Escacs en joc
Escacs en joc
Programa

Escacs en joc

Josep Serra presenta i dirigeix aquest programa sobre el món dels escacs en clau gironina

Presentat perJosep Serra·Dimarts · 15:30 - 16:00 ·76 episodis
RSS

episodis

25-36 de 76
  • 30'

    Escacs en joc

    En aquest episodi d'Escacs en joc a Girona FM, repassem el vibrant inici del Campionat de Catalunya per equips, destacant l'augment fins als 480 jugadors a la demarcació de Girona. S'analitza la dimensió pedagògica d'aquest esport a partir d'un article de la psicòloga Maria Enriqueta Granero, que subratlla com els escacs enforteixen les funcions executives cerebrals, l'atenció i el control de la frustració en nens i adults. A més, s'explora la filosofia d'Anatoly Karpov a través de quatre lliçons magistrals centrades en la profilaxi, la constricció de les peces rivals i l'anàlisi profunda dels microavantatges posicionals. El programa conclou amb l'agenda d'activitats obertes a Sant Antoni de Calonge i Girona.

  • 26'

    Escacs en joc entrevista a Alfons Sabater

    En aquest episodi d'Escacs en joc a l'emissora Girona FM, el presentador Josep Serra repassa la vibrant actualitat escaquística de les comarques gironines. El programa inclou una emotiva entrevista amb l'escaquista jubilat Alfons Sabater, qui comparteix com els escacs han esdevingut una eina de felicitat i agilitat mental en la seva nova etapa vital. L'espai també analitza l'èxit de participació a la Fase Prèvia de la Copa Catalana celebrada a L'Escala, on es van citar més de 200 jugadors. Finalment, es fa un exhaustiu repàs dels horaris i enfrontaments de la primera jornada de la Lliga Catalana 2026, destacant que prop de 450 jugadors federats de clubs com el Santa Eugènia, el Gerunda o l'Olot competiran cada cap de setmana, demostrant la bona salut d'aquest esport a la demarcació.

  • 29'

    Escacs en joc entrevista a Lorena García: Escacs educatius a Canàries

    Episodi molt complet d’Escacs en joc centrat en tres grans blocs: l’actualitat escaquística catalana, l’entrevista pedagògica amb Lorena García i la presentació d’un estudi sobre funcions executives i escacs.D’entrada es repassen múltiples torneigs i partides populars a Girona i rodalia, i es detallen els resultats dels jugadors gironins al 23è Campionat de Catalunya d’Escacs Actius per Edats, amb èxits destacats en totes les categories, especialment el títol de Leo Valle i els podis de Mauro Alonso i Martí Horta.L’entrevista amb Lorena García explora com els escacs educatius s’han implantat a 70 centres de Canàries, des d’infantil fins a adults, dins el projecte “Educando personitas, no campeones”. Es remarca el treball sobre cognició i emoció, la millora d’habilitats socials i el potencial per impulsar l’escacs femení.Finalment, es comenta un treball universitari que mostra com els escacs poden reforçar la planificació estratègica i la memòria de treball d’infants exposats a violència, tot assenyalant limitacions (mida de mostra, poques sessions) i línies de futur en recerca i transferència educativa. L’episodi es tanca amb nova agenda de tornejos i un missatge d’ànim nadalenc.

  • 28'

    Escacs en joc

    Episodi d’Escacs en joc centrat en dues línies: d’una banda, un ampli repàs de l’actualitat escaquística gironina (tornejos, resultats, agenda) i, de l’altra, la continuació de l’anàlisi d’un estudi universitari sobre com els escacs milloren el funcionament executiu en infants vulnerables. Es presenten els resultats del Campionat Llampec Territorial de Girona i del Campionat de Girona d’escacs actius per edats 2025, destacant el paper del Club Gerunda i dels joves talents. També es detalla l’actuació dels equips catalans a la 16a Copa d’Espanya per equips d’edats a Benidorm, amb èmfasi en el títol estatal aconseguit pel Gerunda Sub‑14 i el bon paper del Gerunda Sub‑18. La segona part aprofundeix en la flexibilitat cognitiva, la planificació i la memòria de treball, mostrant evidències que la pràctica sistemàtica dels escacs potencia aquestes habilitats, el rendiment escolar i fins i tot pot tenir usos psicoterapèutics. Es descriu el procediment d’un programa amb mares i infants víctimes de violència de gènere, on els escacs es fan servir com a eina per reforçar la resiliència i el control de la conducta. L’episodi es tanca amb una agenda d’activitats i un missatge d’ànim a seguir gaudint dels escacs i de la vida.

  • 30'

