episodis

Context i convidats Entrevista a Caral Vila, regidora d’Educació de Guanyem Girona, a Girona FM. Es fa balanç de l’acció de govern al cap d’1,5 anys, s’aborden habitatge, mobilitat, neteja, seguretat, pressupostos, la reestructuració de govern arran de la baixa de Cristina Andreu, i qüestions socials com el sensellarisme i l’infrafinançament municipal. Punts clau Balanç positiu: s’han “tancat carpetes” i posat bases de projectes amb una nova manera de fer política basada en la proximitat i l’escolta activa. Habitatge: limitació de pisos turístics, promocions via cessió de sòl i compra d’habitatge; recàrrecs a grans tenidors per pisos buits per mobilitzar-los al lloguer. Visió metropolitana: estratègies compartides a l’àrea urbana de Girona per a habitatge, mobilitat sostenible i connectivitat. Espai públic i escoles: pacificació d’entorns escolars (4 ja fets) per crear espais segurs, amables i de comunitat. Reestructuració de govern: baixa per salut de Cristina Andreu; entra Isaac Sánchez (perfil eficient, empàtic i proper). Reestructuració “en breu”. Pressupost 2025: èmfasi en optimització i priorització (treball de Sílvia Liu), més que no pas en la xifra absoluta. Govern de coalició: 64 acords de govern com a base; discrepàncies gestionades amb diàleg i consens. Gestió i burocràcia: l’administració és lenta per garanties i transparència, però s’està accelerant processos i desencallant expedients. Serveis clau: implementació del nou model de residus (porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents) i atenció a la seguretat; es demana col·laboració ciutadana davant incivismes. Herències de mandat: contractes i conflictes (neteja, policia) es gestionen amb flexibilitat i enfoc integral, evitant la política de culpes. Debat amb l’oposició: el PSC parla de “retallades”; el govern ho rebuta com a reassignació eficient de partides no exhaurides. Sensellarisme: pressió sobre La Sopa i recursos municipals; es reclama cofinançament real de Generalitat i Diputacions i solucions a llarg termini. Infrafinançament municipal: demanda d’un millor finançament als municipis per afrontar encàrrecs i expectatives ciutadanes. Cites destacades “Hem aconseguit tancar carpetes… i molt ben tancades.” “No farem espòilers abans d’hora.” “L’administració és lenta… però estem treballant de valent per accelerar processos.” “Ens agraden els reptes.” “Estem infrafinançats.” Temes principals desenvolupats Habitatge i planificació metropolitana Limitació de pisos turístics; promocions amb cessió de sòl i compra d’habitatge. Recàrrecs a grans tenidors amb pisos buits per mobilitzar oferta de lloguer. Coordinació d’àrea urbana: avançar conjuntament en habitatge, mobilitat sostenible i connectivitat. Mobilitat, espai públic i escoles Pacificació de 4 entorns escolars, creant espais segurs, amables i saludables per infants i famílies. Reptes imminents: zona de baixes emissions (ZBE) i model de mobilitat alineat amb la transformació urbana. Govern i organització Baixa de Cristina Andreu (Transició Ecològica i Transformació Urbana) per salut; Isaac Sánchez entra com a regidor: perfil eficient, empàtic i treballador. Reestructuració d’àrees “en breu”. Pressupostos i gestió Pressupost 2025: enfoc en eficiència i optimització de recursos. Resposta a crítiques del PSC: no retallades, sinó reassignació de partides no executades per impulsar actuacions madures. Relació amb la ciutadania i burocràcia Política de proximitat i escolta; gestió d’expectatives i frustracions amb pedagogia. L’administració és garantista; es treballa per agilitzar tràmits i desencallar expedients. Neteja, residus i seguretat Desplegament del nou model de residus (porta a porta, àrees temporals, contenidors intel·ligents): cal implicació ciutadana* i ajustos contínus. Seguretat: tema rellevant per a la ciutadania; s’hi treballa amb els recursos disponibles. Sensellarisme i finançament Sobrecàrrega municipal en sensellarisme (p. ex. La Sopa); es reclamen més recursos de Generalitat i Diputacions. Infrafinançament municipal generalitzat: cal millor finançament per atendre encàrrecs i necessitats locals.

Visió general Entrevista a la regidora Gemma Martínez (Ciutat que cuida) sobre el balanç d’un any i mig de mandat. Es destaquen ampliacions de serveis per a gent gran i dependència, l’impuls d’un pla d’accessibilitat transversal, la consolidació del programa de benestar animal amb nova ordenança i la creació de nous espais d’esbarjo i itineraris ombrívols per a gossos. "Som el primer any que la gent gran supera la població infantil i en 10 anys podríem arribar al 23% d’envelliment a Girona." Principals mesures per àrees Gent gran i dependència • Revisió integral dels serveis i pla de millora després d’anys sense actualització (alguns des de 2010/2014). • SAT: +500.000 € i +20.000 hores en un any i mig. • Teleassistència: +300 dispositius i renovació tecnològica. • Transport adaptat: digitalització i nova línia per a centres de dia (part subvencionada per les entitats). • Envelliment actiu: augment de 68.000 € a 80.000 € en subvencions; properes convocatòries pels casals. • Professionals: previsió d’incorporar la figura del terapeuta per a ajuts tècnics a la llar i integradors socials per abordar la solitud no desitjada. Accessibilitat i discapacitat • Passa de concepció només urbanística a visió universal i transversal (urbanisme, mobilitat, cultura, esport i serveis). • Reformulació del servei per incorporar atenció a la discapacitat i superació de barreres. • Contractació d’una tècnica d’accessibilitat per coordinar i assessorar totes les àrees municipals. • Taula d’entitats per orientar actuacions i Pla d’Accessibilitat (2025-2026): - Any 1: diagnosi (punts crítics, persones amb dependència/discapacitat per barri, tipologies de discapacitat). - Any 2: planificació d’actuacions prioritzades per garantir la participació plena a la vida de la ciutat. Benestar animal i refugis climàtics • Objectiu: consolidar l’àrea com a programa estable. • Pla de benestar animal i servei d’atenció/consultes (telèfon municipal). • Recollida 24h de gossos i recuperació terapèutica per a gossos maltractats no adoptables. • Gatera municipal: ampliació amb un mòdul nou, zona d’esbarjo i millora del programa de colònies felines. • Refugis climàtics: creació de 4 itineraris ombrívols (Montilivi, Palau, Germans Sàbat) per passejar gossos deslligats en recorreguts de natura. Nova ordenança i règim sancionador • Inici del procés de nova ordenança de protecció i benestar animal (desistida l’anterior), amb consultoria tècnica externa per la redacció i el nou règim sancionador. • Adaptació a la llei estatal: regulació de la preservació de drets dels animals, tipificació de maltractaments, i accés a equipaments i espais públics (amb normes d’ús). Revisió d’altres ordenances afectades. "No és només anunciar drets; cal regular bé el com fer-los efectius." Dades clau i reptes Cens i xipatge • Animals censats a Girona: 9.774 (6.270 gossos, 3.480 gats, 21 altres). Només un 20% dels gossos recollits porten xip/cens. • Multes: sancions municipals per no censar (aprox. 150–200 €). Amb la nova llei, s’ha difós que poden ser multes elevades per no xipar gats. • Reptes: baixa cultura de cens/xip en gats; molts es perden per no estar esterilitzats i s’integren a colònies. Cal conscienciació i planificació per barris (parcs canins, itineraris, serveis). Recollides, adopcions i centre comarcal • Gossos recollits: 176 (2024) vs 183 (2023); 51 adopcions i moltes recuperacions pel propietari. • Gats recollits: 206 (2024) vs 170 (2023); augment per pèrdues/no xipatge. • Centre d’acollida comarcal: lliurat l’informe de mobilitat; si s’aprova la tramitació, el Consell Comarcal licitarà les obres. Espais canins i convivència • Transformació de “pipicans” en espais d’esbarjo amb funció social i comunitària; objectiu: un per barri i itineraris de natura a 5–10 minuts. • Beneficis: menys excrements i orins a la via pública, més activitat física i cohesió veïnal. "Quan hi ha espais ben distribuïts, baixen els excrements a la via pública i es fa més comunitat." Mirant endavant • Continuar el desplegament del Pla d’Accessibilitat, reforçar professionals (terapeuta, integradors), aprovar la nova ordenança i licitar el centre comarcal. • Clau: conscienciació ciutadana sobre cens, xipatge i tinença responsable per millorar la convivència i el benestar dels animals.

