episodis

Panorama general • Programa viu i variat amb focus en el cap de setmana de Carnestoltes, novetats de cinema, un joc de taula àgil, l’agenda del Foment de Girona, recomanacions gastronòmiques i plans culturals i festius a la ciutat. "S'ha de ser també molt generós amb la gent que t'aguanta" — Reflexió al voltant de la salut mental durant la secció de cinema. Temps de Cinema Estrenes i recomanacions • Biopic de Bob Dylan: A Complete Unknown — amb Timothée Chalamet i direcció de James Mangold. Retrata l’arribada de Dylan a la ciutat i l’ascens de “desconegut” a icona. Es veu a l’OCine Girona. • Mi única familia (Mike Leigh) — drama intens sobre la salut mental i la xarxa de suport familiar i social. Una pel·lícula per pensar i debatre posteriorment. Es projecta al Cinema Truffaut. • Comèdia d’acció de Mel Gibson — film de ritme alt ambientat íntegrament dins d’una avioneta, amb Mark Wahlberg. Entreteniment de “crispetes i refresc”; a l’OCine i l’Odeon Salt. • La fortalesa amagada (Akira Kurosawa, 1958) — clàssic que va inspirar l’episodi IV de Star Wars: princesa valenta, duel d’espases (katanes), i el duo còmic “alt i baix”. Dins del cicle de Filmoteca (dilluns) i reivindicat com a pedra angular del cinema d’aventures. Sac de Jocs Crazy Kick (Tutomaitos) • De 2 a 6 jugadors, a partir de 8 anys, partides molt ràpides (fins 20’ o a 5 gols). • Mecànica d’habilitat i rapidesa: encadenar passades cercant noms/números a tres piles actives fins a xutar i marcar; l’equip rival pot interceptar llegint el seu color. • Inclusiu: equips mixtos amb nois i noies; molt portàtil i ideal per a patis, aules o tornejos improvisats. • En català i perfecte per a qui vulgui “un partit” exprés de cartes. Agenda del Foment (març) Música, escena i paraula • Avui: concert de Gavina MP3 (guanyador del Sona9) — proposta de poesia i música en català, amb descompte del 10% per a estudiants de la UdG. • 14/03: Ferran Uriols — presentació de disc en primícia, format íntim a la sala de l’Escola. • No és conya (micro obert) — darrer abans del concurs (abril), amb Esther Bertran de cap de cartell. • Microteatre “Entre vides” — peces breus sobre els diferents amors, companyia de quilòmetre zero. • Festival MOT: el Vermot (22/03, 12h, gratuït, a la Taverna del Foment) amb Agnès Marquès, Xavier Graset i Glòria Gas, moderat per Montse Barderi. • Aula Gastronòmica amb Sintet — especial primavera i producte de proximitat per tancar el març. • Cafè lingüístic — debat sobre la doble xarxa a l’escola amb Josep Maria Codina, Júlia Ogeda i Jordi Casas. BadaTeca: Pizza a Girona Dues pizzeries italianes recomanades • Pizzeria Marqué (Bisbe Lorenzana) — pizza napolitana: massa gruixuda de fermentació lenta, tomàquet top i preu molt ajustat (margarita des de ~10€). Carta amb ingredients de temporada i menú de migdia. • Bartali Pizza (c. Nou del Teatre) — massa impecable i ambient ciclista; marida amb begudes italianes (limonata, taronja sanguina). Autèntica experiència italiana. Girona Secreta: plans i Carnestoltes Divendres • Carnaval electrònic al Parc Jordi Vilamitjana (17–23h). Música amb DJs i disfresses imprescindibles. Dissabte • Festival Acústic Vell (29a ed.) al Centre Cívic Barri Vell–Mercadal: inauguració d’expo (19h) i concerts (19:45 i 20h). • Girona–Celta a Montilivi. • Carnestoltes a Sant Narcís (16:30): rua, animació i xocolatada infantil. • Redescobrim el Gironès: Llenvilles — visita guiada gratuïta amb guia oficial; inscripcions setmanals. • Concert de Lawrence a La Mirona (21h, Black Music Festival): pop-soul amb els germans Lawrence. Diumenge • Museus gratis (primer diumenge de mes) i refugi antiaeri dels Jardins de la Infància amb reserva prèvia. • Calçotada popular a Sant Narcís (pl. de l’Assumpció): graelles disponibles; taller de salsa de calçots (11h, 4€). • Més Garreta a l’Auditori de Girona: homenatge a Juli Garreta (GIO Symphonia amb Albert Guinovart i Joel Bardolet), amb peces de referents com Wagner i Beethoven. • Teatre: Les cases dels altres (Sala La Planeta): divendres i dissabte al vespre, diumenge a les 18h. Tancament musical • Secció del “doctor Vila” amb el clàssic dance-pop “Satellites” (2005) per arrodonir l’ambient festiu de cap de setmana.

Panorama del programa • Dijous gras a Girona: arrenca el Carnestoltes 2025 amb activitats per a totes les edats. • Tres converses centrals: - Jordi Nobka presenta la novel·la “El futur és una petita flama” (paternitat, dilemes ètics, emergència climàtica i esperança). - Quim Givert apropa “Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent” (frontera, identitat i patrimoni cultural). - Pau Pacheco explica “Joves per Girona” (transversalitat, participació juvenil i llengua catalana) i el debat del 28F. "El futur és una petita flama" — una invitació a trobar l’espurna d’esperança en temps difícils. Entrevista: Jordi Nobka — “El futur és una petita flama” Temes clau i to de l’obra • Paternitat com a sacsejada vital: insomni, fragilitat i transformació personal. • Dispositiu narratiu original: protagonistes animals (una família d’erissons) per parlar de realitats molt humanes. • To de tragicomèdia amb humor autocrític, evitant la caricatura. "La nostra vida es va convertir en una mena de rave contínua." Dilemes ètics i context sociopolític • Conflicte d’obediència vs. consciència davant una “petita corrupció” laboral. • Fons de retrocés de llibertats amb l’auge de l’extrema dreta (líder figurada com una granota), i l’emergència climàtica. Activisme i esperança • Inspiració en una jove activista ecologista (ecos de Greta Thunberg) que convoca mobilitzacions. • De la claustrofòbia del present a una proposta d’esperança: la “petita flama” com a metàfora d’acció i futur compartit. "Ens estem estrenyent el camí… La meva proposta és trobar l’espurna de llum." Entrevista: Quim Givert — “Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent” Què és “allà d’allà” i per què importa • Expressió pròpia de Ponent per designar l’extrem de l’oest; la Franja com a frontera rica en intercanvis. • Objectiu: relatar i fixar un intangible col·lectiu sovint poc explicat als llibres. Temes del llibre • Trànsit fluvial antic al riu Cinca; gitanos de la Llitera; el conte popular “El pollet pelat”; el misteri de les Raboses; i els Monegres com a frontera medieval. Relats que fan “seductor” el territori i desvetllen interès pel seu llegat. Entrevista: Pau Pacheco — Plataforma “Joves per Girona” Identitat, objectius i primeres passes • Col·lectiu de 15-16 anys, transversal i apartidista: crear i participar en activitats sobre ús del català, participació juvenil, seguretat, neteja i habitatge. • Funcionament associatiu (fora de la institució) per guanyar llibertat d’acció; creixement via xarxes socials i contactes d’institut. Debat 28F i full de ruta • Primer debat ideològic: 28 de febrer, 18:00, Centre Cívic Barri Vell–Mercadal; participen diverses joventuts polítiques; espai obert a preguntes i amb berenar. • Projecte imminent sobre llengua catalana: accions a xarxes i coordinació amb Regidoria d’Educació per arribar als instituts. Altres moments • Obertura festiva i pre-Carnaval (Girona, Roses, Sitges, Torelló). • Blocs musicals, publicitat local (Mercat del Lleó) i idents de Girona FM.

