgull de ciutat viva. Pisos turístics i gentrificació vs rehabilitació del patrimoni: cal equilibri. Actes que activen l’espai públic: pianos Maria Canals a la Rambla. Nova centralitat social: desplaçament del “ramblejar” cap a la Plaça Independència. Oci i restauració: cues i reserva obligada Cues a locals icònics (p. ex. gelats de Rocambolesc) i a nous formats d’oci. Dictadura de la reserva online: sense planificació, costa trobar taula/espectacle/hotel. Manca de personal i horaris acotats a cuina; exemple de gestió: Bistrot (continuïtat d’horaris), Taverna del Mercadal (dificultats per consolidar equips). Jovent, treball i habitatge Canvi de valors: prioritzar el temps de vida davant la feina; carreres no lineals. Habitatge: alerta sobre normalitzar lloguers d’“habitació” fora etapa estudiantil (“barraquisme encobert”); aparició de co-living i cooperatives d’habitatge sobre sòl públic (concessions 50–75 anys) com a alternatives. Mobilitat internacional: generació molt formada i disposada a moure’s (metges, enginyers, informàtics) per oportunitats. Mirada global i política Guerres: Ucraïna–Rússia i escalada a Orient Mitjà; incertesa internacional. Extrema dreta a l’alça a Europa i riscos (referències a Trump, Meloni, Le Pen). Llibre recomanat: Francesc Serés, “El món interior” (guerra i memòria). Cas Ripoll: protestes de la CUP, tancament d’un espai, debat sobre com combatre l’extrema dreta i l’“excés de bonisme”. Butlletí i tancament Titulars: accident mortal a la N-II; pla per Font de la Pólvora/Girona Est; mobilització veïnal a Can Gibert–Santa Eugènia; 3 detinguts a Bonestruc de Porta; pensionistes demanen blindar el sistema públic; Salt apuja taxa d’escombraries i crea taxa per solars buits; esports: Bàsquet Girona cau amb el Madrid (95–67), Uni Girona guanya a l’Ardoi (67–91); temps variable amb màx. 24 °C. Promos de programació: “Gent de Bàsquet” i “Actualitat en 180 segons”.

Resum de l'episodi Introducció i to de la tertúlia • Jordi Grau modera una conversa distesa amb tres veus locals que coneixen bé la ciutat i el seu teixit social i cultural. "Bé que estem quan estem bé" Vocacions, trajectòries i salut Deixar la primera línia política • Concepció Barai relata com la salut la va obligar a frenar i com ha "recuperat la vida" després de 16 anys a l’Ajuntament i altres responsabilitats públiques. • Idea clau: el desgast personal i familiar de la política de primera línia, però també la convicció que "qui és polític, ho és sempre", encara que canviï de rol. Oficis i vocacions que persisteixen • Josep Prat reivindica la vocació per l’advocacia i el servei públic com a lletrat d’ofici. • Sílvia Castelló explica la seva trajectòria emprenedora en el món de la costura i la moda. Salut i mirada personal • Sílvia narra una fractura de radi i com li ha fet valorar les coses essencials: la mobilitat, la feina i el benestar. Projecte de la Gasol i memòria creativa La Gasol: neteja, arrelament i noves oportunitats • Sílvia avança el projecte a l’antiga fàbrica Gasol: espai en transformació, arrelat a Girona i obert a propostes creatives. • Connexió amb memòria local: fotografies socials del procés, possibles exposicions futures, i records de la Girona Fashion Week. Fires de Sant Narcís: pregó, records i seguretat Pregó i tradició • Pregoners: Àngel Daban i Jordi Tonietti, referents de l’animació infantil. • Records de la Devesa, l’ambient de tardor i el canvi climàtic percebut: abans feia més fred i sovint plovia a barraques. Canvi de perfil de conflicte • D’antics