episodis

Resum general Tertúlia centrada en l’aigua i la gestió hídrica a Girona (pluges recents, embassaments, inversions, restriccions, regadiu, Sèquia Monar i hortes de Sant Eugènia, pagesia i consum) i, al tram final, anàlisi dels aldarulls a Font de la Pòlvora arran d’un intent d’ocupació i l’assalt al Centre Cívic Unyà. Es clou amb un butlletí de notícies locals, esports i el temps. "Hem d’aprofitar que ara hi ha aigua per fer les inversions de fons" "La millor manera de protegir les hortes és cultivant-les" "No esperis resultats diferents fent les mateixes coses" Aigua, sequera i gestió hídrica Pluges i embassaments • Les dues últimes setmanes de pluja han revifat rius i rieres (Ter, Onyar, Güell, Garona local) i fenòmens com el Clot d’Espolla; els embassaments pugen però encara no són plens (aprox. meitat). • Consciència que la sequera estructural pot tornar; cal preparar-se ara. Inversions, fuites i nova cultura de l’aigua • Prioritat a reduir fuites a la xarxa (entorn del 20% a Girona; per sobre en alguns punts) i accelerar reposicions amb l’empresa pública. • Defensa d’una nova cultura de l’aigua: estalvi i restriccions encara que plogui; qüestionar usos com piscines particulars massives. • Obres d’aigua i sanejament són poc vistoses i impopulars però imprescindibles. Regeneració, dessalació i model metropolità • Aposta per regeneració d’aigua i, en emergència, dessaladores; recel de trasvasaments. • Exemple metropolità: a Barcelona, l’aigua depurada del Prat es bombeja aigües amunt per barrejar-se al Llobregat i tornar a potabilitzar-se (cicle tancat eficient). Agricultura, reg i turisme • L’agricultura consumeix prop del 60-70% de l’aigua: cal modernitzar regadius (substituir reg a manta) amb suport públic. • El sector turístic, en general, és poc eficient en l’aigua: s’hi demana més estalvi i responsabilitat. Sèquia Monar i hortes de Sant Eugènia • Durant la sequera es va tallar el pas d’aigua per garantir cabal ecològic del Ter; les obres pendents des del Glòria s’estan acabant ara per reobrir el flux cap a l’Onyar. • Crítica a la burocràcia i ritmes administratius; falta de comunitat d’usuaris forta i inversions sostingudes. • Debat sobre model d’hortes: professionals escassos, auge d’hortes municipals/aficionats, i risc d’especulació urbanística; valor de preservar-les com a paisatge de ribera i producció de proximitat. Pagesia i cultura alimentària • Dificultats de la petita pagesia (tràmits, rendibilitat) i tendència a concentració; exemples de suport municipal (cas del gall del Prat). • Paradoxa del consum: fast-food al costat de les hortes i pèrdua de cultura de producte de temporada i proximitat. Seguretat i convivència: Font de la Pòlvora Els fets • Un intent d’ocupació derivà en aldarulls i el saqueig/destrossa del Centre Cívic Unyà. • Fins a una cinquantena de persones; intervenció de policia local i Mossos, amb reforços d’ordre públic per restablir la calma. Diagnosi i factors de fons • Possible acció-reacció: atacar el símbol de l’administració al barri. • Condicions de gueto: pobresa cronificada, frau elèctric, cultiu de marihuana, riscos d’incendi i desigualtats en serveis (residus, manteniment). • Problema multidimensional: social, urbanístic, de seguretat i convivència. Línies de solució plantejades • Reforç policial, treball social sostingut i lluita contra el frau i l’economia il·lícita. • Mirada urbanística: replantejar el model del barri (fins i tot esmentant desconcentrar/reallotjar progressivament en habitatge social distribuït). • Combatre rumors i desinformació; condemna de la violència i defensa d’equipaments comunitaris. Butlletí, esports i temps Titulars locals • Assalt i destrosses al Centre Cívic Unyà; l’Ajuntament tanca l’equipament mentre es repara. • Plantació de 50 arbres al Parc 1 d’Octubre (ombratge i confort climàtic). • Fòrum ciutadà sobre la Girona del 2100 amb participació de l’alcalde i entitats. Esports • El CP Girona guanya l’or al Campionat de Catalunya de grups de xou grans. • Bàsquet Girona cau contra el Gran Canària a Fontajau. • L’Uni Girona s’acomiada a semifinals de la Copa de la Reina (pròrroga). El temps • Jornada ennuvolada amb pluges a la tarda; matí a 9 ºC.

Panorama general Tertúlia àmplia i incisiva sobre 45 anys d’autogovern, el llegat de la Transició, el col·lapse de la mobilitat a Catalunya, el debat sobre les ocupacions i els símptomes d’una crisi institucional, política i educativa. El fil conductor: la sensació de país en “latència” amb conflictes no resolts i una ciutadania cada cop més empipada. "Un dels mecanismes que empenyen la gent al feixisme és que, després de tant de malestar, s’acaba preferint un sistema corrupte eficaç a un de transparent ineficaç." 1) 1980-2025: Autogovern, Transició i “cafè per a tothom” 45 anys de les eleccions del 1980: sorpresa Pujol vs. Reventós i inici d’una autonomia que trenca la lògica d’oposició al franquisme però es dilueix amb el temps. Cafè per a tothom: per contenir l’autonomia catalana, es crea un mapa autonòmic radial i artificial; resultat paradoxal: Catalunya, qui més ho volia, és qui menys autonomia efectiva té. Transició sense ruptura: 23F, LOAPA i cooptació del PSOE consoliden un règim híbrid (franquisme + Guerra Freda). La dissidència intel·lectual es canalitza o margina. Cicle de mobilització i latència: de l’esclat setanter i les Diades a l’anestèsia vuitantera; represa amb 2007-2017 (Rodalies, 9N, 1-O) i posterior fragmentació del sobiranisme. Clau • Cafè per a tothom i LOAPA • Cooptació institucional de l’esquerra clàssica • Cicles d’eufòria, anestèsia i latència 2) Mobilitat en crisi: Rodalies/AVE i autopistes Rodalies i AVE en caos: retards constants, “vaga encoberta” de maquinistes, incidències opaces (trens buits malgrat bloqueig de bitllets). Sensació d’intencionalitat i desatenció crònica. Inversions i model ferroviari: deteriorament global (comparativa França/Alemanya), focus estatal en AVE radial. Cada km d’AVE equival a 7 de via convencional: el 80% d’usuaris de Rodalies acaben finançant el 20% d’AVE. Mesures econòmiques: abonaments bonificats han ajudat a contenir la inflació, però no resolen la fiabilitat del servei. AP-7 col·lapsada: fi dels peatges sense gestió de demanda; proposta de 60 km/h en trams i restricció d’avançaments de camions. La N-II continua sense desdoblar en punts crítics. Geopolítica d’infraestructura: retards en l’Eix Mediterrani, connexions AVE-aeroport inexistents i radialitat que ofega el corredor productiu català-valencià i el pes logístic de Barcelona. Clau • Rodalies i fiabilitat vs. AVE radial • Dèficit fiscal i obres eternes (Sagrera, túnels) • Gestió de trànsit pesant i alternatives a la N-II 3) Burocràcia, contractació i obres eternes Excés de burocràcia i control formal: plecs i rebaixes temeràries acaben en concursos deserts, empreses que “peten” i retards crònics. Efectes locals visibles: plaça/soterrament de vies a Girona, Sagrera eternitzada, Sèquia aturada per obres. La ciutadania en rep l’impacte diari i creix la frustració. 4) Ocupacions, ordre públic i drets Del squat clàssic (fàbriques/espais buits) a xarxes d’ocupacions amb coacció i màfies: el debat ja no és només social, és legal i de convivència. Dret de propietat vs. ús social de l’habitatge: es reclama fer complir normes bàsics sense romantitzar la il·legalitat i combinant-ho amb polítiques socials efectives. Incident al Congrés (“rata”) en el debat sobre ocupacions: s’assenyala la degradació del to institucional i el risc de normalitzar l’insult. Efecte polític: el buit de respostes clares alimenta Vox i l’Aliança Catalana. Clau • Sareb i fons voltors • Sindicats d’habitatge vs. representativitat • Compliment de normes com a base institucional 5) Xarxes socials, oligarques tech i política De l’optimisme 2016 a la connivència 2024: grans plataformes i magnats (Google, Amazon, Meta, X/Tesla) s’alineen estratègicament amb poder polític. Democratització informativa amb externalitats: algoritmes, polarització i ostracisme per la dissidència. 6) Educació en crisi Crítica dura al gir de rol docent: del coneixement a un perfil híbrid “psico-animador”, amb pèrdua d’autoritat i eines per gestionar aules complexes. "Els mestres ja no existeixen... el que els feia transcendents era el coneixement." Conclusions i pistes d’acció Infraestructura: reequilibrar inversió cap a via convencional; manteniment i fiabilitat; connexió AVE-aeroports; gestionar trànsit pesant i desdoblar trams crítics. Governança: simplificar contractació sense perdre control; focalitzar en resultats (obres amb terminis i sancions). Habitatge-ordre públic: fer complir normes bàsics amb resposta social a vulnerabilitat real; combatre màfies d’ocupació. Institucions: recuperar el to i la cultura del respecte; debatre temes incòmodes sense estigmes. Educació: recentrar el valor del coneixement i l’autoritat pedagògica. Butlletí final (Girona) Promoció turística (1,8 M€), projecte europeu sobre aigües urbanes, punt vermell d’educació menstrual itinerant, èxit del Fòrum Gastronòmic i prèvia de l’Uni Girona a la Copa de la Reina; jornada ennubolada amb pluges al migdia.

