Dia de la Ràdio: dones, gestió, podcasts i taxi

Visió general

Programa especial dels Quatre Rius per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio a Girona FM. Un recorregut per la història i el present del mitjà: la recerca sobre dones a la ràdio amb Sílvia Espinosa (UdG), la gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau), la creativitat i el directe al podcast El Pou (Oriol Millan) i la ràdio com a companyia al volant amb un taxista de 23 anys d’ofici. Amb connexions de carrer, anècdotes i la complicitat de l’equip tècnic.

"La ràdio ens l'han matat mil vegades i n'ha aguantat mil i una."

Idees clau

• La ràdio és resilient: segueix viva, s’adapta a FM i a l’streaming, i manté la vocació de proximitat.
• Dones i ràdio (UdG/CAC):

- Pioneres com Maria Cinta Balaguer (1926) i el paper dels consultoris radiofònics. - El franquisme va relegar rols; la democràcia i la universitat van impulsar la incorporació femenina als 70-80. - Avui hi ha moltes dones a redaccions i producció, però encara més homes al capdavant de la presentació/direcció. - Avanços clau: més dones en àrees tècniques i càrrecs directius; casos com l’Eulàlia Carbonell a RAC1 i direccions territorials femenines. - Les ràdios locals/municipals presenten una presència femenina superior a la de les generalistes.

• Gestió d’emissores (Montcau): coordinar 7 emissores municipals requereix equilibrar contingut i operativa. Futur: ecosistema públic-privat-col·laboradors i difusió híbrida (FM + internet).
• Podcast El Pou: aposta pel directe sense tècnic i per la realització audiovisual pròpia. Identitat gironina amb mirada crítica, itinerància i llibertat creativa.
• Taxi i ràdio: la ràdio acompanya el dia a dia, informa i genera conversa. Consum mixt (directe i podcasts temàtics). Anècdotes de nit i importància del respecte i la seguretat.

Dones i Ràdio (entrevista a Sílvia Espinosa)

• Recerca publicada als Quaderns del CAC: anàlisi de 158 programes en 6 emissores generalistes catalanes, amb metodologia de setmana construïda.
• Pioneres i innovació: el 1926 les dones introdueixen formats de magazín i democratitzen el micròfon donant veu a oients.
• Desigualtats persistents al lideratge, però progrés notable en àrees tècniques i intermèdies (finances, màrqueting, cap de programes).
• Ràdios locals: molts equips i direccions femenines; caldria un estudi específic més profund.
• Frase significativa (citant Júlia Otero):

> "Les que escoltàvem l'Elena Francis, ja ens hem convertit o en tontes o en feministes."

Gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau)

• Metàfora del mar i els vaixells: l’empresa estabilitza el “mar” perquè cada emissora (vaixell) pugui navegar.
• Futur del mitjà: garantit si es manté l’ecosistema de proximitat, amb continguts de qualitat i difusió multicanal.
• Tècnica vs contingut: el “botó” encès no té sentit sense bon contingut; cal professionalització per sonar sempre.

Podcast i directe: El Pou (Oriol Millan)

• Orígens a Radio Universidad (2009, Salamanca): magazín de tarda i tasques de presentació i tècnica.
• El Pou avui: directe amb 3 càmeres i realització pròpia, itinerant i sense patrocinis; es fa per passió.
• Identitat gironina: mirada local amb ambició i esperit crític; la ràdio/podcasting acompanha i permet multitarea.
• Consum i futur: canvia el format d’accés (YouTube, plataformes), però l’essència radiofònica persisteix.

La ràdio des del taxi (Paco Martínez)

• 23 anys de taxi: la ràdio com a companyia diària (especialment RAC1 al matí), notícies i debats.
• Anècdotes: clients que marxen sense pagar, viatges nocturns, casos de desorientació; un atracament fa 4 anys sense danys físics.
• Podcasts temàtics (nutrició/esport) per complementar el directe; aposta per la proximitat i el respecte al client.

Producció i tancament

• Connexions de carrer pel centre de Girona, trobada amb convidats i retorn a estudi.
• Complicitat i humor amb Arnau Vila: recordatoris de bones pràctiques (micros oberts) i reconeixement a la feina tècnica.
• Cloenda amb felicitació a professionals i oients pel Dia Mundial de la Ràdio.