Programes

Episodis etiquetats amb Programes

724episodis
Homenatge a Teresa Maria i 60 anys de “Sonrisas i Llàgrimes”; adéu a Robert Redford; Carla Simón i “SIRAR” cap als Òscars; Temporada Alta amb Patti Smith i la tardor de La Planeta; Hitchcock/Truffaut a la Filmoteca - episode art
Garcia i Terribas Associats
55'

Homenatge a Teresa Maria i 60 anys de “Sonrisas i Llàgrimes”; adéu a Robert Redford; Carla Simón i “SIRAR” cap als Òscars; Temporada Alta amb Patti Smith i la tardor de La Planeta; Hitchcock/Truffaut a la Filmoteca

Música i memòria Homenatge a Teresa Maria (Maria Teresa Eras) i al 60è aniversari de Sonrisas i Llàgrimes. • Record de la cantant i dobladora (veu cantada de Julie Andrews en castellà) vinculada a musicals com My Fair Lady i Mary Poppins. • Es destaca el seu treball a Sonrisas i Llàgrimes i la precisió del doblatge. • Reestrena al cinema (Zocine) per celebrar els 60 anys del clàssic. “Ara, en homenatge a la Teresa Maria, l’escoltarem cantant el tema ‘Tengo confianza en mí’.” Cinema i actualitat Obituari: Robert Redford • Recordatori de la figura de Robert Redford: actor, director i activista; mort (16 de setembre) als 89 anys. • Pel·lícules destacades: Dos hombres y un destino, El golpe, Todos los hombres del presidente, Tres días del cóndor, Descalzos por el parque, Jeremiah Johnson; com a director, Òscar per Ordinary People. • Filmin crea un apartat amb la seva filmografia disponible. Premis Prudenci Bertrana: crònica i premiats • Valoració de la gala: acte massiu, llarg (amb molts discursos polítics) però amb gran convocatòria i valor de “rentre” cultural de Girona. • Premi de novel·la per a Pep Prieto amb Rosita (Girona, anys 80): • Història d’una àvia que cuida els néts en una família desestructurada. • El cinema com a salvavides generacional és un eix clau del relat. Carla Simón a Girona i recepció de “Romeria” • Trobada amb Carla Simón (Q&A amb Imma Merino i Àngel Quintana): conversa propera sobre el procés creatiu. • Recepció dividida: alguns oients troben l’obra exigent i poc transparent; la directora assumeix el risc d’explorar un llenguatge diferent. “SIRAR” i cursa cap als Òscars (amb tall de veu de Sergi López) • “SIRAR” seleccionada per representar Espanya als Òscars en Pel·lícula Internacional (pendent de shortlists i nominacions). • Fenomen de públic: preestrenes amb sales plenes i gran debat post-sessió. “És una pel·lícula molt particular, inesperada… un artefacte cinematogràfic, una experiència sensorial… de la qual n’estarem parlant d’aquí uns anys.” — Sergi López Teatre i festivals Agenda: circ i Temporada Alta • Activitat municipal a Sant Narcís: Curú (Diana Gadeix), clown i moviment; Uuuu! espectacle de carrer familiar. • Inici de Temporada Alta: concert de Patti Smith a l’Auditori (20 anys de l’equipament). • Anècdota: devoció de Patti Smith per Roberto Bolaño i actuació improvisada a Girona en un homenatge, amb gran proximitat i humilitat de l’artista. Entrevista amb Jordi Sobirà (Sala La Planeta): la tardor que ve • Lectura dramatitzada: “Jo, Prudenci Bertrana” (Joaquim Armengol; Jordi Coromina) — retrat íntim de