Títol i resum generats per IA
Florence la Indòmita i ruta global per Santa Eugènia
0:00Els 4 Rius55:28
Compartir
Els 4 Rius
Seccions
4 seccions · 55:28
01
Oda a la catalanitat
1:32 — 2:43
1:32
02
Coses del cap de setmana
2:43 — 6:12
2:43
03
Temps de llibres: Entrevista amb Joan Manel Soldevilla
6:12 — 27:43
Avui, a l'entrevista, descobrim el llibre Florence la Indòmita amb el seu autor, Joan Manel Soldevilla
6:12
04
L'altra Girona: Viatge de sabors del món
27:43 — 55:28
Mariona Ferrer del diari ARA ens porta a fer la volta al món per 11 restaurants a la frontera entre Girona i Salt
27:43
Seccions generades automàticament
Panorama del programa
- Magazine local de Girona FM amb obertura editorial, entrevista literària i la secció “L’altra Girona”.
- Temes destacats: nova novel·la de Joan Manel Soldevilla i ruta gastronòmica multicultural per Santa Eugènia i Salt.
- Interludis amb música i falques del Festival Internacional del Circ i la Setmana dels Rahola.
Editorial i cap de setmana
- El conductor comparteix el regust de cap de setmana amb la Festa de l’Os (Prats de Molló) i conversa amb Arnau Vila sobre Fiporc (Riudellots de la Selva) i gastronomia popular.
- To distès amb referències a Macià, Garibaldi i fins i tot Winnie the Pooh, per situar l’ambient cultural i històric.
Llibres: “Florence la Indòmita” de Joan Manel Soldevilla
Eix de la novel·la
- Novel·la d’alta tensió i conflictes ambientada a Figueres a finals del segle XIX (1899).
- Protagonista: Florence, missionera anglicana, vídua de 40 anys, que es veu travessada per un amor inesperat amb un metge militar (veterà de la Guerra de Cuba).
- Eixos temàtics:
- Pressió social i moral versus desig íntim.
- Conflictes religiosos (protestantisme vs catolicisme d’època).
- Ciutat de frontera: Figueres com a espai de bullir creatiu i tensió.
“Figueres és una ciutat, amb el millor sentit, conflictiva: lloc de frontera on passen coses.”
Base històrica i ficció
- Inspirada en la figura real d’Emily Murray, cap de la missió anglicana a Figueres (escola, editorial, clínica).
- L’autor parteix d’una bona recerca històrica (beca Ciutat de Figueres i publicació prèvia), però aposta per la ficció per explorar la intimitat i la sensibilitat dels personatges.
- Repte creatiu: fugir de la “biografia novel·lada” per construir un personatge humà i autònom.
“Amb la ficció t’hi apropes: no és rigor històric, però és una manera de capbussar-te en l’època.”
Globalització abans de la globalització
- El segle XIX ja és profundament interconnectat: tren Figueres–París–Londres, lògica imperial britànica, anuncis en premsa anglesa…
- La novel·la viatja per Bombai, Londres i l’Havana, però convergeix a la Figueres finissecular.
La ciutat com a protagonista i l’empremta de l’autor
- Fascinació per Figueres com a escenari i identitat; potencial narratiu inesgotable.
- Interessos de Soldevilla: conflictes religiosos, món de l’edició i la premsa.
- Picada d’ullet inevitable a Tintín en un nom de personatge.
- Autoretrat: més dialogant que indòmit; la indomabilitat la posa Florence.
L’altra Girona: ruta gastronòmica a Santa Eugènia i Salt (Mariona Ferrer)
Context
- Santa Eugènia i Salt: barris fronterers i molt vius, amb una alta diversitat (fins al 44% de població nascuda fora de l’Estat a Santa Eugènia).
- Proposta: “Volta al món” per 11 restaurants a tocar de l’estació, amb cuines llatinoamericanes, magribines i subsaharianes.
- Idees clau:
- Emprenedoria migrant sovint impulsada per la postpandèmia.
- Relleu dels ‘bars Manolo’: negocis familiars, proximitat, preus continguts.
- Gastronomia com a via d’integració i coneixement mutu.
Parades destacades de la ruta
- Veneçuela — Punt Criollo (Parc Central): arepes, empanades i “papelón con limón”. Història de reinventar-se després de perdre la feina.
- Mèxic — Ledes i La Garnatxa Tex-Mex (Santa Eugènia): proposta casolana i begudes típiques; aprenentatge de receptes in situ.
“Després d’una pandèmia, muntar un restaurant semblava una bogeria… però el barri ens ha acollit i ara cal reservar el cap de setmana.” — Samuel Càlix
- Pastisseria hondurenya vinculada a Ledes: pastissos casolans molt populars a la comunitat.
- Marroc/Rif — Teteria (Urbis, Sant Narcís): espai lumínic i polit, amb públic majoritàriament femení i brunchs molt cuidats.
- Hondures — La Baleada (l’antiga “La Columna”): obert de 9 a 23 h ininterrompudament, baleades i asados, projecte familiar.
“A Girona ens sentim còmods, com al nostre poble; ens ajudem i anem portant família i amistats.” — Ramon Álvarez
- Colòmbia — Rincón Colombiano: família que s’obre camí i s’integra a través de la cuina.
- Rif — Rif Lan Star (Salt): tagins, cuscús, harira i pollastres a l’ast, bon preu i públic molt transversal.
- Gàmbia — Isatus Amura (Salt): primera aposta sòlida recent de cuina subsahariana al municipi.
- Síria — Palmira (Salt): pastisseria siriana de referència, expansió des del Barri Vell.
Cultura, premis i música
- Mariona celebra la nominació als Premis Rahola i reflexiona sobre posar ànima al periodisme local.
- Toca “Sarri Sarri” com a tancament musical de la secció, amb anècdotes de concerts i calçotada de periodistes catalans a Madrid.
Interludis i falques
- Falques del Festival Internacional del Circ i de la Setmana dels Rahola; recordatoris de Girona FM i del Mercat del Lleó.
- Música entre blocs, amb un tram final de “Sarri Sarri” abans de l’avanç informatiu.
Transcripció de l'episodi
Transcripció generada automàticament

