episodis

Visió general Programa amb tres eixos principals: art i activisme a la Fundació Balbi, història del cinema i malaltia al Museu del Cinema, i nova etapa musical de Ramon Mirabet. El conductor obre amb una editorial sobre la pluja i la sequera a Girona. "La sequera és un fet i ha arribat per quedar-se, se’n parli o no." Editorial: pluja i sequera a Girona Context meteorològic: pluges que donen una treva, però la sequera persisteix. Missatge clau: cal inversió en xarxa, reducció de consums i seny; no fer-se trampes al solitari. To del programa: proper i reflexiu, amb tertúlia lleugera de dimecres amb Arnau Vila. Art: “Idees silenciades” a la Fundació Balbi (Quim Massana i Michelle Wilson) Conceptes clau i discurs expositiu Títol i idea-força: idees silenciades com a marc obert per a quatre artistes (vuit mans) amb una mirada militant i crítica. Quim Massana – “Murs silenciats”: sèrie fotogràfica iniciada el 2001 sobre grafitis tapats i la paradoxal generació de “més soroll” visual en el procés d’esborrar missatges. "El fet de tapar uns missatges genera encara més soroll." Michelle Wilson – “El capitalisme deshumanitza”: instal·lació que explora la policrisi (canvi climàtic, auge de l’extrema dreta, desigualtats) i els “escales” de l’èxit: racisme, colonialisme, masclisme, avarícia. "És possible reconnectar amb la part de cura i empatia, però costa temps i consciència." Itinerari expositiu: de la mirada més poètica (murs) cap a un to activista (aigua – peça de Fiona), crítica social (Michelle) i militància (Mike). Procés creatiu i treball en equip Relació fluida entre els artistes; brainstorming catalitzat per la comissària (Maggie/Magui) i fites de treball. Producció intensa els darrers mesos; peces acabades a contrarellotge. Recepció i debat Satisfacció i autocrítica dels autors; voluntat d’itinerar l’exposició. Debat sobre censura/valoració del grafiti: qui decideix què és art i què es tapa, i com s’ofèn l’espai públic amb “tapat” lleig. Cinema: “El cos malalt” a l’origen del cinema (Museu del Cinema) – Àngel Quintana La conferència Títol: sobre el “cos malalt” a les sèries de films Pathé (c. 1905–1915), a càrrec d’Estefany Salmón (arxius de la Fundació Jérôme Seydoux-Pathé, París). Eix temàtic: com la ficció incorpora malalties (neurastènia, hospitals, operacions) en clau còmica, bíblica i dramàtica durant la Belle Époque. Relació ciència–ficció i context històric Innovacions paral·leles: cinematògraf i raigs X; aparició d’arxius fílmics durant la Primera Guerra Mundial (rereguarda, hospitals). Distinció metodològica: ciència busca la veritat; ficció busca la mentida i crea imaginari. "La ficció és molt diferent de la ciència; la ficció busca la mentida." Sessió oberta i gratuïta, amb traducció consecutiva al català. Música: Ramon Mirabet presenta el 5è disc i concert a Girona Nou disc i llengües “cinquè” com a títol conceptual que reivindica trajectòria; cançons en català, castellà i anglès. Honestedat i proximitat: escriure i cantar en la llengua materna per comunicar millor. "Cada disc intento despullar-me una miqueta més." Històries i temes Vivencial i íntim: diàleg amb el pare, estats d’ànim, quotidianitat, pèrdues i enamoraments. Filosofia artística: menys mirada comercial, més visceral i emocional; deixar cuirasses. Orígens i directe Inicis al carrer a París (2005): descobrir la pròpia veu cantant amb artistes de carrer. Concert: 28 de març, Auditori de Girona (Gran), presentació “a casa” de les noves cançons. Altres Franges de promocions i música entre blocs (anuncis locals, promoció de programació, temes musicals).

Visió general Episodi magazine d’“Els Quatre Rius” (18/03/2025) amb un fil conductor cultural: òpera a Girona, any Juli Garreta i el llançament del disc Baladrera (Alteranda). El programa obre amb una editorial gastronòmica sobre el Fòrum de Girona i defensa del producte local. "L’òpera no és una cosa del passat; està viva i molt present en el nostre dia a dia cultural" Editorial i context local Fòrum Gastronòmic Girona: èmfasi en la projecció de ciutat i el valor del producte local. • Sopar singular amb 20 estrelles Michelin a l’Espai Roca (Sant Julià de Ramis). • Crida a “saber vendre” el que es fa a casa, a l’estil italià. Pessebrisme i identitat: conversa distesa amb Arnau Vila sobre l’ofici, possibles reconeixements UNESCO i idees creatives (un diorama radiofònic). Amics de l’Òpera de Girona: concurs, joves i futur El concurs i l’experiència dels cantants Mercè Badia (premi categoria menor de 22): • Nervis previs, però el dia del concurs és una festa de compartir l’art i de retrobament amb el talent jove. • La tècnica vocal com a suport per alliberar-se a l’escenari. Organització i participació Amics de l’Òpera + Associació Catalana de Professors de Cant: coorganització tècnica i logística. • Participants d’arreu (Saragossa, Castellterçol, Molins de Rei, Girona) i fins i tot vol exprés des de Berlín. Públic jove i canals digitals Senyals de renovació generacional: més joves a conferències i resposta millor a Instagram. • Web amb ressenyes, compositors, història del Teatre Municipal. Línies mestres: música en viu i finançament Objectiu: potenciar la música en viu tot i el cost elevat. • Primer suport de l’Ajuntament de Girona; recerca de Diputació i esponsorització com a entitat d’interès social. Deselititzar l’òpera: més de 20 xerrades l’últim any per trencar barreres d’accés. Demanda > oferta a Girona Teatre Municipal: només 2 òperes/temporada, aforament ~500; entrades esgotades (Nabucco i Carmen). • Calen fórmules per ampliar l’oferta i canalitzar l’interès creixent. Proper recital premiats 23 de març, 18 h, Auditori de la Mercè (Girona): • Cantants: Álvaro Vasco, Sofia Lana i Arnau Torres. Contingut disponible a YouTube, web i xarxes (Facebook, Instagram). "No sabeu mai quines joies podreu trobar a les sales de concert" Any Juli Garreta: sardanes, literatura i patrimoni Context i agenda Any Garreta: crida a redescobrir el compositor empordanès-gironí. • Recent concert amb la GIO Simfònica a l’Auditori i al Palau. Sardanes: tradició i modernisme Anna Costal destaca dues línies clau: • 5 sardanes inspirades en melodies populars catalanes (La filla del marxant, El cant dels ocells, La donzella de la costa, El ball de la Joana, El testament d’Amèlia). • 5 sardanes amb protagonistes femenines literàries (influències de Santiago Rusiñol, Jaume Massó i Torrents), algunes vistes pel mateix Garreta. Garreta, compositor total De cobles i orquestres de ball a música de cambra i obra simfònica monumental. • Crida a situar-lo al nivell de compositors programats habitualment als auditoris. Conferència “Literatura, cançó i ball: les sardanes de Juli Garreta” • Avui, 19:00, Casa de Cultura (Aula Magna), amb audicions comentades i “secrets” de composició. "És un any per gaudir Juli Garreta" Alteranda presenta “Baladrera”: rap-rock amb ànima crítica El disc i el títol Baladrera: persona que fa soroll, tumult, que alça la veu. • Disc cuinat a foc lent (2 anys de gravació), amb sonoritat rap, rock, funk i flamenc. Procés creatiu i producció Sense filtres d’estil: les influències s’integren orgànicament amb la banda i els productors. • Decisions de producció (p. ex., “scratchos” en un tema) que arrodoneixen l’estètica. Lletres: denúncia i experiència personal Rap com a eina de denúncia i relat personal col·lectivitzat (p. ex., retards de RENFE com a símptoma sistèmic). L’ofici musical: del perfeccionisme al directe Alliberament creatiu en tancar el disc; ara, focus en booking i gestió. Directe en dos formats: • Banda (més canyera, decibels). • Duo amb escenografia i dramaturgia (més teatral i introspectiu). Presentació: 14 de març a Salt. Apunts i transicions Diverses promos i blocs musicals entre segments (identificació de la ràdio, espais culturals i publicitat). Tancament amb titulars informatius de gironafm.cat.

