L’Entrevista Municipal
L’Entrevista Municipal
Programa

L’Entrevista Municipal

L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes

Dimarts, Dijous · 13:00 - 13:30, 19:30 - 20:00 ·Diumenge · 17:00 - 17:30, 17:30 - 18:00 ·141 episodis
RSS

episodis

85-96 de 139

  • Girona: ocupació, formació i reptes de barri

    Context i protagonistes Entrevista municipal a Girona FM amb la regidora de Treball de Promoció Econòmica, Raquel Robert, centrada en ocupació, formació, serveis d’inserció, tecnologia i reptes als barris. "Volem afavorir els col·lectius més vulnerables i que la gent s’ocupi amb feines de qualitat." Governança i consensos econòmics Taula pel Desenvolupament Econòmic i Ocupacional • Regulada via reglament per formalitzar una taula nascuda durant la Covid amb agents socials (UGT, CCOO, FOEC, PIMEC). • Objectiu: generar consensos, impulsar oportunitats i diàleg, i coordinar respostes a necessitats del teixit productiu. Formació i qualificació: resposta a la demanda Perfils qualificats i missatge d’upskilling • L’ESMO adapta formació qualificadora segons necessitats empresarials detectades (enquestes, diàleg continu). • Incentiu clau: quan empreses o administracions exigeixen requisits de categoria, la formació guanya tracció. • Habilitats digitals i IA entren amb força en processos interns; l’ESMO insisteix: “no pararem” d’impulsar qualificació. Infraestructura i espais ESMO, espais i Casa d'Oficis • Falta d’espai recurrent; es treballa per habilitar i optimitzar espais actuals. • Projecte de Casa d’Oficis en model “descentralitzat” mentre no hi hagi seu única. • Conexió amb la futura Casa de la Tecnologia (primera planta prevista per a oficis) per ampliar oferta. Col·laboracions sectorials i certificació Metall i ascensors • Col·laboració amb l’Escola del Metall (nova inauguració) com a peça del model descentralitzat. • Treball amb el Gremi d’Ascensors per adaptar espais a normativa i cobrir una demanda alta de tècnics d’inspecció. • L’ESMO complementa l’oferta del SOC amb certificacions professionals i, si cal, títols propis. Joves i inserció Girona Més Neta i tallers • Programa estacional per a estudiants universitaris i de cicles (no només UDG) iniciat fa 10 anys; bona acollida. • Tallers de recerca de feina per a joves de 16–29 anys (Nadal, Setmana Santa, estiu); noves edicions al novembre-desembre. Descentralització del servei Treball als Barris i dispositius d’inserció • Ampliació d’agrupacions censals permet desplegar dispositius a Eixample Sud-Oest, Sant Narcís i Mar Xirgo, Font de la Pólvora i Vila Roja, Pedret i Pont Major. • Pressupost: de ~700.000 € (2024) a >1 M€ (2025); 394.000 € a dispositius d’inserció sociolaboral. • Objectiu: detectar necessitats al territori i fer oferta formativa a mida per perfils locals. Tecnologia al servei de l’ocupació App “ESMO a la butxaca” • Primer any: ~2.500 instal·lacions, ~65.000 consultes de detall d’ofertes, ~5.500 inscripcions. • Obertura a tràmits d’empreses per facilitar selecció i intermediació; servei 100% gratuït i amb acompanyament humà. • Abast ampli a l’àrea urbana: es publiquen ofertes de la rodalia; l’ESMO és un referent per a grans implantacions. Resultats 2024 • 618 insercions (65% directes des de l’ESMO) i 38 noves empreses amb suport municipal. • Valor afegit: intermediació integral (diagnosi, orientació, qualificació i acompanyament fins a la inserció) i impuls a l’emprenedoria. Sectors en creixement i futur Comerç, salut i serveis socials; Campus de Salut • Sectors amb més oferta: comerç, sanitari i serveis socials. • El Campus de Salut (inversió clau de les darreres dècades) generarà amplia demanda: no només perfils sanitaris, també tècnics informàtics i altres especialitats. Cal preparar-se ara. Esdeveniments d’ocupació “Treball amb G” • Fira impulsada per la Cambra de Comerç (format híbrid) que optimitza el temps de candidats i empreses, i potencia el networking. Reptes de barri Devesa–Güell • Enllumenat: substitució en curs, satisfacció veïnal. • Col·lector Joaquim Vayreda: condiciona l’asfaltatge; s’hi està treballant, pendent de terminis definitius. • Usos de la Devesa: regulació d’aparcaments i tracte en esdeveniments; demanda d’un local veïnal més cèntric. Torre Gironella • Talls de llum: intervenció d’Endesa amb millora notable; en marxa substitució de transformador i actuacions sobre cablejat aeri. • Patrimoni i divulgació: projecte 3D amb codi QR per recrear el segle XIV; molt ben valorat. Cloenda "Som un referent, 100% gratuït i amb una persona sempre a l’altre costat." La regidoria aposta per una estratègia combinada: consens social, formació alineada a demanda real, serveis descentralitzats, tecnologia útil i acompanyament personalitzat, mentre afronta reptes d’espai i millores als barris.