l’autor i la seva ètica literària. Teatre independent (tardor) • Cabuts — Debrós: teatre gestual, travessia surreal d’un fals coronel i un soldat amb una misteriosa caixa. • Col·lectiu Desasosiego — Un segundo bajo la arena: revisita de Bodas de sangre; banquet nupcial interromput, actors i músics en directe. • Col·lectiu Desasosiego — Breu visita a la Gola del Llop: bingo, música i ritual col·lectiu en homenatge a una jugadora. • La Funcional — Un diari de Jenny Holland (dir. Curto): frontera entre creació i vida personal d’una artista; text d’Àngel Burgas. • La Senyoreta (Mireia Penya) — Frutal: diari de moviment d’una pallassa oncològica; part de la recaptació per a una fundació oncològica. Estrenat al Territori (mentories de sales alternatives) • Àlex Castro — Un paradís a la frontera: monòleg al prostíbul de La Jonquera; una dona trenca el silenci i relata la seva història. • Nosaltres mortals: teatre documental sobre presons de dones i la realitat de les empresonades a l’Estat espanyol. • Petit Vermell — Che fai tu luna in Kiel: teatre d’objectes per a 15 espectadors per sessió, 4 passis. • De Jaume I: comèdia musical irreverent sobre política, identitat i una troballa històrica insòlita. Cicle sonor El Generador i familiar • El Dia de la Bèstia: experiència teatral i sonora amb música de Lluís Rugírola i il·lustració en directe de Simona; en col·laboració amb el festival de cinema fantàstic Cucollona’t. • La Monstrua Fabulosa i la Fada Pissarrera: proposta familiar vinculada a Escenaris Especials (Clàudia Cedó), amb Andrea Álvarez i Èric Bertran. Poesia i Premi Just Casero (45a edició) • Quim Español — Quan es fa fosc (Ed. 1984): lectura amb posada en escena íntima. • Acte del Premi Just Casero: xerrada de Jaume Guillemet sobre la figura de Just Casero i vídeo dels 45 anys del premi. • Recordant Sílvia Plath: divulgació de Marta Pera (traductora) amb lectura en directe de Cristina Arenas. • La Planeta confirma programació fins al juny i crida a omplir la sala: venda d’entrades i informació a la web. Llibres i Filmoteca Llibre del dia i cicle Truffaut a Girona • Recomanació: Hitchcock/Truffaut (Alianza) — converses que revelen el procés creatiu de Hitchcock (guió, posada en escena, direcció d’actors). • Filmoteca de Girona (Cinema Truffaut): arrencada de cicle amb documental sobre l’entrevista Hitchcock-Truffaut i projecció de Les 400 coups; públic intergeneracional, amb bona presència de joves en títols recents comentats. • Avanç de programació: Tirez sur le pianiste, Jules et Jim, La peau douce, Baisers volés, L’Enfant sauvage, entre d’altres. Idees clau • Memòria cultural: preservació de veus com Teresa Maria i celebració dels clàssics musicals. • Llegat i compromís: Robert Redford com a icona del cinema i l’activisme. • Risc autoral: Romeria de Carla Simón desafia el llenguatge habitual i divideix, però enriqueix el debat. • Ecosistema viu: Temporada Alta i La Planeta articulen creació emergent, teatre documental, formats híbrids i programes familiars. • Pedagogia cinèfila: el diàleg Hitchcock/Truffaut i la Filmoteca formen públic i connecten generacions.