Visió general Programa amb dos blocs principals: d’una banda, la comunitat ciclista femenina Girona Gravel Girls (GGG) i el fenomen del gravel a Girona; de l’altra, l’entrevista a Albert Ballesta amb motiu del seu llibre “10 anys menys 53 dies”, on repassa una dècada a Interior i els 53 dies d’alcalde de Girona. "La bicicleta ens uneix, però també és l’excusa perfecta per trobar-nos i parlar de molts altres temes." Temes clau • Empoderament i inclusió a través del gravel femení, teixint comunitat i vincles culturals. • Girona, capital ciclista: oportunitats locals, integració de residents internacionals i retorn social (projecte solidari a l’Índia). • Gestió d’emergències i cooperació transfronterera (incendis, Glòria, 9N/1-O, Covid) en la trajectòria d’Interior. • Autocrítica i “tempesta perfecta” en el pas exprés de Ballesta per l’alcaldia; deure d’explicar-se i memòria cívica. Bloc 1 — Girona Gravel Girls i el fenomen gravel Què és el gravel i per què atrau • Disciplina mixa: bicicleta “de carretera amb rodes de muntanya”, per pistes de grava, corriols i també carril bici. • Percepció de més seguretat que la carretera pura; ritme que afavoreix xerrar i socialitzar. "Com que ens agrada molt xerrar, un carril bici ens permet molt més xerrar que no pas a una carretera." Naixement i creixement de la GGG • Creat el grup fa 4 anys, de 7 participants a gairebé 300 dones (segon diumenge de cada mes). • Sortides inclusives: professionals i novelles comparteixen ruta i aprenentatge. Iniciar-se sense barreres • Començar amb el que tens (roba bàsica, bici prestada) i anar millorant equip progressivament. • Acompanyament entre dones: assessorament de material i rutes, ritmes adaptats i suport mutu. Testimonis i comunitat Mònica Pira: "Girona Gravel Girls és empoderament... m’ha donat il·lusió i ganes de fer una sortida darrere una altra." Júlia Chacín: "Són més que un club: la meva família a Girona; m’han ajudat a trobar pis, entendre el sistema i integrar-me." • Les sortides serveixen també per compartir vida, parlar amb intimitat i crear amistats fortes. • Integració cultural: castanyada, tió, ratafia, xuxos... aprendre tradicions catalanes sobre la bici. Impacte local, xarxes i “model GGG” • Fotos al Pont de Pedra amb 60 ciclistes generen sorpresa i admiració internacional. • Transversalitat: no hi ha un grup masculí equivalent pel component social/relacional. • Participen també homes en sortides mixtes, atrets pel ritme i la cultura del grup. Projecte solidari • Com a club sense ànim de lucre, impulsen un projecte a l’Índia: compra de 65 bicicletes per a infants (accés a escola) i suport a comunitats de dones locals. Crida a l’acció • Tothom convidat: segon diumenge de cada mes, sortida des del Pont de Pedra; més info a Instagram de GGG. Bloc 2 — Albert Ballesta i el llibre “10 anys menys 53 dies” Per què el llibre i com s’ha escrit • Dietari personal nascut com a “teràpia” després de dimitir; revisió “a foc lent” per guanyar perspectiva i treure càrrega emocional. • Dues parts amb pes propi: 10 anys a Interior i 53 dies d’alcalde. • Pròleg de Carles Puigdemont (“A cor obert”). Una dècada a Interior: emergències i cooperació • Grans esdeveniments: incendis de l’Empordà, 9N, 1-O, tempesta Glòria, Covid, assassinat de Jordi Comas, incendi de Llançà (2021). • Impuls del projecte COPAREM (bombers catalans i francesos) i de les franges de protecció. • Crítica a la manca d’autorització estatal per usar mitjans aeris francesos a Llançà: “va allargar l’incendi de hores a tres dies”. 53 dies d’alcalde: autocrítica i “tempesta perfecta” • Arriba cridat per Puigdemont; constata absència de majoria i centra l’esforç a “fer d’alcalde” abans de segellar pactes. • Autocrítica: prioritzar gestió i veïnat abans de cosir una majoria. • Lectura política: va ser baula feble enmig d’una dinàmica superior (emergència de la figura Puigdemont) i objectiu d’Esquerra; se sent “fusible” de la posterior alcaldia de Marta Madrenas. Municipalisme i deure d’explicar-se • Defensa el contacte directe del govern local amb el ciutadà com a essència del servei públic. • Admet moments de solitud, però també suport d’amics i equips. • El llibre cobreix el deute d’explicació amb la ciutadania que no va poder satisfer el dia de la dimissió. Present i agenda • Actualment, cap del Servei de Joc i Espectacles (retorn a la funció pública després de Justícia). • Presentació del llibre: Seu de la Generalitat (Girona), a les 19 h, amb Jordi Grau de presentador. Moments destacats • 300 membres a la GGG i fins a 50 en sortides; espai inclusiu per a nivells diversos. • 65 bicicletes per a infants a l’Índia: impacte social més enllà de la comunitat local. • A Interior: impuls de COPAREM i franges; gestió de crisis majors. • Autocrítica valenta de Ballesta sobre els 53 dies; reivindicació del municipalisme i la transparència.

