episodis

Resum general En aquesta tertúlia, els participants analitzen amb mirada crítica i propositiva la gestió de la DANA al País Valencià, els reptes d’inundabilitat i d’emergències al Principat, el xoc entre energies renovables i oposició territorial, i les tensions i moviments a l’Ajuntament de Girona. El tram final recull els titulars informatius del dia. • Punt central: crítica severa a la gestió política i comunicativa de la crisi al País Valencià i advertiment sobre el risc que es repeteixi en altres territoris si no es reforcen les estructures tècniques i la cultura de prevenció. • A nivell català: millora de la prevenció des de la nevada de 2010 i una estructura tècnica d’emergències més sòlida, però persistència de riscos d’inundació, urbanisme en zones vulnerables i dèficits d’infraestructura (Rodalies, N-II). • Energia i territori: necessitat d’accelerar renovables i desaladores amb criteris de compensació territorial i minimització d’impactes (línies d’evacuació soterrades, planificació), tot assumint que “no al meu pati” no pot bloquejar objectius climàtics. • Girona ciutat: baixa per salut d’una peça clau (Cristina Andreu) que força reassignacions d’àrees estratègiques i pot tensar el tripartit; es projecten canvis en residus i mobilitat i s’apunten possibles moviments d’ERC cap a les municipals. Temes principals País Valencià: gestió de crisi i reconstrucció • Negligència i tacticisme polític el 29 d’octubre: absència del president, descoordinació, i priorització d’evitar responsabilitats per damunt de l’ajuda. • Militarització de la reconstrucció: preocupació pel nomenament de militars i per una possible politització de decisions tècniques. • Voluntariat clau i ajuda tardana: agraïment als voluntaris i queixa per la lentitud institucional (escoles, assistència, protecció civil). • Risc de picaresca en concessions i necessitat de control i transparència en l’ús de fons. Catalunya: prevenció, inundabilitat i infraestructures • Estructures tècniques més madures (ADF, protocols) i cultura de prevenció reforçada des de 2010; tanmateix, risc zero no existeix. • Urbanisme en zones inundables (càmpings, passeigs marítims, polígons) i debat sobre deconstrucció vs. plans d’emergència robustos i desallotjaments preventius. • Cas Girona: lliçons del Glòria, disseny del nou Trueta amb criteris de resiliència (espais estancs, cotes), i plans d’inundabilitat a revisar i finançar per municipis petits. • Infraestructures crítiques: Rodalies (canvis tangibles en ~2 anys), N-II pendent de desdoblament i AP-7 col·lapsada; risc creixent per logística i camions. Energia i territori • Renovables i desaladores imprescindibles, però amb participació local i compensació territorial (país macrocèfal: gran consum a Barcelona). • Parc eòlic marí i línies d’evacuació: preferència per soterrar i reduir l’impacte; planificació fina sobre traçats i propietats. • Acceptar que l’impacte zero no existeix, però minimitzar-lo i repartir-lo amb criteris d’equitat i benefici local. Girona: política municipal i agenda • Baixa de Cristina Andreu (mobilitat, habitatge, urbanisme) i impacte en la governança; possible ascens de pes de Sergi Font. • Moviments d’ERC: possible candidatura de Marc Puig i escenaris de convergència més enllà de sigles; efectes en l’ecosistema local. • Projectes en marxa: canvi de recollida de residus (Barri Vell/Mercadal) i mobilitat (cal concreció més enllà de gestos simbòlics). • Futur del tripartit: altament probable una ruptura preelectoral per dinàmiques partidistes. Titulars informatius • Multes a patinets (1.109, la meitat per circular per vorera). • Accés a l’habitatge: fins a 10 anys de salari íntegre; >33 anys si es limita al 30% d’ingrés. • Pista de gel amb aigua de pluja; nou mercat de Nadal “Imagina”. • Crítica PSC a “ajustos” pressupostaris (retallades encobertes). • Unitat de trasplantament oncohematològic al Trueta (ICO). • Servei d’atenció a dones a Salt (220 atencions, majoria per violència masclista). • Premi ARC a l’Auditori de Girona; Festival Neu; esport: UNI Girona perd a la pròrroga; temps: núvols i 19 °C. Cites destacades “La gestió del 29 d’octubre va ser una gestió criminal.” “El manual polític et diu que és impossible fer una campanya electoral a dins d’un govern de coalició.” Conceptes clau • Inundabilitat: probabilitat que una zona s’inundi per episodis extrems de pluja o crescudes. • Deconstrucció: retirada/retrofit d’infraestructures o usos en zones de risc (controvertida i costosa). • ADF: Agrupacions de Defensa Forestal (voluntariat organitzat per a prevenció i suport en emergències). • Línia d’evacuació (elèctrica): infraestructura per portar l’energia produïda (p. ex. eòlica marina) a la xarxa; pot ser aeri o soterrat. Conclusions i idees d’acció • Reforçar la governança tècnica d’emergències i aplicar protocols preventius sense dependència de cúpules polítiques. • Auditar i actualitzar plans d’inundabilitat amb finançament i assistència per municipis petits. • Garantir transparència i control en concessions de reconstrucció; criteris tècnics, no polítics. • Planificar renovables/desaladores amb compensació territorial i minimització d’impactes (soterraments, traçats consensuats). • Accelerar millores a Rodalies i desdoblament N-II per seguretat i competitivitat. • A Girona, assegurar continuïtat en àrees clau (urbanisme, mobilitat, habitatge) i gestionar tensions del tripartit amb calendari i objectius clars.

Visió general Un episodi coral on, a partir dels 49 anys de la mort de Franco (20/11/1975), s’analitzen la Transició i les seves continuïtats, es debat l’estat de l’educació (especialment la Formació Professional i la figura de l’“aprenent”), es parla de precarietat laboral i influencers, i s’alerta sobre el discurs populista. La tertúlia es tanca amb els projectes 2025 de la Fundació Esclerosi Múltiple i un butlletí d’actualitat gironina. "Franco ha muerto" — l’anunci amb sanglot d’Arias Navarro, símbol d’un final de règim que molts consideren només parcial. 1) 49 anys després de Franco: què va canviar i què no Records i memòria generacional • Records personals del 20-N i del ressò mediàtic del moment (portades amb "Franco ha muerto"). • Convivència de por i eufòria: alguns obrien ampolles, molts temien el futur; el 23-F reativa la por. Continuïtats de la Transició • De la Llei de Reforma Política (1976) a les primeres eleccions (1977) amb legalitzacions selectives (PCE sí; ERC tard). • Substitució del TOP per l’Audiència Nacional (mateix aparell i lògica), exemple de continuïtat institucional. • Debat sobre l’Estatut 2006: aprovat i referendat, però retallat pel TC — “l’Estatut vigent no és el votat”. • Denúncia de l’Operació Catalunya: col·lusió política-policial que, en una democràcia plena, seria un escàndol majúscul. Memòria, drets i reconciliació • Reivindicació de la memòria històrica: dels afusellaments del 27-S de 1975 a biografies com Josep Pallach. • Crítica a la “reconciliació nacional” com a replegament: renúncies simbòliques (bandera, marxisme) i costos pendents. 2) Educació avui: complexitat, bretxes i oportunitats Escola i secundària: el “forat” i la diversitat • Primària molt valorada; secundària percebuda com a forat (massificació, recursos limitats, diversitat i multilingüisme). • Immigració i immersió: aules amb alumnes acabats d’arribar (francès/anglès, poc català/castellà) i gestió de la diversitat. • Demanda d’educació mediàtica i menys “paperassa”; estabilitat legislativa (lleis educatives que no canviïn cada 2x3). FP, oficis i aprenentatge • Gran desencaix amb el mercat laboral: falten tècnics (electromecànics, matricers, fusters, lampistes) i tanca relleu d’oficis. • Estigma de la FP (“hi va qui no vol estudiar”) a desmuntar: salaris d’entrada competitius, carreres sòlides i dignes. • Dual i aprenentatge: obstacles legals (menors que no poden fer pràctiques a empresa; FP sota Educació i no Empresa). • Exemples d’innovació docent: ràdios i teatres d’institut que orienten vocacions; sovint “a la vora del sistema”. 