episodis

Resum general La tertúlia gira entorn a tres eixos principals: la transformació de la Rambla de Girona, les traves burocràtiques que frenen l’activitat econòmica i els nous models de gestió de residus. Els tertulians combinen memòria històrica i crítica constructiva amb propostes per a una ciutat més viva, àgil i cívica. Punts clau • La Rambla ha perdut centralitat com a espai social i comercial, desplaçant-se cap a Santa Clara, l’Eixample i sobretot plaça Independència. • Terrasses i turisme: proliferació post-Covid i ocupació de via pública; cal redimensionar i ordenar sense matar l’ambient de carrer. • Burocràcia: llicències d’obres i activitats massa lentes (fins a 14-17 mesos) i control intern excessiu; contrasta amb l’eficiència recaptatòria d’Hisenda. • Residus: bones valoracions dels contenidors intel·ligents on funcionen bé; debat sobre incentius (SDDR), civisme i costos (taxa a l’alça). "L’administració és eficient quan vol ser-ho; Hisenda n’és l’exemple." La Rambla de Girona: memòria i transformació • Record d’una Rambla amb botigues emblemàtiques (Can Quera, l’Òptica Solar, Joguets Peric, la Farmàcia Plana, llibreria Pujades, etc.) i floristes com a ritual setmanal. • Decisions comercials poc encertades i el trasllat de l’oci cap a plaça Independència, sumat a l’atracció comercial de l’Eixample, van afeblir el rol central de la Rambla. • Locals petits i limitacions físiques condicionen el mix comercial actual (formats ràpids i de poca superfície). • Propostes: reprogramar activitats (com Sant Jordi o el concurs de pintura) de forma sostinguda per recuperar hàbits de pas i vida local al llarg de l’any. Terrasses i urbanisme post-Covid • La Rambla s’ha convertit en una “gran terrassa” orientada al visitant, amb dificultats de pas i menys espai per al veí local. • Plaça Independència absorbeix l’oci a l’aire lliure amb més espai i accessos; Santa Clara manté dinamisme comercial. • La Covid-19 va justificar l’expansió de l’hostaleria a l’exterior (tarimes, “New Jersey” i ampliacions), però ara cal redimensionar. • Debat sobre la descentralització d’esdeveniments (p. ex. Sant Jordi): perdre la Rambla com a epicentre pot treure-li encant i centralitat. Burocràcia i llicències: traves i responsabilitats • Llicències d’obres i activitats lentes frenen projectes (exemple: gelateria a plaça Catalunya pendent de llicència; oficina del DNI a travessia de la Creu encallada). • Factors: por a signar dels tècnics, hipercontrol intern, i falta de priorització del servei al ciutadà i a l’emprenedoria. • Contradicció: Hisenda i multes funcionen amb gran eficiència, mentre que l’agilitat per impulsar activitat econòmica coixeja. • Impacte: lloguers pagats sense operar, projectes que migren a altres municipis amb tràmits més àgils. • Context: reflexió sobre Caixa de Girona (pèrdua d’un actor financer local) i sobre noves taxes turístiques elevades (cas Barcelona) que poden condicionar el sector. Residus i reciclatge: sistemes, incentius i civisme • Proposta d’implantar un SDDR (dipòsit i retorn d’envasos) el 2026; demanen incentius econòmics perquè el ciutadà col·labori més i millor. • Experiència local: en zones com l’Avellaneda/Avesa els contenidors intel·ligents milloren la neteja i la separació; a Fornells, el porta a porta funciona però incrementa càrrega operativa. • Incivisme: abocaments impropis (fins i tot en aparcaments), bosses deixades a terra si el contenidor no obre, o ús indegut de papereres; cal sancionar un cop el sistema està ben desplegat. • Costos: la taxa d’escombraries puja mentre el sistema redueix residus; es reclama correlació entre comportament i preu (qui recicla bé, paga menys). Idees i propostes • Reactivar la Rambla amb programació estable i formats adaptats a l’espai. • Ordenar les terrasses: criteris clars d’ocupació i pas; revisar ampliacions post-Covid. • Ventanilla única i terminis garantits per llicències, amb responsabilitat i traçabilitat. • SDDR i bonificacions a qui recicla correctament; sancions efectives a l’incivisme. • Ajustar horaris i freqüències de residus a necessitats de comerç i famílies (orgànic, tèxtil sanitari).

Panorama general Debat viu a la tertúlia de Girona FM sobre la convivència religiosa i valors, la burocràcia municipal i les llicències (especialment de centres de culte), la gestió de la ciutat (residus, seguretat, policia local) i el paper d’Europa en un context geopolític tens. També s’esmenta l’efemèride del 42è aniversari de la segregació de Salt i Sarrià de Ter i es tanca amb un butlletí informatiu local. Temes principals Tradició, laïcitat i pluralitat religiosa: Carnaval, Quaresma i Ramadà, amb èmfasi en els valors universals i la convivència. Centres de culte i llicències: seguretat, ràtios i tramitació lenta; demanda de diligència i igualtat de regles. Governança municipal: crítica a la paràlisi administrativa, el rol del secretari municipal i la transparència de les inversions. Europa i lideratges: crida a “feminitzar” el discurs, reforçar la defensa europea i superar cabdillismes. Ciutat de Girona: residus, sensació que “bruteja”, patinets/bicis i manca d’efectius de policia local; projectes com el Trueta i Can Borrassó. Àrea urbana Girona–Salt i equipaments culturals: cooperació, el Canal de Salt, Temporada Alta i l’escola de teatre El Galliner. Butlletí final: novetats en oficines de residus, successos, Transgourmet, esports i el temps. Punts clau del debat Tradicions, laïcitat i valors • Constatació d’una societat més plural (dades esmentades: ~107.000 musulmans a les comarques gironines, ~15%). • Defensa d’una laïcitat inclusiva i d’un marc compartit de valors universals (empatia, solidaritat, respecte) per sobre de ritus. • Preocupació per imposicions (de qualsevol signe) i per preservar llibertats amb regles comunes. Llicències de culte i burocràcia • Crítica a la lentitud municipal: cal diligència en permisos d’obra/activitat i seguretat (aforaments, sortides d’emergència, extintors). • Petició d’acompanyament i transició per a comunitats que desconeixen la norma, amb inspecció i control equitatius. • Cas de la mesquita a la carretera de Barcelona i el projecte d’una nova mesquita (aspiració de minaret i crida) com a exemple de tema sensible que exigeix diàleg i regles clares. Governança: regles i llibertat • Reivindicació d’un liberalisme cívic: regles iguals per a tothom i llibertat dins d’aquest marc; diferenciació d’“liberal” vs “neoliberal”. • Denúncia de paràlisi: responsabilitat atribuïda al secretari municipal i manca de lideratge polític; referència a 30 M€ d’inversions no executades i transparència insuficient. Europa i seguretat • Davant de Putin/Trump i la pujada d’extrems, cal “carril central” i fermesa amb un discurs menys alfa i més dialogant. • Proposta de defensa europea més integrada; fins i tot es planteja el debat sobre servei militar en alguns països. • Reflexió sobre el Regne Unit i possibles reconfiguracions del vincle amb la UE. Girona avui: residus, seguretat i cohesió • Girona “bruteja”: problema de residus i percepció d’incivisme (patinets sense casc/llum, bicicletes); demanda d’ordenances clares i aplicació real. • Manca de policia local per controlar l’espai públic; cal planificació i recursos. • Can Borrassó: es reclama enfoc de seguretat i convivència per sobre d’activitats simbòliques. • Àrea urbana Girona–Salt: cal fer-la efectiva i cooperar en cultura i equipaments (el Canal per a grans musicals, Temporada Alta, El Galliner/Maristes com a referent formatiu). Cites destacades "Hi ha d’haver-hi unes regles uniformes per a tothom i, dins d’aquest marc, molta llibertat." "Girona no està bruta; Girona bruteja." "Europa és dona: diàleg, amplitud de mirada, i menys cabdillismes." "Tothom ha de tenir els mateixos drets en funció que tothom tingui els mateixos deures." Notícies finals (butlletí) Residus: ampliació d’horaris a les 4 oficines de suport (Barri Vell: servei diari, dl–dv, 9–14 h). Successos: 2 detinguts per intentar vendre anells robats a una joieria; actuació iniciada per un agent fora de servei. Economia: Transgourmet vol esdevenir primer distribuïdor d’hostaleria de l’Estat i obrir 6 nous Cash & Carry; creixement d’ocupació. Esports: Girona FC empata 2–2 amb el Celta; Spar Girona goleja 97–47 el Joventut; Bàsquet Girona cau 96–83 a Bilbao (3a derrota seguida). El temps: dia de pluja; de 11 °C al matí a màximes d’uns 13 °C.