Panorama general Episodi molt complet d’Els Quatre Rius amb focus en la 43a Setmana Gastronòmica de Girona, una mirada cultural-tech a robots i intel·ligència artificial, la presentació del nou disc de Ferran Urriols, un joc de taula familiar recomanat amb el Sac de Jocs, i una agenda cultural carregada per al cap de setmana. Temes principals 1) 43a Setmana Gastronòmica de Girona Convidat: Xavier Manresa (Associació d’Hostaleria de Girona) • Girona porta 43 edicions celebrant la seva gastronomia; la iniciativa va néixer abans del “boom” Michelin i ha acompanyat la maduresa culinària de la ciutat. • Missatge clau: la bona cuina a Girona s’hi troba tot l’any. Aquesta setmana és una reivindicació i un aparador per recordar-ho. • Obert a tots els formats i butxaques: des de tapes i menú del dia fins a menús degustació i alta cuina; inclou bars, restaurants, locals de nit i hotels de més de 200 associats. • Context post-Covid: les terrasses es van convertir en essencials i el sector viu un moment dolç, però amb retos d’inflació (xocolata, cafè, energia, gas) que obliguen a fer les coses molt bé i amb seguretat. • Crida final: descobrir l’oferta a la web de l’Associació i aprofitar per gaudir i donar suport al sector. 2) Robots i IA: de la ficció a la realitat Convidat: Jordi Ojeda (doctor en Enginyeria Industrial) • La paraula robot neix al teatre i es consolida al cinema del segle XX; icones com R2-D2 o Terminator han creat una relació emocional amb els éssers artificials. • El segle XXI “robotitza” la ficció: ja no és un gènere, sinó una presència transversal en qualsevol pel·lícula o sèrie. • Importància de clarificar conceptes: androide, cíborg, exoesquelet, realitat augmentada, etc.; cultura tecnològica bàsica per a tothom. • Continguts de la xerrada: recorregut cronològic de la robòtica, debat sobre geminoides (rèpliques humanes) i actors virtuals en films d’imatge real. • Llibre referència de l’autor: Robots de cine. 3) Ferran Urriols presenta “Darrere els Horts” Convidat: Ferran Urriols (cantautor) • Concert-presentació en format duo (guitarra + percussió/saxos) amb avançament exclusiu de cançons d’un disc que surt al maig. • El disc s’ha gravat en una antiga granja de pollastres a la Torre d’Uristà, literalment darrere els horts, amb la porta oberta: s’hi filtren sons del camp i animals. • Contrapunt creatiu: més obert i ric en col·laboracions i instruments, però encara més íntim en mirada i arrels. Un retorn a l’origen des de la maduresa. 4) Sac de Jocs: ‘Pillado’ (Ludilo) Convidat: Pau Regincós • Joc cooperatiu de detectius per a 5+ anys (2-4 jugadors, 20’), ideal per iniciar famílies en jocs de taula. • Mecànica: daus amb petjades o ulls per moure’s i trobar pistes o revelar sospitosos; s’elimina fins a trobar la guineu-lladre abans que s’escapi. • Clau pedagògica: fomenta memòria, deducció i tensió positiva de “cursa contra el temps”; tots hi juguen alhora, admet diverses edats. 5) Agenda Girona Secreta (cap de setmana) • Rally Costa Brava (73a ed.): final al Pont de Pedret (diumenge), espectacle visual de clàssics. • Fòrum del Formatge Artesà (Devesa): més de 40 expositors, tallers i tastos; també vins DO Empordà i cerveses artesanes. • Carpa Destinos Euskadi (Plaça Catalunya): turisme, degustacions i esports tradicionals (activitat gratuïta). • Teatre Municipal: Tirant lo Blanc amb direcció de Joan Arqué, adaptació de Màrius Serra i música en directe de Judit Neddermann. • El Foment: Ferran Urriols presenta el disc (vespre). • La Mirona: Boos (sold out). Alternativa: Ojos Pardos al Yeah! • Botiga al carrer (eix comercial Girona): promocions, comerç local. • La Volta #52 (Plaça de l’Assumpció, Sant Narcís): art i artesania, concert Black Music Festival, tallers, espais de joc. • Hip hop al parc (Estació Espai Jove): 4 actuacions + tallers de breakdance i grafit. • Girona FC – València CF (futbol), doble concert d’Ara Malikian (Auditori). • Pujada a peu als Àngels (61a ed.): 9 km, mítica de la ciutat. • Vermut al jardí del Gala (diumenge): clàssic per tancar el cap de setmana. Moments destacats i cites Per ser feliç només calen dues coses: bona salut i mala memòria. Record a Pepe Domingo Castaño, esmentat a l’obertura del programa com a lliçó vital. Interlocutors de l’episodi • Said Esbai (presentació i conducció) • Arnau Vila (co-conducció i comentaris) • Xavier Manresa (Associació d’Hostaleria de Girona) • Jordi Ojeda (enginyer i divulgador) • Ferran Urriols (cantautor) • Pau Regincós (Sac de Jocs) • Carles Pintià (Girona Secreta, agenda)

Editorial d’obertura • Crida a la reflexió després d’aldarulls i condemna de tota violència, amb èmfasi en abordar les causes estructurals. • Punts clau que el conductor subratlla: - Desigualtat creixent i crisi d’habitatge que afecta tothom - Cost de la vida a l’alça i sous estancats des de fa anys - Prevenció davant discursos que desvien el focus cap a l’“origen” o la multiculturalitat "Que l’origen i la multiculturalitat no desviïn l’atenció d’uns problemes que patim tots en el nostre dia a dia." Exposició “Entre quatre parets” — L’Hospici de Girona (1769–1963) Context i orígens • Amb la comissària i historiadora Céline Mutos Chicola, es reconstrueix la memòria d’un edifici amb més de 250 anys d’història que avui és la Casa de Cultura. • L’espai neix cap al 1769 no pas com a hospici infantil, sinó com a Misericòrdia per a dones: control/protecció de dones considerades fora de la moral del segle XVIII. • Girona tenia límits físics (muralla) i molts convents: es crea un complex de dos edificis diferenciats: Misericòrdia (dones) i Hospici (ampliació posterior), amb dos patis (el de dones, molt més petit). Funcions i vida interna • L’hospici fou sobretot una entitat econòmica: espais de treball i conreu, i la primera fàbrica cotonera de Girona dins l’edifici. • Al llarg del temps hi conviuen dones, homes, nens, però també demens i invàlids: un autèntic “calaix de sastre” per a persones fora del circuit hospitalari. • 1803: per la desamortització i la manca de recursos de l’Hospital de Santa Caterina, els nadons abandonats passen a l’hospici (cost elevat de dides). És el punt d’inflexió per a l’entrada sistemàtica de nens. Treball, tallers i impremta • Tallers d’aprenentatge per a nois (fusteria, sabateria, cistelleria, lampisteria, taona del pa…). Mà d’obra barata de 12–13 anys per empreses locals. • Gran impremta (1868–1962): imprimeix “Los Sitios” i el Butlletí Oficial de la província; forma generacions d’impressors. Educació i règims polítics • Innovació pedagògica amb el mètode Montessori durant la Mancomunitat i la República, amb coeducació i obertura a escoles de la ciutat. L’artista Domènec Fita s’hi forma i hi descobreix la seva vocació. • Amb el franquisme: separació estricta