Visió general de la tertúlia Tertúlia àgil i crítica centrada en quatre blocs principals: mobilitat (pluja, Rodalies, AP-7 i radars), gestió pública i fiscalitat, residus a Girona i habitatge/ocupacions. Es tanca amb un “minut d’actualitat” i, al tram final de l’àudio, un butlletí d’informatius. "Avui agafar un tren és jugar-te-la" — testimoni sobre Rodalies Efemèrides i to d’arrencada Celebració de Sant Josep i del Dia del Pare: conversa distesa sobre el pes dels sants vs aniversaris d’abans i ara. Ambient plujós com a fil conductor inicial. Idees clau Normalització de celebracions (sants, aniversaris, Dia del Pare) i canvi d’hàbits generacionals. Pluja benvinguda però amb efectes en la mobilitat quotidiana. Pluja, mobilitat i comerç La pluja incrementa l’afluència a centres comercials coberts: a l’Espai Gironès, +7-9% un dimecres i fins a +15% en dissabte. Efectes col·laterals: més trànsit i complexitat logística amb infants. Punts destacats Coberts comercials com a alternativa de passeig en dies de pluja. Rodalies deficients generen desplaçaments en cotxe i col·lapses viaris. Crisi de Rodalies i infraestructures Diagnòstic compartit de manca d’inversió històrica (Renfe/Adif) i mala gestió operativa (vaga, manca de maquinistes, avisos tardans, retorn incert). Debat sobre model de governança (estat/Generalitat/empresa mixta) i sobre el cost de renovar-ho tot vs col·lapse temporal. Idees clau Risc reputacional i econòmic per retard crònic i avaries. Proposta radical (teòrica): aturada de 2 anys per renovar la xarxa si hi hagués garantia de millora real. Referència a infrafinançament a Catalunya i dèficit fiscal com a marc de fons. Burocràcia, servei públic i fiscalitat Crítica a la desconnexió de l’administració amb l’usuari: processos feixucs, cues, silencis administratius. Debat sobre incentius al funcionariat i avaluació per feedback del ciutadà. Conversa sobre qui paga impostos: percepció que el pes recau en una part menor de la població. Punts clau Eficàcia desigual entre organismes (Hisenda vs altres). Discussió sobre proporció de funcionaris i nivell de servei (sanitat, escola, administració general). Reclam d’eficiència i d’alinear incentius amb servei al ciutadà. Mobilitat viària: AP-7 i radars Crítica a la mesura d’anar a 60 km/h en trams de l’autopista per evitar col·lapses i accidents. Debat sobre radars municipals i percepció recaptatòria (exemples a la Jonquera i Lloret). Detalls Casos de multes per marges mínims (p. ex. 32 km/h en zona 30) i confusió de límits (40/50 km/h) a vies urbanes. Residus a Girona: model, contracte i execució Valoració molt crítica de la implementació del nou model (porta a porta / contenidors intel·ligents) i de la contractació del servei. Problemes detectats: Targetes d’accés: distribució lenta i poc accessible; cues i horaris limitats. Imatge de carrer: bosses fora, punts de concentració en blocs, incidències amb contenidors intel·ligents. Rutes i dimensionament: més personal amb camions petits; risc d’ineficiències operatives. Esment d’un augment anunciat de la taxa d’escombraries del 20% al maig (apuntat en antena; generà dubte i es va proposar verificar-ho). Reflexions Les licitacions complexes afavoreixen grans empreses amb equips jurídics potents; el control públic queda en inferioritat. Falta d’anàlisi prèvia i de gestió del canvi amb el veïnat (informació, logística, suport a gent gran). Component cultural i de civisme: ús inadequat de papereres per a brossa domèstica; cal educació ambiental i confiança en la separació de residus (diuen que la barreja posterior desincentiva). Ocupacions i habitatge Diferenciació entre ocupació per necessitat (àmbit social) i xarxes delinqüencials que trafiquen amb pisos. Impacte en comunitats: costos de seguretat (càmeres, alarmes), por i inseguretat jurídica del propietari. Debat de fons Dret a l’habitatge vs inviolabilitat de la propietat: “cap necessitat atorga dret a prendre el bé d’un altre”. Fons voltors: s’argumenta que compren actius que ningú més vol i assumeixen risc; la solució hauria de passar per capacitat pública d’adquisició a preus raonables i gestió comunitària de la convivència. Vies de solució Lloguer social a través de fundacions (p. ex. Fundació Sergi): • Garantia de cobrament i manteniment per al propietari. • Rehabilitació com a forma de renda en alguns programes. • Assignació a qui ho necessita amb deures i seguiment. Educació, beques i excel·lència Crítica al descens d’exigència i a la pèrdua d’incentius a l’excel·lència (beques de mèrit vs beques per criteri econòmic sense resultats). Efectes en productivitat i en convenis laborals que tendeixen al mínim comú denominador. Pararel·lel amb el mercat del lloguer: intervencionisme i incertesa redueix l’oferta disponible de propietaris prudents. Minut final d’actualitat Xarampió: recomanació de revisar vacunació (especial nascuts abans del 80) davant l’augment de casos. Preu dels ous: es comenta una pujada del ~25% (relació amb grip aviària als EUA). Butlletí informatiu (tram final de l’àudio) Sequera: aixecada l’emergència a diverses unitats; inici de desescalada de restriccions. El sistema Ter-Llobregat en alerta; 8 àmbits en normalitat. Biblioteques (Diputació): prop de 400.000 € per projectes i reformes; fins a 25.000 € per millores. Jornades europees d’Oficis d’Art 2025: primer saló transfronterer Occitània-Catalunya a Girona (28-30 març; 50 artesans). Germans Roca: nou restaurant d’homenatge a la mare a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis (obertura 27 d’abril). Esports: presentació de la 24a edició dels 10K de Girona (30 de març). El temps: dia plujós, màximes al voltant de 13°C.

