episodis

Panorama general de l’episodi Programa especial d’“Els Quatre Rius” amb tres eixos principals: Fires de Sant Narcís i prevenció, cinema amb Isaki Lacuesta (Òscars, procés creatiu i projectes), i educació sobre activitats extraescolars amb Anna Julià i Pep Marí. Entre entrevistes, trobem també una peça de memòria viva amb Isabel Oliva (99 anys) que glossarà les Fires “en primera persona”. "Hem de canviar el microones pel forn. Foc lent, foc lent." — Pep Marí "Quan deixes de tenir-les, és quan es comencen a complir [les fantasies]." — Isaki Lacuesta Obertura: Fires i prevenció Missatge clau: responsabilitat i consentiment en l’oci nocturn; respecte al Punt Lila i crida a posar seny durant les Fires. Ambient previ a l’inici de festa grossa, amb to proper i informatiu. Cinema amb Isaki Lacuesta Òscars i “Segundo Premio” Lacuesta anuncia viatge a Los Angeles: projecció a l’Egyptian Theater i ronda de promoció de Segundo Premio. Selecció d’Espanya als Òscars: sorpresa moderada i alegria; la nominació obre distribució als EUA i nous públics. Procés creatiu, equip i to Defensa que els premis serveixen per visibilitzar obres; incomoditat per l’autoelogi i èmfasi en la feina col·lectiva. Canvi d’“organigrama familiar”: nou equip tècnic i creatiu. Biopic “no oficialista”: evita mausoleus; multiplicitat de mirades (taxista, portera, venedora de discos, versions contradictòries del grup). To i llenguatge: energia anys 90, estructura “de capas” que sorprèn i activa l’espectador. Arrel local, abast global Girona com a base d’operacions; avui el centre és a tot arreu: exemples d’RCR (Olot) i Bayona. Nou projecte: film autobiogràfic a Banyoles (anys 80), pas de la infància a l’adolescència, amistat i deriva cap al fantàstic. Anècdotes gironines (mani contra la guerra de l’Iraq) i agenda cultural: sessió d’improvisació amb el grup COU (jazz psicodèlic) amb projeccions en directe. Memòria i Fires amb Isabel Oliva (99 anys) Protagonista de la glossa “Fires en primera persona”. Contacte via Museu d’Història (Sílvia Planas) i Ajuntament. Records d’infantesa i Guerra Civil: bombardejos, fam, restriccions i canvis de professorat durant els anys de guerra. Evolució de les Fires: dels “cavallitos”, nòria i parades senzilles al creixement en qualitat i quantitat (Fira de Mostres, noves ubicacions). Darreres Fires: les viu acompanyant nets i besnets; avui prefereix evitar aglomeracions i opta per logística adaptada (taxi i acompanyament municipal). Educació: extraescolars amb Anna Julià i Pep Marí Per què sí a les extraescolars? Necessàries per a famílies i infants: espai de desconnexió, relació i aprenentatge de valors/hàbits. Primera extraescolar: a casa (recollir, preparar motxilla, joc lliure, bici els caps de setmana). Com escollir i acompanyar Només ens comprometem amb el que triem: que decideixin els infants en la seva mesura. Compromís temporal: si es comença, mantenir fins a Nadal (o temporada) per aprendre responsabilitat; evitar el “canvi per caprici”. Prioritzar passió per sobre de “talent” inicial; l’esforç sostingut construeix autoestima. Rols familiars i errors comuns Pares: “només pares i mares”, no entrenadors/psicòlegs/cadis; fer pas enrere i donar semillibertat. Evitar sobresaturar agendes i sobreprotegir (si cal que els ho facis tot, potser no és el moment d’externalitzar). No projectar desejos propis (el somni incomplert del pare/mare) sobre els fills; honestedat i coherència personal. Animar des de la banda: bones pràctiques No confondre ànim amb instruccions tècniques/tàctiques. Animar quan va malament, no només quan tot rutlla (fomentar persistència). Pactar com vol ser animat l’infant (evitar diminutius en públic si el molesten). Publicitat i serveis Diversos espais promocionals: especial inici de Fires, programes de Girona FM, serveis locals i comerç.

En poques paraules Episodi molt variat amb cinc eixos: economia pràctica de final d’any (IVA, testament solidari i impost de successions, pressió fiscal i IBI a Girona), patrimoni amb nova recerca sobre l’estàtua de la Lleona de Girona, ràdio i memòria tecnològica amb la col·lecció de 2.500 ràdios de Jaume Felip i el centenari de Ràdio Barcelona (EAJ1), música amb un recorregut per l’hip-hop (Tupac, Notorious B.I.G., Eminem) i homenatge a Rosario Palomino, activista lingüística. Punts clau • IVA i tancament de trimestre: recordatoris pràctics i terminis; el 21 es va poder presentar pel festiu del 20. • Testament solidari: creix l’opció de deixar part o tot el llegat a una ONG, que rep els béns sense Impost de Successions. • Debat sobre Successions: visió crítica de l’impost (impacte en classes mitjanes i hereus amb patrimoni però poca liquiditat). • Pressió fiscal a Girona: pujada notable de l’IBI, Girona entre les capitals on més creix. • La Lleona de Girona: recerca situa la peça a la segona meitat del segle XIII, amb trets ja gòtics; l’original és al Museu d’Art (des de 1976) i al carrer hi ha còpies. • Col·lecció de ràdios: més de 2.500 aparells; visites gratuïtes (24–26 d’octubre, matí) i 14 de novembre (centenari EAJ1). • Hip-hop: perfil de Tupac, rivalitat East vs West amb Notorious B.I.G., i l’impacte d’Eminem a la dècada del 2000. • Homenatge a Rosario Palomino (moviment “No em canviïs la llengua”). Economia IVA i final d’any • Recordatori de terminis i logística de presentació (el 21 com a límit per festiu). • Anticipació de canvis legislatius de final d’any i el seu possible impacte. Testament solidari i impost de successions • El testament solidari permet que ONGs rebin herències íntegres (no paguen Successions), maximitzant l’impacte social. • Debat sobre l’homogeneïtzació estatal de l’impost: poc probable, atesa la competència autonòmica i la recaptació associada. • Crítica a l’efecte sobre hereus amb actius immobiliaris però poca liquiditat (necessitat d’hipotecar-se o pagar amb part de l’herència). Es posa en dubte la justícia d’un impost que arriba “després d’una vida pagant impostos”. Pressió fiscal i IBI a Girona • Girona figura entre les capitals on més ha pujat l’IBI. • S’apunta al context de major càrrega fiscal (IRPF, transmissions, successions) i cost de vida, amb el SMI uniforme a tot l’Estat. Cultura i patrimoni La Lleona de Girona: recerca i misteris • Datació probable: segona meitat del segle XIII; estilísticament gòtica. • Element clau: columna monolítica >3 m, poc habitual al segle XIII, cosa que reforça la datació tardana. • Original al Museu d’Art de Girona des del 1976; les peces del carrer són còpies (anys 80–90). • Origen desconegut: podria pertànyer a un gran edifici religiós (catedral, convent) o civil (palau). La recerca obre noves línies per a futurs estudis. Ràdio i memòria tecnològica Col·lecció de ràdios de Jaume Felip • Més de 2.500 ràdios catalogades; espai visitable com a magatzem ordenat. • Visites gratuïtes: 24, 25 i 26 d’octubre (matins), i 14 de novembre (tot el dia). Ubicació: carrer Valladolid, 12 (baixos), Girona. • Possibles canvis de destinació de la col·lecció si no hi ha suport institucional local. 100 anys de Ràdio Barcelona (EAJ1) • 14/11/1924: primera emissió, amb Maria Sabater (“Bon dia, Barcelona”). • Impacte immediat: unes 88.000 ràdios venudes a Barcelona el primer any; quotes d’escolta documentades (~14 pessetes, anys 1928–32). Música Hip-hop: Tupac, Notorious B.I.G. i l’era Eminem • Tupac Shakur: artista i activista; lletres sobre racisme, brutalitat policial i injustícia social; assassinat a Las Vegas (1996) després d’un combat de Mike Tyson. • Teories sobre l’assassinat: rivalitat East Coast, baralla de la nit o operació del govern; el 2023 es va detenir un sospitós pel tiroteig. • Notorious B.I.G. (East Coast): assassinat sis mesos després; símbol de la rivalitat entre costes. • Eminem: rècord de vendes als 2000 (~32 M còpies); pont entre rap mainstream i credibilitat hardcore; Òscar per Lose Yourself (8 Mile). • Tendències actuals: fusió rap–trap–reggaeton i nous sons, sense purismes, amb propostes potents a l’escena hispana. Homenatge Rosario Palomino • Record i reconeixement a la impulsora de “No em canviïs la llengua” i defensora del català i la identitat del país. “Catalana nascuda al Perú”, exemple de catalanitat i compromís lingüístic.