de nens i nenes i educació interna (especialment limitada per a les nenes). El discurs assistencial canvia i retrocedeix. Eixos de l’exposició i dimensió humana • Tres eixos temàtics: - Treball (fàbriques, tallers, impremta) - Abandonament (història dels nadons i el seu trasllat a l’hospici) - Històries personals (cartes, objectes, veus de residents) • Peça emotiva: cartes de mares i objectes que acompanyaven els nadons (medalles, records). "Hi havia un torn, una mena de caixa giratòria, per posar-hi un nadó amb una carta, tancar-ho i a la fortuna…" • Denúncia de sexismes i patriarcat històrics reflectits en expedients; necessitat de recuperar i compartir la memòria abans que desapareguin els testimonis. El Recòndit — Música de primer nivell en escenaris recòndits Essència del festival • Amb Pau Planas (director artístic), es presenta un festival que porta grans artistes a pobles petits i espais naturals poc coneguts. • DePedro obre a Esponellà; Blaumut actua a Sant Mer (Vilademuls) amb un directe adaptat a l’entorn. Formats íntims i de proximitat. Territori, sostenibilitat i patrimoni • El festival promou descobrir el Pla de l’Estany: Ruïnes de Vilauba, Castell d’Esponellà, Castell i Pou del Glas a Palol… • Aforaments dimensionats (300–400) per reduir l’impacte i evitar tensions logístiques; creixement controlat. Talent emergent i arrelament • Compromís amb artistes emergents (p. ex. Foresta, Marina Escoda, Ernest Prana, Rita Pallés, Miki Núñez), perquè el cartell no sigui només grans noms. • Neix el Tast Recòndit: maridatge amb productors locals (formatges artesans, ous, mel, oli) i visites guiades — música com a excusa per viure el territori. Reptes • Suport decidit d’ajuntaments, però costos d’explicar el model a administracions supramunicipals que prioritzen xifres. El festival defensa qualitat i impacte local per sobre de la massificació. Recomanacions musicals amb Adrià Giné Leiva + Robe Iniesta • Tema nou amb Robe Iniesta (col·laboracions escasses): cançó escrita per ajudar un amic en depressió. • Producció i pont de connexió de Carlos Raya (Fito & Fitipaldis, M-Clan, Calamaro, Sabina…). • Leiva consolida el seu rol de rockstar i compositor refinat, lluny del tòpic de l’era Pereza. Amaia • Post-OT, s’allunya del mainstream i sedueix públic jove amb pop d’autor i sensibilitat indie. • Ha tocat al Primavera Sound i ha exhaurit Sant Jordi Club i Movistar Arena. • Discurs artístic coherent, sense “prostituir” el projecte: autenticitat i connexió emocional. Samurai • Veu emergent madrilenya de pop-rock amb guitarres distorsionades i to melancòlic (influències punk/indie). • Talla escollida d’avui, més íntima, mostra la versatilitat de la proposta.

Resum general Dimecres 12 de març de 2025, Els Quatre Rius (Girona FM) condueix una emissió variada amb quatre grans blocs: emprenedoria femenina (programa formatiu gratuït a Salt), cultura italiana (Roma Sense Papa), formació professional i indústria química (Institut Montilivi) i música (presentació del disc Baladrera d’Alteranda). "Que tot plegat se solucioni de pressa, sense incidents i de la millor manera possible" —obertura marcada pels aldarulls arran d’un desnonament la nit anterior. Emprendre en femení (amb Neus Vila) Què és i per a qui • Programa gratuït (60 h) per a dones que vulguin impulsar un projecte personal o professional. • Segona edició, abril–maig (dl. i dc., 15–20 h), a Salt (Viver i Factoria Cultural Coma-Cros), amb suport de la Cambra de Comerç de Girona. • Objectiu: empoderament, lideratge i passar del somni a l’acció equilibrant energia masculina i femenina. "Busquem 20 dones" i és "una formació amb molta ànima". Continguts i equips • Marc de lideratge i autoconeixement (Neus Vila): comunicació intrapersonal, límits i valors. • Aspectes legals (Cecilia Pitzar), creativitat i pensament lateral (Roser Martínez), educació financera (Elisabet Valentí) i competències transversals —top ten— (Georgina Duran). • Connexió amb AGE (associació de dones emprenedores de les comarques gironines); crida a més dones liderant projectes i organitzacions. Com inscriure’s • Contacte via Instagram (neusvf) o web de la Cambra de Comerç de Girona. Cultura italiana a Girona: Roma Sense Papa (amb Nicola Ferretti) Missió i oferta • Associació que promou idioma i cultura italiana a Girona/Catalunya: cursos trimestrals de llengua (tots els nivells) i cursos de cultura (història, història de l’art) en català i italià. • Temàtiques recents: Magna Grècia, etruscos, Mussolini, Renaixement; paral·lelismes paisatgístics i culturals amb Catalunya. "Menjar i vi són cultura" —activitats experiencials com tastos de vi, clubs de lectura i conferències. Comunitat i visió • Col·laboracions amb entitats locals (p. ex. Museu del Cinema–Truffaut) i divulgació via Instagram. • Somni a 10 anys: petit segell editorial, traduccions i biblioteca pròpia, amb arrelament al territori. II Jornada Tècnica de la Família Professional de Química (Institut Montilivi) — amb Glòria Villalonga Objectiu i format • 13 de març, 9.30 h: trobada per connectar alumnat–empresa i alinear competències amb necessitats reals. • Sessions en grups petits, presentacions breus i diàleg; participació d’exalumnes perquè comparteixin experiència i itineraris professionals. "No hi ha res millor que acabar de formar-se a una empresa"; a l’aula, 70–75% del temps és de laboratori. Empreses i estudis • Participen: HIPRA, Nestlé, Esteve Química, CECAM (producció i laboratori). • Oferta a Montilivi: Grau Mitjà de Laboratori i dos Grau Superior (Producció i Laboratori/Anàlisi); alta inserció laboral a la demarcació. Música: Alteranda presenta ‘Baladrera’ (amb Anna Rodrigo) El disc • Presentació: 14 de març a la Factoria Cultural Coma-Cros (Salt). • Producció a foc lent durant dos anys; títol: ‘Baladrera’ —persona que fa merder, que fa tumult. • Sonoritat híbrida: rap–rock–funk–flamenc sense filtres; treball de producció amb detalls com escratxos a "Aiguaball". Temes i directe • Lletres de denúncia social i vivències personals amb mirada col·lectiva i crítica. • Formats de directe: quartet (Pol Pruneda, Nil Verdú, Jordi Arbat; col·labs d’Aran Figueres i Xevi Caraltó) i duet amb Laudal Figueres (enfoc teatral/escènic per sales). • Radiografia del sector: booking i gestió auto-produïda, limitacions pressupostàries i adaptació de formats. "Ara vull fer coses mecàniques..." —descompressió creativa després de tancar el disc. Idees clau • Empoderament femení i eines pràctiques per emprendre. • Cultura italiana a Girona més enllà de la llengua: art, història i viure l’experiència. • FP Química amb forta orientació pràctica i ponts reals amb la indústria. • Música d’autoria que barreja gèneres per dir les coses en veu alta —una autèntica baladrera.