Resum general Tertúlia viva sobre tradicions de Carnaval i l’arrencada de Quaresma, avanços clau del Fòrum Gastronòmic de Girona 2025, la novetat editorial “Història galàctica del porró” i un debat profund sobre el nou Hospital Trueta i el futur Campus de Salut a Salt. Punts destacats: • Carnaval i Dijous Gras/Dijous Llarder: costums, ranxos, abstinència i l’“enterrament de la sardina”. • Fòrum Gastronòmic: eix “brasa, foc i fum”, retorn de la cuina clàssica, definició de la cuina catalana, taules 100% femenines i connexió amb productors. • Startups i concursos: innovació alimentària, premis i formats híbrids de votació; concursos d’Steak Tartar i Xuxo. • Llibre del porró: el porró com a objecte estètic i polític; manifest per “salvar-lo”. • Nou Trueta i Campus de Salut: consens d’urgència, reptes d’expropiacions i calendari realista (post 2030), amb gran impacte socioeconòmic per Salt, Sant Eugènia i Girona. "Per carnaval tot s'hi val" — reflexió sobre la llicència històrica abans de la Quaresma. "Fem-ho, sisplau, fem-ho" — crida a prioritzar el Campus de Salut per davant de picabaralles. Temes principals Dijous Gras i tradicions del Carnaval • Diferències de denominació: Dijous Gras vs. Dijous Llarder; inici del cicle carnavalesc fins al Dimarts de Carnaval i el Dimecres de Cendra (entrada a Quaresma). • Gastronomia típica: truita de botifarra negra, botifarra d’ous; abstinència de carn els divendres; auge del bacallà, sardines i tonyina. • Ranxos i celebracions: «arròs del Bons», ranxo de Vidreres, sopa de Verges; referència a la prohibició del Carnaval al franquisme i a les «festes de primavera». • Cultura popular: butlles i excepcions a l’abstinència en zones de reconquesta; simbolisme de l’«enterrament de la sardina». Fòrum Gastronòmic de Girona (17-19 de març) • Eix temàtic 1: brasa, foc i fum. Tècniques de graella (argentines, basques, uruguaians), forns i sistemes de control; ponents locals i internacionals. • Eix temàtic 2: retorn de la cuina clàssica i tradicional; homenatge final a André Bonnaure (foie gras) i debat per codificar la cuina catalana més enllà de la passió i les contradiccions. • Ponents i cases: Disfrutar, Miramar, Les Cols; el Motel (amb Joan Manté a la taula de sala); Pere Monje (Via Veneto); Christian Lutaud; possible acció amb Jordi Roca. • Focus “productors i cuina”: oli, vi, ramaderia, arròs i fruita; veus com Anna Espelt, Fina Sala, una rossera del Delta i Marta Reixat (Borrassà). • Sala i servei: microsimposi dedicat a la sala, a banda d’un altre dedicat a cinquena gamma. • Paritat i talent: dues taules 100% femenines en pastisseria i nous models laborals. • Públic i format: obert al públic però orientat a professionals; «Fòrum Ciutat» en caps de setmana (edicions anteriors) i fira amb vins i distribuïdors. Startups i premis d’emprenedoria alimentària • Selecció i concurs al Fòrum (amb jurat i votació popular) i premi Cambra de Comerç de Girona + fibra 1.000 Mbps 1 any. • Exemples: - Baco: sommelier virtual per mòbil. - Satuna: ginebra de la Costa Brava (Vulpellac). - Gemical: descarbonització industrial (CO₂ → biomassa de valor). - Segundo Plato: càtering sostenible amb aprofitament i inclusió social. - Màquina expenedora de pizza acabada de fornejar. - PACA: alimentació sense residus. Concursos gastronòmics • Concurs Mundial d’Steak Tartar: primer dia del Fòrum. • Concurs del Xuxo: la setmana següent. Llibre: “Història galàctica del porró” (Salvador García-Arbós) • Editorial Vibop; un “llibret-manifest” (90-100 pàgines) sobre el porró com a objecte estètic i polític. • El porró: del símbol catalanista a l’ús i l’estètica popular; presentacions en fires editorials i mirada cap a Sant Jordi. • Tesi de fons: preservar artesanies com el vidre bufat i revitalitzar l’ús contemporani del porró. “Per poc ens hi posem, el salvarem.” — Agustí Peris Debat ciutadà: nou Hospital Trueta i Campus de Salut • Urgència i risc: por que el Clínic de Barcelona s’avanci si Girona entra en picabaralles; consens en la necessitat del Campus de Salut a Salt. • Abast del projecte: no només un hospital nou, sinó universitat (UdG–Medicina), recerca (IDGIP), empreses i ecosistema d’innovació en salut; possible Farmàcia a Girona; integració amb JAU/CAFE (activitat física i fisioteràpia). • Impacte territorial: revalorització de Salt, Sant Eugènia i Can Gibert; generació de llocs de treball, residències d’estudiants, serveis i vida de barri; bona accessibilitat per autopista. • Expropiacions i parc Jordi Vilamitjana: debat sobre intercanvi de parcel·les i afectació del parc; reclam de preu just i eventual judicialització; distingir interès general i dret dels veïns. • Futur de l’actual Trueta (“residència”): conservar com a equipament assistencial, evitar problemes de propietat (terreny estatal) i aprofitar espais. • Calendari i realitat: concurs de projectes (25 M€) resolt entre juny-juliol; redacció 1,5 anys; obres 3-4 anys; horitzó més 2033-2035 que 2030. • Missatge clau: prioritzar l’obra i el consens per damunt de disputes municipals. Butlletí final: actualitat i temps • Laboral: protesta de les treballadores de la neteja del Trueta per acomiadaments; possible vaga. • Infraestructures: llum verda a l’estació d’AVE a l’aeroport de Girona (126,7 M€), amb passarel·la i ramal llançadora des de Barcelona. • Educació i cultura: activitats sobre perspectiva de gènere i LGTBIQ+; exposició «Tornar l’aigua» al Bòlit. • Esports: l’Spar Girona defensa 5 punts a Lió (quarts d’Eurocup); clau la solidesa defensiva. • El temps (Girona): núvols, de 5 °C a 15 °C.