Resum general Tertúlia centrada en la sequera, la gestió de l’aigua, les renovables i el model territorial, amb un tram final sobre incidents a Salt, pobresa i manipulació mediàtica. També s’anuncien actes pel Dia Mundial de l’Aigua i es comenten propostes locals sobre mobilitat i habitatge. Participants i to de la conversa • Conducció de Jordi Grau amb Amèlie Barbero, Pau Marlamont (Aigües Vida) i Joan Miró. • Debat rigorós però proper: dades d’embassaments, esdeveniments cívics, dilemes entre renovables i paisatge, i crítiques a la gestió pública/privada. Aigua, sequera i gestió Estat dels embassaments i restriccions • Malgrat les pluges recents i cabals elevats puntuals (ex. 14 m³/s al pont de la Barca), la situació continua lluny de la normalitat: Darnius-Boadella ~36%, Sau ~36,7%, Susqueda ~41%. • Debat sobre prudència a l’hora d’aixecar restriccions: els percentatges s’han d’interpretar amb el volum total d’hm³ i la realitat de cada conca. Dia Mundial de l’Aigua i debat públic • Dissabte 22, 16:00, Casa de Cultura de Girona: debate entre la consellera Sílvia Paneque i Dante Machio (Aigües Vida). • 18:00, “Palenganada” al Pont de Pedra, performance reivindicativa per defensar el Ter. Infraestructures i impactes • Preocupació per la dessaladora a Roses i per l’eòlica al Golf de Roses: defensa del paisatge i avaluacions menys simplistes. • Causa multifactorial de l’escassetat: macrogranges porcines (consum i contaminació per nitrats), abandonament agrari i boscos que retenen més aigua, i gestió de cabals condicionada per la producció elèctrica. Reparar abans que ampliar • Prioritat en manteniment de xarxes (fuites molt altes en alguns barris com Montjuïc) i en regadiu (pèrdues als canals). • Crítica al model de gestió privada (ACBAR): “prioritza beneficis” sobre manteniment; impuls de remunicipalitzacions a diversos municipis. “El decreixement no és un exercici intel·lectual: s’imposa perquè el planeta és finit.” Energia, consum i límits Renovables vs nuclears • Reconèixer la complexitat: renovables comporten mineria i ocupació d’espai; nuclears tenen alta producció però residus de llarga durada i gran ús d’aigua. • Posició matisada: mantenir les existents mentre sigui tècnicament segur, però no construir-ne de noves. Entropia, sol i materials • Referència a la termodinàmica: tota acció incrementa l’entropia; aprofitar l’energia del sol ajuda a reduir impactes relatius. • Límits materials per a una substitució total i ràpida per plaques i molins; alerta sobre el tecnooptimisme ingenu. Decreixement i hàbits • Preguntes clau: calen dos cotxes per llar? calen vols llunyans i consum de “fast fashion”? • Recordatori de la “aigua virtual” d’un pantaló o d’exportacions porcines: la societat externalitza costos i socialitza pèrdues. “Ens hem convertit en minaires: la llum va canviar la nostra relació amb el temps i el treball.” Territori, habitatge i mobilitat Model territorial i segones residències • A la Costa Brava, un ~60% del parc s’usa un sol mes/any: especulació i pobles fantasma fora de temporada. • Debat sobre la SAREB: transferències a ajuntaments com a alleujament immediat, però cal també construcció planificada (amb criteri de no seguir creixent sense límits). Mobilitat i serveis • Expulsió d’indústries de les ciutats i mala connexió de polígons força l’ús del cotxe (falta de tren/bus eficients). • Cal planificació i inversió sostinguda en transport públic i rodalies. Salt: incidents, pobresa i mitjans • Anàlisi dels disturbis: rerefons de pobresa estructural i tensions socials, amb risc de manipulació mediàtica i estigmatització. • Desmentits sobre falsedats (ex. “pis regalat a l’imam”). • Parallels amb Font de la Pólvora: caiguda d’ingressos post-bombolla constructiva → augment de la pobresa. “Privatització de beneficis, socialització de pèrdues.” Idees i propostes clau • Prioritzar reparació de xarxes i canals de reg; neteja de sediments a Sau. • Gestió pública de l’aigua quan sigui viable i auditable; millora de transparència. • Planificació de transport públic cap a polígons; reducció de dependència del cotxe. • Debat territorial sobre segones residències i ús efectiu del parc existent. • Avaluacions ambientals rigoroses per a dessaladores i eòlica (impacte paisatge/ecosistemes). • Acceptar límits i promoure estalvi, decreixement selectiu i consum responsable. Cites destacades “No dona vots arreglar canonades, però és el que toca.” “El creixement infinit és impossible.” “A Barcelona li cal energia? Doncs que posin molins a Tibidabo i Montjuïc.”

Resum general Tertúlia viva i polièdrica a Girona FM sobre la ciutat i la convivència. Es tracten, amb mirada local i social, quatre blocs centrals: ús de l’espai públic (Devesa i Camp de Mart), persones sense llar i recursos socials, crisi de Rodalies i condicions laborals, i el futur del nou Trueta amb debat d’habitatge i parc. Es tanca amb l’actualitat gastronòmica i el Concurs Mundial del Xuixo. "La ciutat és la gent" i el seu dia a dia: el debat posa el focus en allò que fan possible els barris, entre associacions, voluntariat i ciutadania anònima. Punts clau • Devesa i espai públic: entre la percepció d’“infrautilització” i la realitat d’un espai amb mercat, fires, esport i activitats constants. Debat obert i recurrent sobre què s’hi ha de fer i com cuidar-lo. • Convivència i veïnat: crítiques a reaccions NIMBY (soroll d’escoles, campanes, equipaments socials) i a “patrimonialitzar” l’espai públic. Cal una visió de ciutat compartida. • Persones sense llar: a Girona es parla d’unes 150 persones; es reclama més recursos (espai, personal, seguiment individualitzat) i corresponsabilitat supramunicipal. El voluntariat (com Tressant Camins) és clau. "No hi ha estètica sense ètica i viceversa": crítica a l’“urbanisme hostil” (reixes del Liceu de Barcelona) que expulsa la vulnerabilitat de l’espai públic. • Rodalies i vagues: diagnòstic de desastre estructural i mala informació als usuaris. S’apunten pors corporatives, dèficits d’inversió i manca de planificació (p. ex. formació de maquinistes) de llarg recorregut. "És un desastre absolut": la frustració ciutadana amb Rodalies es fa palesa, també amb retards a l’alta velocitat. • Funció pública i laborals: debat sobre privilegis, rigideses i greuges comparatius; record històric de la militarització dels ferrocarrils i ecos corporatius actuals. • Nou Trueta, parc i habitatge: el projecte avança (concurs d’equips en marxa). Es debat el trasllat/compensació del parc i la generació d’habitatge al sector, remarcant que l’habitatge social és necessari i que el parc es pot reconfigurar mantenint verd i permeabilitat urbana. • Agenda i identitat gastronòmica: focus en el Concurs Mundial del Xuixo i el Fòrum Gastronòmic Girona. Temes principals desenvolupats 1) GEC i ciutat activa • 61a Pujada als Àngels del GEC, malgrat el fred i la boira: més de 500 persones i tradició esportiva-històrica local. • El GEC, des de 1919, amb pes esportiu i cultural; centenari allargat per la pandèmia i nova plaça del GEC davant del Palau Firal. 2) Devesa, Camp de Mart i usos de l’espai públic • Camp de Mart: “un no-res on passen moltes coses” (fires, fòrums, activitats). El debat sobre què volem de la Devesa és antic i obert. • Mercat bisetmanal, esport i jardins de gran qualitat; crida a cuidar neteja i manteniment sense restringir-ne el caràcter públic. 