Panorama general del programa Dimarts, 11 de març de 2025, als Quatre Rius (Girona FM) combina cultura i memòria amb tres eixos principals: la figura de Josep Pallac (política i pedagogia), el cicle Retrobant Garreta pels 150 anys del naixement de Juli Garreta, i l’exposició fotogràfica La dona i el color en clau 8M. El programa s’obre amb una breu conversa sobre música en viu i l’inici de temporada de concerts. Música en viu: temporada que arrenca Conversa amb Arnau Vila • El març marca l’arrencada de gires i programacions: concerts a La Mirona, trenes a la cantonada, acústica de Figueres, i programació com Sons del Món a Roses. • Referències concretes: Julieta a Sons del Món; Blaumut presentant “Abisme”; sold-out a La Mirona; l’“acústica” de Figueres com a record recent. • Idea central: el valor insubstituïble de l’experiència de concert respecte a l’escolta amb auriculars. “...veure i viure un concert des de la pista... sempre serà millor.” Josep Pallac: política i pedagogia, un sol compromís Entrevista amb Joan Safont sobre el llibre “Josep Pallac. Política i Pedagogia” • Biografia essencial: nascut el 1920 a Figueres; adolescència durant la República, joventut a la Guerra Civil; exili i postguerra a França; retorn a Catalunya i participació en la transició. Mor el 1977, amb 56 anys. • Arrel empordanesa i gironina: formació a l’Institut Ramon Muntaner (Figueres) i docència al Jaume Vicens Vives (Girona) amb un COU experimental (1969-70) que va marcar alumnat per la seva innovació pedagògica. • Dues facetes inseparables: pedagog i polític. Docent fins i tot sent secretari general de partit; l’endemà d’un congrés torna a fer classe a Girona. “La pedagogia servia per fer ciutadans més lliures, més cultes i més implicats en la societat.” • Experiència política complexa: militància al POUM i vivència del “foc amic” durant la Guerra Civil; posteriorment, tensions per la seva defensa de la socialdemocràcia (acusacions de ser “agent” i gestor del capitalisme, que el temps va desmentir per la via dels fets dels seus adversaris). • Aportacions clau: - A la pedagogia: influències de les reformes franceses; innovació i experimentació educativa. - A la política: articulació d’un projecte socialdemòcrata connectat a l’Europa del moment, capacitat de pacte i de teixir acords. • Mort i llegat: mor d’un atac de cor en un context sanitari amb limitacions (sense unitat coronària al Trueta). Deixa una orfandat política i la pregunta oberta sobre quin paper hauria tingut a la Catalunya postfranquista. “Un historiador no pot fer de futuròleg ni de novel·lista.” • Controvèrsies i memòria local: oposició de sectors de dreta a que una escola de Figueres portés el seu nom, malgrat ser pedagog, figuerenc i símbol idoni per a un centre educatiu. • Actualitat del pensament: recuperar Pallac pot inspirar la crisi de valors de la socialdemocràcia actual; mirar el passat per extreure lliçons de futur. Retrobant Garreta: més enllà de les sardanes Cicle a la Casa de Cultura (Diputació de Girona) amb Joaquim Rabaceda • Efemèride: 150 anys del naixement de Juli Garreta; el cicle busca ampliar la mirada més enllà de la seva fama com a compositor de sardanes. • Eixos del cicle: - Concert inaugural: integral per a piano (sense sardanes) i estrenes públiques d’obres mai tocades. - Conferències: música de cambra; sardanes (incloses les simfòniques i per ser escoltades a casa, al piano); i música orquestral, el repte major de Garreta al final de la seva vida. • Objectiu: redescobrir un Garreta polièdric (piano, cambra, simfònic) i sorprendre el públic amb la qualitat i abast de la seva obra. La dona i el color: fotografia en clau 8M Conversa amb el Dr. Josep Maria Sirvent (Espai Cívic Mercadal) • Exposició col·lectiva fins al 31 de març: resultat del curs de fotografia amb mòbil (professora Paula Fernández). Grup paritari (3 dones i 3 homes), muntatge i textos a càrrec de l’alumnat. • Temàtica: la dona i el color a través d’oficis, quotidianitat i mirades creatives. • Peces i motius destacats: - Paisatges hivernals a Cadaqués; - Esport femení de força (aixecament de pesos); - Teletreball en clau directiva; - Dones fent ràdio; - Retrats creatius amb miralls i reflexos; - Llevadora escoltant una embarassada; - Perruqueria i joc de miralls; - Retrat infantil amb nas de pallasso; - Talladora de pernil en escena vermell i negre; - Bombera en acció; - El “cor del Mercat del Lleó” (peixateria) en blaus i grisos. • Memòria i homenatge sanitari: peça “Guardianes de la vida” dedicada a les infermeres d’UCI en el 5è aniversari del primer ingrés per Covid-19 a Girona; reconeixement a l’“escut invisible” que va sostenir vides en un context incert. “...la mascareta trenca la monotonia, simbolitzant la fortalesa i la sororitat... sostenint la vida a les seves mans.” • Missatge final: viure amb optimisme, valorar les petites coses, i el poder de l’art (fotografia, poesia) per fixar memòria i gratitud col·lectiva. Idees clau • Pallac encarna la síntesi de pedagogia i política amb una mirada europea i socialdemòcrata avançada. • Juli Garreta és molt més que sardanes: piano, cambra i simfònic demostren la seva ambició artística. • La dona i el color posa el focus en mirades femenines i oficis invisibilitzats, amb memòria de la pandèmia i reconeixement a la infermeria. • La música en viu torna amb força al març, recordant el valor insubstituïble del directe.

