episodis

Resum general • Llibres: conversa amb Antoni Puigbert sobre el seu nou llibre "Ocells de bosc" i la seva mirada reflexiva sobre la política i la vida. • Humanitats: xerrada amb Josep Brugada per desmuntar tòpics de Dante i avançar una conferència a Girona. • Música: entrevista a Rosarona sobre el seu segon disc Caro Diario i el concert al Festival Estrenes. • Història: Vicenç Lozano presenta la novel·la d’intriga històrica "Potser no hi va haver mai primavera" sobre la conspiració contra la II República. 1. Antoni Puigbert — "Ocells de bosc" Idees clau • Llibre estructurat pel fil del menjar com a excusa narrativa: la sobretaula i la conversa són més importants que l’àpat. • Barreja de memòria personal, periodisme d’opinió, lectures i paisatges: un dietari temàtic més que cronològic. • Defensa d’una posició reflexiva (no reactiva) en un temps de futbolització de la política. • La veritat com a mosaic parcial: voluntat de entendre l’altre per acostar-se al mirall complet. • Capítols de "dinars i cafès (no sempre) de compromís" amb retrats breus i un homenot extens de Carles Puigdemont. Política i periodisme • Reivindica fugir dels estols (partidismes) i pensar per compte propi. • Admet crítiques d’ambdós costats del procés; va deixar Twitter arran d’un article sobre la declaració de Millo al judici. Relació amb Puigdemont • Traça la relació des d’El Punt fins als mesos crítics del 2017 (dinars a Palau, consultes clau). • Puigdemont s’hi va sentir deshumanitzat i va “tancar el calaix de l’amistat”. L’autor reivindica apreci humà amb discrepància política. "La veritat és... un mirall trencat. Tu en tens un trosset; cal ajuntar-los tots per recuperar el mirall." "S’ha futbolitzat la política." Puigdemont li escriu que "tanca el calaix de la nostra amistat". Altres apunts • Conversa amb Soraya Sáenz de Santamaría sobre la llengua (empatia pel català a partir del portuguès familiar). 2. Dante desmitificat — amb Josep Brugada Eixos de la conferència • Desmuntar tòpics biogràfics de Dante. • Beatrizia di Folco Portinari: va existir, va morir jove i Dante la idealitza; a l’Paradís parla com a veu de la consciència. • Un Dante menys "esquerp i moralista" del que es diu: joventut amb rimes a altres dones (a la Vita nuova no tot és per Beatrice). • Exili de Florència i sepultura a Ravenna (litigi històric amb Florència sense èxit). "Beatrice és una abstracció que té retorn: la veu amb què Dante es respon a si mateix." 3. Rosarona — "Caro Diario" (Festival Estrenes) So i concepte • Àlbum més íntim i minimalista: la veu al centre, pocs elements al servei del relat. • Caro Diario com a viatge de cura i autoacceptació; l’amor com a eix vital. • Procés creatiu com a reconciliació artística amb ella mateixa. Directe i posada en escena • Format reduït: veu i guitarra, amb tocs de performance. • Concert gratuït a la Plaça Independència dins el Festival Estrenes. "A vegades és més complicat fer les coses fàcils: vam produir i després vam fer neteja." 4. Vicenç Lozano — "Potser no hi va haver mai primavera" Novel·la i context • Thriller històric (1931–1936) sobre la conspiració contra la II República: exèrcit, dreta/ultradreta, sectors financers i Església. • Arrenca amb una taca de sang a l’Hotel Ritz i desemboira una trama d’espionatge i intriga fins al 18 de juliol del 1936. • Narrador periodista (hereu de "Judà Maria Planes"): ritme viu, crònica de Barcelona burgesa i obrera/anarquista (Poblenou), amb detalls de l’època. Recerca • 4 anys de documentació: hemeroteques, tesis inèdites, catedràtics, testimonis que van viure l’època. • Vol que el lector "camini pels carrers" de la Barcelona republicana. "Una joventut molt informada, però mal informada" — alerta sobre xarxes i precarietat del periodisme. "Potser no hi va haver mai Primavera Republicana" — títol com a hipòtesi d’absència de moment d’estabilitat real.

Panorama general En aquesta tertúlia de Girona FM, es debat sobre tres eixos principals: la guerra d’aranzels i els seus efectes a Girona, l’actualitat judicial sobre l’amnistia i Puigdemont, i la cultura amb focus en Sant Jordi. També s’aborden l’habitatge, la demografia i la mobilitat com a reptes urgents. "És una guerra sense foc" — la batalla d’aranzels té víctimes: empreses, treballadors i consumidors. Guerra d’aranzels i geopolítica Què està passant • Es descriu l’escalada d’aranzels EUA–Xina–UE com una “guerra” que es lliura amb instruments econòmics i mediàtics. • Es destaca la imprevisibilitat de Trump i l’ús de maniobres que impacten borses i confiança. • El component geopolític és clau: el pes d’Àsia ha canviat les regles del joc. Impacte a Girona i sectors clau • Efectes directes a exportadores gironines: carn de porc, vins i caves, i altres agroalimentaris. • Si s’encareixen les importacions, cau el consum i retallen costos — sovint recaient en els treballadors. • Dependències creuades: tecnologia i cadena de subministrament global (exemple de l’iPhone i el cost de relocalitzar). Mercats i narrativa • Caigudes i pujades brusques a borsa com a part de les maniobres; uns perden, uns pocs guanyen molt. • Pressió del votant intern als EUA (nostàlgia industrial, Detroit) alimenta populismes. "Els aranzels que aplicarem... els pagarem no amb diners sinó amb oli" — ironia sobre respostes creatives d’Europa. Amnistia i cas Puigdemont Última hora • El Suprem reforça la posició de Llarena de no aplicar l’amnistia a Puigdemont; el cas anirà al TC i previsiblement pot acabar al TEDH. • S’assenyala la politització d’algunes instàncies judicials i el pes de la “cultura del passat”. Lectura política • Possible resolució favorable a l’estiu al TC per interès de Pedro Sánchez de sostenir la legislatura. Tendències socials i política Gir conservador juvenil i desencís • Creix el conservadorisme entre joves, amb reacció a banderes progressistes que no resolen la butxaca (habitatge, salaris, precarietat). • Es denuncia el baix nivell del debat polític i la manca de polítiques d’Estat (educació, sanitat, habitatge) estables en el temps. "La gent que té feina és pobra" — es consolida la pobresa laboral i es trenca l’ascensor social. Emergència d’habitatge i pobresa Diagnosi • Preus inassumibles de compra i lloguer; joves que no poden emancipar-se. • Dependència creixent d’herències per accedir a l’habitatge. • Treballadors amb contracte que, tanmateix, són pobres i recorren a Càritas/serveis socials. Gent gran i cures • Més gent gran sola; residències molt cares i l’atenció a casa encara més costosa. • Augment del lloguer d’habitacions per famílies i persones grans, sovint després de divorcis. Demografia i serveis • Cap a una Catalunya de 10 milions: sense planificació, faltaran habitatge, aigua, sanitat i educació. Mobilitat: Rodalies i AVE Col·lapse estructural • Anys d’infrafinançament en Rodalies (centralisme inversor en AVE). • Incidències constants i mala informació; es parla fins i tot de sabotatges puntuals. • Cost humà del transport deficient: temps perdut i incertesa laboral. "Renfe, lladre de temps" — el malestar ciutadà condensat en una pintada. Cultura i llibre: presentacions i Sant Jordi Agenda immediata • Presentacions de llibres locals (p.ex. “Sense pietat”) i d’autors de referència (poesia, narrativa, crònica local). Sant Jordi a Girona (Plaça Catalunya) • Ubicació conjunta de llibreters i floristes a la Plaça Catalunya amb espais amplis i Anxovetes a la tarda. • Els descomptes només són el mateix 23 d’abril. • Sant Jordi és feiner i festiu alhora; el seu encant es perd si es declara festiu i és inexportable com a model. Vendes i autors locals • Els autors gironins tenen molta tirada; es ven molt fons i no només els “més venuts”. • Els llibreters eviten publicar rànquings per no ofegar la bibliodiversitat. • Ecosistema viu d’editorials locals (noves i consolidades) que aposten per gèneres com la poesia. Butlletí final (titulars destacats) Actualitat de Girona • Operació internacional contra la pornografia infantil: 23 detinguts (alguns a Girona). • Robatori en pis de Girona: rellotge de 30.000 € intentat vendre al carrer; tres detinguts. • Bústia digital i pla per reforçar l’ús del català a la ciutat. • El Sindicat d’Habitatge de Salt demana una taula de treball al Parlament. • Èxit de les jornades sobre envelliment (més de 500 assistents). • Homenatge al Girona Genuïn i a Àlex Granell; renovació d’Artero fins al 2027. • Temps: núvols al matí, clarianes a la tarda, màx. 20 ºC.