3) Treball, precarietat i “influencers” Camins professionals no lineals • El periodisme com a ofici (formació + pràctica): com moltes professions, s’aprèn fent. • Consell als joves: primer, treballar i descobrir què agrada; el màster ja vindrà (i potser pagat per l’empresa). • Formació contínua com a norma: requalificar-se al llarg de la vida. Treball i pobresa • Creix la figura del treballador pobre: treballant, no s’arriba a final de mes. • Miratge d’influencers com a via d’enriquiment ràpid; cal realisme i projectes de vida amb ofici i sentit. 4) Context social i política: “som d’aquí” i populismes • Docents desbordats en contextos de pobresa i desnonaments: aprendre és difícil sense condicions materials mínimes. • Crítica a campanyes identitàries (“som d’aquí”) i al buit de partits en temes incòmodes: • Això obre espai a discursos simplistes/populistes amb “un 25–35% de veritat” que fa d’ham. • Torna la idea d’una transició inacabada i un present “de dia de la marmota”. 5) Fundació Esclerosi Múltiple (FEM): projectes 2025 i agenda • Impuls de la Xarxa Jove (18–35): grups de suport amb treballadora social i autogestió segons etapes i necessitats. • Continuïtat de serveis i activitats solidàries (pàdel, tennis taula, fires, esports) i programació 2025 al centre de Salt. • Agenda cultural: “El destí de les violetes” (Dones Age): • 23/11 Cadaqués • 24/11 Bordils • 30/11 Centre Cívic Sant Narcís 6) Butlletí i serveis de continuïtat (Girona FM) • Diputació de Girona: obertura a augmentar aportació a la Sopa; aprovació de pressupost 2025 (majoria àmplia; CUP en contra). • Concert solidari 1/12 per la DANA al País Valencià (Diversiones, Ja T’ho Diré, Amics de les Arts, Borja Penalba, Ll. Llach). • Mor l’arquitecte Nadal; casals de Nadal (cultura i esport) amb preinscripcions sobrants. • Esports: Uni Girona a Itàlia per tancar classificació Eurocup; Ivan Martín renovat fins 2028. • Temps: dia ennubolat, 16 °C màx. • Promos i publicitat: Espai Gironès Black Friday, autopromos de la ràdio. Idees clau • Transició amb llums i ombres: avenços reals, però continuïtats (institucions, doctrines) i dèficits de garanties. • Educació: secundària tensionada; FP essencial per a l’economia i la cohesió social. • Treball: combatre la precarietat i dignificar oficis; apostar per formació al llarg de la vida. • Democràcia: vigilar el populisme i recuperar el debat honest sobre problemes complexos. • Tercer sector: xarxes de suport com la FEM aporten comunitat, salut i oportunitats.

Resum general • Eix central de la tertúlia: contrast entre burocràcia i normativa, amb un consens que les normes són necessàries però un excés de tràmits i duplicitats ofega l’activitat ciutadana i econòmica. • Canvi climàtic i inundabilitat: el cas de València serveix d’avís per revisar mapes d’inundabilitat, criteris de planejament i infraestructures (com el nou Trueta), amb més prudència i estudis seriosos. • Habitatge i llicències: falta d’habitatge, retards en llicències (comparació amb Vitòria), necessitat de rehabilitació, activació de sòl i millora de la capacitat administrativa local. • Govern municipal i funcionament: relleu de Cristina Andreu; debat sobre l’equilibri entre direcció política i execució tècnica (evitar tecnocràcia però amb figures intermèdies que agilitin). • Mobilitat a Girona: discrepància per la reobertura de Plaça Catalunya al trànsit; aposta per espais de vianants, pàrquings dissuasoris i una ciutat de 15 minuts vinculant mobilitat i salut. "La burocràcia és necessària, però en excés ofega." "S’ha de posar a vol de dron: l’administració ha de vetllar per l’interès general." "El que sabíem d’inundabilitat de 500 anys, potser ja no serveix: cal prudència." Burocràcia vs normativa: tràmits, empatia i duplicitats Punts clau • Diferència entre normativa (necessària, garanteix l’interès general) i burocràcia (excés de papers, terminis llarguíssims, processos redundants). • Empatia i servei públic: cal reforçar la formació i valors d’atenció al públic i agilitat en tràmits; oposicions que valorin competències d’empatia i suport a la ciutadania. • Duplicitats: els col·legis professionals ja visen qualitat i compliment normatiu; els ajuntaments sovint revisen de zero (estatal/autonòmic/municipal), fet que allarga llicències fins a 12 mesos o més. • Responsabilitat professional: s’argumenta que l’administració hauria de confiar en informes de tècnics col·legiats i centrar-se en la part municipal i l’interès general. • Regulació ambiental: exemples com el Cap de Creus i les motos d’aigua mostren que sense regulació hi ha “desgavell”; part de la burocràcia ve d’Europa i protegeix valors ambientals. Canvi climàtic i inundabilitat: València, Girona i el nou Trueta Punts clau • València evidencia episodis extraordinaris (600 l/m²) i 40 anys de disbarats urbanístics; cal revisar mapes d’inundabilitat (10/100/500 anys) i criteris. • Girona, ciutat de quatre rius, té antecedents d’inundacions; els embassaments han mitigat riscos, però episodis recents (Glòria) mostren límits del sistema. • Debat sobre el nou hospital Trueta en zona potencialment inundable: solucions com elevar cotes (~5 m), laminacions, i planificar amb criteris de resiliència climàtica. • Missatge final: prudència i revisió de normes tècniques (com va fer el Codi Tècnic en sismorresistència i estructures) aplicades al risc hidrològic. Habitatge, llicències i capacitat administrativa Punts clau • Falta d’habitatge: cal combinar rehabilitació, activació d’habitatges buits, i increments puntuals d’edificabilitat on es pugui. • Retards en llicències: a Catalunya sovint >1 any; comparació amb Vitòria (2–4 mesos). Els retards expulsen inversió i encareixen projectes. • Turistificació: la rehabilitació pot acabar en pisos turístics; s’esmenten quotes límit vigents (ex. 4% ciutat, 15% barri vell). • Cohesió urbana: barris com Can Gibert, Santa Eugènia o Sant Narcís requereixen espais verds, esponjament i rehabilitació per evitar sobredensitat i risc de descohesió. • Musculatura municipal: manca de finançament, personal especialitzat i rigideses en la gestió de plantilles generen colls d’ampolla en tràmits. Govern de Girona, relleu i models organitzatius Punts clau • Cristina Andreu (habitatge, mobilitat) deixa el càrrec per salut; reconeixement generalitzat a la seva tasca i perfil tècnic-polític. • Reptes: repartir carteres, mantenir ritme de projectes i no perdre visió en habitatge i medi ambient. • Debat direcció política vs execució tècnica: es proposa una figura tipus arquitecte en cap o mediació tècnica alineada amb l’estratègia política per agilitar. • Alerta contra la tecnocràcia: les decisions estructurals han de passar per les urnes i vetllar l’interès general. • Cultura d’eficiència: exemple d’adopcions resoltes en 3 mesos a base de proactivitat i coordinació amb jutjats. Mobilitat: Plaça Catalunya, salut i ciutat de 15 minuts Punts clau • Crítica a la reobertura de Plaça Catalunya al trànsit: es defensa recuperar l’espai per vianants i pedagogia de mobilitat. • Pla integral: actuar des de Gran Via, c. del Carme, solucions per Pedreres i barri vell; no només proves puntuals. • Salut i clima: vincular mobilitat sostenible a qualitat de l’aire i hàbits saludables; el vehicle privat no és l’únic culpable, però cal reduir-ne l’ús. • Pàrquings dissuasoris i transport públic: més freqüències, bitllet integrat i senyalització tipus “metro a peu” amb temps de 15–25 minuts. Iniciatives i titulars Repensem Girona • Inici de les jornades “Repensem Girona” (Ajuntament + UdG + COAC): visites de camp (Sant Narcís, Can Gibert), taules de treball i bones pràctiques urbanes. Titulars informatius (després de la tertúlia) • Pressupost Diputació 2025: supera per primer cop els 200 M€ (grup institucional: 304,33 M€). • Docents de Salt: reclamen aturar desnonaments per evitar sencellarisme d’alumnes. • Detingut l’atracador d’un supermercat a Girona; va intentar simular coaccions. • Exportacions gironines: -5% al setembre; acumulat anual >6.200 M€; només puja maquinària. • Construcció: el sector denuncia burocràcia i manca de relleu generacional. • Obres BUS ràpid a av. Sant Narcís (sentit únic temporal) i ampliació zona verda a Güell de Bes. • Esports: lesió de Gerard (Girona FC), baixa indefinida. • Temps: dia fred i assolellat, màx. 18ºC.

