episodis

Panorama general Debat coral a Girona FM que transita de la memòria històrica de la Guerra Civil i l’exili (amb especial èmfasi en les dones regidores i les històries familiars invisibilitzades) cap a qüestions d’actualitat urbana com la neteja i la recollida de residus a Girona. El tram final inclou un butlletí informatiu amb mobilitat, drets humans, producte local, esports i el temps. "Gairebé 90 anys després, la ferida no s’ha tancat." Temes principals Memòria històrica i exili (1936-39): Regidores republicanes gironines i l’impacte de l’exili del 39 Silencis de postguerra, pèrdua de testimonis directes i arxius dispersos (Argelers, Perpinyà) Figures locals: Carles Rahola i Palai Negre; grisos i venjances locals Dones i relat de guerra: Reivindicació de les dones de base (acollida de refugiats, cures) versus la icona de la miliciana Iconografia manipulada (cas Marina Ginestà) i la "maleta/capsa vermella" de Campañà Memòria familiar, desapareguts i foses: Telegrams, dietaris, bancs d’ADN i recerques a arxius militars Persistència del dol i la transmissió intergeneracional Identitat i noms: Noms republicans (Llibertat, Floreal, Primavera) entre esperança i repressió Ciutat i serveis (Girona): Porta a porta al Barri Vell i Montjuïc, contenidors intel·ligents, dificultats a l’hostaleria Futur del triarge en destí amb tecnologia Butlletí informatiu: Corredor BRCAT Salt–Girona; Ceuta 2014; Girona Excel·lent; esports; temps Punts destacats Història i memòria Llibre clau: “Matriusca sota les bombes” (Gemma Busquets) rescata les regidores republicanes gironines i denuncia la seva invisibilització a la historiografia. Arxius caòtics sobre l’exili republicà a França: llistats dispersos (Argelers, Perpinyà, departamentals), poca digitalització i antiga opacitat institucional. Recerca i metodologia: inspiració a Dora Bruder (P. Modiano) per reconstruir vides amb petites pistes (hemeroteques, cartes, dietaris). Figures gironines: debat sobre el judici i la memòria de Carles Rahola i el paper de Palai Negre; es mostra la complexa trama de relacions humanes i els “molts grisos” del període. Dones i guerra: es reivindica el treball invisible (refugi, cures, logística) més enllà de la icona de la miliciana; es recorda que algunes imatges van ser posades en escena. Desapareguts i foses: testimoni directe perdut; ús de bancs d’ADN i recerques a Castelló/Àvila; persistència del dol familiar i del silenci. "A les guerres hi ha molts grisos." Ciutat i serveis Porta a porta: Experiències positives a Montjuïc (reducció de brutícia al voltant de contenidors). Problemes en finques (covells a la vista) i en horaris d’hostaleria (treure fraccions en ple servei). Percepció de neteja: millores puntuals però pintades i cablejat embruten façanes; necessitat d’ordenar el paisatge urbà. Mirada a futur: possible triarge en destí amb tecnologia avançada que podria simplificar la separació a origen. Butlletí informatiu (resum) Mobilitat: Corredor de bus BRCAT Salt–Girona (freqüència cada 3’30”). Drets humans: Entitats reclamen justícia per les 14 morts a Ceuta (2014). Economia local: Girona Excel·lent amplia categories (17) i reforça la promoció del producte. Esports: Derrotes de Girona FC (3-0 a San Mamés) i Bàsquet Girona (89-101). El temps: Jornada ennuvolada i freda (màx. 15°C). Obres i referències citades “Matriusca sota les bombes” (Gemma Busquets) “L’escritori de la Seu” (Salvador Sabrià) “Dora Bruder” (Patrick Modiano) La “maleta/capsa vermella” de Campañà (fons redescobert)

Visió general Tertúlia centrada en quatre eixos clau de l’actualitat gironina: residus i neteja urbana, vagues i formes de protesta, burocràcia i governança local i ocupacions i habitatge. Els participants desgranen dades, propostes i casos recents amb èmfasi en el sentit comú, la qualitat de l’espai públic i la seguretat jurídica. "El tema dels residus serà el tema del mandat" Residus i model de recollida Porta a porta i contenidors intel·ligents: dades i implementació • Augment notable de la recollida selectiva als barris on s’ha implantat el porta a porta, amb pics propers al 90%, per sobre d’una mitjana al voltant del 48,3%. • Barris pendents de desplegament o millora de contenidors intel·ligents: Sant Eugènia–Can Gibert, Fontajau, Pont Major i Sector Est. • Beneficis del porta a porta: major efectivitat i més capacitat de “fiscalització” d’hàbits; tot i això, el canvi d’hàbits genera resistències i incidències. • Necessitat d’afinar operativa al Barri Vell: horaris de treure brossa que impacten en hostaleria (bosses passant entre taules) i punts d’acumulació en àrees temporals. Alternativa tècnica: triatge en destí i menys camions • Debat sobre invertir el paradigma: en lloc de separar en origen, fer el triatge al destí amb maquinària avançada (separació de gairebé el 100% del flux, amb aprofitament energètic del biogàs). • Impacte operatiu: menys camions i rutes (un sol camió a la setmana vs múltiples fraccions), menys soroll, combustible i desgast. • Fre principal: interessos econòmics i inèrcies del model actual (recollida + separació com a dobles línies de negoci). Esment d’empresa tecnològica al polígon de Salrà. • Incentius complementaris: retorn d’envasos (SDDR) i màquines de dipòsit a supermercats per generar hàbits positius. Vagues, protestes i cadena logística Escombraries i grans esdeveniments • Preocupació per possibles vagues en dates crítiques com Temps de Flors: cal equilibrar drets laborals amb l’afectació a la ciutat i evitar “xantatges del calendari”. • Es comenten condicions laborals polèmiques històriques al sector (avisos d’absència “a últim minut”, substitucions poc regulades, etc.). • Cost polític: parlar d’escombraries “fa perdre vots”; cal liderar el canvi explicant bé els beneficis. Pagesos, taxis i noves formes de protesta • Els taxis anuncien que no faran vaga durant el Mobile a Barcelona: senyal d’una cultura de protesta més estratègica. • Pagesos: marxes i talls (6 i 10 de febrer) per reclamar simplificació burocràtica; crida dels transportistes (AC Trans) a evitar talls d’autopistes pel seu fort impacte a la cadena de subministrament. • Detall operatiu: el tacògraf continua corrent en aturades, agreujant demores i costos. Pont Major: espai públic i equipaments “Turisme d’escombraries” i àrees de contenidors • Mobilització veïnal rellevant al Pont Major. Retirat un punt negre de contenidors que atreia brossa d’altres municipis. • Solució sostinguda: tancar àrees i/o implantar intel·ligència d’accés per evitar abocaments impropis. Camp de futbol malmès pel temporal Glòria • Gespa artificial aparentment verda però llot compactat a sota: superfície massa dura i increment de lesions. • Debat: haver declarat “sinistre total” hauria accelerat un camp nou; ara es reclama una solució definitiva. Neteja urbana, “naturalització” i manteniment • Sensació de deixadesa puntual (rotondes, males herbes, escossells i voreres) amb la naturalització mal entesa en segons quins entorns urbans. • Proposta d’apadrinar escossells per part de comerços i veïnat per millorar l’aspecte i la cura quotidiana. • Problema de sectorització: equips que “fan només el seu” i no resolen