De la “Servitud dels protocols” als “Secrets Veïnals” i el renaixement de la glosa: ressaca de Sant Jordi a Girona

Panorama general

Resum del magazine “Els Quatre Rius” marcat per la post-Sant Jordi i tres eixos principals:

• Pensar la nostra relació amb els protocols i la tecnologia a partir del llibre d’Ingrid Guardiola, La servitud dels protocols.
• Descobrir la natura urbana de Girona amb la gincama Secrets Veïnals dins del projecte Gironat.
• Renaixement de la glosa entre el jovent amb la glosadora Txell García Payró i una demostració en directe.

“Que els llibres ens acompanyin cada dia, no només per Sant Jordi.”

Introducció i ressaca de Sant Jordi

• Reflexió sobre mantenir Sant Jordi com a dia laborable: part de la seva gràcia és “escapar-se” per llibres i roses.
• Crida a l’hàbit lector quotidià: els llibres no són només del 23 d’abril.
• To distès de post-festa i conversa sobre lectures en curs.

Entrevista a Ingrid Guardiola — La servitud dels protocols

Què són els protocols i per què “servitud”

• Protocols com a instruccions i procediments que fem sovint sense adonar-nos-en (informàtics, administratius, socials).
• Caràcter limitador, coaccionador i punitiu: un cop decretats, no es negocien.
• El llibre s’insereix en la història “tecnologia–control”, amb un to més descriptiu i reflexiu i menys moralista.

“La virtut dels protocols és que els executem i no ens n’adonem.”

Burocràcia, infraestructures i violències subtils

• La burocràcia pot generar violència i exclusió.
• Els protocols sanitaris durant el confinament van activar relacions de vigilància (els “policies de balcó”).

Plataformes, algoritmes i desig

• Capitalisme de plataforma: transforma espai, temps, identitat i desig.
• Cultura de rànquings i mètriques que empobreix l’experiència (l’endemà de Sant Jordi, només “els més venuts”).
• Polarització algorítmica: bombolles, antagonisme constant, “o amb mi o contra mi”.

Tecnosolucionisme i “sobirania funcional”

• Crítica al tecnosolucionisme: grans plataformes acumulen poder quasi gubernamental (“governs a l’ombra”).
• Estratègia de la màgia i el secret per fascinar i atreure atenció.

“Quan obrim la màquina i veiem com funciona, el caràcter màgic deixa de funcionar.”

Opinió pública: de Lippmann al mainstream

• Referència a Walter Lippmann: incidir en les “pictures in our heads” per uniformitzar el consens.
• Actualment, les plataformes amplifiquen aquesta uniformització interessada.

Servitud voluntària… o no?

• La tria aparentment “lliure” és sovint orientada per recomanacions:

“Recomanar és una manera sibilina de fer que l’altre decideixi el que tu vols.”

Mirant endavant

• IA i possible “intimitat artificial” (p.ex. converses diàries amb xatbots).
• No hi ha separació online–offline: cos i tecnologia ja són imbricats; cal gestionar-ho amb més sobirania.
• Nota vital: comiat del Bòlit amb debat de models d’equipament i presentació de “Marge de maniobra”.

Agenda — Secrets Veïnals (Gironat)

La gincama de natura urbana

• Iniciativa nascuda al barri (Associació de Torre Tallalà) amb joves; desenvolupada amb Sober Life dins de Gironat.
• Gincama per redescobrir la natura als barris: reptes sobre plantes silvestres, ocells comuns i punts verds de la ciutat.
• Objectiu: sensibilització i pedagogia per recuperar la mirada naturalista.

“Redescobrir els nostres paisatges, que hi són cada dia.”

Com participar i premis

• Web: secretsveïnals.net.
• Sortejos amb entrades al Teatre Municipal, Temporada Alta, Girona FC, entre d’altres.
• El projecte s’estén més enllà de l’Esquerra del Ter a tota la ciutat.

Glosa catalana amb Txell García Payró

Què és la glosa?

• Gènere poètico-musical d’improvisar versos sobre melodies populars i rimar-los.
• Arrel mediterrània: Països Catalans, Balears, Alguer, Rosselló…

Trajectòria i pràctica

• Inici a tallers de Cor de Carxofa (Figueres).
• Pràctica constant (casa, cotxe, trobades regulars).
• Bon estat de salut: més tallers, grups i mostres/combats arreu.

“Tot aniria una mica millor si tots cantéssim més.”

Fenomen jove i combat de corrandes

• Ressorgiment del folclore entre el jovent (castells, pilars, glosa).
• Combat de glosa: figura de la punicana que proposa temes i tonades; rondes i jurat fins a la final.
• Èxit de públic (Montegut: 2.500–3.000 persones).

Demo en directe

• Txell interpreta una quarteta amb la tonada de les Nyacres de l’Empordà dedicada al programa.
• Recomanació de seguir Cor de Carxofa per agenda i tallers.

Interludis musicals i falques

• Diversos blocs musicals en català i falques de programes de Girona FM entre seccions.
• Tancament amb titulars informatius de gironafm.cat.