Idea principal Debat àgil i crític sobre Girona: infraestructures viàries (N-II, AP-7), mobilitat i pacificació urbana, i governança municipal. Es toquen també projectes urbanístics clau (subsol de l’AVE, Plaça Poeta Marquina, Plaça Espanya, aparcament soterrat), la gestió de residus i neteja, i moviments polítics al consistori. "Si volem treure cotxes del centre, calen alternatives reals: busos llançadora, aparcaments dissuasius i rutes freqüents. Sense projecte, no hi ha fons europeus." Infraestructura i connexions territorials N-II i AP-7: un coll d’ampolla pendent • Tram crític pendent de desdoblament entre Tordera i Massanet; impacta la seguretat i fluïdesa. • Record de projectes aparcats, ponts i moviments de terres a mig fer; debat sobre responsabilitats (canvis de govern, revisió tècnica, competències Estat-Generalitat). • Consens a la taula: el sud (Tordera–Massanet) s’ha d’acabar; el nord, encara debatible, però amb problemes a la variant de Figueres i trams puntuals. • Efecte de l’alliberament de peatges: ha baixat la pressió mediàtica, però el col·lapse persisteix. Tren vs cotxe: fiabilitat i costos • Retards recurrents a l’AVE des de la liberalització; impacte directe en la feina diària. • Cotxe com a “pla B” amb AP-7 col·lapsada i conducció perillosa; costos alts i estrès afegit. • Hotels a Barcelona, prohibitivi per a escapades regulars. Aigua i memòria d’obra pública • Referència a la dessalinitzadora (i la seva ampliació) com a exemple de projectes que es recorden en períodes de sequera i s’obliden després. Girona ciutat: projectes urbans i mobilitat Subsol de l’AVE i espais clau • S’aclareix la titularitat: el subsol és de l’Estat; el sòl superior, municipal. Això desbloqueja peces com Plaça Poeta Marquina i Plaça Espanya (encara en negociació; previsió 2025). • Concessió del Bar Núria: element condicionant històric a la transformació de l’espai. • Plaça Joan Brossa: canvi accelerat gràcies a fons europeus; exemple de com es pot transformar un eix si hi ha finançament i projecte. Aparcament soterrat (1.000 places) i cohesió urbana • Aparcament sota vies tancat des de 2013: ocasió perduda per ordenar la mobilitat i permeabilitzar Sant Narcís–Estació. • Reptes: accessos, model d’explotació i impacte de fluxos; alhora, oportunitat per eliminar aparcaments en superfície sota el viaducte i guanyar espai públic. Pacificació i alternatives reals • Treure cotxes del centre exigeix: - Busos llançadora i rutes més freqüents. - Aparcaments dissuasius ben connectats. - Xarxa ciclable segura i contínua. • Crítica a proves aïllades (talls puntuals) sense planificació integral: la congestió es desplaça. • Cal un projecte executiu per accedir a fons UE; Girona té bons tècnics, però falten projectes llestos. • Debat de models: superilles i urbanisme tàctic vs resistència local; referents europeus (París, Països Baixos) com a camí viable. Govern municipal i gestió Canvis i estabilitat • Cristina Andreu deixa responsabilitats per salut: buit en àrees clau (mobilitat, habitatge) i possible remodelació de carteres. • Possibles baixes per paternitat de l’alcalde: interrogants sobre alcaldia accidental i equilibri del pacte (Guanyem–ERC–Junts). Personal, contractació i procediments • Increment del capítol 1 per ordenació de personal imposada per Secretaria; debat polític sobre responsabilitats i tempos. • Històric de contractes caducats i pròrrogues al límit (exemple: busos urbans), risc jurídic i llicències d’obres que triguen massa (fins a un any). Neteja, residus i seguretat • Nou contracte de residus a 10 anys: objectius necessaris, però execució millorable; veïnat reclama respostes clares. • Percepció de més brutícia i inseguretat a l’entorn de l’Estació; necessitat d’enfocar també civisme i ús intensiu de l’espai públic vinculat a pressió d’habitatge (sobrecocupació). Butlletí informatiu (resum final) • Cap de setmana negre a les carreteres gironines (4 morts; AP-7 i N-260). • Comunitat jueva de Girona denuncia amenaces i insults; es desmarca del conflicte a Israel i demana pau. • 318 intents d’ocupació frustrats en 2,5 anys a Girona (dades Interior). • Fuita d’amoníac en empresa d’embotits (Can Llong), dos treballadors atesos. • Banc dels Aliments: 58% del menjar distribuït prové de recuperació/reaprofitament. • Esports: Spar Girona (victòria) i Bàsquet Girona (derrota ajustada). • Temps: jornada ennuvolada, màximes al voltant dels 17 ºC. Punts clau • Infraestructures viàries: la N-II (tram sud) és la urgència. • Mobilitat urbana: projecte integral + fons UE = resultats. • Governança: cal estabilitat, transparència i execució.