Panorama general Espai: La tertúlia de Girona FM amb debat extens sobre la crisi hídrica i la gestió de residus a Girona i comarques. Focus en el riu Ter, la Sèquia Monar, pèrdues de xarxa, transparència, i canvis en el sistema de recollida. Veus i rols - Jordi Grau (conductor) — modera i aporta dades locals. - Pau Marlamont (Aigua és Vida) — visió crítica sobre cabals, governs i transparència. - Marc Masmitjà — preguntes i mirada ciutadana. - Neus Vila — èmfasi en pedagogia i consciència. - Eulàlia Prades — butlletí informatiu final. "Sense aigua no ho faran." "L’aigua és vida." "Hem de parlar de decreixement." Tema central: crisi de l’aigua a Girona Estat del Ter i dels rius urbans El riu Ter està en situació crítica: de ~23 m³/s a capçalera fa dècades a ~11,5 m³/s avui; per Girona sovint només 3–3,2 m³/s (mínim fixat en època franquista, no ecològic). Episodis recents de sequera han baixat fins a 1,6–2 m³/s, amb danys biològics que tarden anys o dècades a recuperar-se. Güell i Marroc: trams secs o intermitents; el Galligants esdevé torrent; l’Onyar a Girona rep aigua de depuradores i pot arrossegar aigües molt brutes que maten la poca vida existent. Sèquia Monar i hortes Sèquia Monar: llarg període d’aturada i obres retardades; hortes de Sant Eugènia i Salt sense aigua durant mesos. Consums i responsabilitats Dades municipals: +10% de consum a Girona en ple hivern; sorpresa pel repunt. Els gestos individuals (estalvi domèstic) són valuosos, però la clau és estructural: • Pèrdues a xarxa urbana de fins al 50–60% en alguns barris (ex. Montjuïc), segons auditories. • L’agricultura concentra ~75% de l’aigua: cal eficiència en regs i conduccions. • Necessitat de reinvertir ingressos del cicle de l’aigua en el propi cicle (xarxes, fuites, modernització). Governança, transparència i dades Remunicipalització a Girona (CATSA) valorada, però manca informació clara: • Quants km de canonades s’han renovat? • Cabals: «Quanta aigua surt del Pasteral i quanta arriba a Cardedeu?» Falta traçabilitat pública i auditoria de pèrdues a l’aqüeducte. Casa de l’Aigua i Observatori de l’Aigua (model Terrassa): reclam de participació ciutadana real i accés a documents. Marc legal i litigis Contenciosos contra ACA, Ajuntament i Consorci d’Aigües de la Costa Brava: cerca de legitimitat activa per fiscalitzar decisions. El TSJC reconeix la legitimació d’Aigua és Vida després de dos anys; el fons del cas segueix obert. Recordatori: el mínim de 3 m³/s al Ter ve d’una norma franquista de “garantia”, no d’un cabal ecològic. Pedagogia, decreixement i mobilització Cal pedagogia (escoles, joves) i consciència continuada més enllà d’episodis de pluja. Missatge clau: decreixement en usos hídrics intensius per garantir futur. Convocatòria: 22 de març (Dia Mundial de l’Aigua), acció simbòlica al Pont de Pedra per “retornar aigua al riu” i visibilitzar la manca de cabal. Residus i plàstics: reptes i incoherències Sistema de recollida i incidències Àrees tancades/targetes: queixes per pannes d’accés i calendaris estrictes (p. ex. orgànica i envasos en dies concrets) que dificulten la gestió domèstica i comerços (peixateries). Es demana fiabilitat operativa i flexibilitat per evitar abocaments incívics. Plàstics, Ecoembes i comerç electrònic Crítica a la gestió d’envasos lleugers: s’afirma que només es recicla prop del 10% del que va al contenidor groc; cal revisar contractes i resultats. Incoherències: prohibició/peatge de bosses vs. fruita i productes sobreenvasats (safates + plàstic). El comerç electrònic incrementa molt l’ús de plàstic i cartró: impacte ambiental creixent. Butlletí final (Eulàlia Prades) Girona amplia usos d’àrees d’emergència de residus: de 30 a 52 usos anuals per fracció. Sindicats amenacen accions si el 0,5% d’augment salarial es destina a VLPT; Ajuntament diu que els sous pujaran igualment i ha invertit 6 M€ per reduir desigualtats. Judici: acusat d’abordar i besar una menor camí de l’institut (set anys i mig de presó). Esports: el Girona es juga l’objectiu de temporada contra el Celta (Europa o salvació). Temps: matí amb boira i màximes de ~15 °C. Idees clau i propostes Prioritzar cabals ecològics al Ter i rius urbans; reduir retencions i millorar gestió d’embassaments (Sau, Susqueda). Pla xoc de fuites: auditoria i calendari públic de renovació de xarxes; seguiment ciutadà via Observatori de l’Aigua. Transparència de dades: cabals Pasteral–Cardedeu, pèrdues, qualitat d’aigua a l’Onyar i a la Sèquia Monar. Eficiència al regadiu i modernització de canals; suport a pagesia amb criteris d’ús sostenible. Revisió de la gestió d’envasos (resultats reals, incentius a reducció i reutilització). Fiabilitat del sistema de residus i flexibilitat operativa per evitar incivisme. Educació ambiental continuada i implicació juvenil.

Panorama general de l’episodi Espai d’opinió conduït per Jordi Grau amb un debat molt centrat en Girona: el futur del nou Campus de Salut i l’Hospital Trueta, la polèmica pel Parc Jordi Vilamitjana, l’estat del govern municipal a mig mandat, el rearmament d’ERC amb el “Moviment Gironí” i el creixement d’Aliança Catalana. "S’ha d’anar de cara" — reclam de transparència i claredat política en un projecte clau per a la ciutat. Campus de Salut i nou Trueta: consens, parc i tempos Què encén el debat • Declaracions del PSC local reobrint el debat sobre el percentatge del campus a Girona vs. Salt i l’afectació al Parc Jordi Vilamitjana. • Es considera que hi havia un consens de ciutat per no tocar el parc i prioritzar els terminis del nou hospital. Punts clau • Objectiu principal: fer l’hospital en termini i amb ambició (simbiosi sanitat–formació–recerca–emprenedoria). • Parc Jordi Vilamitjana: permuta urbanística vs. altres vies (expropiació), amb crítiques a la pèrdua de massa verda i a un parc “discontinu” per la carretera. Terrenys amb condicionants d’inundabilitat i al·legacions en curs. • Dues velocitats: possible execució avançada a Salt i més lenta a Girona si hi ha contenciosos o cautelars; pendent del “dibuix” final del campus (previst per Sant Joan). • Risc de retard: si el projecte s’encalla, es tem que el nou Clínic passi al davant, posposant el Trueta molts anys. • Política vs. partidisme: es critica el “xup-xup” partidista i es reclama pedagogia pública per explicar el projecte (la ciutadania no sap en quin punt estem). Govern municipal: mig mandat i estabilitat continguda Balanç polític • S’arriba a l’equador del mandat amb una imatge d’estabilitat superior a l’esperada, malgrat friccions internes. • El nou cartipàs més compartimentat redueix la transversalitat (cada àrea, “regne de taifa”) i facilita el “pacte de no-agressió”. • Vicealcaldessa Geis (Promoció Econòmica) marca perfil amb mesures visibles (llum de Nadal, comerç, resposta a pintades). ERC a Girona i el “Moviment Gironí” Reconfiguració interna • Quim Ayats fa un pas al costat (es queda de regidor) després d’un perfil polític poc rendibilitzat al govern. • Marc Puigdió impulsa el Moviment Gironí: estratègia de base ciutadana, molt ús de xarxes, contactes sectorials i voluntat de “porta a porta” sostinguda. • Tensions amb l’assemblea local d’ERC, però es considera clau lligar la marca (o com a mínim els drets electorals) d’ERC a la candidatura, a l’estil de la fórmula “marca blanca” que en el seu dia va usar Guanyem. Escenaris electorals a Girona (oposicions i lideratges) Qui juga què • Guanyem/Lluc Salellas: debat sobre límits i excepcions de reglament (herència CUP). Caldrà definir futur i relleus. • PSC: incertesa sobre cap de llista. Sílvia Paneque deixa entreveure ganes de tornar; manca “cartell” clar al darrere. • Junts: a l’espera de la decisió de Gemma Geis; “espina clavada” de resultats anteriors. • Carles Ribas: molt actiu a xarxes; “festejat” des de diversos espais ideològics; paper o destí electoral per concretar. Auge d’Aliança Catalana i gestió del debat migratori Factors de creixement • Possibilitat real de representació a Girona (com va passar amb Vox) tot i candidats poc coneguts. • Combinació de cordons “sanitaris/polítics” mal gestionats i absència d’alternatives sòlides al relat simplificador. • Efecte xarxes i hiperactivitat de lideratges (Ripoll com a altaveu), amb discurs embolcallat en clau independentista. Què es reclama • Afrontar el debat amb dades i polítiques concretes (ex.: beques menjador — ampliar cobertura per evitar greuges). • Periodisme i política han d’evitar la normalització acrítica i, alhora, fugir de la censura: més contrast, rigor i pedagogia. Butlletí informatiu (top d’hora) Actualitat local • Català al comerç: l’Ajuntament de Girona reforça el control del compliment de la normativa lingüística i el Codi de Consum, combinant acompanyament i inspecció. • Habitatge: Girona concentra el 14% de compravendes del 2024 a Catalunya; només un 53% amb hipoteca (per sota del 66% estatal). • Cultura: “Swinging Acrobatic Troupe” i “On Exhale” guanyen el Festival del Circ de Girona; més de 29.000 assistents. • Esports: Bàsquet Girona prepara la represa ACB a Bilbao amb bons retorns dels internacionals; desplaçament popular en autobús per a l’afició. • Temps: núvols persistents i possibilitat de ruixats a la tarda; mínima al voltant dels 9 ºC.

Resum executiu Episodi de tertúlia àgil i dens en què es connecten fets locals i globals: des de la curiosa arribada massiva de cigonyes a Girona fins al balanç cinc anys després de la COVID-19, la lectura de les eleccions a Alemanya i l’auge de l’extrema dreta a Europa, i el focus en Catalunya (Ripoll, Aliança Catalana), el debat sobre el cordó polític i el tractament de la immigració. Al tram final, temes estrictament gironins: civisme i escombraries (plogging) i la baixa de paternitat de l’alcalde. Tanca amb un butlletí de notícies locals. Temes clau • Cigonyes a Girona: fenomen migratori visible als terrats (Torre Girona i voltants). Punt de partida per reflexionar sobre la vida, la percepció i l’“engany”. • COVID-19 (5 anys): memòria, traumes i aprenentatges. Valoració de la sanitat, teletreball, higiene, i els límits de l’optimisme col·lectiu (“en sortirem millors”). • Economia i futur: mercat laboral fort; visió d’espècie vs planeta (referència a Eudald Carbonell). • Alemanya i Europa: resultats ajustats, pujades de l’extrema dreta, tallafocs actiu a Alemanya i crida a una Europa més integrada i estratègica. • Il·liberalisme i racisme: pendular entre blocs, impacte del racisme en decisions com el Brexit, i el valor de discursos inclusius (record de Pujol). • Catalunya i Ripoll: ascens d’Aliança Catalana (Sílvia Orriols), debat sobre cordó polític, pedagogia vs. discursos d’odi, i dilemes tàctics (deixar governar vs. fer màrtir). • Girona ciutat: plogging i civisme; debat simbòlic sobre baixa de paternitat i corresponsabilitat masculina. Desenvolupament de la tertúlia 1) Cigonyes a Girona i la metàfora de l’“engany” • Observació de centenars de cigonyes a la ciutat (Torre Girona, antenes i terrats). Migració des del Sahel cap al centre-nord d’Europa. • Reflexió lúdica sobre els mites (les cigonyes i els “paquets”) i el nostre vincle amb l’“engany” i la il·lusió. 2) Cinc anys de la pandèmia: balanç viu, traumes i canvis • Memòria de mesures extremes: confinaments, distància social, residències, dols i records bloquejats. • Valoració de sanitaris i vacunes; aprenentatges d’higiene i consolidació del teletreball (pros: flexibilitat; contres: pèrdua de calidesa d’equip). • Mirada crítica: poca persistència de canvis positius i risc de “no aprendre” de crisis (ex. DANA a València). 3) Economia i perspectiva d’espècie • Lectura moderadament optimista: rècord d’afiliacions a la Seguretat Social i activitat econòmica sostinguda. • Recordatori d’humilitat evolutiva: la vida al planeta continuarà, però el nostre impacte perjudica la biodiversitat; la supervivència de l’“espècie” és el veritable repte (referència a Eudald Carbonell). 4) Alemanya, Europa i l’auge ultra • A Alemanya: victòria conservadora, caiguda socialdemòcrata i forta pujada de l’extrema dreta (tot i sota expectatives); previsibles pactes de gran coalició i manteniment del tallafocs. • Europa ha d’avançar cap a més integració política i estratègica (autonomia davant els EUA, Rússia, la Xina). • Preocupació per l’il·liberalisme global i pel menyspreu a la democràcia liberal i la cultura. 5) Pendular, racisme i el valor d’un discurs inclusiu • “Llei del pèndol”: alternança (ex. Regne Unit: gir cap al laborisme) i vot jove més volàtil. • El racisme explica part de moviments com el Brexit i creix en diversos països. • Recordatori del missatge de Jordi Pujol, rellevant avui: "És català qui viu i vol ser-ho i treballa a Catalunya". 6) Catalunya: Ripoll, Aliança Catalana i el debat del “cordó” • Aliança Catalana (Sílvia Orriols) capitalitza discursos clars sobre convivència i immigració i creix a enquestes i percepcions. • Divergència estratègica: fer o no cordó polític? Risc d’“efecte màrtir” vs. oportunitat de govern alternatiu per fer pedagogia i polítiques tangibles. • Crida a discursos valents i clars en favor d’una Catalunya oberta i acollidora (camí als 10M habitants) i contra el racisme/xenofòbia. 7) Immigració: de l’emoció a la pedagogia • Rebutjar la política “des de l’odi”: "Des de l’odi no es construeix res" (record d’un missatge de Turull citat). • La política ha de ser pedagogia (Pallach): explicar pros/contres, regular amb criteris clars i valorar l’aportació positiva de la immigració (sanitat i cures, indústria, hostaleria...). • Combatre la propaganda a xarxes socials (TikTok) amb informació veraç, insistència i claredat. 8) Girona ciutat: civisme i baixa de paternitat • Plogging/Espogami: competicions de recollida de residus generen debat sobre si incentiven el civisme o si poden relaxar la responsabilitat individual. • Baixa de paternitat de l’alcalde: sorpresa si no se’n fa ús; importància pedagògica de la corresponsabilitat masculina. Es pot compatibilitzar baixa i mínim control institucional delegant correctament. Notícies (butlletí) • Ajuntament: nou protocol per a ocupacions; desallotjament sense ordre judicial si <24h i coordinació amb Mossos i Serveis Socials. • Espogami (plogging): 1a competició a Girona; 46 kg recollits. • Busos Express.cat: màxim històric (prop de 32M viatgers el 2024; +19% vs 2023). • First Lego League Girona: victòria de l’equip Ren Junior. • Pensionistes: convocada vaga i concentració (dimecres 26, Girona). • Esports: Girona FC cau 2–0 al Bernabéu; Spar Girona guanya 67–76 a l’Avenida; CPA Girona destaca a semifinals de patinatge. • Temps: dia amb boira inicial i núvols; 8 ºC al matí. Idees clau i conclusions • Cal discurs clar i valent per combatre l’il·liberalisme i la xenofòbia, i una Europa més cohesionada i estratègica. • La pedagogia política i la informació veraç són l’antídot a la política d’emocions simplificades. • La immigració és estructural i, ben gestionada, aportadora de valor. • A nivell local, el civisme i l’exemplaritat institucional (ex. baixa de paternitat) tenen un fort component pedagògic.

