episodis

Resum general Entrevista a Mari Àngels (Junts, Girona) a Girona FM centrada en la gestió de residus i civisme, la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per al 2025, la seguretat i la nova comissaria de Sant Eugènia, la posició de Junts davant les ocupacions, així com mocions ciutadanes, els pressupostos de la Generalitat i el balanç 2024 de Junts a Girona. Temes i idees clau Gestió de residus: contracte, canvis i incivisme • Modificacions del contracte de neteja: Junts defensa que el contracte (licitat el mandat anterior) requereix ajustos d’implementació per millorar-ne l’eficàcia. • Canvi de model als blocs de pisos: transició cap a contenidors més grans als barris de Palau, Taialà, Domeny i Montjuïc, ja que el sistema porta a porta amb covells no funcionava prou bé en finques verticals. • Contenidors específics sanitaris: previsió d’espais expressos per a residus de caire sanitari. • Incivisme i abocaments: presència de policia de paisà a zones amb contenidors oberts (ex. Palau) per multar abocaments indeguts, inclosos els de persones d’altres municipis. "Posarem policies de paisà perquè vigilin aquests contenidors i puguin posar la multa oportuna." Mobilitat i medi ambient: ZBE 2025 • Girona té bona qualitat de l’aire; la ZBE s’aplica amb caràcter preventiu i per mandat europeu. • Horari d’activació: dilluns a divendres, aproximadament de 7 h fins a les 21–22 h; restricció a vehicles que no compleixin la normativa europea. • Excepcions: autònoms amb furgoneta per feina, persones amb discapacitat, ambulàncies, autobusos, entre d’altres. Àmbit molt cèntric, no un radi ampli. "És una normativa d’Europa; encara que anem bé, l’hem d’implementar." Seguretat ciutadana i nova comissaria • Diagnosi: xifres de furts no elevades, però episodis recents de robatoris a Palau han generat alarma; reforç de patrulles (Mossos i policia municipal). • Nova comissaria de Sant Eugènia: tramitada el mandat anterior i a punt d’obrir; s’espera impacte positiu i més proximitat policial al barri. Ocupacions: marc legal i posició de Junts • Junts va votar en contra de la moció del PP sobre una oficina/ protocol antiocupació: ja existeix protocol vigent basat en normativa estatal. • Proposta de Junts a nivell legislatiu: desallotjament en 48 hores per reduir la indefensió dels propietaris. "Volem que en 48 hores se desallotgi les persones que ocupen pisos que no són de la seva propietat." Mocions ciutadanes • Emergència climàtica (ANG): acord amb avançar en polítiques de reducció d’emissions (ex. ZBE). • Batxillerat a l’Institut Xifra: suport a mantenir el batxillerat mentre hi hagi ESO, tot promovent també la FP. Junts ho ha portat al Parlament per garantir-ne la continuïtat. Política: Estat i Generalitat • Junts–PSOE: acords incomplerts; Junts reclama qüestió de confiança i adverteix que no aprovarà res fins que es compleixin els pactes. "No aprovarem res mentre els acords no es tirin endavant." • Pressupostos Generalitat 2025: manca de suports i feblesa del govern; compromís no complert d’entrar en vigor l’1 de gener. Valoració crítica del govern PSC, dependent d’ERC i Comuns. Balanç 2024 de Junts a Girona • Any d’adaptació i de treball conjunt pel bé comú. Prioritats: neteja, combat de les ocupacions i execució dels pressupostos municipals aprovats, que es consideren bons per Girona. Cites destacades "És un contracte llarg i complex; cal fer modificacions perquè la ciutat funcioni bé." "La ZBE a Girona és preventiva: volem mantenir la bona qualitat de l’aire." "Ja hi ha protocol antiocupació; cal canviar la llei perquè el desallotjament en 48 h sigui efectiu." "És un govern feble: no s’han aprovat els pressupostos 2024 ni 2025."

Panorama general Entrevista municipal a Girona FM amb el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, per repassar el desplegament del nou model de gestió de residus a Girona. La ciutat esdevé pionera en implantar la identificació d’usuari al 100% del municipi —tant en porta a porta com en contenidors intel·ligents— amb l’objectiu d’augmentar la recollida selectiva, reduir l’incivisme i avançar cap a la taxa per generació. • Objectiu central: convertir els residus en recursos i complir les fites europees de reciclatge. • Model híbrid: convivència de tres sistemes —porta a porta, contenidors intel·ligents tancats i agrupats i àrees temporals— adaptat a la densitat i tipologia de cada barri. • Claus d’implementació: identificació d’usuari, dades per a la gestió, sancions contra l’incivisme i penalitzacions a l’empresa concessionària quan no presta el servei. "Qui recicla millor paga menys i qui ho fa pitjor paga més." Per què el canvi? Context i obligacions Context global i pressió regulatòria • El volum i l’impacte del plàstic és crític (esment a la "taca" del Pacífic), evidenciant la necessitat d’una transformació en els hàbits de consum i gestió de residus. • La Unió Europea exigeix increments substancials de recollida selectiva; sense millores, els municipis afrontaran multes i el trasllat íntegre de costos a la taxa ciutadana. "Girona és la primera ciutat de Catalunya i de l’Estat amb identificació d’usuari al 100% del municipi." El model de Girona: tres sistemes que conviuen Disseny i desplegament • Porta a porta als barris de menor densitat i amb habitatge més disseminat. • Contenidors intel·ligents al centre i zones d’alta densitat (uns 70% de la població), amb targeta i registre d’ús. • Àrees temporals amb servei programat i vehicles verds. • Política de contenidors oberts a tota la ciutat per facilitar la logística veïnal (mateix calendari a totes les illes intel·ligents). Governança, control i incentius Taxa per generació i identificació d’usuari • El sistema d’identificació d’usuari és la base per implantar una taxa per generació justa: qui ho fa millor paga menys. • A curt termini: fase pedagògica i de consolidació; a mitjà termini: dades per ajustar la taxa i el control. Sancions i lluita contra l’incivisme • Multes per deixar bosses fora tenint contenidor disponible —incivisme explícit— i penalitzacions a l’empresa quan hi ha desbordaments per manca de servei. • Ús de dades per illa per detectar punts problemàtics, reforçar vigilància, enviar cartes als veïns i, si cal, incrementar la pressió sancionadora. Execució operativa i dificultats Incompliments i penalitzacions a l’empresa (UTE) • El Nadal i altres períodes han registrat serveis no prestats; l’Ajuntament ha iniciat i ampliarà penalitzacions. • Reunions diàries, setmanals i mensuals (amb alcaldia) i controls in situ per redreçar el servei. Factors de complexitat • Contracte amb bon disseny de fons, però implementació plena de casuístiques no previstes. • Augment conjuntural de brutícia percebuda i incivisme en fases de canvi —fenomen que s’observa també a altres ciutats. • Costos: la taxa cobreix ara el 100% del servei i tractament; no actuar implica més despesa futura i sancions europees. Persones, treball i diàleg social • Impacte del canvi en els treballadors; assemblees i negociació del conveni col·lectiu. • Possible vaga si no hi ha acord; l’Ajuntament, tot i ser servei externalitzat, manté diàleg amb el comitè i demana responsabilitat a totes les parts. Resultats i predisposició ciutadana Participació i adaptació • Alta demanda de targetes i materials; xerrades als centres cívics plenes; cues en punts de distribució. • En porta a porta, més del 80% d’habitatges disposen de cubells i s’observen primeres millores de resultats. "En alguns barris, la recollida ja supera el 70%." Monitoratge i millora contínua • Operaris equipats amb xips i lectors per registrar el treure de cubells per habitatge; toleràncies raonables per no incentivar treure cada dia i promoure la reducció. • Ajustos successius al porta a porta i previstes millores a mesura que arribin més dades i feedback veïnal. Recollida comercial • Desplegament en fases; més de 5.000 activitats identificades, amb moltes de gestió assimilable a la domèstica. • Enquestes i visites tècniques; es detecten desajustaments en alguns negocis que requeriran reassignacions i reforç pedagògic.