Resum general La tertúlia gira entorn de la Setmana Santa a Girona i el paper dels Manaies, amb un debat ampli sobre tradició, cultura i turisme. També s’aborden el torneig MIC i el seu impacte, la temporada turística i l’evolució dels càmpings, i un bloc extens sobre mobilitat urbana centrat al carrer de la Creu (procés participatiu, model de ciutat, aparcaments i ZBE). Es tanca amb una pinzellada sobre el nou model de residus i un butlletí informatiu final. Temes destacats Setmana Santa i Manaies de Girona: tradició, religió i atractiu turístic; programa d’actes i homenatges. Cultura popular: els brunyols de Quaresma i la seva transmissió familiar. Esport i economia: dades clau del MIC i el seu impacte en pernoctacions i ingressos. Turisme i càmpings: 70è aniversari del primer càmping i tendències del sector. Mobilitat i ciutat: repensar el carrer de la Creu, el model de ciutat, aparcaments i ZBE; pacificació del Barri Vell. Residus: valoracions sobre la implantació del nou sistema. Desenvolupament per temes Setmana Santa i Manaies: tradició, religió i turisme Els Manaies combinen dimensió religiosa, cultural i turística en una proposta oberta a tota la ciutat. "Sortim al carrer i fem una performance amb una estètica determinada que a la gent li agrada veure." Actes destacats de la setmana: • Pregó a càrrec de Fra Octavi al Josep Irla (avui, 19:30 h aprox.). • Divendres: acompanyament a la Processó dels Dolors de Besalú. • Dimecres: entrega del panó al pendonista Màrius Fortes; recorregut pel centre. • Homenatge a Ramon Boix: salut a la seva antiga casa del c/ Ballesteries, reconeixement a l’exposició d’època romana al claustre de la Diputació (amb peces seves) i presència de presidents de confraries veïnes; visionat del pas des del balcó de la Plaça del Vi. • Al Castrum de Sant Lluc: lliurament de cascos als 25 anys i repic de llances en homenatge a Boix. • Diumenge de Rams: Sant Lluc obert al públic. Cultura popular: els brunyols Tradició familiar viva: pasta el dimecres i fregit el dijous/dijous sant; receptes diverses. Ingredients i rituals: matafaluga, llevat de París, ruixats amb barreja (amb llorer beneït). Accessibilitat: menció a opcions per a infants amb al·lèrgies (p. ex. sense gluten, compra a tercers). Comunicació i imatge dels Manaies Llibret de Setmana Santa amb prop de 120 pàgines. Cartell obra de Xuting Sun (batxillerat artístic Sobrequés): símbol d’obertura i diversitat dins els Manaies. MIC: dades i impacte 444 equips de 44 països, 8.000 jugadors i 1.092 partits. Impacte: prop de 45.000 pernoctacions i uns 14 M€ d’ingressos estimats. Històric: origen com a “Mundialito Islas Canarias”, 23a edició consolidada a les comarques gironines. Temporada turística i càmpings Setmana Santa tardana afavoreix l’arrencada de temporada (empalme amb Sant Jordi i Temps de Flors). 70è aniversari del primer càmping de l’Estat (La Fosca, 1954); el sector avui: • 357 càmpings, 266.000 places, 20 M de pernoctacions anuals a Catalunya. • Tendències: auge de bungalows (fins i tot de luxe), autocaravanes, enfoc familiar i percepció de més sostenibilitat. • Nota: no és una opció “barata” quan hi ha serveis i categories elevades. Mobilitat urbana: carrer de la Creu i model de ciutat Procés anunciat per l’Ajuntament: 8 sessions amb veïns i agents fins a finals de maig i prova pilot al juliol en un tram. Debat de fons: cal definir el model de ciutat (nivell de pacificació, ús del vehicle privat, xarxa ciclable i transport públic) abans d’intervenir carrers. "El problema de Girona és l’accés de vehicles de mobilitat privada al centre de la ciutat." Propostes concretes debatudes: • Eliminar l’aparcament central del carrer per millorar visibilitat i seguretat, especialment a la Travessia de la Creu. • Coordinar ZBE i aparcaments: qualsevol vehicle entrant hauria d’accedir a un pàrquing en ≤10 minuts (reduir voltes innecessàries). • Obrir el pàrquing municipal (c. Migdia/Miligreit) en nits i festius i posar-lo a preus/servei competitius; revisar el límit ZBE per situar-lo fora i facilitar la connexió amb el centre a peu. • Pacificació del Barri Vell: accés restringit a veïns autoritzats; gestionar també bicis i patinets en zones de gran afluència. Crítica a la gestió pública: evitar “pagar dues vegades” errors d’obra; cal planificació i coherència reguladora (concessions vs. aparcaments municipals, horaris, presència de personal, etc.). Residus Valoració desigual: procés d’implantació molt millorable, però experiència positiva i satisfactòria a la Devesa un cop estabilitzat. Butlletí de les 11 (titulars) Proposta de mediació del Col·legi de l’Advocacia en el conveni de Girona més neta. Arrencada de sessions sobre el futur del carrer de la Creu (prova pilot a l’estiu). Cicloturisme: 4.300 € de despesa mitjana; perfil majoritari home 46–60; aposta per desconcentrar l’afluència de la ciutat. 6a edició de La Prop (cicle d’arts emergents) amb 21 espectacles. Plaça de l’Home (Pau Major): repintat participatiu per recuperar jocs de carrer. Stuani demana unió entre equip i afició en plena etapa complicada del Girona FC. Temps: intervals de sol; màximes fins a 22 ºC.