incidències òbvies (ex.: arreglar un senyal però deixar una llauna d’oli al costat). Burocràcia municipal i governança • Creix la distància entre ciutadania, polític i tècnics: l’electe queda “lligat de mans” per processos i informes. • El record del “Fil directe” il·lustra com respostes ràpides generaven confiança; avui, protocols i contractacions ho frenen. • Proposta concreta: brigada d’acció ràpida (6–7 persones) a les ordres directes d’alcaldia per resoldre incidències menors amb celeritat. • Tramitació digital: si es demana més al ciutadà, l’Administració ha de respondre més ràpid (terminis de llicències, obertures, etc.). • Cas il·lustratiu: nínxols orientats per enterraments musulmans al cementiri—projecte ajornat 5 anys per traves de contractació, tot i ser un dret constitucional. • Interpretació de la contractació menor: la llei és igual, però la interpretació interna (llindars, procediments) marca grans diferències de servei entre municipis. Ocupacions i habitatge Cas Jordi Riera i criteri de desallotjament • Desallotjament “exprés” en un mes del domicili ocupat; gran ressò i resposta judicial àgil (Jutjat d’Instrucció núm. 4, criteri reforçat per l’Audiència de Girona). • Principi clau: en ocupació de domicili, la policia pot desallotjar sense autorització judicial, i el propietari no ha d’assumir subministraments. "Si a mi em roben el cotxe, ¿m’han d’exigir que li pagui la gasolina al lladre?" • Necessitat d’un marc legal clar (24 hores, protocols policials) que diferenciï casos. Vulnerabilitat, grans tenidors i mercat “ocupat” • Distingir entre famílies vulnerables (resposta de Serveis Socials i regularització amb lloguers socials) i xarxes organitzades d’ocupació. • Dades: la Generalitat ha comprat pisos per ampliar el parc assequible (743 a Catalunya; 54 a comarques gironines; 6 a Girona ciutat) i regularitzar casos. • Grans tenidors: cal definició legal clara i aplicació igual per a tothom; evitar pujades abusives en canvis de propietari. • Senyal d’alarma: negoci especulatiu al voltant de pisos ocupats amb descomptes i estratègies per “desocupar”. Sistema, protocols i sentit comú • Protocols i lleis que no sempre s’apliquen; paradoxes de la transparència i la hiperregulació. "El sistema et posa lloc" • Reclam de sentit comú: arreglar voreres, recollir brossa, atendre incidències—i exigir simetria entre el que l’Administració demana al ciutadà i el que ofereix com a servei.

Resum general de la tertúlia Eix central: La conversa gira sobretot al voltant de la recollida de residus a Girona —amb especial atenció a l’impacte dels nous models com el porta a porta i els contenidors intel·ligents al Barri Vell—, i s’estén als costos, la pedagogia del reciclatge i la política d’envasos. També s’hi aborden l’ús de pantalles i mòbils a l’escola i la percepció d’inseguretat a la ciutat, amb apunts previs sobre el món rural (veda de pesca i mobilitzacions pageses) i el cicle commemoratiu “Girona 2100 / fundació romana”. “Com millor ho fem, més barat serà” no és veritat en la pràctica: el servei s’encareix amb la tecnologia i la postgestió dels residus. Residus i ciutat: què funciona i què no Barri Vell i nous sistemes de recollida • Contenidors intel·ligents amb boques petites i franges horàries (20–23 h) generen colls d’ampolla i incivisme. • Problemes tècnics de targetes (no llegeixen a la primera, pèrdues dins el contenidor), i disseny poc accessible per a gent gran. • L’ús indegut (veïns que fan servir contenidors de restaurants, bosses deixades on no toca) i casos extrems com “turisme d’escombraries” al pàrquing evidencien la necessitat de disseny, educació i control millors. • Dades municipals: als barris amb porta a porta, la selectiva puja fins al 90% (avisant que és una xifra de desplegament inicial i localitzada). Desplegament i gestió • Es detecta falta de testatge previ i de “cintura” per corregir aviat (ex. Montjuïc: en cases funciona, en blocs va caldre rectificar mesos després). • Cal combinar comunicació i educació amb mecanismes coercitius per fer complir normes, atesa la diversitat de casuístiques. • Suggereixen punts d’urgència per qui marxa de viatge i preveure l’impacte estival (orgànica + calor = risc d’olors/incivisme). Costos, tecnologia i responsabilitats • Més tecnologia = més cost: contenidors intel·ligents i logística fragmentada encareixen el servei i la postgestió. • La promesa històrica d’“estalviar” amb la selectiva no s’ha complert al rebut. • Responsabilitat ampliada del productor: urgeix reactivar normativa que penalitzi sobreenvasat; el mercat afavoreix plàstic per cost vs. vidre. Història, incineració i futurs models • Recordatori històric: de cremar la brossa a Girona (fins 1969) a incineradora i triatge; la nova incineradora entrarà en proves el 2025. • Debat obert: triar a origen vs. triar a destí. Plantes de triatge avançades podrien optimitzar la separació a posteriori (model que ja assagen països com els Països Baixos), tot separant sempre l’orgànica. • Microplàstics: preocupació creixent (ja es detecten fins i tot al cervell). El plàstic va democratitzar productes (ex. nylon), però la seva persistència és un problema central. Consum i hàbits • Consum crític: prioritzar producte sense envasos, mercat de proximitat i retornables de vidre (malgrat logística i pes). • Risc: amb recollides espaiades (ex. vidre 1 dia/setmana), l’usuari tendeix a acumular i això dificulta el canvi d’hàbits. Pantalles i educació: separar aprenentatge d’oci Marc i mesures • Consens a prohibir el mòbil a l’escola i regular el temps de pantalles a infantil i primària. • Distinció clau: pantalles per aprendre vs. pantalles per entretenir. L’educació digital és inevitable, però amb criteris mèdics i pedagògics clars sobre exposició. • Referències: David Bueno recomana no usar xarxes socials abans dels 16; alerta sobre influenciadors “més falsos que una pel·lícula de Hollywood”. Aprendre a pensar abans que a cercar • Metàfora de la calculadora: la tecnologia suma si abans es dominen bases (suma, càlcul, raonament). • Anegdota de laboratori: buscar al mòbil en emergència (foc) és massa lent. Cal entrenar protocols i criteri propi. • Crítica a l’excessiva tecnificació (plans d’estudi, “Bologna”, immediatesa) i a la pèrdua de complicitat família–escola. • Mirada comparada: Suècia/Finlàndia fan marxa enrere en pantalles a l’aula. Missatge final: ens en sortirem amb ajustos i resiliència. Seguretat: realitat o percepció? • Cas recent: talls de llum a Torre Gironella vinculats a consums il·legals (plantacions de marihuana) i detencions. • Debat sobre criminalització de la pobresa vs. delinqüència real; diferència entre incomoditat (espais bruts, pernoctes al carrer) i inseguretat. • La percepció varia segons hora, zona i fins i tot gènere; es demana més patrullatge i neteja en punts concrets. Altres temes Món rural i mar • Veda biològica de la pesca a Palamós (canvis de calendari) i mobilitzacions pageses imminents (burocràcia, costos, primer sector clau). Girona 2100 i memòria • Arrencada d’actes de “Girona 2100” i recordatori de la fundació romana (76 aC, recerques del Dr. Nolla). Mirada al futur amb els peus al present.

