episodis

Panorama de l’episodi Episodi molt complet amb quatre blocs principals: Cinema: repàs d’estrenes de divendres i de dimecres vinent, amb acció, terror, autor i Marvel, més una novetat tècnica al Truffaut en 35 mm. Literatura: presentació de la 2a edició del festival “Literatura de Sóc a Arrel”, amb 11 propostes arrelades als pobles de la llera del Ter, itineraris, poesia i conversa d’autors. Còmics per Sant Jordi: estat del còmic a les parades i recomanacions variades per a tots els públics (superherois, clàssics catalans adaptats, memòria històrica i editorials petites en català). Agenda Girona Secreta: Festa de la Primavera (Tarlà), concerts (Carles Marigó, Fortu), teatre (14.4), Estrenes Urbana (Laura West, Ajuls, Bahía Bahía), i cap de setmana amb Els Tiets a La Mirona. "Parlar de la mort i celebrar que estem vius" — sobre “El Último Suspiro” de Costa-Gavras Temps de Cinema (amb Jep Soler) Estrenes de divendres El Contable 2 (acció, Ben Affleck) • Entreteniment sòlid que reprèn el comptable-autista ara ajudant FBI/CIA. Per a qui va gaudir de la primera, recomanada. Until Dawn (terror juvenil) • Barreja de dia de la marmota + escape room + slasher. Morts creatives en bucle, ideal per a adolescents i colla d’amics. El Último Suspiro (Costa-Gavras) • Comèdia dramàtica sobre final de vida i cures pal·liatives, to humà i equilibrat entre riure i llàgrima. Tema central: com afrontem la mort. Estrenes de dimecres (per festiu) Marvel: Thunderbolts • Antiherois sense poders “clàssics” reunits per salvar el món. Acció per a fans de l’UCM. La buena letra (Celia Rico) • Postguerra i relacions familiars (germans/cunyada). Drama íntim més que bèl·lic, mirada reposada sobre les ferides del passat. La historia de Soleiman (FR) • Immigrant a París rodat com a thriller d’un dia, premi Cèsar al millor actor. Ritme d’intriga amb fort pols social. Bonus cinèfil Retorn a la projecció en 35 mm al Cinema Truffaut (5 de maig): experiència nostàlgica de sala amb projector mecànic. Apunts: exposició del Titanic i cicles de la Filmoteca (Kurosawa acaba, nou cicle pendent d’anunci). Literatura de Sóc a Arrel (2a edició) Quan: del 26 d’abril al 31 de maig (caps de setmana de maig, excepte el del pont de l’1). On: set pobles de la llera del Ter (Sarà, Sant Martí Vell, Medinyà, Flaçà, Sant Joan de Mollet, etc.). Què: 11 propostes d’autoria arrelada, itineraris literaris, recitals, instal·lació infantil i converses. Destaquem Itineraris: Medinyà de Modest Prats (amb Montmarquès, Funalleras, Tirabues) i Fugint dels Camps de Blat (Mercè Saurina) a Juià. Recitals i propostes: Tremendada poètica a Madremanya; El meu poble a la lluna (instal·lació immersiva infantil) a Sant Joan de Mollet. Converses: L’estació de Flaçà, una porta al món (inspiració literària de l’estació), Alberto Conejero (dramaturgia) a Sant Martí Vell. Autora convidada: Corina Oproae (Premi Destino) i el seu “La casa limón”, en diàleg amb la comunitat romanesa local. Camps & Camps: conversa entre Berta Camps i Marc Camps sobre rutines d’escriptura i literatura arrelada al paisatge. "No fem cultura descentralitzada; el centre són els nostres pobles" Còmics per Sant Jordi (Batcova & Farfriki) El còmic, imprescindible a paradetes Clàssics que sempre volen: Astèrix i Obèlix, Tintín, Mortadel·lo i Filemó, Superhumor (nova edició en català, èxit de vendes). Recomanacions Astro City (Planeta Còmic) • Curt Busiek + dibuixants diversos. Vinyetes de vida quotidiana en una ciutat plena d’herois i villans. Humanisme superheròic amb disseny d’Alex Ross. Ideal per començar fora de Marvel/DC. DC Absolute (Superman, Batman, Wonder Woman) • Nous inicis súper accessibles per a lectors nous, amb crítiques excel·lents (WW sorprèn molt). En marxa per Sant Jordi. Spider-Man: Tota una vida (Panini) • Chip Zdarsky & Mark Bagley. El temps avança en “temps real”: de jove a gran, repassant tots els moments clau (tratge negre, Kraven, Venom...). Emotiu i definitiu. Adaptació d’un clàssic català: “El mecanoscrit del segon origen” (Edicions 62) • Gran ús del color per transmetre l’estat anímic; funciona tant si has llegit l’original com si no. L’abisme de l’oblit (Astiberri) • Paco Roca amb guió periodístic. Cerca de les restes d’un pare afusellat el 1940. Memòria històrica amb sensibilitat i rigor. Editorials petites en català (Símbol Editor) • Joies recents: “La darrera reina”, Dersu Uzala (adaptació al còmic) i el manga Ànima vertical (alta muntanya, fisiologia de l’altura). Valor i risc per portar grans obres en català. Agenda Girona Secreta Festa de la Primavera (amb el Tarlà) Divendres: espectacle inaugural (Maïs d’Arrers Circus) i Concert de Sant Jordi a la Catedral (sold out). Dissabte: cercavila amb gegants (Fal·lera Gironina), penjada del Tarlà i pregó, “Gerionada” i despertar del drac (Diables de l’Onyar + Ministrers de Girona). Diumenge: taller de circ i concert de la Girona Banda a Banda. Divendres Casa de Cultura (20 h): Carles Marigó amb “Breaking Back” (Bach i contemporanis). Yeah! (23 h): Fortu (nou talent local), entrades molt assequibles. Teatre Municipal (20 h): 14.4 (Peris-Mencheta/Diogo Boto). Frontera sud narrada en primera persona. Poques entrades! Dissabte – Estrenes Urbana (Estació Espai Jove) 18 h: Laura West (nou disc “Qui sóc quan ningú em mira”). 19 h: Ajuls (primer disc, èxit a xarxes). 20 h: Bahía Bahía (lletres i actitud punyent). La Mirona – Els Tiets + futbol Dissabte tarda-vespre: Els Tiets + teloners (Dani Six, Iskit) i pantalla gegant per la final de Copa (Barça–Madrid). Diumenge 18 h: concert familiar d’Els Tiets (presentació del disc en horari infantil). Bonus musical “remember” Sessió nostàlgica amb Gigi D’Agostino (La Passion, Bla Bla Bla, L’Amour Toujours). Pista: festivals estiuencs i Delirium (17 de maig, Pineda Fosca, Cassà de la Selva). Idees clau Cinema per a tots els gustos: acció, terror, autor i superheroics; mirada social amb “Soleiman”. Cultura arrelada: els pobles com a centre, no com a perifèria; itineraris i veus locals. El còmic no falla a Sant Jordi: clàssics i novetats; gran salut del sector en català. Cap de setmana potent a Girona: tradició (Tarlà), música de sala, teatre social i macroconcerts adaptats a l’agenda esportiva.