Obertura i to del programa • Ambient festiu: tot a punt per al Carnestoltes 2025 i arrencada de cap de setmana llarg per a molts. Economia amb Marc Masmitjà i Pujol Criptomonedes i volatilitat • El bitcoin va superar els 100.000 $ i ha retrocedit als 85–89k $: actiu molt volàtil. • Factors de pujada: percepció de suport polític i institucional. • Predicció valenta: “el bitcoin arribarà al final a un milió de dòlars” en 10–15 anys, amb el matís de la inflació futura. SMI 2025 i impacte • SMI a 1.184 € (14 pagues), +50 € vs. 2024, amb efectes fiscals que poden fer tributar a rendes que abans no ho feien. • Beneficis per a treballadors amb SMI; pressió de costos per a empreses i possible trasllat a preus. Riscos macro: morositat i cicles • Alertes sobre tensionament de butxaques, possible repunt de morositat, contracció del crèdit i efecte dominó. • Diferències respecte 2008: més control, menys economia submergida com a vàlvula d’escapament; risc social si la situació s’agreuja: “Quan la gent no pugui menjar, cremaran els carrers.” • Missatge final: evitar catastrofisme gratuït i mantenir focus en el costat constructiu. Salut i activitat física (COPLEFC Girona) amb Araceli González Qui són i com treballen • Grupo interdisciplinari de 9 col·legis professionals orientat a la promoció de la salut; finançament de DipSalut. • 4 àrees: xarxes (difusió), actius (formació), recerca (barreres i taules de salut) i aliances (sinergies, 10è aniversari). Accions 2025 • “Testets” bimensuals: microactivitats per empoderar la ciutadania i donar eines als professionals. • Cicle literari altern: cada col·legi proposa un llibre, amb autor/a i expert/a per debatre. • Propostes COPLEFC: marxa nòrdica (amb Consell Esportiu del Gironès) i llibre “Mi médico me manda a paseo” (Montserrat Romaguera). Recepta esportiva i hàbits actius • Objectiu: desmedicalització gradual i prescripció d’activitat física. • Missatge clau: fer “una mica” ja marca la diferència; caminar amb ritme, progressivitat i adaptació a l’edat/condició. Treball transversal i ciutat activa • Obrir l’espai a arquitectura, urbanisme, odontologia i altres per afavorir entorns actius i evitar duplicacions. Balanç i agraïments • Primer any intens al capdavant (cooperació i solidaritat, nova llei de professions, recepta esportiva). • Agraïment a DipSalut per la continuïtat del suport. Amor en Sintonia amb Clàudia Ramírez Reconnectar la parella: passos clau • Acceptar que no es pot “tornar al principi”: les relacions evolucionen. • 1) Autoreflexió individual: què s’ha desconnectat i per què. • 2) Trobada conjunta amb temes prioritzats, evitant parlar “en calent” sense claredat. • 3) Conexió no verbal i presència: mirades, contacte, complicitat; combinar-ho amb comunicació explícita (no suposar que l’altre “ha de saber-ho”). Tantra com a alternativa • El tantra posa el focus en la connexió emocional i sensorial (no orientat a la penetració): presència, empatia, humor, contacte conscient. • Col·laboració amb l’Hotel Museu Llegendes de Girona (habitacions amb guies de tantra): sorteig d’una nit per dues persones a Instagram d’“Amor en Sintonia” i de l’hotel. Cultura relacional • La connexió emocional és la base de relacions sanes i conscients. • Sant Valentí: normalitzar expectatives; si un no ho celebra, evitar pressió. Música i escena catalana amb Adrià Giné Estat de l’escena • Crítica a la disminució de sales i al risc creatiu; calen més referents diversos (divas pop, rap amb actitud, cantautors, reggae, rock). Artistes destacats • Sóc un Bohemi: sensibilitat lírica; disc conceptual “Contes de les quatre estacions”; projecció (Apolo ple, Festival Vida). • Balla Balla: rap carrer en català, bases dures, discurs crític i independent; tema “La mà a l’espina”. • Rosarona: indie/alternatiu intimista i cuidat; col·laboració amb Viena; aposta del Festival Vida. Carnestoltes i directes • Agenda de Roses: embalat vs pavelló (públics diferents); DJ set d’Adrià Giné després d’Orquestra Maribel. Futbol i Girona FC • Xerrada inicial sobre el 4–4 i el moment del Girona FC: patiment per la mala ratxa, records d’etapes passades i debat sobre moviments des de la direcció tècnica (sense demanar un canvi d’entrenador explícit). Clau del programa: • Festa (Carnestoltes) i cultura (música), amb una mirada pràctica a l’economia quotidiana (cripto, SMI, morositat) i a la salut (prescripció d’activitat). • En relacions, la connexió es reconstrueix amb autoreflexió, presència i noves experiències (tantra).