Visió general Entrevista personal a Isaac Sánchez, nou regidor de Guanyem Girona, on es repassen les seves primeres setmanes al càrrec, la biografia, les aficions, la relació amb la tecnologia i les xarxes, els viatges, la mobilitat, els valors personals (espiritualitat, felicitat, confiança) i els somnis de futur. El programa es completa amb falques i autopromocions de Girona FM i un tancament musical. Perfil i trajectòria Orígens i vida a Girona • Nascut a Girona (1973); ha viscut a Travessera de la Creu, Pla de Palau i actualment a Palau-sacosta. Formació i professió • Enginyeria tècnica de telecomunicacions (UVic). Institut: Sobrequés. • Inici laboral breu a Barcelona i retorn a Girona on continua a la mateixa feina des d’aleshores. Entrada a la política • Vinculació prèvia a associacions i entitats; pas “lògic” cap a la política local per aportar un granet de sorra. • Primera presa de contacte com a regidor: tsunami d’informació, compaginant amb la feina i ajustant compromisos. Autoretrat • Persona propera, tímida davant micros, responsable i amb ganes de treballar; amic dels seus amics. Aficions i cultura Natura i muntanya • Gaudeix de caminar en família; preferència per la muntanya (zona de Cerdanya com a clàssic per descobrir i redescobrir). Música i lectura • Música: gustos eclectics i evolutius; sense un artista fix preferit. • Lectura: novel·la històrica amb ficció. Audiovisual • Abans anava molt al cinema i seguia sèries; ara, amb criatures, menys freqüència. • Preferència per thrillers i trames policíaco-mafioses. Tecnologia i xarxes Imprescindibles • Claus i mòbil; el mòbil és eina central, també laboral. Ús de xarxes • Més actiu a Instagram; té Facebook i Twitter. Ha reactivat Twitter per la faceta política. No té BlueSky. Viatges i territori On ha viatjat • Península Ibèrica, França (destinació recurrent), Marroc i Itàlia. Destí somiat • Nepal com a projecte a llarg termini. Girona estimada • Passejos pel Barri Vell menys turístic, gaudint de l’arquitectura i els carrerons. Gastronomia i cuina Gustos • Li agrada menjar; destaca els canelons. Cuina a casa • Afició a cuinar, sobretot postres amb menys sucre pensant en la salut de la filla. • Nova manera de cuinar: incorporació d'integrals i cereals com el fajol i l’arròs integral. Mobilitat i esport Com es mou • A peu, bicicleta, cotxe i bus, segons necessitat. • Per feina recorre comarques gironines, sovint en cotxe; és conscient de les limitacions fora ciutat. Esports • Li agrada el bàsquet i caminar per muntanya; mira poc esport per TV per prioritzar família, feina i entitats. Valors i visió Temps i història • Si pogués, viatjaria al passat (inici a l’època medieval) per entendre d’on venim i cap on anar. Gestió de problemes • Analitza primer la part negativa (fa d’advocat del diable amb si mateix) i cerca consens amb altres per decidir. Espiritualitat • Es defineix espiritual i creient; base cristiana i interès pel budisme i altres tradicions. Felicitat • Clau: somriure i estar bé amb la gent del voltant; afrontar el que vingui amb actitud. Allò que eliminaria del món • L’ego (també el propi) perquè distorsiona les relacions humanes. Confiança i control Confiança • Té facilitat per confiar en la gent; tot i així, li agrada controlar l’estat de les coses que l’envolten. • Alguna mala passada puntual, però en general la confiança és essencial. Emocions i pors Emotivitat • Es emociona fàcilment i pot plorar amb facilitat davant situacions emotives. Pors • De petit: foscor i cantonades; actualment, poques pors concretes. Somnis i futur Projecte vital • D’aquí 10–20 anys: viure en un lloc més tranquil i amb més autosuficiència. • Prefereix Girona a Barcelona per la tranquil·litat; etapa al consistori prevista com a període curt (2,5 anys) amb possible continuïtat. Cites destacades "Eliminaria l’ego de les persones. Suposo que, si l’eliminéssim una mica, tots viuríem millor." "Somriure. Estar bé amb la gent que tens al voltant i mirar de cara tot el que et va vinguent." "Sóc una persona espiritual; tinc una part cristiana, però també he explorat el budisme." Temes principals Arrencada com a regidor i adaptació al càrrec Biografia, formació i entrada a la política Aficions (natura, música, lectura, cinema) Tecnologia, mòbil i xarxes socials Viatges i racons preferits de Girona Gastronomia i cuina saludable a casa Mobilitat i pràctica esportiva Valors: espiritualitat, gestió de problemes, felicitat i ego Confiança, emocions i pors Somnis i plans de futur

Panorama general Entrevista a Núria Riquelme (tenenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Servei a les Persones i regidora del barri de Pont Major) sobre tres eixos principals: ús del català al comerç, polítiques de convivència i serveis socials, i reptes al barri de Pont Major. "El Pont Major no és un abocador" Llengua i comerç: retolació i atenció Retolació en català i compliment de la llei • La ciutat és molt dinàmica: s’obren i tanquen molts locals, i és difícil tenir dades precises de compliment. • L’Ajuntament ha reforçat la comunicació amb establiments perquè ningú pugui al·legar desconeixement de la normativa. • Davant d’incompliments reiterats, es deriven a l’Agència Catalana del Consum (competència sancionadora a Girona). • Es reclama a la Generalitat que reforci inspeccions i canal sancionador per garantir el compliment de la llei de política lingüística. Atenció al client i experiència d’usuari • S’apel·la a donar la millor experiència al client local: retolar en català i respectar la llengua millora el servei. • Obstacles habituals: multinacionals amb decisions lluny del territori i desconeixement de la norma. • Marc legal: el consumidor té dret a expressar-se en català; però no es pot obligar a ser atès en català. Formació en català i llistes d’espera • El CPNL (competència de la Generalitat) gestiona l’oferta de cursos; es demana zero llistes d’espera. • Compromís d’augmentar pressupost per a cursos, tot i la incertesa sobre l’aprovació de pressupostos. • Coordinació municipal i trobada amb Política Lingüística; reclam de prioritzar la formació. • Debat públic: preocupació perquè al màxim nivell institucional el català no sigui sempre llengua d’ús. "No podem obligar que atenguin en català" Convivència i Servei a les Persones Cas d’ocupació i resposta municipal • Condemna d’un cas mediàtic d’ocupació en un immoble en rehabilitació: s’assenyala una escletxa legal aprofitada per delinqüents. • L’Ajuntament afirma haver seguit tots els protocols (informe de la policia municipal) i defensa "mà dura" i compliment de la llei. • Recordatori de competències: és un tema judicial i de seguretat, fora de l’àrea directa de Servei a les Persones. Què cobreix Servei a les Persones • Serveis socials bàsics desplegats als 7 centres cívics: treball social i educació social amb mirada integral. • Suport a dependència i gent gran (amb regidoria específica), i treball comunitari per evitar l’aïllament. • Foment de xarxa veïnal i activitats als centres cívics per empoderar i activar el teixit social. Cost de la vida i criteris d’ajut • Es prioritza l’ajuda a persones en situació de vulnerabilitat amb informes tècnics i criteris acotats (p. ex. subministraments). Equipaments i centres cívics Noves obertures imminents • Nou local social de l’Eixample i nou local de Montjuïc: obertura prevista al 1r trimestre (obres i mobiliari en la fase final). Xalet de Sant Narcís: posada en ús i model de gestió • Millores i primera rehabilitació durant el 1r semestre per començar-ne l’ús el 2025; la gran reforma arribarà després. • Model d’ús compartit: equipament al servei de l’Ajuntament i de diverses entitats (no exclusiu d’una AAVV). • Objectiu: màxima ocupació horària i alta rendibilitat social per metre quadrat, integrat al calendari del Centre Cívic de Sant Narcís. Pont Major: residus, soroll i educació “Turisme d’escombraries” i incivisme • El barri pateix abocaments de veïns d’altres municipis i, ara, també d’altres barris en transició de model de recollida. • Mesures: retirada de contenidors en punts crítics (p. ex., benzinera) amb millores inicials; seguiment d’altres zones. • Context: la ciutat és en procés de canvi del model; es demana paciència i corresponsabilitat ciutadana. "El Pont Major no és un abocador" Campanes de l’església • Fet l’estudi acústic i ajustats nivells segons normativa; retirada d’alguns tocs (dos quarts). Sense noves queixes recents. Pla de Barris i batxillerat al Xifra • Objectiu 2024: presentar un Pla de Barris potent per a la convocatòria. • Institut Narcís Xifra: el batxillerat se segueix impartint aquest curs; es reclama estabilitat i rigor en les decisions. Tancament • Repàs dels temes de llengua, serveis i convivència i Pont Major. Agraïments finals i indicatius de la ràdio.

Resum de l'episodi Entrevista a Bea Esporrin (PSC Girona) sobre l’actualitat municipal: balanç de Nadal, polèmica del Rei Negre, tensions sobre ordenances fiscals i pressupost, debat tècnic de la taxa d’escombraries, estat crític de la neteja i el contracte de residus, el Campus de Salut Trueta, casos d’ocupació i l’impacte en seguretat i inversions 2025. L’entrevista combina diagnosi, propostes i exigència de transparència i planificació. "Ens té una mica a les fosques" — sobre la manca d’informació del govern en el seguiment del contracte de neteja. Nadal a Girona: activitats i valoracions Alta participació a la Cavalcada; canvi d’acte final a plaça d’Octubre valorat positivament (“més cèntric, menys humit que la Copa”). Menys cues i millor fluïdesa a la gran festa del Tió, però solapaments de tallers entre barris. Polèmica del Rei Negre Esporrin defensa avançar cap a comitives amb persones negres (sense blackface) per coherència i respecte. Reconeix la dificultat logística (assajos, vestuari, volum de participants) i proposa una transició gradual: evitar un Rei amb pocs patges mentre s’amplia la base de voluntariat. Ordenances i pressupost: procediment i garanties Crítica a la inversió de l’ordre (aprovar pressupost abans d’ordenances fiscals). Defensa del termini mínim de 48 h per a plens urgents i del debat en comissió informativa. Taxa d’escombraries: metodologia i discrepàncies Model transitori basat en consum d’aigua i m² (fins desplegar el pagament per generació). Denúncia d’incongruències: un padró de 43.000 rebuts quan n’hi hauria d’haver ~48.000-50.000. Efecte: els 6.000 habitatges “desapareguts” (mínim ~210€) encareixen la quota dels restants. El govern indica que un eventual superàvit s’ajustaria l’any següent; el PSC ho veu insuficient perquè el model és provisional i el nou padró podria trigar fins a 4 anys. Neteja i residus: estat del servei i contracte Balanç de Nadal i modificacions La ciutat continua bruta i amb impropis als contenidors; govern amb majoria absoluta però sense solució clara. Modificació de contracte anunciada però encara no aprovada; incertesa entre treballadors i canvis de rutes a última hora. Possibles vagues i condicions laborals No es descarta vaga a Girona + Neta. Queixes de solitud en rutes, sobrecàrrega i tasques fora de rol. Contenidors intel·ligents i porta a porta Desplegament pendent en molts barris; solapaments de models (porta a porta vs. contenidors) i reptes en mercats (Devesa, Can Gibert). Rescindir el contracte? Informació i control El PSC no es posiciona sense tota la informació: reclama taules de seguiment i dades oficials (cobertura de rutes, baixes, incompliments). “Estan posant pals a les rodes” — sobre la gestió actual i la manca de solucions estables. Auditoria externa i control de qualitat El plec exigeix empresa externa de control de qualitat; no s’ha contractat des de 09/2022. Hi ha un 2% retingut del contracte i l’empresa ha d’aportar 40.000 €/any per aquest control: el PSC demana executar-ho ja. Campus de Salut Trueta: compromís i urbanisme El PSC reitera compromís ferm amb el Trueta i acusa el govern municipal de crear polèmica innecessària. Proposta pragmàtica: si Girona s’endarrereix per tràmits, començar per Salt sense aturar el projecte global. Terrenys, parc i tràmits Abstenció del PSC per l’afectació al Parc Jordi Vilamitjana (pulmó de barris densos). Retards: pendent la modificació provisional del PGOU, al·legacions, possible contenciós. Ocupacions i llicències Cas recent d’ocupació d’un habitatge en rehabilitació: es demana canvi legal i millora de tramitació de llicències (retards de fins a 18 mesos). Diferenciar ocupació delictiva de la per necessitat i dotar policia de més eines. Seguretat i pressupost 3 policies noves el 2025: “completament insuficients”; caldria ≥15/any. Crítica a l’augment de multes (de 2,5 a 4,5 M€ prevists) vinculades a nous radars: pressió afegida a la ciutadania en un any amb cost de vida alt. Inversions 2025: continuïtat i mancances Increment d’inversió en part per no execució del 2024 (≈2 M€ que es traslladen). Projectes que arrosseguen anys: Casa Pastors, Biblioteca Casa de Cultura, Xalet Soler (Casa Tecnologia), Devesa (bancs, papereres, llums). A la llista del PSC faltan projectes com Centre per a la gent gran de l’Esquerra del Ter, 4 rius i una sèquia, entre d’altres. Full de ruta del PSC per al 2025 Prioritats: Neteja i compliment contractual amb control extern. Tributs justos: corregir la taxa d’escombraries i garantir càlculs robustos. Seguretat: més efectius i planificació. ZBE ben dissenyada i comunicada. Desencallar plaça d’Espanya, arxiu a Fontajau, al·legacions del Trueta, i resolució del projecte de discoteca. Mirant al 2027 Percepció ciutadana de descontent amb el manteniment (voreres, herbes) i sensació de precampanya ja en marxa.