  • Quim Allats: lideratges ERC, Campus Salut i ciutat - episode art

    Quim Allats: lideratges ERC, Campus Salut i ciutat

    Introducció "El projecte és més important que les persones." Entrevista a Quim Allats, portaveu d’ERC Girona, tinent d’alcalde i regidor de Cultura. Conversa àmplia sobre relleu de lideratges, grans projectes urbans (Campus de Salut i Plaça Espanya), turisme i llengua catalana, programació cultural i esports a la ciutat. Decisió personal i lideratges a ERC No repetir com a cap de llista • Allats confirma una decisió meditada i anunciada amb temps per facilitar nous lideratges i enfortir el projecte col·lectiu d’ERC. • Manté el compromís amb la ciutat i el projecte republicà; prioritat al dia a dia de govern. • L’anunci anticipat busca planificació i evitar improvisacions, aprenent de cicles anteriors. Procés intern i “moviment gironí” • ERC és un partit assembleari: la militància decidirà persones i fórmules. • Davant discrepàncies internes (p. ex. tuit del regidor Bertran), Allats defensa respectar el resultat de la militància i donar suport al projecte escollit. Projectes urbans clau Campus de Salut: abast i impacte • Projecte estratègic amb una inversió anunciada de 700 milions d’euros (amb possibilitat d’augmentar). • Impacte sanitari per a més de 800.000 persones i efectes socials i econòmics: recerca, innovació i posicionament de Girona com a pol sanitari. • Beneficis especials per als barris de Can Gibert i Santa Eugènia. • Davant veus crítiques (p. ex. sobre el Parc Jordi Vilamitjana), Allats demana prudència, transparència i avançar els tràmits: - Nou protocol amb la Generalitat - Aprovacions als plens de Girona i Salt Plaça Espanya: conveni amb Adif i calendari • Acord que desbloqueja un espai clau d’entrada a la ciutat: més verd, espai per a vianants i millor connexió amb l’Eixample. • Possibilitat d’inici d’obres a finals d’any. • L’Ajuntament assumeix el cost total de la intervenció (canvi respecte acords anteriors; diferències amb el cas de l’arxiu, d’uns 2 M€). • Allats posa en valor el paper d’ERC a totes les cambres (p. ex. Jordi Martí al Senat) per “fer que les coses passin”. Turisme, expats i llengua catalana Sobre el 30 Minuts dels “expats” • Pregunta sobre la representativitat del retrat i la necessitat de prudència en conclusions generals. • Girona té atractiu i turisme de qualitat, però cal reforçar el compromís amb la ciutat i la llengua. Llengua catalana: cohesió i polítiques • La llengua catalana és un element cohesionador i d’identitat; calen passos clars per garantir-ne l’ús i coneixement. • Acords i mesures locals (mandat passat i actual): - Recuperació del dinamitzador lingüístic - Fires en català i Butlletí “La llengua al dia” - Més cursos de català - Campanya d’obligacions lingüístiques al comerç - Creació d’una regidoria específica de llengua catalana • Crida a consensos amplis i a resistir els retrocessos impulsats per alguns actors polítics. Cultura: Temps de Flors, Capella i La Marfà Temps de Flors i cicle Capella • Edició amb ampliació horària fins a les 23:00: facilita la visita de gironins al vespre. • Convivència amb programació cultural: Capella (cicle singular a escala europea), castells a Sant Feliu i sardanes a la Plaça 1 d’Octubre. • Presència d’Albi, ciutat germanada, com a invitada destacada. La Marfà i manteniment patrimonial • Modificació pressupostària (~90.000 €) vinculada al projecte Menget Girona per conservació patrimonial de la Marfà (responent a deterioraments detectats). • La Marfà es reafirma com a centre de referència de creació musical al país. Esports a Girona • Futbol: objectiu immediat del Girona FC és guanyar i assegurar la permanència, considerada èxit per pressupost i dimensió de ciutat. • Bàsquet: Uni Girona classificat per Eurolliga; Bàsquet Girona a tocar de la permanència a l’ACB. • Hoquei: ascens difícil, però amb ambició de retorn. Idees clau • Relleu ordenat a ERC, amb respecte a la militància i focus en el projecte de ciutat. • Campus de Salut i Plaça Espanya com a motors de transformació urbana i oportunitat econòmica. • Defensa ferma del català com a eix de cohesió i identitat, amb polítiques concretes. • Cultura i esport com a pal de paller del dinamisme i l’orgull de ciutat.

  • Girona en moviment: ZBE, radars, carrils i aparcaments

    Resum general Entrevista a Isaac Sánchez, regidor de Mobilitat i Espai Públic de Girona, centrada en els principals projectes de mobilitat urbana i metropolitana: zona de baixes emissions, proves pilot al carrer de la Creu, radars de velocitat, aparcaments dissuasius, evolució del BRCAT, xarxa de carrils bici i ampliació de la girocleta. "Ens situarà al voltant de setembre" — sobre l’entrada en funcionament de la ZBE "És millor tenir-lo que no tenir-lo" — sobre el carril bici central del BRCAT Idees clau • Carrer de la Creu: procés participatiu intens amb escoles, veïnat, comerç, entitats ciclistes i accessibilitat; prova pilot en 2-3 trams i avaluació a mitjans d’octubre abans d’escalar. • ZBE: ordenança aprovada; el reglament va a ple dilluns i s’instal·len càmeres; conveni amb ATM per a base de dades comuna; posada en marxa prevista al setembre. • Radars i soroll: 4 radars previstos (c. Barcelona i c. Güell); campanyes policials específiques per soroll de motocicletes abans de l’estiu. • Plaça Catalunya: voluntat de pacificar l’espai; cal reordenar serveis (càrrega i descàrrega, girocleta) als carrers adjacents. • Aparcaments dissuasius: Mas Grí (200 places) amb projecte aprovat inicialment i obres en pocs mesos; Domeny en planejament; s’estudien serveis complementaris (girocleta, bus i opcions de carril bus a c. Barcelona) i continuïtat ciclista. • Aparcament ADIF (AVE): negociacions Ajuntament–Generalitat–Adif per recuperar l’aparcament sota l’estació; útil com a reforç per Sant Narcís i Sant Eugènia. • Habitatge vs aparcament: alguns solars-aparcament (p. ex. davant El Corte Inglés) es destinen a habitatge assequible amb aparcament soterrat per als veïns. Prioritat de govern: l’habitatge assequible. • BRCAT Salt–Girona: augment de freqüències i carril bici central; tot i crítiques d’entitats ciclistes, es valora positivament l’existència del carril; obra competència de la Generalitat. • Xarxa pedalable: "Calen més carrils bici" i sobretot continuïtat entre trams; connexions en marxa: Nestlé–Sant Gregori, pendent Campdorà–Sarrià; més complex connexió amb Fornells (C-63, possible pont). • Girocleta: 10 noves estacions en 1,5 anys (darrera a pl. Joan Brossa, enllaç amb BRCAT); expansió a Salt amb 3 estacions, en tràmit legal i jurídic. • Pla supramunicipal de mobilitat: primera fase remesa a la Generalitat per acord estratègic; objectiu d’aprovar-lo abans d’acabar l’any; radiografia i full de ruta 6–10 anys, amb enfoc en mobilitat sostenible, accessibilitat, eixos bus i continuïtats ciclistes. • Aparcament tancat de bicicletes (Parc Central): ús creixent (~50% d’ocupació); de moment sense segon equipament. Temes principals 1) Carrer de la Creu: procés i pilotatge • Sessions per àmbits: escola i AFA, veïnat, entitats ciclistes (Mou-te en bici), comerç (Cambra, Girona Centre), accessibilitat (MIFES, Multicapacitats, ONCE), taxi i empresarials (AC Trans, PIMEC). • Trobada ciutadana el 21 de maig; es presenten propostes viables recollides. • Pilot en 2–3 trams; avaluació a mitjans d’octubre per dades representatives post-estiu; si funciona, escalat i futura urbanització. 2) ZBE: calendari i desplegament • Ordenança aprovada; reglament a ple dilluns. • Càmeres perimetrals en desplegament; conveni ATM per interconnexió de dades. • Objectiu d’entrada en vigor al setembre. 3) Seguretat viària i soroll • 4 radars per excés de velocitat en punts d’accidentalitat: c. Barcelona (1) i c. Güell (2: sobre i sota pg. d’Olot). • Campanyes de policia contra soroll de vehicles (especialment motocicletes), amb sancions; nova campanya abans de l’estiu. 4) Reordenació d’espais i aparcaments • Plaça Catalunya: línia de pacificació; cal reubicar serveis (càrrega i descàrrega, girocleta) als carrers propers amb espai limitat. • Aparcaments dissuasius: Mas Grí: 200 places, projecte aprovat inicialment; obres en pocs mesos. Domeny: en planejament. Serveis: integració de girocleta, bus i estudi de carril bus a c. Barcelona; reforç de carril bici fins a l’Hipercor. • Aparcament ADIF (AVE): negociacions per reobrir-lo; peça clau per descongestió i suport als barris adjacents. • Habitatge: substitució d’esplanades d’aparcament per habitatge assequible (amb aparcament soterrat per residents) prioritzada pel govern. • Esplanada Trueta: opció d’aparcament gratuït per personal i ciutadania, però no prioritària ara mateix. 5) Transport públic i bicicleta • BRCAT: millora de freqüències Salt–Girona; carril bici central discutit, però operatiu; obra de la Generalitat. • Xarxa ciclista: cal més capil·laritat i, sobretot, continuïtat entre trams; noves connexions intermunicipals en marxa i d’altres pendents (p. ex. pont a la C-63 per arribar a Fornells). • Girocleta: 10 noves estacions a Girona; darrera a pl. Joan Brossa per enllaç amb el BRCAT; desplegament a Salt (3 estacions) en tràmit. 6) Governança metropolitana • Pla supramunicipal de mobilitat: en validació per la Generalitat; preveu eixos bus, continuïtats ciclistes, accessibilitat de voreres i criteris comuns per a tota l’àrea urbana; aprovació prevista enguany. 7) Infraestructura ciclista segura • Aparcament tancat de bicicletes (Parc Central): ús a l’alça (≈50%); sense noves ubicacions immediates. Frases destacades "Ens situarà al voltant de setembre." "És millor tenir-lo que no tenir-lo." "Calen més carrils bici." Prioritat immediata • Carrer de la Creu: culminar el procés participatiu, executar la prova pilot i pactar la configuració definitiva amb veïnat i entitats.