Panorama de l’episodi Programa del 25/02/2025 amb tres eixos principals: editorial sobre la neteja a Girona, entrevista a Blaumut pel seu sisè disc, Abisma, i secció de salut amb el Dr. Josep Maria Sirvent sobre el consum d’alcohol abans de Carnestoltes. Temes principals Girona: neteja i percepció ciutadana (00:16–01:20) • El locutor obre amb una reflexió sobre com canvia la ciutat i el debat creixent al voltant del contracte de neteja, amb la porqueria convertida en tema quotidià. • S’apunta que el sistema encara no està desplegat a tota la ciutat, i es preveu que hi hagi més modificacions. Entrevista a Blaumut — Presenten el sisè disc, “Abisma” (02:58–21:21) • Fil conductor: l’abisme vist en positiu — sortir de la zona de confort per créixer i vèncer pors. • Coherència sonora: conserven l’essència (veu del Xavi i cordes), evitant modes; autenticitat com a principi creatiu. • Feedback del públic: molt positiu en els primers concerts; cada espai aporta un “plus” diferent. • Del disc al directe: dos formats — gran (potent) i íntim (acústic); les cançons funcionen en ambdós i mantenen l’essència. • Gira 2025: Catalunya, Madrid i festivals (p. ex. Recòndit a Sant Mera/Vilademuls); audiència més enllà del català, sense barrera idiomàtica. • Procés creatiu i tècnic: més capes de cordes, aprenentatges de la pandèmia (treball remot, mescla a casa), pèrdua de la por als processos. • Repte clau: arribar a més oïdes i fer descobrir què hi ha darrere del projecte, més enllà dels primers èxits. • Tancar etapes: publicar un disc és “fer un llaç” a vivències i obrir camí a noves propostes. Música en antena — Fragments del nou treball (21:54–30:58) • Sonen peces i fragments lírics que acompanyen el tram central del programa, emmarcant l’entrevista i donant to emocional a l’emissió. Salut amb el Dr. Sirvent — Consum d’alcohol: riscos, mites i consells (35:50–49:43) • Consum social vs. patològic: línia fina; l’hàbit diari “normalitzat” pot ser patològic. • Efectes físics: dany hepàtic (hepatitis alcohòlica, cirrosi), càncers (esòfag, gàstric) i risc de demència/Alzheimer. • Efectes psicològics: depressió, alteracions del son REM i tolerància/addicció. • El mite de la copa de vi: evidència amb possibles biaixos; es parla d’una possible corba en J, però el missatge central és: com menys, millor. • Consells per Carnestoltes: - No conduir si es beu (alta correlació amb accidents de cap de setmana). - Respectar qui no beu (no fer pressió social; pot haver-hi medicació o addicció al darrere). - No barrejar alcohol amb drogues ni amb begudes energètiques. - Optar per begudes simples (vi, cervesa, cava; moderació) i consum responsable. Cites destacades “L’abisme, vist en positiu, és sortir de la zona de confort per veure què hi ha més enllà.” “El millor per la nostra salut és no beure res… però si es beu, que sigui amb responsabilitat.” Conceptes clau • Abisme (com a creixement personal i artístic) • Essència sonora i autenticitat vs. modes • Conversió disc-directe (formats gran i íntim) • REM (fase de son afectada per l’alcohol) • Corba en J (debat sobre risc i petites dosis) Conclusions ràpides • Girona viu un debat obert sobre la neteja i els canvis de ciutat. • Blaumut reafirma la seva identitat amb “Abisma” i enforteix el vincle amb el públic en formats diversos. • L’alcohol comporta riscos reals; la moderació, la no conducció i el respecte són claus, especialment en festes com Carnestoltes.

Resum executiu • Programa centrat en la nova onada d’editorials gironines: Gata Maula, Cap de Brot i L’Ela Geminada. • Debat coral sobre cultura des de la perifèria, el centralisme barceloní i la manca d’espais culturals a Girona. • Tancament musical amb Lluís Lozano presentant el seu disc “Lluís canta Sara” (poesia de Sara Vial) i una actuació en directe. Taula d’editorials gironines Gata Maula: naixement i primeres passes • Projecte nascut de dos llibreters (Cristina Sagrera i Àron Sánchez Tolosa) que decideixen «complicar-se la vida» fundant un segell propi. • Línia editorial: donar veu a autors no traduïts al català, rescatar clàssics oblidats i apostar per llibres amb “set vides” (perdurables, no passatgers). • Primeres novetats: La balada dels ocells de muntanya (Kang Chue) i La teranyina (Joseph Roth). L’acollida inicial, observada des de la llibreria, ha estat molt bona. • Origen emocional: el tancament de la llibreria Geli com a catarsi per impulsar «alguna cosa nostra». • Presentació en societat: 1 de març (12.00–12.30) a la Llibreria 22 amb vermut i pica-pica. «Necessitem alguna cosa que sigui nostra.» Cap de Brot: un segell «sense por» • Tres filòlegs (Josep Maria Codina, Germán Bartolomé, Judit Pujol) concreten una idea universitària en un projecte real. • Declaració d’intencions: llibres excel·lents però no obvis, i valentia per publicar en català. • Títols clau: Ocells de fang (Santiago Rusiñol, reedició) i Així s’acaba tot (Josep Piera), rescatat 32 anys després i amb gran ressò mediàtic. • Poesia: La marca de l’ham (Laura G. Hortensi) i proper poemari de Lluís Lucero. «Som una editorial sense por: sorprendre i treure joies oblidades.» L’Ela Geminada: relleu generacional i noves col·leccions • La Laia Regincós dirigeix el segell des de 2018 i, des del gener, n’és la propietària. Ha ampliat equip (Anna Noguer a edició, Nina a comunicació) i redefinit col·leccions. • Tancament de la línia infantil i impuls de contemporània amb criteri de «llibres rars perquè som rares». • Consolidació d’Ídilis, col·lecció de literatura eròtica (de Marquès de Sade a contemporanis). Novetat destacada: Confessions d’una Sugar Baby (març). «L’escala fosca del desig no té barana.» — citant Maria-Mercè Marçal Debat coral: cultura des de la perifèria i espais a Girona Barcelona-centrisme i identitat territorial • Consens que passen coses rellevants fora de Barcelona i que el digital/online dilueix barreres. • Experiències diverses d’entrada a llibreries i mitjans barcelonins: menys hostilitat del que es temia quan el catàleg té interès universal. • Reivindicació d’equips i talent que viuen i treballen a comarques gironines. «Treballem la cultura des de la perifèria perquè ningú hagi d’anar a Barcelona a buscar feina.» Manca d’espais culturals • Diagnòstic compartit: falten espais públics a Girona per a trobades i activitats culturals; massa dependència de la bona voluntat d’espais privats. • Crida a les institucions per facilitar infraestructures i teixir comunitat cultural. «Hi ha molta gent disposada a llençar-se a la piscina… però no hi ha piscina.» Joc literari • Joc d’endevinar fragments entre editorials: apareixen Virginia Woolf – Vita Sackville-West, Joseph Roth (La teranyina) i Josep Piera. • Bon humor i complicitats entre segells emergents i consolidats. Temps de Música: Lluís Lozano presenta “Lluís canta Sara” El disc • Cinquè àlbum d’estudi: música pròpia sobre 8 poemes de Sara Vial, poeta i crítica d’art xilena. • Interpretació fidel als textos (sense afegir «ni una coma») i format de directe essencialista: guitarra i veus. • Temàtiques: mar, amor, ressonàncies d’havaneres i vincles amb l’Empordà. Actuació en directe • Interpretació de «Háblame de una espiga mientras llueve», demostrant el to íntim i proper del projecte. • Projectes: nova web (lluislozano.com) i nou grup d’havaneres (Aigua Clara) en gestació. «La ràdio és única… i les havaneres, també.»