Resum general Episodi amb tres eixos principals: l’entrevista a Momi Maiga sobre el nou disc "Cairo" i el seu missatge de pau i diversitat; la desfilada solidària pel Dia Mundial contra el Càncer de Mama; i una mirada pràctica i humana a l’atenció domiciliària per a la gent gran. Tot plegat, amb obertura dedicada a les Fires de Sant Narcís i la cobertura del pregó. Entrevista: Momi Maiga — "Cairo" i el pont de cultures Idees clau del disc i missatge • "Cairo" vol dir pau i el disc defensa que, en pau, les persones donem el millor de nosaltres. • Temes centrals: pau, educació i unió. La peça "Bolo" significa unió entre persones de diferents cultures i orígens. • La música actua com a pont intercultural: fusió de ritmes de l’Àfrica Occidental amb jazz, clàssica, mediterrani i traces de flamenc. "Quan estem en pau, els sers humans, sortim lo millor de nosaltres." "La diferència és una riquesa, no és un perill." Procés creatiu i directe • Procés orgànic i oral: no escriu partitures; compon amb la kora, grava idees i les pol, i entra en diàleg amb la banda. • Treball col·lectiu amb músics com Aleix Tobias (bateria), Carlos Monfort (violí) i Marçal Ayat: diàleg musical fluid i natural. • Al directe, les cançons són vives: s’hi afegeixen parts, es transformen i sovint superen el disc en intensitat. Gira i dates destacades • Gira imminent a Noruega (3 concerts). • Presentació del disc a l’Auditori de Girona el 8 de novembre. • Actuacions a Rotterdam (Països Baixos) i al Festival de Música Espanyola de Cadis. Experiències socials i crida a l’empatia • Denúncia de racisme quotidià: mirades i prejudicis (p. ex. gent que s’agafa la bossa al tren) i discriminació en el lloguer (traves per tenir NIE tot i el vistiplau del propietari). • Necessitat d’acceptar les diferències com a riquesa i evitar estigmes que danyen persones i comunitats, especialment infants. "A vegades no cal insultar ningú perquè sigui una guerra. Amb les mirades la gent ho diu tot." Solidaritat: Desfilada contra el càncer de mama (Associació Contra el Càncer Girona) Dades principals • Desfilada solidària pel Dia Mundial contra el Càncer de Mama: 23 d’octubre, 20 h, al Centre Cultural La Mercè. • Entrada: 10 € i 100% destinat al programa per a dones amb càncer de mama. • Esdeveniment amb llarga trajectòria (prop de 20 anys, amb formats diversos al llarg del temps). Impacte i suport • Sold out: gran resposta ciutadana i de comerços i botigues de Girona que aporten vestuari i donacions. • Opció de fila zero i donatius per qui no hi pugui assistir. "Se’ns han exhaurit les entrades... però la gent pot continuar col·laborant amb la causa." Societat: Atenció domiciliària per a la gent gran (Xavier Saló, Atenció Domiciliària Sant Josep) Tendències i context • Envelliment i preferència creixent per romandre a casa (efecte post-Covid i percepció de residències). • A Girona hi ha unes 7.900 persones de més de 80 anys que requereixen serveis adaptats. Model de servei • Proposta com a alternativa real a la residència: una auxiliar a casa de la persona gran, recolzada per un equip tècnic que cobreix àmbits físic, nutricional i cognitiu, amb coordinació contínua. • Enfocament centrat en la dignitat, la proximitat i l’empatia. Ajudes i tràmits • Empresa acreditada per la Generalitat: possibilitat d’ajudes econòmiques segons valoració de graus. • Acompanyament en la tramitació i coordinació amb treballadors socials. Valors i proximitat • Filosofia: "ajudar a ajudar"; "no és treballar, és servir"; importància de viure amb amor i empatia cap a la gent gran. • Seu a Francesc Civil, 8 (davant l’estació de tren i bus, Girona). "Jo no treballo: faig un servei i me’n vaig a dormir tranquil." Obertura i Fires de Sant Narcís Punts clau • Presentació del programa amb saó festiva: cobertura del pregó de les Fires de Sant Narcís a Girona FM i invitació a seguir la programació especial. • Recordatori que les Fires són molt més que barraques: cultura, veus locals i espais de trobada.