De la violència masclista a l’escriptura que cura: “Ningú t’estimarà com jo”, Fem Visibles i la música que acompanya - episode art
La Cultura Cura
28'

De la violència masclista a l’escriptura que cura: “Ningú t’estimarà com jo”, Fem Visibles i la música que acompanya

Resum del programa En aquest episodi de La Cultura Cura, la presentadora Pilar Fornés conversa amb Àngels Roura Massaneda sobre el seu recorregut vital i creatiu després d’una experiència de violència masclista. L’Àngels explica el seu procés terapèutic de llarg recorregut amb el CIAT/SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones), la seva aposta per l’escriptura com a eina de recuperació i sensibilització, i presenta el seu nou llibre: “Ningú t’estimarà com jo”, una guia amb 15 alertes per identificar mecanismes de control i coacció en relacions. També es posa el focus en la força de la comunitat: l’Àngels impulsa l’associació Fem Visibles, que organitza grups d’ajuda mútua i activitats d’acompanyament a dones que han viscut violència. La conversa s’enriqueix amb dues peces musicals —jazz i ànime— com a exemples de música que acompanya el benestar emocional, i amb propostes culturals i reflexions sobre cinema i plataformes. Finalment, es comparteix la data de presentació del nou llibre a Girona. “A partir dels 5 anys hi ha com un clic… hi ha molta vida.” “Quan encara estàs dèbil, frases com ‘en sortiràs més forta’… penses: estic pagant una factura molt alta.” Temes principals 1) Experiència i recuperació • Convivència (2017–2020) amb un maltractador i moment crític el 2020. • Procés terapèutic (2020–2023) amb CIAT/SIAD: primer any molt intens, després sessions més espaiades fins a l’alta als 3 anys. • Seqüeles i tempos: l’Àngels remarca que la recuperació és llarga i personalitzada; als 5 anys nota un “clic” de millora emocional i vital. 2) Escriptura i activisme • L’escriptura passa de diaris juvenils a projecte vital i de sensibilització després del trauma. • Difusió a xarxes i contacte privat de moltes dones que encara viuen el procés amb estigma i silenci. Objectiu: trencar judicis, fer pedagogia i acompanyar. 3) Llibres de l’Àngels Roura • Maite, vaig ser jo, podries ser tu: autobiogràfic; mostra què passa dins d’una relació on hi ha maltractament i és útil també per a famílies i amistats per entendre dinàmiques. • Trenquem silencis (assaig): polièdric, amb referències i estudis; aborda el masclisme més enllà de la parella, amb capítols independents. • NOU – Ningú t’estimarà com jo: guia amb 15 alertes (frases típiques de control/coacció) amb tres blocs repetits a cada capítol: què busca qui la diu, què et respondrà quan hi poses límits, i és possible… (afectacions emocionals i conductuals). Format àgil (120 pàgines). 4) Música i benestar emocional • Tema 1: “Love” (Andrea Motis). Jazz que transmet energia vital, amor a la vida i impuls per lluitar per una vida plena. • Tema 2: “Trisha Lullaby” (Fullmetal Alchemist). Peça d’ànime amb potència lírica que l’Àngels associa a l’Ave Fènix i al renaixement. • La música com a regulació emocional: posar una cançó per reanimar-se els dies fluixos. 5) Comunitat i associacionisme • Fem Visibles (fundada el 2022): xerrades, tallers, col·loquis, grups d’ajuda mútua, caminades i acompanyament. • Benefici dels grups: treure culpa, vergonya i pes; parlar un llenguatge compartit; entendre que és una xacra social estructural, no un problema individual. • Compartir recursos culturals internament (documentals, pel·lícules, lectures) i propòsit d’incorporar més activitats culturals en properes temporades. 6) Cultura i vida quotidiana • Conversa sobre cinema: “Romeria” (percepció de ritme més documental; gustos personals) i referència a “Alcarràs”. • Televisió vs. plataformes: preferència per plataformes; en “Trenquem silencis” hi ha recomanacions de pel·lícules amb anàlisi d’escenes i personatges relacionats amb la violència de gènere. • Sardanes com a artteràpia i alegria corporal; símbol del retorn a la vida després del “clic” dels 5 anys. Conceptes clau • Violència de gènere • CIAT/SIAD • Grup d’ajuda mútua • Estigma i silenci • Artteràpia • Empoderament comunitari • Renaixement (Ave Fènix) Agenda i dades d’interès • Presentació de “Ningú t’estimarà com jo”: Casa de Cultura de Girona, dijous 2 d’octubre, 18:30 h (dos quarts de set), Sala Via D. • Associació: Fem Visibles (Instagram: “Associació Fem Visibles”).

Entrevista a l'alcalde Lluc Salellas 18/9/2025 - episode art
L’Entrevista Municipal
27'

