
Visió general Programa especial dels Quatre Rius per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio a Girona FM. Un recorregut per la història i el present del mitjà: la recerca sobre dones a la ràdio amb Sílvia Espinosa (UdG), la gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau), la creativitat i el directe al podcast El Pou (Oriol Millan) i la ràdio com a companyia al volant amb un taxista de 23 anys d’ofici. Amb connexions de carrer, anècdotes i la complicitat de l’equip tècnic. "La ràdio ens l'han matat mil vegades i n'ha aguantat mil i una." Idees clau La ràdio és resilient: segueix viva, s’adapta a FM i a l’streaming, i manté la vocació de proximitat. Dones i ràdio (UdG/CAC): Pioneres com Maria Cinta Balaguer (1926) i el paper dels consultoris radiofònics. El franquisme va relegar rols; la democràcia i la universitat van impulsar la incorporació femenina als 70-80. Avui hi ha moltes dones a redaccions i producció, però encara més homes al capdavant de la presentació/direcció. Avanços clau: més dones en àrees tècniques i càrrecs directius; casos com l’Eulàlia Carbonell a RAC1 i direccions territorials femenines. Les ràdios locals/municipals presenten una presència femenina superior a la de les generalistes. Gestió d’emissores (Montcau): coordinar 7 emissores municipals requereix equilibrar contingut i operativa. Futur: ecosistema públic-privat-col·laboradors i difusió híbrida (FM + internet). Podcast El Pou: aposta pel directe sense tècnic i per la realització audiovisual pròpia. Identitat gironina amb mirada crítica, itinerància i llibertat creativa. Taxi i ràdio: la ràdio acompanya el dia a dia, informa i genera conversa. Consum mixt (directe i podcasts temàtics). Anècdotes de nit i importància del respecte i la seguretat. Dones i Ràdio (entrevista a Sílvia Espinosa) Recerca publicada als Quaderns del CAC: anàlisi de 158 programes en 6 emissores generalistes catalanes, amb metodologia de setmana construïda. Pioneres i innovació: el 1926 les dones introdueixen formats de magazín i democratitzen el micròfon donant veu a oients. Desigualtats persistents al lideratge, però progrés notable en àrees tècniques i intermèdies (finances, màrqueting, cap de programes). Ràdios locals: molts equips i direccions femenines; caldria un estudi específic més profund. Frase significativa (citant Júlia Otero): "Les que escoltàvem l'Elena Francis, ja ens hem convertit o en tontes o en feministes." Gestió de múltiples emissores (David Mir, Montcau) Metàfora del mar i els vaixells: l’empresa estabilitza el “mar” perquè cada emissora (vaixell) pugui navegar. Futur del mitjà: garantit si es manté l’ecosistema de proximitat, amb continguts de qualitat i difusió multicanal. Tècnica vs contingut: el “botó” encès no té sentit sense bon contingut; cal professionalització per sonar sempre. Podcast i directe: El Pou (Oriol Millan) Orígens a Radio Universidad (2009, Salamanca): magazín de tarda i tasques de presentació i tècnica. El Pou avui: directe amb 3 càmeres i realització pròpia, itinerant i sense patrocinis; es fa per passió. Identitat gironina: mirada local amb ambició i esperit crític; la ràdio/podcasting acompanha i permet multitarea. Consum i futur: canvia el format d’accés (YouTube, plataformes), però l’essència radiofònica persisteix. La ràdio des del taxi (Paco Martínez) 23 anys de taxi: la ràdio com a companyia diària (especialment RAC1 al matí), notícies i debats. Anècdotes: clients que marxen sense pagar, viatges nocturns, casos de desorientació; un atracament fa 4 anys sense danys físics. Podcasts temàtics (nutrició/esport) per complementar el directe; aposta per la proximitat i el respecte al client. Producció i tancament Connexions de carrer pel centre de Girona, trobada amb convidats i retorn a estudi. Complicitat i humor amb Arnau Vila: recordatoris de bones pràctiques (micros oberts) i reconeixement a la feina tècnica. Cloenda amb felicitació a professionals i oients pel Dia Mundial de la Ràdio.