Convidada i context Entrevista a Maria Àngels Planes (regidora de Contractació i Patrimoni de l’Ajuntament de Girona, i diputada al Parlament). També és presidenta de Junts a la Vegueria de Girona. Balanç del 2024 i agenda 2025 en clau de contractació pública, habitatge i digitalització. Temes clau i idees principals Contractació pública i burocràcia La burocràcia frena els contractes: els procediments de licitació s’allarguen de 4 a 5 mesos de mitjana, i més si hi ha entrebancs. Cal agilitzar la Llei de Contractes: reduir terminis i documentació, especialment per afavorir les pimes. Es crearà una Oficina de Contractació transversal (2025) per gestionar grans contractes que afecten diverses àrees (ex.: compra de material com folis). Objectiu: més eficiència i menys colls d’ampolla. Procés intern: les àrees fan el plec tècnic; Contractació fa la validació jurídica per evitar impugnacions i obrir terminis. Fons Next Generation: encara més exigents (més documentació, tràmit via Estat). Calen expedients molt sòlids per evitar retrocessos. Importància de tenir “projectes al calaix” per licitar ràpid quan hi hagi pressupost disponible. "És necessari disminuir aquesta burocràcia" "La ciutat es mou molt ràpid i els contractes no arriben a temps" Habitatge i patrimoni municipal Pressupost 2025: aposta forta per l’habitatge (compra i rehabilitació). S’esmenta a l’entrevista un volum destacat de recursos. Projectes: Can Givert (més de 70 habitatges per a joves) i Domeny en execució. Col·laboració publicoprivada imprescindible per ampliar parc d’habitatge; sòl limitat a Girona però encara amb opcions (Can Givert i Domeny en marxa). Visió d’Àrea Urbana: coordinació amb municipis veïns; lideratge de Girona per vertebrar consensos supramunicipals. Patrimoni: la conservació es canalitza via partides d’Urbanisme (no hi ha una partida única de “Patrimoni”). "La situació de l’habitatge és dramàtica i calen mesures urgents" Digitalització i serveis Ja operatius els pagaments electrònics (inclòs Bizum) de factures i tauletes per a la Policia Municipal per reduir tràmits. Sistemes de la Informació: uns 500.000–700.000 € anuals (segons necessitats, llicències i renovacions d’equipament). Finalitat: menys burocràcia, més eficiència. Política i representació Al Parlament, Planes ha intervingut en habitatge i és portaveu en igualtat i feminisme. Compatibilitza regidoria i diputació; renúncia a la Diputació per evitar acumulació de càrrecs. Cas Pont Major (batxillerat): Junts formularà pregunta al Parlament per frenar una retirada massa ràpida. Junts a la vegueria: 711 regidories, 95 alcaldies; objectiu créixer i ser primera força municipalista a totes les comarques gironines. Termes clau Llei de Contractes, plec tècnic, oficina de contractació, Next Generation, col·laboració públic-privada, projectes al calaix, sistemes de la informació, Bizum. Cronologia (marques de temps clau) 102s – Presentació de la convidada i rol al Parlament 177s – Burocràcia i terminis de contractació 238s – Necessitat d’agilitzar la Llei de Contractes 283s – Oficina de Contractació (posada en marxa 2025) 398s – Fons NextGen: més requisits i control 447s – Inversions i “projectes al calaix” 513s – Habitatge: pressupost, Can Givert, Domeny, P-P 726s – Digitalització: Bizum, tauletes, pressupost SI 943s – Compatibilitat de càrrecs i cas Pont Major 1010s – Tancament de l’entrevista i falques

Resum general Entrevista a Quim Ayats (ERC Girona) a Girona FM sobre l’actualitat política i municipal: el procés intern d’ERC amb la victòria d’Oriol Junqueras, el campus de salut i el nou Trueta, els pressupostos 2025 (cultura, mobilitat), polítiques d’habitatge i la pressió a la Sareb, seguretat i model de recollida de residus, i els canvis al cartipàs arran de la baixa de Cristina Andreu. Temes principals Procés intern d’ERC: legitimitat del 52% i crida a cosir el partit al congrés. Campus de salut i Trueta: exigència d’un compromís inequívoc a la Generalitat; crítica a l’“abstenció” del PSC. Pressupostos 2025: prioritats en cultura (Casa Pastors, Biblioteca Casa de Cultura), Plaça Catalunya, equipaments esportius i xarxa ciclable. Mobilitat: creixement de Girocleta i necessitat d’ampliar carrils bici. Habitatge: compra, rehabilitació i emergència; pressió a la Sareb per cedir pisos. Seguretat: 3 noves places de Policia Municipal. Residus i neteja: transició complexa, contenidors intel·ligents, sancions i més presència tècnica-política amb veïnat. Cartipàs: reestructuració per garantir eficiència després de la baixa de Cristina Andreu. Punts clau per tema Procés intern d’ERC (victòria d’Oriol Junqueras amb el 52%) • Ayats defensa que el debat intern i la votació són saludables i imprescindibles. • El congrés ha de definir el full de ruta conjunt i cosir sensibilitats. Campus de salut i nou Trueta • El govern municipal exigeix a la Generalitat un compromís clar, públic i sense matisos. • Sorprèn el “doble joc”: compromís del President vs. trobades extraoficials en sentit contrari i abstenció del PSC en tràmits vinculats. • Demanen una resposta ràpida abans de la comissió prevista. Pressupostos 2025: cultura, espai públic i mobilitat • Tres eixos: projectes imprescindibles, cuidar el dia a dia i millorar la qualitat de vida. • Casa Pastors: 869.000 € per finalitzar la intervenció arqueològica i adequar espais diàfans; cofinançament amb la Generalitat. • Biblioteca Casa de Cultura: 1,2 M € per activar obres; inclou també Plaça Catalunya entre els projectes prioritaris. • Xarxa ciclable: impuls