Panorama general Resum del magazine “Els Quatre Rius” marcat per la post-Sant Jordi i tres eixos principals: • Pensar la nostra relació amb els protocols i la tecnologia a partir del llibre d’Ingrid Guardiola, La servitud dels protocols. • Descobrir la natura urbana de Girona amb la gincama Secrets Veïnals dins del projecte Gironat. • Renaixement de la glosa entre el jovent amb la glosadora Txell García Payró i una demostració en directe. “Que els llibres ens acompanyin cada dia, no només per Sant Jordi.” Introducció i ressaca de Sant Jordi • Reflexió sobre mantenir Sant Jordi com a dia laborable: part de la seva gràcia és “escapar-se” per llibres i roses. • Crida a l’hàbit lector quotidià: els llibres no són només del 23 d’abril. • To distès de post-festa i conversa sobre lectures en curs. Entrevista a Ingrid Guardiola — La servitud dels protocols Què són els protocols i per què “servitud” • Protocols com a instruccions i procediments que fem sovint sense adonar-nos-en (informàtics, administratius, socials). • Caràcter limitador, coaccionador i punitiu: un cop decretats, no es negocien. • El llibre s’insereix en la història “tecnologia–control”, amb un to més descriptiu i reflexiu i menys moralista. “La virtut dels protocols és que els executem i no ens n’adonem.” Burocràcia, infraestructures i violències subtils • La burocràcia pot generar violència i exclusió. • Els protocols sanitaris durant el confinament van activar relacions de vigilància (els “policies de balcó”). Plataformes, algoritmes i desig • Capitalisme de plataforma: transforma espai, temps, identitat i desig. • Cultura de rànquings i mètriques que empobreix l’experiència (l’endemà de Sant Jordi, només “els més venuts”). • Polarització algorítmica: bombolles, antagonisme constant, “o amb mi o contra mi”. Tecnosolucionisme i “sobirania funcional” • Crítica al tecnosolucionisme: grans plataformes acumulen poder quasi gubernamental (“governs a l’ombra”). • Estratègia de la màgia i el secret per fascinar i atreure atenció. “Quan obrim la màquina i veiem com funciona, el caràcter màgic deixa de funcionar.” Opinió pública: de Lippmann al mainstream • Referència a Walter Lippmann: incidir en les “pictures in our heads” per uniformitzar el consens. • Actualment, les plataformes amplifiquen aquesta uniformització interessada. Servitud voluntària… o no? • La tria aparentment “lliure” és sovint orientada per recomanacions: “Recomanar és una manera sibilina de fer que l’altre decideixi el que tu vols.” Mirant endavant • IA i possible “intimitat artificial” (p.ex. converses diàries amb xatbots). • No hi ha separació online–offline: cos i tecnologia ja són imbricats; cal gestionar-ho amb més sobirania. • Nota vital: comiat del Bòlit amb debat de models d’equipament i presentació de “Marge de maniobra”. Agenda — Secrets Veïnals (Gironat) La gincama de natura urbana • Iniciativa nascuda al barri (Associació de Torre Tallalà) amb joves; desenvolupada amb Sober Life dins de Gironat. • Gincama per redescobrir la natura als barris: reptes sobre plantes silvestres, ocells comuns i punts verds de la ciutat. • Objectiu: sensibilització i pedagogia per recuperar la mirada naturalista. “Redescobrir els nostres paisatges, que hi són cada dia.” Com participar i premis • Web: secretsveïnals.net. • Sortejos amb entrades al Teatre Municipal, Temporada Alta, Girona FC, entre d’altres. • El projecte s’estén més enllà de l’Esquerra del Ter a tota la ciutat. Glosa catalana amb Txell García Payró Què és la glosa? • Gènere poètico-musical d’improvisar versos sobre melodies populars i rimar-los. • Arrel mediterrània: Països Catalans, Balears, Alguer, Rosselló… Trajectòria i pràctica • Inici a tallers de Cor de Carxofa (Figueres). • Pràctica constant (casa, cotxe, trobades regulars). • Bon estat de salut: més tallers, grups i mostres/combats arreu. “Tot aniria una mica millor si tots cantéssim més.” Fenomen jove i combat de corrandes • Ressorgiment del folclore entre el jovent (castells, pilars, glosa). • Combat de glosa: figura de la punicana que proposa temes i tonades; rondes i jurat fins a la final. • Èxit de públic (Montegut: 2.500–3.000 persones). Demo en directe • Txell interpreta una quarteta amb la tonada de les Nyacres de l’Empordà dedicada al programa. • Recomanació de seguir Cor de Carxofa per agenda i tallers. Interludis musicals i falques • Diversos blocs musicals en català i falques de programes de Girona FM entre seccions. • Tancament amb titulars informatius de gironafm.cat.

Resum general Especial de Sant Jordi des de Girona FM amb entrevistes, recomanacions literàries, cultura popular i esport. Punts clau • Entrevista a Mar Camps sobre el debut “Sense mans pel camí fondo”: autoficció, llenguatge ric i reflexions vitals. • Conversa amb Sílvia Paneque sobre la Diada, l’hàbit lector, el valor del llibre en paper i una recomanació d’Antoni Puigverd. • Presentació de “Les plomes daurades de l’Àliga” (Falera Gironina): acostar la imatgeria festiva als infants amb història i il·lustració. • Ronda de recomanacions de llibres d’autors locals i clàssics. • Segment esportiu amb Jordi Bofill: presentació de “Girona FC, camí cap a Europa” i anàlisi de l’actualitat del club. • Tancament coral de l’equip de Girona FM celebrant la festa i la ràdio local. Entrevista a Mar Camps — “Sense mans pel camí fondo” Temes destacats • Debut literari amb bona acollida i ètica de treball intensa. • Autoficció com a eix: «parto del que veig i sento», barrejant dietari, llibre de viatges i to poètic. • L’obra és breu però suggeridora: el que s’intueix pesa tant com el que es diu; el lector és actiu. • Trama: jove arrelada però desubicada que marxa a Calàbria a un projecte d’acollida de refugiats; recerca de lloc i sentit. • Procés i perfeccionisme: «Perfecte no vol dir ben fet, vol dir acabat.» • Defensa de la forma i el llenguatge: «per mi la forma és tan important com el contingut»; cadència poètica, lèxic familiar i registres dialectals normalitzats. • Viu el primer Sant Jordi com a escriptora i avança un projecte periodístic per l’any vinent. Sílvia Paneque — Sant Jordi, lectura i ciutat • Viure la Diada entre Barcelona i Girona, «gran festa cívica i cultural» que projecta Catalunya al món. • Defensa del traçat tradicional (Plaça Catalunya–Rambla) i de la compra solidària de roses. • Llibre en paper i hàbit d’anotar amb llapis; l’olor de llibreria com a experiència cultural. • Recomanació: L’ocell salvatge, Antoni Puigverd: prosa i català d’una gran qualitat. Cultura popular — “Les plomes daurades de l’Àliga” • Cinquè llibre de la Falera Gironina (text: Jaume Albert Cruzet; il·lustracions: Marina Montenegro) per arrel i imatgeria festiva a la canalla. • Història: l’Àliga desapareix i unes plomes daurades condueixen els infants per Girona. Es reivindica el caràcter protocol·lari de la figura (Reis, Flama del Canigó, Corpus, Fires). • Il·lustracions que reconeixen espais i personatges locals; molt bona recepció a escoles. • Venda a través de la Falera (web, local, 10 €). Possibles títols futurs (p.ex. el Tarlà). Recomanacions de llibres • Apostes per autors de proximitat i català. • Títols citats: Carme Mola (sèrie), “Corones de Roure” (X. Txergai), dietaris de M. Peyrolí, “Sense Pietat” (Latour Soler i J. Grau), “Els pilars de la terra” (K. Follett), “Paraules de president” (J. V. Mestre), “La Taranyina” (Joseph Roth, ed. La Gata Maula), “Diagonal Manhattan” (X. Bosch), “Peripècies” (M. Barbal), “10 anys menys 53 dies” (A. Ballesta). Esports — Girona FC amb Jordi Bofill • Presentació de “Girona FC, camí cap a Europa” (Base): recull fotogràfic i estadístiques 2017–actualitat; anys de grans pics emocionals. • Context esportiu: crisi de resultats; necessitat de “baixar al fang”, recuperar compromís i veterania (Estuani, Portu, Juanpe). • Sobre Míchel: cicle brillant i figura clau; ara ha de trobar solucions als mals moments. • Possibles punts d’inflexió (Leganés) i debat sobre canvis, mantenint la fe en la permanència. Tancament • L’equip de Girona FM valora una Diada amb molta participació i reforça la importància de la ràdio local. • Recordatori: tots els continguts, disponibles en podcast.