Resum general Magazine “Els Quatre Rius” (Girona FM) amb un episodi molt variat: vivència al circ, estrenes i recomanacions de cinema, un joc de taula familiar amb matemàtiques amagades, una rifa solidària que finança viatges de fi de curs, propostes de creps a Girona i una agenda cultural completa del cap de setmana. "Hem de riure. La vida és un teatre" — conversa inicial arran d’una nit al circ i els pallassos. Obertura: circ i pallassos Primera part distesa sobre l’experiència al circ: acrobàcies aèries, humor i tensió a 10 metres d’alçada. Reflexió sobre l’evolució del pallasso (del clàssic maquillatge blanc a versions contemporànies) i la potència simbòlica del pallasso desmaquillant-se (referència a Joker). Temps de cinema (amb Carles Ribas) Panorama d’estrenes i cicles Terror – Monkey (Osgood Perkins, basat en Stephen King) • Dos bessons desperten un antic mico de joguina del pare i… comencen morts misterioses. • Intenten desfer-se’n, però el mono torna i el terror també. • To de terror negre amb moments de nervi i d’humor sinistre. Fans de Stephen King: cita obligada. Familiar – Paddington a l’Amazònia (nova entrega) • En Paddington i família viatgen al Perú per visitar la Tia Lucy, que ha desaparegut. • Aventura a la selva amb Olivia Colman (monja-detectiu) i Antonio Banderas (capità excèntric). • Canvis creatius (sense Paul King ni Michael Bond al timó) però esperit d’aventura per a tots els públics. Destacat – “A una historia aquí” (Walter Salles, Brasil) • Drama social-politic ambientat a la dictadura militar (1971): desaparició de Rubéns Pátria vista a través de la seva dona (Fernanda Torres). • Ja nominada a tres Òscars (millor pel·lícula, pel·lícula parla en anglès i actriu) segons el programa; Globus d’Or a millor actriu. • Reivindicació i retrats íntims a la Rio de Janeiro dels 70. Òscars • Recordatori: gala el 2 de març (nit de diumenge a dilluns). Cicle Kurosawa – Los bajos fondos • Adaptació de Gorki amb segell Kurosawa: retratat social des d’una taverna de mala mort; peça menys coneguda, ideal per redescobrir el mestre. Sessió doble David Lynch • Dijous 27: Blue Velvet + Twin Peaks: Fuego camina conmigo. Doble dosi de l’univers lynchià. Sac de jocs (amb Pau Regincós): “Mil quilòmetres – Mario Kart” Joc clàssic de cartes modernitzat amb tema Mario Kart (Jumbo). 7+ anys, 2–6 jugadors, 15’. Mecànica clau: sumar quilòmetres (25/50/75/100/150/200) fins arribar a 1.000 justos. Cartes d’“atac” i defensa: plàtans, closques vermelles, semàfors verds i immunitats. Virtut pedagògica: mentre juguen, fan matemàtiques sense adonar-se’n. Ritme àgil, take-that, pactes ocasionals i gestió de mà; molt temàtic per a fans de Mario. Rifa solidària “Corsarifa” (Pizzeria Corsaro) Objectiu: finançar viatges de final de curs d’alumnes d’institut amb una rifa atractiva i amb retorn per a tothom. Premi gros: 2 pizzes setmanals durant un any (≈110 pizzes). Guanyadora: Georgina (clienta i també professora), que destaca que els viatges poden costar 400–500 € o més i la rifa ajuda a fer-los assequibles. Valor afegit: si no guanyes el primer premi, descomptes i avantatges amb col·laboradors (gimnàs, Salting, Caòtic World, tastos de iogurt, etc.). “Tothom hi guanya”. Component solidari extra: si el primer premi quedés desert, les 110 pizzes es donen a persones amb menys recursos. Logística per a instituts (curs 2025–2026): a partir de setembre, packs de 25 butlletes/alumne, venda fins a Nadal; recaptació íntegra per al viatge i cost zero per al centre. "La pizza és festa, és alegria; no existeix la millor pizza, sinó la que t’agrada més" — Alessio Corsaro. Va de Teca (Lídia Casadamon): creps a Girona Recomanacions per fer salat + dolç (metàfora vital: “ho volem tot”). Llocs destacats: • Anahí (Cort Reial): creperia bretona emblemàtica; decoració molt cuidada. Postres suggerides: crep de mantega salada. • Le Crêp de la Barque (Barri Vell cap a Sant Daniel): carta llarga amb opcions clàssiques i ingredients més selectes (magret d’ànec, figues…). Agenda Girona Secreta (Carles Pintiado) Divendres 5è Aniversari del Foment (La Mercè) • 18:00 DJ Dada • 20:30 Especial No és Conya (monòlegs) La Mirona: concert de Vincent García (baix modern jazz-funk). Entrades disponibles. Dissabte Aniversari del Foment (segueix) • Matí familiar: cercavila, espectacles infantils, taller de dansa popular, jocs. • 18:00 tarda electrònica amb DJ; 19:30–20:00 concerts: Auc-Deu, Roba Estesa, Fades. Carnestoltes – Esquerra del Ter: concurs de comparses, xocolatada i discòmobile. Sortida 15:30 a la plaça de la Font de Fontajau, arribada a la pista de bàsquet de Torre Taialà. El Galliner (Centre Cívic Sant Narcís): “distrEts” a les 16:00 — peces teatrals curtes d’alumnes. Black Music 7 Disco – Silent Disco (Barri Vell, 19:00). Entrades esgotades; pla alternatiu: posar-se auriculars i sumar-se a l’ambient. Diumenge Santuari dels Àngels x SOSDOG Girona (10:00–14:00) • 6 protectores, desfilada de gossos sense llar, mercat i sorteig solidari; adopcions i donacions. Sons del Parc (Jardins Fora Muralla, 12:00–20:00) • Vermut musical, dinar popular i vinil amb l’associació 33/45. Pica Pedret (Plaça de l’Obelisc de Pedret, 11:00–18:00) • Música en directe, servei de tapes i bon ambient. Auditori: Amaro Freitas (pianista brasilè de jazz) + connexió creativa amb Momi Maiga (kora, Senegal) després d’una residència conjunta. Tema musical de tancament “Lucky” (2006) del duet femení suec Lucky Twice. Idees clau Cultura per a tots els gustos: estrenes de cinema, clàssics d’autor i sessions especials. Aprendre jugant: un joc de taula que converteix les sumes en diversió familiar. Solidaritat efectiva: una rifa que garanteix retorn i fa possibles els viatges d’estudi. Gastronomia i oci: creps, concerts, carnestoltes i plans al ritme de Girona.