Resum general Tertúlia àgil i viva sobre tres eixos que travessen la vida quotidiana a Girona: gestió de l’aigua en temps d’abundància aparent, renaturalització i manteniment dels espais verds urbans i implantació dels contenidors intel·ligents i cultura del reciclatge. Es completa amb un butlletí final d’actualitat local. "És ara quan hem d’estalviar aigua, no quan falta." —Idea central que travessa el debat, amb crides a la responsabilitat de ciutadania, administració i sectors econòmics. Aigua: estalvi i gestió més enllà de la pluja No relaxar-se tot i els pantans plens i neu al Pirineu: cal consolidar una nova cultura de l’aigua basada en l’estalvi permanent. Mesures estructurals: mantenir la pressió baixa a la xarxa per reduir fuites, accelerar inversions i reparacions de canonades (pèrdues del 20% i fins al 50% en alguns barris). Dessaladores vs reutilització: consens a usar les dessaladores com a vàlvula d’emergència; aposta forta per la regeneració d’aigua (exemple Llobregat) per raons ambientals i de cost. Sectors consumidors: Debat sobre el pes del turisme i les piscines vs l’agricultura (aprox. 70% del consum). Diferències territorials i modernització del reg: del reg per immersió a la gota a gota; impacte del model porcí i del blat de moro en la demanda hídrica. Relats i conques: el paper del Ter en el subministrament a l’AMB, la memòria dels cabals històrics i la temptació periòdica d’“interconnectar conques”. Verd urbà: renaturalització amb criteri i comunicació De “males herbes” a biodiversitat urbana: suport a una gestió diferenciada (segar a diferents alçades, afavorir pol·linitzadors) i espais amb vegetació “espontània”. Línia fina entre renaturalitzar i deixadesa: • Cal mantenir espais “polit/curiós” per evitar percepcions de brutícia. • Explicar decisions tècniques a veïns (cartelleria informativa, processos i terminis) per evitar rebuig inicial. Exemples de barri: bassa de la Plaça Assumpció amb peix espinós (ecosistema útil contra mosquit tigre) i necessitat d’informació clara; canvis d’espècies (palmeres, til·lers) i criteris actuals (evitar invasores com l’acàcia). Gestió forestal i riscos: abandonament del medi rural, més biomassa, menys aigua als rius i major carrega de combustible per a incendis (Gavarres com a cas d’alerta). Residus i contenidors: comportament, servei i models Convivència amb els contenidors intel·ligents: • Experiències dispars: defensores del sistema vs queixes per saturació, incidències del servei i incivisme. • Casuística real: bosses a terra, targetes, trampa de veïns que evitaven el porta a porta—ara limitada. Pedagogia i equitat: • Sessions específiques amb col·lectius (mezquita, comunitats hondurenyes) funcionen i faciliten l’adopció. • Sancions efectives per abocaments indeguts (ex. mobles sense avís previ). De l’origen al destí: • Debat entre separar en origen vs triage en destí 100% amb plantes avançades. • Alertes: saturació en països que van optar pel destí (ex. Nova Zelanda) i pèrdua d’incentiu a reduir residus. • Crítica a Ecoembes i defensa de sistemes de dipòsit i retorn (Alemanya, Àustria, Dinamarca). Hàbits de consum: del “sandrying” al porró Canvis senzills, impacte alt: • “Sandrying”: assecar roba al sol en comptes de secadora quan es pugui; pensar teulades/terrats útils. • Reduir embalatge: tornar amb cistells i tapers a carnisseries; evitar porexpan. Festa Major sostenible: dilema sobre gots (plàstic reutilitzable, bambú, un sol ús) i proposta “porta’t el teu got”; recuperar el porró com a símbol de cultura compartida i menys residu. Fast fashion i residu tèxtil: • Comprar roba durable, reparar; el tèxtil és un residu creixent amb gran petjada d’aigua i social. • S’entreveu un canvi de tendència cap a més consciència. Actualitat en titulars (butlletí final) Targetes dels contenidors intel·ligents s’enviaran a domicili al final de la implantació; recàrrec si no hi ha justificació d’enviament. Telèfon i correu per dubtes de la nova taxa d’escombraries. Estudi Trueta–Santa Caterina per millorar pronòstic de l’encefalitis autoimmunitària. Expo Jove supera expectatives; concurs per crear joc de Fires de Sant Narcís; Festival Zeta bat rècord de propostes. Esports: debat premis FEB i campanya de mecenatge per en FA Kingsford. Temps: jornada assolellada, màximes fins a 22 °C.

Panorama general "Ara és el moment de fer coses" — resum de la urgència per consolidar canvis en la gestió de l’aigua i els residus ara que s’ha sortit de l’emergència de sequera. La tertúlia aborda quatre blocs principals: gestió de l’aigua a Catalunya (pantans, Ter vs Ebre, fuites, dessalinització i aqüífers), aigua i paisatge urbà a Girona (Séquia Monar, Hortes de Santa Eugènia, fonts i parcs, renaturalització), residus i nous sistemes de recollida (contenidors intel·ligents, porta a porta, civisme i pedagogia), i educació i mobilitat (Institut Narcís Xifra i transport). Es tanca amb l’actualitat d’agenda (Temps de Flors i una possible vaga de recollida) i un butlletí informatiu. 1) Aigua a Catalunya: de l’emergència a l’estratègia Estat dels embassaments i lliçons de la sequera • Els embassaments de les conques internes ronden el 64%, amb Sau >70%. • Recordatori del cicle: després de la Glòria també hi va haver pics d’aigua; cal evitar “relaxar-se” i repetir errors. • Punt crític: la diferenciació Ter-Llobregat vs conques de l’Ebre; el Ter no pot suportar indefinidament l’abastiment de ~6 milions de persones. Què cal fer ara • Inversions prioritàries: disminuir fuites (canonades amb pèrdues del 20% i casos >50% a barris), modernitzar regadius (gota a gota a Segre/Ebre), ampliar regeneració i dessalinització (amb consciència del seu cost energètic). • Governança i transparència: diàleg amb Aigua és Vida i observatori de l’aigua; reequilibri entre estalvi ciutadà i responsabilitat de l’administració. "És una vergonya la canonada de Badalona perdent centenars de milers de litres diaris" — denúncia de fuites històriques encara no resoltes. • Aqüífers i embotelladores: alerta sobre l’extracció creixent del subsol i el marc legal que permet un ús intensiu en context de sequera. 2) Girona: reg, hortes i renaturalització Séquia Monar i Hortes de Santa Eugènia • Crítica contundent a la inacció i burocràcia: la Monar ha estat mesos sense aigua, ofegant horts municipals i privats, amb impacte en producte local i paisatge. • Reclam: recuperar circulació d’aigua, neteja integral de la séquia (afecta Girona, Salt i Bescanó) i un reglament d’usos equilibrat. "Condemnar la Séquia Monar a estar seca és condemnar un pulmó de vida de Girona i Salt". Parcs, fonts i paisatge urbà • Dilema entre estalvi i confort climàtic: fonts ornamentals seques, estanys de la Devesa i Parc del Migdia sense aigua vs noves basses d’amfibis. • Renaturalització: aplaudida quan és planificada i mantinguda (ex. Parc Central amb cobertes florals resilients), però demana pedagogia i manteniment per evitar percepcions de “deixadesa” (escocells desbordats, herba envaient carrils bici). • Proposta: criteris clars per jardins vs camps naturalitzats, i revisar usos d’espècies (ex. canyissars a les hortes) orientats a funció i circularitat. 