Panorama general de l’episodi Tertúlia viva i diversa conduïda per Jordi Grau amb tres veus gironines que aporten mirades complementàries sobre esport, ciutat i polítiques públiques. Es parla a fons del Girona FC (partit a Las Palmas, xiulets, viatge a Milà i temporada a Europa), del futur de Montilivi i el seu encaix urbà, del repte de la gestió de residus a Girona amb focus en el civisme i els ajustos del sistema, i es tanca amb una reflexió sobre mobilitat i ZBE, salari mínim i l’emergència habitacional. "Guanyar un partit de primera divisió és molt complicat" (recordant Míchel) "Jo, en començar la temporada, només dic una cosa: 42 punts" Girona FC: present esportiu, afició i Europa Partit a Las Palmas i debat sobre els xiulets • El fred a Montilivi i una victòria amb moments de desconexió generen debat. • Punts clau: - Crítica als xiulets a l’equip malgrat la bona classificació i les baixes sofertes. - Recordatori del camí recorregut: de preferent a primera i a Europa. "Anem setens... i hi ha gent que xiula. Jo no ho entenc." Temporada i creixement: aprendre d’Europa • Derrotes mínimes davant grans rivals a la Champions (Liverpool, Arsenal, PSG) llegides com a pas de creixement. • Vestidor exigent: Míchel aixeca ànims després d’una victòria poc controlada. Fitxatges, pressupost i context històric • Amb el pressupost més alt de la història del club, alguns fitxatges no han complert expectatives, però es reivindica la volatilitat del futbol. • Importància de mantenir-se a Primera: contrast amb històrics a Segona/Primera RFEF. El penal i la gestió emocional • El llançament és ben executat però troba una gran aturada del porter. • Reflexió sobre l’actual tendència a col·locar “fluixet” vs. l’“a rebentar” clàssic: el debat va més enllà del futbol i apel·la a una cultura de l’execució. Afició i desplaçaments • Crònica del viatge massiu a Milà (San Siro): dispositiu policial, encapsulament i sortida complicada amb aglomeracions. • Memòries d’afició: del record de València als inicis familiars al Girona. Montilivi i ciutat: ubicació, ampliació i mobilitat Experiència d’anar-hi a peu i identitat • Valor de l’itinerari urbà fins a l’estadi: caminar, trobar gent, fer ambient. Ampliació i models comparats • Alternatives debatudes: mantenir ubicació vs. trasllat fora ciutat. • Referents: Leverkusen (desallotjament ràpid amb llançadores), Arsenal (canvi d’ànima de Highbury a Emirates), Chelsea (encant de camp tradicional). • Capacitat òptima proposada: 20–22k seients (vs. 25–30k per finançament). Possibles inversions del grup propietari amb fases d’obra per cantonades. Espai públic: Devesa i Hortes Devesa, un tresor infrautilitzat • Diagnosi històrica i actual: cal programació i usos per tornar-hi la vida. "Perquè la Devesa sigui útil, hi ha d’anar la gent; i perquè hi hagi gent, s’hi ha de fer alguna cosa." Hortes de Sant Eugènia i memòria urbana • Recordatori d’antics desenvolupaments i la necessitat de proposar alternatives reals en els debats de ciutat. Residus i civisme: de la teoria a la pràctica Incivisme i canvis d’hàbits • Casos concrets d’abocaments incontrolats, “turisme d’escombraries” i deixalles en aparcaments. • Crida a un mix de educació + comunicació + sanció. Flexibilitat operativa com a clau d’acceptació (contenidors d’emergència, horaris adaptats). Porta a porta, contenidors intel·ligents i deixalleria • Implantació ràpida que genera disfuncions (blocs, targetes, comunicació inicial). • Ús intensiu de la deixalleria (cues, limitacions de viatges/dia), noves targetes i sistemes de control. • Dilemes en hostaleria i comerç: treure residus en horari d’obertura vs. normativa sanitària i espais estrets. Mirant endavant: triatge en destí • Hipòtesi a llarg termini: el triage en destí podria imposar-se per cost i eficàcia gràcies a plantes avançades. • Impacte pressupostari: la recollida selectiva té costos creixents per al municipi. Govern local, mobilitat i economia Agenda del mandat • Residus com a eix central; també mobilitat i ZBE amb el repte d’evitar penalitzar la població amb menys recursos. SMI i mirada sistèmica • Proposta d’SMI alt i els seus efectes de segona ronda (preus, IVA, pressió fiscal, Seguretat Social, serveis). Cal avaluació integral de polítiques per evitar danys col·laterals. Desigualtat i habitatge • Creix la bretxa i s’erosiona la classe mitjana. • SAREB i oportunitat perduda: parc d’habitatge venut a fons en lloc de reforçar parc públic. • Debat sobre expropiacions i la importància del petit propietari com a actor que complementa rendes. Moments humans i tancament • Comiat de Pere Albertí i reconeixement a la lectura com a far durant el confinament: suport anímic i comunitari. • Butlletí d’actualitat: pressupost municipal, congrés d’aviació, inversió al Mercat del Lleó, assegurances i parc automobilístic, projecte de reciclatge tèxtil, i victòria del Girona a Las Palmas.