de carrils bici i consolidació de Girocleta (nova parada a Pont Major). Habitatge i Sareb • 2025: més d’1 M € per compra d’habitatge, 420.000 € per rehabilitació i 345.000 € per emergència habitacional. • Política continuada des de 2020; enfocament multiactor i multifront perquè el problema és estructural. • Pressió a la Sareb per cedir pisos a l’Ajuntament com a resposta de sentit comú. Seguretat • El pressupost inclou 3 noves places de Policia Municipal per reforçar el servei i la percepció de seguretat. Residus i neteja • Transició complexa del model (porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents), amb incidències per corregir. • Sanció prèvia a l’empresa concessionària i monitoratge legal i operatiu. • Compromís de més informació a la ciutadania i presència tècnica i política a reunions veïnals. Cartipàs municipal • Reconeixement a la feina de Cristina Andreu i reorganització per eficiència i coherència d’àrees (música, art, humanitats). Cites destacades “Definiu-vos clar. Per nosaltres està clar.” “Com més ràpid, millor” (sobre el compromís pel campus de salut). “És de sentit comú que la Sareb cedeixi habitatges a l’Ajuntament.” “És una transició que és complexa” (sobre residus i neteja). “No ho podrem resoldre ni sols ni actuant en un sol àmbit.” (habitatge) Conclusió L’entrevista fixa prioritats de ciutat per al 2025: impuls al campus de salut i Trueta, desplegament de projectes culturals i d’espai públic, enfocament integral a habitatge, reforç de seguretat, i millora del model de residus amb control estricte a la concessionària. En clau política, Ayats defensa la legitimitat i utilitat del debat intern a ERC i la necessitat de cohesió i compromís institucional per avançar en els grans projectes de Girona.

Resum general L’entrevista aborda l’estat de l’educació a Girona i la nova organització municipal que incorpora Atenció i Participació Ciutadana a la cartera de la regidora d’Educació. Es tracten temes clau com la tarifació social a l’Escola Municipal de Música, el projecte de nova escola bressol, la pacificació d’entorns escolars, la situació del Narcís Xifra (ESO i Batxillerat), la lluita contra la segregació i el pressupost 2025 per millores i manteniment als centres. Punts clau • Participació ciutadana: nova àrea assumida amb continuïtat del treball fet i enfoc de millora a entitats i processos participatius. • Curs 24-25: valoració “molt bona”, centres en marxa amb projectes i activitat comunitària activa. • Tarifació social (Escola Municipal de Música): amplia l’accés, inclou descomptes per majors de 65 anys i famílies nombroses; aposta per l’educació al llarg de la vida. • Nova escola bressol: objectiu de mandat; importància educativa de l’etapa 1-2; alt cost de plaça (uns 8.000 €/infant/any) amb aportació municipal majoritària; viabilitat econòmica clau. • Pacificació d’entorns escolars: mirada a llarg termini per fer-los segurs, saludables i jugables, prioritzant on hi ha demanda de la comunitat. • Narcís Xifra: eliminació progressiva de l’ESO (el curs vinent només 4t); la Generalitat obre debat amb famílies sobre el futur del Batxillerat. • Segregació i absentisme: protocols d’absentisme actius; més marge de gestió a secundària; I3 és més complex per manca d’informació prèvia. • Resultats en català i matemàtiques: crida a prioritzar inversió i a assumir una responsabilitat compartida ciutat-escola-famílies; reconeixement a la feina dels centres. • Pressupost 2025: 790.000 € en millores; 305.000 € per a la Bressol La Baldufa; planificació d’obres a 4-5 anys; gran esforç en manteniment i en la figura del conserge-mantenidor. • Col·legi Verd i antiga Clínica Girona: possible ampliació de pati pendent de definir (ús privat; tràmits no avançats). Detalls destacats Participació ciutadana i nova organització • La regidora assumeix Atenció i Participació Ciutadana, amb continuïtat del treball de Sergi Font i enfoc en millorar les condicions de participació i el suport a entitats. "Ho entomo amb moltíssima il·lusió... i amb molts projectes al cap." Estat del curs 24-25 • Valoració molt positiva: escoles en marxa, projectes vius, connexió amb la comunitat i activitat especial per Nadal. Tarifació social i educació al llarg de la vida • A l’Escola Municipal de Música, la tarifació social funciona molt bé, facilitant l’accés a persones amb menys recursos i incentivant la participació de majors de 65 anys. • Defensa de la formació al llarg i ample de la vida com a eix de benestar, socialització i creixement personal. "Ha vingut per quedar-se, aquesta tarifació social." • L’Escola de Música s’integrarà a Cultura, junt amb l’Escola d’Arts i d’Humanitats. Equipaments i planificació urbanística • Institut Armazenda: tràmits a Urbanisme per a la cessió de terreny a la Generalitat; sense terminis tancats per evitar frustracions. • Mentre no hi hagi terreny cedit, l’Ajuntament mantindrà el lloguer (p. ex., amb el Bisbat) per garantir el servei. Pacificació d’entorns escolars • Projecte de ciutat amb mirada llarga: seguretat, salut i joc al voltant d’escoles i barris. • Priorització on hi ha demanda explícita de centres i famílies; estudi de viabilitat per minimitzar afectacions. Nova escola bressol: necessitat i sostenibilitat • Objectiu de govern: ampliar places per l’etapa 1-2 (gratuïta i clau per rutines, llenguatge i psicomotricitat). • Cost orientatiu: 8.000 € per infant/any. Generalitat aporta 1.600–1.800 €; aportació municipal és més de la meitat. La tarifació social pot reduir l’aportació familiar, assumida pel consistori. • Necessitat de viabilitat econòmica a llarg termini abans d’obrir noves places. Institut Narcís Xifra: ESO i Batxillerat • 23-24 amb 3r i 4t d’ESO; el curs vinent només 4t d’ESO. Inquietud veïnal i de famílies per rumors sobre el Batxillerat. • La Generalitat convoca reunió per obrir escenaris sobre el Batxillerat; l’Ajuntament farà costat a famílies i centre. "No és per donar cap decisió definitiva presa unilateralment... sinó obrir un espai de debat." Segregació escolar i absentisme • L’escolarització és obligatòria; en casos d’absentisme: protocol del centre, comunicació a famílies, i intervenció policial si cal. • A secundària és més fàcil equilibrar perquè ja es coneixen trajectòries; a I3 hi ha més incertesa per manca d’informació prèvia. Competències (català i matemàtiques) i responsabilitat compartida • Cal