Panorama del programa Programa centrat en el benestar i l’educació emocional amb tres eixos principals: assetjament escolar, pantalles i dependències, i eines pràctiques per gestionar l’ansietat. S’obre amb una editorial local sobre preus a Girona i l’arribada d’una cadena de restauració a Banyoles. • Editorial: cost de la vida a Girona i la percepció de la ciutat com a aparador; obertura d’un local de “Koni” a la Farga de Banyoles. • Conversa pedagògica amb Anna Julià (Montessori de Palau) sobre què és i què no és assetjament, el paper dels valors, el rol de famílies i escola, i com acompanyar infants davant de conflictes. • Agenda: EMO Tour a Girona (CaixaForum) amb Cristina Gutiérrez sobre pantalles, dopamina i dependències, adreçat a professionals de l’educació. • Cloenda pràctica amb Anna Colomer: ansietat, pensaments negatius, mindfulness i respiració, hobbies i xarxes de suport amb límits sans. Tema central 1 — Assetjament escolar (amb Anna Julià) Què és i què no és • Conflicte ≠ Assetjament: el conflicte és inherent i pot ser positiu i educatiu; l’assetjament implica conductes hostils, persistents i repetides, amb abusos verbals/físics i minva de la dignitat. • Evitar etiquetar per excés: no tot desacord és “bullying”. Cal prudència i precisió. “El conflicte és un aflorament de les nostres emocions i ens deixa veure els nostres límits.” Rols, impacte i responsabilitat adulta • Tant víctima com assetjador acaben marcats en els seus vincles afectius futurs. • El món adult (famílies, docents, mitjans) té la responsabilitat d’alerta i prevenció davant l’“abus de poder”. Valors per damunt de la sola educació emocional • Identificar emocions no és suficient: cal valors, ideals i il·lusions. • Missatges clau i senzills per a infants: • “No facis mal a ningú.” • “Tingues cura dels altres.” “Quan confiem que un nen pot no fer mal a ningú, li estem pujant l’autoestima.” Primera infància i entorns preparats • Entorns pacífics i preparats (0–6 anys) on puguin jugar sense ser molestats: creen el referent que la convivència pacífica és possible. • Les extraescolars amb competició externa, millor a partir dels 6–7 anys. “Si et piquen, t’hi tornes?” • Rebuig frontal: fomentar l’assertivitat i l’elecció d’amistats saludables. “Ni pensar-ho. Si et piquen, busca companys que no et piquin i expressa que no t’ha agradat.” Pares i mares: modelatge, esports i sobreprotecció • Evitar sobreactuar en conflictes menors (p. ex., a la banda d’un partit). El model adult impacta directament en el que els infants absorbeixen com a “bo”. • Parlar de coherències/incoherències socials amb mesura i a posteriori. Detecció i intervenció respectuoses • Observar el joc i la relació amb iguals en el dia a dia. • Converses amb preguntes obertes (estil entrenador): • “Què penses fer?” • “Què els has dit?” • “Amb qui més podries jugar?” • Coordinar-se amb escola o activitats, sense suplantar l’autonomia de l’infant. • Bons moments per parlar: trajectes en cotxe, activitats conjuntes tranquil·les a casa; també silenci perquè s’expressin. Tema central 2 — Pantalles, dopamina i dependències (EMO Tour) • Conferència al CaixaForum Girona per a professionals de l’educació: pantalles com a “finestra” o “cadena que atrapa”. • Efectes neurobiològics: paper de la dopamina i conductes de dependència (no només digitals; també la sobreprotecció pot generar dependències). • Objectiu: entendre els efectes i oferir eines concretes per fomentar autonomia i capacitat de decisió dels infants i joves. Ponents destacats: Cristina Gutiérrez, Dr. Rafael Vizquerra i Dr. Francisco Villar (Sant Joan de Déu). Tema central 3 — Benestar emocional i ansietat (amb Anna Colomer) Diagnosi i actitud • Benestar en escac per la negativitat informativa i els pensaments catastrofistes. “El problema no és el problema, sinó la teva actitud davant del problema.” “La pau comença amb un somriure.” Eines pràctiques • Esport: allibera endorfines, millora el to emocional. • Mindfulness (aquí i ara): aturar la ment centrant-se en els sentits i en l’activitat present. • Respiració abdominal (3 respiracions profundes): tall de pensament i recentratge. • Consciència del patró mental (futurització i pel·lícules mentals) com a pas previ al canvi. Hobbies i xarxa de suport • Hobbies: fluir, perdre la noció del temps — antídot contra l’ansietat. • Si “no sé què m’agrada”: treball d’autoconeixement i acompanyament. • Xarxa de suport (amics/família/professionals): comunicar el que sentim i posar límits sans per evitar dependències. “Ara no et puc atendre; demà en parlem.” — Exemple de límit sa amb afecte. Normalitzar l’ajuda professional • Els mateixos professionals del benestar emocional també acudeixen a professionals: som humans i demanar ajuda és saludable. Notes locals i culturals • Editorial inicial sobre la carestia: “Tapas a preu de caviar de postguerra”; Girona com a aparador, dificultats del jovent per arribar a final de mes. • Obertura de “Koni” a la Farga de Banyoles; productes de proximitat. • Pauses musicals i falques promocionals (Girona FM, Setmana del Raola, espais culturals).

Panorama del programa Data i lloc: Dimecres 19/02/2025, Girona FM (Els Quatre Rius) To i obertura: Defensa del bon periodisme i menció de la 13a Setmana del Rahola, amb una tertúlia distesa entre Said Esbai i Arnau Vila on s’esmenta la previsió de continguts i un apunt festiu sobre el carnaval a Girona. Conversa amb Núria Prades — “Benvolguda Senyora Cristi” (novel·la negra homenatge a Agatha Christie) Eixos principals • Homenatge directe a Agatha Christie: ambientació a Devon i Torquay després d’un treball de documentació i viatge als escenaris reals. • Canvi de registre: l’autora, provinent de novel·la històrica amb dones fortes, s’endinsa en la novel·la negra tipus cozy crime: menys violència explícita i més intriga psicològica i investigació. • Estructura “tetris”: trama molt planificada (final clar des de l’inici) però viva, amb revisió intensiva per quadrar personatges, pistes i ritme. Edició en català i castellà. • Personatges: Agatha Christie és personatge de la novel·la; coprotagonista l’Emma, llibretera d’un poble a la riba del Dart, que s’empodera al llarg de la història. • Temes: psicologia del crim i la idea que qualsevol persona pot matar segons les circumstàncies; el valor de la investigació com a art. “A la Christie hi ha una cosa: tots podem assassinar.” Agatha Christie, la dona • Retratada com avançada al seu temps: conduïa de jove per Londres, feia surf, va viatjar sola a l’Orient Mitjà, i va acompanyar el seu segon marit arqueòleg a excavacions. • Coneixement d’herbes i verí: molts assassinats a la seva