Memòria de l’Hospici de Girona (“Entre quatre parets”), el Recòndit amb DePedro i Blaumut, i novetats musicals de Leiva, Amaia i Samurai

Editorial d’obertura

• Crida a la reflexió després d’aldarulls i condemna de tota violència, amb èmfasi en abordar les causes estructurals.

• Punts clau que el conductor subratlla:

- Desigualtat creixent i crisi d’habitatge que afecta tothom - Cost de la vida a l’alça i sous estancats des de fa anys - Prevenció davant discursos que desvien el focus cap a l’“origen” o la multiculturalitat

"Que l’origen i la multiculturalitat no desviïn l’atenció d’uns problemes que patim tots en el nostre dia a dia."

Exposició “Entre quatre parets” — L’Hospici de Girona (1769–1963)

Context i orígens

• Amb la comissària i historiadora Céline Mutos Chicola, es reconstrueix la memòria d’un edifici amb més de 250 anys d’història que avui és la Casa de Cultura.

• L’espai neix cap al 1769 no pas com a hospici infantil, sinó com a Misericòrdia per a dones: control/protecció de dones considerades fora de la moral del segle XVIII.

• Girona tenia límits físics (muralla) i molts convents: es crea un complex de dos edificis diferenciats: Misericòrdia (dones) i Hospici (ampliació posterior), amb dos patis (el de dones, molt més petit).

Funcions i vida interna

• L’hospici fou sobretot una entitat econòmica: espais de treball i conreu, i la primera fàbrica cotonera de Girona dins l’edifici.

• Al llarg del temps hi conviuen dones, homes, nens, però també demens i invàlids: un autèntic “calaix de sastre” per a persones fora del circuit hospitalari.

• 1803: per la desamortització i la manca de recursos de l’Hospital de Santa Caterina, els nadons abandonats passen a l’hospici (cost elevat de dides). És el punt d’inflexió per a l’entrada sistemàtica de nens.

Treball, tallers i impremta

• Tallers d’aprenentatge per a nois (fusteria, sabateria, cistelleria, lampisteria, taona del pa…). Mà d’obra barata de 12–13 anys per empreses locals.

• Gran impremta (1868–1962): imprimeix “Los Sitios” i el Butlletí Oficial de la província; forma generacions d’impressors.

Educació i règims polítics

• Innovació pedagògica amb el mètode Montessori durant la Mancomunitat i la República, amb coeducació i obertura a escoles de la ciutat. L’artista Domènec Fita s’hi forma i hi descobreix la seva vocació.

• Amb el franquisme: separació estricta de nens i nenes i educació interna (especialment limitada per a les nenes). El discurs assistencial canvia i retrocedeix.

Eixos de l’exposició i dimensió humana

• Tres eixos temàtics:

- Treball (fàbriques, tallers, impremta) - Abandonament (història dels nadons i el seu trasllat a l’hospici) - Històries personals (cartes, objectes, veus de residents)

• Peça emotiva: cartes de mares i objectes que acompanyaven els nadons (medalles, records).

"Hi havia un torn, una mena de caixa giratòria, per posar-hi un nadó amb una carta, tancar-ho i a la fortuna…"

• Denúncia de sexismes i patriarcat històrics reflectits en expedients; necessitat de recuperar i compartir la memòria abans que desapareguin els testimonis.

El Recòndit — Música de primer nivell en escenaris recòndits

Essència del festival

• Amb Pau Planas (director artístic), es presenta un festival que porta grans artistes a pobles petits i espais naturals poc coneguts.

• DePedro obre a Esponellà; Blaumut actua a Sant Mer (Vilademuls) amb un directe adaptat a l’entorn. Formats íntims i de proximitat.

Territori, sostenibilitat i patrimoni

• El festival promou descobrir el Pla de l’Estany: Ruïnes de Vilauba, Castell d’Esponellà, Castell i Pou del Glas a Palol…

• Aforaments dimensionats (300–400) per reduir l’impacte i evitar tensions logístiques; creixement controlat.

Talent emergent i arrelament

• Compromís amb artistes emergents (p. ex. Foresta, Marina Escoda, Ernest Prana, Rita Pallés, Miki Núñez), perquè el cartell no sigui només grans noms.

• Neix el Tast Recòndit: maridatge amb productors locals (formatges artesans, ous, mel, oli) i visites guiades — música com a excusa per viure el territori.

Reptes

• Suport decidit d’ajuntaments, però costos d’explicar el model a administracions supramunicipals que prioritzen xifres. El festival defensa qualitat i impacte local per sobre de la massificació.

Recomanacions musicals amb Adrià Giné

Leiva + Robe Iniesta

• Tema nou amb Robe Iniesta (col·laboracions escasses): cançó escrita per ajudar un amic en depressió.
• Producció i pont de connexió de Carlos Raya (Fito & Fitipaldis, M-Clan, Calamaro, Sabina…).
• Leiva consolida el seu rol de rockstar i compositor refinat, lluny del tòpic de l’era Pereza.

Amaia

• Post-OT, s’allunya del mainstream i sedueix públic jove amb pop d’autor i sensibilitat indie.
• Ha tocat al Primavera Sound i ha exhaurit Sant Jordi Club i Movistar Arena.
• Discurs artístic coherent, sense “prostituir” el projecte: autenticitat i connexió emocional.

Samurai

• Veu emergent madrilenya de pop-rock amb guitarres distorsionades i to melancòlic (influències punk/indie).
• Talla escollida d’avui, més íntima, mostra la versatilitat de la proposta.