Panorama i Fires • Dilluns 21 d’octubre de 2024. Inici de la Setmana de les Fires de Sant Narcís 2024 a Girona. • Cap de setmana solidari destacat: Oncobike, curses al carrer i activitats del tercer sector. • Actualitat de Banyoles (Sant Martirià): Ball del Drac i focs al Parc de la Draga; apunt que el 29 d’octubre és festiu a Girona. Entrevista literària — “El món interior” (Francesc Serés) Eix del llibre • Llibre-assaig de relats sobre l’onada expansiva de la guerra en la vida quotidiana quan no es viu el front “in situ”. • Punt de partida: parella russa, feina amb refugiats ucraïnesos a Berlín i la descoberta de documents i àlbums de les Guerres Mundials en pisos buidats durant la Covid. • Geografies i memòria: de Monegres i Saïdí a Berlín, Rússia i Ucraïna; pont entre allò local i allò global. “Hauries d’haver passat una guerra.” Temes clau • Condició humana i distància variable amb la guerra: com t’afecta si no ets al front però el conflicte entra a casa per persones, històries i arxius. • Humor i esperança en temps difícils: riure sense frivolitzar com a antídot contra el nihilisme. • Marc temporal: del 1900 fins avui, amb tall nítid abans del nou cicle a Orient Pròxim. • Guanyadors i perdedors: crítica a la noció de “victòria” en guerra; comptar baixes i costos socials desmenteix triomfs simples. • Història i repetició: d’Homer i la Ilíada a l’actualitat; tecnologia nova, pulsions antigues. Escriptura i procés • Estructura equilibrada entre Monegres/Guerra Civil, Rússia-Ucraïna i arxius fotogràfics; forma al servei del lector. • Moments “feliç-infeliços”: la “cova d’Alí Babà” d’un hangar ple de memòria en paper, i la responsabilitat de preservar materials fràgils. • Capítol preferit: el viatge de retorn de Graz a Saïdí travessant territoris marcats per guerres —fer-lo “en pau” com a missatge d’esperança. “El meu espai és sempre dos metres: diàleg, observació i preguntes.” L’altra Girona — Santa Eugènia, nou Trueta i habitatge Amb Mariona Ferrer i l’arquitecta-urbanista Maria Cisternes. Viure i construir a Santa Eugènia • Mudança des de Barcelona i aposta per un edifici de fusta: habitatges flexibles, lluminosos i amb espais adaptables. • Radiografia del barri: molts solars buits i transformació “congelada” en comparació amb Barcelona. El nou Trueta i el planejament • Projecte supramunicipal (Girona-Salt) amb potencial de 400.000 m² de sostre en 20 anys: mix d’equipament sanitari, habitatge, oficines i indústria neta. • Oportunitat de model: hospital envoltat de parc i pacients amb bones connexions de transport públic. • Conflicte ciutadà: pancarta “El parc no es toca” al parc Jordi Vilamitjana. “La ciutat és conflicte i el conflicte és bo.” • Repte: canalitzar la participació veïnal sense frenar un sector estratègic per a la regió; cal explicar el propòsit i el llegat urbà (habitatge assequible, treball de valor afegit, mobilitat sostenible). Mobilitat i connexions • El paper de l’AVE al centre de Girona com a decisió valenta i beneficiosa: facilita commuting diari cap a Barcelona per perfils diversos del sector públic i privat. Música — Cat Klezmer Trio: presentació de disc i directe • Presentació del primer disc “Cat Klezmer Trio” al Pati de la Casa de Cultura — diumenge 27 d’octubre, 18:00 (concert de Fires). Entrada anunciada: 5 €. • Membres: Xavi Pendon (clarinet/tenora), Xavi Torres (guitarra) i Joni (contrabaix, no present a l’entrevista). Què és el klezmer? • Música tradicional festiva dels jueus asquenazites (arrels a l’Alemanya i l’Europa de l’Est), avui global (Alemanya, EUA, Israel, Argentina...). • Estil d’interpretació molt expressiu, amb el clarinet que “parla” com la veu humana. • Repertori del disc: clàssics klezmer arranjats i cançons catalanes (per ex. Les nenes maques, Per tu ploro, El cant dels ocells, La Santa Espina) amb sonoritat klezmer. • Influències creuades: tangos, cors brasilers i lamentacions gitanes; reflexió sobre el folklore com a identitat mestissa i contemporània. “El concert és un viatge musical i una experiència irrepetible que el disc no pot encapsular.”

Resum de l’episodi Temes principals: Entrevista amb Toni Albà sobre la reestrena d’“Abdicao”, sàtira sobre el rei emèrit i crònica d’un país. Debat sobre la llibertat d’expressió: límits, censura, causes judicials i el paper de la sàtira política. Cinema: nova pel·lícula d’Almodóvar en anglès, una joia indie belga i el cicle Hitchcock. Agenda de Girona del cap de setmana: concerts, vermuts, activitats populars, esport i pre-Fires de Sant Narcís. Entrevista a Toni Albà i “Abdicao” L’obra i el concepte “Abdicao” presenta un rodamont que dialoga amb els seus “fantasmes” per repassar la vida del rei emèrit i mig segle d’història recent de l’Estat. Multitud de personatges en escena interpretats per Albà mateix: és l’espectacle més exigent que ha fet. To: sàtira política amb humor i esperit crític, però també amb vocació de memòria per al públic jove. “Veureu un rodamont parlant amb els seus fantasmes… i, a través d’ells, la història d’un país.” Procés creatiu i improvisació Albà reivindica la improvisació com a punt de partida: la dificultat no és improvisar, sinó mantenir la frescor a cada funció. Escriptura com a “teràpia”: cal explicar-se la història a un mateix per poder-la explicar al públic. “Improvisar no és difícil; difícil és repetir-ho amb la mateixa frescor.” Monarquia, corrupció i actualitat L’obra es retroalimenta d’un present que confirma allò escrit: casos, fotos i run-runs sobre l’emèrit i l’ecosistema de corrupció. Ironia sobre el “cost” públic de la impunitat i la normalització del cas rere cas. “És com obrir la nevera i trobar-t’hi… un prevaricador i un cas de corrupció, cada dia.” Censura i llibertat d’expressió Recorda pressions i intents d’aturar les seves paròdies del rei (2002), inclòs el cas del programa “C de nit”. Defensa l’article 19 de la Declaració Universal com a pilar: va ser imputat i absolt per tuits. Distingir: llibertat d’expressió sí; però calúmnia i mentida, no. “La llibertat d’expressió no pot tenir límit; el que té límit són les conseqüències legals de la mentida i la calúmnia.” Llibertat d’expressió: idees clau Personatges públics han d’estar especialment sotmesos a la crítica. Denúncia del doble raser i apel·lació a la fiscalització de poders. Cas Pablo Hasél com a símptoma de deriva punitiva en l’àmbit cultural. “Si no fiscalitzem, ens mereixerem el pròxim dèspota.” Cinema i estrenes Almodóvar, “La habitación del lado” Primera pel·lícula íntegrament en anglès d’Almodóvar, amb Tilda Swinton i Julianne Moore; també John Turturro i presència d’actors espanyols. A Venècia, gran repercussió i expectatives d’èxit en taquilla i recorregut cap a premis. Context: després de “La voz humana” i “Extraña forma de vida”, un pas natural a la producció en anglès. Indie belga: “Hir, un hombre bueno” Drama intimista sobre un treballador romanès a Brussel·les que es planteja tornar a casa fins que una trobada li fa replantejar la decisió. Subtilesa emocional i sensibilitat franco-belga; director emergent a seguir. Cicle Hitchcock Projecció de “Strangers on a Train”: thriller de tensió modèlica sobre l’“intercanvi” d’assassinats. Arrels literàries: Patricia Highsmith i adaptació amb Raymond Chandler. Festival de Valladolid (Seminci) Etapa de renovació: focus en cinema d’autor espanyol i aparador de grans europees que arribaran en mesos. Agenda Girona (18–20 d’oct.) Divendres Concert de Joan Rovira al Foment (20:30). Eixample: activitats de tarda (infantils, bicicletada, visita equipament) i sopar popular. Vermuts als Jardins Gala (també diumenge, amb Alfonso Castillo). Dissabte SIDRAL: tancament de temporada a Can Pol dels Àngels (17:00). Top de rams i cercavila amb la Fal·lera Gironina (des de la Mercè, 11:00) + ballada de gegants i vermut dels Quatre Rius. Vermut musical al CC Barri Vell-Mercadal (Lídia Torrejón i Santi Fontclara). Girona FC vs Real Sociedad a Montilivi (18:30). Niño de Elche a l’Auditori (20:00), presenta “Cante a lo gitano”. Diumenge 45a Cursa Popular del Carrer Nou. Toni Albà reestrena “Abdicao” a la Mercè (17:30). Preescalfament de Fires de Sant Narcís i Barraques: mirada a nits destacades (p. ex. Cala Vento, 2 de novembre). Moments destacats i cites “Esto hay que acabarlo” (pressió a TV3 per les paròdies del rei, 2002). “L’Estat ha d’estar sempre fiscalitzat, i l’oposició hi ha de servir.” “Improvisar no és gens difícil; el repte és repetir-ho com si fos la primera vegada.”