Panorama general Tertúlia viva i diversa amb tres eixos centrals: cultura i mecenatge local, gestió urbana (residus i aigua) i memòria/història. Convidats que combinen activisme cultural, empresa i literatura, amb mirades pràctiques sobre la ciutat i recordatoris potents del passat gironí. Veus i protagonistes • Jordi Grau condueix una conversa àgil amb humor i dades • Convidats: Maria Rosa Agustí (empresària i impulsora d’iniciatives solidàries), Toni Bou (AtriumArtis), Miquel Fañanàs (escriptor i periodista) Cultura i societat “El destí a les Violetes”: teatre solidari que omple i ajuda • Obra dirigida per Laura Balsorera amb 21 actors/actrius no professionals; 12 funcions i camí dels 60.000 € per a 5 fundacions locals (Aina, Noguera, Esclerosi Múltiple, Sergi i Oncolliga) • Logística 100% altruista dels participants (temps i despeses), exigència escènica i memòria coral a escena • Objectiu: ~30 i escaig bolos per assolir el repte • Proper bolo: 1 de març a Sant Gregori; seguiment i entrades a Instagram: Agis Solidària Ens ho hem passat molt bé… però vosaltres us ho passeu més bé Mecenatge i talent de proximitat • AtriumArtis: exposicions al carrer, cicles de conferències, suport a la Càtedra Hipòlit Nadal i edicions bibliogràfiques artesanals per fomentar l’esperit crític • Descoberta i reconeixement del talent veí: pianistes Carles Lama i Sofia Cabruja i la seva fundació per ajudar músics joves a fer el pas professional (eines de posicionament, carrera i sostenibilitat) • Novetat editorial d’AtriumArtis: poesia de Colomines amb dibuixos de Vigues i pròleg de Carles Duarte (edició acurada de l’Alier d’Olot) Lletres i memòria (Miquel Fañanàs) • Avança un projecte de novel·la històrica al voltant de Serrallonga (nova mirada novel·lística a una història molt tractada) • “El crim del monestir”: capitells de la Rambla que remeten a l’assassinat d’un abat (ficció a partir de llegenda local) • “Susqueda”: del conte a la novel·la i al mític muntatge radiofònic del 1983 que va crear pànic real, amb intervenció policial i un debat sobre límits de la ficció La gent s’ho va creure i va haver-hi un autèntic daltabaix d’ordre públic Religió i història: de l’Opus Dei a la Inquisició • Debat arran d’una sèrie sobre Escrivá de Balaguer i el paper subaltern de la dona; record del pes de l’Opus a Girona • Nicolau Eimeric (gironí), gran inquisidor: persecució del catarisme, tensió dominics-franciscans i casos documentats colpidors (recerca de Jaume de Puig) Ciutat i govern Residus: contenidors intel·ligents i reptes d’implantació • Punts forts: control de fraccions i horaris, millors dades de reciclatge en alguns models porta a porta • Problemes detectats: targetes que fallen, horaris rígids, bosses a terra, punts calents sense reforç, estètica i espai a finques amb cobells • Propostes pràctiques: - • “Equips A” de resposta ràpida a abocaments i incidències - • Agents d’ajuda i control (no només sanció) en hores punta - • Convivència temporal amb contenidors oberts i calendari clar de retirada • Context: pressió europea per percentatges de reciclatge, costos a l’alça i contracte municipal de gran volum Baixa de paternitat de l’alcalde • Es planteja com conciliar el dret legal amb la continuïtat del lideratge; crítica als “termes mitjos” i defensa de decisions clares (o se n’és o no se n’és) Sequera i consum d’aigua • Alerta: puja un 10% el consum en ple hivern; la sequera persisteix i els embassaments estan baixos • Necessitat d’hàbits d’estalvi i de coherència estructural: fuites de xarxa de fins al 50% en alguns barris • Mirada sistèmica: modernització del reg agrícola, diferències territorials d’aigua i priorització d’inversions Burocràcia i llicències • Endarreriments de 12-15 mesos en llicències d’obres/activitats posen en risc l’emprenedoria (lloguers pagats sense poder obrir) • Dilema del silenci administratiu i comparativa amb models anglosaxons (començar obres sota inspecció vs. esperar permisos) Sobrerregulació i costos empresarials • Casos com la pesca de Palamós (sostenibilitat avançada) topen amb canvis normatius lluny del terreny • Nous informes de sostenibilitat i requisits ESG: càrrega per a pimes en temps i costos Butlletí final: titulars ràpids • Seguretat: la Policia Municipal de Girona sumarà 3 agents (plantilla: 164) • Càritas Girona presenta una nova eina anual d’anàlisi social • Emergències: el SEM registra 75 parts fora d’hospital el 2024 i forma professionals • Cultura: Festivalot estrena documental i prepara la 10a edició (7-8 juny) • Educació: cicle de conferències d’educació emocional (Fundació La Caixa) • Esports: victòria de l’Spar Girona 77-72 a l’anada dels quarts d’EuroCup Women; patinatge artístic a Fontajau • Temps: núvols i 11º a l’inici del dia Idees clau • Cultura i mecenatge locals com a motors d’esperit crític i cohesió solidària • Residus i aigua: calen ajustos operatius i inversions estructurals, no només apel·lacions a la ciutadania • Burocràcia: agilitat i inspecció efectiva per sobre de paperassa prèvia • Memòria: la història de Girona (Opus, Inquisició, Serrallonga) continua sent un laberint fascinant i vigent

Resum general Debat coral conduït per Jordi Grau amb Carles Bonaventura, Sandra Florença i Joan Ventura sobre alguns dels grans reptes urbans i socials de Girona. Es tracten, amb exemples concrets, qüestions de mobilitat i aparcament, reciclatge i model de recollida, consum d’aigua i sequera, transició energètica i costos de vida, i un tram final sobre l’actualitat política catalana. "És un drama perquè al Trueta ni pagant no pots aparcar" "Amb dos mesos ha pujat un 10% el consum d'aigua" "És que hi ha llocs que la gent és molt bruta" "El cordó sanitari acaba beneficiant l’un" Temes principals Mobilitat i aparcament • Caminar i busos urbans: Girona permet desplaçaments a peu, però hi ha trams costosos (Montjuïc). Les línies urbanes (p. ex. L1) tenen freqüències teòriques cada 15 minuts però amb irregularitats i aglomeracions en hores punta. • Aparcament al Trueta i zones tensionades: L’àrea hospitalària està saturada: aparcaments públics i de pagament plens i solucions improvisades. La zona verda ha millorat la rotació a barris com la Devesa, però penalitza qui ve de fora a treballar. • Connexions Girona–Salt–Llagostera–Sant Feliu: Busos interurbans plens a primeres hores; s’han creat llançadores Girona–Llagostera per absorbir demanda. A Quart i Llambilles, freqüències i fiabilitat encara insuficients. • Polítiques en marxa: consens per treure cotxes del centre, desplegar ZBE, crear aparcaments dissuasius i reforçar busos llançadora. Obres al Passeig d’Olot per dedicar 2 carrils exclusius a bus i un carril bici central. • Pàrquings i cultura d’ús: Municipalització i més ocupació d’aparcaments públics, però places estretes per a cotxes actuals. Es promou canvi d’hàbits (anar a peu, bus o moto) i combinar amb pàrquings de llarga estada prop d’estacions. Energia, cotxe elèctric i costos de vida • Cotxe elèctric: Desconfiança per costos de bateries, vida útil i capacitat de la xarxa (garatges amb molts punts de càrrega). Infrastructura de càrrega sovint infrautilitzada. • Factures i impostos: Forta pressió per