Panorama general • Emissió especial des de Plaça Catalunya de Girona en una diada vibrants de roses, llibres i cultura. • Ambient de festa i retorn consolidat del Sant Jordi al centre de la ciutat, amb escenari i música que donen “vidilla” a la tarda. "El que es viu a Catalunya no es pot igualar, no es pot repetir i tampoc es pot imitar." Ciutat i organització (Ajuntament de Girona) Entrevista amb Gemma Geis (vicealcaldessa) • Planificació que comença l'endemà de la diada anterior; creixement de parades (de ~120 el 2018 a 144). • Novetat: escenari amb concerts a la tarda (àrea de Cultura), reforçant el caràcter festiu, de país i de llengua. • Debat laboral/festiu: defensa que sigui laborable “difuminat”, que manté l’essència d’“escapar-se” per comprar rosa i llibre. • Lectures que l’han marcat: “Assassinat a Puig Antich”, “L’art de la guerra”, “24/7 Sempre dona” (Gemma Cernuda), “Breviari de ciutadania” (Carles Riera). • Projecte personal: possible llibre de vivències; mirada emocional sobre el camí de les dones a l’espai públic. "El Sant Jordi d’avui és impossible que surti de res que no sigui la humanitat i el sentiment de les persones." (sobre IA) Ecologisme i país Sergi Cot presenta “El fil verd i roig” (coordinat amb Marta Guillaumes) • Obra coral: més de 30 autors/es en parelles per capítol, unint ecologisme social (verd) i alliberament nacional (roig). • Criteris editorials: barreja de comarques, edats i gènere; pròleg d’un referent intel·lectual ecologista i epíleg de Laura Zúñiga Cáceres (filla de Berta Cáceres). • Diagnosi: agreujament de la crisi climàtica i onada reaccionària; menys espai mediàtic malgrat consens científic. • Continuïtat: segona part en preparació (mobilitat, ordenació territorial, biodiversitat, litoral, fiscalitat verda). • Política: dubtes sobre “partit verd” propi; es reivindica l’activisme de base (Hard Rock, Jocs Olímpics) i un model alternatiu sostenible. Sant Jordi als barris de Girona • Sant Narcís: mercat de llibres (inclòs 2a mà), concert del cicle A Prop, food truck. • Montilivi: representació alternativa de la llegenda, tallers infantils i paradetes. • Girona Est (divendres): “Girona Est amb la lectura”, recorregut d’activitats literàries amb butlleta i llibre gratuït en completar. Editorials locals i novetats Gatamaula (+ Cap de Brot) • Primer Sant Jordi de la nova editorial; catàleg selectiu i de qualitat. • Destaquen: Hwang Sok-yong “Capvespre”; Can Xue “La balada dels ocells de muntanya”; Joseph Roth “La taranyina”. • Cap de Brot: nou poemari de Lluís Lucero; Rossinyol “Ocells de fang”; humor negre traduït per Domènec Bonmatí. Llibres del Segle • “Les Matriosques” (Gemma Busquets): memòria històrica de dues regidores republicanes a Girona; reconeixement institucional recent. • “El futur del menjar” (Amanda Little): assaig sobre alimentació, canvi climàtic i innovació (col·lecció D’ara endavant). • Josep M. Fonalleras: àlbum il·lustrat per Pilarín Bayés sobre l’Alzheimer; còmic “Èxtasi a l’Onyar” (Marc Vicens) sobre el misteri del 2020. • Any Candel: “On la ciutat canvia de nom”, edició en català (prefaci de Maria Candel, traducció de Gerard Bagué). La Geminada • “Cartes d’amor” entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West: epistolari intens i revelador. • Col·lecció Idilis: “Confessions d’una fillola de sucre” — veu directa, sincera i literària sobre el fenomen sugar baby. • Anaïs Nin, “Ocellets”: relats eròtics d’alta volada literària, accessibles i plurals. Escriptura i salut mental Dr. Josep Maria Sirvent • Escriptura com a teràpia expressiva: redueix estrès i ansietat, millora la claredat mental i activa una nostàlgia positiva. • Contes infantils inspirats en vivències: “Teresa la marsopa. Contes per anar a dormir” i “De vacances vora el mar”. • Disponibles a la llibreria Gerolífic i parades de Sant Jordi. Literatura de proximitat i llengua • Esteve Carrera (amb Jacint) presenta “Ontocom”: novel·la negra en català de la frontera Vallespir–Alta Garrotxa; detectiu privat i paisatge dialectal com a personatge. • Objectiu: reforçar la lectura en català a la Catalunya Nord amb trama “enganxosa”. • Carles Ribas: “Va morir Roberto Bravo” — memòria d’infantesa i recerca de sentit; confessa lectura actual: “The Great Gatsby”. Cultura popular • Sardanes a l’ona: Girona FM té sardana pròpia (Josep Antoni López), estrenada per la Principal de la Bisbal. • Debat: manca de relleu de públic jove als aplecs tot i el jovent a les cobles; cal valorar i sostenir la cultura. • Clàssic del dia: “Rosa de Sant Jordi” (1971), de Fèlix Martínez i Comín. Tradició viva: la Consueta de Sant Jordi (Catedral de Girona) • Sold out amb dos passis (500+500) i passi escolar ple. • Aliança 2025: mil·lenari de Montserrat (imatge del penó a la portada del llibret). • Efectes millorats de so i llum; aparició del cavall dins la nau catedralícia. • Compromís de divulgar el patrimoni catedralici durant l’any. Recomanacions destacades (mostra) • Novel·la: “Diagonal Manhattan” (Xavier Bosch); “Peripècies” (Maria Barbal); “Terra Magra” (Gerard López Fageda). • No-ficció/memòria: “10 anys menys 53 dies” (Albert Ballesta); “Paraules de president” (Josep Vicenç Mestre). • Clàssics: “Els pilars de la terra” (Ken Follett). • Territori: títols de l’editorial Les Gavarres; “Sense pietat” (Tura Soler i Jordi Grau). Idees clau • Sant Jordi a Girona combina amb èxit llibre, música i carrer, amb fort arrelament als barris. • L’ecologisme social i la justícia climàtica es consoliden com a eix de debat cívic i cultural. • El teixit editorial gironí (petit però ambiciosament curat) és protagonista. • La tradició (sardanes, Consueta) conviu amb noves veus i formats, mantenint viu el fil cultural del país.