Resum general Entrevista amb el regidor del PSC a Girona, Maxi Fuentes, centrada en diversos fronts de l’actualitat municipal. El PSC posa l’accent en la manca de transparència del govern davant les agressions sexuals a les Fires, reclama millores a les comissions informatives, i alerta de la situació de La Sopa (condicions laborals i infraestructures), proposant un centre de baixa intensitat amb lideratge municipal. També qualifica de retallades la modificació pressupostària de 2,4 M€ destinada majoritàriament a Capítol 1, denuncia mancances en la neteja i demana auditoria externa del contracte, i opina sobre mobilitat (Plaça Catalunya, bicicletes i patinets) i seguretat (policia i comissaria de Santa Eugènia). Finalment, assenyala tensions internes del tripartit en àmbits clau com habitatge, turisme i el cas del campus El Truet, qüestionant la seva capacitat de durabilitat. Temes principals Agressions a les Fires i transparència institucional • El PSC denuncia la manca d’informació a les comissions informatives sobre incidents greus a les Fires (inclosa una violació) que es van conèixer l’endemà per la premsa. • Crida a una comunicació clara i immediata a l’oposició i a la ciutadania en qüestions de seguretat. Comissions informatives i qualitat democràtica • Reclam de millores en documentació, informes i accés a dades, defensant-les com a espais clau de transparència i control democràtic. La Sopa: condicions, infraestructures i centre de baixa intensitat • El PSC recorda la seva moció per crear un centre de baixa intensitat, compartint diagnosi amb el govern sobre la necessitat de cofinançament (Ajuntament, Generalitat, Diputació). • Exigeix lideratge proactiu de l’Ajuntament per desencallar espais i acords, i millores laborals per al personal. Pressupost: modificació de 2,4 M€ i impacte en serveis • El PSC qualifica la mesura de retallades: l’ampliació del Capítol 1 (valoració de llocs de treball) s’ha finançat reduint partides de manteniment de carrers, voreres i equipaments. • Critica la mala previsió inicial i el trasllat de fons a finals d’any. Neteja i contracte (168 M€): fiscalització i auditoria • Proposta d’auditoria externa (prevista al contracte) per millorar l’execució i reforçar la fiscalització de l’empresa. • Reconeguda la complexitat del canvi de model, però s’assenyala actitud d’“ajadesa” del govern. Es demana aplicar el contracte i inspeccionar amb continuïtat. Polèmica per l’homenatge a Pepe Guerrero • Crítica a l’intent de vetar l’acte en un espai de la Generalitat: el PSC ho veu com “política de l’espectacle” i defensa l’ús cívic d’aquests espais quan hi ha permisos. Execució pressupostària i projectes • Dificultat per accedir a dades actualitzades; sensació d’endarreriments i projectes encallats (ex.: carrer de la Creu). Mobilitat: Plaça Catalunya, bicicletes i patinets • Suport a la pacificació de la Plaça Catalunya, però dubtes sobre la planificació i l’avaluació del pilot. • Campanya per a ciclistes al Barri Vell: es rebutja contraposar turisme vs. bicis. Cal convivència, educació i accions també als barris (patinets a Sant Narcís i Sant Eugènia). Seguretat i policia • Reforçar el dispositiu de proximitat i agilitzar la comissaria de Santa Eugènia. • Escepticisme sobre un augment real de plantilla de policia: moltes places només cobreixen jubilacions. Tensions del tripartit i horitzó del mandat • Diferències “antagòniques” dins el govern en habitatge, turisme i el cas del campus El Truet. • Govern nascut amb turbulències; el PSC no vaticina caiguda, però posa en dubte la capacitat d’executar polítiques troncals. Cites destacades "No es tracta de fer demagògia amb una qüestió tan important." "Fer política de l’espectacle no ajuda ningú." "L’esperit de pacificar la ciutat és correcte; el que falta és avaluació i planificació del pilot." Conclusions i punts d’acció • Exigir transparència immediata en seguretat i millores a les comissions informatives. • Impulsar el centre de baixa intensitat per a La Sopa amb lideratge municipal i cofinançament supramunicipal. • Revisar el pressupost per evitar trasllats tardans que afectin el manteniment urbà. • Activar una auditoria externa i fiscalització continuada del contracte de neteja. • Avaluar el pilot de Plaça Catalunya i estendre campanyes de convivència a tots els barris, abordant patinets i seguretat. • Clarificar l’estratègia interna del govern per garantir coherència i execució en polítiques clau.

