Girona pionera en residus: contenidors intel·ligents, porta a porta i taxa per generació — reptes, sancions i diàleg laboral
Benvinguda i felicitació a Girona FM i a la programació; context previ al programa municipal.
Identificatius de l’emissora i pas al format d’entrevista amb l’equip de govern.
El presentador obre parlant de residus com a gran tema 2024-2025 i presenta Sergi Cot.
Cot descriu el període com a intens, complex i alhora una oportunitat per convertir residus en recursos.
La recollida afecta el 100% de la població; mesos difícils amb algunes bones notícies d’adaptació.
Primera ciutat del país amb identificació d’usuari a tot el municipi per a la recollida selectiva.
Elecció de no fer-ho parcial: porta a porta, contenidors intel·ligents i àrees temporals segons barri.
Desplegament a la major part de la població; repte clau del contracte i del país.
Context ambiental i climàtic; pressió de la UE per augmentar reciclatge i responsabilitat urbana.
Girona assumeix el rol de líder; inici de la fase 7 del desplegament.
Marc conceptual: pagar segons comportament; base per a una taxa justa i efectiva.
Multes per bosses fora amb contenidor disponible; penalitzacions diferenciant error de servei vs incivisme.
Ús de dades per focalitzar control; contenidors intel·ligents oberts per facilitar logística veïnal.
Modificacions arran del feedback; procés de millora contínua abans del Ple.
Incompliments al Nadal i altres períodes; contacte permanent i primera onada de penalitats.
Efectes al veïnat; via sancionadora com a eina en servei externalitzat.
Contracte ben orientat però amb casuístiques de terreny no previstes; gran esforç tècnic.
Transició difícil com en altres ciutats; incivisme augmenta en canvis; impacte en imatge de neteja.
La taxa cobreix el 100% del servei; cal temps per estabilitzar; evitar multes elevades.
Visites de l’alcaldia i del regidor a torns de recollida per verificar operativa.
Assemblees per conveni; possible vaga si no hi ha acord; Ajuntament en diàleg amb el comitè.
Cues per obtenir targetes i kits; senyals d’implicació ciutadana i adaptació progressiva.
Lectura amb xip per habitatge; marges per no incentivar la generació; detecció d’incompliments.
Sales plenes; en alguns barris la recollida supera el 70%; continuïtat de millores.
Visites i enquestes a més de 5.000 activitats; ajustos per comerços no estrictament domèstics.
Panorama general
Entrevista municipal a Girona FM amb el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, per repassar el desplegament del nou model de gestió de residus a Girona. La ciutat esdevé pionera en implantar la identificació d’usuari al 100% del municipi —tant en porta a porta com en contenidors intel·ligents— amb l’objectiu d’augmentar la recollida selectiva, reduir l’incivisme i avançar cap a la taxa per generació.
- Objectiu central: convertir els residus en recursos i complir les fites europees de reciclatge.
- Model híbrid: convivència de tres sistemes —porta a porta, contenidors intel·ligents tancats i agrupats i àrees temporals— adaptat a la densitat i tipologia de cada barri.
- Claus d’implementació: identificació d’usuari, dades per a la gestió, sancions contra l’incivisme i penalitzacions a l’empresa concessionària quan no presta el servei.
"Qui recicla millor paga menys i qui ho fa pitjor paga més."
Per què el canvi? Context i obligacions
Context global i pressió regulatòria
- El volum i l’impacte del plàstic és crític (esment a la "taca" del Pacífic), evidenciant la necessitat d’una transformació en els hàbits de consum i gestió de residus.
- La Unió Europea exigeix increments substancials de recollida selectiva; sense millores, els municipis afrontaran multes i el trasllat íntegre de costos a la taxa ciutadana.
"Girona és la primera ciutat de Catalunya i de l’Estat amb identificació d’usuari al 100% del municipi."
El model de Girona: tres sistemes que conviuen
Disseny i desplegament
- Porta a porta als barris de menor densitat i amb habitatge més disseminat.
- Contenidors intel·ligents al centre i zones d’alta densitat (uns 70% de la població), amb targeta i registre d’ús.
- Àrees temporals amb servei programat i vehicles verds.
- Política de contenidors oberts a tota la ciutat per facilitar la logística veïnal (mateix calendari a totes les illes intel·ligents).
Governança, control i incentius
Taxa per generació i identificació d’usuari
- El sistema d’identificació d’usuari és la base per implantar una taxa per generació justa: qui ho fa millor paga menys.
- A curt termini: fase pedagògica i de consolidació; a mitjà termini: dades per ajustar la taxa i el control.
Sancions i lluita contra l’incivisme
- Multes per deixar bosses fora tenint contenidor disponible —incivisme explícit— i penalitzacions a l’empresa quan hi ha desbordaments per manca de servei.
- Ús de dades per illa per detectar punts problemàtics, reforçar vigilància, enviar cartes als veïns i, si cal, incrementar la pressió sancionadora.
Execució operativa i dificultats
Incompliments i penalitzacions a l’empresa (UTE)
- El Nadal i altres períodes han registrat serveis no prestats; l’Ajuntament ha iniciat i ampliarà penalitzacions.
- Reunions diàries, setmanals i mensuals (amb alcaldia) i controls in situ per redreçar el servei.
Factors de complexitat
- Contracte amb bon disseny de fons, però implementació plena de casuístiques no previstes.
- Augment conjuntural de brutícia percebuda i incivisme en fases de canvi —fenomen que s’observa també a altres ciutats.
- Costos: la taxa cobreix ara el 100% del servei i tractament; no actuar implica més despesa futura i sancions europees.
Persones, treball i diàleg social
- Impacte del canvi en els treballadors; assemblees i negociació del conveni col·lectiu.
- Possible vaga si no hi ha acord; l’Ajuntament, tot i ser servei externalitzat, manté diàleg amb el comitè i demana responsabilitat a totes les parts.
Resultats i predisposició ciutadana
Participació i adaptació
- Alta demanda de targetes i materials; xerrades als centres cívics plenes; cues en punts de distribució.
- En porta a porta, més del 80% d’habitatges disposen de cubells i s’observen primeres millores de resultats.
"En alguns barris, la recollida ja supera el 70%."
Monitoratge i millora contínua
- Operaris equipats amb xips i lectors per registrar el treure de cubells per habitatge; toleràncies raonables per no incentivar treure cada dia i promoure la reducció.
- Ajustos successius al porta a porta i previstes millores a mesura que arribin més dades i feedback veïnal.
Recollida comercial
- Desplegament en fases; més de 5.000 activitats identificades, amb moltes de gestió assimilable a la domèstica.
- Enquestes i visites tècniques; es detecten desajustaments en alguns negocis que requeriran reassignacions i reforç pedagògic.