Introducció i homenatges • Obertura del magazín “Els Quatre Rius” amb record i condol per a Agustí Forner (TV3) i homenatge emotiu a Andrés Montes. "Ell ens va ensenyar que la vida podia ser meravellosa." Pregoners de les Fires: Àngel Davant i Jordi Tonietti Trucada inesperada i motiu del pregó • L’alcalde Lluc Salellas els truca per proposar-los fer el pregó de les Fires de Sant Narcís com a homenatge a l’animació infantil. • Sorpresa inicial i sentiment de responsabilitat per inaugurar la festa gran de Girona. Reivindicació de la música infantil en català • Reconeixement a una trajectòria de 40–50 anys d’ofici amb funció pedagògica i de cultura popular. • Crítica a la programació de festivals que substitueixen animadors per grups no especialitzats. • Preocupació per la pèrdua d’ús del català entre infants a escoles i espais de lleure. Xarxes, pantalles i defensa del directe • Les “xarxes socials” són avui canals de difusió imprescindibles, però també de dependència. • Defensa del directe i la participació: interacció orgànica, danses, contes, rotllanes, mirades. "La nostra feina és fer que hi hagi interacció orgànica, natural." "Avui molts concerts són playback; nosaltres som carn de directe." Referents i escola • Referents: Xesco Boix i la tradició d’animació catalana; recull i adaptació de cançons folk (Pete Seeger) al català amb gran rigor lingüístic. • Relació propera i mútua influència entre Davant i Tonietti; creació d’escola. El pregó: to, format i participació • Prepararan un pregó-festa d’animació col·lectiva amb cançons populars, participació del públic i to narratiu de rondalla. Fires de Girona: records i identitat • Records d’infantesa: Devesa, cavallets, Tren de la Bruixa, tòmboles, embalat, castanyes i moniatos. • Les Fires com a l’eix identitari gironí: “aquí celebrem Fires, no només festa major”. Cinefòrum: “Reparar a los vivos” i Donem Girona La pel·lícula • “Reparar a los vivos” (2016, Katell Quillévéré), basada en la novel·la d’Maylis de Kerangal: història que enllaça donació d’òrgans i trasplantament amb realisme. Donem Girona: missió i activitats • Associació (des de 2023) nascuda el 2019 com a agrupació, impulsada per la Dra. Núria Masnou (coordinadora de donació i trasplantaments al Trueta). • Objectius: difusió de la donació d’òrgans, sang i teixits; xerrades, exposicions, suport a treballs de recerca i Cinefòrums. • Promoció del document de voluntats anticipades perquè cada persona decideixi el seu final de vida, inclosa la donació. Acompanyament emocional i comunitari • Acompanyament emocional a persones i famílies desorientades davant d’un trasplantament (testimoni del Jesús, trasplantat renal). • Espais per desmitificar processos i resoldre dubtes; reforç del paper comunitari i solidari. "És fàcil sentir-se desorientat; cal suport per triar camins i estar tranquil." Crida urgent de sang • Avís del Banc de Sang i Teixits: nivells molt baixos dels grups 0− i A−. Crida a donar sang al Trueta o a campanyes actives. Salut: canvi climàtic i salut (Dr. Josep Maria Sirvent) Impactes clau del canvi climàtic • Escassetat d’aigua, pèrdua de biodiversitat i efectes directes en salut pel sobreescalfament ambiental. • Onades de calor més freqüents i persistents: afecten òrgans, fatiga, irritabilitat i estrès fisiològic. Símptomes i riscos • Deshidratació (especialment en gent gran i polimedicada), cefalees, marejos i problemes dermatològics. • Cop de calor: temperatura corporal >40 ºC, risc de fracàs multiorgànic (cardíac, neurològic). "Els òrgans han de funcionar a 36,5–37 ºC; a 40–41 ºC, no ho suporten." Col·lectius vulnerables • Gent gran, nens, embarassades i poblacions amb menys recursos (inequitat en accés a refugi climàtic com l’aire condicionat). Mesures personals • Hidratació constant i evitar hores centrals de sol (reorganitzar jornades laborals a primera i última hora). • Ventilació i ombra; descans suficient; cura especial a grups vulnerables. Mesures col·lectives i decreixement • Reduir emissions de CO₂: menys combustibles fòssils, ús responsable d’AC i electricitat. • Impuls de transport públic, caminar, bicicleta; turisme proper; alimentació de proximitat. • Introducció del concepte de decreixement: estabilitzar o reduir ritmes de consum i producció per evitar el col·lapse ambiental i millorar salut pública. "Un decreixement personal suma cap a un decreixement global que cuidi el planeta." Moments destacats • «La nostra feina és fer que hi hagi interacció orgànica, natural.» • «Ens fa molta il·lusió fer el pregó; és una gran responsabilitat.» • «El cinema és una excusa per reflexionar i mobilitzar sobre la donació.» • «Dormir més, consumir local i moure’ns a peu o en públic també és salut climàtica.»