obra s’expliquen per l’ús del varí; a Torquay hi ha un jardí dedicat a les plantes que ella coneixia. • Obres referents: “Assassinat a l’Orient Express”, “Mort al Nil” i especial menció a “Els Cinc Porquets” per l’originalitat psicològica. “La vida és pels valents i les valentes.” Lectura i procés creatiu • Lectora compulsiva en tren; defensa la relectura i l’exigència editorial. • Reflexió social: preocupació per la pèrdua de curiositat en joves enganxats a pantalles. Conferència: “Guerra Civil, refugiats i llocs de refugi” — Ana Maria García Context i objectiu • Xerrada dins d’un cicle sobre refugiats, coordinat per Montserrat Feixas. Cas d’estudi: desplaçaments i exili derivats de la Guerra Civil (1936–1939). Idees clau • Diàspora massiva: exili exterior (sobretot a França, Nord d’Àfrica i després Amèrica amb Mèxic com a gran destí) i desplaçaments interns, molts de nens. • “Maletes sota el llit”: esperança de retorn que sovint no va arribar, multiplicant la tragèdia personal i col·lectiva. • Història comparada: si bé la migració forçada és constant a la història, el segle XX esdevé “el segle dels refugiats” i el segle XXI manté l’escala del fenomen. • Tipologies d’exili: de grups concrets (jueus, moriscos) a exilis de societat sencera. En el cas espanyol, primer exili de dretes per l’esclat revolucionari del 36, seguit d’onades successives. FITAC 2025 — Convocatòria oberta i 25è aniversari Què s’ha anunciat • El FITAC (Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona) celebra la seva 25a edició (26–30 d’agost de 2025). • Convocatòria oberta fins a finals d’abril per a companyies amateurs. Criteris i filosofia • Programació modulada pel que arriba, però amb preferència per espectacles amb valors humans i mirada ètica, tant en drama com en comèdia. • Defensa del sentit d’“amateur” com a amare (estimar): passió i intenció darrere de cada proposta. • 25è aniversari: mirada enrere per posar en valor la trajectòria, possibles trobades amb equips precedents i recuperació d’espectacles emblemàtics, tot plegat amb pressupost contingut i imaginació. “Amateur vol dir a mar, estimar.” Altres moments del programa Obertura i agenda • Menció a la 13a Setmana del Rahola (periodisme) i a la importància de defensar els valors del ofici. • Apunt festiu: carnaval a Girona; record del ball sota la pluja l’any anterior. Blocs musicals i publicitaris • Diversos trams amb música en català i promocions de la casa (Festival del Circ, Mercat del Lleó, programes de la graella de Girona FM, etc.) entre les entrevistes principals. Punts més importants • Literatura i gènere negre: “Benvolguda Senyora Cristi” porta Agatha Christie al centre, amb to cozy crime i enfoc psicològic. • Memòria i exili: la conferència d’Ana Maria García contextualitza la diàspora de la Guerra Civil i la dimensió contemporània dels refugiats. • Cultura participativa: el FITAC obre convocatòria i prepara un 25è aniversari que combina passat i futur del teatre amateur a Girona.

Panorama de l’episodi Un magazine amb to editorial inicial, dues entrevistes culturals de pes i una conversa musical final. Els temes centrals: la creativitat i l’art com a essència humana (David Bueno), el Festival Internacional del Circ Elefant d’Or (Genís Matabosc) i el nou disc 1977 de Miquel Abres. "Badar també és un art" — David Bueno Editorial i arrencada Mites que marxen, llegendes que neixen • Record a Paquita la del Barrio i reflexió sobre el pas del temps i la transformació de mites en llegendes. • Ambient de Carnestoltes i comentari meteorològic: contrastos de temperatura i dia tapat. • Avanç de continguts: llibre de David Bueno, Festival del Circ Elefant d’Or i bloc musical final. L’art de ser humans — David Bueno Creativitat, ciència i filosofia com a arts • L’ésser humà, espècie singular per la seva capacitat d’innovar i generar sistemes simbòlics (arts, ciència i filosofia). • L’abstracció com a motor: veure més enllà del figuratiu (de bodegons a Van Gogh) i del literal per avançar en ciència i pensament. "Totes les estètiques, en plural, són igualment valuoses." Diversitat i etnocentrisme • Reivindicació de la diversitat cultural: de l’art aborigen australià a la Capella Sixtina, mateix valor essencial per al cervell humà. Educació i acceleració social • Crítica a l’educació extractiva (Marina Garcés) i a la autoexigència crònica (Byung-Chul Han). • Defensa d’una educació que no segrega precoçment entre ciències i humanitats; cal retroalimentació entre disciplines. "Badar després d’haver treballat és quan el cervell connecta circuits que estimulen la creativitat." Lliçons vitals • Gaudir del quotidià (grafiti, ocells, melodies) com a necessitat i no luxe. • Sobre la ignorància: no aporta benestar; la clau és tenir coneixement i gestionar-lo. Festival Internacional del Circ Elefant d’Or — Genís Matabosc Un circ d’excel·lència global • Festival consolidat a Girona, amb més de 20.000 entrades venudes abans d’estrenar. • Gran carpa circular sense columnes (la més gran d’Europa), visibilitat total i 24 atraccions, 62 artistes de 14 països. Estructura i premis • Dues semifinals (espectacles Blau i Vermell) sense artistes repetits; final Espectacle d’Or amb premis del jurat i Premi del Públic (Tarlà); elefants de bronze, plata i or. "El festival del circ serà el millor circ de la teva vida." Reptes i públics • Scouting internacional continu per detectar els “futurs Messi del circ”. • Obstacles geopolítics i de visats; perseverança logística. • Trencar estigmes: no és només per nens; el circ és porta d’entrada a la cultura per a nous públics. Highlights escènics • Hola-hop sobre monocicle, adagi acrobàtic dalt d’un monocicle, màstils oscil·lants i combinacions inèdites. Música — Miquel Abres presenta “1977” Títol i significat • 1977 és l’any de naixement de l’artista; el 7 com a número d’equilibri. Disc profundament personal i d’arrels. Temes i missatge • Por, maduració, ego i espiritualitat (meditació, autoconèixer-se). • Crítica al materialisme i a la manca de temps propi: cal aturar-se i definir objectius vitals. "Només ens queda ser optimistes perquè, si analitzem tot, ens tornem bojos." Punt d’inflexió i so • Catarsi vital arran d’una ruptura fa 5 anys; concepte de conversió: ser feliç amb la felicitat dels altres. • Sonoritat funky i reggae; directe dinàmic amb solos de saxo i alternança entre temes ballables i íntims. Idees clau • L’art, la ciència i la filosofia són arts humanes que neixen de la creativitat i l’abstracció. • El circ de Girona aposta per l’excel·lència i amplia públics, malgrat reptes globals. • “1977” és un viatge vital cap a l’equilibri i l’optimisme conscient.