    Escacs en joc entrevista a Martí Maio i escacs com a eina cognitiva

    Panorama general de l’episodi Episodi del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, que combina: • Un repàs d’activitat escaquística local a les comarques gironines • Una entrevista extensa amb el MF Martí Maio • La lectura i comentari d’un treball universitari sobre escacs i funcions executives 1. Actualitat escaquística a Girona Activitats recents • Partides obertes a Sant Antoni de Calonge, Girona – Can Ninetes i Pla de Palau • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona a Fornells de la Selva (10 rondes, 3’+2’’) • Campionat d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) també a Fornells (7 rondes, 10’+3’’) Idea clau: gran dinamisme del calendari local i èmfasi en la participació de la canalla. Llocs: centres cívics, clubs locals i Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs, mostrant una xarxa viva d’entitats. 2. Entrevista al MF Martí Maio 2.1. Inicis i formació escaquística • Comença a jugar amb 5 anys a l’escola Ximenis com a activitat extraescolar • Els pares també l’apunten a futbol, guitarra i dibuix, però els escacs són on destaca de seguida • Guanya el campionat de l’escola a 2n de primària; les copes i medalles l’impulsen a continuar "Quan comences a guanyar et donen copes, medalles… t’agrada cada cop més." 2.2. Etapa de màxim rendiment • Disposa d’una beca de la Federació i rep classes d’un gran mestre juntament amb l’Albert Alonso • Entrenament estructurat en tres blocs principals: - Resolució intensiva de problemes tàctics - Revisió de partides pròpies, analitzant encerts i errors - Construcció d’un repertori d’obertures efectiu, especialment útil en una època amb menys preparació rival Malgrat haver arribat a MF, comenta que el seu nivell actual és semblant al que tenia als 16 anys perquè ara competeix poc. 2.3. Activitat actual i joc online • Competeix molt poc: principalment Lliga Catalana de Divisió d’Honor amb l’Ateneu Colón (7–9 partides oficials l’any) • Participació esporàdica en ràpides (ex. torneig a Sant Feliu de Llobregat) • Juga sobretot online: - Plataformes: principalment lichess (anomena «l-e-chess») i també chess.com - Ritmes: • Per jugar “amb propòsit”: 3’+2’’ • Més habitualment, per “matar el temps”: 1’+1’’ o 2’+1’’ Diferencia clarament les partides serioses presencials de les ràpides online, que considera menys memorables i menys significatives. 2.4. Presencial vs online: dimensió social i emocional • Afirma que li agrada més el presencial, però és poc coherent amb la pràctica, ja que juga sobretot online • Factors a favor de l’online: - Comoditat i accessibilitat (no cal desplaçar-se, aprofita estones mortes) • Factors a favor del presencial: - Dimensió social: parlar amb el rival, comentar la partida després - Força emocional de les partides llargues: recorda molt més els resultats presencials, sobretot les derrotes "Les partides presencials són com les que compten, les de veritat." 2.5. Visió sobre el moment actual dels escacs Martí defensa que ara mateix els escacs viuen el seu millor moment històric: • Quan era petit, jugar a escacs tenia un estigma més «friki» • Avui dia, nota més respecte social i una base molt més àmplia de jugadors • Factors que hi han contribuït: - Pandèmia i increment de temps online - Sèrie de Netflix The Queen’s Gambit - Plataformes com lichess i chess.com - Streamings, Twitch, YouTube i contingut divulgatiu Fins i tot persones del seu entorn no escaquista (companys de feina, amics, la seva parella) s’han aficionat als escacs. 2.6. Escacs i aprenentatges transferibles • Davant la pregunta si amb els escacs s’aprenen matemàtiques, llengües, geografia, etc., mostra escepticisme • Exemple: sap on és Goa gràcies a seguir la Copa del Món d’Escacs; però això mateix es podria aprendre amb futbol o bàsquet • Creu que és un mite pensar que un bon jugador d’escacs ha de tenir necessàriament molta cultura general "La intel·ligència dels escacs serveix per jugar escacs. No és tan evident que hi hagi una transferència clara a altres àrees." Remarca que és una opinió personal, no basada en estudis científics. 2.7. Implicació amb el món dels escacs • Actualment es defineix com a jugador esporàdic i aficionat informat (segueix resultats i tornejos d’elit) • En el passat va fer classes al Club d’Escacs Gerunda, però fa molts anys que no exerceix de monitor • No descarta tornar a donar classes en el futur 2.8. Escacs femenins Coneixement i seguiment • Coneix l’elit femenina: - Hou Yifan com a número 1 femenina - Ju Wenjun com a campiona del món • Tot i això, segueix més els escacs generals que no pas els circuits específicament femenins Entorn proper i federatiu • Amic de Teresa Muñoz, vicepresidenta de la Federació Catalana d’Escacs • Coneix jugadores de la seva generació i és conscient dels esforços institucionals per promocionar l’escacs femení Biaix de gènere i abandonament • Confirma una dicotomia persistent: - A edats petites (sub-8, sub-10) la proporció nois/noies és bastant equilibrada - A mesura que avança l’edat, moltes més noies abandonen els escacs que no pas nois L’entrevistador aporta exemples positius: • Creació d’equips femenins al Campionat per Equips per part del Cornellà i del Gerunda (a tercera categoria, com a inici de trajectòria) Consens general: com més noies juguin, millor, i cal provar diferents iniciatives per veure què funciona per retenir-les. L’entrevista es tanca amb agraïments i la possibilitat de tornar a convidar Martí en el futur. 3. Escacs i funcions executives: resum del treball universitari A partir del minut 882, el programa canvia de registre i passa a un format quasi acadèmic: lectura i comentari d’un Treball Final de Grau (2017) de Robert Urenya Busquets, tutoritzat per Pilar Allertin i Carla Rostan, presentat a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. 3.1. Objectiu del treball El treball proposa un pla de millora del funcionament executiu mitjançant la pràctica sistemàtica del joc dels escacs en un col·lectiu específic: • Infants exposats crònicament a violència de gènere en el context familiar L’objectiu és potenciar els recursos cognitius i resilients d’aquests infants a través dels escacs. 3.2. Marc general: escacs com a eina cognitiva i terapèutica El text subratlla que existeix abundant bibliografia científica i divulgativa que recolza: • Els escacs com a eina efectiva de desenvolupament cognitiu, treballant: - Resolució de problemes - Concentració i atenció - Pensament crític i raonament abstracte - Planificació estratègica, anàlisi, creativitat - Avaluació i síntesi • Els escacs com a alternativa terapèutica en col·lectius vulnerables, com comunitats d’exdrogodependents, amb: - Millora de funcions executives - Transferència d’habilitats apreses al seu context psicosocial • L’ús dels escacs a escoles d’arreu del món com a instrument efectiu per a l’ensenyament de matemàtiques i altres matèries, gràcies a l’afinitat lògica i estructural entre ambdues disciplines. 