Visió general Programa magazine amb tres blocs principals: música amb Adrià Giné, cultura amb l’exposició de Manel Roqueta i societat amb el Voluntariat per la Llengua. S’obre amb una editorial sobre l’aparcament i la mobilitat a Girona i tanca amb falques i autopromocions. Punts clau • Bloc musical: retorn d’Adrià Giné, llista setmanal Seven Tracks i tres peces destacades, amb la cançó de l’any per a “La Torre Picasso” (Arde Bogotá). • Cultura: exposició de Manel Roqueta (advocat i humorista gràfic gironí) estructurada en quatre etapes; context d’Atenea (1913), connexió amb el GEC, anècdotes amb Dalí i les caricatures de guerra. • Societat: Voluntariat per la Llengua inicia edició amb 100 parelles a Girona; objectiu de practicar català en context real, empoderament dels aprenents i xarxa d’entitats/punts de trobada; modalitat presencial i virtual. • Editorial inicial: dificultats per aparcar a Girona i reflexió sobre mobilitat i transport públic. Bloc musical amb Adrià Giné Retorn i descoberta • Adrià Giné torna a la secció; manté la llista setmanal de descobertes “Seven Tracks” a Spotify/Instagram. Arde Bogotá — “La Torre Picasso” (cançó de l’any) • Produïda per Carlos Raya; peça de 8 minuts que trenca amb el consum musical exprés i reivindica el rock amb guitarres i bateries. • Lletres en clau de fàbula sobre el dol i la lluita; la Torre Picasso esdevé símbol de l’estrès i el capitalisme salvatge; crida a “derrocar” els símbols que ens amarguen per tornar a veure el sol. “Voy a escalar la torre de Picasso como un titano sin miedo al fracaso.” Valeria Castro — “El borde del mundo” (B.S.O. pel·lícula ‘47’) • Tema original per al film ‘47’: nostàlgia i empoderament; invita a mirar més enllà dels límits socials i personals i a perseguir somnis malgrat les adversitats. “Que la vida no es diferente para el resto… que se luche por la dignidad de cualquier ser humano.” Siloé — “Todos los besos” • Banda de Valladolid en creixement; himne pop emocional sobre experiències amoroses i la força simbòlica dels petons com a connexió emocional. Cultura: Exposició “Manel Roqueta” L’home i l’obra • Manel Roqueta, prestigiós advocat i gran humorista gràfic gironí. Record familiar i afició pels gats i gossos. • Exposició comissariada per Rosa Maria Roqueta (neboda), cristal·litzada després d’estudiar Història de l’Art a la UdG. Ubicació: Cambra de la Propietat (c. Ciutadans). Estructura en 4 parets (etapes) • Infantesa i joventut: dibuixos primerencs (13-14 anys) ja amb gran destresa. • 1913 i l’efervescència d’Atenea: centre cultural impulsat per Masó i colla, amb concerts i exposicions; primera mostra de Roqueta. • Temps remoguts (anys 20): connexió amb el GEC; exposicions 1924-26; anècdota amb un Dalí jove (premi extraordinari 1924; obra posterior avui al Reina Sofía). • Guerra i vida personal: caricatures de soldats i vida quotidiana (fam, pèrdues); Roqueta també fou secretari de la Cambra de la Propietat més de 20 anys. “La seva obra és una crònica dibuixada del que passava a Girona.” Societat: Voluntariat per la Llengua (Girona) Què és i com funciona • Parelles entre voluntari (catalanoparlant) i aprenent (qui vol practicar). 1 hora setmanal, conversa distesa; no és classe. “No és una classe de català… busquem context real per practicar.” Per què cal • Molts aprenents no troben entorns on se’ls parli en català; es reivindica no canviar de llengua a la primera i ajudar a perdre la vergonya. Dades i impacte • Edició arrenca amb 100 parelles (200 persones implicades). El programa existeix des de 2003; a Girona el 2023 es van fer 304 parelles. • Modalitat virtual des de 2017 (clau a la pandèmia) i presencial; participants de molts orígens. Cada cop més ex-aprenents esdevenen voluntaris. • Xarxa d’entitats i punts de trobada: museus, bars i activitats que amplien temes i coneixement de la ciutat. Introducció i editorial • Obertura amb dificultats reals per aparcar a Girona i reflexió sobre transport públic i hàbits de mobilitat. • Xerrada distesa entre presentadors (anècdota de les claus, pagar amb mòbil vs cartera, fires) i sumari del programa.

Resum general Episodi variat d’Els Quatre Rius amb quatre blocs principals: una editorial contundent sobre la crisi d’habitatge i el cost de la vida, una entrevista extensa a Cap de Brot Edicions i la recuperació d’"Ocells de fang" de Santiago Rossinyol, una conversa tècnica i humana sobre bàsquet en cadira de rodes i preparació física, i una secció de salut mental centrada en l’ús, l’algoritme i l’addicció a les xarxes socials. Temes principals • Crisi d’habitatge i preus: denúncia del mercat de lloguer i dels abusos d’algunes immobiliàries, i crida a la mobilització del 23-N a Barcelona. • Cap de Brot Edicions: naixement com a cooperativa, origen del nom, línia editorial “atrevida i de qualitat” i reedició d’"Ocells de fang" (1905) de Rossinyol. • Bàsquet en cadira de rodes: recorregut personal i metodològic de Laia Planella, adaptació de càrregues i recerca sobre lesions d’espatlla. • Xarxes socials i salut mental: com funciona l’algoritme, per què enganxa (dopamina, reforç intermitent), límits de temps i riscos de plataformes com Instagram, TikTok, LinkedIn i Twitter/X. Detall dels continguts Editorial: cost de la vida i habitatge • El programa arrenca amb una crítica ferma al mercat de lloguer: exigències il·legals, preus abusius i manca d’alternatives dignes. • Es destaca la convocatòria massiva del 23 de novembre per l’habitatge a Barcelona i la necessitat de recuperar l’orgull cívic i el carrer. • S’afegeix el cost de la cistella de la compra com a preocupació central, amb comparatives amb Suïssa i sous molt dispars. "És moment que tornin també a bullir els carrers… es tracta de drets i llibertats: el dret a viure dignament." Cap de Brot Edicions i "Ocells de fang" (S. Rossinyol) • Cooperativa editorial independent fundada per Germán Bartolomé, Josep Maria Codina i Judit Pujol (doctora en filologia). Horitzontalitat, vocació de servei i consciència del sector: “si volguéssim fer diners, faríem pneumàtics”. • Origen del nom: “cap de brot” com a elogi antic (el millor en un camp) i també com a part més bona del raïm; joc entre aparent insult i veritable elogi. • Disseny i imatge: amb Júlia Planas (Som la Incorrecta) i la il·lustradora Alba Barceló. • "Ocells de fang" (1905): 23 narracions de personatges idealistes que volen volar però són de fang; obra descatalogada i parcialment absent en edicions completes de 1976; es recupera amb pròleg de Margarida Casacuberta, que la considera clau de l’obra rossinyoliana. Llenguatge amb barbarismes respectats i to crític i incòmode en ple noucentisme. • Línies editorials: reedicions, novetats i traduccions (a ritme sostingut). Properes fites: poesia de Laura Hortensi ("la marca de l’AM") i un títol revisat de Josep Piera. • Llançament a Llibreria 22 (Girona): acte amb poesia, música i to festiu; recepció inicial molt positiva a llibreries. "Cap de brot és el trumfo: el millor d’una especialitat." Esport adaptat: bàsquet en cadira de rodes • Laia Planella (entrenadora i preparadora física, experiència a seleccions): transició del futbol al bàsquet en cadira el 2017, aprenentatge accelerat i vocació per l’entrenament de persones amb discapacitat. • Metodologia: planificació basada en evidència, pas de rutines heretades a pensament tàctic (provocar situacions amb múltiples opcions). Reptes per igualar càrregues amb discapacitats molt heterogènies (p. ex. punts 1 a 4,5), fomentant autogestió de la intensitat i control del cansament. • Salut i rendiment: adaptació per evitar sobrecàrregues (especialment d’espatlles). • Recerca (doctorat): factors de risc i prevalença de molèsties d’espatlla en esportistes en cadira; aprofitament de la fortalesa de la lliga espanyola. "El meu repte és millorar el rendiment sense oblidar la salut: adaptar perquè ningú arribi sobrecarregat." Salut mental i xarxes socials: ús, algoritmes i addicció • Primers usos (Facebook, Messenger, Yahoo Jocs) fins a Instagram Reels i TikTok: memòria d’un període més “dolç” de xarxes vs. l’actual model centrat en l’atenció i la publicitat. • Com funciona l’algoritme: aprèn preferències amb likes, temps de visualització i interaccions per maximitzar permanència i impacte publicitari. Clau de l’addicció: dopamina i reforç intermitent (no tots els vídeos són bons; la incògnita t’enganxa). • Autoregulació: límits de 15 minuts/dia a Instagram (pantalla negra, opció d’afegir minuts… i treballar la fortalesa per no ampliar-los). Evitar baixar apps si saps que t’enganxaràs. • LinkedIn: risc de autojustificació (“és feina”) i d’ús compulsiu. Twitter/X: incentiu a la polèmica i a posicions extremes per obtenir interacció i visibilitat. • Recomanacions: establir franges sense pantalles, revisar temps d’ús, prioritzar contingut significatiu i reconèixer símptomes d’ús problemàtic. "Jo vaig perdre el control i em vaig haver d’esborrar l’app i posar-me límits." Cites destacades "És el dret i la llibertat a viure dignament." "Si volguéssim fer diners, faríem pneumàtics en lloc de llibres." "Ocells de fang són personatges que voldrien volar però estan fets de fang." "L’algoritme t’ofereix just el que t’enganxa; la incògnita és part de l’addicció." Conclusions • Episodi que combina denúncia social, projecte cultural valent, excel·lència en esport adaptat i alfabetització digital. El fil comú: posar les persones al centre —dignitat habitacional, llibres que incomoden i enriqueixen, entrenar amb criteri i salut, i navegar xarxes amb consciència i límits.