3) Residus: del model a la pràctica Implantació i reptes • Contenidors intel·ligents en desplegament i porta a porta en barris com Montjuïc: menys punts bruts a vorera, però bosses fora dels contenidors on el sistema és nou. • Problemes clau: manca/retard en targetes, incidències de servei (telèfon d’atenció), comunicació inicial deficient i turisme d’escombraries entre barris. "El primer objectiu: que la gent tiri la brossa a dins. Després, que la separi bé". Solucions i gestió • Pedagogia massiva i pràctica: canvis d’hàbits a casa (gestionar fraccions amb recollides setmanals), especialment en pisos amb poc espai. • Pre-recollida reforçada per retirar residus a terra; fiscalització amb targetes vinculades a habitatges i bonificacions/recàrrecs per incentivar comportaments. • Deixalleria: saturació i espai insuficient per a una ciutat de 100.000 habitants; cal ampliar i millorar el control d’entrades. • Sector Oest: diversitat interna; caldran solucions a mida i més desplegament comunitari. 4) Educació i mobilitat al Pont Major Institut Narcís Xifra • Bona notícia: es manté el Batxillerat i s’amplia amb Batxillerat esportiu; el centre evoluciona cap a FP integrada i col·laboracions amb Banyoles. Transport públic • Millora de freqüències (L6/L16) i girocleta al centre educatiu, però hores punta saturades i cobertura parcial (L6 no arriba al cap de Sarrià). 5) Agenda i actualitat • Possible vaga de recollida d’escombraries durant Temps de Flors; petició d’evitar perjudicar esdeveniments clau, però el debat laboral segueix obert. • Butlletí final: successos, política local (Font de la Pólvora), nova Càtedra d’Innovació en Salut a la UdG, Setmana Santa, comunitat gitana, esport (derrota del Bàsquet Girona) i previsió de temps assolellada. Conceptes clau • Conques internes, dessalinització, aigua regenerada, pèrdues de xarxa, renaturalització urbana, porta a porta, contenidor intel·ligent, pre-recollida. Conclusions • Amb els pantans alts, no es pot abaixar la guàrdia: cal invertir en xarxes, regadius i noves fonts d’aigua, mentre es consoliden nous hàbits de residus amb més pedagogia i servei. La Séquia Monar és un símbol local on conflueixen aigua, paisatge i identitat que requereix solució urgent.

Panorama general • Episodi marcat per dues grans línies: el col·lapse de Rodalies/mitja distància i l’ús de l’AVE a Girona-Barcelona i entorn; i els aldarulls a Font de la Pólvora amb el debat sobre ordre públic i polítiques socials. • Tancament amb agenda cultural (pregó de Setmana Santa) i butlletí informatiu (seguretat, justícia, ocupació, clima, aeroport, esport i temps). Mobilitat ferroviària, inversions i model de país Diagnosi del col·lapse • Retards, anul·lacions i informació opaca: experiències recents de passatgers (trens aturats hores, caos de busos substitutoris, megafonia deficient) i el “roulette” diari per arribar a Barcelona. • Eina útil però simptomàtica: aplicació d’Adif per seguir trens en temps real; serveix per orientar-se, però no hauria de ser necessària si el servei fos fiable. "Quan un accident es produeix cada dia, deixa de ser un accident, passa a ser la futuda normalitat." Causes estructurals • Manca d’inversió sostinguda (30–40 anys) a la xarxa convencional i de mitja distància; desequilibri històric en favor de l’alta velocitat. • Colls d’ampolla a Barcelona: tota la circulació passa per dos túnels; qualsevol desajust desincronitza tota la xarxa. Caldria tercer/quart túnel i desplegar la Sagrera. • Model d’AVE subòptim: traçat no prou recte (limitació a ~200–300 km/h), parades intermèdies (Figueres/Vilafant), i massificació per bonificacions i conciliació. Comparatives i decisions • França: serveis punt a punt amb bona capil·laritat regional i preus assequibles; menys promeses de velocitat màxima i més fiabilitat. • Rutes perdudes: fi del directe a París i de Toulouse; ara combinacions via Lió o amb operadors com OUIGO. • València: connexió erràtica i viatges d’anada i tornada en un dia sovint inviable. • Dilema polític: o es fa l’obra (anys de molèsties) o es perpetua el col·lapse. Cal mullar-se més enllà del cicle electoral. Cultura de servei • Crítica a l’atenció a Barcelona-Sants (tracte i informació) i reconeixement al personal de Girona (amabilitat, català, proximitat). Font de la Pólvora: ordre públic, convivència i estratègies Fets recents • Tercera nit d’aldarulls: detenció d’un menor (15 anys) vinculat a la destrossa del centre cívic; detinguda també la mare. Blindatge de la comissaria de Vistalegre. • Veïnat entre por i rebuig: una minoria influent i violenta imposa la seva llei, amb economies il·legals (marihuana, armes) i rebuig a la policia. Marc legal i resposta • Recordatori del principi d’Estat: la violència legítima per mantenir l’ordre públic correspon a l’administració. "El propietari de la violència és qui exerceix l’ordre públic." • Risc d’escalada si la resposta és només coercitiva (exemple Sicília): cost social alt i resultats incerts. • Limitacions judicials amb menors i detencions: sensació d’impunitat si surten l’endemà; necessitat de millorar el circuit sancionador i de protecció. Política social i comunitària • S’ha invertit durant dècades, però cal continuïtat, professionals arrelats, i teixit educatiu/cultural (ex. Fundació Girona Est) amb expectatives realistes: paliar i acompanyar sovint més que “curar”. • Evitar el desplaçament del problema (desterrament/expulsions) i reforçar la protecció dels veïns que pateixen. Dimensió política • Debat sobre el “bonisme” passat i l’acceptació de mesures fermes ara. Risc que el malestar derivi en ascens de l’extrema dreta al barri i a la ciutat. Cultura i agenda • Pregó de Setmana Santa: Guillem Terribas farà el pregó de la Confraria del Sant Sepulcre (Casa de Cultura, demà 19.30 h aprox.). Butlletí d’actualitat (titulars) • Seguretat: nous aldarulls a Font de la Pólvora; SAP-FEP demana hores extra a l’ARRO de Girona. • Justícia: el TSJC rebaixa les penes del crim de la infermera de Girona (absorció de la detenció il·legal pel robatori violent). • Economia i feina: Girona lidera el descens de l’atur a Catalunya (−1,68% al març; +6.810 llocs de treball). • Clima i ciutat: Girona celebrarà una Audiència Pública Climàtica el 12 de juny de 2025; emissions municipals a la baixa. • Aeroport: temporada d’estiu amb 49 destinacions i connexió a 15 països (nova ruta Girona–Budapest, Wizz Air, 2 vols setmanals). • Esport: el Girona a la final de la Copa Catalunya (remuntada vs Andorra; final contra l’Espanyol). • Temps: jornada ennuvolada i agradable, màximes fins a 19 °C.