Panorama general de l’episodi Una tertúlia viva i molt local on es barregen cultura, ciutat i convivència. Els tertulians aborden, amb exemples pràctics i memòria recent, com Girona gestiona la festa de Sant Jordi, el creixement turístic, els reptes de mobilitat, els episodis meteorològics extrems i l’impacte de les xarxes socials. El tram final inclou un butlletí informatiu amb l’actualitat del dia. Participants i to de la conversa • Conducció de Jordi Grau amb tres veus arrelades al teixit local: la llibreteria, el comerç i la vida associativa. • Conversa coral, amb anècdotes, dades i propostes. To constructiu i crític quan cal. Sant Jordi a Girona: ubicació, èxit i cooperació Idea clau: La reubicació de Sant Jordi a Plaça Catalunya ha estat un encert: més espai, millor flux i impacte positiu al comerç i l’hostaleria. • Es destaca el pas de La Copa i el Palau de Fires a l’actual model a Plaça Catalunya i eixos adjacents (Pont de Pedra, Santa Clara, etc.). • Beneficis: més comoditat, menys embussos, millor experiència per a famílies i visitants, i dinamització del centre. • Cooperació entre llibreries: autor-signatures coordinades i programació compartida; el “Llibre d’Estiu” a Girona s’ha consolidat com a proposta única i de quilòmetre zero. “El Sant Jordi és el Sant Jordi i ha de compensar tothom.” Turisme: oportunitat, mesura i ordenació Idea clau: Girona ha assolit una ciutat dinàmica amb oferta cultural, gastronòmica i comercial de nivell; cal regular per preservar la convivència. Dades i perfils • Aproximadament el 75% dels visitants (no turistes) fan estades de 3–3,5 hores i no pernocten; recorreguts guiats molt compactats al Barri Vell. • Exemple de bona museografia: la Casa Natal de Dalí a Figueres (visita interactiva d’uns 56–57 minuts) com a model d’atracció que reté visitants. Ordenació i convivència • Necessitat d’ordenances: límits a grups turístics (≤25 persones) i ús d’altaveus; aplicació efectiva de sancions a bicis en contradirecció i aparcament incívic. • Educació viària: explicar millor a locals i visitants per on poden circular les bicis (p. ex., el carrer Nou com a bici-carril). “L’alternativa que no n’hi hagi [turisme] és una alternativa bèstia.” Clima, DANA i gestió d’emergències Idea clau: Els episodis extrems existeixen al Mediterrani; amb el canvi climàtic són més freqüents. Cal prevenció, protocols clars i decisions valentes. • Memòria local: Glòria 2020 (més de 400 l/m² al mes), pedregada 2019, grans inundacions (1970) i nevades 1985–86 i 2010. • Factors de risc: zones inundables, rieres (p. ex., Cadaqués), desembocadures i colls d’ampolla hidràulics. • Mesures: revisar infraestructures (plataformes, drenatges), “deconstrucció” en àrees fràgils, protocols en càmpings i zones crítiques, i difusió massiva de consells (mitjans, Mossos, Protecció Civil). • Elogi a l’estructura d’emergències del país i als bombers. “Els bombers sempre seran nostres.” “Si s’equivoquen, que s’equivoquin prenent decisions.” Desinformació i xarxes socials Idea clau: La desinformació amplificada per xarxes i mitjans és un problema real; cal responsabilitat i donar la cara. • Cas paradigmàtic: la televisió argentina que difon una imatge falsa d’una suposada riuada a l’Onyar a Girona. • Debat sobre X/Twitter: anonimat, insult fàcil i campanyes tòxiques (fins i tot contra el Girona FC). Alhora, hi ha valor informatiu si s’usa amb criteri. • Preferències d’ús: Instagram com a espai “més amable”; Facebook útil per a grups de memòria local com “Pedres de Girona”. “L’insult immediat… des de l’anonimat.” Civisme, activisme i govern local Idea clau: Condemna de pintades anti-turisme/bicicletes i crida a la coherència. Reconèixer la complexitat de governar en coalició. • S’identifica un grup reduït d’autors de pintades; es valora la neteja i la resposta institucional. • Apel·lació a la coherència entre discursos i pràctiques quotidianes (mobilitat, compres, viatges). Apartaments turístics, hotels i habitatge Idea clau: Cal un equilibri que preservi la vida veïnal i permeti la competitivitat turística. • Efecte sobre el mercat: els apartaments han forçat la renovació hotelera i han diversificat l’oferta, però també tensionen l’habitatge. • Regulació: límits al Barri Vell, rehabilitació d’edificis en estat ruïnós i prevenció de la gentrificació. • Prioritat de ciutat: més habitatge assequible i de lloguer per a joves i famílies; la rehabilitació és cara i complexa però imprescindible. Butlletí informatiu (titulars destacats) • Economia: facturació de les empreses gironines +20,5% el 2022 i ocupació +7,3% (nivells pre-pandèmia superats). • Mitjans: denúncia de la imatge falsa d’inundació a Girona emesa per una TV argentina. • Política local: el PSC es mostra preocupat per la gestió d’agressions a Fires; Guanyem reclama una reforma del finançament local; tensió Junts–PSC per l’ús del Pati de les Magnòlies. • Mobilitat aèria: G2.com obre rutes Londres–Girona i Londres–Reus (abril vinent). • Arxius i tecnologia: jornades sobre intel·ligència artificial i digitalització. • Esports: Uni–Jairis s’ajorna a divendres 15 (entrada gratuïta); el Girona FC rep un “notable” de Quique Cárcel; temps estable i assolellat (màx. 17 ºC).

Resum executiu • La tertúlia arrenca amb una primícia: condemna de l’Audiència de Girona a tres Mossos de Santa Coloma de Farners per tràfic de marihuana intervinguda i grup criminal. • Debat extens sobre confiança en la justícia, la fruita de l’arbre enverinada i els retards i disfuncions del sistema. • Bloc llarg sobre DANA, inundacions i emergències: desmentiment d’un fals vídeo d’inundacions a l’Onyar, memòria d’episodis històrics (1940, 1962, 1987, Glòria), gestió preventiva a Catalunya i adaptació al canvi climàtic (Rodalies al Maresme, passejos marítims). • Política municipal: renúncia de Cristina Andreu (Guanyem) per motius de salut i reconfiguració d’àrees clau (urbanisme, mobilitat, habitatge); debat del nou Hospital Trueta i la seva inundabilitat amb solucions de període de retorn de 500 anys a la Riera del Marroc. • Cultura i societat civil: concerts solidaris per les víctimes de la DANA (Som València, Òmnium, Ajuntament de Girona) i possibles canvis interns a l’àrea de Cultura. • Tanca amb butlletí informatiu: càmpings en zona inundable, detenció d’un lladre a Salt, recels de CCOO pel Trueta, pacificació de plaça Catalunya 2025, novetats sanitàries i universitàries, esport i previsió del temps. Justícia i seguretat Sentència contra tres Mossos (primícia) • Condemnes de fins a 10 anys i 9 mesos: desviament de marihuana intervinguda a la comissaria de Santa Coloma per revenda al mercat negre a través d’un matrimoni. • La defensa invocava la nul·litat de proves (delator sense advocat, “fruita de l’arbre enverinada”), però el tribunal no ho compra en la resolució. • Impacte reputacional: casos excepcionals dins del cos, però que dolen i erosionen la confiança ciutadana. Confiança en la justícia i disfuncions • Exemples de retards (judicis a 2026), variabilitat de criteris i casuística que genera desconfiança. • Contrastos de tracte en casos mediàtics (ex.: Zaplana vs. Pablo Hasél) i efectes de nul·litats d’escoltes. • Anècdotes locals: agressió a un fiscal i renúncia immediata de la defensa en ple judici. “Per més innocent que siguis, pots acabar condemnat; i per més culpable que siguis, pots acabar solt.” DANA, inundacions i canvi climàtic Desmentit i estat a Girona • Circula un fals vídeo d’inundacions a l’Onyar (possible IA). A Girona, plou amb normalitat i sense incidències greus en el moment de l’emissió. • Context de psicosi meteorològica després de València; els pantans pugen però cal seguir l’evolució a les conques interiors. Memòria d’episodis i gestió • Records de les grans riuades (1940, 1962, 1987) i el temporal Glòria: planificació d’emergència (INUNCAT, PLASEQCAT) i cronologies d’avingudes calculades. • Punts crítics històrics (Pont Major, Pedret, entorns del Trueta, Fontejau) i millores d’infraestructura; reconeixement d’errors puntuals de canalització. Prudència vs. impacte econòmic • Debat sobre suspensió de classes i talls preventius (AP-7). Millor pecar de prudents que lamentar víctimes. “Si et cauen 400 o 500 l/m² en poques hores, només pots evitar mals majors: la vida humana.” Adaptació al litoral i infraestructures • Risc creixent a Rodalies Maresme i passejos marítims: danys recurrents, repensar traçats i recuperar dunes en lloc de reconstruir cada any. Manteniment i punts negres a Girona • Neteja d’embornals i fulles com a mesura preventiva; llistat de zones que s’inunden amb facilitat a la ciutat. Política municipal de Girona Reorganització de govern i carteres • Cristina Andreu plega (salut): cal reassignar urbanisme, mobilitat (ZBE) i habitatge. Possibles pivots: Sergi Font; rols de Sílvia Liu (Hisenda) i Sergi Cots (residus/naturalització). • Estabilitat del govern tripartit (Guanyem–Junts–ERC): cooperació pragmàtica, però confiança fràgil; la baixa de paternitat de l’alcalde Lluc Salellas serà un test de cohesió. • Moviments a ERC (exalcalde de Sant Julià) en clau interna i congressual; estratègies en marxa. Nou Hospital Trueta i inundabilitat • El nou emplaçament és zona inundable, però amb solucions hidràuliques per a un període de retorn de 500 anys (vs. ~100 anys a l’actual Trueta). • Debat públic amb missatges alarmistes i interessos creuats; el parc afectat es traslladaria, no desapareixeria. Cultura i societat civil Concerts solidaris per la DANA • Iniciatives coordinades: sales estatals (Som València), Òmnium (amb Lluís Llach) i Ajuntament de Girona (1 de desembre) amb cartell en creixement (Amics de les Arts, Diversiones, Ovidi 4, Black Music Big Band, J’Tot Diré, Llach & Penalba, etc.). • Possibles canvis interns a l’Àrea de Cultura i moviments en nomenclatures tècniques municipals. Butlletí de notícies • Càmpings en zones inundables: 23 a Girona; el govern prioritza 16 establiments amb més del 50% de superfície en risc alt. • Salt: a presó un lladre reincident (una desena de fets en 6 mesos). • CCOO: preocupació per la ubicació del nou Trueta i el risc d’inundabilitat. • Plaça Catalunya: Girona consolidarà la pacificació el 2025; projecte en redacció. • Estudiants: concentració per demanar dimissions del govern (accions davant seu del PP a Girona). • Salut dental infantil (ICS Girona): ús de fluorur diamino de plata per tractar càries, mètode mínimament invasiu. • UdG: retirada del màster de Naturopatia de l’oferta. • Esports: suspès l’UNI Girona–Jairis per previsió meteorològica. • Meteo: dia inestable, pluges intermitents i 14 °C de màxima.