Panorama del programa Context i to: Magazine matinal amb ritme proper i col·loquial. Comença amb la tardor a Girona i les prèvies de les Fires de Sant Narcís, i evoluciona cap a dues peces centrals molt clares: L’art de procrastinar amb la Neus Aldaguer i la Jana Fontbona. Retrat d’ofici al bar Nims de Girona amb la Irene Rodríguez. Zoom musical: presentació del programa de soul “La Càpsula” amb l’Oriol Mas i un tall amb Myles Sanko. Prèvies de Sant Narcís i ambient de ciutat Es respira l’ambient previ a Fires de Sant Narcís; es comenta la il·lusió per tornar a “barraques” i activitats tradicionals. Titular pop: Camela actuarà a les Fires. "Aquell ambient a Girona durant gairebé dues setmanes és irrepetible." L’art de procrastinar (Neus Aldaguer i Jana Fontbona) Presentació de la secció Nova franja recurrent: “L’art de…” per tractar temes quotidians que ens interpel·len, amb mirada propera i participació d’oients. Tema d’avui: l’art de procrastinar. Què és la procrastinació Posposar tasques, sovint substituint-les per tasques secundàries i més agradables. S’identifica el patró del “només 5 minuts” que acaben sent dues hores a xarxes o sèries. Eina recurrent: fer llistes interminables en comptes d’executar. Excuses creatives constants: mai es diu “no en tinc ganes”, sinó “ara no puc perquè…”. "El bon procrastinador té una arma secreta: el poder del deadline." Frase estrella: “jo funciono millor sota pressió”. La “roda de la procrastinació” Bucle: posposar → culpa → convertir la tasca en obligació feixuga → perdre motivació → tornar a posposar. Resultat: es desplaça el plaer/propòsit inicial i creix el cost mental d’iniciar. Què procrastinem (veus d’oients) Trucades i missatges llargs; la bola del correu s’acumula. Endreçar l’armari com a excusa per evitar altres tasques. Tràmits universitaris (matrícula, crèdits, certificats digitals) per la seva complexitat. Estudiar: sessions maratonianes la nit abans, amb manca de son i aprenentatge menys profund. Gimnàs: la priorització real desmenteix la manca de temps. Mandra vs por, i el parany del perfeccionisme Mandra és clau, però també por al futur (i si no surt bé?). El perfeccionisme pot frenar: quan hi ha temps, s’hiperpol·len detalls sense gaire guany; això porta a preferir el treball sota pressió perquè el resultat “bo” arriba en menys hores. La procrastinació afecta decisions vitals: on viure, casar-se o no, canvis laborals; si no hi ha claredat, s’evita el conflicte i es posposa. Referències culturals i tancament Sèrie: “How I Met Your Mother” (Ted com a “rei de la procrastinació” vs. la màxima de Benjamin Franklin: “Mai deixis per demà allò que puguis fer avui”). Cançó de tancament del bloc: Amy Winehouse – “Procrastination”. Ofici i vocació: conversa amb la Irene Rodríguez (Nims de Girona) 21 anys, línia clara i clientela fidel 21 anys sense canviar l’essència: servei àgil, preus justos, ambient barrejat (oficinistes, “paletes”, advocats, jovent…). Estratègia: volum abans que marge alt. "No debo nada a nadie" i "No vull apretar més els preus". Preus i producte Menú popular (ex.: albondigues amb arròs a la cubana, cafè i beguda inclosos), cafè aràbica 100% i begudes ajustades. Exemples: entrecot de 350 g amb braves per 11,85 €. Defensa de la qualitat: no abaratir amb productes inferiors, racions generoses com a valor i “ganxo”. Condicions, equip i ètica Inicis duríssims (jornades llargues, sense vacances) fins a arrencar, però ara equilibri i vocació per l’ofici. Equip estable de llarga trajectòria: tractats com companys, no “treballadors”. Compliment legal d’hores i compensacions; rebuig a pràctiques irregulars del sector. "No són els meus treballadors, són els meus companys." Continuïtat i salut Mirant al rellleu amb el marit i condicions clares si mai es traspassa: manetes d’ofici i ganes de treballar. Necessitat de delegar més per qüestions de salut (peus, intervencions pendents). La Càpsula: soul a Girona amb l’Oriol Mas El programa “La Càpsula”: espai quinzenal dedicat al soul (grans clàssics i escena actual), amb mirada a artistes internacionals i locals. Ecosistema gironí: Black Music Festival, Black Music Big Band i projectes a l’entorn de la Mirona. Disponibilitat en FM i podcast a la nova web de la ràdio. Oriol Mas, del despatx al micro Trajectòria radiofònica des de l’adolescència (Ràdio Costa Brava, Ràdio Palamós, pràctiques a Catalunya Ràdio amb en Clapés), i retorn al micro després d’un any de direcció. Tall amb Myles Sanko i doblatge Fragment d’entrevista amb Myles Sanko: objectiu de publicar un disc cada dos anys durant 30 anys (≈15 àlbums) i nova gira (concert a Palafrugell). A l’estudi, mostra de traducció/doblatge en directe per fer l’àudio més accessible. "Vull publicar un àlbum cada dos anys per construir una carrera de trenta anys." Cançons destacades Amy Winehouse — “Procrastination”. Tancament soul amb un tema groove (post-entrevista “La Càpsula”).