  • Girona: balanç de mandat, turisme i Temps de Flors

    Panorama general de l’entrevista Conversa amb Gemma Geis (Junts) sobre el balanç de mig mandat a Girona, la gestió de l’emergència arran de l’apagada elèctrica, els grans esdeveniments recents (Sant Jordi) i imminents (Temps de Flors), i la regulació i gestió del turisme. També es tracten qüestions de comerç local, espais emblemàtics, política institucional i l’impacte dels èxits esportius. "Sense dades no podem fer política" Balanç de govern i prioritats Estabilitat i compliment d’acords • Prioritzar la ciutat per davant del partidisme i aportar estabilitat en un context de majories ajustades (8-8-6). • Compliment de punts d’acord: Congrés de Benestar Emocional, Fons d’Innovació, comissaria de Camp Borraçó (en fase final), increment d’efectius de la policia, estabilitat fiscal i impuls d’esdeveniments. • Projectes de fons: campus de salut, millores en neteja (modificacions de contracte) i polítiques d’habitatge (dues promocions amb primeres pedres col·locades). "Hem prioritzat la ciutat, tot i que no sempre és la posició més còmoda." Emergència: Apagada elèctrica Resposta municipal i aprenentatges • Activació del comitè d’emergència i dispositiu al Palau Firal (autobusos segalers d’última hora van ser clau). • Coordinació amb Generalitat i Estat; protocols revisats per estar més preparats si es repeteix. • Focus en persones vulnerables i en la millora de la capacitat de reacció. Sant Jordi i Temps de Flors Balanç de Sant Jordi • Més parades i gran jornada de civisme, cultura i llengua; adopció de pagaments digitals (bizum) al carrer. Novetats de Temps de Flors (70 anys) • Més de 1.000 voluntaris; esponjament i ampliació del centre per millorar fluxos i experiència d’usuari. • Horaris ampliats: fins a les 23 h (dissabte fins a les 24 h) per “vesprejar”, amb concerts diaris (jazz, blues) i parc arqueològic il·luminat. • Inclusió: espai calm al Teatre Municipal; visites inclusives sense cues amb acreditació (entitats de Girona o targeta de discapacitat). • Espais recuperats: antic refugi antiaeri i escales del Teatre Municipal; fonts amb aigua regenerada; disseny clàssic a la Catedral per commemorar els 70 anys. • Assistència: el 2024 van ser ~400.000 persones; enguany l’objectiu no és xifres sinó qualitat de l’experiència. Turisme: regulació, dades i convivència Limitació de grups i control • Ordenança (pendent BOP) que limita grups guiats (25; 30 escolars) i megàfons; la policia pot aturar activitats que incompleixin. • Treball preventiu amb guies oficials i sector. Gestió basada en dades • Instal·lació de sensors intel·ligents al Barri Vell per monitorar fluxos. • Anàlisi d’ús de targetes mòbils (anonimitzades) per saber on es concentra la despesa. "La gestió del turisme és buscar equilibris, no és el problema més gran de Girona; la seguretat sí que preocupa." Convivència i discurs públic • Rebuig a les pintades que malmeten el patrimoni (actuació policial quan cal). • Debat “expats” i habitatge: la tensió no és només per expats; el padró ha crescut en 4.000 persones; cal cohesionar i fugir del blanc/negre. • Taxa turística: a Girona es recapten 150–200 mil €, molt lluny de Barcelona; no es pot replicar el model barceloní per finançar habitatge. • Horaris de música a la via pública: restriccions al migdia per respectar el descans veïnal. • Decret llei turístic: cal convalidació parlamentària; si es tramita com a projecte de llei s’hi podran presentar esmenes. Necessitat d’actualitzar la gestió, escoltar el sector i prioritzar qualitat i legalitat (pisos turístics que compleixin). Comerç i espais de ciutat Antic Teatre Odeon • Rehabilitació valorada positivament i oberta a la ciutadania; empatia amb veïnat i recerca d’equilibris d’usos. Rambla i revitalització • Exposicions a la Rambla durant Temps de Flors; nova botiga de formatges i dues llicències més en tràmit. • Promoció específica: especial de la revista Top Girona (76–77 pàgines) dedicat al comerç local amb portada a la Rambla. Política institucional i esports Sentència (bandera i foto del rei) • Suport de Junts a l’alcalde en les decisions; pendent de fermesa/notificació. Impacte esportiu • Triomf del Girona FC aporta promoció econòmica i moral; seguiment del Bàsquet Girona (masculí i femení).