Context i participants • Emissió especial de la tertúlia de Girona FM des del Palau de Fires, en plena inauguració d’ExpoJove. • Participants: Jordi Grau (presentador), Anna Julià (Montessori Girona), Anna Sala (Biblioteca de Sarrià de Ter) i Toni Iglesias (comunicació i empresa). Al tram final, titulars informatius amb Pau Villafany. "És un moment important com la formació obligatòria s’acaba i els nois i noies han d’aprendre la decisió" (J. Grau) Decisions educatives: batxillerat vs FP Orientació i desorientació • Molts joves se senten desorientats davant l’ampla oferta (batxillerat, FP, universitat, lloc i modalitat d’estudi), i també hi ha pares desorientats. • Consens a la taula: cal desdramatitzar i centrar-se en el que genera il·lusió i motivació, reforçant competències transversals (rigor, pensament crític, tècniques d’estudi). • Les escoles treballen l’orientació amb exalumnes i professionals que expliquen itineraris i requisits. "No estudiar només per a exàmens, sinó per l’aprenentatge i el gaudi d’aprendre" (A. Julià) Dret a equivocar-se i responsabilitat • Els joves tenen dret a equivocar-se en la tria, però han d’assumir responsabilitat: completar el curs, cercar transicions o provar el món laboral si cal. • Alhora, cal evitar situacions de ninis: acompanyar i exigir alhora, fomentant autonomia progressiva. "Tu esculls, però jo t’acompanyo i t’exigeixo" (A. Julià) Universitat vs FP: prestigi i el buit del grau mitjà • Represtigi de l’FP (especialment grau superior), amb bona ocupabilitat i connexions amb la universitat. No obstant, el grau mitjà encara arrossega menys prestigi social i cal reforçar-lo. • El mercat laboral demana perfils tècnics (operaris de processos, manteniment, hostaleria…) que sovint no requereixen grau universitari. • Proposta: fer que el batxillerat incorpori més pràctica i competències per acostar-se a la realitat professional. Pràctiques i FP dual: valor i burocràcia • Les pràctiques són altament valorades per estudiants i empreses, però hi ha manca d’oferta (sobretot en privat) i excés de burocràcia (altes, convenis, terminis, costos) que desincentiva PIME. • Experiències internacionals (Suècia) mostren pràctiques primerenques (fins i tot a 12–13 anys) per ajudar a triar millor. • Crítica a processos com subvencions condicionades (programa PICE) i a la complexitat administrativa de l’FP dual; risc d’ús indegut d’aprenents per tasques no formatives. "Esteu frenant que la petita i mitjana empresa pugui acollir pràctiques" (T. Iglesias) Gènere, referents i STEM • A les enginyeries i tecnologies encara hi ha una baixa presència femenina malgrat accions de captació des d’universitats i col·legis professionals. • Es denuncia la pressió estètica i la sexualització a xarxes/mitjans que xoca amb l’atracció cap a oficis hands-on i laboratoris. • Sectors com medicina i ciències són més feminitzats; tecnològic continua més masculinitzat. Cal referents reals i normalitzar rols creuats (noies a mecànica/informàtica; nois a infermeria, cura, etc.). • Debat sobre llenguatge i denominacions professionals: canvis com “Col·legi de l’Arquitectura Tècnica” per reflectir la realitat mixta i evitar biaixos. "Si no hi ha quota femenina, tot es pensa des d’una visió més…" (T. Iglesias) "Som una mica hipòcrites: anunciem la cursa de la dona i després un anunci masclista" (A. Julià) Família i ExpoJove: qui decideix i com acompanyar • Han de decidir els joves, amb els pares fent de suport, no d’impositors. Evitar pressió per tradició familiar o per notes (p. ex. forçar Medicina a perfils brillants sense vocació). • Sobre visitar ExpoJove: es valora que els joves interactuïn sols als estands; es proposa programar franges o activitats per famílies. Neurociència i maduresa • La maduresa de les funcions executives del cervell es completa aproximadament als 24–25 anys (control inhibitori, planificació, memòria de treball, flexibilitat cognitiva). • Aquesta realitat reforça la necessitat d’acompanyament gradual i d’acceptar decisions revisables. Mitjans, xarxes i llenguatge • Crítica a la contradicció mediàtica: campanyes per la igualtat vs. anuncis que la contradiuen. • Els adolescents tendeixen a naturalitzar la igualtat, però l’excessiva polarització adulta i alguns frames els poden desorientar. Cal naturalitzar i cuidar els missatges. "Ells no són res encara; fem com que no ho hem sentit i reconduïm amb models i criteri" (A. Julià) Titulars finals de Girona FM (resum) • Incendi en un pis a Girona: 6 persones ateses per fum, totes d’alta in situ. • Borsa de lloguer social: mediació municipal amb garanties i gestió d’impagaments. • Policia municipal integra el seu sistema amb la gestió d’expedients del consistori (més eficàcia i mobilitat). • Cultura 2024 a l’alça: més assistència a Auditori i Cinema Truffaut; objectiu d’arribar a tota la ciutat. • Institut Narcís Xifra: doble titulació Batxillerat + Ensenyaments Esportius (bàsquet, handbol, futbol, salvament i socorrisme). • Comunitat energètica a Sant Julià de Ramis (35,2 kW fotovoltaics al pavelló). • Esports: el Girona prioritzarà la lliga i viatjarà a la Copa Catalunya amb filial i juvenil. • Temps: dia ennuvolat, sense pertorbacions; màxima de 16 ºC.