Context i to de l’episodi Obrim tertúlia: del “gener llarg” a la Candelera • Sensacions oposades sobre el ritme del mes de gener i el “Blue Monday”. • Revindiquen la Candelera com a tradició local davant el “Dia de la Marmota” i la pel·lícula homònima. • Clima i calendari com a marc anímic de la conversa. "La Candelera riu o el fred és viu; si la Candelera plora, el fred és fora." Actualitat política i auge de l’extrema dreta Llei òmnibus, Artur Mas i Aliança Catalana • Polèmica per la idea de “parlar amb” Aliança Catalana (AC); alerta sobre la fractura de la cohesió social. • Debat sobre el “cordó sanitari”: pot generar efecte bumerang si no s’acompanya d’arguments i polítiques tangibles. • Risc percebut: normalitzar discursos excloents en context de malestar social. Geopolítica i Trump, fragilitat global • Crítica a l’"esperpent" geopolític: declaracions que sacsegen economies i aliances. • Europa, sota pressió: erosió de la classe mitjana i ascens d’extremes dretes. • Contradiccions electorals: part de l’electorat llatí als EUA donant suport a Trump. Cohesió social, immigració i convivència Causes de fons del malestar • Quan l’Estat del benestar no garanteix uns mínims (sanitat, educació, transport, habitatge), creix l’atractiu dels discursos simplistes. • Tensions concretes: ocupacions delinqüencials (distingides de l’emergència social), saturació de serveis i creixement demogràfic sense recursos a l’alçada. • Exemple local: talls de llum recurrents a barris com Torre Gironella que alimenten l’emprenyament veïnal. Drets i deures, parlar clar sense estigmes • Rebuig a l’estigmatització: la diversitat és part del teixit social i també és ascensor social. • Cal abordar sense tabús qüestions com el paper d’alguns imams, tradicions lesives (p. ex. mutilació genital femenina) i la igualtat de les nenes. • Reclamen més diàleg interreligiós i comunitari, i polítiques públiques fermes i mesurables. "Més política, i política pràctica al servei de la gent." Qui és AC i per què puja? • S’apunta el perfil d’AC com a formació d’ultradreta i ultracatòlica que assenyala cultures/religions concretes. • El seu creixement (enquestes: de 2 a 15-16 escons) s’explica per respostes insuficients en serveis bàsics i seguretat de proximitat. Memòria històrica i lliçons del passat La Retirada (86è aniversari) i Argelers • Record personal i col·lectiu dels exilis de 1939: Argelers, fred, por i la Guàrdia senegalesa als camps. • La pèrdua de talent d’aleshores: vides que van prosperar lluny (p. ex. Víctor Pey Casado via el Winnipeg de Neruda cap a Xile). • Paradoxa moral: com negar avui l’acollida als qui fugen si molts avis catalans van ser refugiats? Americans, Brigades Internacionals i matisos • Memòria de les Brigades (Lincoln) que van venir a defensar la llibertat. • Crítica a les generalitzacions sobre "els americans": pluralitat d’històries i valors. Habitatge, turisme i fons voltor Cas Casa Orsola i el model de ciutat • Debat sobre propietats emblemàtiques i oportunitats de compra pública no materialitzades. • Crítica a la “ciutat-parc temàtic”: pressió turística, expulsió de veïnat i especulació amb fons voltor. Sanitat pública, professionals i fuga de talent Retenció de metges i comparativa internacional • Preocupa que marxin professionals formats aquí per condicions laborals, mentre es capta talent estranger. • El model nord-americà de salut (assegurances elevades, copagaments) s’esmenta com a anti-exemple. • La sanitat pública catalana continua tenint grans professionals, però grinyola en llistes d’espera i accessibilitat. "L’ascensor social passa per educació i sanitat públiques fortes." Experiències migratòries recents • Presència de metges veneçolans a l’Hospital Santa Caterina: valor afegit i alhora símptoma de crisi als països d’origen. • Històries de pateres (Gàmbia) i xarxes familiars d’acollida: el repte d’integració real al municipi. • Cooperació internacional: útil però insuficient si no hi ha estructures (energia, indústria local) al país d’origen. Europa com a far de drets (sense arrogància) Principis i riscos • Defensa d’Europa com a referent en drets humans i serveis públics, amb autocrítica pels períodes en què governen opcions il·liberals. • Reivindicació dels drets lingüístics (atenció en català) i d’un tracte no paternalista als serveis públics. Apunts de l’actualitat local (butlletí final) Mobilitzacions i ciutat • Protestes d’UGT i CCOO: reducció de jornada laboral, pensions i ajuts per DANA i La Palma. • NAC (No a la caça): denúncia de la desprotecció dels gossos de caça, en el marc de la nova legislació UE. • Robatoris de bicicletes: descens del 30% (970 casos anuals, 2,5/dia). • Exposició “Tu tens la clau” (Projecte Home): prevenció d’addiccions als Químics Espai Jove. • Esports: derrota del Bàsquet Girona (78-74 a Granada) i victòria de l’Uni Girona (67-68 vs. Movistar Estudiantes). • Temps: fred al matí (4 ºC) i màximes de 17 ºC amb domini del sol. Idees clau • Cohesió social com a antídot a l’extrema dreta: serveis públics robustos, habitatge assequible i seguretat de proximitat. • Parlar clar sense estigmes: drets i deures, diàleg interreligiós i tolerància zero amb pràctiques lesives. • Memòria activa de la Retirada per fonamentar polítiques d’acollida dignes. • Sanitat i educació com a eixos de l’ascensor social. • Europa com a referent de drets, amb humilitat i autocrítica.

Visió general La tertúlia aborda, amb mirada local i global, alguns dels grans temes que avui preocupen a Girona: residus i el polèmic desplegament del porta a porta, ocupacions i accés a l’habitatge, mobilitat (bicicletes i patinets) i el paper de la comunicació i les xarxes en la gestió pública. El debat s’obre amb una mirada internacional sobre els Estats Units i Trump, i també inclou un apunt sobre el Girona FC a la Champions i la projecció a la Catedral. "Aquest serà el gran tema del mandat" — sobre la recollida de residus a Girona EUA, Trump i el cicle dels imperis Decadència i populisme: es planteja que els EUA estarien entrant en un cicle de davallada històrica, amb el populisme com a símptoma i accelerador. Trump i Guantánamo: alarma per propostes com portar-hi migrants; temor pel seu entorn i l’erosió institucional. Amnisties i doble raser: es critica la lectura superficial de l’amnistia als EUA i el tractament mediàtic del fenomen. Europa i geopolítica: percepció de pèrdua de respecte cap als EUA; gas, armes i guerra com a vectors d’interès a Ucraïna; mirada crítica a la inacció europea a Gaza. Girona FC i la ciutat com a escenari Champions del Girona: orgull per competir a Europa, amb avís contra expectatives irreals. Prioritat: suma de punts per a la salvació i gaudi. Mapping a la Catedral: debat sobre ús de monuments i espai públic per a promocions (esportives o culturals) i la coherència de criteris municipals. Girona 2100 i temes de ciutat Taula d’exalcaldes: es posen sobre la taula habitatge, mobilitat, àrea urbana/metropolitana, residus, turisme i transició ecològica. Crida a polítiques consistents i coordinades a llarg termini. Mobilitat quotidiana: bicicletes, patinets i convivència Convivència difícil a Barri Vell, carrer Nou–Santa Clara: bicicletes en direcció prohibida, patinets ràpids i sense casc. Normes i control: cal més agents cívics i sancions efectives per fer complir senyalitzacions (ex. “bicicletes a peu” al carrer Nou). Carreteres i esport: debat sobre tancaments puntuals (ex. pujada als Àngels). Idea clau: els vials són per traslladar-se, no per esport — amb possibles excepcions regulades. El gran tema: residus i porta a porta Problemes detectats Incivisme i brutícia al voltant de contenidors “intel·ligents”. Desplegament mal dissenyat en blocs de pisos: cubells lluny, sense espais habilitats; mala comunicació i cues per recollir targetes. Costos a l’alça (taxa d’escombraries) i impacte en sectors com l’hostaleria. Hostaleria i logística Horaris de recollida incompatibles amb servei de sopars; demanen recollida després de tancar. Proposta d’alguns empresaris: serveis privats de recollida; però la taxa municipal no s’ajustaria en conseqüència. Mirant endavant Objectius UE: superar el 50% de reciclatge i avançar cap a 70–80%. Debat obert sobre plantes de triatge en destí i el pes de grans empreses en la cadena de valor. Solius: retard en el tancament i manca d’alternatives; dilema abocadors vs. incineració (amb recuperació d’energia com a model de referència internacional). Incineradora de Girona: anunci d’entrada en proves aquest any; endarreriments per canvis normatius. "Les carreteres i els carrers són per traslladar-se d’un costat a l’altre." Participació veïnal i governança Montjuïc: tensió pel porta a porta, dimissió de l’AV (amb possible relleu). Falta d’equipaments al barri i pes de l’associacionisme. Comunicació institucional: crítiques a assemblees sense representants polítics i a l’ús de xarxes i WhatsApp com a substitut del tu a tu. Reivindicació de patejar-se la ciutat per comprendre i solucionar problemes reals. Ocupacions, habitatge i empadronament Casos concrets: propietaris desprotegits davant ocupacions o morositat de llarga durada; costos i danys a l’immoble. Marc legal: demanda de revisió de normes que equiparen casos i activen proteccions indegudes; distinció entre grans tenidors i petits propietaris. Empadronament: alta sense permís del propietari si ho autoritza el titular del contracte; sobreocupació i sublloguer d’habitacions en negre. Màfies: xarxes que venen claus i exploten la necessitat; víctimes i explotadors sovint dins la mateixa comunitat. Tancament Sentiment compartit: cal exigir l’administració perquè compleixi terminis i compromisos (residus, mobilitat, llicències). Temes pendents per properes tertúlies: aparcament dissuasiu, transport públic i reordenació de la mobilitat.