3) Convivència, veïnat i dret a la ciutat • NIMBY quotidià: soroll d’escoles, campanes, contenidors, aparcaments, etc. • Exemples: Sant Daniel (equilibrar drets d’ús i cura del lloc) i patis escolars com a espai protegit de joc. • Crítica al tancar espais per expulsar col·lectius: s’aposta per solucions socials i no per barreres. 4) Persones sense llar, recursos i voluntariat • Girona: s’estimen ~150 persones al carrer. Dues realitats: necessitat per manca de recursos i trajectòries difícils d’inserció (adiccions, salut mental, rebuig a disciplines rígides). • Calen més places i serveis (no només “La Sopa”), cofinançament i coresponsabilitat de altres municipis i Generalitat. • Importància del seguiment individualitzat i del voluntariat (p. ex. Tressant Camins) per acompanyar, fer gestions, recuperar drets (casos de pensions, dutxes, habitatge). • Rebuig a l’urbanisme hostil: reixes, bancs anti-repòs, etc., per “higiènic però inhumà”. 5) Rodalies, vagues i gestió pública • Percepció de boicot i de dèficits acumulats d’inversió i organització; manca de preacords sindicals i de planificació formativa (maquinistes locals) a llarg termini. • Comparativa amb altres territoris i demanda de servei mínim fiable. 6) Funció pública, drets i greuges • Debat sobre privilegis i rigideses entre funcionaris i laborals; dificultats per adaptar horaris/foncions. • Record històric: etapa de militarització dels ferrocarrils i forta disciplina; ecos de corporativisme endogàmic (com judicatura o ports) avui. 7) Nou Trueta, parc i habitatge • El projecte avança amb equips preseleccionats; Govern reafirma el campus de salut a Salt-Girona. • Polèmica al voltant del parc: proposta de reconfiguració i habitatge al sector amb alternatives de continuïtat verda seguint el rec; es debat una expropiació estimada en ~11 M€ versus compensacions urbanístiques. • Preocupació pel Clínic (Barcelona) i la competència de recursos, però es demana no frenar el Trueta. 8) Gastronomia i identitat • Concurs Mundial del Xuixo a la Devesa i Fòrum Gastronòmic Girona: reconeixement del patrimoni dolç i de la potència culinària local. Cites destacades "És un desastre absolut" (sobre Rodalies) "No hi ha estètica sense ètica i viceversa" (crítica a les reixes del Liceu i l’urbanisme hostil) "La ciutat és la gent" (reconeixement als ‘herois anònims’ que fan funcionar els barris) Notícies finals (butlletí) • Mobilització a Salt pel dret a l’habitatge: reclamen compra d’edificis per ampliar parc públic; 1.000 demandants per 300 pisos. • Fòrum Gastronòmic Girona: 150 ponents, 180 expositors, activitats i concursos. • Concurs Mundial del Xuixo: dissabte 22 de març a la Rosaleda (Devesa). • Esports: empats i victòries de Girona FC, Uni Girona i Bàsquet Girona; Rally Costa Brava amb rècord de participació i victòria de Jari-Matti Latvala.

Panorama general La tertúlia aborda, amb mirada local i global, quatre blocs principals: Cinc anys de la Covid: records personals, efectes socials i polítics, i l’impacte en la confiança pública. Joventut i valors: debat sobre individualisme, conservadorisme, educació i criteri en temps d’hiperinformació. Immigració, desigualtats i demografia: canvis profunds a Girona i Salt, integració escolar i el doble repte d’envelliment i noves migracions. Futur metropolità: necessitat de visió d’àrea urbana per a mobilitat, habitatge i la decisió clau del nou Trueta/Campus de Salut. Temes clau de la tertúlia 1) Cinc anys de la Covid: vivències i efectes Records personals: des de l’angoixa del teletreball i la docència en línia fins als paisatges de carreteres buides. Conseqüències: • Relleu en llibertats i dependència de l’Estat en moments de crisi. • Impacte econòmic amb estalvi inicial, posterior “esclat” de consum i riscos de nova patacada. • Ritme informatiu accelerat que dificulta una lectura reposada dels fets. 2) Desinformació i iconografia del poder Normalització de la mentida política i spin comunicatiu (cas Ayuso, revisions de xifres, etc.). Trumpisme com a símptoma global: iconografia del poder canviant, anti-vacunes en càrrecs clau i cultura política més performativa. Idees fortes: • “Gran assaig de control” coordinat (sense conspiranoia): restriccions àmplies que la població va acceptar com a protecció. • Desplaçament del valor llibertat → seguretat en una part de la societat. 3) Joventut, educació i valors Debat viu sobre si els joves d’avui són més conservadors i menys rebels o simplement diferents i més heterogenis. Factors clau: • Hiperinformació sense prou criteri i experiència (informació ≠ coneixement). • Confort i sobreprotecció adulta que redueixen el risc i l’autonomia. • Pressió sobre el futur en una “serra” de crisis successives (2008, pandèmia, guerres) que pot alimentar la desafecció. A l’aula: aparició de negacionismes (“a mi no m’afecta el canvi climàtic”) i diagnòstics creixents (TDAH, dislèxia) que complexifiquen la tasca docent. 4) Immigració, desigualtats i integració Girona i Salt han viscut onades migratòries intenses des de 2000, sovint sense prou previsió. Concentració residencial i guetos en punts concrets (ex. Sant Eugènia, Salt) i efectes en cohesió social i política (vot de reacció). Escola com a espai central d’integració i convivència. Dada clau: prop del 40% dels naixements a Girona ja són de parelles mixtes o extracomunitàries. 5) Demografia i serveis: el doble repte urgent Envelliment massiu de la generació nascuda als 60–70 i jubilació dels primers fluxos migratoris. Necessitat de: • Nous models d’habitatge i serveis per a gent gran. • Polítiques d’integració i equitat per a noves generacions diverses. Oportunitat: com a Florida, l’economia “silver” pot esdevenir un hub de serveis, salut i cultura. 6) Girona metropolitana: transport i Trueta Lideratge compartit (ajuntaments, sector privat, cultura, comerç) imprescindible per a decisions estructurals. Transport públic: cal visió metropolitana coherent i revisar concessions històriques per ordenar el sistema. Nou Trueta/Campus de Salut: • Argument a favor de Salt per accessibilitat, disponibilitat d’espai i coherència territorial. • Crítica a hipotecar un parc a Girona amb alta densitat i usos comercials aïllats (risc de “bolet” urbanístic sense urbanitat ni comunitat). Cites destacades "Ens vam acostumar a que l’Estat ens digués tot el que havíem de fer; ara molts prefereixen protecció a llibertat." "Hi ha més informació que mai, però menys temps i menys criteri per pair-la." "L’escola és on realment es fa la integració." "El Trueta demana generositat metropolitana: espai, accessos i servei per a tothom." Implicacions per a Girona Planificació metropolitana real per abordar transport, habitatge, equipaments i cohesió entre Girona–Salt–entorn. Polítiques demogràfiques: anticipar serveis per a envelliment i trajectòries d’integració de noves generacions. Governança del coneixement: de l’hiperinformació al criteri (educació, alfabetització mediàtica, participació cívica). Campus de Salut / Trueta: decisió estratègica que ha d’evitar solucions urbanístiques aïllades i maximitzar connectivitat i servei públic. Conclusions El balanç post-Covid és ambigu: avanços científics ràpids i, alhora, fragilitat democràtica i informativa. Els joves no són un bloc; cal llegir-ne la diversitat i reforçar autonomia, criteri i compromís. Girona afronta un doble tall demogràfic (envelliment + noves migracions) que exigeix lideratge compartit i visió metropolitana. El Trueta i el transport són proves de foc per a una estratègia urbana que posi el bé comú al centre.