  • Apagada a Girona: resposta municipal i escoles; pla de xoc a Font de la Pólvora; residus intel·ligents, català al comerç i Plaça Espanya

    Tema central: apagada general a Girona Context i impacte • L’apagada va afectar electricitat i, especialment, la telefonia i la connectivitat: la dependència dels sistemes digitals (telèfons vinculats a routers) va deixar incomunicada molta gent. • Sense semàfors, la Policia Municipal va regular el trànsit i la ciutadania va actuar amb calma i responsabilitat. "Vam actuar ràpid i eficient... i la ciutadania ho va fer molt bé" Impacte veïnal a Montilivi • Testimoni del barri: no es van registrar incidències greus; moviment d’estudiants a peu cap a l’estació; les escoles del sector van mantenir l’activitat amb normalitat. • Recordatori útil: la ràdio de piles continua sent clau quan fallen les xarxes digitals. Gestió municipal i mobilitat • Activació ràpida de protocols: reforç de Policia Municipal i coordinació tècnica. • Obertura de la Fira de Girona per acollir persones afectades pels talls ferroviaris i d’altres serveis. • Equipaments municipals oberts (als barris que ja tenien llum) per permetre carregar mòbils i fer trucades. • Mobilitat prudent: desplaçaments a peu, velocitat reduïda i prioritat als passos de vianants. Educació: centres segurs i protocols "Els centres educatius sempre són un espai segur" • Es van mantenir horaris a bressol, primària, instituts i universitat; els infants es queden al centre fins que la família arriba, encara que sigui tard. • Coordinació Ajuntament–Serveis Territorials d’Educació per consignes i seguiment. • Menjadors operatius i funcionament amb normalitat; aprofitament de llum natural. Aprenentatges i resiliència • Recuperar hàbits d’emergència: ràdio amb piles i plans de comunicació alternatius. • Gestionar l’angoixa de la desconnexió en un món hiperconnectat. • Reconeixement a la capacitat de resposta de l’administració i l’empatia ciutadana. Pla de xoc a Font de la Pólvora Objectiu: dignificar espai públic, ordre i convivència • Netejes especials i retirada d’abocaments (electrodomèstics, pneumàtics, ferralla). • Campanyes per regularitzar subministraments i evitar frau i talls que afectin qui està en regla. • Retirada de vehicles abandonats i controls de circulació i normativa. • Treball conjunt amb Interior i Mossos d’Esquadra per presència regular al barri. • Xarxa comunitària activa: pavelló, centres cívics, bressol, escoles, CAP i entitats, amb un Pla Educatiu d’Entorn que enxerxa agents. Nou model de residus Implementació en curs del model signat el 2022 • Desplegament progressiu de contenidors intel·ligents, porta a porta i illes emergents (encara no a tota la ciutat). • Incidències per incivisme: bosses fora amb contenidors buits; cal targeta per obrir-los. Oficines de sostenibilitat obertes per obtenir targetes i material. • Objectius: reduir rebuig, separar bé orgànica, vidre, cartró i envasos, minimitzar impropis i millorar el reciclatge. • L’Ajuntament ajusta el contracte davant desajustos i aplica sancions si l’empresa no compleix. "Hi ha molta gent que ho fa molt bé... però cal corresponsabilitat de tothom" Llengua catalana i comerç (arran del “30 Minuts – Expats”) • Compromís municipal amb campanyes de sensibilització als comerços i defensa de l’atenció en català. • Les denúncies es trameten a la Generalitat, competent per sancionar. • Girona, ciutat acollidora, però amb defensa de la llengua, cultura i tradicions. Plaça Espanya i aparcament ADIF • Projecte desencallat després de 18 anys: obres previstes aproximadament per al primer trimestre de 2026. • Adequació de l’aparcament soterrat (ADIF) com a peça dissuasiva i millora de l’entorn de l’estació. • Dignificació de l’espai per a veïnat i usuaris diaris del tren; reconeixement a la feina de l’equip municipal implicat. Soroll viari i vehicles modificats • Campanyes de control i sanció (abans de l’estiu) contra cotxes i motos amb trucatges que generen soroll excessiu. • Resposta a la demanda veïnal d’augmentar l’acció sancionadora, més enllà de la sensibilització. Tancament i interludis • Cloenda de l’entrevista i blocs musicals/promos radiofòniques al tram final del programa.

  • Campus de Salut, Plaça Espanya i mobilitat a Girona: aparcaments, Devesa LED, Institut Ermessenda i terrasses amb QR