Panorama de l’episodi Tertúlia coral a Girona FM amb mirada local i pràctica: de la cultura gastronòmica (el xuxu) al suport a l’emprenedoria (BAGI), passant per la gestió de residus i la mobilitat metropolitana. Es combina anàlisi crítica, experiència de primera mà i propostes concretes. Participants • Jordi Grau (presentador) • Salvador Garcia-Arbós (periodista gastronòmic) • Montse Prats (Fundació Esclerosi Múltiple) • Josep Prat (advocat; xarxa BAGI – Business Angels Girona) “L’agraïment és una manera de viure.” Temes clau (resum executiu) • Gastronomia i identitat: Fòrum Gastronòmic (març), concursos (xuxu, mona), i crítica als rànquings amb massa premis. • Emprenedoria local: BAGI (10 anys): 24 projectes, ~2 M€ invertits i ~150 llocs de treball directes; cas d’èxit GoodGut. • Residus: crítica al porta a porta en entorns mixtos i aposta per la planta de triatge i la reutilització (retorn d’envasos). • Mobilitat i accessibilitat: aparcaments dissuasius + carrils bus/bici, integració intermodal i millores d’accessibilitat (voreres, rampes d’autobús). • Teixit social: esdeveniments Onco (OncoSki 22/02 a Vallter) i el paper de les entitats que cobreixen buits de servei. • Cinc anys després de la COVID-19: balanç crític de valors i memòria col·lectiva. Gastronomia i xuxos Fòrum i concursos • El Fòrum Gastronòmic Girona es farà “entre Sant Patrici i Sant Josep” (aprox. 17–19 de març). • Concursos: millor mona de Pasqua; el concurs del xuxu es trasllada al dia 22 a la Rosaleda amb “xuxada popular”. • Crítica als rànquings amb excés de guardons: “És millor ser el millor d’un any que donar 50 premis.” El xuxu: història, marca i solidaritat • Relat d’origen del xuxu gironí (pastisseria Puig) i la “llegenda del pastisser francès” com a màrqueting primerenc. • Revifada del xuxu amb iniciatives socials: marxes del xuxu i xuxu solidari (Fundació EM). Reconeixement a l’ofici de Julià Castelló. Emprenedoria i impacte local (BAGI) • 10 anys de BAGI: 24 projectes finançats; 2 M€ mobilitzats; ~150 llocs directes i ~250 indirectes. Prioritat a empreses del territori. • Cas d’èxit: GoodGut (UdG, diagnòstic càncer de còlon) adquirit per HIPRA. • Acte 10è aniversari al Parc Científic i Tecnològic (inscripció prèvia). Residus i neteja urbana Hostaleria i horaris de recollida • Queixes del sector per treure residus amb el local obert: impacte d’olors, imatge i higiene. • Demanda d’adaptació de franges i solucions per a locals sense sortida posterior. Model de gestió: del porta a porta al triatge • Crítica a desplegaments “de lluny” i sense prou coproducció amb veïnat i sectors. • Argument tècnic: el porta a porta falla si falla un sol usuari; cal planta de triatge moderna (sensors, IA) per segregar i “perfeccionar” materials. • Impuls a la reutilització i sistemes de dipòsit-retorn (vidre, llaunes, envasos) amb incentius econòmics. • Esment de nova incineradora amb prevista planta de triatge associada; record dels riscos (dioxines, lixiviats) d’abocadors/cremació. • Mirada crítica sobre el “negoci” de les escombraries i la delegació de costos al ciutadà: “Ens fan fer la feina i, a més, ens cobren més.” Mobilitat i accessibilitat • Àrea urbana: cal governança metropolitana per a transport, aparcaments dissuasius i tarifes integrades. • Passeig de Salt: obres per prioritzar transport públic (dos carrils bus) i carril bici. • Intermodalitat: cal centralitzar busos a l’entorn de l’estació i resoldre itineraris segurs i continus per a vianants i bicicletes. • Accessibilitat: voreres amb desnivells i llambordes soltes, rampes d’autobús que sovint no funcionen, i manca de continuïtat per arribar al Trueta o al cementiri. • Reclam d’harmonització tarifària (no pagar dues vegades en transbordaments intra-comarca) i connexions bici sense interrupcions. Mirada social i solidària • Impuls d’esdeveniments Onco (OncoSki, OncoTrail…) per finançar projectes socials que complementen buits en salut, educació, ocupació i cultura. • Reconeixement a la tasca voluntària i a la col·laboració públic-social. Cinc anys de la COVID-19 • Memòria del tancament (març 2020), EPIs i mascaretes. • Balanç de valors: “No ens hem fet millors.” • Crida a més memòria i cura comunitària davant la immediatesa i l’individualisme. Butlletí de notícies (final de programa) • Merca Girona: majoristes reclamen el trasllat del dipòsit de cotxes present des de 2005. • Girona, ciutat “bessona” amb Bordeus a Net Zero Cities (18 mesos d’intercanvi cap a la neutralitat climàtica). • Urbanisme: recuperació del pati de l’antic convent de Montilivi com a zona verda d’ús públic. • Esports: Girona–Arsenal a Montilivi (comiat de Champions; entrades exhaurides). • El temps: matí fred, núvols i màximes de ~15 ºC.