Resum general Programa variat i amb tres eixos principals: Llibre infantil i edició amb Noemí Marcadé (Combel) i Carme Ferrer: context de lectura 0–6, creixement del mercat en paper, valor familiar del llibre-objet, formats novelty i pop-ups, i reptes editorials (sèries pròpies, no-ficció, preus accessibles). Cinema amb Jep Soler: cinefòrum pel Dia Mundial de la Salut Mental amb “El lado bueno de las cosas” + estrena de “La Substància” (Coralie Fargeat) i clàssic “La Soga” (Hitchcock) a la Filmoteca Truffaut. Setmana de l’Hondurenyitat amb Àlex Arita (ACODEI): context de la comunitat hondurenya a Girona, i agenda completa d’activitats (història, cultura i gastronomia, música, esport). “La batalla amb les pantalles és profunda i complexa, però el llibre infantil —com a objecte d’acompanyament afectiu— manté una força pròpia.” Entrevista: Noemí Marcadé (Combel) i Carme Ferrer Context i hàbits de lectura infantil (0–6) Lectura primerenca com a experiència afectiva: llibres com a objecte d’acompanyament a la falda, joc d’endevinar, lectura d’imatges i tradició popular. Mercat en auge: la venda de llibre infantil en paper creix i s’ha diversificat exponencialment respecte fa 20–30 anys; oferta àmplia perquè hi ha demanda real. Valor familiar generalitzat: més enllà de classes socials, regalar llibres s’ha normalitzat (Nadal, Reis); pares, avis i tietes en fan prioritat. Trajectòria de Combel dins Editorial Casals Orígens en una línia de materials senzills i encunyats; evolució cap a segell de qualitat amb fonament pedagògic (sense “olor d’escola” però consistent per a les criatures). Catàleg que cobreix de 0–3 (especialitat clau) fins a propostes per a lectors més grans; prestigi reconegut entre famílies i llibreters. Pantalles vs llibre i formats novelty/pop-up Post-pandèmia, replantejament del digital també en educació; s’observa retrocés i debat internacional. Fortalesa del físic en infantil: llibres novelty (solapes, rodes, mecanismes) i pop-ups aporten interacció i “màgia” no replicable en pantalla. Clau de producció: l’“enginyer de paper” que resol el disseny mecànic perquè el joc narratiu i el moviment siguin segurs i funcionals. Reptes editorials Sèries pròpies que funcionen i s’exporten (p. ex. “Agos i els Monstres”, “Llama Ocupons”). Impuls de no-ficció infantil amb col·leccions ben organitzades. Accessibilitat de preu com a principi de la casa per arribar a tothom. “No fem concessions a animalades que farien vendre: volem llibres ben pensats per a criatures.” Cinema amb Jep Soler Cinefòrum Salut Mental — Cinema Truffaut Jornada amb l’Associació AVIGirona (trastorn bipolar): projecció d’“El lado bueno de las cosas” (David O. Russell, 2012) i col·loqui amb el psiquiatra Dr. Xavier Fàbregas. Pel·lícula “romàntica amb missatge positiu” que aborda la salut mental, la importància de la família i el que hi ha “més enllà del diagnòstic”. Taquilla inversa; recaptació per a AVIGirona. Estrena: “La Substància” Coralie Fargeat (de “Revenge”) entrega un film que barreja crítica a l’edatisme i cosificació amb estètica de la “nova carn” a l’estil Cronenberg. Protagonista: estrella de TV forçada a rejovenir amb un tractament que fractura identitats (Demi Moore i Margaret Qualley hi brillen). Reacció dividida pel tram final extrem: per a uns “traca final” imprescindible; per a d’altres, excessiva. Clàssic: “La Soga” (Rope) — Filmoteca Truffaut Hitchcock i el repte del fals pla seqüència per explorar el “crim perfecte” en un únic espai, amb James Stewart i estudiants que juguen amb límits morals. Setmana de l’Hondurenyitat (ACODEI) a Girona Context i objectius A Girona i província viuen prop de 40.000 hondurenys dins una ciutat i entorn amb 79 nacionalitats. La setmana busca visibilitzar cultura, llengua, folklore i gastronomia, i reforçar convivència i cohesió. Suport institucional i social: Ajuntament, Diputació, Subdelegació, viceconsulat a Girona, empreses i voluntariat. Agenda d’activitats principals Divendres: conferència històrica a Sant Eugènia (heroïna de la unitat centreamericana: Morazán). Dissabte: certamen de bellesa a l’Espai Cívic Can Gibert del Pla. Diumenge: fira cultural i gastronòmica (artesania, empreses) amb artistes com Carla Saldívar (Idol Kids), Del Barrio, Fair Music, Slim i el jove català Kiei; sorteig d’un vol a Honduras (Aeromundo Tours). Setmana: sessió sobre gastronomia prehispànica (el tamal com a plat mil·lenari) a l’entorn de Sant Eugènia i UDG. Dissabte següent: tarda familiar al Parc Jordi Vilamitjana. Diumenge de cloenda: torneig de futbol (10 equips de la lliga hondurenya) al Coma Cross i actuació musical de Carles Aldíbar. “La multiculturalitat és la nostra major riquesa; cal fer-la visible i compartida.”

Resum general Programa variat amb quatre eixos principals: Energia social i FOMO: reflexió sobre la necessitat de gestionar la bateria social i la dependència del mòbil. Literatura amb Guillem Terribas: defensa del plaer de llegir, el paper actiu del lector i presentació del seu primer àlbum il·lustrat “Un regal per a la Martina”. Salut pública: el Dr. Xavier Fàbrega alerta sobre la “addicció silenciosa” als ansiolítics (benzodiazepines) i els seus riscos. Agenda cultural: presentació del 2n cicle musical de Sant Martí Vell amb la pianista Cristina Rodríguez, que proposa un viatge per la música romàntica europea i iberoamericana. 1) Introducció: energia social, silenci i FOMO Idees clau: • La bateria social s’esgota; cal saber dir prou i gestionar el soroll constant de la hiperconnexió. • FOMO: la por a perdre’s coses alimenta la dependència del mòbil i la saturació mental. • Normalitzar el silenci i la desconnexió com a higiene emocional. Detalls destacats: • Experiències personals amb fòbia al telèfon, canvi a terminals més petits i rebuig a la hiper-missatgeria. • Record generacional: dels SMS i el “joc de la serp” als smartphones que ho ocupen tot. “Arribar a casa amb la bateria en mode estalvi d’energia… a vegades el millor és el silenci.” 2) Conversa amb Guillem Terribas: lectura i “Un regal per a la Martina” La lectura com a experiència activa Frase central: “Si no llegeixes, no passa res; però si ho fas, passen coses.” Idees clau: • La lectura és un privilegi modern i un plaer que amplia móns: aventures, música, emocions. • El lector “acaba” el llibre: interpreta, dóna to i ritme; cada lectura és única. • Contra el complex de no haver llegit: no passa res; llegir suma, però no defineix la vàlua d’algú. El nou àlbum il·lustrat: “Un regal per a la Martina” Tema: la gestió dels gels i el compartir quan arriba una nova cosina; mirada tendra i realista. Elements narratius: • Viatge a Londres: musical de Matilda, British Museum, Big Ben en obres. • Perspectiva de l’avi: acompanyament, cura i creixement compartit. • L’avi com a etapa vital: “Ser avi són les postres de la vida.” Il·lustració i procés editorial: • Dibuixos de Laura Duran, documentats (teatre real de Matilda, Big Ben tapat durant les obres). • Procés habitual sense contacte directe autor–il·lustradora; l’editorial fa de pont. • La Martina fa d’“editora” familiar: revisa i opina. Calendari i presentacions: • Ja a llibreries; 19 d’octubre a la Llibreria 22 (Girona): espai de signatura i trobada amb lectors. Aprenentatges i escriptura Crear per a infants implica llenguatge proper i clar; el que més “aprèn” és el lector. Debat sobre reinterpretar la pròpia història amb el temps (eco de la reflexió de Laia Aguilar). 