enfrontaments entre grups a problemàtiques actuals: robatoris de mòbils, intimidacions i presència d’armes blanques. • Recomanacions familiars: sortir en grup, evitar zones fosques de la Devesa, pactar horaris i recorreguts. Dispositiu i recursos • Demanda d’un dispositiu de seguretat “a lo grande” per Fires i millora de la coordinació Mossos–Policia Local. • Debat sobre efectius: noves promocions, però dèficit a la regió de Girona i plantilles tensionades per molts esdeveniments. "Si tu no et sens segur a casa teva, a la teva ciutat, no pots viure amb llibertat tranquil·lament" Dades i percepció • Les dades de criminalitat a Girona ciutat haurien pujat prop d’un 8% interanual, segons esmenten a la tertúlia; debat sobre percepció versus estadística. • Experiències personals de furts i la dificultat de denunciar (cita prèvia, proves, temps d’espera). Concerts i programació Cartell musical i concentració de públic • Crítica a la concentració d’artistes més populars la mateixa nit (2 de novembre), amb risc d’aglomera-cions a Barraques. • Suggeriment: repartir caps de cartell en diferents dies per equilibrar aforaments. Oferta per diferents edats • Proposta “revival” per adults: concert d’EGB al Parc del Migdia. Mobilitat i convivència: Plaça Catalunya, bicis i patinets Talls i efectes col·laterals • Debat contundent sobre el tancament parcial de Plaça Catalunya: embussos a Sant Francesc, pèrdua de 50–80 places de motos i càrrega/descàrrega saturada. • Consens que cal fer la plaça més amable, però amb una planificació millor i sense traslladar problemes a carrers adjacents. Normes i sancions • Més de 200 multes a ciclistes en un mes per circular en vorera, contradirecció o amb auriculars. • Patinets a velocitats excessives i incompliment de semàfors: demanda d’aplicar i fer complir la norma per a tothom. Teixit solidari i comunitari OncoBike i OncoTrail • Forta implicació del voluntariat: centenars de persones coordinades i centenars de milers d’euros recaptats per causes de salut. Iniciatives d’entitats • Poma solidària (EM) i l’obra “El destí de les violetes” de l’Associació Gironina d’Empresàries: gira per municipis i recaptació per 5 fundacions locals. "La societat gironina és molt solidària" Emprenedoria, suport públic i burocràcia Iniciativa privada i administració • Reconèixer que “el que funciona” sovint és el que no depèn de l’Ajuntament; reclama millor col·laboració i menys traves. • Proposta: fons municipal o comarcal per a emprenedors, coinversió amb privats i mentoria. Burocràcia i autònoms • Crítica a l’excés de burocràcia i a la càrrega sobre els autònoms (baixes, cotitzacions); es demana acompanyament real i simplificació. • Cas “Costura” de Sílvia: de “bitxo raro” a projecte referent, grau universitari i empresa amb impacte. Apunts finals i butlletí Apunts de comarques • Fires de Banyoles (Sant Martirià), referències culturals i llibre sobre la recuperació de l’Arqueta. Butlletí informatiu (resum ràpid) • Parc Jordi Bellamitjana i Campus de Salut: obertura a millores en la modificació urbanística. • Comissió contra ocupacions delinqüencials: mapa i seguiment cas a cas. • Control de ciclistes: més de 200 sancions en un mes. • Oficina d’Estrangeria: petició al Congrés de solució urgent per a cites. • Càritas alerta d’un buit d’acompanyament per joves vulnerables de 16–18 anys. • 50 anys de la Facultat d’Infermeria (UdG). • Esports: lesió de John Solís (Girona FC) i previsió de 4 setmanes de baixa. • Temps: núvols, possibilitat de pluja i màximes de 19 °C.