Resum general Episodi centrat en els disturbis viscuts a Salt arran d’un desnonament i un intent de reocupació que implica un imam, amb debat sobre ordre públic, habitatge, l’ús polític dels fets per l’extrema dreta i l’estigmatització del municipi. Inclou entrevista a Jordi Viñas, alcalde de Salt. La tertúlia s’eixampla cap a infraestructures i finançament (rodalies, “60 milions al dia”, deep state), l’actualitat de l’amnistia, i un tram final sobre pluja i pantans, record del confinament del 2020, i l’efemèride de Juli Garreta. Tanca amb butlletí local i falques. "És molt fàcil d’encendre una guspira" — sobre com un context d’angoixa social i discursos simplistes poden desfermar aldarulls i por. Disturbis a Salt: context i lectura dels fets Què ha passat i per què ara • Desnonament per execució hipotecària divendres; intent de reocupació posterior amb intervenció dels Mossos, i tensió amplificada per acusacions de maltractament policial. • Dimarts al vespre: protesta no comunicada, amb grups amb la cara tapada, pals, pedres i cremes de contenidors. Tall de Països Catalans durant hores i 6 detencions. • Factor sensible: Ramadà i presència d’un imam a l’epicentre del cas. • Els tertulians destaquen el dany a la imatge de Salt i el risc d’alimentar l’extrema dreta. "Salt s’hi pot caminar tranquil·lament; no hi ha greus problemes de convivència... però aquests fets estigmatitzen." Entrevista a l’alcalde de Salt, Jordi Viñas — punts clau • Condemna dels aldarulls i defensa de l’acció preventiva de Mossos i policia local per evitar mals majors. • Aclara l’origen judicial del desnonament i que la reocupació és delicte; la segona actuació de Mossos s’ajusta als criteris de l’Audiència de Girona. • Reivindica la tasca en habitatge de l’Ajuntament (més de 200 pisos comprats per lloguer social i reglament de baremació) i la coordinació preventiva per evitar noves nits d’incidents. Habitatge, ocupacions i estigma Necessitat versus xarxes delictives • Diferenciar entre ocupacions per necessitat (àmbit de serveis socials) i ocupacions organitzades per xarxes que cobren als vulnerables (ocupació delinqüencial = àmbit policial). • El problema d’habitatge és estructural (a Salt, Girona i arreu): salaris que no arriben, lloguers de 700–1.000 €, i desigualtat creixent amb la classe mitjana en retrocés. • El debat denuncia discursos que barregen casos i simplifiquen per benefici polític. Estigma i percepció de seguretat • Salt arrossega una etiqueta d’inseguretat; tertulians reivindiquen vida normal, teixit cultural i educatiu, i polítiques públiques que hi funcionen. • Preocupa l’ús identitari dels fets per part de Vox i altres actors, i la sobreamplificació a xarxes. "Les notícies positives queden tapades per aquestes coses que s’amplifiquen." Gènere, religió i comunitat • Observació de presència masculina als carrers durant els aldarulls i debat sobre retrocessos en la situació de les dones en determinats contextos religiosos. • Esment del Ramadà i possibles tensions emocionals en joves; crida a no generalitzar. Por, ultradreta i mitjans • Els fets locals se connecten amb relats d’ultradreta internacional (cas Trump, Europa) i amb un ecosistema mediàtic que fa ressò d’estracanades i alimenta la por. • Risc de “guspira” en context adobat per crisi social i fake news; responsabilitat dels mitjans i dels partits tradicionals que han cedit terreny discursiu. Infraestructures, finançament i “deep state” Rodalies i l’espiral del mal servei • Avaries i retards crònics a rodalies i mitja distància; AVE també perd fiabilitat. Obres de la Sagrera eternitzades. • Hipòtesi d’un boicot corporatiu o resistències a traspassos de gestió; apel·lació al deep state administratiu que entorpeix decisions polítiques. Espoli fiscal i finançament • Recordatori dels “60 milions al dia” que marxen i no tornen en inversions. • Dèficit d’escoles, CAPs, mestres i trens malgrat 2 M d’habitants més en 20 anys. "Si tots paguem, els drets de servei públic haurien de ser iguals per tothom." Desafecció i promeses incomplertes • Des de la manifestació del 2007 fins avui: desafecció creixent per promeses d’inversió que no arriben (N-II, corredor mediterrani, etc.). Amnistia i Procés • Seguiment de recursos de Puigdemont, Comín i Puig al Suprem; Fiscalia favorable, oposició de Vox. Possible pas pel Constitucional. • Preocupació per reaccions polítiques i socials a una eventual resolució favorable. Meteo, memòria i cultura Pluja i pantans • Dinàmica primaveral favorable: previsió d’arribar al 50–60% d’embassaments a finals d’abril si persisteixen les precipitacions. Record del confinament • Evocació de les dates del 12–14 de març de 2020: tancament de la Conca d’Òdena, aturada d’escoles i confinament general. Efemèride • 150 anys del naixement i centenari de la mort de Juli Garreta: any per reivindicar el mestre. Butlletí local (titulars destacats) • Crítica de les escoles d’adults de Girona a una possible unificació en barracons a Santa Eugènia. • Més de 200 famílies assisteixen a sessions sobre preinscripció escolar 2025–26. • Torna a Girona el Fòrum del formatge artesà català (15–16 de març, Devesa), amb 200 formatges i 36 activitats. • Presentació de la 61a Pujada als Àngels (16 de març, 9 km; part de la inscripció per a Càritas).

Panorama general de l’episodi La tertúlia aborda diversos temes d’actualitat local i general amb un fil conductor clar: la necessitat de responsabilitat col·lectiva, coherència política i adaptació als nous hàbits post‑Covid. Es combinen blocs socials i de salut (Esclerosi Múltiple, sensellarisme), economia i consum (impuls post‑pandèmia, comerç local vs online), gestió urbana (contenidors intel·ligents i reciclatge) i política (nou Trueta i parc Jordi Vilamitjana), amb una derivada internacional sobre el poder formal i informal als EUA (Trump i Elon Musk) i els seus efectes. "El més important és fer el Trueta... i el campus de salut. Prioritzar allò que és important és responsabilitat." Fundació Esclerosi Múltiple (FEM): serveis, impacte i captació Dades clau i missatge central • Més de 900 diagnosticats a les comarques gironines; 10.500–11.000 a Catalunya (≈70% dones). • Pressupost anual > 4 M€; >80 professionals; xarxa de centres i unitats coordinades amb el sistema públic (Girona és un cas diferencial per la unitat específica a Santa Caterina i coordinació amb el CMCAT de Vall d’Hebron). • Serveis: neurorehabilitació, fisioteràpia, infermeria, logopèdia, teràpia ocupacional, treball social, tallers, exercici actiu, atenció domiciliària i grups de suport (també per a familiars). • Prioritats: sensibilització, drets laborals (adaptació de llocs de treball, evitar pèrdua d’ocupació per diagnòstic), i recerca. "Res ens aturi": la campanya i els esdeveniments solidaris són l’eina per finançar la feina de fons. Iniciatives i esdeveniments • Concert homenatge al Mestre Bastons (Palafrugell): Jazz Ensemble + havanera fusionada amb jam session; >200 persones al Teatre Municipal. • Teatre solidari “Terapèutic” (23 març, Teatre de Salt) amb Jaume Fàbrega (Sant Hilari) i Jordi Ferragut (Arbúcies), guardonats en circuit amateur. Objectiu: omplir i recaptar. Cinc anys després del Covid: acceleració, incertesa i economia Record, impacte i ritmes • De l’aturada a la hiper‑acceleració: patrons trencats, difícil planificació de cicles, converses empresarials marcades per la velocitat i la incertesa. • PIMEs especialment tensionades pel “ara obre/ara tanca” i costos fixos; els ICO van ajudar però s’han de tornar: - Taxes d’impagament molt baixes (menors o similars a crèdits normals). - S’han usat també per refinançar i passar de pòlissa a préstec. Consum post‑pandèmia • Del estalvi forçat a la despesa sostinguda: restauració plena, carrers amb molta gent. • Risc: sensació de “no hi ha demà”, amb despesa impulsiva i menys credibilitat política. Política global: Trump, Musk i el poder informal Titulars vs fets • Poder formal vs informal: el pes d’Elon Musk al costat de Trump preocupa pel poder desmesurat sense càrrec públic. • Estratègia de grans titulars (aranzels, repatriacions, Ucraïna) que després es matisen o es reubiquen en acords intermedis. • Sistemes institucionals resistents, però amb credibilitat a la baixa i efectes a l’economia i mercats. Girona: prosperitat visible i vulnerabilitat creixent Sensellarisme i atenció social • Convivència de consum elevat amb augment de persones