3.3. Impacte de la violència de gènere en infants El treball descriu un patró de conseqüències negatives en infants exposats de forma crònica a violència de gènere: • Major risc de trastorns psicopatològics • Dificultats per establir vincles afectius sans en relacions posteriors • Baixa competència emocional • Davallada del rendiment cognitiu • Problemes d’adaptació en contextos diversos: - Escola - Grup d’iguals - Nucli familiar Aquestes dificultats són interpretades des d’un prisma neuropsicològic com a resultat d’alteracions en el funcionament executiu. 3.4. Què són les funcions executives? Les funcions executives (FE) es defineixen com un conjunt de processos mentals de tipus top-down: • Se situen majoritàriament a les àrees prefrontals del cervell • Són l’últim conjunt d’estructures de l’encèfal a nivell filogenètic • Gestionen: - Inputs: estimulació externa i interna, records, pensaments - Outputs: conductes, respostes motores, regulació emocional Finalitat principal: Resoldre situacions poc conegudes o innovadores on els hàbits i l’instint no són suficients i no es pot “posar el pilot automàtic”. Disposar d’un bon funcionament executiu és essencial per: • Treballar adequadament la informació disponible • Mantenir un funcionament social i personal adaptatiu 3.5. Infants exposats a violència de gènere i FE Estudis citats indiquen que, comparats amb grups control, aquests infants presenten: • Pitjor control executiu • Capacitat d’atenció i concentració inferior a l’esperable per edat i nivell evolutiu Això incideix en la gènesi, manteniment i reducció de: • Simptomatologia clínica i traumàtica • Problemes afectius • Dificultats d’adaptació social, sovint associades a: - Sentiments de desplaçament i desesperança - Emocions ambivalents respecte a la figura paterna - Sensació d’estigma davant el grup d’iguals 3.6. Disseny del programa d’escacs Les sessions d’escacs dissenyades en el treball tenen com a objectiu central: Treballar, sessió a sessió, components específics del funcionament executiu a través del joc. Components esmentats: • Memòria de treball • Presa de decisions • Planificació • Inhibició conductual i atencional • Flexibilitat cognitiva La pràctica es vol atractiva, engrescadora i socialitzadora, per tal d’afavorir la participació i la motivació dels infants. 3.7. Línies de futur El treball reconeix limitacions (tipologia d’estudi, abast de la mostra, etc.) i proposa: • Desenvolupar un protocol de generalització-transferència de les habilitats apreses amb escacs a: - Contextos escolars - Situacions familiars i socials Objectiu últim: • Potenciar la resiliència dels infants víctimes de violència de gènere • Millorar la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i amb ells mateixos mitjançant estratègies cognitives més adaptatives Llocutor i comentarista destaquen positivament que el treball estableix un pont clar entre escacs, cervell i conducta, i llegeixen els apartats següents amb voluntat divulgativa. 4. Focus especial: control inhibitori i atenció La part final llegida del treball aprofundeix en un component clau de les funcions executives: el control inhibitori. 4.1. Definició de control inhibitori Segons Diamond (2013), el control inhibitori implica ser capaç de: • Controlar i dirigir l’atenció cap a un estímul rellevant • Regular la conducta, els pensaments i les emocions • Gestionar el primer impuls d’actuació (extern o intern) Sense control inhibitori, la persona estaria: A mercè dels impulsos, hàbits antics, respostes condicionades i estímuls ambientals. Amb un bon control inhibitori es pot: • Decidir com reaccionar i comportar-se • Demorar recompenses, evitar actuacions impulsives • Gestionar millor les emocions • Reduir errors quotidians i actuar de forma més conscient 4.2. Atenció selectiva i processos bottom-up/top-down Es descriuen dues grans dinàmiques atencionals: • Bottom-up (automàtic, exogen): - Un estímul significatiu atreu la nostra atenció encara que no ho desitgem - Exemple: voler escoltar una veu concreta en una festa plena de soroll • Top-down (voluntari, endogen): - Quan decidim ignorar una estimulació i focalitzem l’atenció en allò rellevant per al nostre objectiu - S’anomena atenció selectiva o focalitzada, també inhibició atencional o inhibició executiva 4.3. Inhibició cognitiva i memòria de treball Un altre vessant és la inhibició cognitiva: • Capacitat de gestionar representacions mentals: pensaments, records automàtics no desitjats o aversius • Inclou la possibilitat de l’oblit intencional La memòria de treball hi juga un paper fonamental, ja que: • Presenta una correlació alta amb la inhibició cognitiva • Permet mantenir i manipular informació mentre es bloquegen interferències 4.4. Bases cerebrals i avaluació Zones cerebrals implicades en la inhibició: • Còrtex cingulat anterior • Gir frontal inferior dret • Àrea presuplementària • Nucli subtalàmic Un instrument d’avaluació destacat és la tasca de Stroop, que: • Permet estudiar el control inhibitori i la interferència • Minimitza el pes de la memòria de treball, ja que els estímuls indiquen on s’ha de respondre Això possibilita focalitzar-se més directament en l’habilitat d’inhibir respostes automàtiques. Tot plegat es connecta implícitament amb els escacs: per jugar bé, cal inhibir impulsos immediats, focalitzar l’atenció en el que és rellevant i planificar abans d’actuar, aspectes centrals del funcionament executiu. 5. Cloenda i properes activitats El programa acaba tornant al format d’agenda escaquística: Properes activitats anunciades • Dijous 4 de desembre: partides d’escacs obertes a tothom a Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni • Divendres 5 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Can Ninetes), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia • Dissabte 6 de desembre: partides obertes a Girona (Centre Cívic Pla de Palau), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda • Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre: 6è Obert dels Volcans a Olot, organitzat pel Club d’Escacs Olot (Passeig d’en Blai, 6) El presentador tanca reforçant missatges clau: • “Endavant amb els escacs, ànim.” • “Els escacs mai acaben, quina sort.” • Desig de bones partides i de gaudir dels escacs i de la vida. 6. Idees clau de l’episodi • Escacs locals molt actius: tornejos llampec, actius i partides obertes a diferents municipis gironins • Retrat d’un MF modern (Martí Maio): gran bagatge juvenil, ara professional de la IA que juga poc presencial però molt online • Millor moment històric dels escacs segons l’entrevistat, impulsat per la cultura digital i la popularització mediàtica • Visió escèptica però matisada sobre la transferència dels aprenentatges escaquístics a altres àrees acadèmiques • Debat sobre escacs femenins: progrés i iniciatives (equips femenins), però persistència del biaix d’abandonament de noies a mesura que augmenta l’edat • Presentació d’un marc teòric sòlid sobre funcions executives, control inhibitori i impacte de la violència de gènere • Proposta d’ús dels escacs com a eina per reforçar funcions executives i resiliència en infants en situació de vulnerabilitat En conjunt, l’episodi combina actualitat, reflexió i divulgació científica, mostrant els escacs tant com a joc competitiu i social com a eina educativa i terapèutica.

