Hospici de Girona i Recòndit: memòria i música

Panorama general de l’episodi

"Una mateixa història pot mostrar-ne moltes a la vegada."

Episodi amb dos blocs principals: una immersió històrica i humana a l’Hospici de Girona a propòsit de l’exposició “Entre quatre parets”, i una conversa musical sobre el festival Recòndit, que porta artistes de primer nivell a espais recòndits del Pla de l’Estany.

Exposició “Entre quatre parets” (Hospici de Girona)

Context i objectiu

• L’exposició s’inaugura el 13 de març i és visitable fins al 18 de maig a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (antic hospici).

• Vol trencar tòpics: darrere la paraula hospici hi ha una realitat complexa que canvia al llarg de 1769–1963.

De la Misericòrdia a l’Hospici

• Origen (1769): l’edifici s’obre com a Misericòrdia per a dones, un espai de control/protecció segons la moral del s. XVIII.

• Limitacions urbanes de Girona (muralles, convents) porten a ampliar i crear un segon cos: l’hospici (homes) i, més endavant, nens.

Funció econòmica i de treball

• Els hospicis eren llocs de treball: tallers i primeres indústries.

• A Girona, el primer treball del cotó i una gran impremta (1868–1962) dins l’hospici; hi van imprimir Los Sitios i el Butlletí Oficial.

Qui hi entrava? Un “calaix de sastre” social

• Al llarg dels segles: dones, homes, nens, dements, invàlids… Un instrument per treure de carrer col·lectius vulnerables.

• 1803: per manca de recursos a l’Hospital de Santa Caterina (desamortitzacions, guerres), s’hi traslladen els nadons abandonats.

• Casos de discriminació (fi s. XIX): dones mulates derivades a l’hospici.

Educació i canvis pedagògics

• S. XX: educació reglada; primer centre Montessori de Girona a l’hospici; alumnes il·lustres com Domènec Fita hi descobreixen vocacions.

• República: integració, coeducació parcial i canvi de nom a Casa d’Ensenyament i Assistència; primeres embranzides d’estat del benestar.

• Franquisme: separació estricta de sexes, educació interna i limitada per a nenes.

Eixos temàtics de l’exposició

• Treball: tallers, impremta, economia pròpia de l’hospici.

• Abandó: històries de nens abandonats; el torn (caixa giratòria) per deixar-hi nadons anònimament.

• Relats personals: cartes de mares i objectes (medalles, records) amb més de 100 anys que emocionen i posen rostre humà al passat.

"M’ha colpit llegir les cartes de mares desesperades que deixaven el seu fill al torn."

Per què cal recordar?

• Memòria col·lectiva per entendre patriarcat, beneficència, control social i la dignitat de qui ho va viure.

• L’exposició recupera microhistòries que expliquen la gran història.

Publicitat i música

• Espais promocionals (Girona FM), VIVID (mes enoturístic DO Empordà), Mercat del Lleó i una peça musical que fa de pont cap al segon bloc.

Recòndit: música de primer nivell en espais únics

Essència del festival

• Portar grans artistes a pobles petits i espais recòndits del Pla de l’Estany. Concerts amb màgia de proximitat i identitat territorial.

"La música és l’excusa perquè la gent descobreixi el territori."

Programació destacada

• DePedro a Esponellà (referent indie; escàs a Girona en els últims anys).

• Blaumut a Sant Mer (Vilademuls), format “Blaumut íntim”, adaptat a l’entorn.

• Emergents i Km 0: Foresta, Marina Escoda, Ernest Prana, Rita Pallés, Miqui Núñez, entre d’altres.

• Recomanacions del director: Clara Peya (Gira Corsé) i Amparanoia (referent del mestissatge; influència per grups com Xarango).

Cultura, patrimoni i gastronomia

• Escenaris amb valor: Ruïnes de Vilauba, Castell d’Esponellà, Castell de Palol, Pou del Glas.

• Novetat: Tast Recòndit – tapa amb producte local i artesanal (formatges, nous, mel, oli) de petits productors.

• Visites guiades per conèixer el territori més enllà de l’Estany de Banyoles.

Reptes i logística

• Aforaments reduïts (300–400), localitzacions difícils d’arribar (venir amb temps).

• Administracions: bon suport municipal; més costós convèncer estructures que busquen “xifres grosses”, tot i el valor cultural i arrelament del projecte.