Panorama general Entrevista a Adam Bertran (regidor d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Girona) sobre el pressupost esportiu, l’acord amb el Girona FC, la gestió de Montilivi en competició europea, i l’estat de diversos equipaments: Torre Taialà, Fontajau–Sant Pons, Puig d’en Roca, Palau 3 i la pista d’atletisme del GEC. Temes principals • Impuls extraordinari a l’esport base: subvencions 2025 i millores d’instal·lacions. • Acord de patrocini amb el Girona FC per promoure la marca i valors de Girona amb projectes socials i educatius. • Montilivi: el club explora opcions de remodelació; prioritat a la compatibilitat d’usos amb UdG i veïnat. Gestió específica de partits europeus (aforament, seguretat, mobilitat). • Torre Taialà: litigi i requisits acústics; es valoren solucions tècniques i canvis d’ús per reobrir amb garanties. • Coberta a Fontajau (Sant Pons) amb plaques solars i criteris esportius reglamentaris. • Puig d’en Roca: cessió de la Generalitat i recerca de model de gestió a llarg termini (federació/entitat) per descongestionar pavellons. • Palau 3: nou pavelló modulable, requerirà cofinançament supramunicipal i es definirà a partir del Mapa d’Instal·lacions Esportives. • Pista d’atletisme del GEC: compromís municipal del 25% i recerca de cofinançament (Generalitat, Estat, Diputació, fons Next Generation). • Pavelló de Fontajau: s’explora un acord de governança; prioritat a la compatibilitat d’usos i a no perjudicar cap actor. Desenvolupament per blocs Pressupost i foment de l’esport base • Modificació pressupostària amb dues línies: patrocini amb Girona FC i partida extra per a l’esport base (millores d’instal·lacions i subvencions 2025 ampliades). • Millores recents i previstes: Torres de Palau (renovació gespa i remodelació), Pont Major (lavabos), Germans Sàbat (llum), Sant Pons (camps 7), i Vila-roja (vestidors i adequacions de pavelló). • Suport a clubs estratègics i altres disciplines: patinatge artístic, hoquei, judo, tennis (torneig juvenil), tenis taula. Montilivi i partits europeus • El Girona FC ha presentat propostes i estudia opcions de remodelació; no hi ha un projecte tancat. Prioritat municipal: compatibilitzar usos (UdG, veïns, estadi) i minimitzar afectacions. • En competició europea: reducció d’aforament (~5.000 seients menys) amb efectes en mobilitat i seguretat. Coordinació amb múltiples agents i dispositius específics per cada rival (no és el mateix Feyenoord que Arsenal). • S’eviten fan zones i pantalles a l’entorn per minimitzar aglomeracions; previsió d’afluència a la ciutat i operatius ad hoc. Torre Taialà: litigi i criteris acústics • Antecedents judicials amb ordre de tancament condicionada a millores: tanques alçades, doble xarxa tèxtil, porta automàtica, càmera, cartelleria. • Sonometria: millora general, però 1-2 franges superen lleugerament el límit; cal tancar fins a trobar solució amb garanties. • S’analitzen opcions: panells acústics, reconfiguració d’ús (menys esport d’equip, més activitats individuals), possible reubicació. Imprescindible acord veïnal per evitar nous litigis i despesa inútil. Cobertes i energia a Fontajau (Sant Pons) • Projecte de coberta orientat a ús comunitari i esportiu amb alçada reglamentària, il·luminació adequada i previsió de vestidors. • Plaques solars per afavorir l’autoabastiment del recinte i l’entorn, en línia amb actuacions prèvies (Vila-roja, Font de la Vòlvora). Puig d’en Roca: cessió i model d’explotació • Terrenys de la Generalitat (Drets Socials): procés de cessió a l’Ajuntament i recerca d’entitat/federació que pugui construir i gestionar a llarg termini per descongestionar la xarxa. Palau 3: nou pavelló i finançament • Necessitat de créixer en pavellons per sobre de la mitjana catalana per alta pràctica esportiva local. • Cost estimat de pavelló: 3–5 M€; l’Ajuntament necessita cofinançament (efecte capitalitat) per no bloquejar altres inversions urbanes. • Definició funcional via Mapa d’Instal·lacions Esportives: pot incloure espais especialitzats (patinatge/hoquei, judo, tenis taula) més que un únic pavelló convencional; procés: requeriments → projecte → licitació. Pista d’atletisme del GEC • L’Ajuntament es compromet a 25% de la nova instal·lació esportiva; cal implicació de Generalitat, Estat i Diputació i explorar Next Generation. • Objectiu: convertir-la en la pista de referència del Gironès, amb acords d’ús municipal per a escoles i clubs. Pavelló de Fontajau: governança i compatibilitat • Model similar a Montilivi: s’explora acord de gestió assegurant compatibilitat d’usos (Uni Girona, judo, tenis taula) i mantenint serveis municipals (oficines, brigada, magatzems). • Missatge de calma: cap decisió tancada i ningú ha de sortir perjudicat; es parlarà amb tots els actors. Cites destacades "Hem de fer-ho compatible tot, sigui la universitat, sigui el propi camp de futbol, amb els seus usos, siguin els propis veïns." "No volem prendre una decisió en calent... gastar per gastar seria una malversació si no resol el problema." Conclusions i properes passes • Execució de millores en camps i pavellons i convocatòria 2025 amb subvencions ampliades. • Definir requeriments del nou pavelló Palau 3 i articular cofinançament supramunicipal. • Tancar la cessió de Puig d’en Roca i el model de gestió a llarg termini. • Acord global per a la pista del GEC amb totes les administracions. • Solució acordada per a Torre Taialà que garanteixi compliment acústic i viabilitat d’ús. • Operatius de ciutat per als pròxims partits europeus a Montilivi, ajustant mobilitat i seguretat.