    Visió general Entrevista amb Lluís Martí (Regidor d’Urbanisme de Proximitat i Planejament) sobre els principals projectes urbanístics i de mobilitat a Girona. Els eixos clau són: Campus de Salut, Plaça Espanya i l’eix estació-centre, aparcament soterrani i aparcaments dissuasius, il·luminació LED de la Devesa, Institut Ermessenda, burocràcia i llicències, i ordenança de terrasses amb codi QR. "Aprovació provisional del Campus de Salut, està al caure." "Plaça Espanya serà un abans i un després com a porta d’entrada de la ciutat." Temes principals i punts destacats Campus de Salut: aprovació i tramitació • Aprovació provisional imminent de la modificació urbanística; després, aprovació definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. • Passos següents: projecte d’urbanització i reparcel·lació per disposar de les parcel·les a cedir a la Generalitat. • Projecte absolutament prioritari; s’admet que altres actuacions s’han ralentitzat per la magnitud del Campus. • No hi ha «presses» imposades per la Generalitat; els procediments i informes marquen el ritme legal. Institut Ermessenda (Polígon 117) • Cal una petita modificació de planejament (ajustos de plànols i normes del polígon 117) i posterior reparcel·lació per la cessió a la Generalitat. • Sense terminis tancats, però a sobre de l’expedient. Plaça Espanya i porta d’entrada a Girona • Conveni tancat amb l’Administració General de l’Estat i ADIF: finques d’ús ferroviari a ADIF, i d’ús municipal a l’Ajuntament. • Això desencalla la licitació i execució de les obres: inici previst el 1r trimestre de l’any vinent. • Objectiu urbà: dignificar el recorregut estació → centre (c. Lorenzana, Joan Maragall, Plaça Catalunya); arquitectes locals han aportat propostes. Aparcament soterrani a l’àmbit estació/Parc Central • Existeix l’estructura; caldria adequar plantes per entrar en servei. • Reunions amb ADIF i Generalitat: ADIF busca model concessionari rendible; es valora conveni interadministratiu si cal. • Seria un aparcament central i dissuasiu que complementi altres punts a la perifèria. Garatge Fornè • Edifici privat catalogat; després d’incidències passades, s’espera iniciativa de la propietat compatible amb l’interès de ciutat. • Pot ser peça clau sumada a Plaça Espanya per transformar l’àrea. Aparcaments dissuasius (Masgri i sector oest) • Masgri, el més avançat. • Sector oest: àmbit privat que requereix gestió urbanística; es treballa un acord win-win (benefici per a la propietat i cessió per a ús públic i serveis de mobilitat). Resolució en breu. Cas Leroy Merlin i Bauhaus • Sentències adverses per percentatges de zona verda; una modificació posterior va afegir zona verda i va resoldre la qüestió. • No s’esperen nous entrebancs. Devesa: nova il·luminació LED • Obres molt avançades; inauguració imminent de 3 fases (de 5). • Treballs tècnics: rases i fonamentació, protecció de l’arbrat (bé protegit), i pas de xarxes. • Sistema LED amb regulació de potència per franges i reducció de contaminació lumínica. Fases pendents a la Devesa • Interior de les masses boscoses (per evitar contrastos fortuïts de llum/foscor). • Façana de l’Auditori. Carrer Joaquim Vayreda • Requereix inversió de CATSA en el col·lector abans de reasfaltar; pendent de programació inversora. Carrer de la Creu • Sessions de treball amb veïnat i agents per ajustos a l’estiu. • Actuacions del final del mandat anterior es reactivaran amb els ajustos que es decideixin. Burocràcia i llicències • Gran càrrega de llicències urbanístiques i d’activitats i manca de personal; cal simplificar tràmits per agilitzar projectes. Ordenança de terrasses i codi QR • Renovació automàtica anual de les autoritzacions, excepte àmbits singulars (Rambla, Plaça Independència, etc.). • Codi QR visible a cada establiment: permet consultar autoritzacions, aforament i disposició de la terrassa. Més transparència per a inspecció i ciutadania.

  • 25'

    Girona: residus, seguretat i gestió municipal (PSC)

    Resum executiu Entrevista amb el regidor Palosier (PSC) a Girona FM sobre l’estat de la ciutat a l’equador del mandat. Els eixos principals són: la crisi de la recollida de residus i els contenidors intel·ligents, la seguretat ciutadana i el lideratge polític, la situació a Girona Est (Font de la Pólvora), i la necessitat d’un pla local de seguretat amb més recursos, agents cívics i tecnologia. "És trist passejar-te pels carrers de Girona i veure la quantitat de merda..." "L’alcalde està desaparegut." Temes principals Neteja i residus: El regidor qualifica de fracàs el model actual (contenidors intel·ligents i capacitat insuficient), amb contenidors plens i deixalles al voltant, especialment a barris com Santa Eugènia i Can Gibert. Gestió municipal: Crítica a la regularització laboral via judicial (finalment reconduïda a via extrajudicial) i a plens amb informes incomplets. Contracte de recollida: Rescindir seria car, però ara es gasta més (més contenidors i estris) i el servei està desbordat. Seguretat i lideratge: Reclam d’implicació directa de l’alcaldia en conflictes greus; demanda d’un pla local de seguretat amb diagnosi per barris, indicadors i coordinació interserveis. Girona Est (Font de la Pólvora): El PSC demana un pla estructural i normalitat policial sostinguda, neteges periòdiques i suport al teixit social. Denuncia manca de resposta al suposat “pla de xoc”. Policia i tecnologia: Cal recuperar competències (inspecció de locals), reforçar agents cívics per descarregar la policia, i invertir en càmeres i drons. Punts clau per àrea Residus i neteja urbana Contenidors insuficients i “intel·ligents” mal implementats; incivisme agreujat per la manca de capacitat i recollides. El contracte actual és un “pou sense fons”: rescindir-lo és car, però la despesa actual també creix (compres addicionals). Treballadors de recollida desbordats. Solucions: • Revisar plec de condicions i recorreguts amb l’empresa i la plantilla • Més contenidors en punts crítics i control de l’execució • Considerar càmeres i mesures sancionadores on calgui Governança i recursos humans Regularització de condicions econòmiques: error d’haver anat per via judicial, finalment pactada extrajudicialment. Reprova política (canvi de carteres). Transparència i rigor: expedients que arriben al ple incomplets o amb advertiments del secretari. Seguretat ciutadana i lideratge Reprovació de la inacció i delegació de l’alcaldia en crisis (exemple: pactes vehiculats per Mossos o mediacions externes). Reivindica lideratge visible i coordinació municipal en seguretat. Proposta de pla local de seguretat: • Ordenar recursos (policia, bombers, emergències) • Diagnosi per barris i indicadors • Avaluació contínua i polítiques basades en dades Girona Est – Font de la Pólvora El PSC proposa un pla estructural; el govern al·lega un “pla de xoc” no compartit amb l’oposició. Necessitat d’actuacions sostingudes: neteges mensuals, retirada ràpida de vehicles cremats, suport al teixit social i presència policial normalitzada (no només dispositius massius). Equilibri: evitar el setge permanent, però garantir ordre i resposta als petits conflictes quotidians. Policia municipal i comissaria de Santa Eugènia Indefinició sobre usos i retards en l’obra; dubtes sobre sostenibilitat de dues seus amb plantilla justa. Recuperar competències cedides (locals de concurrència pública) per millorar el control de molèsties i incivisme. Agents cívics i tecnologia Reforçar agents cívics (ara gairebé inexistents) per controlar ordenances (grups turístics, residus) i descarregar la policia. Tecnologia: renovar càmeres (sistema actual obsolet), incorporar drons per gestionar aglomeracions, hortes i detecció d’incivisme; inversions assequibles i d’alt impacte. Propostes i mesures suggerides (PSC) Revisar integralment el servei de recollida: capacitat, recorreguts i control contractual. Pla local de seguretat amb diagnosi per barris i indicadors. Més agents cívics i recuperació de competències d’inspecció. Inversió tecnològica en càmeres i drons. Actuació sostinguda a Girona Est: neteja, mediació, presència policial normalitzada i suport veïnal.