sense llar: més presència a barris i punts com estació, plaça Josep Pla o Marquès de Camps. • Girona és focus d’atenció per La Sopa (no hi ha equipaments equivalents a la resta de municipis). - Diferenciar qui no té alternativa de qui rebutja recursos per trastorns mentals/addiccions. - Xifres recents apunten a >150 persones dormint al carrer; una ja és massa. • Missatge: cal més inversió social i protocols clars d’accés i convivència als recursos (La Sopa té normes que s’han de respectar). Comerç local, online i residus de l’e‑commerce • Restaurants plens, però comerç minorista més fluix (campanya de Nadal pitjor que l’any anterior en botigues físiques). • Hàbits post‑Covid: auge de la compra online (fins i tot roba), pressió de preus i logística que el comerç físic no pot igualar; oportunitats en servei i producte diferencial. • Externalitats: més residus d’embalatge i reptes de recollida. Contenidors intel·ligents, reciclatge i civisme Implementació i problemes detectats • Desplegament dels contenidors intel·ligents: milloren la traçabilitat però cal més informació, planificació i horaris clars; retirada sobtada de contenidors de rebuig genera bosses al carrer i gavines. • Sobreesforç del cartró en alguns barris (un sol dia/setmana és insuficient): cal reforçar freqüències o doblar contenidors segons perfil de generació de residus. • Porta a porta i hàbits: la gent adapta el consum (ex. peix el dia d’orgànica). • Incivisme: pal per encallar tapes, deixalles fora d’horari, dipòsit de voluminosos sense cita; cada matalàs al costat del contenidor pot costar ~50€ de recollida. Objectiu de ciutat • Passar del 52% de reciclatge al 70%. • Reptes: comunicació prèvia als canvis, facilitar el compliment i ajustar el servei a la realitat de cada barri. Nou Trueta i parc Jordi Vilamitjana: coherència i urgències Votacions i posicions • El ple de Girona rebutja la moció per aturar el trasllat del parc Jordi Vilamitjana (informes de l’ACA ho condicionen). - Guanyem, Junts i ERC hi voten en contra; PSC i Vox a favor; PP s’absté. - El govern retreu al PSC un doble joc (mentre el president Illa hauria demanat tirar endavant, el grup municipal vota en sentit contrari). Missatge de fons • Prioritari: fer el nou Trueta i el campus de salut amb celeritat per a tota la demarcació. • Reobrir el planejament pot implicar retards de 3–5 anys i risc de desplaçament d’inversions (Clínic o altres territoris). • Amb els veïns: compensar i mantenir el parc (reubicat 150–300 m, eventualment més gran) i abordar el debat d’habitatge (≈350 pisos previstos). "S’ha de trobar el punt d’equilibri: parc i nou hospital. Però s’ha de fer, i s’ha de fer bé i aviat." Butlletí final: titulars informatius • Ple de Girona: es rebutja l’emoció contra el trasllat del parc Jordi Vilamitjana; crítiques al PSC per doble discurs. • Vaga de neteja al Trueta (Comissions Obreres) els dies 13, 20, 27 de març i 3 d’abril (empresa Cerveo; denúncies d’incompliments laborals i de PRL). • Contenidors intel·ligents a Pedret, Pont Major, Sant Ponç i part de Fontajau a partir del 17 de març; període de convivència amb els antics. • Obres d’asfaltatge per al bus ràpid B‑4 (zona plaça Joan Brossa), amb afectacions especials dijous. • ERC critica la manca d’ambició del govern (premis Generalitat de Girona aturats; Taula d’Impuls de l’FP no reactivada). • Esports: el Girona empata a Cornellà amb penal al 88’ i manté coixí sobre la zona perillosa; dissabte, partit contra el València a Montilivi. • Temps: cel ennuvolat, 7ºC al matí i màximes de 17ºC.

Context i participants Tertúlia conduïda per Jordi Grau amb Xavier Villarreal, Mari Carme Ferrer i Roger Casero. Tram final amb butlletí informatiu d’Eulàlia Prades. Tema 1 — Aigua i sequera: pluges que alleugen, reptes que persisteixen Estat dels embassaments i pluges • Pluges intenses i ben repartides al cap de setmana omplen rius i rieres (Ter ple, Onyar, Güell, Garona) i fan pujar els embassaments. • Dades comentades: Sau del 7–8% al 18–19%, Susqueda prop del 40%, Boadella al 28%. Pluja a capçaleres (Ripollès, Osona) i importància de les llevantades. • Curiositat: col·lapse de la web de l’ACA per l’alta consulta del nivell d’embassaments. "La millor decisió en gestió d’aigua es pren amb temps, pedagogia i consciència ciutadana." Consciència ciutadana i consum • Hàbits d’estalvi (recollir l’aigua freda de la dutxa) es consoliden, però l’alcalde va alertar d’un +10% de consum en mesos recents a Girona. • Es remarca que l’aigua s’ha de treballar cada dia, fins i tot quan plou: cal planificar per a la propera sequera. Gestió i infraestructures • Tecnologies: instal·lació d’aixetes controlades per wifi per aplicar restriccions puntuals. • Debat sobre inversions pendents (dessaladores, millora de xarxes) i fuites per manteniment deficient. • Discussió sobre gestió pública vs privada: es critica la privatització passada, les mancances de control públic i la necessitat de garantir el dret a l’aigua. Esment de la Casa de les Aigües i l’Observatori de l’Aigua a Girona. Tema 2 — Trens i mobilitat: desinversió, centralisme i AP-7 saturada Rodalies: incidències i responsabilitats • Setmana prèvia amb desori greu; el Govern dona la cara i demana disculpes; reunions amb ADIF i Renfe. • Desconfiança en el transport públic i pèrdua de temps dels usuaris; risc de retorn al vehicle privat. Model radial i centralisme • Crítica al Madrid-centrisme i al model radial: referències a Germà Bel i a l’Espanya buidada. • Dades d’execució pressupostària desigual (Madrid >100% vs Catalunya ~40%) com a símptoma d’infrafinançament/inexecució. AP-7 i camions • Col·lapses i accidents: més camions des de l’aixecament de peatges; carril de 80 km/h infrautilitzat. • Es planteja una vinyeta (pagament de manteniment) i una millor gestió de circulació de camions. Mercaderies per ferrocarril i corredor • Cal moure mercaderies al tren; sense infraestructura ferroviària competitiva, el camió continua sent més barat. • Reclam de prioritzar el corredor mediterrani i l’eix logístic ferroviari. Tema 3 — Parc Jordi Vilamitjana i Campus de Salut Trueta Què s’hi vota i mobilització • Ple ordinari a Girona amb moció ciutadana en defensa del Parc Jordi Vilamitjana. • Mobilització prèvia: 17h des de Can Ninetes, 18h a Plaça del Vi, i suport dins la sala del Ple. El conflicte: parc vs compensació econòmica • “El parc no es toca” no és anti-Trueta: es defensa el campus i el seu ritme però es rebutja que el parc sigui la “moneda de canvi”. • Proposta municipal: requalificar el parc i construir-hi ~350 habitatges per compensar terrenys privats del campus. • Xifres citades: uns 11–12 M€ (compensació i urbanització); es demana explorar alternatives (compensació en altres àmbits, aportació de la Generalitat, endeutament municipal, etc.). "Defensar el parc no és estar en contra del campus; són peces diferents." Veïnat i participació • El parc és central i viu: co-dissenyat amb escoles i institut (≈900 aportacions), espai de socialització i refugi climàtic per uns barris ja densos. • Por d’un model “Bellvitge 2.0”: es reclama equilibri urbanístic i planificació conjunta de usos, mobilitat i verd. • Taula multisectorial en marxa (Ajuntament, Universitat, col·legis professionals, veïnat) però es critica la manca d’informació prèvia i de temps per plantejar alternatives. Política i riscos • Col·legis professionals de salut demanen unitat sense fissures perquè el Trueta avanci; es tem que el Clínic (Barcelona) guanyi prioritat si Girona projecta divisió. • Es constata la incomoditat política (govern vs oposició, autonomia municipal del PSC) i canvis de posició amb el pas a govern. • Missatge final: pro-campus, pro-parc i demanar decisions informades i compartides. Butlletí final i cloenda • Titulars locals: 8M (200 persones a Girona), investigació d’abocaments a Girona Est, 200 sancions per incivisme en deixalles, èxit de l’exposició Experiències Matemàtiques, victòria de l’UNI Girona (82–58), prèvia de l’Espanyol–Girona, i previsió de més pluges. — Claus del capítol • Aigua: pluges alleugen però cal inversió, manteniment i cultura de l’estalvi. • Mobilitat: crisi crònica de Rodalies i saturació de l’AP-7; cal apostar per el ferrocarril i el corredor mediterrani. • Girona: consens per un Campus de Salut Trueta àgil, però sense sacrificar el Parc Jordi Vilamitjana; participació i transparència com a condicions imprescindibles.