Panorama general Entrevista a Girona FM amb Xavier Domínguez (VOX Girona) sobre l’últim ple municipal i diversos temes d’actualitat local. L’espai recorre des de projectes urbanístics i gestió d’emergències fins a turisme, fiscalitat municipal, pressupostos i mobilitat. Temes principals • Campus de Salut en zona inundable: crítica a la ubicació i defensa de preservar el Parc Vilamitxana; VOX ha presentat al·legacions i demana alternatives o moviments fora de la zona inundable; espera de l’informe de l’ACA. • DANA i canvi climàtic: VOX presenta una moció de suport als afectats; rebutja vincular l’episodi al canvi climàtic d’origen humà i discrepa de l’ús del terme “País Valencià”. • Ajuda humanitària: crítica a la falta d’immediatesa municipal; VOX organitza recollides de material i enviaments directes a València. • Taxa d’escombraries: oposició al càlcul per superfície i consum d’aigua; denúncia de situacions injustes (persona sola vs. famílies, i impacte dels narcopisos en la factura dels propietaris). • Turisme: oposició a la taxa d’autobusos turístics; suport a limitar grups a 25 i prohibir megàfons per millorar la convivència. • Pressupost i contractació: crítica a modificacions freqüents i a l’ús reiterat de reconeixements extrajudicials de crèdit; demana millor planificació de contractes. • Plaça Catalunya: oposició al tancament permanent al trànsit; denuncia molèsties i poca utilitat de l’espai tancat. Desenvolupament per temes Campus de Salut i zona inundable • Domínguez alerta que el projecte està en una zona inundable i rebutja no desplaçar-lo “ni 100 o 150 metres”. • Defensa conservar el Parc Vilamitxana i anuncia al·legacions de VOX contra la supressió de zona verda. • “Si no es mou, tindrem una altra ‘catedral’ en un talús” i impacte visual dels vials i edificis. • Es remarca l’espera de l’informe de l’ACA com a clau per a decisions. DANA: mocions, canvi climàtic i terminologia • VOX presenta una moció de suport a afectats, cossos d’emergència i voluntariat; altres grups impulsen una contramoció d’urgència. • Domínguez rebutja atribuir la DANA al canvi climàtic d’origen humà: “El canvi climàtic per nosaltres no existeix com a tal provocat per l’espècie humana.” • Argumenta episodis històrics de pluges a València des del segle XIV i cita canvis d’opinió científica (exemple: energia nuclear) per justificar el dubte. • Rebutja el terme “País Valencià”: “El País Valencià com a tal no existeix, existeix la Comunitat Valenciana.” Ajuda i resposta a l’emergència • L’Ajuntament anuncia un concert solidari; VOX troba a faltar immediatesa. • VOX Girona organitza recollida de materials i envia una furgoneta a València (amb Alberto Terradas); la xarxa juvenil Revuelta coordina tràilers a escala estatal. • Es dona prioritat a material directe i no a diners per evitar gestions. Taxa d’escombraries: superfície i aigua • Crítica al model per generar paradoxes: una persona sola en pis gran pot pagar més que 4 persones en pis petit tot i generar menys residus. • Denúncia l’impacte de narcopisos (alt consum d’aigua per cultius) en la factura del propietari, que no pot evitar-ho. Turisme: taxa de busos, grups i megàfons • VOX s’oposa a la taxa d’autobusos turístics per l’efecte sobre visitants i comerç local. • Dona suport a limitar grups a 25 persones i prohibir megàfons per compatibilitzar turisme i vida veïnal. Pressupostos i reconeixements extrajudicials • Crítica a la improvisació i a modificacions mensuals; accepta pagar retribucions reconegudes per llei/sentència, però discrepa de d’on es retallen partides. • Explica els reconeixements extrajudicials de crèdit com a pagaments sense contracte vigent i reclama planificar pròrrogues i noves licitacions per evitar-los. Plaça Catalunya i mobilitat • Oposició al tancament: molèsties a veïns, retirada d’aparcament de motos, embussos i escàs ús ciutadà de l’espai. • Defensa compatibilitzar ciutat a peu i amb vehicle motoritzat, no prioritzar només vianants o bicicletes.

Resum general Entrevista a Sílvia Bosch, regidora de Benestar Emocional de Girona, per fer balanç de les Fires de Sant Narcís i repassar les principals iniciatives de prevenció, seguretat i inclusió impulsades per l’Ajuntament. Punts clau • Consolidació del benestar emocional a les Fires: la ciutadania integra millor el concepte i valora la feina de prevenció i promoció de la salut, amb l’enfocament bio-psico-social alineat amb l’OMS. • Agressions sexuals i Punt Lila: detecció d’11 casos al Punt Lila i 2 casos denunciats; s’insisteix en prevenció, informació i autocontrol. Coordinació estreta amb el Punt de Salut. • Més atencions i més joventut: més de 900 atencions als punts d’informació. Es constata baixada d’edat dels usuaris (fins als 13-14 anys), vinculada a la precocitat informativa i la maduració digital. • Polseres sentinella: balanç molt positiu com a eina avalada per l’OMS, amb codi QR per identificar substàncies i orientar la derivació sanitària. Ús menor del previst i efecte dissuasiu. • “Mosqueta” (beguda sense alcohol): bona acollida i implicació de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona; possible marge de millora en l’execució a barraques. • Espais per sensibilitats sensorials: èxit del format amb menys llum i soroll; es valora ampliar franja horària en comptes de dispersar-ho en molts dies. • Espais calma: continuïtat i caràcter itinerant per apropar zones de tranquil·litat en diversos actes. • Accessibilitat universal: compromís amb actes accessibles per a tothom, amb màxim rigor. "És un dret." • Dinder Club (discapacitat intel·lectual): col·laboració municipal per facilitar relacions segures i trobades socials; inici a Girona i expansió a altres ciutats. Filtre d’accés amb test psicoafectiu i acreditació oficial de discapacitat. "Una aplicació segura... amb rigor i mentorització professional." • Congrés de Benestar Emocional (gener): inscripcions imminents; format amb ponències i taules, amb un enfoc “diferent” per a la ciutat. • Noves línies: programa amb esportistes d’elit i locals per compartir experiències d’equilibri emocional, adreçat sobretot a joves, per normalitzar dificultats i dotar d’eines de gestió. Context i interlocutors • Programa: Espai de l’entrevista municipal (Girona FM). • Convidada: Sílvia Bosch, Regidora de Benestar Emocional de Girona. • Temes transversals: prevenció, salut mental comunitària, joventut, inclusió, accessibilitat i cultura festiva segura.