Resum general La tertúlia aborda, amb mirada local i internacional, un arc temàtic que va de la memòria històrica a la política contemporània. Es recupera la figura de dues regidores republicanes de 1939 —una recerca que cristal·litza en el llibre "Matriòxques sota les bombes"— i es connecta amb debats actuals: sufragi femení i universalisme, dret de vot de persones migrades, desigualtat i neoliberalisme, i l’auge global de l’extrema dreta. També es tracten les males pràctiques comunicatives i institucionals entorn de la DANA al País Valencià, la governança a Girona (dimissió de Cristina Andreu i repte d’habitatge), i la geopolítica (EEUU-Trump/Harris i la UE davant un món més dur). Punts essencials • Memòria i feminisme: redescoberta de regidores republicanes (Angelina Comte Lliuró, Unió de Dones de Catalunya) i el pols feminista emergent durant la guerra. • Vot i inclusió: tensió entre el discurs “universal” i qui realment vota; reclam de dret de vot municipal per a persones migrades que viuen i tributen als municipis. • Classe i participació: la pobresa i la precarietat condicionen la implicació cívica; el debat d’inclusió és també socioeconòmic. • Neoliberalisme i desigualtat: desmantellament de l’estat del benestar, fallida de la teoria del degoteig i concentració de riquesa; finançament de l’extrema dreta per part d’elits per canalitzar el malestar. • Desinformació i influencers: paper de les xarxes i influencers en crisis (DANA), amb fake news i capitalització de la solidaritat. • Gestió de crisi i responsabilitats: crítica a la resposta institucional al País Valencià i a l’estratègia de danys del PP. • Girona, avui: baixa de Cristina Andreu (urbanisme/habitatge) i preparatius municipals davant pluges; concert solidari per la DANA. • Geopolítica: resultats als EUA (Harris vs. Trump) i impacte a la UE (Macron, Von der Leyen, Meloni), Ucraïna i Gaza. Temes principals desenvolupats 1) Regidores republicanes (1939) i el llibre • Investigació de Gemma Busquets (Beca Rahola) que destapa dues regidores del darrer consistori republicà (29/01/1939). • Angelina Comte Lliuró, representant de la Unió de Dones de Catalunya a Girona; exili a la URSS; articles amb to propagandístic però amb embrió feminista clar. 2) Sufragi, universalitat i vot migrant • Històricament, resistències d’esquerres al vot femení a la II República; recordatori de la ironia històrica. • Avui: dret de vot municipal per a persones que hi viuen i paguen impostos; inconsistències legals entre UE (règims preferents) i extracomunitaris. 3) Classe, pobresa i participació comunitària • La precarietat (1 de cada 2 persones amb nacionalitat estrangera en risc d’exclusió) limita la participació veïnal. • La inclusió exigeix abordar desigualtat material: nevera plena, conciliació i temps són prerequisits reals. 4) Neoliberalisme, desigualtat i extrema dreta • De Reagan/Thatcher al present: desmantellament de l’estat del benestar i crisi rere crisi (2008, COVID). • Evidència acadèmica contra el degoteig: els rics són més rics; la classe mitjana s’erosiona; la pobresa creix. • Elits econòmiques financen extrema dreta per capitalitzar el malestar; simbiosi amb grans mitjans. 5) Desinformació, xarxes i influencers • Auge d’"altaveus" no periodístics que difonen fake news i administren solidaritat; pèrdua de credibilitat dels mitjans clàssics. • Casos locals: Salt, Vox i la política del “contra”. 6) DANA al País Valencià i política espanyola • Mala gestió institucional i comunicativa; manca de llistes clares de víctimes; confiança veïnal en l’autoorganització. • Estratègia del PP: control de danys, evitar responsabilitats, atac a Sánchez mentre protegeix Mazón. 7) Girona: governança, habitatge i emergències • Dimissió de Cristina Andreu (Guanyem): buit d’expertesa en urbanisme i habitatge en un mandat clau. • Neteja preventiva de clavegueram/fulles i alertes per pluges; concert solidari per a víctimes de la DANA. 8) EUA i UE: relats i correlacions • Harris no consolida relat ni base; Trump encaixa amb l’ADN meritocràtic i de butxaca plena. • A Europa: opció de reforçar la UE (Macron ho reivindica) però amenaces internes (Orbán, Le Pen, AfD) i connivències (Von der Leyen–Meloni). • Ucraïna i Gaza pendents d’un EEUU menys intervencionista amb Trump. 9) Cultura i país • Valencià viu a l’Horta Sud més del que es percep; crida a donar suport a editorials valencianes afectades (magatzems). • Llibre "Matriòxques sota les bombes" (Llibres dels Segles): retrat coral d’una dotzena de dones i l’embrió polític-feminista. Cites destacades "Companyes, si hem d’esperar que els homes ens aconsegueixin alguns dels drets, ja podem esperar assegudes." "Només el poble salva el poble." Conceptes clau • Unió de Dones de Catalunya • Neoliberalisme i fallida del degoteig • Fake news i desinformació • Vot municipal de persones migrades • Estat del benestar i desigualtat Idees clau i conclusions • La memòria feminista de 1939 dialoga amb les lluites actuals per drets i representació. • Sense redistribució i serveis públics robustos, el malestar social alimenta respostes simples de l’extrema dreta. • La transparència i la gestió competent en emergències són clau per mantenir la confiança pública. • Girona afronta reptes realistes: habitatge, emergències climàtiques i cohesió social, amb canvis polítics que obren interrogants immediats.