Resum de l’episodi Fil conductor Tertúlia coral sobre la transformació urbana i econòmica a l’Empordà i Girona, amb focus en: l’impacte de la Gran Jonquera en el comerç de Figueres, el paper del patrimoni cultural (Dalí), el cicloturisme a Girona, i la crisi d’habitatge i la demografia. Es tanca amb l’agenda festiva de Banyoles i Girona i un butlletí informatiu amb canvis fiscals a la ciutat. "Figueres era, Figueres era..." — la nostàlgia xoca amb la necessitat de redefinir el model de ciutat "No sé per què se centra... en una polèmica en contra del turisme ciclista" — el ciclisme, vist com a oportunitat més que com a problema 1) La Jonquera i l’Empordà comercial Gran Jonquera com a pol d’atracció: equipament de gran escala que capta fluxos, especialment de França i nord de Catalunya. Efecte "filtre": • Desvia clients de Figueres i, fins i tot, d’altres punts de l’Empordà i del Gironès. • Pressiona el comerç de proximitat. Canvi d’hàbits: de passejar per casc antic a passar el cap de setmana en centres comercials. Reinventar-se a la frontera De les duanes i transitaris al retail: la Jonquera s’ha reconfigurat després de la UE. El Pertús manté un model de frontera molt marcada. Turisme de memòria: MUME i rutes de l’exili, amb potencial de valor afegit, però avui residual. 2) Figueres: del passat comercial al futur possible Diagnosi: durant dècades, aposta única pel comerç i pèrdua d’altres sectors (p. ex. motos), que debilita la resiliència. Urbanisme i fiscalitat: residencial dispers als voltants; Figueres assumeix despesa i municipis veïns capten ingressos. Patrimoni Dalinià: Teatre-Museu i represa de visitants postpandèmia; Casa Natal com a valor emergent. Tensió Ajuntament–Fundació: governança i càrrega per drets d’autor; la Fundació funciona com a empresa amb excedents elevats. Oportunitat: itineraris urbans dalinians i millor integració del patrimoni en la ciutat. 3) Banyoles: model esportiu i identitat Evita el "gran centre comercial"; aposta per turisme esportiu (estany, rem, ciclisme). Reflexió sobre homogeneïtzació de cascs antics per cadenes globals; cal preservar fets diferencials. Projectes latents: Casa Missió i obertura de jardins com a espai verd i opcions d’habitatge social/tutelat. 4) Girona: cicloturisme, turisme i habitatge El cicloturisme ha estat globalment positiu: dinamitza el Barri Vell i el territori; repte d’equilibri amb la vida veïnal i descentralització cap a altres barris. Pisos turístics: impacte concentrat a Barri Vell i Mercadal; necessitat de regulació efectiva per barris. Autocars turístics: nova taxa d’estacionament; coherència amb altres tarifes urbanes. Dades dures: la realitat demogràfica supera el cens (“Som 8” a escala país; Girona amb residents de facto superiors als empadronats), tensionant serveis i habitatge. 5) Crisi d’habitatge i polítiques Lloguers cars i dificultats d’hipoteca (ajudes al 20% d’entrada per menors de 35, però amb franges vitals canviades). Normalització del lloguer per habitació fora d’etapes estudiantils: s’assenyala com a símptoma greu. Habitatge buit i parc envellit: cal rehabilitació (model botiga+pis) i mobilitzar pisos tancats. Debat "social vs. assequible": cal tot l’espectre d’habitatge (especial èmfasi en assequible per a joves i famílies). Crescuda metropolitana: joves expulsats cap a Vilablareix, Sant Gregori, Quart, Fornells, Sarrià, i també Banyoles. 6) Festes locals i cultura Banyoles, Fires de Sant Martirià: obertura de l’arqueta (dia únic), presentació del llibre "Una nit i trenta anys" sobre la recuperació del patrimoni. Girona, Fires de Sant Narcís: logística d’instal·lació de firaires, pregó amb Àngel Daban i Jordi Tonietti. 7) Butlletí informatiu final (Girona) Ordenances fiscals 2025: nova taxa d’escombraries progressiva (superfície + consum d’aigua), taxa per busos turístics, redefinició d’habitatge buit (sense consum d’aigua encara que hi hagi empadronament). Seguretat: detingut i cinc denunciats per intentar ocupar i revendre claus d’un pis. Salut: 15 activacions del Codi TOX el 2024 (intoxicacions greus). Solidaritat: crida del Banc dels Aliments a donacions i voluntariat. Cultura: cicle Les Creatives al Centre Cívic Onyar. Esport: Uni Girona guanya a l’Eurocup (74–66 a Campo Basso). Meteo: núvols al matí, clarianes a la tarda, fins a 24 ºC.