Panorama general Programa magazine amb tres blocs principals: - Editorial sobre la mort del Papa Francesc i la seva empremta pública. - Entrevista central: presentació del llibre i documental “8 París, Llenvilles, Dakar” sobre vuit llenvillencs que han viscut el Ral·li Dakar. - Música i entrevista amb Lluís Figueres & The Demons: nou disc, influències i estat del rock. "El missatge és que, davant del dubte, sempre sortim de casa." 1) Mort del Papa Francesc: context i mirada personal El conductor obre amb la notícia del dia: ha mort el Papa Francesc. Punts clau: Imatge de senzillesa i proximitat; impacte global més enllà de la fe. Conversa amb Arnau Vila amb to proper i irònic sobre el relleu papal i l’afecte popular cap a Francesc. Idees destacades: “Com un Rolling Stone, però universal”: record per la seva humanitat i capacitat de caure bé. La mort arriba després d’uns dies d’aparent millora; xoc i sorpresa. 2) Llibre i documental “8 París, Llenvilles, Dakar” Origen i singularitat del projecte Naixement en un dinar de germanor a Llenvilles: descobreixen que en un poble d’uns 700 habitants hi ha almenys vuit persones amb vivències del Dakar (pilots, copilots, mecànics, caps d’equip). De la idea d’un reportatge es passa a llibre + documental per la potència de les històries. Per què Llenvilles i el Dakar? Afició arrelada: créixer veient trams als Àngels, Montnegre i Santa Pallaia; “gas a les venes”. L’efecte Pere Maimí: pioner gironí (debut 1983) i figura contagiosa; vehicles del Dakar visibles al seu taller. El llibre recorre Àfrica, Sud-amèrica i Aràbia Saudita: tres etapes d’un mateix mite. Protagonistes i relleu Pioner: Pere Maimí (16 Dakars, cotxes, camions, marxes humanitàries, Dakar Clàssic). Relleu generacional i veïnatge: Àlex Revell (nebot de Maimí), Oriol i Josep Maria Vidal (pare-fill), Marc Blázquez, entre d’altres. Record emotiu d’Àlex Rimbau (testimonis familiars i arxiu fotogràfic). Estructura del llibre Eix central d’entrevistes àmplies a cadascun dels 8. Dues “croses”: Els vuit es retraten entre ells (visió humana i esportiva de veïns a veïns). Vuit firmes convidades (Salvador Servià, Xavier Foc, Josep Casanovas, Toni Romero, Isidre Esteve, Denis Santos, Damià Aguilar, Enric Conti) aporten context i aval. La història més sorprenent Josep Maria Vidal: havia d’anar com a acompanyant de l’equip del fill en plena pandèmia; un gir sobtat el porta a competir i acabar el Dakar amb un altre equip. • Clau: casualitats COVID, proves d’última hora, logística a contrarellotge. Presentacions i futur Presentacions: 22/4, 19 h – Casa de Cultura de Girona. 23/4 (Sant Jordi), 19 h – Local social de Llenvilles. Possibles noves històries si “la marca Llenvilles” continua atraient dacarians. 3) Música: Lluís Figueres & The Demons So, influències i banda Nou àlbum de rock & roll amb nucli blues i tocs de psicodèlia. Influències de finals dels 60/70 (l’ombra de Joe Cocker plana sobre la veu i l’actitud). Projecte personal amb banda d’amics de llarg recorregut; composició a casa i vestit col·lectiu a l’assaig. Lletres, directe i producció Lletres introspectives i “realitat ficcionada”; casos límit i emocions al límit. Exemple: “Run, Baby, Run” parla de fugir constantment fins a entendre que cal arreglar des de dins. Gravació orgànica i gairebé en directe; fàcil trasllat a l’escenari. Estudi: Local (Girona), amb Marc Pinya; experiència tècnica i humana molt positiva. L’escena i la resistència Reptes: cost econòmic de fer discos, escassetat de sales i envelliment del públic del rock. Convicció: fer allò que t’agrada i mantenir la resistència creativa. Mirada cíclica: les onades culturals tornen. Dates i highlight Presentació del disc: divendres 25/4, 22 h – La Mirona (convidats i coristes). Tancament amb cançó en directe a l’estudi. "És molt car participar" (citant l’argument habitual sobre el Dakar i, per analogia, sobre produir rock avui)

Panorama general de l’episodi "Una mateixa història pot mostrar-ne moltes a la vegada." Episodi amb dos blocs principals: una immersió històrica i humana a l’Hospici de Girona a propòsit de l’exposició “Entre quatre parets”, i una conversa musical sobre el festival Recòndit, que porta artistes de primer nivell a espais recòndits del Pla de l’Estany. Exposició “Entre quatre parets” (Hospici de Girona) Context i objectiu • L’exposició s’inaugura el 13 de març i és visitable fins al 18 de maig a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (antic hospici). • Vol trencar tòpics: darrere la paraula hospici hi ha una realitat complexa que canvia al llarg de 1769–1963. De la Misericòrdia a l’Hospici • Origen (1769): l’edifici s’obre com a Misericòrdia per a dones, un espai de control/protecció segons la moral del s. XVIII. • Limitacions urbanes de Girona (muralles, convents) porten a ampliar i crear un segon cos: l’hospici (homes) i, més endavant, nens. Funció econòmica i de treball • Els hospicis eren llocs de treball: tallers i primeres indústries. • A Girona, el primer treball del cotó i una gran impremta (1868–1962) dins l’hospici; hi van imprimir Los Sitios i el Butlletí Oficial. Qui hi entrava? Un “calaix de sastre” social • Al llarg dels segles: dones, homes, nens, dements, invàlids… Un instrument per treure de carrer col·lectius vulnerables. • 1803: per manca de recursos a l’Hospital de Santa Caterina (desamortitzacions, guerres), s’hi traslladen els nadons abandonats. • Casos de discriminació (fi s. XIX): dones mulates derivades a l’hospici. Educació i canvis pedagògics • S. XX: educació reglada; primer centre Montessori de Girona a l’hospici; alumnes il·lustres com Domènec Fita hi descobreixen vocacions. • República: integració, coeducació parcial i canvi de nom a Casa d’Ensenyament i Assistència; primeres embranzides d’estat del benestar. • Franquisme: separació estricta de sexes, educació interna i limitada per a nenes. Eixos temàtics de l’exposició • Treball: tallers, impremta, economia pròpia de l’hospici. • Abandó: històries de nens abandonats; el torn (caixa giratòria) per deixar-hi nadons anònimament. • Relats personals: cartes de mares i objectes (medalles, records) amb més de 100 anys que emocionen i posen rostre humà al passat. "M’ha colpit llegir les cartes de mares desesperades que deixaven el seu fill al torn." Per què cal recordar? • Memòria col·lectiva per entendre patriarcat, beneficència, control social i la dignitat de qui ho va viure. • L’exposició recupera microhistòries que expliquen la gran història. Publicitat i música • Espais promocionals (Girona FM), VIVID (mes enoturístic DO Empordà), Mercat del Lleó i una peça musical que fa de pont cap al segon bloc. Recòndit: música de primer nivell en espais únics Essència del festival • Portar grans artistes a pobles petits i espais recòndits del Pla de l’Estany. Concerts amb màgia de proximitat i identitat territorial. "La música és l’excusa perquè la gent descobreixi el territori." Programació destacada • DePedro a Esponellà (referent indie; escàs a Girona en els últims anys). • Blaumut a Sant Mer (Vilademuls), format “Blaumut íntim”, adaptat a l’entorn. • Emergents i Km 0: Foresta, Marina Escoda, Ernest Prana, Rita Pallés, Miqui Núñez, entre d’altres. • Recomanacions del director: Clara Peya (Gira Corsé) i Amparanoia (referent del mestissatge; influència per grups com Xarango). Cultura, patrimoni i gastronomia • Escenaris amb valor: Ruïnes de Vilauba, Castell d’Esponellà, Castell de Palol, Pou del Glas. • Novetat: Tast Recòndit – tapa amb producte local i artesanal (formatges, nous, mel, oli) de petits productors. • Visites guiades per conèixer el territori més enllà de l’Estany de Banyoles. Reptes i logística • Aforaments reduïts (300–400), localitzacions difícils d’arribar (venir amb temps). • Administracions: bon suport municipal; més costós convèncer estructures que busquen “xifres grosses”, tot i el valor cultural i arrelament del projecte.