Resum general Programa marcat per tres grans focus: el conflicte urbanístic del Parc Jordi Vilamitjana vinculat al nou Campus/Parc de Salut, el paper i el relleu de les associacions de veïns a Girona, i la música en directe amb la Black Music Big Band. 1) Parc Jordi Vilamitjana i Campus de Salut • Manifestació i moció al ple: avui a les 17 h, sortida de Can Ninetes cap a la Plaça del Vi per acompanyar la moció de l’Assemblea d’Entitats en defensa del parc. • Què demana la moció (tres punts de mínims): - Reconèixer l’especificitat urbana i social de Santa Eugènia i Can Gibert (alta densitat, història i teixit propi). - Preservar el Parc Jordi Vilamitjana i trobar alternatives per construir l’hospital sense sacrificar-lo. - Participació veïnal des de l’inici en projectes d’aquest impacte. • Crítica al planejament actual: es denuncia un “nyap urbanístic” assumit per urgència, amb un problema de fons financer (compensacions i urbanització al voltant d’11 M€ sobre un projecte d’uns 700 M€, ~3%). • Alternatives verdes, insuficients: la suma de petites zones al voltant de Mas Marroc i fins a tocar Vilablareig és fragmentada i separada per vies i rotondes; no substitueix un parc compacte i pròxim. • Risc de judicialització: si la moció es perd i segueix el projecte actual, no es descarta la via judicial (tant per part veïnal com de propietaris), amb possibles sentències futures que obliguin a compensar amb diners. “El que no es pot demanar és que els veïns de Santa Eugènia i Can Gibert paguin la factura d’aquest hospital a través del sacrifici d’un parc.” 2) Associacionisme veïnal i relleu • Pep Fortià (AV Vistalegre–El Carme) deixa la presidència després de 7 anys; Lluís Pí assumeix el relleu temporal mentre s’acompanya l’entrada de gent jove. • Èxits i vida de barri: nou local social i agenda d’activitats (tai-chi, club de lectura, tonificació), Revetlla de Sant Joan referent a la ciutat, i el centenari del primer camp del Girona (avui Parc de Vistalegre), amb exposició i documental. • Assignatures pendents: soroll al carrer Sorollós i el calendari de passeres/ponts (Font del Rei es desencalla aquest any; Areny i Montilivi, amb retard i problemes tècnics). • Relleu generacional, un repte: manca de temps de les noves generacions i càrrega burocràtica de la gestió d’entitats i subvencions. “En el món cada vegada més individualista, costa fer teixit de barri, però quan algú lidera, la gent s’hi apunta.” 3) Black Music Big Band • Berta Rossell explica un cap de setmana intens: estrena a Viladecans i concert gairebé sold out a l’Auditori de Girona amb el show “Fever” (resum disco-dance dels 70s). • Projecte i família artística: gran cohesió entre cantants, base i vents (prop de 50 músics), i connexió amb la Junior, Música de l’Est i la Choir. • Novetats: col·laboració sorpresa amb Lil Dami (gravació 100% gironina). • Calendari: Black Music Picnic el 23 de març al Parc Migdia (ambient familiar, food trucks i concerts). “Som família; hi ha una cohesió i un nivell artístic increïble per l’edat que tenim.” 4) Obertura i to del programa • Retorn del conductor després d’una grip forta i agraïment als sanitaris. Xerinola amb Arnau Vila: “ningú és imprescindible”, però sí, es troba a faltar el micro. Dades i punts clau • Manifestació: 17:00, sortida Can Ninetes → Plaça del Vi (parlaments i votació de la moció dins el ple). • Costos: projecte global ~700 M€; compensacions/urbanització del parc ~11 M€ (~3%). • Reclam veïnal: no sacrificar el parc i obrir la participació des de l’inici; les “derivades complexes” no poden invisibilitzar el conflicte central.

Resum general Programa especial d’Els Quatre Rius amb tres blocs principals: Fòrum Gastronòmic Girona 2025: novetats, connexió amb l’Any Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, el nou congrés-intern “A la Brasa”, concursos, barra gastronòmica i espais de vi i oli. Premis Enderroc: format de la gala, actuacions exclusives, noves categories (Rock) i estat de la música en català. Salut mental: anàlisi del possible trastorn narcisista en Donald Trump i els riscos socials i polítics d’aquest perfil. "Volem convertir aquesta festa anual de la música en una mena de gran espectacle" (Enderroc) Fòrum Gastronòmic Girona 2025 Any de la Gastronomia i focus en cuina catalana Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025: el fòrum hi dedica part del congrés a la cuina catalana tradicional i clàssica. Objectiu: aprofitar el moment d’efervescència gastronòmica a Girona i al país. "Catalunya celebra l’any de la gastronomia... dedicarem part del Congrés a la cuina catalana" Novetats i cicles Territori d’estrelles a la barra gastronòmica (places limitades): restaurants gironins amb estrella expliquen el seu plat icònic amb proximitat i interacció. Concursos: Millor steak tàrtar de l’Estat; concurs de tajín; demostracions de cuina de referents com el Celler de Can Roca, Les Cols, Paco Pérez, etc. Obertura al públic i perfil “foodie” Tot i ser un esdeveniment professional, els aficionats són benvinguts; les xarxes dels “foodies” ajuden a difondre tendències i continguts. Espais de producte Espai Vi: DO Empordà (promotora) + DO convidada (Montsant), amb tast de 60 referències. Espai Oli: unes 20 referències d’olis, majoritàriament catalans. “Cinquena gamma”: desmitificació La cinquena gamma (plats precuinats per regenerar) té qualitat equiparable i pot ser de proximitat; sessions específiques el dimecres. "La cinquena gamma pot tenir producte de proximitat i la mateixa qualitat que el producte fet a casa" Xerrades clau “Números 1”: diàleg sobre procés creatiu amb Joan Roca i Eduard Xatruch (Disfrutar). Projecte “A la Brasa” (congrés dins del congrés) Origen i objectius Iniciativa col·lectiva de professionals de la brasa (foc a la terra + Brasa) per ordenar, formar i dignificar l’ofici de greller. Metes: cultura del foc, gastronomia, formació i futura acreditació de greller (aquesta edició és showcase, no certificació). Tècnica i seguretat El temps és el factor més important; decisió entre llenya vs carbó de qualitat; evitar espurneig i llenyes resinoses (ex.: pi). Valorar alzina, ametller, olivera ben assecades. "El més important de la brasa és el temps" Show, ambaixadors i ecosistema Demostracions d’estris i mètodes: graelles, forns (tancats i de llenya), asts, fumadors, parrilles obertes/tancades. Ambaixadors de la brasa: Rafa Peña, Pere Arpa, Jordi Garrido (rossos), Santi Colomí (peix), Jordi Roca (postres i cafè a la brasa), grup Sagardi (Miquel López de Viñaspre), Imanol Jaca (xuleta/xuletón), i una escudella i carn d’olla a la brasa. Patrocinadors d’estris, matèria primera i utensilis; bloc congressual sobre llenya, carbó, cendra i per què d’un certificat de greller. Premis Enderroc Format i atractius de la gala Gran espectacle radio-televisiu amb molta música: 14 artistes a l’escenari i sorpreses. Estrenes: Els Tiets presenten en exclusiva un nou senzill. DJ Trapella filant els temes en directe. Premis i categories Premis de la crítica (ja coneguts) + 12 premis de votació popular + 3 premis especials. Nova categoria de Rock per visibilitzar guitarres, heavy, punk i derivats; el 2024 es van publicar 170-175 discos de rock. Estat de la música en català Producció multiplicada (més de 40.000 cançons en 5 anys): escena homologable al top 10 europeu. La música és eina de cohesió, llengua i identitat. "La música és la fotografia de cada moment" "Sense música en català no existim com a país" Girona com a seu 15 anys de gala a Girona; l’Auditori s’ha quedat petit (llista d’espera > 300 persones). Voluntat de futur a la ciutat. Salut mental: narcisime i política (cas Trump) Perfil narcisista Exhibició de prepotència, necessitat d’adulació, manca d’autocrítica i funcionament capriciós. Risc màxim quan assoleixen poder: pèrdua de contacte amb la realitat i decisions emocionals més que racionals. Adhesions, espectacle i manipulació Carisma sense filtre que atrau en l’ecosistema de missatges curts i petardades mediàtiques. Possibilitat de guions a l’ombra (manipulació, fakes, operacions d’influència) que amplifiquen el fenomen. Sostenibilitat del personatge La successió de polèmiques es manté pel ritme i l’oblit, però pot esgotar el públic pel límit de “dir-la més grossa”. Xoc d’egos: friccions amb altres perfils similars (p. ex. Elon Musk) i tendència a eliminar rivals al mateix espai. Autoimatge i grandiloqüència Normalització d’estàtues i símbols personals; contrast amb democràcies on l’opacitat sosté imatges de poder, però la luz n’exhibeix els “peus de fang”.