Resum executiu Tertúlia intensa i polièdrica sobre Girona: des de la marca gastronòmica que projecta la ciutat fins a les tensions en la programació musical de Fires, el debat sobre grafitis vs. pintades, la burocràcia municipal i el rol del secretari, i la temperatura política d’un govern local que podria trencar-se. També es toquen reflexions sobre l’ús social de les esglésies i la cultura cívica. "Les fires han de ser per a tothom" — defensa d’una programació musical diversa i intergeneracional. "El que s'ha de fer fora, de manera immediata, és el secretari de l'Ajuntament" — crítica contundent al bloqueig administratiu i als retards de llicències. Gastronomia i marca Girona Cuina catalana a fora i empenta local • Viatge a Manchester i experiència al restaurant Tast (cuina catalana, Paco Pérez). • Els germans Roca com a cas d’aventura empresarial i projecció exterior: nou projecte a Escòcia i reformulació del local Vi 7 a la plaça del Vi. • Idea central: exportar la marca Girona i normalitzar l’ambició empresarial local. Pintades vs. grafitis: espai públic i civisme Art mural vs. vandalisme • Distinció clara: agraden els murals/grafitis artístics; es rebutja la pintada vandàlica. • Episodis recents: parets de la UdG (Infermeria) repintades poc després de ser restaurades; façana de l’Odeon amb condemna parcial del govern. • Problema recurrent: murals ben fets que acaben ràpidament malmesos. Fires de Girona: programació, descentralització i pressupost Diversitat musical i concentració de cartell • Crítica: poca varietat en alguns dies i concentració de grups molt coneguts en un únic dia. • Recomanació: un cartell que combini estils (rock, punk, ska) per obrir Fires a tots els públics. Descentralització als barris • Tendència de fa anys: els grans actes es concentren al triangle Devesa–Copa–Barri Vell; als barris arriben “píndoles” d’activitat, més petites però creixents. Finançament i costos • Fires s’auto-financen majoritàriament via firaires: al voltant de 600.000 € d’ingressos (xifra orientativa citada). • Costos de cartell: catxets mitjans de 20–25k € per grup; caps de cartell puntuals prop de 90k €. • Dilema durada/ingressos: reduir dies reduiria ingressos de firaires i posaria pressió al pressupost. • Comparació amb el festival Strenes: dotació econòmica diferent explica per què uns poden portar grans noms i d’altres no. Religió i usos socials de les esglésies Entre tradició i obertura d’espais • Novetat local: comentaris al voltant de la missa de Sant Narcís i el bisbat. • Observació internacional: a Liverpool, catedral protestant amb bar i zona infantil durant l’ofici; contrast amb l’ús local més restringit i assistència envellida. • Proposta cívica: recuperar les esglésies com a espais de pau i recolliment més enllà del culte. Plens municipals: durada, horaris i seguiment ciutadà De maratons nocturnes a tardes laborables • Record d’antics plens de 6 hores que acabaven de matinada, amb les preguntes al final. • Avui: plens a mitja tarda (cap a un quart de cinc), debat sobre accessibilitat per a qui treballa. • Dilema recurrent: transparència i participació vs. logística i temps dels regidors i la premsa. Cas Recursos Humans: desigualtats salarials, RLT i dimissió demanada Origen i responsabilitats • PSC i Vox demanen la dimissió del regidor Sergi Font per l’informe sobre 300k € (en el marc d’estabilitzacions i complements). • Diagnosi: les desigualtats salarials venen de dècades (inici sense RLT definida i complements ad hoc), s’obre la “caixa de Pandora” en ordenar-ho. • Impacte econòmic: retorns acumulats d’uns 4 M€ i increment estructural del capítol 1. • Crítica a l’estratègia: intents de via judicial que allarguen el problema; petició de més claredat sobre per què es va avançar sense previsió econòmica suficient. Secretari municipal, llicències i contractació pública Burocràcia, por i col·lapse de terminis • Crítica molt dura al secretari municipal per immobilisme i “posar pals a les rodes”. • Efectes: llicències d’obres i d’activitats