Resum general Tertúlia àgil i completa a Girona FM amb tres eixos principals: cultura i mitjans, activitat firal i agenda cultural de Girona, i debat cívic sobre emergències, política local, administració, banca i habitatge. El to és proper i crític, amb dades, experiències i propostes. "No és el mateix portar un artista a l’estudi que anar a casa seva" — sobre el valor dels podcasts d’autor Cultura i mitjans Bonart: 25 anys i evolució • Bonart celebra 25 anys consolidant-se com a projecte multiformat: revista semestral en paper, plataforma digital, xarxes i gestió cultural. • Col·laboracions amb la Fundació Lluís Coromina, plans estratègics per museus i ajuntaments, i projectes socials (Marató de TV3, fundacions del tercer sector). • Actes del 25è aniversari: 19 de novembre (Espai Caixa, Girona) i 22 de novembre (CaixaForum, Barcelona). "Que diguin que la cultura no pesa" — sobre el volum de l’exemplar especial del 25è Podcasts i periodisme especialitzat • Presentació d’“Els Inclassificables” (Ricard Planes i David Escamilla): entrevistes en profunditat i in situ a creadors catalans (Albert Serra, CaboSanRoque, RCR, etc.). • Defensa del format podcast: més temps, profunditat i flexibilitat que la ràdio en directe; audiències en consolidació a 3 temporades vista. • Reivindicació del periodisme cultural especialitzat en mitjans generalistes. Fira de Girona i agenda cultural Fira de Mostres (62a ed.) • Bona edició malgrat la pluja puntual: entre 60.000 i 70.000 visitants; per a algunes empreses, fins al 80% del negoci anual s’origina a la Fira. • Tendència a la hiperespecialització de fires; la multisectorial es manté a Girona pel seu caràcter tradicional i d’atracció de públic. • Sectors emergents: vehicle elèctric, plaques solars, emprenedoria i “Girona Excel·lent”. El sector turístic local és el pendent (presència irregular d’estacions d’esquí i patronats). Concerts al Palau Firal • Nova llicència d’activitats per grans formats: Antònia Font (2022), Oques Grasses (maig) i Camela (30 de novembre). • Aforament tècnic ~9.000, explotació òptima 6.000–7.000 per qualitat de so i seguretat. • Complementarietat amb l’Auditori (formats asseguts, 1.200 pax) i el pavelló de Fontajau (limitacions d’agenda esportiva). Fira prioritza activitat firal, però obre finestres de 3–4 dies per cultura. Solidaritat i emergències Concert benèfic per la DANA de València • 1 de desembre (tarda) al Palau Firal. Entrades 12 € + opció de donació extra i fila zero. Objectiu: maximitzar la recaptació per entitats al territori. • Lideratge: Ajuntament i Fira de Girona, amb equips tècnics voluntaris. Gestió d’emergències i prevenció • Crítica a la gestió a València: manca d’activació i coordinació en les primeres hores; retard en acceptar ajudes i en activar cossos propis. • Reconeixement del model català de Protecció Civil i emergències com a estructura consolidada. • Avís de possibles llevantades: prudència i seguiment d’alertes. Referència als danys a Cadaqués i a l’impacte recurrent de rieres. Política local i administració Dimissió de Cristina Andreu (Guanyem Girona) • Renúncia per motius de salut de la 2a tinenta d’alcaldia (Transició Ecològica i Transformació Urbana). Reconeguda peça clau del projecte; previsió de retocs d’àrees. • Debat sobre pressió i desgast del municipalisme, conciliació i relleus. Professionalització, funcionaris i llicències • Discussió sobre professionalització vs limitacions de mandats i continuïtat de programes. • Crítica a la burocràcia: llicències d’obres d’un any a Girona vs 2–3 mesos en altres ciutats; la “simplificació administrativa” sovint ha afegit tràmits. • Paper dels alts funcionaris (secretaria, intervenció) en el ritme de l’acció pública. Bretxa digital i banca • Dificultats d’accés de la ciutadania a tràmits digitals; llenguatge farragós i dependència del mòbil. • Crítica a la retallada de serveis bancaris en pobles i al caixer itinerant finançat amb diners públics. Recordatori del rescat bancari (~66.000 M€) no retornat. Habitatge i ocupacions • Denúncia de la manca de parc d’habitatge públic i la infrautilització d’actius de la SAREB. • Ocupacions per necessitat i màfies: s’hi demana acció estructural i polítiques d’accés efectives. • Dada il·lustrativa: a Ribes de Freser hi hauria uns 260 habitatges buits per només 4 pisos de lloguer. Notícies finals (butlletí) • Girona: 451.000 € per comissaria, càmeres i esports; conveni ICF-Ajuntament (5 M€) per empreses innovadores. • Cristina Andreu formalitza la renúncia. Metges gironins reclamen retirar un màster en naturopatia de la UdG. • Patrimoni: +20% de visitants a Catalunya (2023), però Girona (-11%) i Tarragona (-40%) cauen. • Esports: Girona CF 1–0 Getafe; Bàsquet Girona guanya a la pròrroga (100–94).

Context i obertura • Emissió del 7 de novembre. Matí plujós a Girona i presentació de la tertúlia amb els participants. Crisi per la DANA al País Valencià Balanç i urbanisme • Catàstrofe amb morts, desapareguts i danys massius. • Debat sobre l’urbanisme en zones inundables: cal repensar la primera línia de costa i les planes fluvials. • Es preveu una reconstrucció llarga i molt costosa. Gestió i UME: retards i responsabilitats • Es denuncia la tardança i la mala activació de protocols d’emergència. • La UME hauria demanat anar-hi diverses vegades i se li hauria denegat l’entrada inicialment. • Crítiques per possible “manca d’auxili” i exigència de responsabilitats polítiques i, si cal, penals. “Comencem a dir les coses pel seu nom: no és sobrepassat, és incompetència.” Testimoni de camp: descoordinació greu • Relat d’una voluntària de Protecció Civil (germana d’una tertuliana) a la zona zero: - Absència de lideratge i comandament únic. - Descoordinació entre cossos (UME i Bombers actuant en sentit contrari al mateix carrer). - Riscos sanitaris: fang contaminat, clavegueres obertes, ferides, manca de llum i aigua. - Persones encara tancades a casa per ascensors aturats i portes bloquejades. “Això és un despropòsit: falta coordinació i lideratge.” Voluntariat, donacions i logística • Onada solidària: Rotary, entitats i empreses aporten maquinària i recursos. • Sense comandament i logística, molts voluntaris marxen frustrats: cal dir-los on i com actuar. • Recomanació clau: prioritzar aportacions econòmiques per comprar “in situ” i alleugerir el transport. Ajuts i reconstrucció • Primeres ajudes de 6.000 € per afectat: considerades insuficients per a pèrdues massives. • Dubtes sobre qui farà la gran obra de reconstrucció i com es compensarà el teixit econòmic local. • Paral·lelisme amb La Palma: l’ajuda i el reallotjament s’allarguen molt; calen solucions d’allotjament d’emergència (hotels, camps esportius, pavellons no inundables). Protocol i comandament tècnic • Cal establir un comandament únic tècnic (no polític) en grans emergències, com passa als incendis amb Bombers. • Proposta d’organització per demarcacions (p. ex. sanitàries) i reforç de Protecció Civil amb protocols clars. • Diferenciar drets/obligacions en emergències i regular el voluntariat per ser útil i segur. “Tota crisi és una oportunitat” per revisar protocols i estructures. Populisme i eleccions: EUA i Europa EUA: Trump i el vot de la inseguretat • Es comenta la victòria de Trump i el suport ampli al seu discurs nacionalpopulista. • Factors: proteccionisme, malestar econòmic, vot llatí consolidat, percepció d’ordre i força. Europa: onada nacionalpopulista • Referències a Meloni (Itàlia) i l’ascens de la dreta radical a Alemanya i França. • Oportunitat per a Europa de guanyar autonomia estratègica i deixar el “bonisme” retòric per polítiques eficients. Drets i deures, immigració i “bonisme” • Debat sobre l’equilibri entre drets i obligacions: control de fronteres, regularització i mercat laboral. • Crítica al “bonisme” i a la por de parlar clar d’ord re, civisme i corresponsabilitat social. Valors, joventut i educació • Reivindicació de la cultura de l’esforç i expectatives laborals realistes. • La família com a base educativa: posar límits i normes, respecte a l’autoritat i al bé comú. • Civisme a l’espai públic: tolerància zero amb vandalismes i manca de respecte. “Ens hem cregut déus: no tot s’hi val; hi ha normes i límits.” Butlletí final (titulars Girona FM) Destaquem • Punt Lila: 11 situacions d’agressió sexual detectades. • Penes mínimes a 26 integrants d’una xarxa de narcotràfic (Font de la Pólvora). • Reforma del carrer de la Creu (Girona): es manté el carril bici; canvis d’aparcament. • Fires de Girona: ~200.000 assistents malgrat la pluja. • Connect Aviation (fira professional) a Girona, febrer 2025. • Restauració d’imatgeria festiva al Museu d’Història de Girona. • TreballemG: més de 1.700 entrevistes i 500 ofertes. • Esports: l’Olot cau 2-1 contra el Tona a la Copa Catalunya. • El temps: dia inestable amb pluja intermitent, màx. 19 ºC.