  • 32'

    Escacs en joc entrevista a Laura Serra, professora i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG

    Resum general del programa Programa Escacs en joc presentat per Josep Serra a Girona FM, centrat en tres blocs principals: Entrevista amb Laura Serra sobre l'Observatori d'Escacs i Educació de la UdG i les jornades i recerques que impulsen. Crònica del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025, amb resultats detallats dels grups A i B i tots els premis especials. Lectura comentada de l’article «Idees per pensar millor en escacs», amb reflexions pràctiques per millorar el pensament escaquístic. El programa es tanca amb un repàs d’activitats escaquístiques properes a Girona i comarca, reforçant el missatge d’uns escacs vius, en expansió i amb clara dimensió educativa. 1. Presentació i activitats recents 1.1. Obertura del programa • El conductor recorda que és dimarts i dona la benvinguda a l’audiència. 1.2. Partides obertes i vuitena ronda del campionat (20–23 de novembre) • Es fa un repàs d’activitats obertes a tothom: - Dijous 20 de novembre: partides a Sant Antoni de Calonge, organitzades pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. - Divendres 21 de novembre: partides al Centre Cívic Can Ninetes (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Santa Eugènia. - Dissabte 22 de novembre: partides al Centre Cívic Pla de Palau (Girona), organitzades pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre: vuitena i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 al Centre Cívic Pla de Palau. Missatge clau: els escacs a Girona són molt actius i oberts a tothom, amb una invitació constant a participar-hi. 2. Entrevista a Laura Serra: escacs i educació 2.1. Perfil de la convidada • Laura Serra: - Professora de la Universitat de Girona (UdG). - Directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG. L’entrevista gira al voltant de jornades, recerca i futur dels escacs educatius i dels escacs femenins. 2.2. Dotzena Jornada d’Escacs i Educació (8 d’octubre) • Es tracta de la 12a jornada d’Escacs i Educació, celebrada a la UdG de 9 h a 19 h. • Ponències i activitats principals: - Oriol Macib (co-creador del projecte Chess Menorca): • Ponència inicial sobre l’ús dels escacs per respondre a necessitats socials a Menorca. • Taller pràctic d’escacs per als assistents. Xavier Muñoz (mestre de l’escola Sant Pau de Figueres): • Presentació del projecte d’escacs que desenvolupa al seu centre. Taula rodona amb nens i nenes del Club d’Escacs Gerunda: • Moderada per Oriol Macib. • Novetat molt ben valorada pels participants. • Permet escoltar la visió dels infants sobre els escacs. Marta Migó (Escola Martí Poch de l’Espluga, coordinadora d’Escacs a l’escola a escala catalana): • Experiències d’escacs escolars a Lleida i Tarragona. Dr. Ricard Josep Caballero: • Ponència sobre educació, intel·ligència artificial (IA) i escacs, remarcant la rellevància actual de la IA. Marc Pera (mestre de primària, creador de contingut): • Escacs educatius a través de les xarxes socials: com difondre i dinamitzar els escacs en entorn digital. 2.3. Valoració de la jornada i participació • Valoracions dels participants: - La taula rodona amb infants és l’element més destacat a les enquestes. - Es valora especialment donar veu a nens i nenes que juguen a escacs. • Equilibri de gènere a la taula rodona: - 3 nens i 3 nenes. - Es remarca la importància de tenir referents femenins i equilibri en la participació. • Participants inscrits: - 32 inscrits enguany (uns 10 menys que l’any anterior). - Possible causa: coincidència de dues activitats seguides (la jornada de Girona i el congrés de Reus). - Tot i la lleugera davallada, l’Observatori es mostra satisfet amb la participació. 2.4. Participació al Congrés Internacional d’Escacs i Educació (Reus) • Celebrat a Reus, organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. • Definició: primer Congrés Internacional d’Escacs i Educació. • Ponents destacats del món dels escacs: - Leontxo García. - Lorena García (Illes Canàries). - Esteban Jaureguiza. - Miquel Illescas. - Alejandro Oliva i el grup musical Tocada Movida, amb actuació en directe i ponència. • Participació de l’Observatori: - Taula rodona amb: • Eva Zamarreño i Marta Migó (coordinadores del programa Escacs a l’escola a la Federació Catalana d’Escacs i al Departament d’Educació). • Laura Serra (com a directora de l’Observatori d’Escacs i Educació de la UdG). • Marc Baig (membre de l’Observatori). Contingut de la intervenció: • Explicació del programa Escacs a l’escola (Zamarreño i Migó). • Laura Serra descriu la creació, objectius i recerca de l’Observatori. • Presentació general dels esdeveniments i activitats que organitzen al llarg de l’any. Objectiu: donar visibilitat a la tasca de l’Observatori i reforçar xarxes amb altres actors del món dels escacs educatius. 2.5. Recerca actual de l’Observatori d’Escacs i Educació • Estudi recent publicat: - Analitza l’efecte dels escacs en el desenvolupament de les funcions executives en alumnes d’educació primària. - Presentat per Marc Baig al congrés de Reus. • Línia de recerca en preparació: - Estudiar l’impacte dels escacs en la gent gran. - Es troba encara en fase de disseny de l’estudi. 2.6. Activitats en preparació de l’Observatori • Properament es reunirà tot l’equip de l’Observatori per decidir el programa del curs. • Possibles línies d’activitat: - Fires d’escacs educatius: • Ja se n’han fet dues, adreçades a alumnes d’escoles de Girona. • No es van fer l’últim any, substituïdes per una jornada de partides d’escacs escolars. • Ara cal decidir si es reprenen, si es combinen totes dues activitats o si es reformula el format. Projecte Erasmus+ (idea sorgida al congrés de Reus): • Proposta de presentar un projecte Erasmus+ des de l’Observatori. • Objectiu: posar material didàctic d’escacs a disposició de les escoles. • Es destaca que ja hi ha molt material existent, però cal organitzar-lo i fer-lo accessible. 2.7. Futur dels escacs en general • Laura Serra es declara optimista amb el futur dels escacs. • Arguments: - Augment de l’interès general pels escacs, constatable en la participació a congressos i jornades. - Experiències personals: més gent que juga online, parelles que s’hi aficionen, abundància d’aplicacions per jugar per internet. - Creixent reconeixement de la utilitat transversal dels escacs (habilitats cognitives, gestió emocional, estratègia, etc.). • Reconeix que la implantació a les escoles no és homogènia i que en algunes zones és més difícil, però percep un creixement sostingut. 2.8. Escacs femenins • Diagnosi de la situació: - Encara hi ha menys nenes que nens als escacs, especialment a mesura que augmenta l’edat. - Les nenes participants a la taula rodona de Girona ho van expressar obertament. • Aspectes positius: - L’exemple de la taula rodona amb 3 nens i 3 nenes demostra que és possible assolir un equilibri en entorns escolars. - S’observa que en edats inicials (àmbit escolar) la distància entre nens i nenes no és tan gran. - Avui hi ha més referents femenins en el món dels escacs, fet que pot ajudar a la continuïtat. • Reptes: - L’abandó de les nenes quan es fan més grans. - Necessitat de treballar perquè es mantinguin implicades a mitjà i llarg termini. Idea clau: hi ha camí per recórrer en els escacs femenins, però la base escolar mostra un potencial important. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 3.1. Format general del campionat • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: Club d’Escacs Figueres i Club d’Escacs Gerunda. • Característiques: - 8 rondes. - Dues categories: • Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. • Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. - Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons per jugada. • Participació: - Grup A: 35 inscrits. - Grup B: 30 inscrits. - Total: 65 jugadors, 13 més que l’any passat, fet que s’assenyala com a motiu de satisfacció. 3.2. Resultats i premis del Grup A 3.2.1. Distribució de punts • Després de la vuitena i darrera ronda: - 2 jugadors amb 7,5 punts. - 5 jugadors amb 5 punts. - 6 jugadors amb 4,5 punts. - 5 jugadors amb 4 punts. - 2 jugadors amb 3,5 punts. - 5 jugadors amb 3 punts. - 5 jugadors amb 2,5 punts. - 2 jugadors amb 2 punts. - 1 jugador amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 1 punt. - 1 jugador amb 0 punts. 3.2.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 7,5 punts de 8 possibles (marquen el nivell altíssim del torneig): - Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Leo Valle Luís (Gerunda). • Jugadors amb 5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - Max Massot Cervera (Figueres). - Jesús Caballero Maitín (Sant Gregori). - Yacid Elayek (Calonge Sant Antoni). 3.2.3. Premis del Grup A • Classificació absoluta: - Campió absolut: Abel Lázaro Pujol (Figueres). - Subcampió absolut: Leo Valle Luís (Gerunda). - 3r classificat: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - 4t classificat: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda). - 5è classificat: Max Massot Cervera (Figueres). • Premis especials: - Campiona femenina: Laura Vinyoles Anglada (Figueres). - Millor veterà +65: Josep Maria Vilanova Guardiola (Figueres), amb 2,5 punts. - Millor sub-12: Inar Claperols Merino (Figueres), amb 2 punts. - Millor sub-14: Mauro Alonso Jiménez (Gerunda), amb 5 punts. - Millor sub-16: Dalmau Palà i Arbàs (Gerunda), amb 3,5 punts. 