Resum general de la tertúlia "Aquests contenidors no són efectius" — Defensora de la Ciutadania de Girona Programa centrat en tres grans blocs: la polèmica sobre els contenidors intel·ligents i la recollida de residus a Girona; l’última onada d’incidents a Font de la Pòlvora i l’eficàcia dels plans anunciats; i la crisi recurrent de Rodalies/AVE amb vagues, incidències i dèficit d’inversió. També es comenta el cobrament tardà del clavegueram 2022. 1) Residus, contenidors intel·ligents i neteja Dades clau de la memòria de la Defensora • 383 expedients (290, queixes) tramitats el 2024. • Principals motius de queixa: 25% escombraries/neteja, 21% trànsit, 9% urbanisme. • Recomanació de repensar el model de contenidors intel·ligents i assegurar la separació de l’orgànica. Problemes del model i experiència veïnal • Estrès i acumulació de residus a casa per limitació de dies d’abocament per fracció. • Control ineficaç: la targeta obre el contenidor però no identifica el que s’hi aboca. • Freqüències insuficients (ex.: orgànica 3 dies/setmana) i episodis d’orgànica al carrer amb plagues de gavines. • Convivència de models (porta a porta, contenidors intel·ligents, àrees temporals i contenidors oberts) que genera confusió i incivisme. • Molèsties acústiques pel vidre: clinc-clinc des de primera hora i en buidatge de contenidors. Gestió empresarial i control • Crítica a la mala planificació d’horaris i torns; sancions lentes i “xocolata del lloro” per a una UTE amb contracte milionari. • Demanda de més control municipal i sancions efectives — també a conductes incíviques. Alternatives i tendències • Debat sobre identificar bosses/cubells (com en porta a porta amb codi de barres) i la seva viabilitat a ciutat. • Possibilitat de triage en destí (separació avançada a planta) com a tendència tecnològica, tot mantenint orgànica a part. • Incentius fiscals/bònus si hi ha identificació i bon comportament (ex.: municipis com Vilablareix). "El servei s’ha d’acabar, punt." — sobre incompliments de recollida 2) Clavegueram 2022: cobrament tardà • Notificacions per cobrar ara una quota del clavegueram de 2022 (mitjana d’uns 5 €), arran del canvi de gestió (AGiSA → SECATSA). • Crítica al doble raser administratiu: el ciutadà pateix recàrrecs si s’endarrereix, però l’Administració pot reclamar tres anys després. • Possibles dificultats de cobrament en casos de canvis de compte/propietat. 3) Font de la Pòlvora: incidents i plans sota sospita Fets recents • Destrosses al Centre Cívic i pedrades a la policia (una detenció: jove de 21 anys). • Promesa de reforç policial (BRIMO/ARRO) i acompanyament de brigades de neteja. Eficàcia real dels plans • Es denuncia la reiteració d’“plans integrals” i “plans immediats” sense resultats mesurables. • Percepció d’intermitència de la presència policial i continuïtat d’incidents. Dimensió social i d’ordre públic • Problemes estructurals: frau elèctric, punxades de llum, talls recurrents i plantacions de marihuana. • Convivència difícil entre una majoria que vol normalitat i una minoria que imposa llei del silenci i dinàmiques de venjança. • Entitats i cultura (Centre Cívic, Girona Est, A Tempo, Black Music) fan una gran feina, però l’impacte és encara insuficient. • Necessari un doble enfoc: intervenció social sostinguda + actuació policial quirúrgica sobre el nucli delinqüencial. "Fum, fum" — ironia sobre plans anunciats sense aterratge efectiu 4) Trens: vagues, incidències i dèficit d’inversió Situació sobrevinguda • Vagues de sindicats minoritaris i baixes sobtades massives: acusacions de sabotatge intern. • Afectació a AVE (retards, cancel·lacions) i Rodalies; manca d’informació a bord en incidències. Inversió i execució • El Govern reconeix manca d’inversió i que la solució requerirà anys. • Execució pressupostària desigual: a Catalunya baixa (al voltant del 40% en alguns exercicis), mentre a Madrid supera el 100% en alguns capítols. • Projectes com la Sagrera i actuacions promeses a Figueres acumulen retards i reanuncis. Política i responsabilitats • Debat sobre la petició de destitució de la consellera Paneque i l’ús polític de la crisi. • Reclam de transparència, calendari d’obres realista i protocols d’informació als usuaris. 5) Idees clau i conclusions • Residus: el model actual necessita ajustos immediats (freqüències, control i incentius) i una avaluació honesta de la UTE concessionària. • Font de la Pòlvora: cal una estratègia sostinguda que combini treball social de base i acció policial contra el nucli delictiu, amb mètriques clares d’impacte. • Trens: urgència d’un pla d’inversió amb execució efectiva i gestió de conflcites laborals per evitar el col·lapse diari dels usuaris. • Fiscalitat i confiança: coherència administrativa (evitar cobraments tardans) per no deteriorar la confiança ciutadana.

Visió general Tertúlia dinàmica a Girona FM conduïda per Jordi Grau amb tres eixos principals: tradicions religioses i gastronòmiques de Setmana Santa i Ramadà; Banyoles, l’estany, els triops i la memòria històrica del Pla de Martís; i un ampli bloc sobre infraestructures i mobilitat (Aeroport de Girona, alta velocitat i crisi a Rodalies). El tram final aborda la seguretat i convivència al barri de Font de la Pólvora arran de nous incidents. Es tanca amb un butlletí informatiu amb l’actualitat del dia. "No es pot transmetre la idea que hi ha una part de la ciutat que no és controlada per les forces d’ordre públic" Temes principals Tradicions religioses i gastronomia de Setmana Santa i Ramadà Convivència de celebracions: es felicita tant la Cuaresma/Pasqua com la fi del Ramadà, posant en valor una Girona plural. Costums que perduren: tot i la secularització, persisteixen hàbits com el divendres sense carn, arrossos de bacallà i els brunyols. Debat mona vs. tortell: a Girona històricament s’ha imposat el tortell, però la mona ha guanyat pes (impuls comercial i creativitat pastissera). Memòria gustativa i tradicions locals: de la tortada de Banyoles a la pasta “cancelades de la Puda”, evocant la famosa “magdalena de Proust”. Banyoles: hidrologia, triops i memòria del Pla de Martís Cicle de l’aigua a l’Estany: després de la sequera, tornen episodis d’aigua alta i funcionen els sobreeixidors (Clot d’Espolla), amb explicació geològica del sistema càrstic i la connexió amb el Fluvià/Ter. Fenomen dels triops: aparició 2-3 setmanes després d’omplir-se l’Espolla; crida a la responsabilitat: "Deixem els triops en pau" Memòria històrica local: record del camp d’aviació del Pla de Martís (1938–postguerra) i d’un audiovisual pedagògic per a escoles. Infraestructures i mobilitat: Aeroport, AVE i Rodalies Aeroport de Girona: perspectives de reactivació estival amb més rutes; debat sobre el rol dins el sistema català (descongestionar el Prat) i el paper de la possible baixadora d’alta velocitat a l’aeroport. Estacions i urbanisme: discussió històrica sobre si l’alta velocitat havia d’aturar a Salt/aeroport vs. Girona-centre; impacte de les obres sobre Sant Narcís i la “cicatriu” urbana (antics traçats ferroviaris i pendents com Simón o l’entorn de Clínica Girona). Crisi a Rodalies: Manca d’inversió sostinguda i manteniment; incidències recurrents (robatoris de coure, meteorologia) i comunicació deficient. Debat sobre vagues i possibles sabotatges en el context del traspàs anunciat (integral que no ho és); Necessitat d’un pla d’inversions escalonat i transparència en calendari d’obres (Sagrera com a exemple d’eternització). Reivindicació d’execució pressupostària equitativa i millora de l’atenció a l’usuari. Seguretat i convivència a Font de la Pólvora Nous incidents: grups de 50–60 persones acorralen patrulles i cremen contenidors; rebuig a la vigilància permanent acordada. Distinció clara entre minoria violenta i majoria de veïns que volen viure en pau. Reclam d’acció coordinada i sostinguda: Junta de Seguretat més freqüent, serveis públics (neteja, centres cívics, educació) i resposta ferma a conductes que trenquen la convivència. Principi de fons: el dret a la mobilitat i a un espai públic segur com a drets bàsics de ciutadania. Butlletí informatiu (final del programa) Font de la Pólvora: una altra nit d’aldarulls; sense detencions. Agents Rurals: denuncien l’auge de corriols il·legals a boscos gironins; demanen regulació. Taxa de clavegueram: Girona cobrarà el tram pendent (4t trimestre 2022); import mitjà ~5 €. ExpoJove: edició ampliada (2–5 d’abril), 87 centres i previsió de 8.000 visitants. Esports: el Girona cau davant el Barça; focus a revertir ratxa contra l’Alabès. Marin Cilic guanya el Challenger Eurofilms Girona. 10 km de Girona: victòries de Blai Roca i Marina Guerrero. El temps: dia assolellat i suau, fins a 24 °C.