Resum general Tertúlia centrada en dos blocs principals: crisi hídrica al Ter i rius de Girona i nou model de recollida de residus. Els participants subratllen que els rius locals (Güell, Onyar, Marroc, Galligants) estan pràcticament morts en molts trams i que el Ter circula amb cabals mínims. Es posa l’èmfasi en la necessitat d’un pacte nacional de l’aigua, la transparència de dades, la reducció de fuites i una planificació coherent que combini oferta (dessaladores, aigua regenerada) i demanda (estalvi real, canvis en agricultura i drets d’aigua). En residus, es debat el desplegament dels contenidors intel·ligents, els pros i contres, la imatge urbana i el pagament per generació, amb crida a la responsabilitat del productor per reduir envasos. Participants i to • Jordi Grau (presentador) guia el debat amb casos locals concrets i memòria històrica. • Pau Marlamont (Aigua és Vida) aporta una diagnosi crua del sistema hídric i exigeix transparència i prioritats. • Martí Terés incideix en polítiques públiques, regeneració d’aigua i coherència. • Neus Vila aporta la visió ciutadana i turística, defensa bones pràctiques en càmpings/hotels i reclama claredat i coherència informativa. Tema 1 · Aigua i rius de Girona Diagnosi local dels rius • Güell, Marroc i Galligants, i trams de l’Onyar, secs o moribunds; el Ter a Girona en cabals molt baixos. • Procés d’eutrofització: làmina d’aigua quasi estàtica, proliferació d’algues (llentia d’aigua, azolla) i mort d’ecosistemes. Causes principals • Menys pluviometria i més calor (canvi climàtic) i més massa forestal que redueix escorrentia. • Nous i creixents usos: regadiu, turisme, activitats econòmiques. • Trasvasament Ter cap a l’AMB i gestió local amb fuites i obres que tanquen la Sèquia Monar. • Rius mediterranis sovint intermitents; però la desconnexió i sobreexplotació d’aqüífers (pous del Sitjar) agreuja el Marroc i el Güell. Impactes i riscos • Girona no té pla B sòlid: si el Ter baixa massa, la ciutat queda exposada (dessaladores i regeneració d’aigua serveixen sobretot l’AMB). • Pèrdues de xarxa molt elevades en alguns barris; tot i que Girona està millor que altres llocs, cal inversió sostinguda. • El consum domèstic és <10%: l’estalvi ciutadà és positiu però insuficient sense abordar el 75% agrícola i fuites. Propostes i línies d’acció • Transparència: dades d’ús i drets d’aigua (càmpings, embotelladores, grans usuaris) accessibles. • Pacte nacional de l’aigua: prioritzar usos, actualitzar drets històrics, indemnitzar quan calgui i planificar a llarg termini. • Reduir fuites amb auditories i inversió (municipalitzacions amb comptadors per trams, recerca activa de pèrdues). • Equilibrar oferta i demanda: ampliar regeneració a Girona, millorar eficiència de regadius, revisar creixement hídrico-dependent. • Acceptar un decreixement estructural del recurs i replantejar usos en conseqüència. Tema 2 · Governança, territori i política Barcelona i el conjunt del sistema • L’AMB ja fa aigua regenerada (Depuradora del Prat → Llobregat → potabilització) i opera dessaladores a ple rendiment. • Girona ha de prendre nota: iniciar vies de regeneració per aigua de boca i diversificar fonts. • Cal solidaritat territorial i coherència: el Ter no pot suportar-ho tot mentre altres conques circulen plenes. Institucions i lideratge • Reclam a la Generalitat i l’ACA: dirigir amb prioritats clares i dades obertes, no “atomitzar” el debat. • Expectatives positives pel nomenament de Jordi Sargatal a Transició Ecològica, avaluables pels resultats. Tema 3 · Residus i model de ciutat Contenidors intel·ligents i porta a porta • Objectiu: superar el 50% de selectiva i apropar-se al >80% com a altres ciutats. • Pros: millora índex de selectiva, menys incendis i ocupació, base per al pagament per generació, alineat amb la UE. • Contres: més cost i canvi d’hàbits (calendaris, targeta), incivisme i “turisme d’escombraries” en transició. • Comerç: porta a porta de cartró facilita però requereix horaris i embalatge correctes per evitar mala imatge al centre. Punts crítics i millores • Comunicació i coherència: evitar promeses de bonificacions no materialitzades; ajustar desplegaments en blocs complexos. • Envasos: la solució de fons és responsabilitat del productor i llei d’envasos per reduir el residu a l’origen. Conceptes clau • Eutrofització, aigua regenerada, dessaladores, Sèquia Monar, pagament per generació, porta a porta, trasvasament Ter-Llobregat, decreixement. Cites destacades "D’on no n’hi ha, no en raja." "Cada cop n’hi ha menys aigua i cada cop en volem més: l’equació no funciona." "El riu és vida, no el trasvasament." Conclusions • Consens en què la crisi hídrica és estructural: cal reduir fuites, guanyar transparència, actualitzar drets, eficientar regadius i explorar regeneració a Girona. • En residus, el model pot funcionar però exigeix adaptació, control d’incivisme, millor planificació comercial i marc legal que limiti envasos. • Es reclama lideratge públic i un Pacte nacional que ordeni usos i asseguri resiliència del sistema.

Resum general de l’episodi Tertúlia viva i coral amb un doble eix: el món que es desordena (Trump, EUA-Xina, Europa) i el futur de Girona a l’horitzó del projecte Girona 2100 (demografia, habitatge, mobilitat, turisme, burocràcia). Entre mig, un debat intens sobre intel·ligència artificial, xarxes socials i la pregunta clau: serem més feliços? Geopolítica i democràcia • S’expressa preocupació per un nou neoliberalisme sense pietat, el lideratge de Trump i la tensió EUA–Xina–Rússia, amb una Europa feble. • Debat tens sobre legitimitat electoral i l’“estil Trump”: no acceptar resultats (2020), duresa migratòria i declaracions sobre Gaza. "Si té plomes d’ànec, camina com un ànec i fa cuac-cuac... és un ànec" — s’aplica el “duck test” per descriure tendències autoritàries. • Contrapunt: recordatori que el va votar molta gent i crítica a la hipocresia quan canvia qui domina les xarxes o el relat. Noves tecnologies, IA i xarxes • Reconeguda la “dictadura” de les tecnologies: han passat de noves a omnipresents. L’IA accelera fort (veu, imatge, traducció), i interpel·la l’aprenentatge (idiomes, exàmens, síntesi). • Pregunta central: la tecnologia ens farà més feliços? Es cita Yuval Noah Harari (Nexus) per alertar dels riscos sistèmics si el disseny i l’ús no són ètics. • Valor de l’esforç cognitiu (memòria, poesia) i de la intel·ligència emocional com a antídots a la substitució cognitiva. • Distinció clau: les eines no són el problema, sinó l’ús. En sanitat i operacions, l’IA és molt positiva; en l’abús social, pot degradar. • Impactes de les xarxes socials: - Salut mental i aïllament en joves. - Empitjorament de l’escriptura acadèmica (whatsappejar en exàmens). - Problema dels insults anònims “vinguin d’on vinguin”. Girona 2100: ciutat, àrea urbana i reptes • Acte amb cinc alcaldes/sses (Nadal, Pagans, Puigdemont, Madrenas i Salellas) per mirar 75 anys endavant i celebrar 2.100 anys de ciutat. • Eixos compartits: - Identitat gironina i cohesió amb migracions. - Emergència climàtica i transició justa. - Tecnologia com a vector, però amb governança. - Envelliment i baixa natalitat: canviarà la demografia i la demanda d’habitatge i serveis. • Habitatge: - Cal ampliar parc públic i flexibilitzar (exemple Sant Pons: adaptar tipologies a necessitats reals). - Aprendre del boom 2000: planificar per evitar sobres futurs i preveure usos alternatius dels edificis. • Mobilitat i àrea urbana: - Aparcaments dissuasius coordinats amb municipis veïns; més TMG i interconnexió metropolitana. - Millorar el bus dins Girona (freqüències i accessibilitat barris). - Mirada a ferrocarrils regionals de proximitat (nostàlgia de via estreta) i a un model ferroviari més capil·lar. • Turisme: - Pesa un 15–16% del PIB local (no és monocultiu). - Evitar massificacions (límit 25 persones/grup, gestió de fluxos) i no criminalitzar el sector. - Record del boom Ryanair: democratització del viatge i impacte comercial local, però assumir costos ambientals i equilibrar. • Administració i governança: - “Oxigenar l’administració”: simplificació i eficàcia real, evitant que la bretxa digital i la tramitosi online excloguin. - Reptes de lideratge i cooperació metropolitana (superar recels municipals i compartimentacions). Frases i idees clau • “Serem més feliços?” és el fil conductor que travessa tecnologia, política i ciutat. • Europa necessita pes i coherència per no quedar desdibuixada entre superpotències. • Gestió, no demonització: tant per a l’IA com per al turisme. • Planificar amb hipòtesis (demografia, migracions, tecnologia) i dissenyar ciutat adaptable.