que poden trigar fins a un any a Girona, quan en altres ciutats oscil·len entre 2–3 mesos. • Funcionament tècnic: el secretari fiscalitza la legalitat prèvia; l’interventor controla el després i el destí dels diners. Contractació i territori • Excés de garanties que encareix i externalitza (p.ex., impressió publicitària fora del territori), o adjudicacions a la baixa que deriven en fallides. • Proposta: reforma legislativa per permetre reservar contractes menors a teixit local i agilitzar. • Model de comunicació prèvia per a moltes activitats (obres menors i obertures) i inspecció a posteriori; reservar llicència formal a casos majors. • Consell pràctic: si una llicència s’endarrereix injustificadament, reclamar responsabilitat patrimonial. • Experiència de gestió: amb mapes de processos, es va reduir el termini mitjà a 4–5 mesos; s’apunta a mancances de control intern i excés d’informes. Govern municipal: trencament a la vista? Escenaris i tempos • Es planteja que Junts pugui sortir del govern abans d’acabar el mandat per estratègia; altres veus veuen resistència fins més endavant per marcar perfil abans d’eleccions. • Dilema de percepció: l’electorat entendrà una sortida electoralista després d’haver governat plegats? Butlletí informatiu (titulars finals) Actualitat de Girona • Tancament de 4 aparcaments gratuïts a prop de la Copa durant Fires (900–1.000 places, algunes reservades a PMR). • Detinguts 2 homes per robatori violent a l’estació de tren; i 6 detencions en 3 setmanes per documentació falsa a l’aeroport (destí Irlanda). • La Diputació aprova un pla de renovables: objectiu 40% i estalvi de 117.500 tCO2; neutralitat 2050. • AVís per superació d’ozó a comarques de Girona, Plana de Vic i Prepirineu; descens generalitzat per estiu més curt. • La Gio Simfònica estrena espectacle pedagògic sobre Ravel per a 1.500 alumnes; sessió oberta al públic al gener. • L’Spar Girona juga la 2a jornada d’Eurocup contra La Molisana Campobasso; partit a les 20h a Fontajau.

Panorama general "El tema de l’aigua és important i l’agulleta no para de baixar: 190, 191, 192…" Tertúlia centrada en quatre blocs principals: sequera i gestió de l’aigua (fuites, inversions i desaladora), burocràcia i transparència (llenguatge administratiu i silenci administratiu), desigualtats retributives a l’Ajuntament de Girona i la batalla política derivada, i escenaris polítics a Girona i al país. Es tanca amb un butlletí de titulars amb l’actualitat del dia. Record històric i obertura • Es fa memòria de l’afusellament de Lluís Companys (1940) i es reivindica recordar la història. • Presentació dels tertulians i avantsala del tema central: la sequera i la percepció social del problema. Sequera i gestió de l’aigua Comunicació, percepció pública i estacionalitat • Durant l’estiu, el debat sobre la sequera es va diluir per l’impacte del turisme i altres agendes polítiques. • S’assenyala la responsabilitat del govern per evitar entrar en la “zona de terror” de mesures impopulars durant la temporada alta. • Contrastos territorials: restriccions a Catalunya vs. màniga ampla en altres zones (p. ex. platges d’Andalusia). Conques, restriccions i sector primari • Als informatius es mostra sobretot l’estat de les conques internes; es deixa fora el volum de l’Ebre, molt més alt. • Incògnita oberta: en noves restriccions, l’agricultura tornarà a ser el sector més afectat? • Reconeixement d’inversions de reg al Baix Ter, però es critica la manca d’inversió en xarxes municipals i pèrdues per fuites. Fuites, infraestructures i responsabilitats • Informe: municipis que perden fins al 20% de l’aigua per fuites; en alguns casos, xifres properes al 50%. • Crítica a la lògica de la “inversió visible” i oblit del que hi ha sota el paviment. • Se subratlla la responsabilitat de l’ACA i de les empreses concessionàries; es plantegen sancions i la necessitat de corregir el model. "Encara que sigui un 10% o un 1% d’aigua perduda, ja és molt. Dir que és simbòlic és insultant." Canvi climàtic, cabals