prioritzar la inversió i evitar culpabilitzar els centres: la qualitat depèn també de famílies, entitats i ciutat. "Els centres educatius fan meravelles... amb projectes molt xulos." • Defensa del benestar emocional i del feedback constructiu davant la idea d’un sistema massa “protector”. Pressupost 2025: inversions i manteniment • 790.000 € en millores als centres; 305.000 € per a la reforma de la Bressol La Baldufa (projecte fet; licitació en breu). • Millores també a Escola Ximenis i Escola Àgora; planificació d’obres a 4-5 anys, amb 3-4 centres/any i criteris de priorització. • Manteniment robust i continu: conserges-mantenidors com a peça clau; canvis de finestres per aïllament tèrmic/acústic, cobertes, fusteria, serralleria, etc. "És importantíssima la figura del conserge-mantenidor." • Coordinació amb la Generalitat segons la titularitat dels edificis (municipals, mixtes o de la Generalitat). Col·legi Verd i antiga Clínica Girona • Acord inicial per ampliar pati: situació encallada per tractar-se d’un equipament privat; cal definir usos. El centre serà informat de qualsevol avenç. Conclusions • L’Ajuntament aposta per una educació inclusiva, de qualitat i al llarg de la vida, amb polítiques com la tarifació social i la pacificació d’entorns. • Les inversions 2025 combinen grans obres i el manteniment del dia a dia per garantir el bon funcionament dels centres. • Temes oberts a seguir: nova escola bressol, cessió de terrenys per a nous equipaments, i el futur del Batxillerat al Narcís Xifra.

Panorama general Entrevista a Lluís Martí, regidor d’Urbanisme de proximitat (Junts per Girona), sobre l’estat del govern municipal, grans projectes i reptes de ciutat. Els eixos centrals són: neteja i incivisme, seguretat i policia, Campus de Salut/Nou Trueta, ZBE i mobilitat metropolitana, habitatge i energia, i projectes urbans clau. "La gent s’ha tornat més egoista... hi ha grups clars d’incívics que ho estan malmetent absolutament tot." Principals idees clau • Balanç de govern 2024: satisfacció “relativa” pel compliment dels 64 punts d’acord del govern; focus en àrees amb més conflictivitat social. • Seguretat: prioritat en reforçar la plantilla de policia municipal i obrir la comissaria de Sant Eugènia (Camp Borrassó) com a punt d’inflexió. • Neteja i residus: el nou model (porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents) té desajustaments de servei i un alt impacte de l’incivisme (aprox. 1 M€ anuals). Calen disciplines i sancions, i campanyes informatives. • Campus de Salut/Nou Trueta: projectat sense risc d’inundabilitat al recinte hospitalari; a l’espera d’informe de l’ACA. El govern local estarà “molt amatent” a la Generalitat per evitar retards o prioritats externes (p. ex. el Clínic). • ZBE: ordenança aprovada. Model flexible gràcies a la bona qualitat de l’aire. Vehicles radicats a Girona poden circular; es reforcen aparcaments dissuasius i coordinació amb municipis veïns. • Mobilitat metropolitana: interès pels trens‑tram (Girona–Banyoles–Olot i Costa Brava), però reclamen estudis rigorosos abans d’avalar traçats i impactes. • Habitatge: crítica a la moció del PSC per duplicar pressupost d’habitatge social; Junts defensa el milió d’euros per compra d’habitatge ja acordat. • Energia: avanç en autoconsum fotovoltaic a cobertes d’equipaments per a l’autosuficiència energètica; demanen implicació econòmica de la Generalitat. • Projectes urbans: al carrer de la Creu baixa la sinistralitat i millora la qualitat de l’aire; es plantegen millores de visibilitat i connexió amb el nou pàrquing municipal. La sala de concerts de Fontajau–Sant Ponç reentra en tramitació de llicència un cop enderrocat l’habitatge contigu. • Política estatal: suport a la qüestió de confiança plantejada per Puigdemont a Sánchez davant incompliments d’acords d’investidura. "Hi ha d’haver un moment en què t’has d’aturar i dir: heu complert? Si no, què penseu fer?" Context i matisos importants • En neteja, a més del contracte amb l’empresa, el comportament incívic extern (treballadors d’altres municipis que deixen residus) agreuja el problema. • Sobre el Nou Trueta, l’avanç de planejament ja va rebre vistiplau de l’ACA; s’espera confirmació a la aprovació inicial. Compromís verbal del President Illa, però Junts adverteix que “no en deixaran passar ni una”. • La ZBE s’alinea amb normativa catalana, estatal i europea, amb enfocament gradual i de no generar barreres internes per a residents. • En multireincidència, Junts impulsa endurir el marc per garantir seguretat i convivència. Detall per temes Neteja i residus • Nou model amb porta a porta, àrees temporals i contenidors intel·ligents: dificultats d’implantació i incivisme com a grans reptes. • Mecanismes: sancions i seguiment disciplinari a l’empresa si cal, més campanyes de civisme i informació sobre multes. Seguretat i policia • Objectiu: reforç de plantilla i comissaria de Sant Eugènia per millorar la percepció i la realitat de seguretat. • A Madrid, Junts promou mesures contra la multireincidència. Campus de Salut/Nou Trueta (Parc hospitalari i universitari) • Disseny per evitar inundabilitat; a l’espera d’informe de l’ACA sobre l’aprovació inicial. • Vigilància sobre la priorització de projectes sanitaris nacionals (p. ex. Clínic) per no endarrerir Girona. Mobilitat, ZBE i trens‑tram • ZBE aprovada: permissiva amb vehicles radicats a Girona; restriccions per no residents amb alternativa d’aparcaments dissuasius i millora de bus i girocleta metropolitans. • Trens‑tram: potencial ambiental i de mobilitat; demanen estudis tècnics exhaustius abans de decidir. Habitatge i energia • Habitatge social: mantenir i executar compromisos reals de compra; crítica a propostes que consideren oportunistes. • Autoconsum: expandir plaques fotovoltaiques en equipaments; superar traves de contractació i coordinar suport de la Generalitat. Urbanisme de proximitat • Carrer de la Creu: dades de seguretat viària i qualitat de l’aire milloren; s’anuncien ajustos de visibilitat i connexió amb pàrquing municipal. • Sala de concerts Fontajau–Sant Ponç: nova sol·licitud de llicència; s’obrirà informació pública i audiència veïnal. Política i impuls econòmic • Qüestió de confiança a Sánchez: reclam de compliment d’acords amb Catalunya. • Fons d’innovació (4 M€) i Congrés de Benestar Mosquinol (20–21 gen.) com a impuls a l’emprenedoria i projecció de ciutat.