Context i convidat • Entrevista a Girona FM amb Jaume Beray (Partit Popular), regidor a l’Ajuntament de Girona i diputat al Parlament, sobre l’actualitat municipal i les ordenances fiscals 2025. Punts destacats • Eixos centrals: neteja i gestió de residus, taxes i bonificacions, model de turisme, mobilitat al centre, seguretat i policia, i tensions dins del govern municipal. "L’Ajuntament ha d’ajudar, no posar pals a les rodes." Fires de Sant Narcís: balanç i neteja Balanç personal i context • Participació moderada de Beray a les fires; jornades afectades per la pluja i l’impacte emocional de l’episodi de València. Neteja i reforç insuficient • Crítica forta a la manca de reforç de neteja durant els dies de fires: papereres i contenidors desbordats al Barri Vell. • Demana reforç específic aquests 7 dies per mantenir la imatge de ciutat. "Les papereres estan buides, els contenidors plens de seguida. No ens en sortim." Nova recollida i contenidors intel·ligents • Dubtes sobre les àrees tancades al Barri Vell/Mercadal i els contenidors intel·ligents: possibles fallades d’obertura i risc que la gent deixi les bosses a terra. • Accepta avaluar-ne el funcionament, però no és la seva idea de recollida preferida. Taxa d’escombraries i criteris de justícia Càlcul proposat per l’Ajuntament vs alternativa • La nova taxa es vincula a metres quadrats i consum d’aigua. Beray defensa usar el padró (nombre de residents) i suprimir els m² com a base. • Argument clau: els m² ja tributen via IBI; la generació de residus depèn de les persones, no de la superfície. Exemple i crítica social • Exposa el cas d’una senyora gran sola en una casa de 300 m² que pagaria ~350 €, mentre un pis de 90 m² amb 4 persones pagaria ~250 €. • Qualifica el model de poc just i critica que es vengui com a justícia social. "La taxa d’escombraries de justícia social en té zero." Turisme: taxa per a busos turístics • Nova taxa (~5 €/h) als busos turístics: Beray alerta de traves al turisme i risc per a l’economia local. • Apunta que Junts podria haver cedit en aquesta mesura per equilibris de govern. Bonificacions i incentius • Vehicles elèctrics/híbrids: es redueixen bonificacions d’aparcament (de 100% a 75%/50%). Beray qüestiona l’argument d’“ocupar espai” perquè és idèntic a l’any anterior. • Vehicles històrics: pas del 100% al 80% d’exempció de l’impost; considera que l’impacte recaptatori és mínim. • Deixalleria: bo de 25 € amb 6 visites; critica que beneficiï menys gent gran o amb mobilitat reduïda. Mobilitat al centre: Plaça Catalunya i obres a Sant Francesc • Tancament temporal de Plaça Catalunya: duplica temps de trajecte habituals (+7 min); congestió a Jaume I i al semàfor d’Hisenda. • Obres simultànies a Sant Francesc durant el tancament: mala planificació que redueix carrils i complica la sortida. "Sembla que algú es reuneixi per complicar-ho més." Campanya sancionadora a ciclistes • Valoració: “un punyeter desastre”. Percep persecució de ciclistes esportius/sovint turistes i manca d’actuació sobre repartidors que incompleixen normes. • Adverteix contra governar a cop de tuit i vincula el to a una certa turismofòbia. Seguretat i policia municipal • Demana ampliar la plantilla: +6/7 agents l’any per assolir ràtios adequades; recorda que cal 1 any de formació per agent. • Assenyala sensació d’inseguretat i manca de visibilitat policial; és pessimista sobre que el pressupost 2025 ho prioritzi. Govern municipal: tensions i altres taxes • Defineix el govern (ERC–Junts–CUP) com de conveniència amb fortes diferències en impostos, comerç i residus. • Entén la congelació de l’IBI com a resultat de desacords interns. • Taxa del cementiri: puja gairebé 3% malgrat el mal estat d’alguns nínxols i estructures. • Risc que el govern salti pels aires a mig mandat; governar en minoria seria complicat. Conclusions • Temes clau de la conversa: - Neteja i residus: model de recollida i taxa en el centre del debat. - Turisme: alerta contra mesures que desincentivin visites. - Mobilitat: planificació i impacte de tancaments/obres al centre. - Seguretat: necessitat d’ampliar la policia. - Governança: friccions dins del govern municipal que condicionen les decisions.

Visió general Episodi mixt amb obertura musical i, tot seguit, una entrevista en profunditat a Sílvia Liú (regidora d’Hisenda, Convivència i Seguretat de Girona) sobre les noves ordenances fiscals, el pressupost 2025, el finançament local i la seguretat durant les Fires de Sant Narcís i al barri de Font de la Pòlvora. Advertiment de contingut: al tram inicial hi ha una peça de ficció amb referències de violència i canibalisme. El resum evita detalls gràfics. Punts clau • Nova taxa de residus: obligada per normativa estatal i europea; càlcul amb metres quadrats i consum d’aigua; principi «qui contamina, paga». • Bonificacions: prioritat a situacions de vulnerabilitat; a futur, incentius per compostatge i reutilització en comerç. • Implantació: model mixt amb porta a porta, contenidors intel·ligents i bosses identificades. • Noves taxes i ajustos: taxa d’autobusos turístics per ocupació de via pública (aprox. 4,95 €/h); grua i cementiri s’actualitzen per inflació. • Vehicles híbrids: es redueix la bonificació perquè ja són majoritaris; aposta per mobilitat sostenible i ciutat de 15 minuts. • Habitatges buits (IBI): es restringeix el criteri; si no hi ha consum d’aigua, es considera desocupat encara que hi hagi empadronament; recàrrec fins al 150% per grans tenidors. • Finançament local: més competències sense recursos; dependència de fons estatals; risc de limitació de despesa i congelació de romanents per destinar a deute. • Pressupost 2025: en negociació; pendent de confirmació d’ingressos estatals. • Seguretat Fires: balanç tranquil; un incident puntual a una atracció (ferida estabilitzada); punt de convivència a la Devesa molt ben valorat; seguiment de polseres centinella. • Policia municipal: més presència al carrer per eficiències administratives (digitalització multes, reordenació tasques), patrullatge de proximitat a peu i unitat de motoristes; previsió d’increment d’efectius. • Font de la Pòlvora: dispositiu ARRO de Mossos mantingut; millor coordinació amb Policia Municipal. Ordenances i fiscalitat municipal Nova taxa de residus: context legal, càlcul i bonificacions • Marc legal europeu i estatal: la taxa no pot ser deficitària i ha de cobrir el 100% del cost. • Criteris triats per a habitatges: metres quadrats (trams) i consum d’aigua (correlació positiva amb ocupació real). • Es descarta el padró com a variable principal per qüestions de jurisprudència més sòlida en l’aigua. • Bonificacions vigents: vulnerabilitat. A mig termini: incentius a compostatge domèstic, reutilització i reducció de residus en comerç. • Implementació: model mixt (porta a porta, contenidors intel·ligents, bosses identificades) per avançar cap a «qui contamina paga». Taxa per a busos turístics i altres ajustos • Busos turístics: taxa d’ocupació de via pública (model tipus zona blava/verde per a busos), amb orientació de 4,95 €/h. • Grua i cementiri: actualització per inflació (cementiri +2,9%; grua +5,5% acumulat de dos anys sense actualitzar). • Vehicles híbrids: reducció de bonificacions perquè l’objectiu d’incentiu ja s’ha assolit; es reforça el relat de mobilitat sostenible i ciutat de 15 minuts. Habitatges buits i recàrrec de l’IBI • Recàrrec de l’IBI a grans tenidors (≥4 habitatges) amb fins a un 150% per unitats desocupades. • Nou criteri: si no hi ha consum d’aigua, es considera desocupat, encara que hi hagi empadronament. • Objectiu: aflorar habitatge cap al mercat, preferentment de lloguer. "Ningú hauria de tenir un habitatge buit a la ciutat de Girona." Pressupost i finançament local • Pressupost 2025: negociació interdepartamental en curs; dependència dels ingressos estatals per definir l’abast de polítiques. • Finançament local: més competències sense recursos associats; gestió de fons Next Generation sense reforç suficient; possible topall de despesa i romanents immobilitzats destinats a deute. Seguretat a Fires de Sant Narcís i convivència • Balanç de Fires: sense incidents destacables; un menor pateix una caiguda a l’entorn d’una atracció i evoluciona estable. • Punt de convivència i seguretat a la Devesa: bona acollida ciutadana i dels firaires; atén dubtes i deriva casos a comissaria. • Polseres centinella per a sospita d’intoxicació de begudes: sense constància confirmada en el moment de l’entrevista. Policia municipal i proximitat • Reassignació de tasques i digitalització (impressores per a multes) allibera hores i equivaldria a fins a 3 agents addicionals al carrer a un any vista. • Seguretat privada per suport en obertura de parcs i equipaments. • Patrullatge a peu de proximitat: torn de matí i tarda (2 agents cada torn) i unitat de motoristes per agilitat i trànsit. • Previsió d’increment d’efectius (3 més a banda de jubilacions) i cobertures via comissions de servei. Prioritat: «proximitat, parlar amb comerços i veïnat, i més hores de policia al carrer». Barri de Font de la Pòlvora • Compromís i manteniment del dispositiu ARRO (Mossos) des de Sant Joan; confirmat amb el nou Departament d’Interior. • Efecte: facilita la tasca competencial de la Policia Municipal (trànsit, notificacions). • Armes de foc i delictes greus: competència de Mossos d’Esquadra; coordinació en curs.