3.3. Resultats i premis del Grup B 3.3.1. Distribució de punts • Després de la vuitena ronda: - 2 jugadors amb 6 punts. - 3 jugadors amb 5,5 punts. - 4 jugadors amb 5 punts. - 1 jugador amb 4,5 punts. - 8 jugadors amb 4 punts. - 1 jugador amb 3,5 punts. - 6 jugadors amb 3 punts. - 1 jugador amb 2,5 punts. - 1 jugador amb 2 punts. - 2 jugadors amb 1,5 punts. - 1 jugador amb 0 punts. 3.3.2. Caps de la classificació • Jugadors amb 6 punts: - Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). • Jugadors amb 5,5 punts: - Martí Horta Massa (Gerunda). - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres). - Edgar Malats Buixedes (Figueres). 3.3.3. Premis del Grup B • Classificació absoluta: - Campió absolut: Joel Vilar Sirifatananukakolkai (Figueres). - Subcampió absolut: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda). - 3r classificat: Martí Horta Massa (Gerunda). • Premis especials: - Millor veterà +60: Miguel Rodríguez Rueda (Figueres), amb 5,5 punts. - Millor sub-8: Martí Horta Massa (Gerunda), amb 5,5 punts. - Millor sub-10: Àlex Riera Landeira (Montgrí), amb 4 punts. - Millor sub-12: Ryan S. Sahar Rivera (Gerunda), amb 6 punts. • El conductor felicita tots els premiats i tots els participants, i anima a continuar jugant i participant en el circuit. 4. «Idees per pensar millor en escacs» (article de Daniel Muñoz) El conductor llegeix i comenta un article de Daniel Muñoz sobre com pensar millor en escacs. L’eix central és que pensar en escacs va molt més enllà de triar una jugada concreta. 4.1. Pensar en escacs: més que moure peces • Entre l’“impuls de moure” i el desig de millorar hi ha una fase essencial: pensar conscientment. • S’aplica la màxima de Sòcrates «coneix-te a tu mateix» al tauler: - Cal observar què fas i com ho fas. - No n’hi ha prou amb estudiar obertures o finals; cal comprendre la pròpia manera de pensar. • Es distingeixen dos plans d’autoconeixement: - Immediat: com analitzes una posició, com valores opcions, com gestiones la pressió durant la partida. - A llarg termini: hàbits, rutines mentals, fortaleses i debilitats com a jugador. Sense saber on ets, és complicat saber com progressar. 4.2. Què ens ensenya la psicologia dels escacs • Durant anys es pensava que els grans mestres calculaven simplement més variants. • Estudis recents mostren que la clau no és la quantitat de càlcul, sinó la qualitat dels patrons que reconeixen: - Tenen un arxiu intern d’estructures típiques molt extens. - Això els permet orientar-se ràpidament fins i tot en posicions noves. • Anècdotes: - Alguns mestres (s’esmenta Miguel Najdorf i John Nunn, tot i que la pronunciació és adaptada) confessen haver jugat partides brillants veient poques jugades per avançat. - De vegades gairebé no calculen variants profundes. Element distintiu: la qualitat de les connexions mentals i del reconeixement de patrons, no el càlcul exhaustiu. 4.3. El mite del càlcul perfecte • Es desmunta la imatge del jugador fort com una màquina que enumera jugades i escull la millor. • En realitat, el pensament humà en escacs: - És un flux: salta d’una idea a una altra, torna enrere, reconsidera. - No segueix un camí lineal; és una dansaa de pensaments. • Es matisa el model clàssic de Kotov: - El seu sistema és útil com a mètode d’anàlisi, però no reflecteix fidelment el procés mental real durant la partida. • Moltes vegades no triem només entre moviments, sinó entre plans: - Consolidar el centre. - Obrir el flanc de dama. - Preparar un final favorable. Els escacs són un pensament dinàmic, humà, imperfecte i bell; la creativitat neix d’aquesta imperfecció ben gestionada. 4.4. Pensar en veu alta com a eina d’entrenament • Tècnica clau: pensar en veu alta. • Consisteix a: - Verbalitzar el que passa pel cap mentre analitzes una posició. - Escoltar després aquesta verbalització (o bé ser escoltat per l’entrenador). • Beneficis principals: - Obliga a ordenar els pensaments i fer-los conscients. - Ajuda a mantenir la calma en posicions crítiques, seguint un procediment i no un impuls. - Permet a l’entrenador (o a tu mateix) entendre com penses, no només quina jugada fas. - Redueix el risc de problemes de temps, generant un ritme mental més estable. - Allibera espai per a la creativitat, ja que l’ordre mental facilita que apareguin idees originals. • Comentari del presentador: - Recomana personalment aquesta eina a tots i totes. - Punt clau: no fer-ho en una partida oficial contra un contrincant, perquè revelaria les intencions. - És ideal per: • Partides jugades en solitari. • Anàlisi de partides ja jugades (pròpies o d’altres). • Estudi de partides de llibres o d’internet. 4.5. Aprendre a pensar diferent • Es descriu el concepte de pensament imitatiu: - Repetir patrons. - Aplicar regles de memòria. - Centrar-se sobretot a evitar errors. • És una etapa necessària, però no suficient per progressar. • La creativitat apareix quan el jugador: - S’atreveix a trencar el guió i pensar diferent. - Accepta que les excepcions poden ser tan valuoses com les regles. - Escolta la seva intuïció, encara que contradigui el manual. En aquest punt, els escacs deixen de ser només estratègia i es converteixen en manera d’expressar-se. • Comentari pràctic del presentador: - Exemple concret: no fer sempre la mateixa obertura. - Recomanació: estudiar una obertura nova i posar-la en pràctica per enriquir el joc i el propi aprenentatge. 4.6. El camí de l’autoentrenament • Millorar en escacs depèn no només de l’estudi tècnic, sinó de la mentalitat amb què es viu el procés. • Elements d’una mentalitat adequada: - Aprendre a pensar com un guanyador fins i tot abans d’obtenir grans resultats. - Fixar metes clares, però també aprendre a gaudir del camí. - Mantenir la confiança en la pròpia capacitat, encara que els resultats tardin. • El progrés real neix de petites victòries, com ara: - Entendre una idea nova. - Dominar un final que abans generava confusió. - Trobar una jugada bella o sorprenent. Aquestes petites fites van modelant el caràcter del jugador i transformen, de retruc, la manera de pensar també fora del tauler. 4.7. Llibres recomanats per pensar millor en escacs L’article proposa tres llibres clau per estructurar el pensament escaquístic: «Juga primer, pensa després» (Willy Hendriks) Llibre revolucionari i divertit. Desmunta mites sobre com cal pensar en escacs. Proposa un enfocament més natural i intuïtiu del càlcul i la presa de decisions. Recomanat per jugadors que se sentin atrapats entre teoria i pràctica. «Logical Chess: Move by Move» (Irving Chernev) Presenta 33 partides clàssiques, amb totes les jugades explicades. Ajuda a entendre el perquè de cada moviment, no només el què. Ideal per desenvolupar un pensament estructurat. Especialment recomanable per jugadors amb 1200–1800 d’elo. «The Amateur’s Mind» (Jeremy Silman) Analitza els errors típics dels aficionats, comparant el seu raonament amb el d’un mestre. Ensenya a pensar en termes de desequilibris: espai, estructura de peons, activitat de peces, etc. Considerat un dels llibres més reveladors per passar del joc mecànic a la comprensió profunda. • Comentari final del presentador: - Quan es recomanen llibres, suggereix triar-ne un, llegir-lo a fons, practicar i prendre notes. - Objectiu: no oblidar els conceptes clau i aplicar-los realment al joc. 5. Agenda d’activitats escaquístiques properes El programa es clou amb una agenda molt concreta d’activitats per als propers dies, que reforça la idea d’un calendari estable i obert a tot tipus de jugadors. 5.1. Partides obertes (27–29 de novembre) • Dijous, 27 de novembre - Partides d’escacs obertes a tothom. - Horari: de 18.00 a 21.00 h. - Lloc: Calonge. - Organització: Club d’Escacs Calonge–Sant Antoni. • Divendres, 28 de novembre - Partides obertes a tothom. - Horari: de 17.00 a 20.00 h. - Lloc: Centre Cívic Can Ninetes (Girona). - Organització: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte, 29 de novembre - Partides obertes a tothom. - A partir de les 17.00 h. - Lloc: Centre Cívic Pla de Palau (Girona). - Organització: Club d’Escacs Gerunda. 5.2. Competicions del diumenge 30 de novembre • Campionat Llampec Individual de la Territorial de Girona 2025 - Lloc: Fornells de la Selva, Centre Cívic i Cultural La Sitja. - Organitza: Delegació Territorial de la Federació Catalana d’Escacs. - Col·labora: Club d’Escacs Fornells. - Format: • 10 rondes. • Ritme: 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada. • Campionats d’escacs actius per edats (sub-8, sub-10, sub-12, sub-14) - Mateix dia i mateix lloc (Fornells de la Selva, La Sitja). - Categories: sub-8, sub-10, sub-12, sub-14. - Format: • 7 rondes. • Ritme: 10 minuts + 3 segons d’increment per jugada. 5.3. Tancament del programa • El conductor subratlla que les activitats no paren, cosa que el fa sentir content. Missatge final: «Endavant amb els escacs. Ànim, els escacs mai acaben, quina sort. Bona setmana, bones partides, gaudiu dels escacs i no us oblideu de la vida.» Remarca així la idea que els escacs són una passió constant, però sempre integrats en una vida equilibrada.