Panorama del programa Magazine local de Girona FM amb obertura editorial, entrevista literària i la secció “L’altra Girona”. Temes destacats: nova novel·la de Joan Manel Soldevilla i ruta gastronòmica multicultural per Santa Eugènia i Salt. Interludis amb música i falques del Festival Internacional del Circ i la Setmana dels Rahola. Editorial i cap de setmana El conductor comparteix el regust de cap de setmana amb la Festa de l’Os (Prats de Molló) i conversa amb Arnau Vila sobre Fiporc (Riudellots de la Selva) i gastronomia popular. To distès amb referències a Macià, Garibaldi i fins i tot Winnie the Pooh, per situar l’ambient cultural i històric. Llibres: “Florence la Indòmita” de Joan Manel Soldevilla Eix de la novel·la Novel·la d’alta tensió i conflictes ambientada a Figueres a finals del segle XIX (1899). Protagonista: Florence, missionera anglicana, vídua de 40 anys, que es veu travessada per un amor inesperat amb un metge militar (veterà de la Guerra de Cuba). Eixos temàtics: • Pressió social i moral versus desig íntim. • Conflictes religiosos (protestantisme vs catolicisme d’època). • Ciutat de frontera: Figueres com a espai de bullir creatiu i tensió. “Figueres és una ciutat, amb el millor sentit, conflictiva: lloc de frontera on passen coses.” Base històrica i ficció Inspirada en la figura real d’Emily Murray, cap de la missió anglicana a Figueres (escola, editorial, clínica). L’autor parteix d’una bona recerca històrica (beca Ciutat de Figueres i publicació prèvia), però aposta per la ficció per explorar la intimitat i la sensibilitat dels personatges. Repte creatiu: fugir de la “biografia novel·lada” per construir un personatge humà i autònom. “Amb la ficció t’hi apropes: no és rigor històric, però és una manera de capbussar-te en l’època.” Globalització abans de la globalització El segle XIX ja és profundament interconnectat: tren Figueres–París–Londres, lògica imperial britànica, anuncis en premsa anglesa… La novel·la viatja per Bombai, Londres i l’Havana, però convergeix a la Figueres finissecular. La ciutat com a protagonista i l’empremta de l’autor Fascinació per Figueres com a escenari i identitat; potencial narratiu inesgotable. Interessos de Soldevilla: conflictes religiosos, món de l’edició i la premsa. Picada d’ullet inevitable a Tintín en un nom de personatge. Autoretrat: més dialogant que indòmit; la indomabilitat la posa Florence. L’altra Girona: ruta gastronòmica a Santa Eugènia i Salt (Mariona Ferrer) Context Santa Eugènia i Salt: barris fronterers i molt vius, amb una alta diversitat (fins al 44% de població nascuda fora de l’Estat a Santa Eugènia). Proposta: “Volta al món” per 11 restaurants a tocar de l’estació, amb cuines llatinoamericanes, magribines i subsaharianes. Idees clau: • Emprenedoria migrant sovint impulsada per la postpandèmia. • Relleu dels ‘bars Manolo’: negocis familiars, proximitat, preus continguts. • Gastronomia com a via d’integració i coneixement mutu. Parades destacades de la ruta Veneçuela — Punt Criollo (Parc Central): arepes, empanades i “papelón con limón”. Història de reinventar-se després de perdre la feina. Mèxic — Ledes i La Garnatxa Tex-Mex (Santa Eugènia): proposta casolana i begudes típiques; aprenentatge de receptes in situ. “Després d’una pandèmia, muntar un restaurant semblava una bogeria… però el barri ens ha acollit i ara cal reservar el cap de setmana.” — Samuel Càlix Pastisseria hondurenya vinculada a Ledes: pastissos casolans molt populars a la comunitat. Marroc/Rif — Teteria (Urbis, Sant Narcís): espai lumínic i polit, amb públic majoritàriament femení i brunchs molt cuidats. Hondures — La Baleada (l’antiga “La Columna”): obert de 9 a 23 h ininterrompudament, baleades i asados, projecte familiar. “A Girona ens sentim còmods, com al nostre poble; ens ajudem i anem portant família i amistats.” — Ramon Álvarez Colòmbia — Rincón Colombiano: família que s’obre camí i s’integra a través de la cuina. Rif — Rif Lan Star (Salt): tagins, cuscús, harira i pollastres a l’ast, bon preu i públic molt transversal. Gàmbia — Isatus Amura (Salt): primera aposta sòlida recent de cuina subsahariana al municipi. Síria — Palmira (Salt): pastisseria siriana de referència, expansió des del Barri Vell. Cultura, premis i música Mariona celebra la nominació als Premis Rahola i reflexiona sobre posar ànima al periodisme local. Toca “Sarri Sarri” com a tancament musical de la secció, amb anècdotes de concerts i calçotada de periodistes catalans a Madrid. Interludis i falques Falques del Festival Internacional del Circ i de la Setmana dels Rahola; recordatoris de Girona FM i del Mercat del Lleó. Música entre blocs, amb un tram final de “Sarri Sarri” abans de l’avanç informatiu.

Resum general Programa magazine amb cultura, oci i ciutat. Es destaquen el bloc de cinema amb estrenes i un especial ràdio, el Sac de jocs amb un party de dibuix, una entrevista musical sobre el cicle inclusiu M’agrada, el Rotary Green Meeting Girona sobre sostenibilitat, recomanacions gastronòmiques i l’agenda Girona Secreta per al cap de setmana. "Si la vida et diu coses, més val que les escoltis" "Jo crec que hi hauria d’haver 30.000 cicles com aquests" Punts clau Tradició i territori: Festa de l’Os a Prats de Molló com a oda a la catalanitat i germanor amb el Vallespir. Cinema: 4 pel·lícules sobre ràdio pel Dia Mundial de la Ràdio; estrenes comercials (Marvel i Bridget Jones) i d’autor (La Tutoria), més Kurosawa a la Filmoteca. Jocs de taula: “Garabato Express”, un party de dibuix ràpid, enginyós i molt rígid de taula. Música inclusiva: Marta Xanti al cicle M’agrada; adaptacions sonores per fer els concerts més accessibles i avanços del nou disc. Sostenibilitat local: Rotary Green Meeting Girona, congrés obert per compartir projectes de medi ambient i generar un primer manifest. Gastronomia: Fondue a Girona, amb opció de proximitat al Formaticum. Agenda cap de setmana: teatre, Carnestoltes per barris, Girona–Getafe, cursa al Castell de Sant Miquel, vermuts musicals i més. Detall dels continguts Tradició i obertura Festa de l’Os (Prats de Molló): Festa dominical que celebra el folklore i la catalanitat compartida amb el Vallespir; recomanació destacada. Temps de cinema (amb Jep Soler) Especial Ràdio (Dia Mundial de la Ràdio): • Good Morning, Vietnam (1987) – Robin Williams, Disney+/Filmin. • Històries de la Ràdio (1955) – visió de la ràdio en directe; a FlixOlé. • Radio Days (1987) – Woody Allen; a Movistar+/Filmin. • Hablando con la muerte (Talk Radio, 1988) – Oliver Stone; a Prime Video/Filmin. • Idea clau: la ràdio com a companyia, poder d’opinió i responsabilitat. Estrenes comercials: • Captain America: Brave New World – nou Capità