pujada del gas i IVA al 21% en subministraments bàsics; impacte en pensions i economies vulnerables. Estratègies d’estalvi (baixar termòstats, menys calefacció) amb límits. • Transició energètica: Debat entre renovables i nuclear. Oposició local a molins i plaques (NIMBY) contrasta amb la necessitat d’accelerar la generació; risc de dependència d’energia d’altres territoris. Residus i reciclatge • Model Girona: Incineradora (nova fase de proves) com a solució parcial, però calen plantes de triatge i tecnologia per no descarregar tota la feina en el ciutadà. • Porta a porta i contenidors intel·ligents: Resultats bons a zones de cases, però problemes greus en grans blocs (espais per a cubells, desordre, brossa fora d’horari). Periodicitats insuficients per a orgànica (caps de setmana) i vidre (quinzenal) en alguns barris. • Incivisme i control: Es reclama educació cívica i sancions contundents contra abocaments incívics; propostes de revisió de bosses i agents cívics. Objectius UE de reciclatge (fins al 80%) obliguen a canviar el sistema. • Envasos: Reivindicació del retorn d’envasos (vidre, cervesa, refrescos) i reducció de plàstics al supermercat. Aigua i sequera • Rebot del consum: A Girona el consum puja prop del 10% en dos mesos tot i l’alerta de sequera; Sau torna a nivells crítics. Cal reconscienciació. • Pèrdues i infraestructures: Fuites molt altes en alguns sectors (fins al 50%) per xarxes antigues i manteniment insuficient; baixes de pressió afecten pisos alts. Calen inversions i dobles conduccions per reparar sense talls massius. • Usos industrials: Escorxadors i polígons consumeixen volums molt elevats; urgeix reutilització i tarifació adequada. Política • Aliança Catalana i cordó sanitari: Preocupació per l’ascens de Sílvia Orriols/Aliança Catalana. Es discuteix l’efecte contraproduent del cordó sanitari i el paper dels mitjans per confrontar dades i discursos populistes. Punts clau Treure cotxes del centre requereix abans alternatives: aparcaments dissuasius + busos llançadora fiables i freqüents. Ajustar periodicitat de la recollida (especialment orgànica i vidre) i adequar espais per a cubells en blocs grans. Sancionar l’incivisme i reforçar educació i agents cívics; explorar triage tecnològic per complementar l’esforç ciutadà. Inversions en aigua: reduir fuites, millorar pressió i fomentar reutilització industrial. Transició energètica realista: accelerar renovables amb consens territorial i revisar fiscalitat sobre subministraments bàsics. Cites destacades "És un drama perquè al Trueta ni pagant no pots aparcar" "Amb dos mesos ha pujat un 10% el consum d'aigua" "La gent es pensa que l’Ajuntament canvia el sistema per molestar, però és per arribar als objectius de reciclatge de la UE" "El cordó sanitari acaba beneficiant l’un"

Resum general La tertúlia gira entorn de la vitalitat actual de Girona i els seus reptes estructurals. Es debaten canvis en el consum i l’oci, l’impacte del turisme i la universitat, la crisi del comerç de proximitat i l’auge de l’e-commerce, la sostenibilitat ambiental, el repte de l’habitatge, el descens de la natalitat i la necessitat de reindustrialització. Al tram final s’afegeix un butlletí de notícies locals. "Com deia Josep Pla: i tot això, qui ho paga?" "Hi ha gent que treballa i és pobra i no arriba a final de mes." Girona que batega: activitat i vida al carrer • La ciutat viu un moment molt actiu: setmanes culturals, concerts, presentacions de llibres, inauguracions, festivals com el de robòtica a la UdG. • El centre es percep més viu fins i tot a l’hivern: estudiants i turistes hi aporten moviment i consum. • Convivència: l’augment d’oci nocturn també genera problemes d’aforament i soroll en alguns carrers (expedients a locals). Comerç i canvis d’hàbits Bars, restaurants i turisme • Dades recents: menys bars però molts més restaurants. Símptoma d’un canvi d’hàbits i d’una població flotant (turisme, congressos, estudiants). • La tradició gastronòmica i l’hostaleria local impulsen la bona marxa de la restauració. Crisi del comerç de proximitat • Persistència de persianes abaixades i locals en traspàs: el comerç «fa la viu-viu» i li costa fer el tomb. • Factors: grans superfícies, franquícies, lloguers alts i auge del comerç digital. • Pèrdua de caliu de barri i relació veïnal: les botigues de tota la vida desapareixen, l’atenció personal es dilueix. E-commerce i fast fashion • L’e-commerce i la fast fashion disparen el consum de producte barat, sovint amb petjada de CO2 elevada i fabricació llunyana. • Es proposa etiquetatge de petjada ecològica per conscienciar el consumidor. • Logística d’última milla: repartiment en bici/peatonal i punts de recollida per reduir emissions. Sostenibilitat i incoherències • Contradicció: part del jovent defensa el medi ambient però compra productes de gran recorregut i baix cost. • Recordatori del límit d’1,5 ºC i la necessitat d’alterar hàbits assumits (viatges, consum, transport). • Reflexió sobre plàstics/microplàstics i impactes invisibles del progrés. Nivell de vida, precarietat i benestar • Consens que, en general, es viu millor que abans (viatges socialitzats, vacances, sanitat i educació), però amb precarietat creixent. • Apareix la figura del treballador pobre: salaris que no cobreixen el cost de vida. • Debat sobre la sostenibilitat de l’estat del benestar: “qui ho paga?” • Descens de la natalitat i tancament d’aules: inseguretat econòmica i prioritats vitals retarden o desincentiven la criança. Habitatge: oferta, tràmits i polèmiques • Accés difícil a la vivenda: joves que no compren, augment del lloguer d’habitacions i fórmules de convivència alternatives. • Tràmits lents (llicències i permisos) frenen promocions; cal agilitzar processos sense perdre control tècnic i legal. • Dèficit d’habitatge social/protegit: objectius ambiciosos (p. ex. 50.000 habitatges) lluny de complir-se. • Polèmica Casa Orsola (Barcelona): compra municipal tardana i cara, amb fort component de política partidista i efecte precedent. Indústria vs serveis: reequilibrar el model • Crida a reindustrialitzar: la Garrotxa com a exemple d’ingressos familiars més alts que zones turístiques. • Obstacles: aigua, energia, percepció ambiental de la indústria, falta d’estratègia i lideratge polític. • Paper de la UdG en la captació de talent i la connexió amb el teixit productiu. • Reivindicació d’un reconeixement social a l’empresariat i a la construcció, i d’un parc d’habitatge social sostingut en el temps. Mitjans de comunicació • Crítica a la cobertura acrítica de moviments i protestes: cal contrastar i separar gra de palla. • Efecte altaveu de certes causes que no reflecteixen el conjunt de la ciutadania. Butlletí final (notícies) • Denúncia a un local per triplicar l’aforament permès. • Donació de col·leccions de Música Antiga de Girona a les biblioteques. • Exportacions gironines rècord (2024): +2,6%, 8.300 M€; químiques +5%, agroalimentari estable. • Pallapupes inicia formació en cura emocional a pediatria del Trueta. • Festival Ara Poesia a la Casa de Cultura (fins al 28/02). • Copa Catalunya (futbol): semifinal ajornada a l’abril (gespa a Andorra). • Temps: jornada grisa i fresca.