  • 27'

    Escacs en joc, entrevistat a Elena Duran

    Visió general del programa Escacs en joc, presentat per Josep Serra, ofereix en aquest episodi un recorregut complet per: • L’activitat escaquística a les comarques gironines (tornejos i partides obertes) • Una entrevista amb l’escaquista aficionada Helena Durán, que combina docència i passió pels escacs • L’anàlisi de la setena ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • La lectura comentada de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen», amb reflexions pràctiques per millorar el joc L’episodi barreja informació de servei, experiències personals i contingut formatiu d’alt nivell sobre tècnica de càlcul. 1. Introducció i agenda del programa Presentació • El programa Escacs en joc es defineix com l’espai setmanal amb tota la informació del món dels escacs i la veu dels seus protagonistes. • Josep Serra recorda que es fa un repàs de l’actualitat setmanal i s’entrevisten jugadors i agents del món escaquístic. Activitat recent Es repassen les activitats de la setmana anterior, totes partides obertes a tothom, que mostren la vitalitat del moviment escaquístic a la demarcació: • Dijous 13 de novembre (18.00–21.00), a Calonge, organitzat pel Club d’Escacs Calonge Sant Antoni. • Divendres 14 de novembre (17.00–20.00), a Girona, centre cívic Can Ninetes, organitzat pel Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 15 de novembre (a partir de les 17.00), a Girona, centre cívic Pla de Palau, organitzat pel Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 16 de novembre: - 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 a Girona (centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda). - Torneig de festa major de Sant Romà a Lloret de Mar, al Puntet de Lloret, organitzat pel Club d’Escacs Lloret. Idea clau: “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents. Endavant amb els escacs, ànim.” Contingut anunciat del dia Josep Serra presenta el guió del programa: • Entrevista a Helena Durán • Crònica de la 7a ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 • Lectura i comentari de l’article «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» • Comiat amb la nova agenda d’activitats 2. Entrevista a Helena Durán: aprendre, ensenyar i jugar Perfil de l’entrevistada • Helena Durán és de Girona i professora de català de secundària. • Coneixia el moviment de les peces des de petita, però es pren seriosament els escacs des de fa uns dos anys, com a objectiu personal de 2024. Motivacions per jugar a escacs Helena explica per què es va enganxar al joc: • Els escacs són un joc practicable en qualsevol lloc, fins i tot a l’avió sense cobertura, a diferència d’altres jocs que depenen d’internet. • Descriu els escacs com “una mica addictius” en positiu: - Enganxen perquè es veu la millora ràpidament. - L’aprenentatge constant genera motivació i dependència sana. Activitat escaquística i comunitària Helena combina formació, pràctica i comunitat: • Classes als escacs Gerunda els dilluns. • Participació en un grup de dones escaquistes de Girona, anomenat Girodames (Instagram: @Girodames). Funcions del grup Girodames: • Quedar per jugar entre dones. • Donar-se suport mutu per anar a tornejos, simultànies i activitats diverses. • Crear comunitat i espai segur per a jugadores de tots els nivells. • Estan obertes a ensenyar des de zero a dones que no en sàpiguen i a jugar amb les que ja en saben. Missatge d’Helena: convida qualsevol dona de Girona interessada als escacs a contactar amb el grup Girodames. Entrenament i millora del nivell Helena concep els escacs com un autèntic esport mental: • Intenta entrenar tan sovint com pot, gairebé cada dia. • Combina: - Tàctica (exercicis i problemes). - Lectura de llibres d’escacs. - Joc pràctic, sobretot per internet. • Aprofita especialment les derrotes per aprendre: “No es perd, s’aprèn”, diu, i el locutor hi afegeix la idea que si es perd, cal saber per què. Helena destaca que la seva progressió ha estat molt clara i sostinguda des que va començar a entrenar seriosament. Obertures i estil de joc • Amb blanques: té una obertura molt definida que juga gairebé sempre. • Amb negres: varia molt més les respostes, compensant així la repetició d’idees amb blanques. • Subratlla la diferència entre joc presencial i joc online: - Major partides per internet (més pràctic, ràpid i amb rivals immediats). - Intenta no perdre l’hàbit del tauler físic jugant en clubs i tornejos de tant en tant. Competició i nervis • No està federada i els tornejos que juga són “més relaxats”. • Admet que es posa molt nerviosa en competicions importants i que de moment això li fa evitar torneigs federats. • Tot i això, no descarta federar-se en un futur proper. Beneficis personals i educatius dels escacs Helena enumera múltiples avantatges dels escacs, tant per a ella com per a tothom: • Diversió i entreteniment de qualitat • Millora de la concentració • Aprenentatge de saber perdre i saber guanyar • Desenvolupament de l’estratègia a llarg termini • Capacitat de pensar en abstracte • Aprendre a treure lliçons dels errors Com a professora, li interessa especialment el procés d’aprenentatge aplicat a ella mateixa: “Des d’un punt de vista de professora, és molt interessant veure com un mateix va estudiant i va millorant.” Escacs i educació a l’institut • No hi ha una activitat oficial d’escacs al centre on treballa. • Molts alumnes, però, juguen de forma extraoficial. • Estan preparant iniciatives relacionades amb els escacs. • Un professor de matemàtiques que juga a escacs es planteja integrar-los a la seva assignatura. • Helena creu que els escacs es poden aplicar pràcticament a qualsevol matèria: - Català (el seu àmbit), - Anglès, - Geografia, etc. Recomanació final Helena recomana obertament jugar a escacs als seus alumnes i al seu entorn: • Perquè és molt divertit. • Perquè alhora és molt bo per al cervell i per al desenvolupament personal. El conductor tanca l’entrevista felicitant-la per la seva implicació i deixant oberta la porta a una futura entrevista per seguir la seva evolució. 3. Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025 Format i organització Es fa un repàs detallat a l’estat del Campionat Absolut Individual de Girona 2025, després de la disputa de la 7a ronda. • Organitza: Delegació Territorial de Girona de la Federació Catalana d’Escacs. • Col·laboren: - Club d’Escacs Figueres - Club d’Escacs Gerunda • Sistema: - 8 rondes de competició. - Dos grups diferenciats: - Grup A: jugadors amb elo català a partir de 1750. - Grup B: jugadors amb elo català fins a 1800. • Ritme de joc: 90 minuts + 30 segons d’increment per jugada. • Participació: - 35 inscrits al grup A. - 30 inscrits al grup B. - 65 jugadors en total, amb 13 inscrits més que l’any anterior, fet que el presentador destaca positivament. Classificació del Grup A després de la 7a ronda Distribució de punts: • 2 jugadors amb 6,5 punts • 4 jugadors amb 4,5 punts • 10 jugadors amb 4 punts • 2 jugadors amb 3,5 punts • 4 jugadors amb 3 punts • 5 jugadors amb 2,5 punts • 3 jugadors amb 2 punts • 3 jugadors amb 1,5 punts • 1 jugador amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats a la part alta: • Amb 6,5/7 punts: - Abel Lázaro Pujol (Club d’Escacs Figueres) - Leo Valleluis (Club d’Escacs Gerunda) • Amb 4,5 punts: - Laura Vinyoles Anglada (Figueres) - Max Massot Cervera (Figueres) - Jan Balló Serrano (Gerunda) - Jordi Colomer Camarassa (Gerunda) Anàlisi del presentador: • Com que només queda la 8a i darrera ronda, i el grup perseguidor està a 2 punts de distància (4,5 vs 6,5), l’host assegura que Abel Lázaro Pujol i Leo Valleluis ja tenen garantit acabar entre els tres primers. Classificació del Grup B després de la 7a ronda Distribució de punts: • 1 jugador amb 6 punts • 1 jugador amb 5,5 punts • 1 jugador amb 5 punts • 3 jugadors amb 4,5 punts • 8 jugadors amb 4 punts • 9 jugadors amb 3 punts • 2 jugadors amb 2,5 punts • 2 jugadors amb 2 punts • 2 jugadors amb 1 punt • 1 jugador amb 0 punts Jugadors destacats: • Ryan Etzajar Rivera (Gerunda): 6 punts. • Martí Horta Massa (Gerunda): 5,5 punts. • Joel Vilar Sirifatananunocnagnai (Figueres): 5 punts. • Amb 4,5 punts: - Roger Lázaro Pérez (Figueres) - Miguel Rodríguez Rueda (Figueres) - Edgar Malats Buxedes (Figueres) Properes cites del campionat • La 8a i última ronda es jugarà a Girona, el diumenge 23 de novembre, al centre cívic Pla de Palau (Club d’Escacs Gerunda). • El programa es compromet a seguir informant dels resultats finals al proper dimarts. 