Panorama de l’episodi • Entrevista a Cristina Andreu (3a tinenta d’alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana de Girona) en el que sembla ser la seva darrera entrevista d’aquesta etapa. • Temes clau: habitatge assequible, cooperatives, ZBE (Zona de Baixes Emissions), mobilitat supramunicipal i projectes estratègics (Carrer de la Creu, entrada sud, aparcaments dissuasoris). "Les persones passem; són els projectes el que queden." Habitatge: objectius, vies i calendaris Objectius i realisme • 789 habitatges fins al 2027 i 1.580 en 10 anys (2034). Al 2044, el Pla preveu 4.786 habitatges assequibles (i 5.890 en clau d’àrea urbana). • Andreu admet que els objectius més ambiciosos són difícils amb l’actual capacitat de creixement i finançament municipal; la xifra ~800 a curt termini és la que té base real en reserves i desenvolupaments actius. Vies de producció • Activació de reserves de sòl protegit i reserva del 30% en nous desenvolupaments (amb possibilitat d’increment segons el pla sectorial). • Cessions de dret de superfície (75 anys) a entitats/tercer sector/administracions per promoure habitatge protegit. • Compres per dret de tanteig i retracte. Promocions en marxa (~200 habitatges) • Can Givert (Mas Masó): obres a partir de febrer; 55 habitatges de lloguer. • Domeny: convenis amb la Fundació Sales i amb Incasol (fins a tres promocions). • Operacions de tanteig en curs; tramitacions de llicències per a inici d’obres durant el mandat. Distribució territorial • Pabordia (sud), Montjuïc, Montilivi, Carretera de Barcelona, Sant Eugènia i Can Givert. Mirada d’àrea urbana • L’increment a Girona s’ha d’entendre amb la dinàmica metropolitana: molts joves es queden per estudis/feina però no troben lloguer. Cal coordinar habitatge i mobilitat per ampliar opcions assequibles a tota l’àrea urbana. Cooperatives d’habitatge • Model de dret d’ús gestionat per una cooperativa; propietat cooperativa, no privada, amb cessió de superfície (75 anys). • Beneficis: estabilitat d’ús, control de criteris socials i de renda, i preservació del caràcter assequible. • El 2025 es liciten dos solars municipals per als primers blocs cooperatius a Girona. Governança i recursos • Per assolir les fites 2044 cal impuls d’altres administracions (sobretot Generalitat i Estat): • Possibles modificacions de planejament i/o Àrees Residencials Estratègiques (ARE). • Cessió i gestió del parc de la SAREB als ajuntaments (pendents de concreció via el nou Institut Nacional de la Vivienda). Mobilitat i ZBE Zona de Baixes Emissions (ZBE) • Aprovació definitiva de l’ordenança al proper ple: delimita l’àmbit, horaris i vehicles autoritzats. • El reglament operatiu s’elaborarà després, coordinat amb el registre únic de vehicles de la Generalitat i amb exempcions per vulnerabilitat. • Posada en marxa plena prevista a partir del 2n semestre de 2025. Mobilitat supramunicipal (àrea urbana) • Cooperació intensa amb municipis veïns (àrea urbana ampliada per necessitats compartides). • PMUS supramunicipal en redacció; ja s’identifiquen primeres actuacions per al 2025: • Millorar la freqüència de bus amb Vilablareix. • Connectar la Girocleta amb Salt. • Aparcaments dissuasoris i reforç de busos (incloent nocturns). • Reunió demanada al conseller Nadal: cal cofinançament de la Generalitat en pressupost 2025; TMG pot assumir un creixement limitat sense desatendre la ciutat. Carrer de la Creu • Presentació al veïnat finals 2024/inicis 2025; desplegament d’actuacions tàctiques amb visió de barri (Eixample), coordinades amb la futura ZBE. Entrada sud i carril bus ràpid • Estudi d’alternatives en curs; implementació tàctica a partir de 2025. • Peça clau: aparcament dissuasori de Masgrí i bus llançadora. • Millores intermèdies a Carretera de Barcelona: prioritat semafòrica i trams de carril bus per augmentar la velocitat comercial del bus. Comiat i continuïtat "Serà el mentrestant, sense la Cristina Andreu... Són els projectes el que queden." • Relleu: Isaac Sánchez assumirà la responsabilitat; Andreu expressa confiança plena en l’equip i en la continuïtat de l’acord de govern i els projectes en marxa.

