Escacs en joc entrevista a Lorena García: Escacs educatius a Canàries
Josep Serra obre l’episodi d’Escacs en joc, recorda que el programa fa seguiment de l’actualitat escaquística i enumera diferents activitats recents: partides obertes a Sant Antoni de Calonge i Girona (Can Ninetes), el torneig solidari de la Marató de TV3 a Sant Gregori i el torneig FEDAC World Winners a l’escola FEDAC Sant Narcís. També esmenta un campionat de partides llampec a Lleres, subratllant que el calendari d’activitats és molt viu i encoratjant a participar-hi.
El conductor explica l’estructura del programa: primer parlaran del 23è Campionat de Catalunya d’Escacs Actius per Edats – Memorial David García i Londain; després completaran el comentari del pla de millora del funcionament executiu mitjançant els escacs; i també hi haurà una entrevista amb Lorena García, abans de la cloenda.
Es descriu el 23è Campionat de Catalunya d’Escacs Actius per Edats celebrat al recinte Fabra i Coats de Barcelona: 8 rondes a ritme de 15 minuts + 5 segons, una jornada intensiva de matí i tarda, amb trofeus per als cinc primers, la millor esportista femenina i els tres millors clubs de cada categoria (sub-8 a sub-20). A continuació es detallen els resultats dels jugadors de la territorial gironina per categories: a sub-8 destaquen Martí Horta (4t) i Guillem Gilabert (6è); a sub-10, Màxim Alexander Gerjac (7è), Àlex Riera i Lluc Gómez; a sub-12, Rayanez Zahar (8è) i Guillem Pi; a sub-14, Mauro Alonso (3r) i altres jugadors del Gerunda i Lloret; i a les categories combinades sub-16 i sub-20 sobresurt Leo Valle (Gerunda), campió del torneig amb 7,5 punts sobre 8. El to és de felicitació i motivació per a tots els joves escaquistes.
S’inicia una entrevista en castellà amb Lorena García, mestra de primària, psicopedagoga, investigadora vinculada a la Universitat de La Laguna i coordinadora del projecte del Govern de Canàries “Educando personitas, no campeones”, així com del programa Escacs a l’Escola a Canàries. Lorena explica que treballa en un centre de Tenerife on impulsa el projecte d’ajedrez educativo i, tot i no jugar federada, juga sovint amb el seu alumnat. Detalla la llarga tradició d’escacs a Canàries, amb iniciatives de federacions, clubs i fundacions, i descriu el projecte actual: porta 10 anys en marxa, té molt bona acollida i aquest curs inclou 70 centres després d’un procés de selecció per barem. Cada centre pot implicar-hi bona part del claustre. Inicialment adreçat a primària, avui el programa abasta infantil, primària, escoles unitàries, instituts de secundària, batxillerat, FP, centres d’adults i fins i tot un centre telemàtic per a alumnat que no pot assistir presencialment. Lorena valora l’acceptació com a molt positiva gràcies a la flexibilitat del projecte, dissenyat per docents, i es mostra optimista sobre el futur de l’escacs a l’escola.
Petit tram de transició en què el conductor agraeix a Lorena García la participació i tanca formalment l’entrevista, preparant el pas a la següent secció dedicada al treball universitari sobre funcions executives i escacs.
Es reprèn el comentari del Treball Final de Grau de Robert Urenya Busquets, presentat el 2017 a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i tutoritzat per Pilar Alertín i Carles Rostan. El treball estudia un pla de millora de les funcions executives mitjançant la pràctica sistemàtica dels escacs. El conductor recorda que en programes anteriors ja s’havien explicat els fonaments teòrics (flexibilitat cognitiva, escacs i cognició, procediment) i anuncia que ara tractarà els resultats, la discussió, les limitacions i les conclusions. S’esquematitzen les tres parts de la presentació de resultats: puntuacions de pretest, comparació amb la mostra normativa i anàlisi pretest–posttest mitjançant la prova de Wilcoxon.