3) Salut mental amb el Dr. Xavier Fàbrega: l’addicció als ansiolítics Magnitud del problema: • Espanya és el país que més recepta ansiolítics del món; fins a un 2.700% més que Alemanya en algunes dades comparables. • Ús sovint fora d’indicació o perllongat sense revisió. Mercat negre i riscos socials: • Cas del clonazepam (Rivotril): caixes a 3,2 € que al carrer es revenden a >100 € (10 €/pastilla). Barreja en el còctel conegut com a “carcubi”. • Deriva de medicació familiar (p. ex. iaia receptada, net la revèn). Sistema i percepcions que perpetuen l’ús: • Saturació d’atenció primària dificulta el seguiment i la revisió. • “Si m’ho dóna el metge, és bo”: la medicació es manté quan el símptoma ja ha canviat. • Prescripció entre veïns: “Pren-te això, a mi em va anar de conya.” Riscos clínics i funcionals: • Tolerància i dependència; amaga la causa però no la resol. • Barreja amb alcohol: potencien efectes; problemes de memòria, caigudes en gent gran. • Hipnòtics de dia: risc d’accidents de trànsit i laborals. Retirada i efecte rebot: • Cal pauta lenta i pedagògica: si es retira bruscament, rebrota l’ansietat/insomni. Crida a l’acció: • Societat estressada: més fàcil la pastilla que els hàbits saludables. • Parlar-ne ajuda i redueix l’estigma; cal passar de la queixa a les solucions. “Deixem-nos de queixar i busquem solucions.” 4) Agenda cultural: 2n cicle musical de Sant Martí Vell Programa i concepte Cristina Rodríguez (piano): clàssics romàntics europeus (p. ex. Chopin) i repertori iberoamericà (Albéniz, Granados, Argentina i Xile). Fusió natural: llenguatges romàntics i influències europees i folklòriques que connecten sense fronteres. L’experiència del concert Església de Sant Martí Vell (12 d’octubre, 19 h): espai acollidor i amb bona acústica per al format. Piano elèctric adequat al to íntim i de tertúlia musical. Enfoc pedagògic lleu: context de les obres, referències per despertar la curiositat del públic. Xarxa i territori Emmarcat a Itinera: cicles en micropobles per apropar la música i generar comunitat cultural. “La música és molt més que música: també és història, context i humanitat.”

Panorama general de l’episodi Un magazín amb tres blocs principals i molt ritme cultural: Còmics i lectura, amb l’arrencada del Girocòmic i una reflexió sobre l’hàbit lector. Sardanes, ràdio i memòria, amb la veu experta de Montserrat Joventeny, que repassa trajectòria, arrels i el present-futur de la cultura popular. Vi, hostaleria i límits, amb l’autor i sommelier David Seixas, que aborda el costat menys vist del sector: exigència, addiccions i autocura. Relacions i creixement personal, amb Clàudia Ramírez i la comunicació no violenta aplicada a la parella. "Si no llegeixes, no passa res. Si llegeixes, passen moltes coses" (min 62) Obertura: còmics i lectura Girocòmic a l’horitzó: més de 200 expositors i 100+ activitats; el còmic com a porta d’entrada a la lectura. Debat distès amb referències a Tintín, Astèrix i Obèlix, Massagran i cinema clàssic. Idea clau: promoure la lectura des de ben petits amb formats atractius (còmics, revistes). Montserrat Joventeny: sardanes, ràdio i arrels Trajecte vital i professional Inicis a Ràdio Ripoll amb 14 anys; vida dedicada a la ràdio i al teatre. Anècdotes d’antenes analògiques i falques llegendàries; nostàlgia dels “discos dedicats”. Adaptació tecnològica: del botó “clinc” del micròfon al podcast i al mòbil; la ràdio no mor, es transforma. Cultura popular i sardanes Aprenentatge gràcies a figures locals (avi Monell) i mestres culturals. Defensa de la cobla com a formació versàtil (no només sardanes) i crida a millor informació als mitjans. Reivindicació: sardana com a Dansa Nacional de Catalunya i impulsar-la a escoles i universitats (cultura popular com a assignatura). Equilibri de focus i subvencions entre castells i sardanes; necessitat d’evitar el “soroll” mediàtic i apostar per la pedagogia. Símptoma d’esperança: relleu jove a escoles de cobla i colles; preservació amb qualitat i formació. "A la universitat hi hauria d’haver una assignatura que fos cultura popular" (min 1002) "No crec que la ràdio mori mai. I les sardanes tampoc" (cap a min 1306–1335) Vida, dol i retorn a l’antena Tornar a la ràdio ha estat balsàmic després d’una etapa personal dura; ocupar el temps amb passió com a teràpia. Agenda: Aplec de Tossa tanca temporada; novetats d’aplecs al març. David Seixas: Confessions d’un sommelier El llibre i l’ofici Presentació a Girona de “Confessions d’un sommelier”: vi, gastronomia i vida; memòries del Bulli (12 anys) i homenatge als equips. Exigència de l’alta restauració: horaris, pressió i l’objectiu d’oferir cada dia una experiència inoblidable. Vi i addiccions: el costat ocult Exposició contínua a l’alcohol i normalització del consum al sector. Eix del llibre: quan la passió es pot convertir en pitjor enemic; autoconeixement i eines (esport, meditació, música) per posar límits saludables. Crida a incorporar aquesta mirada crítica en escoles d’hostaleria i cursos de sommelier. "Quan la teva passió es converteix en el teu pitjor amic" (subtítol del llibre) Amor en sintonia: comunicació no violenta (CNV) Principis La CNV evita reaccions automàtiques i promou respostes conscients. Doble empatia: cognitiva (què pensa l’altre) i emocional (què sent l’altre). Els 4 passos clau Observació dels fets (sense judicis). Emocions: identificar què em remou i per què. Necessitats: què no està satisfet (meves i de l’altra part). Petició concreta: clara, específica, en positiu i en primera persona. Errors comuns i bones pràctiques Evitar discutir per WhatsApp (males interpretacions i sobrelectures d’emoticones). Fugir de generalitzacions (“sempre”, “mai”) i d’imposar (“jo vull que tu…”). Fer preguntes obertes: “Què t’ajudaria a sentir-te millor en això?”, “Com ho podem fer?” Aplicació a la parella Centrar-se en equilibri de necessitats, assertivitat i consideració. Avanç pròxim tema: com comunicar que una relació s’ha acabat. Moments i detalls saborosos Recepta de llenties marineres de la Montserrat (gambetes, calamarsons, musclos, ceba triturada, vi blanc, pebre vermell dolç i picant). Microcosmos gironí: aplecs, escoles de cobla, Ripoll, i l’ecosistema de Girona FM. Idees força Llegir obre mons; el còmic és porta d’entrada. La cultura popular necessita pedagogia i prestigi. L’alta gastronomia requereix cura mental i límits sans. Parlar millor millora relacions: la CNV és un camí pràctic i empàtic.