Resum executiu Tertúlia intensa i coral sobre l’estat de Girona centrada en quatre eixos: sequera i gestió fluvial (ACA), projectes urbans aturats i planificació (2050/2100), crisi del nou model de residus (porta a porta i contenidors intel·ligents) i manteniment/renaturalització de l’espai públic. També s’hi aborden derivades polítiques municipals i estatals, i es tanca amb apunt esportiu i un butlletí de titulars. "Aca sanciona més que neteja" — síntesi crítica de la gestió fluvial i de rieres. "Aturar-se, analitzar i tornar a començar" — proposta per reconduir el model de residus sense fer marxa enrere. Temes principals Sequera i rius: record dels aiguats i vulnerabilitats; demanen neteja selectiva de lleres (treure obstacles i arbres caiguts) i menys afany sancionador de l’ACA. Preocupació per un estiu dur a l’Alt Empordà i el xoc amb l’economia turística. Planificació de ciutat: projectes clau guardats en calaixos (p. ex. “Quatre Rius i una Sèquia”, Parc Central, Sant Narcís); debat sobre horitzó 2050 vs 2100 i la necessitat de transparència. Residus: desplegament accelerat del porta a porta i contenidors intel·ligents amb disfuncions (informació, targetes, incivisme, sobrecostos, contractes). Pautes: porta a porta a cases i contenidors intel·ligents a blocs, amb espais de brossa als edificis i pausa per repensar el model. Renaturalització i manteniment: defensa de l’ecologia urbana, però amb crítica a excessos (escocells envaïts, accessibilitat) i manca de planificació d’arbrat. Política: trobada d’exalcaldes; debat sobre paternitat i sous; a escala estatal, pensions, SMI, transports i inestabilitat parlamentària. Idees clau per tema Sequera, ACA i gestió fluvial • De la memòria dels aiguats (Glòria) a la sequera actual: vulnerabilitat persistent. • Reclamen neteja de lleres quirúrgica (retirar obstacles) sense arrasar vegetació de ribera. • L’ACA és vista com a molt sancionadora i poc operativa en manteniment preventiu. • A l’Alt Empordà, dependència del turisme: restriccions d’aigua molt delicades a l’estiu. • Proposta polèmica: interconnexió d’emergència amb l’Ebre per blindar l’àrea metropolitana. Urbanisme, projectes i horitzó • Dossiers amagats o encallats: “Quatre Rius i una Sèquia”, Parc Central (llosa preparada), Sant Narcís (Ciutat Jardí), aparcaments i voreres. • 2050 millor que 2100: horitzó fiscalitzable i amb retiment de comptes real. • Demanen obrir els projectes a la ciutadania (publicació íntegra) i activar una “regidoria que pensi”. Residus: diagnosi i camí de sortida • Implantació massa ràpida i comunicació insuficient: targetes/cobells tardans, àrees temporals mal gestionades, “turisme d’escombraries”. • Costos a l’alça per exigència europea de recuperar el 100% del servei via rebut ciutadà. • Model híbrid recomanat: • Porta a porta a unifamiliars i barris de cases. • Contenidors intel·ligents (totes les fraccions) a plurifamiliars, amb reducció gradual i recollides programades. • Quartets de residus obligats en edificis nous; adaptar horaris a realitats culturals (p. ex. Ramadà). • Governança: revisar contractes, instruccions estables als operaris, i pausa per analitzar sense desfer el camí. • Mirada futur: reduir generació en origen; debat sobre tri per tecnologia en destinació; autogestió de residus per empreses per generar energia pròpia. Renaturalització i manteniment • Favorables a la vegetació urbana, però amb mesura: escocells segurs, voreres transitables i arbrat planificat. Política i context • Municipal: trobada d’exalcaldes; polèmica per paternitat de l’alcalde i sous; demanda de transparència. • Estatal: incertesa sobre pensions, SMI, transports; risc d’efectes en preus (trens) i calendaris. Esports i butlletí • Girona FC cau a San Siro (0-2) i tancament de tertúlia amb memòria històrica de desplaçaments massius. • Titulars del dia: mediació per accident infantil a la Plaça 1 d’Octubre; congrés de benestar emocional; 28M de pernoctacions a la demarcació; obres del BRT; naus abandonades; el temps i autopromos. Cites destacades "Aca sanciona més que neteja." "Girona està exactament igual que fa 5 anys." "Jo el que faria és aturar-me un moment, analitzar què està passant, i tornar a començar de nou." "On és el puto tub de connexió [de l’Ebre]?" (crida d’alerta sobre interconnexions d’emergència) Conclusions i propostes Aigua: pla de xoc amb manteniment de lleres, accelerar noves fonts (pous, dessaladores), i debat serè sobre interconnexions d’emergència. Residus: pausa tècnica per reenginyeria del model; híbrid segons tipologia urbana; reforçar educació, control d’horaris i adaptació cultural; estabilitzar contractes i operativa. Urbanisme: obrir els projectes a escrutini públic i fixar fites 2050 avaluables. Espai públic: renaturalitzar amb criteris d’accessibilitat i seguretat.