Panorama general Podcast de tertúlia amb focus en quatre eixos principals: eleccions als EUA i el triomf de Trump, l’emergència i gestió de la riuada al País Valencià, populisme i immigració a Catalunya i el laberint burocràtic que frena serveis, projectes i justícia. El programa obre amb un tram de futbol (Girona, Madrid, Vinícius) i es tanca amb un butlletí informatiu local. "El sentit comú és el menys comú dels sentits." Temes clau tractats 1) Futbol: Girona, lesions i realitat europea • El Girona acumula onze baixes i juga “agafat amb pinces”; la prioritat real és fer el call a la lliga. • Conversa sobre golejades europees (PSV–Girona), derrotes del Madrid i cultura d’“espantalls” a xarxes. • Debat sobre Vinícius i el tracte arbitral, i l’orgull d’acompanyar el Girona “fins i tot a San Siro”. 2) Eleccions als EUA: Trump, vot popular i implicacions • Crítica als mitjans per anticipar relats en lloc de llegir la realitat electoral. • Fet rellevant: Trump guanya també el vot popular; preocupa el missatge de discursos d’odi que no penalitzen. • Clau d’anàlisi: mirem els EUA amb “òptica europea” i centrats en Nova York, però el país és molt més heterogeni. • Impactes previstos: OTAN/Ucraïna, Israel, i una Europa cada cop més perifèrica en l’eix econòmic global. "Si sortís per la Cinquena Avinguda i comencés a matar gent, em continuarien votant." —cita atribuïda a Trump, com a símbol de la fidelitat del seu nucli dur. 3) Populisme, immigració i extrema dreta a casa nostra • Comparacions amb Vox (Salt) i Aliança Catalana (Ripoll): quan els partits “tradicionals” eviten temes incòmodes (immigració, convivència), cedeixen l’agenda. • Perfil d’Aliança Catalana: nacional-populisme, enfoc en “substitució cultural” i padró; discursos segmentats (acceptació LGTBI però crítics amb immigració marroquina). • Efecte cordó sanitari: pot reforçar el relat victimista i no resol el debat de fons. • Risc de desinformació: minoritaris que maximitzen impacte via mentides i por. 4) Europa: estat del benestar, identitat i seguretat • Alerta sobre el model europeu (sanitat, educació, pensions) si l’extrema dreta governa o condiciona. • Comparativa sanitària: als EUA, sense assegurança, no t’atenen; aquí “no sabem el que tenim”. • Debat d’identitat: Nadal vs “festes d’hivern”, Ramadà i “festa del xai”. Reivindicació de respecte i de defensar tradicions i lleis pròpies sense caure en racisme. • Ucraïna: Europa haurà de decidir el seu rol estratègic més enllà de l’aliança amb els EUA. 5) Joventut, habitatge i greuges percebuts • Joves i accés a l’habitatge: hipoteques i preus frustren projectes de vida; percepció d’ajudes mal dissenyades que no arriben a qui toca. 6) Burocràcia, dependència i justícia col·lapsada • Crítica severa a la bretxa digital i a tràmits inintel·ligibles (ex. dependència), que deriven ciutadans a gestories. • Contradicció legal: simplificació administrativa vs transparència acaba generant més paperassa. • Efecte en serveis i tercer sector: fundacions i entitats (Els Joncs, Drissa, Noguera) desbordades per justificacions i concursos pensats per grans empreses. • Justícia: jutjats lents (mercantil aturat, “judicis ràpids” d’1,5 anys) erosionen la confiança ciutadana. 7) Riuada al País Valencià: gestió, responsabilitats i reconstrucció • Denúncia d’inacció i partidisme: alarmes tardanes, unitats d’emergència desmantellades, i retards en coordinació. • Responsabilitats: si es confirma la mala gestió, caldrien conseqüències penals; 200 morts “no són una xifra acceptable”. • Urbanisme de risc: construir en zones inundables; lliçons de les riuades del 1962 al Vallès. • Recompte i ajuts: Generalitat valenciana demana 31.000 M€; por a burocràcia i a que la reconstrucció la monopolitzi el gran capital. • Bona pràctica: protocols preventius recents a Catalunya (alarma, confinament a plantes altes). 8) Butlletí final • Successos de Fires (una agressió sexual en investigació), delictes a la baixa a Barraques i ciutat. • Casos judicials (Font de la Pólvora, Bescanó), barri de Montilivi i nou edifici de la Diputació. • Esports: PSV 4–0 Girona; Temps: jornada tranquil·la, màx. 20 ºC.

Tema central: Inundacions al País Valencià Magnitud i afectació • Desastre de dimensions colossals: afectació a 65–66 municipis de l’entorn metropolità de València, amb centenars de milers de persones impactades. • Víctimes i desapareguts: xifra mortalitat molt elevada; s’esperava pitjor al principi, però el balanç segueix sent dramàtic. • Destrucció material: barris sencers anegats, milers de vehicles arrossegats, equipaments públics afectats (ex. biblioteca de Paiporta). Hidrologia de l’episodi i territori • Barranc del Pollo: onada amb cabals comparats a múltiples de l’Ebre en posta; efecte gairebé de tsunami en entorns urbans. • Orografia crítica: desnivells importants des d’Utiel–Xiva fins a la plana; l’aigua accelera i concentra la destrucció en rieres i barrancs. • Urbanització en zones inundables: creixement des dels anys 70 amb pèrdua de la lògica històrica d’emplaçar els nuclis en terrenys elevats; la memòria del risc s’ha diluït. Causes estructurals i canvi climàtic • Planejament i vulnerabilitat: desenvolupament en zones d’alt risc, polígons dispersos i mobilitat deficitària; cal reescriure els POUM amb criteris de resiliència. • Períodes de retorn desfasats: amb el canvi climàtic, els mapes de 50/100/500 anys ja no serveixen per anticipar els extrems. • Parallels locals: la Costa Brava mostra punts fràgils (ex. Griells a l’Estartit), augment del nivell del mar i temporal de llevant com a risc recurrent. Gestió d’emergències i responsabilitats • Retard en la resposta: primers 3–4 dies sense maquinària pesada suficient per retirar vehicles i fang; base per a rescats i higiene pública. • Alertes existents, aplicació deficient: sales de protecció civil amb radars i cabals en temps real, però decisions tardanes i contradiccions institucionals. • Debat UME i competències: confusió i retrets entre Generalitat Valenciana, Estat i confederació hidrogràfica; es reclama claredat, coordinació i logística. • Crítica al partidisme: es denuncia l’ús polític de la tragèdia; s’apunta a prioritats errònies (ex. negacionisme climàtic, toros vs. emergències). "En Cuba no se muere nadie, está prohibido morirse" —com a exemple que l’alerta i la protecció civil poden ser expeditives i salvar vides. Impacte social i a curt/mitjà termini • Salut pública: risc d’infeccions per aigües estancades i residus acumulats; urgeix neteja intensiva. • Salut mental: després de netejar, vindrà el dol econòmic i personal per pèrdua d’habitatge, negocis i documentació. • Allotjament d’emergència: propostes d’usar pisos turístics (Airbnb) per reallotjar; cal finançament extraordinari i simplificació de tràmits. • Solidaritat ciutadana: xarxa de veïns i joves amb bicicletes i a peu portant medicines i menjar; la societat hi és, l’administració ha de respondre. Girona i el territori Rodalies i comunicació en emergències • Suspensió generalitzada de Rodalies (inclosa Girona) amb informació confusa o tardana; usuaris atrapats buscant AVE o bus a última hora. • Es reclama millor comunicació d’incidències en temps real i criteris prudents però clars quan s’activen alertes. Fires de Girona i comerç local • Balanç irregular per la meteorologia; cap de setmana final molt fort per a barraques i parades. • Millores d’espais: Parc del Migdia valorat per confort i flux; a Sant Agustí, es proposa millorar el ferm contra el fang. • El comerç de proximitat aporta vida als barris; quan tanquen persianes, baixa la seguretat i cohesió comunitària. Riscos a la Costa Brava • Exposició litoral: urbanitzacions a tocar de mar amb retrogrés de platges; pujada del nivell del mar i temporals com el Glòria confirmen tendències. • Cal deconstrucció/reequilibri en punts crítics i planificació supramunicipal (polígons, mobilitat i espais lliures inundables). Política i geopolítica: Eleccions als EUA 2024 • Trump vs. Harris: por a l’efecte internacional d’una victòria de Trump (Ucraïna, Gaza) i a l’erosió democràtica (fake news, insults, pressió sobre mitjans). • Sistema electoral: importància dels swing states; l’enquesta a Iowa dona un bri d’esperança a Harris. • Demografia del vot: - Dones: potencial clau per Harris. - Afroamericans: desgast en noves generacions prioritzant economia. - Hispans: segment creixent, parcialment favorable a Republicans. • Resultats previstos la madrugada de dimecres; record a precedents ajustats (Florida 2000). Notícies i servei (butlletí final) • Girona: caos a l’estació per talls de Rodalies; cues, cerca d’AVE i bus. • Judicial: comença el macrojudici per 98 robatoris a cases (2017–2018). • UdG: suspensió d’activitat per pluges torrencials. • Institucions: Pau Ric Sangles, nou director territorial d’Empresa i Treball. • Medi ambient: conveni Ajuntament–Brigada Activista del Celebret per neteja d’entorns naturals. • Cultura: presentació dels Pastorets de Girona (funció accessible el 23/12; entrades a l’11/11). • Esports: el Girona FC visita el PSV al Philips Stadion; retorns mèdics positius. • Temps: dia estable amb núvols i possible pluja al tard; màx. 22 ºC. Idees clau • La protecció civil ha de ser proactiva, coordinada i logística-ready. • El planejament urbanístic s’ha d’actualitzar al clima del segle XXI. • La informació al ciutadà en crisi és tan vital com els recursos materials. • La solidaritat comunitària funciona; cal que l’administració estigui a l’alçada.