Resum general Entrevista personal a Ferran Rafa, nou regidor del PSC a l’Ajuntament de Girona arran de la marxa de Sílvia Paneque. La conversa dibuixa un perfil molt vinculats a la cultura (música, teatre, història), amb una entrada a la política per vocació de servei públic i cura de l’espai urbà. Es tracten aficions, valors, referents i una visió vital serena i pragmàtica. "El que treuria és la indiferència." "No necessito superpoders. Ja tinc la capacitat d’intentar-ho i buscar complicitats." Perfil i trajectòria • Arrels gironines i infància marcada pel teatre i la música (Escola Municipal de Música). • Formació en Història i en protocol i relacions institucionals. • Va estudiar contrabaix (després una mica de piano). • Entrada a la política per servei públic, preocupat per patrimoni i espai públic, i inspirat pel projecte de Sílvia Paneque. Estil personal i manera de treballar • Es defineix com a bona escolta, respectuós i de consensos (buscar el gris). • Evita grans proclames; prefereix solucionar petits problemes reals. • Admet el defecte de voler abastar massa i vigila l’equilibri personal pel ritme d’actes i reunions. Aficions i gustos • Temps lliure ideal: passejar per Girona i llegir arran de mar. • Cinema: passió pel clàssic i la contextualització de les obres. Favorits: - La boda de mi mejor amigo (fan de Julia Roberts) - Lo que el viento se llevó - Leyendas de pasión • Música: eclectisme — jazz, soul, blues, òpera i clàssica, i també rumba. • Tecnologia: el mòbil és imprescindible per treball i amistats globals. • Viatges: valora escapades properes (Empordà) i té Itàlia al punt de mira (Venet, Nàpols). • Gastronomia: li agrada gairebé tot; plats “de casa”: llenties i truita de patata amb ceba. • Mobilitat i esport: va a peu sempre que pot; no és d’esports, però ho intenta. Història, creences i valors • Viatjaria al passat: França napoleònica (Napoleó I i III). • Converses somiades: Josefina i Jeanne de la Motte-Valois (l’escàndol del Collaret). • Li agrada llegir cartes i diaris de personatges per entendre la persona rere la pompa. • Creient i creu en el karma; felicitat en bones relacions i entorn proper. • El que eliminaria del món: la indiferència. • Valora per sobre de tot la bona educació i el tracte respectuós. Moments humans i referents • Desig pendent: Concert d’Any Nou de Viena. • Pors: cap de concreta; aposta per gestionar i tirar endavant. • Viu la vida en etapes amb un fil conductor coherent. • Tasques feixugues: coordinació logística d’esdeveniments amb molts proveïdors. • Referent: Sílvia Paneque, per fer de l’educació el seu emblema. • Enyor: la Maria, figura d’àvia (més de 100 anys), amb qui mantenia un ritual de trucades. • Superpoder triat: cap; confia en l’esforç i les complicitats.

Resum executiu Entrevista amb la vicealcaldessa Gemma Geis sobre la campanya de Nadal a Girona, el nou enllumenat i l’impuls al comerç local, el retorn de la pista de gel i el mercat ‘Imagina’, la gestió del turisme (límits a grups i taxa d’autobusos), la transformació del Mercat del Lleó i la Fira de Girona, el nou fons d’innovació amb l’ICF, el Congrés de Benestar Emocional i un DAFO ràpid de la ciutat. "Si estimem la nostra ciutat, comprem a la nostra ciutat." "Gestió del turisme a la gironina, adaptada a la nostra realitat." Temes clau Campanya de Nadal i comerç local • Planificació amb mesos d’antelació i moltes activitats al carrer: per a la mainada, música i visites guiades (comerços emblemàtics, Hanukkà, Catedral, sants i miracles). • Enllumenat renovat en un 60%: estètica nadalenca més tradicional i minimalista, amb primeres peces tridimensionals (ex. fanal central 3D a av. Jaume I). Reforç a Rambla i carrers de l’Eixample. • Contracte vinculat a Ecosol (Càritas) i compra local de materials per impacte social i de proximitat. • Impuls al comerç de proximitat: èxit de la ‘Comerciada’, banderoles i campanya de consum responsable. Reforç d’activitats i llums al Mercat del Lleó. • Cobertura territorial: s’atén peticions de barris (ex. Can Gibert). Carretera de Barcelona, de moment, no per complexitat i longitud. Pista de gel i mercat ‘Imagina’ (Palau Firal) • Torna la pista de gel, amb mesures de sostenibilitat: recuperació d’aigua (dipòsits; ~20.000 l ja recollits), gel més prim (7 cm) i plaques fotovoltaiques. • Mercat de Nadal ‘Imagina’ a la planta superior del Palau Firal: accés gratuït (el patinatge és de pagament). Espai familiar i d’oci per a la ciutat. • Alta demanda històrica (milers d’usuaris): es garanteix gaudi amb menor impacte ambiental. Gestió del turisme • Limitació de grups a 25 persones al Barri Vell i prohibició de megàfons/aparells amplificadors. En tràmit participatiu i amb règim sancionador. • Enfoc localitzat: prioritzar la «manera gironina» i l’acreditació de guies per garantir relats rigorosos. • Taxa per a busos turístics (Fontajau i altres zones habilitades) i reserva prèvia: import inferior a altres ciutats, sense efecte dissuasori previst; permet ordenar fluxos i finançar gestió. Convivència i mobilitat • Tensions amb comerç ciclista: crida a l’empatia i al diàleg; condemna d’actes vandàlics. • La bicicleta com a mobilitat sostenible; inspiració en transformacions urbanes valentes (ex. París). Reforma d’equipaments • Mercat del Lleó: nova imatge avançada amb l’associació de paradistes i disseny en licitació. Co-creació funcional (circuits de càrrega/descàrrega, neveres, fluxos) i ambició arquitectònica sostenible, com a futur referent urbà. • Fira de Girona: no competir amb l’Auditori, sinó complementar. Cal inversió per usos transversals (concerts a peu dret, trobades d’empresa, espais digitals i sostenibles) i orientació a PIMEs, amb cooperació institucional. Espai urbà i propietats • Plaça Independència (antic Cafè Gran Via): cas en procés i dret de propietat limitant l’acció municipal; Ajuntament obert a propostes per reactivar l’espai. Economia del coneixement i talent • Nou fons d’innovació Ajuntament–ICF (pioner a l’Estat): finançament més tou per projectes d’aigua, envelliment, agroalimentari i campus de salut. L’Ajuntament avala part del crèdit per millorar condicions. • Objectiu: retenir i atraure talent, crear ocupació de qualitat i diversificar més enllà del turisme. Governança i seguiment tècnic (comitè amb Xavier Aldeguer). Vocació de llarg termini (15–20 anys) i prioritat per empreses de Girona. Benestar emocional • Gener: Congrés de Benestar Emocional (orientat a divulgació, no recerca), amb ponents de primer nivell i entitats locals. Temes: suïcidi, addiccions (inclosa al mòbil), anorèxia en adolescents, solitud no desitjada, burnout. • Posicionar Girona com a ciutat de benestar i enfortir el campus de salut. DAFO ràpid de Girona • Fortaleses: economia diversificada i teixit molt compromès amb la ciutat. • Debilitats: infrafinançament municipal que limita la mobilitat urbana (més autobusos) i l’atenció del dia a dia. Es vol evitar més pressió fiscal; cal més eficiència i millora de Rodalies. • Autocrítica: marge intern de millora en processos i execució.