Panorama general de l’episodi Programa especial amb protagonisme femení, a les portes del 8M. Tres blocs principals: • Entrevista a Maria Barbal sobre la nova novel·la Peripècies, l’ofici d’escriure i el sector editorial en català. • Conversa amb Helena Tolosa sobre la cançó-tribut "Quan els grans arbres cauen", les cures i la poesia en context. • Testimoni de Sílvia Castelló sobre emprenedoria i maternitat amb mirada pràctica i de conciliació real. 1) Maria Barbal — “Peripècies” i l’ofici d’escriure Sobre la novel·la • Protagonista: Anton Ballart, un autor que descobreix la vocació i afronta les llums i ombres de l’ofici: equilibri entre creació i vida, relació amb el món editorial i amb el públic. • Llibre amb escenes de presentacions, llibreries (inclosa la Llibreria 22), ràdio i Sant Jordi. "És tot el món que fem els escriptors quan no escrivim." Autobiografia vs. ficció • Barbal utilitza experiència i reflexions pròpies, però el personatge s’allunya d’ella (home, barceloní, classe mitjana). • Dificultat central: compatibilitzar la solitud i el temps que reclama l’escriptura amb família i amistats. "La vida de l’escriptura vol solitud, concentració i temps..." El sector editorial i el lector • Mirada crítica (mesurada) al món editorial: el llibre és també producte i empresa. • Aprendre a distribuir el temps entre “ser escriptor” i “fer d’escriptor”. "Has de distribuir millor el teu temps entre el ser escriptor i el fer d’escriptor." • La lectura com a segona part del llibre: escriure amb vocació de comunicació amb els lectors. Estat del català i l’ecosistema editorial • Convivència de grans grups i petites editorials (especialitzades, amb catàlegs cuidats). • Context del català: baixada d’ús en àrees urbanes però bon moment per a l’edició en català, recuperacions de clàssics i moltes traduccions. Procés creatiu de “Peripècies” • Inici el 2012, períodes de repòs i reescriptures; fins i tot canvia el final. • Reprendre després d’anys ajuda a llegir-se com un “lector nou” i millorar l’estil. Temes de fons a l’obra de Barbal • Del Pallars i la ruralitat a entorns urbans; eixos: guerres i postguerres, migracions muntanya-ciutat. • Temes universals que tornen a ser candents avui. 2) Helena Tolosa — Dones invisibles, cures i poesia La cançó i el videoclip • "Quan els grans arbres cauen": musicació d’un poema d’Àngels Gregori. Arranjaments de Gonzal Vallès. • Videoclip col·lectiu d’homenatge a dones invisibilitzades: àvies, mares, amigues i referents (p. ex. Montserrat Roig, Maya Angelou). "Les dones del dia a dia no surten als anals de la història." Cures, reconeixement i polítiques • Reivindicació de la feina de cures: sovint no remunerada i poc valorada. "Si una feina no està pagada, no està reconeguda." • Defensa d’avenços reals: cotització/remuneració de cures, decisions pensades en clau de bé superior de l’infant. Poesia en context i directe • Metodologia de càpsules temàtiques que faciliten l’escolta i la comprensió emocional. • Concert a La Mercè (21 de març): cinc peces sobre Josep Maria Llompart (totes cantades) dins un acte col·lectiu del Dia Mundial de la Poesia. 3) Sílvia Castelló — Emprendre i maternar sense culpa Conciliar de debò • Missatge clau: no cal triar entre ser mare i emprenedora; cal xarxa de suport (parella, avis, amistats, altres emprenedores) i horaris flexibles. • Desmuntar la culpa: el repartiment de rols amb el pare és positiu i educatiu per als fills. "Si no vas a buscar tu els nens al col·le... ets mala mare? Doncs no." Comunitat i polítiques • Necessitat de conciliació real també des de les polítiques públiques. • Xerrada dins el cicle La Dona Activa (Espai Cívic Mercadal): conversa oberta per compartir experiències i eines pràctiques. Apunts musicals i transicions • Maria Barbal tria "Bridge Over Troubled Water" (Simon & Garfunkel), cançó que escolta l’Anton Ballart a l’inici de Peripècies, com a pont cap al bloc musical de l’episodi.