  • Atzar i destí: el doctor Risc i el cas Dàlia

    Visió general Un episodi narratiu que explora la tensió entre atzar, probabilitat i destí a través de dues vides creuades: el professor de matemàtiques doctor Risc, víctima d’un atropellament, i Dàlia, una jove al límit. L’acció transcorre entre el món real (Barcelona) i una misteriosa oficina —la Casa Bernoulli— on “operaris” semblen moure les manetes de la sort. "De vegades l’atzar pot ser molt fill de puta." Temes principals • Atzar vs. control: fins a quin punt decidim i fins a quin punt ens decideix la sort. • Probabilitat vs. experiència: números i modelatge del risc davant el dolor humà. • Responsabilitat i conseqüències: l’alcohol al volant i l’impacte social i familiar. • Contrafactuals: i si hagués canviat la ruta? i si no hagués sortit de casa? • Burocràcia metafísica: l’“expedient perdut” i la casa on ningú té el monopoli de l’atzar. Resum de contingut Context i personatges • El doctor Risc, acadèmic afable i esportista, espera un fill amb la seva dona. • La Casa Bernoulli: oficina enigmàtica que “decideix” quan el risc és zero o no. Trencament i conseqüències • Un conductor ebri el mata al c/ Marina; la notícia sacseja la universitat i l’alumnat. • Estadística dura: ja és la 5a víctima de trànsit de l’any a Barcelona. Diàleg sobre probabilitat i dolor • En un espai liminal, el doctor Risc parla amb Dàlia, que s’ha llançat d’un 5è pis. • Ell invoca percentatges i escenaris; ella respon amb ràbia i vida viscuda: misèria, dol i precarietat. Filosofia de l’atzar • La narració planteja what ifs contínus i conclou amb la imatge d’una moneda a l’espai, suspesa entre vida i mort. "Imagini’s que tirem la moneda a l’espai i queda flotant en el buit..." Personatges clau • Doctor Risc: matemàtic, víctima d’accident; veu racional. • Dàlia: jove al límit; veu de la realitat crua contra l’abstracció estadística. • Cap/Operari de l’Oficina: explica la lògica de la Casa Bernoulli. • Locutor/a de notícies: fa el relat factual de l’atropellament. Notes Ambientació a Barcelona (c/ Marina, Hospital de Sant Pau, UB); mencions a Mossos i límits d’alcoholèmia. El tram final inclou publicitat i blocs musicals de Girona FM.

  • Atzar i risc a Bernoulli; salut mental i voluntariat

    Visió general Episodi mixt amb dues meitats diferenciades: Ficció sonora “La Casa Bernoulli”: un diàleg intens sobre l’atzar, el risc i el pes (real o il·lús) de les probabilitats quan hi ha vida o mort en joc. Eix: la Dàlia, el doctor Risc i la Ida. Voluntaris.cat (entrevista): focus en salut mental a Girona, el paper del Club Social el Cercle i dels altres clubs de l’Associació Família i Salut Mental, amb testimonis vius de com el suport i l’oci significatiu transformen vides. "La sort no existeix. Existeix el risc. I aquí decidim quan és 0 i quan és 1." La Casa Bernoulli: risc, atzar i decisions Idees clau • Risc vs sort: es desmunta la idea de “sort”; el que hi ha és risc i una decisió binària: 0 = viu, 1 = mort. • Probabilitats com a tranquil·litzador social: es qüestiona que “convertir incerteses en xifres” (a l’estil de Bernoulli) serveixi per canviar els fets. • Decisor i operaris: el doctor Risc només intervé quan hi ha vides en joc; la resta ho fan operaris. Apareix una “central” que decideix quan ells no poden. • Crítica social: la humanitat “juga” amb el risc (esports de risc, consum, temeritat) i banalitza perill i pandèmies. • La Dàlia, expedient perdut: fa 30 anys que no es perdia cap cas; el seu no s’ha resolt ni assignat. La pregunta clau queda oberta: “Què feia just abans d’arribar a la casa?” Moments destacats • Escena del despatx amb la deessa Fortuna: simbolisme sobre el control del destí. • Tensió dialèctica: la Dàlia desafia el doctor; la Ida observa (gelosia, respecte a l’autoritat) i canalitza l’avís de la central. • Cliffhanger: vida o mort es manté obert per a la Dàlia. "Zero, la persona viu. Un, la persona mort." Voluntaris.cat: salut mental, comunitat i creixement personal L’entitat i els clubs • Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques: neix per manca de recursos en salut mental i per oferir integració real a persones amb discapacitat psicosocial. • Ecosistema de suport: - Fundació Drissa (treball i inserció laboral) - Fundació Suport (acompanyament i presa de decisions) • Quatre clubs socials: el Cercle (Girona), i clubs a Palafrugell, Blanes i Figueres. • Activitats: tallers setmanals (memòria, teatre, esport, piscina), sortides culturals, respiros familiars. Objectiu: autonomia, qualitat de vida i xarxa social. Voluntariat i crida • Es demanen voluntaris i professionals que vulguin impartir tallers (p. ex. escultura, ceràmica, pintura, teatre, escenografia). Veus en primera persona • Bea: s’hi apunta en un moment de dol pel càncer del seu marit. El club li dona suport emocional, companyia i motivació per viure; també és pintora (exposició amb diverses tècniques) i participa en teatre. • Ester: va viure la pèrdua d’un germà i és supervivent de violència de gènere; apareix a la docu-sèrie “Polis” (TV3). El club li ha donat eines per reforçar-se i assimilar el dol. • Recomanació a nous usuaris: apuntar-s’hi per l’acollida, el companyerisme i l’acompanyament psicològic. "He vist com, només participant a les activitats i estant amb els companys, la persona va canviant a poc a poc." Temes principals • Filosofia del risc i l’atzar: límits de les probabilitats, ètica de decidir vida o mort, i crítica a la banalització del perill. • Salut mental comunitària: clubs socials com a espais d’inclusió, oci terapèutic i suport psicosocial continuat. • Testimonis de resiliència: dol, violència de gènere, creació artística i escènica com a vies de recuperació.