Temes destacats • Sequera a l’Empordà i gestió de l’aigua (Boadella, pous, dessaladores) • Nou president de l’Audiència de Girona i criteris unificats contra ocupacions • Empadronaments, serveis socials i pressió demogràfica (Girona, Figueres, Olot) • Residus a Girona: contenidors intel·ligents, incivisme i “turisme de brossa” • Seguretat: realitat vs. percepció a Figueres i Girona • Política local i discurs sobre immigració; ascens d’Aliança Catalana • Butlletí final: actualitat local, esports i el temps Sequera i gestió de l’aigua L’Empordà, Boadella i la dependència de les llevantades • Es remarca la fragilitat hídrica de l’Empordà i que l’embassament de Boadella només s’omple amb llevantades, cada cop més escasses. • L’ACA impulsa nous pous a Peralada i es miren dessaladores (algunes només en fase d’estudi). El Port de la Selva va disposar d’una dessaladora mòbil i petita, i d’una nova canonada des de Llançà. • A Girona ciutat, crida d’atenció per un augment del 10% del consum en ple hivern; es reclama contextualitzar dades perquè el padró real fluctua (estudiants, moviments de població, etc.). • Agenda: el 22 de març (Dia Mundial de l’Aigua) es preveu un debat sobre dessaladores amb la consellera Paneque i agents del sector. Justícia i ocupacions: nou rumb a Girona Nou president de l’Audiència • Després de 4 anys en funcions, Adolfo García Morales és nomenat president de l’Audiència de Girona pel CGPJ. • Perfil: garantista, molt arrelat (més de 30 anys a Girona), presideix des de 2005 la secció quarta; professor de dret penal (UdG) i autor de poesia. Hi ha hagut retards i tensions al CGPJ per criteris polítics. Criteris unificats “antiocupes” (nov. 2024) • L’Audiència (seccions 3a i 4a) aprova acords d’unificació de criteri (portaveu: magistrat Víctor Correas) per agilitzar desallotjaments via judici ràpid. • Procediment clau: acreditació de propietat, identificació dels ocupants, citació i sentència ràpida; desallotjament en 3-4 setmanes si s’escauen els requisits. "En un mes has de poder haver fet fora el que t’ha ocupat la casa." • Es vol protegir veïns i comunitats (impagaments, punxades, riscos d’incendi) i desincentivar màfies que “revenden claus”. Padró, serveis socials i pressió demogràfica Empadronaments irregulars i recursos municipals • Girona i Figueres arrosseguen casuístiques d’empadronaments múltiples en un mateix domicili; el control és feixuc i desigual segons recursos i voluntat política. • A Girona, el centre “La Sopa” s’utilitza per empadronar persones sense llar (amb regularitzacions periòdiques); es denuncia efecte crida comarcal i saturació de serveis municipals. Olot en creixement • Olot creix fort per l’estructura industrial (escorxadors, transformació carnia) i ocupació de baix valor afegit; això tensiona habitatge i serveis i anuncia problemes similars a Figueres/Girona. Feina i condicions laborals • Manca de mà d’obra en sectors com cures, residus, restauració; hi pesa la cultura d’horaris, caps de setmana i el manca de compliment de convenis. • Reclam a Inspecció de Treball: evitar jornades abusives i vacances inexistents en alguns casos. Seguretat: Figueres vs Girona • Figueres té un discurs polític molt actiu en seguretat i Girona un de més discret, però els problemes persisteixen a ambdues ciutats. • Factors a Figueres: urbanisme dens, pocs barris de casa unifamiliar, baix nivell educatiu, desplaçament de classes mitjanes a municipis del voltant. S’hi treballa en equipaments (Casino Menestral, Edison, tercer pavelló) per revitalitzar. Residus: contenidors intel·ligents i incivisme • Girona desplega contenidors intel·ligents i canvia hàbits en 1-1,5 anys. A Montjuïc i cases unifamiliars funciona millor; els blocs (Can Gibert, Sant Eugènia) seran el repte. • Dificultats quotidianes: acumulació de plàstic a pisos, calendari d’obertures, i la traçabilitat amb targeta que pot comportar multes. • “Turisme de brossa”: veïns que desplacen residus a contenidors d’altres municipis. Cas extrem: deixar bosses dins d’un pàrquing aprofitant els 5 minuts gratuïts. "Els contenidors són intel·ligents; els habitants... ja ho veurem." Política local, immigració i serveis públics Eleccions municipals i nous actors • A 2 anys de les municipals, es preveu un escenari molt obert a Girona: Marc Puigtió (Moviment Gironí), Carla Ribas, i l’entrada d’Aliança Catalana amb opció d’acta. Discurs sobre immigració i capacitat • Debat sobre si s’han deixat de tractar temes incòmodes (immigració, seguretat) i si això ha afavorit relats simplificats. • Es defensa mirar la capacitat real de serveis: “Catalunya té serveis per 6 milions però ja som 8+”, amb sanitat, escola i habitatge tensats. • Mesures de seguretat: expulsió recent d’imams a la Jonquera i Figueres que incitaven; es demana fer complir la llei a multireincidents. "Una justícia lenta no és justícia." Agenda i cloenda • Anunci de debat sobre àrea urbana (Girona 2100) al Centre Cultural de la Mercè (Lluc Salellas, Jordi Vinyes, Sònia Gràcia; modera Narcís Sastre). Butlletí d’actualitat (tram final) • Girona retira els contenidors de rebuig oberts als barris amb intel·ligents. • Incendi de matinada crema 3 cotxes a l’Eixample (Girbal i Nadal). • Institut Xifra: famílies industrials amb 100% d’inserció, però 20-30% d’abandonament. • Spar Girona: victòria a Donòstia (66-72) a la LF Endesa. • Temps: núvols i pluja a partir del migdia.