Panorama de l’episodi Podcast magazín amb tres converses principals i trams de música/promos. Es parla de la Barcelona republicana dels anys 30, la trama d’espionatge i Església vinculada a una novel·la, de la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, i de l’EP del grup Minibús Intergalàctic. Entre seccions, falques i un bloc musical tanquen el programa. Barcelona anys 30, Església i espies (amb Vicenç Lozano) Barcelona nocturna i interclassista • Descripció viva de la vida al Paral·lel: 24 hores de cabarets, cafès, restaurants i espectacles; una Barcelona cosmopolita que “no dormia”, estil Pigalle de París. • Contrastos socials: menús a 12 pessetes en una ciutat on molts cobraven 17–18 pessetes de sou mitjà. • Mix de classes socials en bordells i espectacles; cabaret La Criolla, “el més escandalós d’Europa”, amb actuacions de transvestits (com Flor d’Octubre/Flor d’Otoño), advocat d’obrers i anarquista de dia, artista i prostitució de nit. • Personatges de l’època com Federico García Lorca i Margarida Xirgu apareixen al relat, entre figures reals i de ficció. Trama i personatges de la novel·la • Història coral: un policia barceloní, i el fill de Sherlock Holmes (ficció), que arriba per investigar un collaret robat a una soprano del Liceu i acaba enamorant-se i establint-se a Barcelona. • Un grup d’amics treballa per preservar les llibertats republicanes. Església, Vaticà i xarxes d’espionatge • Relació estreta entre Església Catòlica i conspiració contra la República: paper del cardenal Pedro Segura, alineat amb Pius XI, i del bisbe de Barcelona, Irurita. • Barcelona, “niu d’espies” (de la I a la II Guerra Mundial): nazis, feixistes i la Santa Aliança (servei d’espionatge del Vaticà, operatiu des del segle XVI, històricament no reconegut oficialment pel Vaticà). Paral·lelismes actuals i alerta democràtica • De la conspiració d’ahir a les dinàmiques actuals: pressió contra el papa Francesc per sectors ultraconservadors; ascens de neofeixismes i neoliberalisme en clau global. • Crítica al complot contra les llibertats i a la fragilitat de les democràcies davant l’extrema dreta, altes finances, sectors de l’exèrcit i l’Església. “Si això ha passat, ningú ens assegura que no pugui tornar a passar.” — Primo Levi • Missatge clau: “Estem condemnats a repetir la història.” Preocupació pel clima d’incertesa i rearmament a Europa. • Lloança a Francesc com a escàs líder ètic del segle XXI, defensor de justícia social, ecologia, paper de la dona i acollida de col·lectius. Agenda • Presentació del llibre a Casa de Cultura de Girona (amb Jordi Grau i Llibreria 22), a les 19 h. 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona (amb Júlia Breis, COAC Girona) Què s’hi presenta • 77 obres: Arquitectures (46), Interiors (12), Paisatge (7) i Efímers (12). • Jurat de prestigi: Maria José Aranguren (presidenta), Joan Biadé i Juana Sánchez (vocals). Premi de l’Opinió i calendari • Vot popular obert a tota la ciutadania: fins al 23 d’abril (Sant Jordi) a la web: premisarquitecturagirona.cat. • Exposició de totes les obres a la Sala Pia Almoina (COAC Girona), des del 10 de març. Seleccionades del jurat: 24 d’abril. • Exposició de seleccionades fins al 4 de maig (pausa per Temps de Flors) i retorn fins al 13 de juny, data de la gala de guardons (acte obert al públic). “És una manera d’acostar l’arquitectura a tothom.” Minibús Intergalàctic presenten l’EP “Música Humana Talassa” (amb Aram i Ibet) L’EP i el procés • Nou EP com a pont entre el primer disc i el següent (previst per a inici de 2026). Origen en el concurs Salta la Fama (premi: gravació de l’EP). • Single “No tinc temps”: versió revisitada d’una maqueta antiga; parla de l’estrès quotidià i de “no arribar a tot”. • Títol: “Música Humana Talassa” — peça introductòria inspirada en el programa Talassa; EP com a calaix de sastre creatiu. Creixement del projecte i directe • De cinc col·legues tocant per plaer a un projecte més exigent: més bolos, planificació a sis mesos vista, i reconeixement del públic. • Suports i equip: mànager Ona, segell NEU (Girona), Cases de la Música i Beca La Marfà (acompanyament artístic). • Preparació de directe a El Generador (Sarrià): show més elaborat però preservant l’espontaneïtat rock’n’roll. “Si abans cobraves 100 € i un entrepà i ara en cobres més, el directe ha d’estar a l’alçada.” Agenda de bolos • Presentació a La Mirona (21 de març, amb Remei de Ca la Fresca i Fetus). • Les Trenes: Plaça Independència (28 de març, Girona). La Capsa (El Prat) amb Carrots. La Cellera de Ter (abril). • Confirmació destacada: Festival Cruïlla (12 de juliol). Compartiran dia amb noms com Alanis Morissette, Viva Belgrado (Vitnaga?) o Quim Portet. Falques, música i tancament Promos i agenda • Falques de Girona FM (recupera continguts a gironafm.cat), VIVID (enoturisme DO Empordà), Mercat del Lleó, Musicant i GEC. Bloc musical • Trams de cançons en català i cortinetes de ràdio, amb tancament “Fins demà!” i entrada als titulars informatius finals.