Resum general Debat viu i connectat entre el global i el local. Es tracten: - l’impacte de Trump i l’auge de l’extrema dreta, - el paper dels mitjans i els algorismes, - la realitat catalana (Vox i Aliança Catalana), - les arrels materials del malestar: habitatge i salaris, - els límits i tempos de la democràcia davant el mercat, - i la urgència de l’aigua en plena sequera. "Respostes simples a qüestions molt complicades" Geopolítica i extrema dreta • Preocupació per les maneres autoritàries de Trump, el menyspreu a institucions i premsa, i decisions polèmiques sobre Gaza i Ucraïna. • S’assenyalen corrents de fons (Steve Bannon, finançament i xarxes d’influència) que expliquen l’expansió de la dreta radical a Europa. • El paper d’Elon Musk, els algorismes i xarxes com X/Twitter i TikTok modelen el consum d’informació i l’opinió pública, especialment en la gent jove. "Hem d’evitar l’enlluernament pel foc d’encenalls i mirar el mig termini" Catalunya i Girona: política i societat • Creixement de Vox i focus en Aliança Catalana; populisme de dretes amb receptes simples per a problemes complexos (immigració, seguretat, clima). • Efecte issue ownership: aborden temes que altres actors han ignorat o minimitzat. Cas Ripoll: risc d’“efecte bumerang” si es força la caiguda de l’alcaldessa. • Paradoxes del vot: part d’electorat migrant (o d’origen migrant) pot optar per discursos conservadors per competència econòmica o valors socials. Condicions materials: habitatge, salaris i treball • Arrel del malestar: lloguers i preus disparats (a Girona ciutat i àrea d’influència), sous insuficients i inflació de la cistella. • Pressió del turisme i d’“expats” en barris cèntrics; precarietat laboral i salaris baixos en sectors amb alta presència de treballadors migrats. • Sindicalisme debilitat per individualisme i consumisme: costa articular lluita col·lectiva; normalització de la temporalitat. • Jovent i estudiants entre el realisme i el pessimisme (habitatge, maternitat, futur laboral). Identitat de classe diluïda: molta gent es percep “classe mitjana” mentre perd poder adquisitiu. "Hem abandonat les lluites materials (habitatge i salaris) en favor de batalles culturals" Administració local i mercat • Els ajuntaments són la “primera trinxera” però la més malfinançada: capacitat limitada per resoldre problemes estructurals (habitatge, salaris). • Mesures com el 30% d’habitatge protegit a Barcelona topen amb respostes del mercat (trampes, escletxes legals) i litigis que alentegen els canvis. • Necessitat d’acció coordinada entre administracions i diàleg amb actors socials; cal explicar que la democràcia és lenta però més robusta que receptes “exprés”. "Les institucions municipals afronten els problemes amb pocs recursos i sota pressió de lobbies" Mitjans, esport i cultura • Debat sobre el rol dels mitjans en amplificar veus pseudocientífiques o conspiratives; proposta de “cordó sanitari informatiu”. • Sobredosi d’esport-espectacle (futbol) com a entreteniment i negoci; risc d’ofegar altres continguts. • Política cultural i presència d’autors locals vs. figures mediàtiques: necessitat d’equilibri i de més espais per a la cultura del país. Aigua i sequera • Aigua com a bé comú: no només recurs econòmic, és ecosistema i vida. Cal parlar-ne de forma sistèmica (ambient, meteorologia, gestió). • Pagesia del Baix Ter com a exemple d’eficiència (reg modernitzat i estalvi). Urgeix reutilitzar aigües depurades i invertir en infraestructura. "L’aigua és vida" Titulars finals (butlletí) • Rotary Green Meeting: acord amb Rotary Forest per reforestar amb més de 40.000 arbres. • Nova plaça a Santa Eugènia amb el nom de Francesc ‘Paco’ Torres Monzó. • Inversió municipal de 232.000 € en papereres, bancs i pilones. • Premis Carles Rahola: 23 finalistes en 7 categories. • Esports: derrotes del Girona FC (1-2 amb el Getafe) i de l’Uni Girona (80-88 contra València). Temps assolellat fins a 18 °C.

Visió general Tertúlia coral i molt dinàmica on es posa en valor la ràdio —especialment la local—, s’actualitza l’estat de la pista d’atletisme del GEC, s’analitza la fricció crònica entre administració i entitats (planificació, burocràcia, “homes pont”) i es dissecciona la crisi d’habitatge a Girona (manca de lloguer, mobilitat, Sareb, model vienès i dimensió ètica). Es tanca amb una crítica al nou model de residus amb targeta i un butlletí de titulars. "La ràdio ens manté connectats a un fil emocional... és una taula de salvació." Dia Mundial de la Ràdio: valor, proximitat i màgia Vivències i consum • La ràdio com a mitjà que acompanya i informa en moments d’“impàs” (cotxe, esmorzar, feina). • Escolta plural: salt entre emissores i fins i tot opcions ideològicament oposades per contrastar. • La ràdio novel·la i la imaginació com a valors diferencials respecte a la TV. Ràdios locals i servei públic • Reivindicació de la ràdio local com a eina de cohesió i quotidianitat compartida. • Valor del “a peu de pista”: coneixement del territori, fonts, i tocs de proximitat. • Importància de la presencialitat a l’estudi per no perdre “la màgia” del mitjà. Programació especial i UNESCO • Girona FM surt al carrer per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio. • Debat registrat amb l’Associació UNESCO sobre canvi climàtic (tema global de l’any). Infraestructura esportiva: pista d’atletisme del GEC (Palau) • Acord tancat Ajuntament–Diputació–Generalitat per refer la pista. • Fase actual: comparativa de pressupostos i tancament de la via administrativa per a l’aportació de cada ens. • Execució prevista ràpida (fins a 3 mesos) i possible dins l’any, intentant minimitzar l’impacte en l’activitat. Administració i entitats: planificació, burocràcia i “homes pont” Planificació i cicles que no quadren • Falta de taules estables on alinear fulls de ruta a 2–6 anys entre administracions i entitats. • Cicles polítics curts vs. projectes d’entitats més llargs: “els temps no coincideixen”. Casos recents a Girona • Queixes de l’Hotel d’Entitats (Rutlla) per desallotjament sense alternativa i del Galliner de la Casa de Cultura. • Contrapunt positiu: exemple de col·laboració per la pista del GEC. Burocràcia, garanties i desigualtats d’accés • Sistema garantista necessari, però excessiu: informes, barems opacs i externalització de decisions lluny del territori. • Efectes col·laterals: petites entitats desisteixen de subvencions per la càrrega administrativa. • No es pot ponderar la proximitat per normativa europea; es demanen canvis. “Homes/dones pont” i cultura organitzativa • El valor dels intermediaris (relacions, empatia, llenguatge adequat) per desbloquejar. • Risc de criteris informals: “Aquests de quin peu calcen?”