Resum general Tertúlia viva i coral amb memòria de les riuades (Glòria i històriques), el present de la gestió de l’aigua i la sequera, un focus de convivència veïnal amb el fenomen “tombaportes”, el futur educatiu de l’Institut Narcís Xifra i el repte de la recollida de residus (porta a porta) a Girona. Temes principals Inundacions i memòria dels rius Records del Glòria (2020) a Pont Major i equipaments afectats (Fontajau, GEC Sant Ponç), i debat sobre la gestió d’embassaments en l’episodi. Recuperació històrica de grans riuades (1940, 1970) i del desviament/canalització del Güell als 60; idea clau: > “El riu té memòria i busca la seva llera”. Perspectiva ecològica: les avingudes aporten sediments i beneficien deltas i maresmes (ex. Tordera); defensa de la vegetació de ribera com a esmorteïdor natural. Estat actual dels “quatre rius”: canalitzacions, cabals minsos i dependència del Ter, amb advertiment: > “El Ter és la vida de Girona”. Dades (Pau Masramon): el Ter porta ~50% menys aigua que fa 50 anys; risc d’aigües estancades. Alternatives: reutilització, dessalació, recuperació de pous, i sobretot reducció del consum i canvi de model productiu i turístic. Planificació a llarg termini i evitar construir en zones inundables. Convivència i seguretat veïnal: “tombaportes” Nova bretolada juvenil (12-15 anys): patades a portes de cases de planta baixa (Sant Narcís, Vilablareix, Pont Major). Efectes: ensurts greus i desperfectes. Resposta: més vigilància, però sobretot enfocament educatiu i reparador (contacte amb víctimes, agent tutor, xerrades a escoles). > “La ciutat educadora comença pel veïnatge”. Educació i ciutat: Institut Narcís Xifra Unanimitat al ple per mantenir el batxillerat al Xifra mentre es desplega la FP integrada. Debat demogràfic (ràtios 35 vs 30) i igualtat de tracte amb la resta d’instituts. Oportunitat de batxillerats professionalitzadors (ex. esports) i de FP vinculada a pràctiques reals. Residus i neteja urbana Contracte clau del mandat; implementació complexa (Montjuïc, àrees temporals, targetes, “turisme d’escombraries”). Cal flexibilitzar i ajustar el model. A Sant Narcís: porta a porta funciona millor a cases que a blocs; manca de recollida de cubells, contenidors oberts encara actius i robatori de cubells (qui n’assumeix el cost?). Aprenentatge d’altres ciutats: adaptació llarga però irreversible quan se n’assumeixen els beneficis. Cites destacades “El riu té memòria i sap per on ha de passar.” “El Ter és la vida de Girona.” “No podem fer veure que no passa res [amb la sequera].” Conceptes clau Zones inundables, vegetació de ribera, porta a porta, contenidor intel·ligent, turisme d’escombraries, agent tutor, ciutat educadora, batxillerat professionalitzador. Conclusions i punts d’acció Aigua: preservar lleres i ribera; reutilitzar i dessalar; estalvi i canvi de models de consum. Urbanisme: evitar equipaments en zones inundables; planificació a dècades vista. Convivència: reforçar mediació i educació per aturar el “tombaportes”. Residus: auditar recollida de cubells, tancar contenidors oberts quan toqui, campanyes de civisme i clarificar responsabilitats (pèrdua/robatori de cubells). Educació: garantir el batxillerat al Xifra i potenciar FP vinculada al teixit local.

Visió general Debat viu i transversal amb focus en: retorn de Trump i onada populista, crisi del discurs de l’esquerra, habitatge i ocupacions (amb un cas a Girona), ajudes socials i immigració, i política municipal (canvis al contracte de residus i padró). Tanca amb un butlletí d’actualitat local. "Amèrica primer" i la desconnexió europea planen sobre el debat, amb l’avís que sense dades i polítiques clares, el populisme continuarà creixent. Punts clau Trump i Europa: Preocupació per l’"Amèrica primer", l’alineament amb grans tecnològiques i una possible deriva regressiva en drets socials i immigració. Crisi de les esquerres: Antics votants obrers migren cap a opcions ultradretanes; el discurs progressista no arriba ni resol problemes materials (habitatge, seguretat). Habitatge i ocupacions: Falta de parc social, gestió de la Sareb i venda a fons voltors; auge d’ocupacions amb xarxes mafioses; marc legal lent i ambigu (cas Jordi Riera a Girona) comparat amb el desnonament exprés europeu (24-48 h). Ajudes i immigració: Debat sobre drets i deures, sostenibilitat fiscal i pressió sobre serveis (sanitat, educació), en un context de creixement demogràfic i dèficit fiscal estructural. Girona ciutat: Aprovats canvis al contracte de residus (més flexibilitat entre porta a porta i contenidors intel·ligents, nous serveis específics) i actualització de padró. Geopolítica i economia Trump i el nou cicle • Primeres mesures percebudes com a dures en immigració i una retòrica de retorn a valors passats. • Risc d’aïllament europeu davant l’"Amèrica primer" i manca de lideratges a la UE. • Preocupació per una repolitització religiosa i el suport de grans tech. "Ha tornat per fer Amèrica gran; Déu el va salvar" — una narrativa que normalitza un patriotisme emocional. Política catalana i espanyola Crisi del discurs progressista i auge populista • Els tertulians detecten una desconnexió: promeses que no es poden complir (ex. habitatge) erosionen la confiança. • Vox i Aliança Catalana capitalitzen temes tabú (immigració, seguretat, ocupacions). • Cordons sanitaris: atractius mediàticament però sovint ineficients; poden enfortir els vetats. Casos concrets • Ripoll: bloqueig de pressupostos i amenaça de moció de confiança; dilemes de governabilitat sota cordó sanitari. • Recordatori de Badalona (Albiol): el cordó es trenca a les urnes. Habitatge i ocupacions Dèficits estructurals • Manca de construcció d’habitatge social; gestió de Sareb i venda massiva a fons voltors. • Pisos buits vs. por dels petits propietaris: impagaments, danys i ocupacions desincentiven el lloguer. Ocupacions: matisos necessaris • Diferenciar entre vulnerabilitat (resposta de serveis socials) i xarxes mafioses que trafiquen amb claus i pisos. • Marc legal: a Espanya, processos llargs; a la UE, resolució en 24-48 h. • Cas Jordi Riera (Girona): alarma per una interpretació policial-jurídica que desprotegeix la propietat privada. "Sense abordar les ocupacions amb dades i serenor, el populisme guanya l’agenda." Ajudes socials, immigració i serveis • Debat sobre condicionalitat i retorn social de les ajudes. • Pensions mínimes i ajudes: la percepció d’agravi alimenta frustració social. • Pressió a sanitat i educació en un país que ha passat de 6 a 8+ milions d’habitants sense inversió proporcional i sota dèficit fiscal. • Es reclama gestió pròpia de la immigració des de Catalunya sense estigmes. Identitat i classe • Revisió del relat "classe treballadora vs. burgesia" i la idea de "Catalunya, un sol poble". • ‘Cas Gaudí’: advertiment sobre l’ús de termes com "xarnego" i la classificació identitària per fer batalla política. Girona: gestió municipal i residus • Ple aprova modificació del contracte de neteja: - Introducció de bujols comunitaris en blocs on el porta a porta no funciona. - Serveis específics (tèxtil, sanitaris, residències, escoles, centres sanitaris). - Recuperació de mini deixalleries. • Debat sobre mala planificació i incivisme: bosses a terra, freqüències de recollida i necessitat d’inspecció i sanció. • Padró: Girona arriba a 117.032 empadronats (01/01/2024). Butlletí final (titulars) • Canvis a residus aprovats amb crítiques del PSC i Vox. • Girona serà pionera amb pressupost de carboni (2026). • Suport unànime a mantenir batxillerat al Narcís Xifra. • Rebutjada moció de seguretat del PSC. • Accident laboral mortal a Sant Gregori. • Esports: viatge del Girona FC a San Siro (Champions). • Temps: fred i núvols, màx. 14 ºC.