Context i idea força "Això és el més important: anem avançant." El regidor de Salut de Girona, Xavier Aldeguer, comenta la licitació per redactar el projecte del Nou Trueta i emmarca el canvi de visió d’un simple hospital a un campus de salut integral amb quatre eixos: assistència, recerca, docència i innovació. També aborda terminis, al·legacions urbanístiques, riscos de retard, operativa actual, sinergies amb el ciclisme, l’estat dels CAPs de Can Gibert i Domeny i iniciatives de benestar per les Fires. Nou Trueta: licitació i calendari Licitació del projecte per uns 25 M€: pas clau i simbòlic que trasllada el lideratge al Departament de Salut (del debat d’ubicació a l’execució tècnica). Concurs d’idees en marxa: es preveu tenir propostes cap a l’estiu vinent. Full de ruta: • Estiu pròxim: primeres propostes arquitectòniques • Entorn 2027: imatge de conjunt del campus de salut • Fites legals i administratives per garantir l’execució sense aturades Al·legacions, parc i riscos de retard Parc Jordi Vilamitjana i al·legacions: es tramitaran i s’ajustarà el planejament si cal, però sense atlentir el projecte més enllà del raonable. Bé comú: el campus és una prioritat de país amb impacte per tota la demarcació. Risc competitiu: cal no perdre el ritme davant d’altres macroprojectes (p. ex. Hospital Clínic) i no descarrilar per factors externs. "Això no podem permetre’ns-ho, portem molts anys donant voltes..." Disseny i visió del campus De l’“hospital” a campus de salut amb 4 eixos: • Assistència (central), • Recerca, • Docència, • Innovació. Humanització sanitària: espais oberts, llum natural, zones per a famílies i entorns confortables per a professionals. Dimensió i flexibilitat: pensat per una regió de 800.000 habitants, amb espai per créixer modularment; coordinació amb Santa Caterina preservant l’ànima comarcal. Operativa actual al Trueta i inversions S’ha sobreviscut amb sobreesforç professional i petites inversions imprescindibles. Dèficit de quiròfans: pressió diària per prioritzar intervencions; s’han fet nous quiròfans i reformes (p. ex. endoscòpia), però l’actual hospital ha quedat petit. Governança i lideratge Prioritat municipal clara; treball coordinat entre Salut, Urbanisme i Alcaldia. Aldeguer subratlla la seva motivació i experiència per impulsar el projecte i acompanyar els terminis. Impacte econòmic i talent Girona necessita un model de valor afegit més enllà del turisme estacional. La salut pot ser l’eix vertebrador d’innovació, ocupació i retenció d’talent local (ex. perfils formats que ara troben sortida a iniciatives com “IPRE”). Sinergies acadèmiques: enginyeria biomèdica, potencial grau de farmàcia, i més interconnexió entre facultats. "Estem parlant d’un centre sanitari que atraurà molta gent diversa amb talent" Salut i ciclisme: oportunitats del Cioter Projecte GIS (Girona Salut Innovació i Ciclisme): clúster que connecta empreses de bicis, centres de rendiment i apps (ex. Wikiloc), aprofitant els 60.000 visitants del Cioter. Propostes: • Rutes adaptades a patologies (p. ex. pulmonars o al·lèrgies) • Formació en mecànica de bicicletes • Desenvolupament de motors elèctrics que assisteixin segons la fatiga • Grup de sanitaris ciclistes per idear projectes de salut i esport CAPs: Can Gibert i Domeny Can Gibert: ampliació molt avançada en tràmits urbanístics i coordinada amb CatSalut; respon a noves necessitats (fisioteràpia, psicologia, treball en equip, més espais). Domeny: ubicació en revisió per Urbanisme; voluntat clara de tirar endavant (emfatitza que un CAP és un servei essencial per al barri). Fires de Girona: benestar i seguretat “La Mosqueta”: còctel no alcohòlic a les barraques per uns espais més saludables. Braçalets per detectar possibles substàncies a les begudes i reforçar la seguretat dels assistents.