. • Crida a sumar esforços i evitar duplicitats (egos, logos i actes gairebé idèntics). Política i riscos de pèndol • Si no s’escolten i resolen problemes reals (habitatge), creix el vot de rebuig i el risc d’antipolítica. • Alerta contra temptacions de “carregar-se l’administració” (exemples externs) i degradar el servei públic. Habitatge a Girona: lloguer, mobilitat, Sareb i model vienès Escassetat de lloguer i barreres de mobilitat • Girona: segona ciutat de l’Estat on els pisos es lloguen més ràpid. • Molts propietaris han passat de llogar a vendre per por a impagaments o desperfectes. • Alternatives a l’extraradi topen amb un transport públic insuficient (horaris i freqüències), xocant amb ZBE i objectius de desplaçament sostenible. Sareb i polítiques públiques • Concursos per activar parc de la Sareb declarats deserts; petició històrica de cedir pisos als ajuntaments. • Debat sobre la paradoxa del rescat públic i compra posterior. • Consideració del model vienès: gran parc municipal (220k+) per regular preus de mercat. Dimensió ètica i cultura de la propietat • Preus desorbitats vs. sous: desconnexió. • Reflexió ètica: responsabilitat individual de propietaris en fixar lloguers “pagables” per la gent normal. • Crítica a l’obsessió patrimonialista (totxo) com a única garantia de jubilació/ascens social; necessitat d’educació i valors de generositat. Propostes i equilibris • Administració ha de regular i ampliar parc assequible sense demonitzar petits propietaris. • Professionals apunten a regles clares, estabilitat i incentius perquè el lloguer torni a ser viable. Associacionisme: manca de relleu i sostenibilitat • Moltes entitats depenen de les mateixes persones des de fa anys; costa trobar relleu. • Risc de dissolució d’associacions sense continuïtat generacional. Residus: nou model amb targeta, horaris i educació • Implementació del model de contenidors amb targeta i fraccions per dies: - Queixes per brutícia al voltant de contenidors i ús incorrecte de papereres. - Dificultats per a usuaris amb horaris incompatibles: percepció de “direcció rígida” de rutines. • Contrapunt: en altres llocs similars funciona quan hi ha educació cívica i adaptació d’hàbits. "A mi em dirigeixen amb horaris... això és el que no m’agrada." Butlletí de titulars (GironaFM.cat) • Cas nen que cau pel forat d’un aparcament: l’Ajuntament defensa que no en té la culpa. • Estudi pioner d’aigües residuals per barris per detectar químics, patògens, alcohol/drogues. • 202 plaques solars a l’auditori (menys panells, més potència; espai per ampliar). • Hackató amb la Mobile World Capital per apropar talent tecnològic al mercat laboral. • El Foment celebra el 5è aniversari amb festival (monòlegs, família i concert de Roba Estesa). • Esports: Spar Girona rep l’Ardoi; marxa de Caldwell i arribades d’Imani Tate i Natasha Mack. • Temps: matí amb sol, núvols a la tarda.

Visió general En aquesta tertúlia de Girona FM, moderada per Jordi Grau, es combinen presentacions d’empreses locals amb un debat profund sobre la ciutat: residus i civisme, economia i consum, habitatge i lloguer, i immigració i inclusió. També s’hi fa una reflexió sobre canvis culturals i la memòria històrica. Convidats i context • Toni Clèzies (Iclèzies Associats): relleu generacional, nou local i marca, i projectes culturals. • Pau Jordà (Espai Gironès): balanç de 20 anys, xifres de visitants i dimensions òptimes del centre. • Sílvia Castelló (Costura / Gasol, Salt): 18 anys ensenyant a cosir, nova seu a l’antiga Gasol i retorn del tèxtil a Salt amb projecte social. "Ser feliç" — leitmotiv de Sílvia per explicar l’impacte personal i comunitari de la costura. Temes clau 1) Residus i civisme a Girona • Recollida porta a porta vs. contenidors intel·ligents: en zones amb porta a porta s’assoleix fins a gairebé el 90% de reciclatge, enfront de <50% de mitjana de ciutat. • Desplegament precipitat: problemes amb targetes d’accés, cues i manca de comunicació; afectació notable al sector restauració (horaris, espais i normativa sanitària). • Incivisme i abocaments: “turisme d’escombraries”, deixalles a carreteres, runa i residus de plantacions; impacte a les Deveses de Salt i a la Sèquia Monar. • Solucions: combinació de educació i comunicació sostingudes amb sancions efectives en casos greus; ajustar el model del Barri Vell i mercats; reconèixer l’encarit del servei i l’impacte en comerços. "Això és intolerable" — sobre bosses llençades des del cotxe a l’autopista. 2) Canvis d’hàbits i marcs culturals • Adaptació quotidiana a la recollida: organització domèstica (ex. comprar peix quan toca orgànica) i incentius (deixalleria). • Paral·lelisme amb el progrés normatiu del tabac: del cinema i hospitals amb fum a la normalització actual de no fumar en espais tancats. • Debat sobre la “cultura de la cancel·lació”: no reescriure el passat, sinó contextualitzar-lo; avisos inicials a films/obres poden ser suficients. 3) Memòria històrica i democràcia • Cas Puig Antich i il·legalitat del judici i execució: importància d’explicar el passat per no repetir-lo. • Període llarg de democràcia i absència de guerra interna, però preocupació per involucions (Ucraïna, lideratges globals com Trump) i la fragilitat institucional. 4) Girona, consum i economia • Percepció de ciutat viva: carrers, bars i botigues plenes; teatres amb bons balanços; dades d’ocupació històricament altes. • Finances familiars: baixada de l’Euríbor alleuja hipoteques i impulsa consum; crèdit més selectiu evita excessos. • Contrapunt: lloguer desbocat i desigualtats que afecten joves i famílies. 5) Habitatge, ocupacions i solucions • Diferenciar ocupació per necessitat de xarxes delictives que exploten persones vulnerables. • Inseguretat jurídica retraient oferta de lloguer; casos com Casa Ursola evidencien famílies amb capacitat de pagar però sense oferta. • Propostes: reconvertir baixos comercials buits en habitatges amb tràmits simplificats; augmentar oferta per abaixar preus; polítiques imaginatives i no partidistes. 6) Immigració i inclusió • Del assistencialisme a l’empoderament: donar oficis (cosir, serveis, bosc) per a inclusió real. • Experiències de Salt (Gasol, Idària): itineraris d’aprenentatge i inserció per a persones que arriben sense idioma ni xarxa. "Drets i deures" — calen vies clares i àgils d’inclusió laboral i social, amb marcs legals aplicats amb equitat. Conclusions • Girona afronta un repte central de residus i civisme: cal millorar desplegament, ajustar models per barris i combinar pedagogia amb sancions. • Habitatge és la gran pressió de fons: més oferta (reconversió de baixos), seguretat jurídica i polítiques realistes. • La ciutat manté dinamisme econòmic i cultural, però amb bretxes socials que demanen inclusió basada en feina i formació.