Resum general Divendres de magazine a Girona FM amb to previ de Setmana Santa: tertúlia de trànsit i infraestructures, cartellera de cinema, gastronomia tradicional, jocs familiars, música en directe i una entrevista central amb Xavier Bosch sobre la seva novel·la Diagonal Manhattan. Punts clau del programa • Entrevista destacada: Xavier Bosch presenta Diagonal Manhattan, una història ambientada entre Barcelona i Nova York als 80, que reflexiona sobre la llibertat, l’autoconeixement i la felicitat en el món de la publicitat. • Cartellera: novetats amb el biopic ficcionat “Pare nostre (Jordi Pujol)”, l’espionatge d’“Amateur” amb Rami Malek i la comèdia “Un funeral de locos”, més el clàssic “Ran” per cloure el cicle Kurosawa. • Gastronomia: guia ràpida de brunyols per Setmana Santa amb recomanacions a Girona i a l’Empordà, i diferències de sabor (anís i matafaluga). • Família i joc: descoberta del joc d’habilitat Fusbots (tipus futbolí manual) per treballar coordinació motriu a partir de 6 anys. • Música en directe: Olívies expliquen el seu folklore experimental (veu, violí i electrònica) i el directe com a experiència conceptual. • Agenda: selecció intensa d’estrenes, concerts i electrònica, més bàsquet i castells; i el toc pop amb Madonna – Hung Up. La felicitat és l’absència de pors. Flashos intermitents, com els esternuts o els orgasmes (Truman Capote, sobre la felicitat) Entrevista: Xavier Bosch — Diagonal Manhattan Sinopsi i context • Als 21 anys, l’Eda Leveroni rep del seu pare (publicista barceloní) un bitllet obert a Nova York per fer d’stagiaire un any i aprendre l’ofici en una agència composada només per dones a Manhattan. • Barcelona–Nova York són coprotagonistes: als anys 80, amb Londres, eren els grans pols creatius de la publicitat televisiva. Temes centrals • Construcció del propi destí: passar de viure per complaure els pares a decidir per un mateix. • Autoconeixement: l’Eda afronta un trauma del passat, descobreix la ciutat, els sentiments i els límits de la seva autonomia. • Felicitat i llibertat: - Bosch: “la felicitat és l’absència de pors”. - Capote: “flashos intermitents…”. • Metàfora dels ponts: el Queensboro Bridge a la coberta simbolitza els ponts que travessem (o evitem) a la vida. El món de la publicitat • Documentació amb publicistes dels 80 i actuals: del briefing al slogan, aprovació de client, rodatge i emissió. • Costat fosc del sector: comissions, fitxatges agressius, guerra de comptes i pràctiques borderline entre mitjans i anunciants. • Procés creatiu: l’autor ha “creat” campanyes completes (idees, storyboards, 20’’ de narrativa que plantegen problema i solució). Presentacions i futur • Presentació a la Llibreria 22 (Girona). • Proper projecte en fase d’idees; horitzó de 2–3 anys. Cartellera de cinema Pare nostre (Jordi Pujol) • Guió de Toni Soler/Minoria Absoluta. No és biopic complet: focalitza la crisi de 2014 (comptes d’Andorra) i la dinàmica familiar Pujol–Ferrusola. • Josep Maria Pou crea “el seu” Pujol; Carme Sansa és Marta Ferrusola. Estrena: dimecres vinent. Amateur • Thriller d’espionatge de James Hawes (Black Mirror, Slow Horses). • Protagonista: Rami Malek. Tòpics d’“ho faré jo sol”, però efectiva en acció. Un funeral de locos • Comèdia espanyola de Manuel Gómez Pereira (remake d’“Un funeral de muerte”, 2007). Amb Quim Gutiérrez, Ernesto Alterio, Inma Cuesta. Clàssic • Ran (Kurosawa): lliure adaptació del Rei Lear. Espectacle visual i Òscar a vestuari. Cloenda del cicle dilluns. Gastronomia: Brunyols de Setmana Santa • A Girona: Pastisseria Tornés — fregit net, brunyol equilibrat en anís i matafaluga. • A Figueres/Empordà: Pastisseria Maia — guanyador del millor brunyol; perfil més intens (anís i matafaluga) com els de casa dels avis. • Consell: triar segons preferència d’intensitat; tots dos són referents. Joc familiar: Fusbots • De Fat Brain Toys. Mini-estadi modular amb un “jugador” per banda que gira amb pinça dels dits per colpejar la pilota. • Treballa coordinació motriu fina, ritme i punteria. • Edat: des de 6 anys (pot requerir adaptar presa de mà per mans petites). Formats per 1v1, 2v2 i entrenament de punteria. Música: Olívies — Folklore experimental • Duo de Clàudia Valletbó i Isabel: veu, violí, piano i pads electrònics, amb capas preprogramades per crear atmosferes. • Concepte: tradició literària i folklòrica catalana reinterpretada amb electrònica. El directe es concep com una peça amb inici i final, sense xerrameca, on la música dialoga amb l’escolta. • Concert: Casa de Cultura (Auditori Viadé), 20 h. Agenda del cap de setmana Divendres • Olívies — Casa de Cultura, 20 h. • La Su — Teatre Municipal, 21 h. Dissabte • Aina Reig — Plaça del Vi, 18.30 h (Festival Strenes, gratuit). • Bàsquet Girona vs Rio Breogán — Fontajau. • Marrecs de Salt — diada 29è aniversari amb Castellers de Sant Cugat i de Sabadell. • Electrònica: - Sidral — Castell de Cartellà (sold out; propera 10/05). - Clubers Girona 2n aniversari — Sala del Cel, 00 h. • Concerts (Estrenes i altres): - Judit Neddermann & Pau Figueres — Teatre Municipal. - Maria del Mar Bonet — Auditori de Girona. - Saxeni — La Mirona. Diumenge • Vermut als Jardins Gala i a Vilablareix (amb Mariona Escoda). • Uni Girona vs Ensino Lugo — partit clau cap al playoff. Toc pop i tancament • Cançó: Madonna – Hung Up; debat pop i recordatori d’agenda. • Programació: la setmana vinent no hi ha “Els Quatre Rius” (Setmana Santa). Tornada el 22/04 i especial Sant Jordi el 23/04 des de Plaça Catalunya.

Panorama del programa Magazine matinal amb to proper i cultural. Obertura amb reflexions sobre les casualitats, l’amistat i el valor del temps compartit a Girona, i presentació dels continguts del dia. Sabies que: Insectes a la dieta (amb Bàrbara Julbé) El gust i les barreres culturals • Preguntes recurrents: “A què fan gust els grills o els cucs?” • Testimonis populars vs. pioners: alguns diuen “gust a pollastre” o a crispetes/cacauet; l’Isaac Patràs puntualitza que “el grill fa gust de grill”. • Clau cultural: com amb els cargols aquí o el conill als EUA, el rebuig és aprés. “El que ens agrada o no ens agrada no és inherent al producte; és una relació cultural construïda al llarg del temps.” — Toni Massanés Què està autoritzat a la UE • Autoritzats en els darrers anys: cuc de farina (Tenebrio molitor), llagosta migratòria, grill domèstic, larves d’escarabat negre i pols parcialment desengreixada de grill. • Novetat: autorització de l’escarbat dels fems. • Des de gener: pols de larves de Tenebrio tractades amb llum ultraviolada per enriquir-se en vitamina D3 i incorporar-se a pa, pastisseria, formatges i compotes. Beneficis nutricionals i salut • Alts en proteïna i fibra, baixos en greix; aporten vitamines i minerals (p. ex. ferro). • Milloren la microbiota intestinal, redueixen inflamació i augmenten aminoàcids sanguinis. • Millora potencial d’índexos cardiovasculars i glucèmia (absorció lenta). Percepció, seguretat i confiança • Segons estudi de la UOC: 86% mai n’ha menjat; la neofòbia és el principal fre, seguida de manca d’hàbit i dubtes de seguretat. • Granges d’insectes amb controls sanitaris estrictes (nivells de paràsits fins i tot menors que en un enciam en anàlisis microbiològiques). “No és un producte ‘brut’ del terra; és producte de granja amb tots els controls i aliments segurs.” — Marta Ros Marc regulador i etiquetatge • L’EFSA avalua riscos (composició, contaminants, procés). Si és favorable, la Comissió Europea n’autoritza la comercialització. • Etiquetatge clar d’ingredients i al·lèrgens obligatori. Sostenibilitat i economia circular • Petjada ambiental vs. vedella: −95% d’emissions GEH; −62% d’energia. • Aprofitament de residus agroalimentaris (vegetals, cereals, fruites) com a pinso d’insectes. Com començar a provar-los i receptes • Evitar la “prova de broma” en viatges (llaunes de grills). Millor receptes integrades. • Llibres recomanats: - “Comer insectos” (Isaac