4. «Cinc tècniques de càlcul en escacs que realment funcionen» La part final del programa està dedicada a la lectura i comentari de l’article de Daniel Muñoz (gener de 2025), autor del llibre d’estratègia escaquística més venut a Amazon el 2016 i 2017, «El método Sutsbank». L’article resumeix 5 tècniques de càlcul inspirades en el llibre Tècniques de càlcul de Jacob Aagaard (el presentador pronuncia el nom com “Haagard/Agar”), pensades per a qualsevol jugador que vulgui millorar el seu càlcul i presa de decisions sota pressió. 4.1. Idea general del càlcul en escacs • En el món dels escacs d’alt nivell, calcular amb precisió és una obligació, no un extra. • El càlcul no sorgeix del no-res: és fruit de tècnica, pràctica i pensament crític. • Les 5 tècniques que es presenten són eines pràctiques per: - Visualitzar millor la posició. - Prendre millors decisions quan es va curt de temps. - Evitar errors greus en moments crítics. El presentador puntualitza que no cal aplicar-ho tot perfectament des del principi: cal anar-ho incorporant de mica en mica i sense angoixa. 4.2. Tècnica 1 – Falses jugades candidates Títol de l’article: «Les falses jugades candidates, quan el que és brillant és pura façana» Concepte clau: • Durant la partida, sovint apareixen jugades que semblen brillants a primera vista, “la solució perfecta”. • Jacob Aagaard les anomena falses jugades candidates: moviments que enganyen fins i tot jugadors amb experiència. Objectiu de la tècnica: • Aprendre a identificar aquestes jugades miratge i descartar-les ràpidament. • Mantenir un criteri crític constant i no deixar-se seduir per jugades espectaculars que, analitzades a fons, són errònies. Cita destacada: “La jugada més brillant és, sovint, la que mai es fa”, atribuïda a Jacob Aagaard. Beneficis pràctics: • Estalvi de temps de reflexió durant la partida. • Possibilitat de centrar-se abans en les opcions realment bones. • Millor eficiència mental en posicions complicades. Comentari del presentador: • Considera correcte no invertir massa temps en una jugada falsa. • Però matisa que no cal “oblidar-la del tot”: pot ser útil tenir-la present per entendre per què falla. Distinció important: No fer la jugada no vol dir esborrar-la de la memòria, sinó aprendre per què no funciona. 4.3. Tècnica 2 – Eficiència en el càlcul Títol: «Eficiència en el càlcul. Pensar més en menys temps» Idees principals: • Calcular no vol dir veure totes les jugades possibles. • És fonamental concentrar-se només en les jugades que realment importen, les que canvien radicalment la posició. Claus de l’eficiència: • Evitar variants supèrflues, que només gasten temps i energia. • Detectar els moments crítics de la partida, on la dinàmica pot canviar de debò. • Entendre que no totes les posicions requereixen càlcul molt profund: alguns moments demanen intuïció i criteri posicional més que maratons de variants. Comentari de Josep Serra: • Es mostra totalment d’acord amb aquest punt. • Recomana pensar sobretot en el que sembla que pot anar bé i aprofundir només en allò que és prometedor. 4.4. Tècnica 3 – Comparació de variants Títol: «Comparació de variants. Quina línia és millor?» Concepte de fons: • Igual que a la vida, als escacs sovint hi ha diversos camins possibles. • La proposta d’Aagaard és calcular diverses línies candidates i comparar-les entre elles, en lloc de quedar-se encallat en una sola. Criteris per a la decisió final: • No només valorar el material, sinó també: - Seguretat del rei - Control del centre - Coordinació de les peces - Estructura de peons Exemple conceptual: • Si una variant et permet guanyar un peó, però a canvi: - Debilites massa la teva estructura de peons, o - Compromets el desenvolupament de les peces, aleshores pot ser que aquesta no sigui la millor línia, encara que hi hagi un guany material immediat. Benefici estratègic: • La comparació de variants enforteix el pensament a llarg termini i ajuda a veure la partida més enllà del guany d’una peça. Comentari del presentador: Recorda que l’objectiu és guanyar la partida, no només una peça. • Subratlla que no té sentit guanyar material si això porta després a perdre més material o fins i tot la partida. 4.5. Tècnica 4 – Calcular fins a l’estabilitat Títol: «Calcular fins a l’estabilitat, no et quedis a mitges» Problema habitual: • Un error típic és aturar el càlcul massa aviat, quan la posició encara no està prou clara. Definició d’“estabilitat”: • Aagaard proposa calcular fins que la posició s’hagi estabilitzat, és a dir: - Fins que no hi hagi més amenaces immediates. - Fins que no restin moviments tàctics crítics per comprovar. Aplicació pràctica: • Encara que una seqüència sembli molt favorable, cal allargar el càlcul unes jugades més per: - Descobrir possibles refutacions ocultes. - Evitar sorpreses desagradables immediatament després de la jugada que considerem “guanyadora”. On és més útil: • Especialment recomanable en posicions tàctiques molt complicades, on un sol error pot ser decisiu. Comentari de Josep Serra: • Reforça la idea que cal “calcular fins que quedi clar”. • Considera essencial tenir molt clara la posició final abans d’executar una combinació important. 4.6. Tècnica 5 – Visualització precisa Títol: «Visualització precisa, l’ull intern dels escaquistes» Problema habitual en el càlcul: • Molts jugadors calculen correctament les primeres jugades d’una variant, però perden detalls en les jugades finals. • Això provoca errors estratègics o tàctics en el moment decisiu. Objectiu de la tècnica: • Entrenar una visualització molt nítida de les posicions futures. • Aagaard insisteix en veure clarament la posició final abans de decidir-se. Requisits mentals: • Mantenir un alt nivell de concentració durant tot el procés de càlcul. • Enfortir l’“ull intern” per poder: - Imaginar-se el tauler sense mirar-lo. - Visualitzar tots els detalls de la posició resultant: peces, caselles febles, amenaces, etc. Mètodes d’entrenament suggerits: • Exercicis de càlcul que obliguin a imaginar fins al final de la variant, no només les primeres jugades. • Posar èmfasi en la posició final que sorgeix després de la seqüència calculada. Resultat esperat: • La visualització precisa permet a l’escaquista anticipar-se als esdeveniments i avaluar millor la solidesa o debilitat de la seva decisió. 4.7. Conclusió de l’article comentat Les cinc tècniques descrites— Detectar falses jugades candidates Millorar l’eficiència en el càlcul Comparar variants de manera sistemàtica Calcular fins a l’estabilitat de la posició Entrenar la visualització precisa —formen un arsenal pràctic per a qualsevol jugador que vulgui pujar un graó en el seu nivell. Punts finals del comentari de Josep Serra: • No són solucions màgiques, sinó eines que exigeixen pràctica i dedicació. • Recomana no sentir-se obligat a fer-ho tot perfecte d’entrada. • Proposa anar-les integrant progressivament, amb calma, però sense renunciar a millorar el càlcul. Recordatori final: “No només importa calcular, sinó com ho fas.” 5. Tancament del programa i agenda futura El programa es tanca amb un nou repàs d’activitats imminents i un missatge d’ànim per a la comunitat escaquista. Activitats programades • Dijous 20 de novembre (18.00–21.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Sant Antoni de Calonge. - Organitza: Club d’Escacs Calonge-Sant Antoni. • Divendres 21 de novembre (17.00–20.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Can Ninetes. - Organitza: Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 22 de novembre (a partir de les 17.00) - Partides d’escacs obertes a tothom a Girona, centre cívic Pla de Palau. - Organitza: Club d’Escacs Gerunda. • Diumenge 23 de novembre - 8a i darrera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. - Lloc: Girona, centre cívic Pla de Palau, Club d’Escacs Gerunda. - El programa promet informació detallada dels resultats al proper dimarts. Missatge final El presentador subratlla diverses idees claus: • “Les activitats es van desenvolupant, cosa que ens fa contents.” • “Endavant amb els escacs, ànim, els escacs mai acaben, quina sort.” • Desitja bona setmana, bones partides i recorda la importància de gaudir de la vida també, no només dels escacs. Tanca amb una imatge escaquística suggerent: Quan arriba el final, el peó pot coronar. Això funciona tant com a metàfora escaquística com vital: amb paciència, persistència i bona tècnica, una peça aparentment modesta pot arribar a ser decisiva.