Visió general En aquesta tertúlia de Girona FM, el grup aborda amb mirada local i crítica temes clau com la memòria de la transició a Girona, el civisme i la seguretat veïnal (amb el fenomen de les tombaportes), la mobilitat urbana (patinets i bicicletes), la sanitat pública i la gestió de residus. Es tanquen amb un butlletí informatiu sobre l’actualitat de Girona i comarca. "Això, nen, no es paga amb tots els diners del món" — testimoni sobre el tracte humà al Trueta Transició i memòria local Ignasi de Ribot (alcalde 1972–1979): perfilat com a figura discreta i clau en el tram final del franquisme i l’inici de la transició. Frenà el controvertit Pla Perpinyà (amb fins a 16 gratacels previstos) i obrí espais culturals com la sala Fidel Aguilar. Episodi del Banc dels Pirineus i el seu paper com a secretari del consell. Impuls al Teatre Municipal amb Pere Codina. Testimonis personals del final del franquisme: Marxa de la Llibertat (1976), tensions amb la Guàrdia Civil i ajuntaments sense eines (1975–1979). Records familiars de Carme Castell i el paper de Quim Nadal als mitjans (orígens d’“El ciutadà té la paraula”). Model de ciutat i urbanisme Transformacions als 90: enderroc del Barri Xino i connexió de Sant Narcís amb la ciutat (trencant la barrera de les vies: carrelets d’Olot i Sant Feliu + línia principal). Comparació amb Bilbao: transformació urbana finançada via concert econòmic; debat sobre dèficit fiscal i capacitat inversora. Sanitat: pública vs. mutualitats Comparativa amb País Basc/Navarra (capacitat de resposta i recursos) i la situació a Girona. Sistema Muface: tria entre pública i privada; incerteses i possibles tensions si part dels mutualistes migressin a la pública. Cas personal al Trueta: reconeixement unànime a l’alta qualitat professional i humana de l’equip. Convivència, civisme i seguretat veïnal Fenomen de les tombaportes Repte de TikTok importat: grups de 13–15 anys donant cops a portes (especialment a Sant Narcís, amb moltes plantes baixes). Perfil divers (tant locals com d’escoles de tota la ciutat). Risc per a gent gran i danys materials. Propostes: Multes a pares/tutors; més presència policial (efecte dissuasiu) i xarxa veïnal (WhatsApp) per detecció. Agents tutors i actuació a centres educatius. Autoritat i educació Debat sobre la pèrdua del principi d’autoritat (mestres, metges, policia) i la responsabilitat parental: horaris, límits i corresponsabilitat. Dificultat per sancionar menors i percepció d’impunitat. Mobilitat: patinets, bicicletes i vianants Problemes recurrents: salt de semàfors en vermell, dos passatgers per patinet, circulació per voreres/ponts sense desmuntar. Reconeixement que el patinet és un mitjà útil; cal no criminalitzar el vehicle sinó l’ús incívic. Acció policial: més multes i control, però volum elevat d’infraccions. Casos reals: cops lleus a vehicles, càrrega de matalassos/bombones en patinets. Clau de volta: educació viària i respecte mutu (analogies amb propietaris de gossos i excrements). "No criminalitzem el mitjà; sancionem l’ús incívic" Neteja i residus Porta a porta i targetes de contenidor: bona marxa a les casetes i comerç de Sant Narcís; s’espera incivisme puntual en la nova fase. Crida a denunciar abocaments il·legals i incidències (trucades registrades a la policia ajuden a dimensionar el problema). Deixalleria de Girona: infraestructura petita i sovint plena per a l’actual població; es demana un model més àgil i capacitat (exemples modèlics: Sant Feliu). Butlletí informatiu (resum) Cicle “Girona any 2100”: debat sobre present i futur de l’àrea urbana (Mercè; amb Girona, Salt i Fornells de la Selva). 1r Congrés gironí d’esport adaptat i inclusiu (26–27 d’abril): normalització i visibilitat. Atur: baixa 0,55% al febrer a Girona; +4.600 llocs al gener; -3,75% interanual. Esports: l’Spar Girona visita l’IDK Euskotren (gestió de minuts pensant en Copa de la Reina i Lliga). El temps: intervals de núvols i sol; màximes de 15 °C.

Resum general La tertúlia gira entorn a tres eixos principals: la transformació de la Rambla de Girona, les traves burocràtiques que frenen l’activitat econòmica i els nous models de gestió de residus. Els tertulians combinen memòria històrica i crítica constructiva amb propostes per a una ciutat més viva, àgil i cívica. Punts clau • La Rambla ha perdut centralitat com a espai social i comercial, desplaçant-se cap a Santa Clara, l’Eixample i sobretot plaça Independència. • Terrasses i turisme: proliferació post-Covid i ocupació de via pública; cal redimensionar i ordenar sense matar l’ambient de carrer. • Burocràcia: llicències d’obres i activitats massa lentes (fins a 14-17 mesos) i control intern excessiu; contrasta amb l’eficiència recaptatòria d’Hisenda. • Residus: bones valoracions dels contenidors intel·ligents on funcionen bé; debat sobre incentius (SDDR), civisme i costos (taxa a l’alça). "L’administració és eficient quan vol ser-ho; Hisenda n’és l’exemple." La Rambla de Girona: memòria i transformació • Record d’una Rambla amb botigues emblemàtiques (Can Quera, l’Òptica Solar, Joguets Peric, la Farmàcia Plana, llibreria Pujades, etc.) i floristes com a ritual setmanal. • Decisions comercials poc encertades i el trasllat de l’oci cap a plaça Independència, sumat a l’atracció comercial de l’Eixample, van afeblir el rol central de la Rambla. • Locals petits i limitacions físiques condicionen el mix comercial actual (formats ràpids i de poca superfície). • Propostes: reprogramar activitats (com Sant Jordi o el concurs de pintura) de forma sostinguda per recuperar hàbits de pas i vida local al llarg de l’any. Terrasses i urbanisme post-Covid • La Rambla s’ha convertit en una “gran terrassa” orientada al visitant, amb dificultats de pas i menys espai per al veí local. • Plaça Independència absorbeix l’oci a l’aire lliure amb més espai i accessos; Santa Clara manté dinamisme comercial. • La Covid-19 va justificar l’expansió de l’hostaleria a l’exterior (tarimes, “New Jersey” i ampliacions), però ara cal redimensionar. • Debat sobre la descentralització d’esdeveniments (p. ex. Sant Jordi): perdre la Rambla com a epicentre pot treure-li encant i centralitat. Burocràcia i llicències: traves i responsabilitats • Llicències d’obres i activitats lentes frenen projectes (exemple: gelateria a plaça Catalunya pendent de llicència; oficina del DNI a travessia de la Creu encallada). • Factors: por a signar dels tècnics, hipercontrol intern, i falta de priorització del servei al ciutadà i a l’emprenedoria. • Contradicció: Hisenda i multes funcionen amb gran eficiència, mentre que l’agilitat per impulsar activitat econòmica coixeja. • Impacte: lloguers pagats sense operar, projectes que migren a altres municipis amb tràmits més àgils. • Context: reflexió sobre Caixa de Girona (pèrdua d’un actor financer local) i sobre noves taxes turístiques elevades (cas Barcelona) que poden condicionar el sector. Residus i reciclatge: sistemes, incentius i civisme • Proposta d’implantar un SDDR (dipòsit i retorn d’envasos) el 2026; demanen incentius econòmics perquè el ciutadà col·labori més i millor. • Experiència local: en zones com l’Avellaneda/Avesa els contenidors intel·ligents milloren la neteja i la separació; a Fornells, el porta a porta funciona però incrementa càrrega operativa. • Incivisme: abocaments impropis (fins i tot en aparcaments), bosses deixades a terra si el contenidor no obre, o ús indegut de papereres; cal sancionar un cop el sistema està ben desplegat. • Costos: la taxa d’escombraries puja mentre el sistema redueix residus; es reclama correlació entre comportament i preu (qui recicla bé, paga menys). Idees i propostes • Reactivar la Rambla amb programació estable i formats adaptats a l’espai. • Ordenar les terrasses: criteris clars d’ocupació i pas; revisar ampliacions post-Covid. • Ventanilla única i terminis garantits per llicències, amb responsabilitat i traçabilitat. • SDDR i bonificacions a qui recicla correctament; sancions efectives a l’incivisme. • Ajustar horaris i freqüències de residus a necessitats de comerç i famílies (orgànic, tèxtil sanitari).