Patràs) — receptes com arròs amb saltar-martí, crema de carbassa i coco amb grills, truita de grills. - “Sabora insecto” (Frederic Marais) — mapa cultural d’insectes (p. ex. termites a l’Àfrica; larves de vespa al Japó). Riscos i al·lèrgies • Més consum pot implicar més casos en persones predisposes, però no noves al·lèrgies; cal informació i etiquetatge. Entrevista musical: Su al Festival Strenes (Teatre Municipal de Girona) Què oferirà el concert • Presentació de “Material sensible” i repàs dels 4 àlbums. • Per a tothom: trams festius i moments íntims, format teatre i familiar. Gira, posada en escena i públic • Adaptació del disc al directe amb banda i trams en solitari (veu i guitarra). • Espai per a la improvisació i la participació del públic. • Perfeccionisme amb flexibilitat: si hi ha imprevistos, “show must go on”. Presència a Girona • Concert l’11 d’abril i xerrades a escoles amb Cases de la Música. Demana recomanacions per dinar a la ciutat. Humor Figueres 2025 (15–20 d’abril) Caràcter i abast • Festival de referència amb programació internacional, talent de país i quilòmetre zero. Novetats destacades • Quadhead Productions (Irlanda) — “The Whistle”: experiència sorprenent a ritme de xiulet, varietats, música i acrobàcies. • The Old Traut (Canadà) — “Famous Puppet Death Scenes”: titelles per a adults, humor negre i teatre d’objectes. • Umbilical Brothers (Austràlia) — “The Distraction”: gest + text, croma i videocreació en directe, humor absurd d’impacte. Monòlegs i proximitat • Cada nit, monòlegs al Casino Menestral Figuerenc (p. ex. Andrés Feinhold, Anna Polo, Oya Sherman) i openers locals. • Clara Ingol: humor musical sobre cànons estètics i temes que travessen les dones. Carrer i activitats • A la Rambla: teatre gratuït (p. ex. belgues Midnight, amb 110 ganivets). • Risoteràpia i Ioga del riure. • Xerrada amb Xavier Vicenç Codina (funerari retirat) per desdramatitzar la mort. • Col·laboració amb El Jueves i el Museu del Joguet: debat sobre humor polèmic. Sergi Andrades — “Tralla dolça” Concepte i estructura • Títol com a contradicció que defineix l’àlbum: dues meitats. • Part 1: més tralla (ritmes, bateries, electrònica) i primavera; Part 2: més dolça i introspectiva (tardor–hivern), amb arrels de cantautor. Temes • Amor no només romàntic, també a coses i etapes. • “Final del passeig”: amor que perdura (40 anys) en temps d’efímer. • “La lluna empolsinada” (2013): xoc rural–urbà a Barcelona; la contaminació com a tel entre tu i la lluna. Procés creatiu i tècnic • DIY integral: composició, producció, gravació, mescla i mastering a casa. • Formació en sonologia facilita el flux creatiu i el control tècnic. Directe i concerts • Presentació a Barcelona i bolo a casa: Teatre del Casino de la Unió de Vidreres (set-list i llums especials). Emoció i nervis del retorn a l’origen.

Panorama general Magazine matinal de Girona FM amb editorial d’arrencada i tres blocs principals: una entrevista d’idees amb l’historiador Borja de Riquet sobre la memòria i identitat catalana, la secció COPLEF amb la Dra. Anna Vilanova sobre promoció de l’esport a l’espai públic amb perspectiva de gènere, i una conversa amb Núria Ripoll de Clubers Girona sobre el ressorgiment de l’escena electrònica i el seu 2n aniversari. "La identitat és un procés històric... persisteix perquè sap adaptar-se a noves circumstàncies" "No es pot viure de la nostàlgia; el present és millor però més complex" Entrevista | “La memòria dels catalans” (Borja de Riquet) Idees clau • Identitat com a procés: suma de llengua, cultura, memòries compartides i conjuntures polítiques; moments d’avenç i d’afebliment. • Nació sense estat: la catalanitat ha resistit ofensives i s’ha reconstruït sovint des de la societat civil quan les institucions públiques no l’avalen. • Canvi demogràfic recent: arribada d’uns 2 milions de nous catalans (molts llatinoamericans) reobre debats sobre llengua i arrelament en un marc de multiculturalitat. • Polítiques i educació: l’escola i la difusió de la cultura/història en català són eixos identitaris; cal que siguin assumits com a propis. • Comparatives històriques: el cas francès (Pierre Nora) té l’aval d’un estat fort; a Catalunya, després de 1714, l’intent homogeneïtzador espanyol genera reaccions (Renaixença, catalanisme). • Referents simbòlics: Montserrat, Els Segadors, Mossèn Cinto; pràctiques i sociabilitat (cors de Clavé, excursionisme, castellers, Patum), el Barça i figures com Cruyff/Cobala/Messi com a símbols d’acollida i arrelament. • Memòries divergents: carlins vs liberals, clericals vs anticlericals, amos vs pagesos, empresaris vs treballadors; la identitat integra conflictes i pluralitat. • Globalització i tecnologia: canvis accelerats (mòbil, ordinador) exigeixen adaptació ràpida; els propers 20 anys seran encara més intensos. • Futur i governança: cal previsió a mig/llarg termini i lideratge de la societat civil; pressionar institucions per polítiques consistents. Exemples d’inclusió: castellers com a espai de llengua comuna (català) i igualtat. Missatge central • Assumir el passat sense petrificar-lo, viure el present i pensar el futur: la identitat catalana viu si s’adapta i si es construeix col·lectivament amb valors compartits. COPLEF | Esport a l’espai públic amb perspectiva de gènere (Dra. Anna Vilanova) El curs i el marc • Formació (FMC + INEF Barcelona) per dissenyar i implementar projectes de promoció de l’esport a l’espai públic amb perspectiva de gènere. • Primera jornada: diagnosi; segona: aplicació amb arquitectes i disseny. Clau metodològica • Posar-se les “ulleres liles”: identificar diferències d’ús/percepció i desigualtats. Si n’hi ha, transformar l’espai per eliminar barreres. • Exemple carril bici (UV): les dones l’usen si és cèntric, senyalitzat i il·luminat; ampliar aquestes condicions redueix el biaix. • Exemple patis escolars: la pista central de futbol pot excloure; alternatives de disseny (porteries, usos diversos, descentralització) redistribueixen oportunitats. • Interseccionalitat: “dones” és un ventall (edat, religió, llengua, orientació...); cal adaptar espais a necessitats reals (p. ex., zones per a tercer temps i convivència). • Sinergies institucionals: esports, feminismes, drets socials, educació i salut han de coordinar-se. • Objectiu final: benestar i salut per a tothom; espais més verds, pròxims i segurs milloren l’ús per nois i noies. Cultura electrònica | Clubers Girona: 2n aniversari a la Sala del Cel (Núria Ripoll) La festa • Data i lloc: dissabte 12 d’abril, des de les 00:00, a la Sala del Cel (La Paca, Pedret). Caràcter tecno i artistes locals de llarga trajectòria. • Line-up: DJ Telàstica, Albert Gallegos (Nain Seventú), Ferran Valls (Montrolif), Loizen i Jesús López (residents). • Convidat especial: Gallom (Perpinyà), impulsor de la botiga de vinils Vinilotec i de l’escola de producció Estudiotec als 90. Comunitat i ecosistema • Clubers Girona: projecte independent de comunicació cultural (IG, WhatsApp, web) que alimenta una comunitat de ~3.000 persones. • Missió: ressorgir i preservar la memòria del clubbing gironí (Sala del Cel, Redding, Blau; doc. 972; expo Infralocus), i connectar escena local. • Tendència: onada postpandèmia i retorn de públic històric a les pistes. • Crides: combatre estigmes sobre el tecno (“música alliberadora i per a tothom”) i demanar més suport institucional per consolidar Girona com a referent. Editorial d’arrencada • To primaveral i ànim col·lectiu abans de Setmana Santa i Sant Jordi; reconeixement d’un context complex, però crida a l’alegria i a l’acció dels “actors”. En síntesi • Identitat catalana: viva, plural i en transformació; es consolida si educació, polítiques i societat civil alineen valors i pràctiques inclusives. • Espai públic i gènere: disseny conscient i interseccional multiplica l’ús i el benestar. • Escena tecno gironina: memòria, comunitat i talent local reempenyen el clubbing amb mirada de futur.