  • 28'

    Escacs en joc, amb Marian Sola

    Josep Serra presenta i dirigeix aquest programa sobre el món dels escacs en clau gironina Avui entrevista amb Marian Sola que és co-coordinadora de l'Escola del Club d'Escacs Cornellà, membre de la Junta del Club i jugadora federada.

  • 24'

    Actualitat, preparació i història als escacs gironins

    L'episodi d'avui d'Escacs en joc ofereix un repàs complet a l'actualitat escaquista gironina, destacant les darreres activitats dels clubs locals i l'estat del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. Inclou una interessant entrevista a l'emprenedora Magda Gifra sobre la seva recent introducció al món dels escacs i els beneficis cognitius i socials que li aporta. També s'analitza en profunditat la complexa preparació física i intel·lectual necessària per a un escaquista professional, posant èmfasi en la resistència i la postura corporal, i es recorda la figura històrica del gran campió Wilhelm Steinitz i la seva influència en el joc posicional modern.

  • 27'

    Actualitat, entrevista i arbitratge als escacs gironins

    Aquest episodi de l'espai setmanal repassa l'actualitat i les activitats dels clubs d'escacs de la demarcació de Girona. S'entrevista l'Anna Mir per parlar dels beneficis de la pràctica als casals de gent gran i de la inclusió femenina en aquest esport. També s'analitza l'evolució i els resultats de la tercera ronda del Campionat Absolut Individual de la Territorial de Girona 2025. Finalment, es desglossa el reglament oficial relatiu al paper clau de l'àrbitre en el transcurs i finalització d'una partida d'escacs.

  • 33'

    Actualitat, equips i normatives d'arbitratge en els escacs

    Aquest episodi d'Escacs en Joc repassa l'actualitat setmanal de les competicions i partides obertes a la demarcació, posant especial atenció en els resultats del Campionat de Catalunya d'Equips d'Edats a Blanes. S'entrevista a Jordi Prió, director del projecte Educatges, qui parla de noves publicacions com els llibres de sudokus escaquístics i Mirades de Campiones, destacant la importància d'emprar els escacs com a eina educativa i de valors. Finalment, s'introdueix un debat normatiu basat en un article sobre el paper i les obligacions dels àrbitres en competicions oficials segons la FIDE.

  • 30'

    Esther Busch: aprendre escacs de zero, Campionat Absolut de Girona 2025 i com gestionar obertures imprevistes + agenda d’activitats

    Visió general de l’episodi Programa centrat en tres eixos: entrevista a l’Esther Busch (jugadora novell i doctora en psicologia), seguiment del Campionat Absolut Individual de Girona 2025 i claus psicològiques per gestionar jugades imprevistes a l’obertura a partir d’un article de Daniel Muñoz. Inclou també agenda d’activitats d’escacs a Girona i comarca. Temes principals Entrevista: motivacions per començar, mètodes d’aprenentatge, preferència per joc presencial, beneficis cognitius i objectius personals. Competició: format, calendari i classificacions després de la 2a ronda del Campionat Absolut Individual de Girona 2025 (Grups A i B). Psicologia i obertures: com mantenir la calma i adaptar-se davant jugades sorprenents a la fase d’obertura. Agenda: sessions obertes a Calonge, Girona i descans competitiu pel Campionat de Catalunya d’equips d’edats a Blanes. Entrevista a l’Esther Busch Perfil i motivacions • Alemanya (Hamburg), doctora en psicologia industrial, resident a Girona; comença a jugar recentment en un curs al Casal de Montilivi. • Motivacions: - Aprendre coses noves i “fer treballar les neurones”. - Aspecte lúdic i social. - Jugar amb la seva neta de 13 anys com a contrincant. "Necessites un punt de calma per seure a la taula, pensar concentradament i entendre què vols fer." Aprenentatge i metodologia • Classes setmanals (1h30) + deures del professor. • Estudi a casa amb tauler i llibre; pràctica bàsica de moviments de peces. • Estratègia d’autoentrenament: “girar el tauler” per veure la posició des de l’altra banda. Presencial vs en línia • Prioritza presencial per socialització, lectura de la intuïció rival i gaudi del joc; valora menys el joc en línia. Obertura preferida (amb blanques) • Debuta amb 1.e4 i explora la Italiana/Espanyola. Beneficis i filosofia de joc • Beneficis cognitius: memòria, concentració, intuïció, autoconeixement. • Aprendre a acceptar la derrota i cercar camins no trivials cap a l’objectiu. • Parer educatiu: millor introduir els escacs a partir de l’institut, quan hi ha més maduresa i calma per aprendre. Altres jocs/esports i objectius • Experiència en tennis (federada) i bridge; ara vol jugar a ping-pong. • Objectiu: arribar a Nadal amb prou nivell per jugar amb la neta. Campionat Absolut Individual de Girona 2025 Format i calendari • 8 rondes: 1-2 a Girona; 3-6 a Figueres; 7-8 a Girona. • Diumenges al matí (inici 9:30) i una setmana de descans (10-12 d’octubre) pel Campionat de Catalunya d’equips per edats. • Ritme: 90’ + 30”/jugada. Vàlid per Elo FIDE i Elo Català. Grups i participació • Grup A: Elo Català ≥ 1750. • Grup B: Elo Català fins a 1800. • 65 inscrits (35 al Grup A, 30 al Grup B) — +13 vs l’any passat. Classificació (després de la 2a ronda) • Grup A (8 jugadors amb 2 punts): - Bela Zoropujol (Figueres), Joan Albert García Caro (Platja d’Aro), Mauro Alonso Jiménez (Gerunda), David Carrasco Olgado (Gerunda), Yacid Elayek (Colonge Sant Antoni), Leo Vallaluís (Gerunda), Laura Vinyoles Anglada (Figueres), Dalmau Palair Bas (Gerunda). • Grup B (5 jugadors amb 2 punts): - Javier Esquiva Blanco (Colonge Sant Antoni), Àlex Riera Llandera (Montgrí), Rayanezar Rivera (Gerunda), Marcos Lafuente López (Figueres), Carla Feixades Climent (Fornells). Com gestionar jugades imprevistes a l’obertura (Daniel Muñoz) Problema psicològic vs tècnic • La jugada inesperada sovint no és el problema; el problema és com la interpretem (pèrdua de seguretat, consum excessiu de temps, dubtes). "Els escacs no consisteixen en recordar-ho tot, sinó a saber adaptar-se." Estratègies per mantenir la calma • Fes una pausa conscient: respira, evita respondre impulsivament. • Canvia la narrativa mental: de “no sé què fer” a “juguem amb idees generals”. • Aplica principis bàsics: desenvolupament, control del centre, seguretat del rei. • No regalis el teu temps: valora la posició i segueix endavant; no cal castigar-ho tot. Entrenar la flexibilitat mental • Entrenament amb sorpreses: pacta amb un company jugades “estranyes” a l’obertura. • Anàlisi sense prejudicis: moltes sorpreses eren dubtoses, només feien por al moment. • Treballa la confiança: la força ve de pensar amb claredat. De la rigidesa a l’adaptació • Dos escenaris: improvisació del rival vs preparació específica per sorprendre. • Clau: gestió de la incertesa i tolerància a l’ambigüitat (Wagner, 1962; aplicacions en psicologia esportiva com Audéjan et al., 2011). • Convertir la sorpresa en repte creatiu, sostenint el càlcul i la resiliència. Agenda i tancament Properes activitats • Dijous 9/10: Calonge (18:00–21:00) — Club d’Escacs Colonge Sant Antoni. • Divendres 10/10: Girona, Can Ninetes (17:00–20:00) — Club d’Escacs Santa Eugènia. • Dissabte 11/10: Girona, Pla de Palau (17:00–...) — Club d’Escacs Gerunda. Competició • No hi ha 3a ronda del Campionat Absolut Girona el 12/10 (descans). • 10–12/10: Campionat de Catalunya d’equips per edats a Blanes (sub-8 a sub-20). — En una frase • Escacs com a aprenentatge vital: socialització, salut cognitiva i adaptació davant la incertesa, tant a l’aula com sobre el tauler.