  • 23'

    Girona: congrés de benestar, prevenció i barris

    Resum general Conversa amb la regidora Sílvia Bosch sobre el balanç del primer Congrés de Benestar Emocional de Girona, les línies de treball de la regidoria i les necessitats dels barris de Fontejau i Sant Pons. Es destaquen resultats del congrés (1.200 inscrits, multidisciplinari, 20-70 anys), l’impuls a la prevenció (suïcidi, pantalles, violències sexuals), l’extensió del distintiu Nits de Qualitat a tot l’oci festiu, la inclusió (Dinder Club) i els espais calma als esdeveniments. També s’aborden reptes veïnals (coberta de la pista, espais associatius) i una crida a la paciència en temps de canvis. "És hora que comencem a parlar del benestar emocional" "No els enganyaré mai" Punts clau • Congrés de Benestar Emocional: 1.200 inscrits, perfil molt multidisciplinari (salut mental, educació, infermeria, psiquiatria, professorat), franges d’edat de 20 a 70 anys, i supera expectatives. • Segona edició confirmada per a gener (mantenint cicle d’“any natural”). • Temes emergents: suïcidi (dades altes al territori), addicció a pantalles (inquietud de famílies i docents; alerta informes PISA) i trencar tabús en salut mental. • Logística: la Fira de Girona va quedar petita, tot i una ambientació acollidora; opció d’ampliar espais en futures edicions. • Balanç de regidoria: treball d’equip, enfoc en promoció de la salut i prevenció, amb rendició de comptes a la ciutadania. • Nits de Qualitat: distintiu de la Generalitat per a la festa major que s’estén a totes les festes de barri i universitàries (amb la UdG). Focus en alcohol, substàncies i educació sexual. • Prevenció de violències sexuals: conveni amb Associació Reig per prevenir (no per augment de casos) amb educació a secundària i atenció a la inseguretat adolescent. • Inclusió i vincles: amb Dinder Club (cites i plans per a persones amb discapacitat intel·lectual); punts de trobada a Girona i sortides culturals/esportives; ús del Centre Jove de Salut com a espai. • Centre Jove de Salut (20 anys): jornada el 4 de juny al Modern per fer visibles serveis i impacte. • Espais calma i soroll: reforç d’espais calma a esdeveniments (Fira, Cavalcada); posar en valor la Devesa, les muralles i el Barri Vell com a espais tranquils; reflexió sobre el soroll com a fet cultural mediterrani. • Barri (Fontejau i Sant Pons): demandes d’espai per a l’associació i seguiment de la coberta de la pista; diàleg continu i transparència amb el veïnat; crida a la paciència en una fase de canvis. • Governança veïnal: situació de la Junta de Sant Pons en stand-by; confiança en la continuïtat. Temes desenvolupats 1) Congrés de Benestar Emocional • Impacte: 1.200 inscrits; assistents de 20 a 70 anys; gran presència de professionals i universitaris; multidisciplinari. • Reacció del públic: agraïment per trencar tabús; demanda d’abordar suïcidi i pantalles. • Segona edició: confirmada al gener; es tindran en compte franges d’edat i temàtiques específiques. 2) Polítiques de prevenció i oci • Nits de Qualitat: de festa major a barris i universitats (amb UdG). • Eixos: alcohol, substàncies i educació sexual. • Violències sexuals: conveni amb Associació Reig per prevenció (especialment a secundària), responent a inseguretats adolescents més que a un increment de casos. 3) Joventut i inclusió • Dinder Club: creixement de punts de trobada i sortides (museus, bàsquet, futbol); el Centre Jove de Salut cedeix espais. • Centre Jove (20 anys): jornada de visibilització el 4/6 al Modern. 4) Entorn i benestar • Espais calma als esdeveniments; posada en valor de Devesa, muralles i Barri Vell. • Soroll: component cultural mediterrani; comparativa amb països nòrdics. 5) Barris: Fontejau i Sant Pons • Necessitats: espais per a l’associació (reunions i material) a Fontejau; seguiment de la coberta de la pista a Sant Pons. • Metodologia: presència al barri, escolta activa i transparència. • Governança veïnal: possible relleu a la Junta de Sant Pons (en valoració).

  • 33'

    Girona davant l’emergència climàtica: audiència pública, emissions 2023, sequera i aigua, aprofitament alimentari i el nou model de residus

    Idees clau de l’entrevista Audiència pública climàtica (12 de juny): revisió integral de plans i programes, amb dades d’emissions actualitzades i fiscalització pública. Emissions municipals (2005–2023): tendència a la baixa, amb una reducció per càpita d’aproximadament −60% vs 2005; les emissions municipals representen aproximadament el 5% del total de Girona. Pressupostos de carboni: Girona vol ser la primera ciutat del país a aplicar-los a escala municipal, alineant inversions i impacte d’emissions. Sequera vs desertització: la Mediterrània pateix un procés de desertització amb alta intermitència de pluges; cal planificació hídrica estructural. Aprofitament alimentari: projecte logístic d’àrea urbana per reduir el malbaratament i potenciar el producte km 0 amb tots els actors alineats. Residus: desplegament de porta a porta i contenidors intel·ligents amb adopcions creixents, correccions en marxa i futur pagament per generació. Contracte de neteja: marc molt rígid; rescindir-lo costaria uns 8 M€. Es fan modificacions puntuals i es manté una coordinació estreta amb l’UTE. “Això no va només de paraules ni de posar-nos medalles… va de fer compromisos ferms.” Audiència pública i inventari d’emissions Objectiu: fer una audiència climàtica al Saló de Plens com a acte simbòlic i de fiscalització, centrada exclusivament en l’eix climàtic. Què s’hi presentarà: Revisió de plans i programes en marxa (transició ecosocial, etc.). Inventari d’emissions municipals actualitzat fins a 2023 (electricitat, flota, enllumenat, equipaments, transport públic). Metodologia anual per actualitzar dades i evitar “avançar a cegues”. Alineació europea: full de ruta de la UE cap a la neutralitat climàtica 2050. Pressupostos de carboni: Associar emissions a cada acció pressupostària (inversions que augmenten o redueixen CO₂). Reptes tècnics elevats, però necessaris per transformar la ciutat. “Hem de poder unir les emissions de cada inversió amb el seu impacte real.” Tendències i marges de millora Tendència positiva: malgrat el creixement d’habitants i d’equipaments, s’ha produït un desacoblament gràcies a més eficiència i electrificació/hibridació de la flota. −60% per càpita vs 2005: descens sostingut en emissions per habitant. Abast: l’inventari municipal cobreix ~5% de les emissions totals; caldrà abordar la resta (domèstiques i privades) amb polítiques de ciutat. Sequera, desertització i gestió de l’aigua Diagnosi: no és una simple sequera, sinó un procés de desertització mediterrània amb intermitència i poca estabilitat meteorològica. Situació actual: ha plogut molt, però cal planificar per no repetir episodis crítics. Accions municipals: Reposició i millora de xarxa (reduir pèrdues). Gestió de pous i mesures pedagògiques. Campanyes de consum responsable; seguiment de litres per habitant i dia. “Ara és el moment de treballar-ho, no quan tornem a estar al límit.” Projecte contra el malbaratament alimentari Propòsit: circuit d’aprofitament alimentari a l’àrea urbana (del productor al consum i reaprofitament d’excedents). Actors: Generalitat, ajuntaments de l’àrea urbana, productors, restaurants, botigues i agents del sector alimentari. Estat: avanç lent però sòlid; es preveuen novetats en els pròxims mesos. L’Ajuntament impulsa però busca sostenibilitat operativa més enllà del municipi. Residus: diagnosi, adopció i fiscalitat Situació i correccions Defensora de la Ciutadania: s’assumeix l’autocrítica; hi ha disfuncions de disseny i d’execució i moltes queixes. Correccions en marxa “més lentament del que voldríem”, però de manera constant. No és un cas aïllat: el patró d’inèrcia és similar a altres municipis. Adopció de sistemes Porta a porta: Millores aplicades a inici d’any. >85% de llars amb material (mitjana actual, amunt des del ~80%). Contenidors intel·ligents (targetes): Patró d’adopció: ~60% al principi, després 70–80%. Darreres xifres: Pedret 73%, Pont Major 80%, Sant Pons 90% (targetes recollides). S’estudien sobreesforços als barris estancats al 70%. Targetes: enviament i sancions Enviament a domicili: en estudi; hi ha límits jurídics i de confidencialitat. Si s’aplica, seria al final i es contemplen recàrrecs per qui no hagi fet la recollida (amb excepcions justificades). Ús i incivisme: s’han posat sancions per abocaments indeguts (bosses a la via pública). Fiscalitat ambiental Taxa pont actual i camí cap al pagament per generació (més progressiu i just), quan hi hagi dades suficients (1–2 anys). Responsabilitat ampliada del productor (RAP): s’espera un impuls regulatori per reduir envasos i millorar la gestió. “Hem de premiar qui ho fa bé i responsabilitzar qui no s’hi adapta.” Desplegament per barris densos i amb particularitats Planificació adaptada: Sant Narcís, Can Gibert i Santa Eugènia (esquerra del Güell) es tracten com tres fases separades per densitat i realitats socials. Girona Est: vindrà després, amb atenció específica i més treball comunitari. Principi rector: avançar lent però bé, sembrant i consolidant perquè el sistema funcioni. Contracte de neteja: rigidesa i ajustos Rescissió: cost estimat d’uns 8 M€ i no assumible; no és una opció sobre la taula. Rigidesa contractual: Elements mil·limètrics (fins i tot nombre i ubicació de contenidors). Afegir serveis implica nous cànons i canvis complexos. Gestió operativa: Reunions mensuals amb direcció de l’UTE i setmanals operatives (2–4 h) per incidències. Aplicació mòbil per obrir contenidors i informar: endarrerida però en desenvolupament. Ja s’han fet dues modificacions del contracte i n’arriba una tercera (abans d’estiu) per ajustar la fase de contenidors intel·ligents. “És més fàcil acabar d’implantar, analitzar i corregir que aturar la inèrcia a mig camí.” Properes passes 12 de juny: audiència pública climàtica al Saló de Plens. Pressupostos de carboni: disseny i desplegament pioner a escala ciutat. Aigua: inversions en xarxa, pous i educació continuada. Aprofitament alimentari: concreció d’acords amb actors i inici de proves durant l’any. Residus: consolidar adopció, estudiar enviament de targetes amb garanties, avançar cap al pagament per generació, desplegar als barris pendents i activar l’APP.

