Por, dones i ciència; tribut indie a David Capo

Introducció

• Obertura amb un editorial sobre educació, natalitat i desequilibris territorials: escoles plenes amb barracons vs. centres buits a pocs quilòmetres.

• To proper i irònic amb Arnau Vila i referències culturals locals (Banyoles, “Puff, el drac màgic”).

Literatura: Marta Urriols — “A l’altra banda de la por”

Temes centrals

• La por com a emoció necessària però perillosa quan es converteix en amenaça social.
• Protagonista: Joana, gairebé 50 anys, restauradora del MNAC, mare de dos fills, vida estable però amb manca d’autonomia i sentit.
• Crisi vital (no només dels 40): balanç de vida, identitat, cos que canvia, i relació amb un futur massa sovint vist amb pessimisme.
• Nostàlgia no conservadora: trobar-se a faltar a una mateixa, recuperar l’atreviment juvenil i el desig.
• Eix sentimental: l’ex demana divorci formal per tornar-se a casar; reapareix el record d’un amor fugaç a Tòquio, que activa el desig i l’atzar.
• Decisions i camins no presos: el “què hauria passat si…” com a pes inevitable, però cal relativitzar i viure el present.
• Llibre de gestos petits i final lluminós: canviar la perspectiva per superar pors en qualsevol moment de la vida.
• Eixos socials: soledat, nova comunicació mediatitzada per pantalles, amenaces climàtiques i el discurs polític de la por; contrapunt: la humanitat i la cura.

"Ja és tard a la vida quan treus certes lliçons del que has viscut" — Marguerite Duras (cita inicial que l’autora vol discutir i matisar amb esperança).

Missatge de l’autora

• Urriols hi deixa esperança: a l’altra banda de la por hi ha llum i capacitat d’estimar i deixar-se estimar.

Ciència amb perspectiva de gènere

Federica Rivera (Geografia — ecologia política)

• Trajectòria: d’ambientologia a geografia humana crítica i ecologia política en àrees de muntanya; analitza canvis ambientals, conflictes i desigualtats per gènere, classe, etc.
• Vocació: curiositat infantils, enciclopèdies, jocs de preguntes i activisme ecologista.
• Obstacles: estereotips de gènere des de la infància, qüestionament de la capacitat al camp (muntanya “d’herois”), i una acadèmia discriminatòria.
• Dades clau: “tuberia que goteja”; menys del 30% escull STEM; fort abandonament després del primer fill; del 55% de dones doctorandes, només 26% arriben a rols acadèmics rellevants.
• Solucions: no només “pegats” (quotes, tribunals mixtos) sinó canvis estructurals; crear cercles de dones científiques i referents.

Patricia Melgar (Educació — violència masclista)

• Recerca: violència masclista i infants exposats; estudia trajectòries resilients i els factors protectors (salut, educació, serveis socials).
• Vocació: en l’etapa universitària, voluntat d’aportar solucions a problemes reals.
• Obstacles: invisibilització d’idees femenines (espera de validació masculina), conciliació i bretxes en lideratges.
• Avanços: més visibilització i programes per a nenes, però el camí no està fet (especialment en càrrecs alts).
• Propostes: accions afirmatives, compensacions per maternitat, i tolerància zero a l’assetjament i abusos de poder a l’acadèmia.

Música: Tribut a David Capo i el camí de l’indie

• Adrià Giné ret homenatge al DJ gironí David Capo: figura clau de l’escena indie-electrònica, elegància als plats, i trajectòria a sales i festivals (Apolo, Sidercar, Low, FIB...).
• Cançons evocades: “Such Great Heights” (The Postal Service), “Tongue Tied” (Grouplove), i The Strokes com a emblema 2000s.
• Breu història de l’indie: de l’“independent” i el DIY dels 80-90 al mainstream del segle XXI (Primavera Sound com a paradigma).

"L’únic bo que li podem treure d’una pèrdua així és aprendre a viure el present: estimar, fer el bé, abraçar i escoltar molta música." — Adrià Giné

Idees clau

• Superar la por requereix canviar la perspectiva i cuidar els vincles.
• La soledat i el clima marquen el nostre temps; cal resistir el discurs de la por amb humanitat.
• En ciència, calen referents, canvis estructurals i accions afirmatives per tancar la bretxa.
• La música com a memòria viva i motor per viure el present.