Amèrica (el Falcó assumeix l’escut). • Bridget Jones 3 – comèdia nostàlgica amb cameo de Hugh Grant i aparició de Colin Firth. Estrenes d’autor: • La Tutoria (Armand) – Noruega: intriga escolar en una tutoria compartida; ritme pausat i gran interpretació protagonista (Cinema Truffaut). Filmoteca Kurosawa: • Trono de sangre (1957) – adaptació de Macbeth amb samurais. • Proposta “pack”: sessió + pizza Kurosawa (pizzeria Bertoli) els dilluns. Sac de jocs (Pau Regincós) Garabato Express (Lúdilo): • Party de dibuix ràpid (10+ anys, 4–6 jug., 20’). • Mecànica: qui endevina no veu el que es dibuixa (ulleres opaques). Els altres dibuixen el concepte marcat per color/roda; es puntua segons l’ordre d’entrega i encert. • Clau: no cal saber dibuixar; velocitat i síntesi visual. • Components esborrables: ritme àgil i moltes rondes. Música inclusiva: Marta Xanti (cicle M’agrada) Concert: Centre Cívic Ter, dissabte 19:30. Accessibilitat sonora: reducció d’aguts, sense distorsions en temes rock, bateria amb baquetes suaus. Repertori: cançons del darrer disc, temes dels inicis i novetats del nou disc (avanços abans d’estiu; disc cap a finals d’any). Rotary Green Meeting Girona (medi ambient i ciutat) Quan i on: dissabte, 9–14 h, CaixaForum Girona. Jornada oberta. Objectiu: donar altaveu a projectes locals de sostenibilitat, escoles i empreses que redueixen empremta de carboni. Resultat esperat: recollir missatges de ~30 ponents i elaborar un primer manifest per a mitjans i responsables polítics. Continuïtat: primer d’una sèrie de congressos (rodarà per altres territoris); acció dels 9 clubs Rotary de la zona de Girona. Va de teca (Lídia Casademont) Proposta: nit de fondue com a plan romàntic/compartit. Recomanació Girona: Formaticum (Barri Vell) – cuina centrada en formatges, amb productes artesans de proximitat més enllà de l’oferta suïssa/francesa habitual. Girona Secreta (Carles Pintiado) – plans cap de setmana Divendres: • Teatre: L’últim viatge de Rudolf Nureyev (Auditori de la Mercè). • Teatre musical: Sardana Superstar (Teatre Municipal). • Futbol: Girona–Getafe (Montilivi). Dissabte: • Vermut musical (12 h): Santi Fontclara i Gerard Solà (Espai Cívic Mercadal). • Carnestoltes per barris: Devesa–Güell (rúa a la Rosaleda) i Girona Est (Cívic Onyar). • Concert: Sergio Dalma (Auditori, entrades exhaurides). Diumenge: • Esport: 31a Cursa Castell de Sant Miquel (23 km/13 km + caminada). • Concert gratuït a Fornells de la Selva: The Swing Cats (Black Music Festival). • Vermut musical: Jardins Gala (12 h) amb Afonso Castillo. • Festival Escenaris (Gironès): teatre arreu de municipis (ex.: Sardana Superstar, propostes a Cassà, Bordils, Salrà, Vilademuls…).

Visió general Programa especial dels Quatre Rius per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio a Girona FM. Un recorregut per la història i el present del mitjà: la recerca sobre dones a la ràdio amb Sílvia Espinosa (UdG), la gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau), la creativitat i el directe al podcast El Pou (Oriol Millan) i la ràdio com a companyia al volant amb un taxista de 23 anys d’ofici. Amb connexions de carrer, anècdotes i la complicitat de l’equip tècnic. "La ràdio ens l'han matat mil vegades i n'ha aguantat mil i una." Idees clau La ràdio és resilient: segueix viva, s’adapta a FM i a l’streaming, i manté la vocació de proximitat. Dones i ràdio (UdG/CAC): Pioneres com Maria Cinta Balaguer (1926) i el paper dels consultoris radiofònics. El franquisme va relegar rols; la democràcia i la universitat van impulsar la incorporació femenina als 70-80. Avui hi ha moltes dones a redaccions i producció, però encara més homes al capdavant de la presentació/direcció. Avanços clau: més dones en àrees tècniques i càrrecs directius; casos com l’Eulàlia Carbonell a RAC1 i direccions territorials femenines. Les ràdios locals/municipals presenten una presència femenina superior a la de les generalistes. Gestió d’emissores (Montcau): coordinar 7 emissores municipals requereix equilibrar contingut i operativa. Futur: ecosistema públic-privat-col·laboradors i difusió híbrida (FM + internet). Podcast El Pou: aposta pel directe sense tècnic i per la realització audiovisual pròpia. Identitat gironina amb mirada crítica, itinerància i llibertat creativa. Taxi i ràdio: la ràdio acompanya el dia a dia, informa i genera conversa. Consum mixt (directe i podcasts temàtics). Anècdotes de nit i importància del respecte i la seguretat. Dones i Ràdio (entrevista a Sílvia Espinosa) Recerca publicada als Quaderns del CAC: anàlisi de 158 programes en 6 emissores generalistes catalanes, amb metodologia de setmana construïda. Pioneres i innovació: el 1926 les dones introdueixen formats de magazín i democratitzen el micròfon donant veu a oients. Desigualtats persistents al lideratge, però progrés notable en àrees tècniques i intermèdies (finances, màrqueting, cap de programes). Ràdios locals: molts equips i direccions femenines; caldria un estudi específic més profund. Frase significativa (citant Júlia Otero): "Les que escoltàvem l'Elena Francis, ja ens hem convertit o en tontes o en feministes." Gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau) Metàfora del mar i els vaixells: l’empresa estabilitza el “mar” perquè cada emissora (vaixell) pugui navegar. Futur del mitjà: garantit si es manté l’ecosistema de proximitat, amb continguts de qualitat i difusió multicanal. Tècnica vs contingut: el “botó” encès no té sentit sense bon contingut; cal professionalització per sonar sempre. Podcast i directe: El Pou (Oriol Millan) Orígens a Radio Universidad (2009, Salamanca): magazín de tarda i tasques de presentació i tècnica. El Pou avui: directe amb 3 càmeres i realització pròpia, itinerant i sense patrocinis; es fa per passió. Identitat gironina: mirada local amb ambició i esperit crític; la ràdio/podcasting acompanha i permet multitarea. Consum i futur: canvia el format d’accés (YouTube, plataformes), però l’essència radiofònica persisteix. La ràdio des del taxi (Paco Martínez) 23 anys de taxi: la ràdio com a companyia diària (especialment RAC1 al matí), notícies i debats. Anècdotes: clients que marxen sense pagar, viatges nocturns, casos de desorientació; un atracament fa 4 anys sense danys físics. Podcasts temàtics (nutrició/esport) per complementar el directe; aposta per la proximitat i el respecte al client. Producció i tancament Connexions de carrer pel centre de Girona, trobada amb convidats i retorn a estudi. Complicitat i humor amb Arnau Vila: recordatoris de bones pràctiques (micros oberts) i reconeixement a la feina tècnica. Cloenda amb felicitació a professionals i oients pel Dia Mundial de la Ràdio.