Resum general Programa amb quatre eixos principals: solidaritat i habitatge a Girona, literatura amb Mercè Mascaró, Setmana Santa 2025 i crònica negra amb Tura Soler i Jordi Grau. Conversa àgil, amb context local i mirada periodística. Editorial: solidaritat i habitatge • Campanya de mecenatge (35.000 €) per ajudar F. Kingsford a mantenir el seu pis; iniciativa de la Penya Gironina, amb suport de membres del govern i l’oposició municipal. • Reflexió sobre la crisi d’habitatge i la percepció de desconnexió entre el Girona FC i la seva comunitat. • Crida a la filantropia i a l’ajuda mútua, posant en valor iniciatives ciutadanes. "A vegades hi ha gent que també vol ajudar a d'altra gent." Literatura “Després del mar” de Mercè Mascaró • Segona novel·la de l’autora. Protagonista: Cati, 20 anys, estiu del 1995 a Montanau (poble fictici) i el misteri del mar que un dia es va "allunyar". • Temes: fer-se gran, impermanència, silencis i tabús en pobles, relació mare-filla-àvia, i la necessitat de parlar obertament per recuperar “el mar” perdut. • Procés creatiu: escriptura intuïtiva i moltes reescriptures; plaer en la revisió; gira de presentacions cap a Sant Jordi. "Aprenem a conviure amb certes incerteses." "La novel·la parla d’adonar-se de la impermanència en què vivim." • Clau simbòlica: el poble com a personatge, el pes dels silencis i la nostàlgia d’una infància sense problemes. Tradició i ciutat Setmana Santa 2025 a Girona (David Floriach) • 80è aniversari de la Junta de Confraries: concerts i conferències a Quaresma, i gran processó com a punt àlgid. • Pregó: a càrrec del bisbe Freucami Vilà; presència del bisbe a actes de la catedral. • Manaies: desfilades de dimecres (porten el pal·li) i divendres (processó). • La Junta treballa tot l’any: pessebres, Corpus, campanyes d’aliments. Actes de celebració addicionals previstos cap al novembre. Crònica negra “Sense pietat” (Tura Soler i Jordi Grau) • Continuació de “Sense càstig”: 8 crims (majoritàriament a comarques gironines), alguns no resolts (p. ex. Fermí Villegas i Isabel Ordóñez). • Valor periodístic: relats viscuts de primera mà, detalls d’investigació, accés a fonts i escenes; contrast amb la precarietat i la intermediació de gabinets de premsa. "Les notes de premsa reflecteixen una visió de la jugada..." (cal contrastar i anar a la font). • Ètica i mètode: respecte a víctimes i famílies (incloses les dels culpables), escoltar tothom, i ús d’humor/ironia com a mecanisme de distanciament professional. "Les coses més bèsties les fa la gent aparentment més normal." • Casos destacats: - Assassinat de Maria Àngels Boada (crueltat i premeditació extrema). - Jove model a l’Estartit: investigació amb errors (retards i identificacions mal gestionades). - Fermí Villegas (nen; segrest, violació i assassinat no aclarit) i Isabel Ordóñez (cas tancat massa ràpid). - Jugador de cartes de la Garrotxa (ostentació de diners, cas oblidat i sense resolució). - Carles Riera, el suposat “àngel justicier” que volia “netejar” el mal. Idees clau • Habitatge i comunitat: la resposta ciutadana pot pal·liar casos límit, però calen solucions estructurals. • Silenci vs. paraula: tant a la novel·la com a la vida, parlar és imprescindible per recuperar el que es perd. • Tradició viva: la Setmana Santa a Girona combina patrimoni, devoció i cohesió social. • Periodisme responsable: contrast, proximat a les fonts, respecte i context fan millor crònica que el simple titular.

Resum general Un episodi amb tres eixos clau: • Reflexió inicial sobre incidents amb armes a Girona i Figueres i l’entrada del tema al debat públic. • Poesia i mitologia amb Lluís Lucero Comas, que presenta el poemari Tàmiris i els jacins (Cap de Brot), parla del procés creatiu, la lectura poètica i recita versos. • Música urbana-pop amb Jules, que estrena l’àlbum Amb amor, repassa el seu procés, cançons i agenda, i explica l’arrelament a la Costa Brava i el retorn a l’estrena del Festival Estrenes. "La poesia vol una certa calma, una desconnexió del món" — Lluís Lucero Comas "Les millors sorpreses venen de tu mateixa" — Jules Temes principals Poesia amb Lluís Lucero Comas — “Tàmiris i els jacins” (Cap de Brot) Idees clau • Un llibre a foc lent: poemes nous i d’arxiu (fins a 30 anys) que conflueixen en un volum madurat sense presses. • Títol i imaginari mitològic: Tàmiris (poeta castigat per Apol·lo) i Jacint (d’Ovidi) com a símbols d’amor i metamorfosi. • Eix temàtic: un poemari "sobre el desig i l’acte d’estimar autènticament"; referents de cinema, arts i lectures com a pretextos creatius. • Ofici i mètrica: exercicis d’alexandrins i treball formal també com a mostra per a l’Aula d’Escriptura; presència de llatí, francès i italià. • Lectura poètica i públic: la poesia demana implicació lectora i temps; llenguatge com a art i ritme, no simplificar per simplificar. • Recitals i presentacions: Casa de Cultura (10 d’abril) i altres dates; retorn progressiu després d’un atur sanitari cardíac. Cites i moments • > "Sense l’ira i sense veu, t’han deixat, excels poeta" — vers de “Tàmiris” (recitat a l’estudi) • > "Un sexe mal pagat no és succedani, d’allò que sent pel company de disbaixes" — poema “Mike”, subtítol My Own Private Idaho. Jules — “Amb amor”: identitat, arrels i pop urbà Idees clau • Àlbum debut com a carta personal: vuit peces que exploren l’amor en múltiples cares, mostrant qui és la Jules com a artista. • Procés intens: 3 mesos de producció entre Barcelona i Terrassa (amb Jordi Strani), molta escriptura i emoció. • Estil: "sóc una nena molt pop" però eclèctica — pop d’arrel urbana, tocs dancehall i sensibilitat melòdica. • La Venera: peça inspirada per l’Empordà i la Costa Brava, escrita a classe, amb nova sonoritat; estima pel mar i la memòria familiar. • Cançó que la defineix ara: “Error” (també cita “Gira sol” per l’energia d’estiu). “Papallones” queda com a fita passada. • Directe i gira: 13 dates confirmades, repeteix a Estrenes (segon any consecutiu), festivals com Orrius Sona i Empordà Music Festival, i showcase a la Crema per Sant Jordi amb Lil Dami. Treballa el directe i preveu singles més rítmics i potser un EP. • Ciutat i ritmes: estima Girona i el seu ritme; Barcelona per estudiar i crear, però amb ganes de tornar al ritme tranquil i als espais personals. Cites i moments • > "Jo soc una nena molt pop… però no busco ser pop: simplement em neix" • > "Les millors sorpreses venen de tu mateixa" Altres moments destacats Reflexió inicial sobre armes • Incidents a Font de la Pólvora (pistolers en fuga) i Figueres (joves i un revòlver) obren un debat sobre la presència d’armes. Tertúlia lleugera • Humor amb Lucky Luke, anècdotes de casament i nostàlgia dels temps analògics. Música a l’aire • Bloc musical amb temes emesos i “La Venera” de Jules al tram final.