  • Girona: Són Senyals, CIAT/SAI i seguretat

    Idea general de l’episodi Entrevista sobre polítiques d’igualtat a Girona amb focus en la campanya "Són Senyals", l’estat de la seguretat de les dones, les dades i serveis del CIAT i del SAI LGTBI, la Beca 8 de Març, el nou punt vermell d’educació menstrual i l’evolució del punt lila. Es tanca amb una reflexió sobre com combatre el discurs d’extrema dreta. Després de l’entrevista, hi ha promos de programes i un bloc musical. "La sensació de seguretat és bona" i cal seguir millorant amb campanyes, recursos i coordinació. Campanyes i accions d’igualtat Campanya "Són Senyals" (8M) Símil amb senyals de trànsit per facilitar la comprensió i l’impacte del missatge. Colors i codis visuals ja interioritzats que ajuden a fer calar el missatge de convivència i igualtat. Recepció positiva: fàcil interpretació i missatges clars. "Quan veus un senyal d’stop, pares" — la campanya busca el mateix reflex social davant actituds que vulneren la igualtat. Atenció a víctimes i coordinació Davant casos d’agressions, contacte immediat amb les víctimes i coordinació amb Generalitat i Mossos. CIAT a disposició de víctimes i cossos de seguretat per a derivacions i suport. Seguretat de les dones a Girona Percepció global bona, amb marge de millora contínua. Línies de treball: sensibilització, campanyes, més recursos (materials, personals i de serveis). Serveis municipals: dades i abast CIAT (Centre d’Informació i Atenció a les Dones) >2.100 dones ateses l’últim any. Dos vectors d’actuació: Servei general d’acompanyament i promoció d’oportunitats en clau de gènere. Equip d’intervenció en violència de gènere (parella): suport psicològic i jurídic per a la recuperació i restauració. SAI LGTBI >85 casos atesos (atenció presencial i telemàtica, diferents nivells). Inclusió de persones demandants d’asil (p. ex. Gàmbia, Marroc). Quan cal, coordinació amb el servei de la Generalitat per ampliar recursos. Projectes i convocatòries Beca 8 de Març Objectiu: visibilitzar el llegat històric de les dones de Girona i donar suport a estudis que el posin en valor (àmbits científics, mèdics, culturals, etc.). Fa dos anys la convocatòria va quedar deserta; enguany s’han ampliat recursos econòmics. Convocatòria oberta des d’ara i termini fins al dia 24 (2 mesos de marge). Punt vermell (educació menstrual itinerant) No és un repartiment de productes; és informació, assessorament i tallers per trencar el tabú i normalitzar la menstruació. Projecte pioner a Girona. Inici: 23 d’abril a la Rambla de la Llibertat. Servei itinerant per a entitats i espais que ho sol·licitin. "No repartirem material… l’objectiu principal és normalitzar i poder parlar de la menstruació". Punt lila Tradicionalment nocturn, però també desplegament diurn com a espai familiar i de conscienciació. Darrer nocturn durant les Fires; el nocturn està en licitació i ampliació amb altres àrees municipals. Convivència i resposta al discurs d’extrema dreta Denúncia d’un discurs oportunista que s’aprofita de debilitats socials: "Els discursos de l’extrema dreta són… covards". Doble missatge: condemna d’aldarulls i aposta per mirades educatives, socials i habitacionals. Crida a totes les administracions a posar-hi més eines, recursos, temps i escolta i a ser-hi al territori. Tancament Cloenda de l’entrevista i pas a promocions de programes de Girona FM. Bloc musical final amb diverses peces en català.