Resum general Tertúlia dinàmica amb actualitat local, societat, educació, tecnologia i economia. El programa arrenca amb la crònica d’un incendi mortal a Girona i deriva cap a una conversa més àmplia sobre incertesa global i preparació ciutadana, el retorn a pràctiques d’“abans” com el rebost, la sostenibilitat en la moda i la necessitat de formació professional (FP). També s’aborden els avenços i riscos de la intel·ligència artificial (IA), l’ecosistema emprenedor/inversor gironí, l’estat de la sequera i la gestió de l’aigua, i es tanca amb el premi Fulla Negra a Jordi Grau. "Torniamo all’antico, serà un progresso" — recuperar el millor del passat pot ser un avanç. Actualitat local Incendi mortal en un supermercat de Girona • Mort confirmada de l’operari ferit per inhalació de fum en unes obres d’insonorització. • Impacte emocional i record d’incendis passats; reflexió sobre vulnerabilitat davant foc, aigua i vent. Incertesa global i preparació Kit de 72 hores i cultura del “rebost” • Debat sobre el kit d’emergència i la percepció d’Europa “en guerra” (Ucraïna, Gaza, tensions EUA-Xina-Rússia). • Experiències a Suècia (kits obligatoris, sabotejos d’aigua) i aprenentatges del COVID. • Tornar al rebost i a la autosuficiència bàsica: estalvi, dependència elèctrica/digital i plans de contingència. Consum, moda i sostenibilitat Decreixement, fast fashion i regulació • Crítica a la obsolescència programada i al consum “per temporades”. • Denúncia de l’esclavatge en cadenes de subministrament; ecodisseny europeu com a palanca (normatives recents). Reparar, cosir i segona mà • Clau de la sostenibilitat: fer durar, reparar i reaprofitar (segona mà). • Aprendre a cosir (botons, vores, petites peces) com a competència bàsica; ofici de reparació a l’alça. • Cultura de passar la roba entre germans/cosins. Tecnologia i societat Acceleració tecnològica i xoc generacional • De l’“invent del segle” (fax) a quedar obsolet; el mòbil com a “enciclopèdia” permanent. • Un peu a la prehistòria i un a la IA: memòria material vs. digital. IA a l’educació i a la salut • IA millora mitjanes d’exàmens (però aflora en orals); proves amb ChatGPT en creativitat (poesia). • Riscos i límits (kubrickiana pèrdua de control) vs oportunitats en diagnòstic mèdic (ressonàncies, triatge). • Dades de qualitat i bon ús de l’eina com a condició d’èxit. Emprenedoria i inversió Tràfic Girona i xarxa de Business Angels (BAGI) • Fòrum d’inversió amb projectes (molts amb IA) orientats a salut, màrqueting i comunicació. • Ecosistema: Garrotxa Tech, casos com GoodGut (exit amb multiplicador x5 per inversors) i Tensor Medical. Educació i mercat laboral Grau de Moda ERAM-UDG i dèficit de perfils • Grau universitari en Moda consolidat (3a promoció) i bona demanda. • Informe PIMEC-UOC: manca de candidatures i oficis; empreses triguen 3-6 mesos a cobrir vacants (ESO i cicle mitjà molt demanats). FP tèxtil: necessitat i traves • Alta demanda de patronistes i perfils tèxtils; retorn de producció a Europa/Catalunya. • Dificultats per obrir cicles mitjà/superior a Girona (requisits d’espais i normativa); nova sol·licitud presentada avui. • Crida a revaloritzar la FP com a via d’ocupació de qualitat. Aigua i clima De la sequera a la planificació • Millora recent (embassaments ~60%, neu acumulada) però sense triomfalisme. • Estalvi i infraestructures (dessalinitzadores); el 70% del consum és agro-ramader. • Innovació en reg eficient (humitat de sòl, evitar inundació indiscriminada). • Preparar-se “quan plou” per a la pròxima sequera. Cultura i successos Premi Fulla Negra a Jordi Grau • Reconeixement del festival figuerenc; conversa sobre el true crime local i la “normalitat” aparença. • Docència en Escola de Policia: casuística real (agressions, baralles) i proximitat dels fets.