Resum de l’episodi Entrevista amb Quim Allats (tinent d’alcaldia, regidor de Cultura i portaveu d’ERC a Girona) sobre els principals reptes municipals: ordenances fiscals, habitatge, campus de salut, seguretat i neteja, fires de Sant Narcís i pressupostos. Punts clau • ERC en procés intern: autocrítica pels resultats, necessitat de “parlar clar” i recuperar la confiança amb un full de ruta inclusiu. • Ordenances fiscals: nova taxa d’escombraries més progressiva i vinculada a la generació de residus; criteris més estrictes per a habitatge buit; taxa a busos turístics per garantir retorn a la ciutat. • Campus de Salut (Sant Eugènia–Can Gibert): suport ferm com a oportunitat transformadora per als barris; demanda d’execució ràpida i coordinació institucional. • Seguretat i neteja: més presència policial dissuasòria i controls a fires; combat de l’incivisme i desplegament del nou model de recollida amb fase d’adaptació. • Espai públic: avançar en la pacificació de Plaça Catalunya i millorar el manteniment de parcs i jardins. • Fires de Sant Narcís a la Devesa: controls i restriccions reforçats per protegir el parc; alternatives d’emplaçament, complexes i encara no definides. • Pressupostos: tres eixos prioritaris —habitatge, treball i qualitat de vida— amb èmfasi en cultura i esport, i ús de totes les eines per ampliar parc d’habitatge. Cites destacades “Hem de parlar molt clar i de forma entenedora.” “Ningú té cap excusa” (sobre el Campus de Salut) “Avui ens toca victòria” (confiança en el Girona FC) Temes tractats Replantejament d’ERC i full de ruta • Procés democràtic per escollir direcció; reconeixement d’errors i millora de comunicació. • Èmfasi en el paper dels grups municipals i en una ponència que marqui passos clars i explicables. Ordenances fiscals: residus, habitatge i turisme • Taxa d’escombraries vinculada a m2 i consum d’aigua per reflectir la generació i incentivar bons hàbits. • Definició més estricta d’habitatge buit (incloent consum d’aigua) per activar pisos al mercat. • Taxa a busos turístics per gestionar l’“èxit” de ciutat i assegurar retorn econòmic i social. Campus de Salut i Parc Jordi Vilamitjana • Escolta als veïns, però visió del campus com a palanca de progrés per als barris i la demarcació. • Reclam d’acció al govern per materialitzar-lo amb celeritat i sense dilacions. Seguretat, incivisme i neteja • Més presència policial i espais de control a la Devesa durant fires; seguretat dissuasòria i preventiva. • Lluita contra l’incivisme, reforç de neteges intensives i desplegament del nou contracte de neteja. • Nou model de recollida: canvi d’hàbits i període d’adaptació per superar el sostre de reciclatge. Pacificació i espai públic • Plaça Catalunya: tall allargat fins a fires, proposta d’estabilitzar la pacificació i prioritzar el vianant. Fires de Sant Narcís i la Devesa • Protecció del parc amb controls més estrictes d’atraccions i terminis d’ocupació; alternatives, complexes i no definides. • Model d’ús anual de la Devesa: activitats culturals poc intensives i respectuoses. Pressupostos: habitatge, treball i qualitat de vida • Habitatge: compra i rehabilitació, col·laboració amb Incasòl, mobilització de Sareb, topalls de lloguer i gestió de pisos turístics. • Treball: anticipar oportunitats del sector biosanitari lligat al Campus de Salut. • Qualitat de vida: ciutat més neta i cuidada; impuls a cultura i esport (equipaments i accessibilitat). Epíleg esportiu • Confiança en el Girona FC i el projecte de Míchel.

Context i protagonistes Entrevista a la tenenta d’alcaldia i regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana, Cristina Andreu (Ajuntament de Girona), sobre habitatge i mobilitat: promoció pública, regulacions, campus de salut, pacificacions, ZBE, carrils bici, moto, Girocleta i BRCAT. Habitatge: objectius, regulacions i noves promocions Compromís amb el pla dels 50.000 habitatges (Generalitat) • El govern català manté l’objectiu (ja plantejat per l’executiu anterior) de 50.000 habitatges fins al 2030. • Girona hi vol contribuir amb cooperació «absoluta» amb Generalitat, Incàsòl i tercer sector per assegurar el dret a l’habitatge. "Vetllem pel dret a l’habitatge dels gironins i gironines." Regulació de lloguers de temporada i per habitacions • Andreu obre la porta a regular aquests formats per prioritzar l’ús residencial principal davant altres usos. • Context d’“extrema necessitat” d’habitatge que justifica mesures que, en altres circumstàncies, no caldrien. • Reconeix el debat polític (vot contrari de Junts a l’Estat), però subratlla la necessitat de garantir primera residència. "No és broma. La necessitat de disposar d’una primera llar fa que altres usos quedin en segon ordre." Promocions a Domeny, Can Gibert i Mas Masó; ampliació del parc públic • Reactivació de convenis a Domeny amb Incàsòl; a Mas Masó, l’empresa privada Visorent iniciarà obres entre gener i febrer. • Col·laboració amb el tercer sector (Cohabitec). • Termini estimat: en ~3 anys, prop de +200 habitatges de protecció oficial (doblar el parc actual). • Línies en paral·lel: compra d’habitatge, captació del parc privat a la borsa de mediació i reactivació d’ajuts a fons perdut per rehabilitació i cessió. Campus de salut i planejament a Parc Jordi i la Mitjana • Aprovació inicial de la modificació urbanística per complir el compromís del Campus de Salut Girona-Salt (hospitalari, universitari i de recerca). • Projecte d’interès general: resposta sanitària i motor econòmic-urbanístic per a la regió. • Fase actual: anàlisi d’al·legacions i diàleg amb veïns, col·legis professionals i entitats; voluntat de millora sense trair l’acord de fons. Mobilitat: pacificacions, proves tàctiques i ZBE Plaça Catalunya: prova tàctica i usos ciutadans • La ciutadania s’“apropia” de l’espai: més activitats de cap de setmana i afluència; trasllat d’activitats des de Av. Sant Francesc. • Activitat escolar “aprendre a anar amb bici” amb ~500 infants. • Efectes viaris: lleu increment de trànsit a Sant Francesc, però sense augment significatiu d’embussos; problemes recurrents per mal ús de càrrega/descàrrega. Carrer de la Creu: proposta imminent • El govern presentarà en breu la proposta a veïnat i agents. • No es retirarà el carril bici; mesures complementàries com optimitzar l’aparcament (p. ex., al pàrquing de “Miligreit”). Zona de Baixes Emissions (ZBE): abast i enfoc • Missatge clau: la gent de Girona no queda afectada; afectació real a vehicles de fora és percentualment petita. • Obligació per decrets estatal i de la Generalitat. • Prioritat estratègica: construir un sistema de mobilitat sostenible (bus, tren, Girocleta, carrils bici, aparcaments dissuasius) més que no pas un règim de restriccions. "L’important és un sistema de mobilitat