Entrevista a l'alcalde Lluc Salellas 18/9/2025

Introducció • Conversa amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, a l’inici de temporada. Retorn a la rutina institucional després de l’estiu i reactivació dels plens municipals. Política institucional: retrat del rei al Saló de Plens Punt clau: L’Ajuntament defensa la col·locació d’un «retrat» alternatiu del rei com a fórmula lícita i simbòlica que evita sancions i reivindica valors republicans. • L’alcalde subratlla que la mesura és defensable legalment perquè és un “retrat” tal com exigeix la llei. • Reconeix la càrrega simbòlica: 1 d’Octubre, dret a l’autodeterminació i valors republicans, en contraposició a la monarquia. • Suport ciutadà i crides a la coordinació amb altres municipis, tot i que ara per ara Girona actua sola. "Aquests valors republicans s’allunyen d’una monarquia corrupta i opressora." Urbanisme i educació: transformació de l’entrada sud i Institut Armazenda Punt clau: Inici de moviments visibles aquesta tardor a l’entrada sud; prioritat de desbloquejar l’Institut Armazenda i actuacions vinculades. Entrada sud i entorn • Planejament aprovat i primera concreció al polígon 117 (antiga fàbrica Simón) per cedir terrenys a la Generalitat per a l’Institut. • Accions públiques subsidiàries si la part privada no mou fitxa; “aquesta tardor hi passaran coses”. • Projectes en marxa o calendaritzats: obres a la plaça Espanya (inici previst a principis de 2026), Casa de la Tecnologia, aparcament dissuasiu del Mas Grí. Institut Armazenda • L’Ajuntament defensa que la Generalitat no ha acabat la feina; l’encàrrec de redacció del projecte està en curs i el calendari és de la conselleria. • Crítica al relat del PSC que atribueix retards al consistori. Seguretat i convivència Punt clau: Dos focus d’inseguretat prioritaris amb actuacions coordinades de Serveis Socials i Policia. • Naus de la carretera de Barcelona (entrada sud): previstes intervencions estructurals aquesta tardor. • Triangle Tomàs Mieres–Ferran Puig (entre l’Eixample i l’Avesa): abordatge específic i recerca de solucions ràpides. "L’objectiu número 1 és que els gironins i les gironines es puguin passejar tranquil·lament per la ciutat." Mobilitat i medi ambient: ZBE, busos, BRCAT i bicicleta Punt clau: La ZBE s’implanta sense col·lapse i amb mesures complementàries de transport públic i aparcament dissuasiu. ZBE i serveis associats • Després de 4 dies: trànsit lleugerament reduït i funcionament normal; missatge de calma a la ciutadania. "No era la fi del món l’entrada de la zona de baixes emissions." • Mesures de suport: aparcament dissuasiu del Mas Grí i reforç del bus. • A partir de 2026: línies 7 i 11 circularan també en diumenge (compromís de mobilitat sostenible). • Treball conjunt amb la Generalitat per millorar freqüències de línies interurbanes (Sant Gregori–Vall del Llemena; Vilablareix, Aiguaviva i Fornells). BRCAT i connexió amb Salt • Dignificació de la plaça Joan Brossa i millora de la velocitat del bus entre Girona i Salt. • Millores per a la bicicleta i treball per integrar la Girocleta entre municipis. Residus i fiscalitat verda Punt clau: La nova taxa d’escombraries es vol lligar a l’ús real dels contenidors tancats, premiant el bon comportament. Taxa d’escombraries • S’ha de tancar abans de Fires; càlculs basats en el cost/tona recentment aprovat. • Objectiu: incentivar qui fa bé la separació amb rebaixes i penalitzar l’ús incorrecte. Model de contenidors i informació a la ciutadania • Carta informativa a totes les llars: estat actual (incorporació de vidre, més dies d’abocament) i com funcionarà el model a partir de 2026. • Balanç: lleugera millora des d’inicis d’any; marge de millora reconegut. Pressupost municipal Punt clau: Pressupost contingut per restriccions legals i increment general de costos, amb millores concretes visibles. • Limitacions de l’Estat i l’augment de costos (llum, aigua, contractes) dificulten grans canvis. • Prioritats: finalitzar inversions compromeses i millores tangibles (p. ex., ampliació del servei d’autobús en diumenge). Aigua i tarifació social Punt clau: CATSA proposarà tarifes més progressives, penalitzant consums elevats. • Enfocament doble: criteri social i ambiental; qui consumeix més, paga més. • Context de canvi climàtic: cal moderar el consum malgrat episodis de pluja. Emergència social i dret d’asil Punt clau: Crida perquè l’Estat aporti recursos i agilitat administrativa per atendre persones amb dret d’asil que arriben a Girona. • El municipi activa serveis per evitar pernoctacions a la intempèrie, però no pot assumir sol tot el dispositiu. • Es reclama finançament i agilitat per evitar que les persones passin mesos dormint al carrer. Planificació supramunicipal i trens (Rodalies/AVE) Punt clau: Pla de Mobilitat d’Àrea Urbana previst per al primer trimestre de 2026; pressió a l’Estat per millorar Rodalies i AVE. • Pla gairebé enllestit pendent d’últims retocs de la Generalitat i base per exigir inversions. • Contactes amb usuaris i peticions de reunió al Ministeri; queixa per manca de resposta. Habitatge: missió prioritària Punt clau: Increment d’habitatge protegit i públic via obres en curs, compra de pisos i mobilització del parc de la SAREB. • Promocions públiques en execució (finalització durant 2026) i posada a disposició de pisos comprats. • Pressió a la SAREB per activar centenars d’habitatges a Girona (via estatals, Generalitat o municipi). • Compra de nous solars i canvis de planejament per convertir antics usos (p. ex., religiosos) en habitatge dotacional i protegit. Esport: Montilivi i Bàsquet Girona Estadi de Montilivi (Girona FC) • Preferència municipal per Montilivi; el club ha de liderar la inversió. • Converses en marxa però encara sense projecte formal sobre la taula. Bàsquet Girona i Fontajau • Concessió en fase de concreció final; autorització imminent per a grades no permanents (clau per créixer en massa social). • Ajustos a Fontajau per al curs 25-26 i voluntat de tancar la concessió abans d’acabar el mandat.