Panorama general de l’episodi Tertúlia centrada en les conseqüències de la DANA al País Valencià i la gestió de l’emergència: alertes tardanes, manca de coordinació, urbanisme en zones inundables i l’impacte psicològic del dol i el trauma. Es tracten també la solidaritat ciutadana, la polèmica amb Mercadona durant el temporal, i es fa un bloc d’anàlisi sobre les eleccions als EUA 2024 amb el possible retorn de Trump. Final amb pinzellades de les Fires de Girona (homilia del Bisbe) i un butlletí informatiu local. • Punt clau 1: Alertes tardanes i gestió deficient van agreujar el balanç de víctimes i danys. • Punt clau 2: Urbanisme i creixement en zones inundables multipliquen el risc. • Punt clau 3: Impacte psicològic sostingut que requerirà atenció especialitzada. • Punt clau 4: Solidaritat i voluntariat imprescindibles, però necessiten coordinació professional. • Punt clau 5: Als EUA, el discurs primari i el sistema polític poden afavorir Trump. Inundacions al País Valencià: què va passar i què va fallar Magnitud, avisos i polèmiques • Es constata la magnitud excepcional de la catàstrofe i la manca d’alertes a temps (avisos efectius van arribar quan ja hi havia zones negades). • Municipis es van sentir sols i sense ajudes immediates; percepció d’ineptitud i de rebuig inicial d’ajuda externa. • La visita dels Reis amb fort desplegament policial es percep com inoportuna i desconnectada del patiment de la població. "Ara és el temps del dol, de l’ajuda i de la solidaritat; després, el de l’anàlisi i les responsabilitats." Cultura del risc i autoprotecció • Recomanacions bàsiques: conèixer si es viu prop d’rieres o torrents (encara que secs), pujar cap a zones altes, no intentar salvar el cotxe; prioritzar la vida. • Cal confiança en els avisos i sistemes d’alerta robustos; la desinformació i l’ús fraudulent d’alertes són un risc afegit. • Girona recorda el risc: memòria d’inundacions (1970), urbanisme amb graons alts d’entrada i problemes d’embornals obstruïts. Urbanisme i zones inundables • Crítica a la lògica de creixement i a les infraestructures en llocs on “no toca”. • Casos locals: Parc Tecnològic en zona inundable; litoral amb un 15% de costa catalogada com a inundable; Ridaura ple de canyes sense manteniment adequat. • Missatge de fons: el canvi climàtic fa més freqüents els episodis extrems; cal planificar amb criteris de resiliència i períodes de retorn més curts. Governança i coordinació • Debat sobre qui ha de assumir el comandament en emergències extraordinàries (autonomia, Estat, UE). Coincideix la diagnosi: els mitjans hi són, va fallar la direcció i coordinació. • Voluntariat massiu sense direcció pot ser contraproduent: cal coordinació professional, protocols i canals clars. Conductes de risc i balanç de víctimes • Moltes víctimes van morir intentant recuperar vehicles o en habitatges planta baixa sense via d’escapament. • Aprenentatge ciutadà: no baixar a soterranis, no travessar passos subterranis, prioritzar autoprotecció. "El cotxe no és una barca. Primer, la teva vida." Impacte psicològic i resposta professional • El xoc emocional i el trauma poden persistir; cal acompanyament psicològic prolongat. • Els col·legis de psicologia activen equips d’emergències formats específicament; no tots els psicòlegs serveixen per atenció en crisis. • Reconeixement als equips de Girona per la seva experiència i entrega gairebé desinteressada. Solidaritat i polèmica Mercadona • Onada de solidaritat: recollides d’aliments i brigades de joves amb pales; necessitat de maquinària pesant en fases inicials. • Mercadona: debat sobre si calia tancar establiments per seguretat dels treballadors versus garantir abastiment; es demanen explicacions clares de la decisió. Prevenció local i memòria d’inundacions • Conflicte entre reglamentisme i aplicació efectiva: molts plans municipals d’emergència no s’executen o no existeixen. • Exemple de Platja d’Aro i la necessitat de neteja de lleres; alcaldes atrapats entre sancions i deures de prevenció. Neurociència de l’emergència • Tensió entre el cervell primitiu (supervivència: fugir cap amunt) i el cervell racional (apego a béns: cotxe/casa) que pot conduir a decisions fatals. "La lluita emocional contra la racional, en emergències, massa cops la guanya la racional… i llavors ho perds tot." Bloc internacional: Eleccions als EUA 2024 Trump, “deep America” i el discurs primari • Preocupació per un possible retorn de Trump malgrat mentides i el 6 de gener; el votant de l’Amèrica profunda respon a un discurs que apel·la als instints: por, invasió, raça, pàtria. • Ascens de l’extrema dreta a Europa i als EUA per apel·lació a mecanismes primaris. Sistema, participació i poder • Baixa inscripció i participació; percepció de representativitat limitada. • Pes del Tribunal Suprem i del sistema winner-takes-all; federalisme complex amb governadors i congressistes clau. • Mitjans i campanya: gran batalla mediàtica, però poca presència al carrer en algunes ciutats. Fires de Girona i homilia del Bisbe • Valoració de l’homilia: to social i religiós, poc polititzat. • Anècdotes de protocol: assistència de polítics, qui comulga, i canvis logístics per conciliar inauguració i missa de Sant Narcís. Tancament i butlletí • Resum final: de dol-ajuda-responsabilitats a la reconstrucció. • Titulars locals: impacte econòmic de les Fires (−30/40% firaires), sentència sobre valoració de llocs de treball a l’Ajuntament, Fira de Mostres manté 57.000 visitants, solidaritat amb València (recollides i concert solidari), record a ciclista víctima mortal, esport (preparació Champions), i el temps.