Visió general Programa magazine amb tres blocs principals: una entrevista literària amb Cristina Canamasses i dos títols premiats, la Jornada de l’Esport Femení a Girona, i el teatre social “Metamorfòsics” sobre temàtiques LGTBIQ+ per a instituts. "Alguna cosa bona havia de tenir la Renfe." — sobre escriure novel·les aprofitant els trajectes diaris sense cobertura 1) Entrevista literària: Cristina Canamasses Les obres i els premis • Els dos últims Fabergé (febrer): ficció històrica amb els ous de Fabergé com a fil conductor. Premi: 26è Premi Literari Vila d’Ascó. • Aigües de Llibertat (març): sobre esclavatge i indians, amb tres protagonistes en el triangle Atlàntic (Àfrica–Cuba–Catalunya). Premi: 14è Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall. Trama i context • Fabergé: arrenca a la Revolució Russa de 1905, passa per la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. Protagonista: Olga, de Sant Petersburg a Girona en un periple dur, principalment en tren i a peu. • Aigües de Llibertat: tres veus — un africà esclavitzat cap a Cuba, un bagurenc que emigra a les Amèriques i la Rosa, cubana hereva d’un ingeni (plantació de sucre). Conflictes ètics, identitat i llibertat. Procés creatiu i la Renfe com a catalitzador • L’autora, traductora i coneixedora del rus, es va enamorar del món Fabergé vivint a Rússia. • Va redactar bona part al tren (Girona–Barcelona) sense cobertura: - Escriure en trajecte; investigació feta fora de línia - Inspiració també del paisatge humà dels combois • Sensació d’“efervescència” per la doble estrena i doble premi; humilitat i motivació per continuar. Presentacions destacades • Els dos últims Fabergé: 5 de març, 18:30, Llibreria Empúries; 22 de març, Cassà de la Selva; presentació a Ascó vinculada al premi. • Aigües de Llibertat: 2 d’abril, Cambrils; 16 d’abril, 18:30, Llibreria 22 (Girona). 2) Jornada de l’Esport Femení (9 de març) Objectius clau • Visibilitzar i normalitzar l’esport femení. • Combat del sedentarisme adolescent (alerta de l’OMS). • Trencar estereotips de gènere a l’esport i evitar l’abandonament. Format i espais • Activitat al centre de Girona (Plaça del Lleó, Plaça Catalunya, Riu Onyar...) el diumenge 9 de març. • Públic: nenes, adolescents, dones i àvies; obert a tothom. Programa i disciplines • Més de 23-25 disciplines entre iniciació i exhibició: hoquei patins, tenis taula, gimnàstica, voleibol, piragüisme, atletisme, rugby, bàsquet, futbol, activitats subaquàtiques, escacs, judo, skate, marxa nòrdica, paleotraining, triatló, trialbike i gravelbike (sortides amb les Gravel Girls). • Circuits de marxa nòrdica amb estiraments i hipopressius; córrer i caminades (9:30); sessions de pilates, estiraments, paleotraining i hipopressius durant el matí. Tallers i formació • Prevenció de lesions (EUSES Alumnis, Col·legi de Fisioteràpia, i Laura Moisset – COPLEF). • Psicologia esportiva i nutrició esportiva (Codi Nucat). • Debats i xerrades als instituts (més de 70) sobre rols, llibertat d’elecció i pressions socials. "De veritat creiem que som lliures a l’hora d’escollir l’esport que fem?" Ambaixadores 2025 • Emma Feliu (natació paralímpica, bronze en relleus) • Laia Pelacs (natació, objectiu mínimes olímpiques) • Berta Ribas (bàsquet, promesa gironina) • Teresa Massó (referent com a docent, directiva, entrenadora; visibilitza rols no estrictament de jugadora) 3) Teatre: “Metamorfòsics” (LGTBIQ+) L’obra i el context • Producció del Galliner (grup Galls Molière). Estrenada a Blanes i com a taller a La Planeta; ara al Teatre Municipal de Girona. • Funcions per a escoles: 19 de març a les 10:30 i 12:15 (entrada gratuïta; reserva via Agenda Ajuntament o SEM). Primera sessió exhaurida; segona amb poques entrades en el moment del programa. Temes tractats • Realitats LGTBIQ+: bullying, sortida de l’armari, identitat de gènere, violències i desigualtats aquí i arreu del món. • Treball amb associacions locals per rigor i tractament respectuós del tema. Experiència escènica • Repartiment jove (Dani i Lola) que subratlla una peça emocional i pedagògica per a adolescents i comunitat educativa. • Vol fer pensar i aprendre des de l’empatia i la vivència teatral. 4) Altres • Minutatge amb falques promocionals i interludis musicals entre blocs principals. • Editorial inicial: salutació i celebració del naixement de l’editorial gironina Gatamaula.

Panorama general Programa magazine de Girona FM amb tres blocs principals: literatura (amb Scarlett Palacios), teatre amateur (FITAC 2025) i música (presentació de l’EP INRI de Mel), entre falques i blocs musicals. Entrevista — Scarlett Palacios: “Un año en coma” i “Siempre Atulado” Trama i temes clau • “Un año en coma”: adolescent pateix un accident, roman en coma i, en despertar, afronta la readaptació a una vida que ha continuat sense ella. • Temes: canvi, identitat dual (part bona/dolenta), amistats que evolucionen, i romanç latent de “tota la vida”. • “Siempre Atulado”: continuació amb to de dark romance i eròtica explícita (autoetiquetada 99% eròtic, 1% història), amb focus en una relació tòxica i les seves dinàmiques. “Compte, aquest llibre és inflamable. Ja que estàs aquí, crema’t.” Procés creatiu i evolució • Va començar a escriure amb 14 anys; va acabar i estructurar el primer llibre als 16. • Escriure en tercera persona i gestionar molts personatges ha estat el repte tècnic més gran. • Part d’experiència personal (estades a França i Irlanda; separació d’una relació tòxica) es ficciona en diàlegs i situacions. • Escriptura de matinada: moment de màxima inspiració. Estat de la saga i on trobar-la • Saga tancada en dos volums; nous projectes psicològics en marxa (no romàntics/eròtics). • Disponibles a Casa del Libro, Amazon i Loto Editorial. • Instagram: pseudònim @Primavera14. FITAC 2025 — 25a edició del Festival de Teatre Amateur de Girona Convocatòria i criteris • Inscripcions obertes fins a finals d’abril. • Criteri: espectacles amb valors humans i intenció ètica, tant en drama com comèdia. • Objectiu: oferir al públic de Girona una experiència teatral estimada i pensada. Tradició i trajectòria • Catalunya té un teixit amateur molt potent; molts professionals s’han format en aquest àmbit. • El FITAC vol ser aparador i pont, sense perdre l’essència amateur. 25è aniversari (bodes de plata) • Sense gran ampliació de pressupost, però amb imaginació: mirada endavant i retrospectiva als muntatges i equips dels anys anteriors, amb possibles retroba-tes i recuperacions d’obres emblemàtiques. Música i entrevista — Mel presenta l’EP conceptual “INRI” Concepte i narrativa • EP de sis cançons com a capítols; cada tema s’associa a un element natural i a una etapa d’una relació tòxica. • “INRI” juga amb el sentit filosòfic (sigles d’elements transliterats a l’hebreu) i el cristià (inscripció de la creu). • Personatge-veu “Luna” introdueix la història; cançons amb personalitat pròpia com “Lala”. Universalitat i catarsi • Relat personal però transferible: amor, desamor, ira i venjança (p. ex., “Jeremías”). • Escriure-ho ha servit per ordenar i tancar etapes. Reptes d’una artista emergent • Industria competitiva condicionada per xarxes socials i mètriques. • Cal persistir: “Sobreviu el més fort.” Directe i posada en escena • Show conceptual amb visuals narratius, coreografies, canvis de vestuari i sis ballarins (+ Mel = 7 a l’escenari). • Referents d’escena: artistes com Emilia Mernes i Indigo; amb pressupost d’emergent però ambiciosa en idees i execució. Blocs musicals i falques • Emissió de diverses peces en antena abans i entre entrevistes (inclosa “Lala” de Mel), i falques/autopromocions de la graella de Girona FM i anuncis locals (Mercat del Lleó).