S’analitzen les principals limitacions del pla de millora del funcionament executiu amb escacs. La primera és la mida molt reduïda de la mostra (estudi pilot), amb només quatre participants que completen la intervenció, fet que distorsiona les mitjanes de posttest, especialment perquè un d’ells no presenta millora. Es proposa per a recerques futures augmentar el nombre de participants i incorporar un grup control per poder atribuir de forma més robusta les millores als escacs, minimitzant variables estranyes. També es comenten les dificultats de disseny de les sessions: els escacs són un joc complex, però estudis previs mostren que deu sessions ja poden generar canvis significatius en certs col·lectius vulnerables; no obstant, el grup d’aquest treball té característiques molt específiques (infants amb problemàtica psicosocial) i cal més recerca adaptada. A més, el nombre limitat de sessions dificulta treballar amb prou profunditat els continguts mínims d’escacs que la majoria de programes educatius situen en un any de treball setmanal. El treball no busca un alt nivell tècnic sinó millorar components executius, però reconeix que caldrien més sessions i activitats concretes per estimular aspectes com la presa de decisions. Es comenta que no s’ha utilitzat una prova d’avaluació de presa de decisions basada en diners simbòlics per raons ètiques, atesa l’edat dels participants.
Es presenten les conclusions del treball. D’entrada, l’anàlisi dels resultats concorda amb estudis previs: els infants exposats a situacions de violència presenten símptomes internalitzants subclínics i un risc augmentat de trastorns psicopatològics i problemes emocionals i conductuals. Això reforça la necessitat de programes preventius, ja que les intervencions disponibles acostumen a ser reactives i se centren poc en la dimensió cognitiva, malgrat les evidències sobre l’impacte de l’estrès crònic infantil en l’estructura cerebral i el rendiment cognitiu. El pretest mostra un rendiment lleugerament inferior en funcions executives respecte la mostra normativa, confirmant la necessitat de suport específic en aquest àmbit. Pel que fa a la intervenció amb escacs, tot i no assolir significació estadística amb només sis sessions, s’observa una tendència positiva, especialment en components com la planificació estratègica i la memòria de treball, mentre que altres funcions no mostren millora clara. L’autor defensa que, amb més sessions i enfocant algunes activitats al treball específic d’aquests mecanismes, es podrien replicar les millores observades en altres estudis. Com a línia de futur, es proposa dissenyar protocols de generalització i transferència de les habilitats apreses a través d’entrevista motivacional, role-playing i estratègies que utilitzen els escacs per treballar matèries curriculars i aspectes psicosocials (vincles familiars, educació emocional, habilitats socials). L’objectiu final és dotar aquests infants de recursos per viure de forma més saludable i adaptativa, potenciant la seva resiliència.
En la part final, el conductor torna al to informatiu i optimista, destacant que la vida escaquística continua molt activa. Anuncia diverses activitats imminents: partides obertes a Calonge (dijous 18) i a Girona–Can Ninetes (divendres 19), així com partides al Centre Cívic Pla de Palau, l’assemblea de clubs de Girona amb el sorteig de la Lliga Provincial a la seu del Gerunda, el 14è Obert Nadal Joves del Club d’Escacs Figueres i un torneig de Nadal sub-14 a Torroella de Montgrí (tots el dissabte 20). S’acomiada tot anunciant que el programa tornarà el primer dimarts després de Reis i animant a continuar gaudint dels escacs i de la vida, amb desitjos de bon Nadal, bon inici d’any i bones partides.
Episodi molt complet d’Escacs en joc centrat en tres grans blocs: l’actualitat escaquística catalana, l’entrevista pedagògica amb Lorena García i la presentació d’un estudi sobre funcions executives i escacs.D’entrada es repassen múltiples torneigs i partides populars a Girona i rodalia, i es detallen els resultats dels jugadors gironins al 23è Campionat de Catalunya d’Escacs Actius per Edats, amb èxits destacats en totes les categories, especialment el títol de Leo Valle i els podis de Mauro Alonso i Martí Horta.L’entrevista amb Lorena García explora com els escacs educatius s’han implantat a 70 centres de Canàries, des d’infantil fins a adults, dins el projecte “Educando personitas, no campeones”. Es remarca el treball sobre cognició i emoció, la millora d’habilitats socials i el potencial per impulsar l’escacs femení.Finalment, es comenta un treball universitari que mostra com els escacs poden reforçar la planificació estratègica i la memòria de treball d’infants exposats a violència, tot assenyalant limitacions (mida de mostra, poques sessions) i línies de futur en recerca i transferència educativa. L’episodi es tanca amb nova agenda de tornejos i un missatge d’ànim nadalenc.