sostenible, no un sistema de restriccions." • Treball supramunicipal: ampliació de carrils bici amb Salt; Pla de Mobilitat Urbana Supramunicipal amb municipis veïns; aparcaments dissuasius fora de Girona. Fires de Sant Narcís com a banc de proves • Expectativa d’aparcament limitat per motius de seguretat i logística. • Oportunitat per incentivar alternatives al cotxe i observar patrons de desplaçament de visitants i residents. • Canvi generacional: creix l’ús de bus i Girocleta; el perfil d’usuari del bus s’ha diversificat. Motos, aparcament i criteri homogeni • No hi ha dades que confirmin un increment d’ús de motocicletes. • Disponibilitat d’aparcament per motos en radis propers a àrees tensionades (ex. Plaça Catalunya) malgrat reduccions puntuals. "No hem de tenir una política diferent amb la moto que amb el cotxe." • Expectativa de caminar uns metres en destinacions de màxima demanda. Xarxa ciclable, eixos principals i cultura de mobilitat • Els nous carrils bici responen a una planificació amb continuïtats i connexions: prioritat a itineraris ciclables coherents. • A la Carretera Barcelona hi ha tram existent i es vol ampliar; es valora la transformació cap a zones 30 i plataformes úniques de convivència. • Cal un canvi cultural: respecte mutu entre vianants, bici i trànsit, com a models europeus. Procés progressiu que requereix paciència i pedagogia. Girocleta i BRCAT: ampliacions i calendari • 2025: nova estació de Girocleta vinculada al BRCAT a la Plaça Joan Brossa. • Cooperació amb Salt i Generalitat per expandir Girocleta a escala interurbana; noves estacions condicionades al pressupost 2025. • Obres del BRCAT: informació veïnal el 30 de novembre (Centre Cívic Sant Narcís); inici just després de Fires. • Intervenció a Av. Sant Narcís (de la rotonda a Passeig Olot): millora d’espais de vianants i reducció temporal d’un carril com a prova d’eventuals canvis de mobilitat. Claus a endur-se • Habitatge: cooperació multiactor i combinació de promoció pública, compra i captació del parc privat per assolir +200 HPO en 3 anys. • Mobilitat: aposta per pacificacions, xarxa ciclable connectada, ZBE amb focus en alternatives reals i coordinació supramunicipal. • Projectes estratègics: Campus de Salut Girona-Salt com a eix sanitari, acadèmic i econòmic; BRCAT com a vector de canvi modal.

Resum general Entrevista a Lluís Martí (Junts per Girona), regidor d’Urbanisme de Proximitat, sobre el balanç del govern municipal, el context de finançament, l’execució de l’acord de govern, prioritats com el nou Hospital Josep Trueta, la ZBE, seguretat, neteja i vida comunitària a Girona. "Fets, no paraules" — escepticisme de Junts davant la capacitat de PSC/PSOE per revertir el dèficit de finançament local. Balanç del govern municipal i compenetració ideològica Valoració positiva però complexa: coalició de sensibilitats diverses (Guanyem, Junts, ERC) on preval la raonabilitat per als grans projectes de ciutat. Motivació principal: mantenir un govern independentista en clau de ciutat en contrast amb el context del país. Grans projectes i consens Projectes estratègics: s’espera acord en allò estructural, amb matisos segons cada formació. Finançament i relació amb Generalitat i Estat Junts reclama resultats tangibles en finançament local i serveis, mantenint l’escepticisme per experiència prèvia. Reivindicació de l’efecte capitalitat: Girona atén demanda comarcal/provincial sense rebre recursos suficients, especialment en serveis socials. Execució de l’acord de govern: habitatge, català i comerç Habitatge: regulació d’habitatges turístics consolidada; 1 M€ per compra d’habitatges (Junts voldria més). Llengua i comerç: protecció del català i impuls al comerç de proximitat com a eixos clau. Seguretat: comissaria de Can Borrassó i plantilla Prioritat: obrir la comissaria de Can Borrassó i ampliar la Policia Local el 2025 per augmentar la presència al carrer. Innovació i conveni estratègic imminent Treballs en innovació i “amnistia emocional”. Conveni de ciutat imminent (vicealcaldessa Gemma Geis) que podria suposar un "abans i un després" per Girona. Hospital Josep Trueta: oportunitat única El nou parc hospitalari i universitari Josep Trueta és prioritat absoluta. Cal avançar ràpid perquè la Generalitat no tingui excuses per no dotar-lo pressupostàriament. Pressupostos municipals i despesa ordinària Reto principal: cobrir les despeses ordinàries amb ingressos ordinaris suficients. Objectiu: uns pressupostos que permetin executar el màxim dels 64 punts de l’acord de govern. Política i institucions: Sílvia Paneque i 1-O Nomenament de Sílvia Paneque com a consellera: felicitació i demanda que “se’n recordi de Girona” amb partides concretes. Policia Local a actes de Policia Nacional i Guàrdia Civil: no hi ha d’assistir a actes festius fins que no hi hagi disculpes per l’1 d’octubre. "No tocaria assistir a aquests actes [...] sobretot fins que no es demani perdó pel que va passar l’1 d’octubre" Urbanisme i barris: Parc Jordi Vilamitjana i Can Gibert Canvis vinculats al Trueta i a la Riera del Marroc (criteris de l’ACA): trasllat d’usos i creació d’una gran zona verda que, segons Junts, millorarà l’àmbit respecte l’actual parc. Compromís d’explicar millor i amb detall als veïns el projecte i els beneficis a mig termini. Mobilitat i ZBE Zona de Baixes Emissions (ZBE) La ZBE és obligatòria i millorarà la qualitat de l’aire; s’han previst excepcions per a col·lectius vulnerables o usos laborals. Reptes i oportunitats: replantejar recorreguts, potenciar bus, Girocleta i coordinació amb l’àrea urbana. Pàrquings dissuasoris i tempos Tot i els diferents tempos, la majoria de vehicles actuals podran circular; els P+R s’associen al canvi modal cap al transport públic. En marxa: zones del Mas Gri i antic peatge/àrea Nestlé; converses amb municipis veïns per altres espais. Neteja urbana i incivisme Girona és generalment neta, però hi ha punts crítics per actes d’incivisme i abocaments indeguts. Problema afegit: veïns de fora amb sistemes porta a porta que deixen residus a Girona; difícil de perseguir amb les plantilles actuals (agents cívics, policia, inspectors ambientals). Seguretat ciutadana Girona, ciutat segura per la seva mida; cal reforçar la coordinació amb Mossos d’Esquadra i la presència local. 2025: previsió d’increment de plantilla i efecte positiu de la comissaria de Can Borrassó en aquell àmbit. Cultura i proximitat Fires de Sant Narcís: bona tria de pregoners (Àngel i Jordi), destacant la seva contribució al català a través de la música infantil. Oficina parlamentària de Junts a Girona Nova oficina per recollir propostes, queixes i suggeriments i traslladar-los al Parlament i a les Corts; millora la proximitat institucional i la resposta a necessitats del territori.