Voluntariat CaixaBank a Girona: educació financera, inclusió digital i medi ambient; benestar, xifres clau i inici de "La Cultura Cura" - episode art
Voluntaris.cat!
26'

Voluntariat CaixaBank a Girona: educació financera, inclusió digital i medi ambient; benestar, xifres clau i inici de "La Cultura Cura"

Resum del contingut Panorama general • Episodi centrat en el programa de voluntariat de CaixaBank a Girona, amb èmfasi en quatre línies: acompanyament, educació financera, digitalització i medi ambient. • Es destaca la importància de fer un bon encaix (match) entre activitat i persona voluntària, la motivació transversal (tant en gent gran com en joventut), i el valor de la formació en voluntariat. • Xifres clau: a nivell estatal, 20.200+ voluntaris i 20 anys de trajectòria (2024); a Girona, 491 voluntaris en actiu, 390 activitats, 2.700+ hores i ~9.500 beneficiaris fins a juny de 2025. • Es tracten temes sensibles i emergents: solitud no desitjada, fraus digitals, inclusió digital de la gent gran i introducció a la intel·ligència artificial (IA). • Tancament del bloc Voluntaris.cat i inici d’un nou programa: La Cultura Cura (presentació de temporada i convidada Àngels Roura Massaneda). "Cal fer un match entre l'activitat de voluntariat i el voluntari" — Núria Domingo Eixos principals 1) Gestió i acompanyament del voluntariat • La Núria s’hi defineix com una voluntària més que, a més, fa gestió: reunions amb entitats, reconducció de demandes i disseny d’activitats ad hoc quan cal. • Objectiu: que tothom trobi el seu espai i no faci voluntariat en solitari; potenciar equips i sentit de comunitat. 2) Línies d’actuació i projectes • Quatre àmbits: - Acompanyament (malalts, gent gran, infància). - Educació financera (per joves, col·lectius en risc d’exclusió, persones amb discapacitat, gent gran). - Digitalització (autonomia digital i prevenció de fraus). - Medi ambient (neteja de rius, platges i boscos; especial impuls al maig). • Finalitat: impacte social positiu i apropament de la pràctica del voluntariat a la ciutadania. 3) Participació sènior, joventut i famílies • Es qüestiona el terme sènior: l’important és l’encaix amb l’activitat i l’energia disponible, no només l’edat. • El voluntariat pot trencar la solitud no desitjada, reforçant autoestima i xarxes socials. • Gent jove: major interès en medi ambient; creix la participació de fills d’empleats que fan voluntariat en família. 4) Formació i qualitat • Pla de formació (especialment en educació financera), amb materials validats i sistema de mentoria (novells acompanyats per veterans). • Formacions específiques quan cal (acompanyament a malalties avançades), sovint impartides per les entitats receptores. 5) Benestar i longevitat • Fer voluntariat almenys 2 hores/setmana s’associa amb més benestar, activació social, autonomia i autoestima a llarg termini. 6) Innovació amb gent gran: fraus i IA • Alt interès de la gent gran en banc bàsic, pressupost familiar, xarxes socials i seguretat digital. • Novetat: cursos d’iniciació a la IA per no quedar-se fora del món digital i poder, per exemple, fer un prompt a eines tipus chatbots. 7) Xifres i com participar • Estat: 20.200+ voluntaris, 20 anys (2024), capil·laritat per províncies. • Girona: 491 voluntaris, 390 activitats, 2.700+ hores, ~9.500 beneficiaris (fins juny 2025). • Com sumar-s’hi: registre a voluntariatcaixabanc.org; benvinguda i orientació personalitzada; activitats a mida si cal. 8) Diversitat i gènere • Paritat a la junta local (4 dones/4 homes). En conjunt hi ha més dones voluntàries, en part per demografia i disponibilitat; també homes prejubilats/jubilats (60-65) amb alta implicació. 9) La Cultura Cura (nou bloc) • Inici de la 2a temporada: cultura i benestar emocional. • Presentació de la convidada Àngels Roura Massaneda, destacant perseverança i constància. "Tothom pot fer voluntariat... el que cal és trobar el voluntariat que més s'adapti i que més ens ompli"