i desaladora • Els efectes del canvi climàtic ja són presents: al Ter hi baixa prop d’un 50% menys d’aigua que abans. • Tensions d’aportació d’aigua cap a l’AMB des dels anys 60. • Desaladora de l’Empordà: calendari anunciat cap al 2032; es critica el retard acumulat i la sensació de pilota endavant. Inundacions i gestió d’embassaments • Record d’episodis d’inundacions a Girona (12 d’octubre 1962 i 1970) i del Glòria (2020). • Debat sobre la gestió d’embassaments i l’obertura de comportes durant el Glòria; connexió amb la hidroelèctrica i el cost de la llum. Burocràcia, transparència i llenguatge administratiu Complexitat i silenci administratiu • Crítica al llenguatge administratiu i a la sobreregulació que alenteix respostes bàsiques (p. ex. reparar un forat al carrer). • La llei de transparència aporta dades més actuals i fiscalitzables, però persisteixen traves: silenci administratiu positiu que no es compleix, respostes tardanes i litigis costosos. Recursos humans i eficiència • Problema estructural: mancança de personal per fer efectiva la transparència i la gestió. • Dicotomia: demanda de més plantilla vs. pressupostos ja tensionats pel capítol I. Ajuntament de Girona: desigualtats retributives i batalla política • L’informe del secretari alerta que el consistori haurà d’assumir 337.000 € per interessos de demora relacionats amb la retroactivitat de les desigualtats retributives. • PSC i Vox demanen la dimissió de Sergi Font; l’alcalde Lluc Salellas defensa que s’ha tancat la carpeta i atribueix l’origen a governs socialistes previs. • Es posa l’èmfasi en el biaix de gènere: les desigualtats afectaven més dones. • Es repassa la VLT/RLT (2019) com a instrument clau per detectar i corregir diferències. • Causes possibles: interinitats i entrades per vies extraordinàries que van eternitzar condicions desiguals. Escenaris polítics: de la Generalitat a Girona Sílvia Paneque • Porta les carteres de Territori i Acció Climàtica i la portaveu del Govern: risc de desgast alt. • Dilema obert: retorn a Girona segons l’evolució del govern d’Illa i el calendari electoral. Govern municipal de Girona i 2025 • Guanyem lidera amb 17/27 regidors a la coalició; tranquil·litat externa, però tensions internes previsibles a mesura que s’acostin les municipals. • Lluc Salellas i la regla de mandats a Guanyem/CUP: debat sobre possible excepció o relleu. • Possibles moviments: Junts podria sortir del govern abans de les municipals, permetent a Guanyem marcar perfil més progressista al tram final. • Crítica a la continuïtat de polítiques “de sempre” i a gestos simbòlics no abordats (polèmica de blackface en una festa local). Butlletí de titulars (resum) • Nou pols al ple: PSC i Vox insisteixen en la dimissió de Sergi Font; Salellas defensa que ja s’han corregit les desigualtats. • Incentius de fins a 4.000 € per a direccions de les escoles bressol municipals. • L’aeroport de Girona supera ja els passatgers de 2023 (+28% en 9 mesos). • Salut reparteix 260.000 dosis contra grip i Covid-19 a la regió; recomanació també per a infants i fumadors. • Mòdul policial a les Fires de Sant Narcís (Devesa) amb policia municipal i Mossos (14:00–06:00). • Conveni Ajuntament–UdG per combatre el racisme a la ciutat. • Torna el cicle de concerts a cegues “girant” (9–30 novembre) en espais singulars. • Esports: Portu operat del turmell, baixa unes setmanes; s’afegeix a Romeu, Dovbyk? (Deyli Blin), i SiganKov. • Temps: dia ennuvolat, vent i pluja probable a la tarda; màx. 23 ºC. Idees clau La sequera és estructural i exigeix canvis de gestió: abordar fuites, inversions i desaladora sense dilacions. La burocràcia ha de garantir control, però sense paralitzar la gestió; calen recursos humans i simplificació. Les desigualtats salarials a l’Ajuntament tenen arrels antigues i biaix de gènere; la fiscalització i la VLT/RLT han estat determinants per corregir-les. El cicle polític a Girona entra en fase d’ajustos: lideratges, aliances i perfils programàtics es redefineixen de cara a 2025.