Panorama general La tertúlia aborda tres blocs clau: gestió de l’aigua i les hortes, neteja urbana i residus, i ordre públic i cohesió a Girona Est. Es tanca amb una breu agenda cultural i un butlletí informatiu. "No es tracta pas de retornar el primitivisme... però sí de no fer fer més del que és estrictament necessari" — sobre la recollida selectiva i el triatge final. Gestió de l’aigua i hortes de Sant Eugènia Sèquia Monar: obres, sequera i manteniment • La Sèquia Monar arrossega talls per obres i els efectes de la sequera, amb períodes llargs sense aigua. • Crítica a no haver aprofitat la sequera per fer obres pendents; ara les obres tornen a tallar el cabal quan podria circular. • Petició d’un repàs integral del traçat (despreniments, parets mestres) per garantir el funcionament quan hi hagi aigua. Pluja i rius que revifen • Després d’anys de sequera, tornen a baixar Galligants i Daró (encara que tímidament). • Reflexió generacional: joves que no havien vist ploure 15 dies seguits o rius com el Daró amb aigua. Hortes: treballar-les per salvar-les • Missatge central: “Les hortes se salven treballant-les.” • Avui hi ha pocs hortolans professionals i molts hortaires (horts municipals). L’aigua és condició imprescindible. • Debat sobre el projecte Menja’t les Hortes i el carril bici Girona–Sant Gregori: interessants, però cal clarificar objectius i prioritzar el reg i el conreu actiu. Paisatge i polígons: estètica i model • Millora visual de les hortes (barraques, materials) i integració paisatgística. • Crítica a la fealdat funcional de molts polígons industrials: falta d’arbreda, transicions i cura de l’entorn. • Risc de normalitzar models pobres d’urbanisme i habitatge (influència del model d’apartament turístic en superfícies petites). Neteja urbana i residus: del civisme al sistema Civisme i abocaments • Preocupació per abocaments il·legals (runas d’obres) i racons on s’acumulen bosses. • Reclam d’un mínim comú: carrers nets, endreçats i ordenats; cal facilitar, no complicar, el compliment. • Tot i millores des dels anys 70 (menys brutícia als carrers), persistències locals generen mala imatge i afecten també el turisme. Recollida selectiva vs triatge final • El sistema és cada cop més complex i car, però la neteja no millora en la mateixa mesura. • Dubtes sobre l’eficàcia: si la tria efectiva es fa als abocadors amb tecnologia avançada, s’està sobrecarregant innecessàriament el ciutadà? • Sospita de grans beneficis privats en el triatge final. "S’estan fent grans fortunes amb la tria en el destí final..." — alerta sobre el model econòmic dels residus. Identitat, turisme i convivència • Cal un model compartit d’ús de l’espai públic en una ciutat amb turisme i diversitat cultural. • Crida a la responsabilitat individual i a una cultura cívica transversal (família, escola, universitat). Ordre públic i cohesió a Girona Est Fets recents i diagnosi • Vandalisme al Centre Cívic Onyar després d’evitar una ocupació; tombes vandalitzades al cementiri proper. • Girona Est (Vila-roja, Font de la Pólvora): equipaments comparables a la resta de la ciutat, però problemàtiques estructurals (ocupacions, frau elèctric, tinença opaca) persisteixen. Polítiques necessàries • Cal combinar seguretat, integració i formació per rebaixar la marginalitat i millorar la convivència. • Debat sobre l’ordre públic: la repressió pot ser contraproduent si no va acompanyada de mesures estructurals. Proposta urbanística de xoc • Per evitar l’“efecte crida”: tapiar pisos buits, concentrar habitatges desocupats en blocs concrets i, si cal, enderrocar. • Precedent: pisos Barceló de Sant Narcís (actual Rambla Ramon Berenguer II) com a cas d’èxit d’intervenció urbana. Tancament i cultura Recerca i presentacions • Dolors Vidal presenta el 8 d’abril una recerca sobre la història dels càmpings a Catalunya i treballa sobre la figura de Jordi Comas Matamala. • Properes presentacions: Teresa Palahí (autobiografia “La boira”, divendres) i Mònica Reverter (Centre Republicà de Cassà de la Selva, dissabte). Butlletí i serveis • Notícies: beques per a recerca biomèdica (COMG, Dipsalut, IDIBGI), beca 8 de març sobre memòria històrica de les dones, casals d’estiu (3.300 places), març més plujós a moltes estacions del Meteocat, i naixement del club Girona Sticks HC d’hoquei herba. • Publicitat i agenda: campanya VIVID d’enoturisme a l’Empordà; trobada Musicant Cultura.

Resum executiu La tertúlia gira al voltant de quatre blocs principals: Sequera i gestió de l’aigua: consciència d’alegria continguda per la pluja i diagnosi de deures pendents en infraestructures, reutilització i estalvi eficient (especialment en reg agrícola i fuites). Salut mental i canvi d’estació: efectes del menor sol i del canvi d’hora en l’estat d’ànim; pautes pràctiques per recuperar ritmes i benestar. Mobilitat: crisi de Rodalies i tensions a l’alta velocitat; dèficit d’inversió històric; necessitat de pla de país integrat (tren, carreteres, mercaderies). Convivència a Girona: vandalisme al centre cívic de Font de la Pólvora i tombes del cementiri; rerefons estructural als barris vulnerables i crida a actuacions contundents i socials. Sequera i gestió de l’aigua Idees clau Plou, però no n’hi ha prou: es trenca la sequera intensa, però els embassaments encara estan lluny del ple; cal aprofitar ara per invertir i planificar. Estratègia multifactorial: no hi ha solució única. • Desaladores (Roses, Tordera, Blanes) i ampliacions. • Regeneració i reutilització (exemple àrea metropolitana: remuntar aigua del Llobregat). • Eficiència agrícola: substituir rec per inundació per sistemes moderns; el camp és el gran consumidor. • Fuites: pèrdues del 20% de mitjana (més en alguns barris) i canonades interurbanes sense dades clares; urgeixen inversions. Governança i pedagogia: cal un pla a mig i llarg termini, transparència i explicacions públiques constants per sostenir l’esforç col·lectiu d’estalvi. "En Noé va fer l’arca quan feia sol" — cal fer la feina ara que hi ha aigua. Fenòmens positius Postals recuperades: gorgues plenes, rius actius i el retorn del Clot d’Espolla; alegria social i turisme de natura. Salut mental i canvi d’estació Què passa al cos i a la ment Menys llum i dies plujosos poden activar el trastorn afectiu estacional: apatia, alteracions del son i de la gana. Paper de la serotonina (ànim, energia) i la melatonina (son) i com el canvi d’hora desajusta temporalment els ritmes circadiaris. Pautes recomanades Rutines de son estables i reajustar l’horari progressivament. Exposició solar, activitat física i vida social per activar serotonina i benestar. Alimentació i higiene d’hàbits constants. Si el malestar persisteix, consultar metge o psicòleg. "El cervell és predictiu: sense rutines, funciona en desordre." Alertes socials: soledat no volguda (gent gran i joves vivint sols) i desordenació d’horaris en part del jovent; la clau és donar informació i rutines perquè el cervell s’hi adapti. Mobilitat: Rodalies, AVE i carreteres Diagnosi Rodalies: servei erràtic amb retards crònics; esment de possibles vagues encobertes i falta de coordinació ADIF–Renfe–Generalitat. Alta velocitat: incidències recents malgrat infraestructura nova; saturació i colls d’ampolla. Dèficit d’inversió acumulat (dècades) i obres pendents (La Sagrera); s’admeten anys complicats mentre s’executin millores. Carreteres AP-7 deteriorada (clots, més camions després fi peatges) i menys assistència; debat sobre vinyeta per finançar manteniment. N-II amb desdoblaments pendents (trams perillosos al nord i Maresme–Selva) i manca d’alternatives sòlides a l’autopista. Pla de país Cal pla estratègic integral: prioritzar transport públic ferroviari per a persones i mercaderies, i posar les carreteres al dia. Convivència i seguretat a Girona Destrossa del centre cívic Cunyà (Font de la Pólvora) després d’evitar una ocupació; l’endemà, vandalisme a una vintena de tombes. Els Mossos desvinculen ambdós fets, investigació oberta. Barris afectats: Font de la Pólvora, Vila-roja, Sant Daniel. Reclam de més seguretat veïnal. Rerefons estructural: concentració de vulnerabilitat, punxades de llum i aigua, economies informals (inclosa marihuana), nouvinguts i pèrdua del paper de patriarques. Demanda d’accions socials i contundents a la vegada, evitant condescendència i cronificació. "L’alt índex de permissibilitat passa factura." Cites destacades "Som un país que necessitem el sol." "Quan el problema no hi és, és quan s’ha de treballar." "Sense un pla de mobilitat i inversió sostinguda, el servei no remuntarà."